DECRET 15/2010, de 9 de febrer, de distribució de funcions en matèria de subproductes animals no destinats al consum humà.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET
15/2010, de 9 de febrer, de distribució de funcions en matèria de subproductes animals no destinats al consum humà.
L'Estatut d'autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat, en l'article 116, apartat 1.b), competències exclusives en la regulació i l'execució sobre la qualitat, la traçabilitat, les condicions dels productes agrícoles i ramaderes i, en l'article 144, competències compartides en matèria de protecció del medi ambient, les quals l'habiliten per a establir normativa pròpia en l'àmbit dels subproductes animals no destinats al consum humà.
Així mateix, l'article 113 de l'Estatut atribueix a la Generalitat el desplegament, l'aplicació i l'execució de la normativa de la Unió Europea quan afecti l'àmbit de les seves competències, en els termes que estableix el títol V.
D'acord amb el que disposa el Decret 421/2006, de 28 de novembre, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, corresponen al departament competent en matèria d'agricultura, alimentació i acció rural les polítiques de ramaderia i al departament competent en matèria de medi ambient i habitatge, la qualitat i la planificació ambiental.
La gestió dels subproductes animals no destinats al consum humà està regulada pel Reglament CE 1774/2002 del Parlament Europeu i del Consell, de 3 d'octubre de 2002, pel qual s'estableixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals no destinats al consum humà, el qual defineix el concepte subproductes animals i estableix les normes aplicables a la recollida, el transport, l'emmagatzematge, la manipulació, la transformació i la utilització o l'eliminació dels subproductes animals no destinats al consum humà, així com a la seva comercialització i la dels seus productes derivats. En funció del risc, classifica els subproductes animals en tres categories, en base a les quals es pot decidir la seva destinació final.
A partir del 4 de març de 2011, l'esmentat Reglament CE 1774/2002, serà substituït pel Reglament CE 1069/2009, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d'octubre de 2009, pel qual s'estableixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals i els productes derivats no destinats al consum humà.
D'acord amb l'esmentada definició, el concepte de subproducte animal no destinat al consum humà incideix en les competències de ramaderia i de medi ambient i, pel que fa a l'àmbit mediambiental, als esmentats subproductes els és d'aplicació la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'administració ambiental, la qual estableix el sistema d'intervenció administrativa de les activitats susceptibles d'afectar el medi ambient, la seguretat i la salut de les persones en l'àmbit territorial de Catalunya, i que conté els tipus de permisos ambientals (autorització, llicència o comunicació ambientals) segons l'avaluació dels efectes ambientals de l'activitat de què es tracti.
Dintre d'aquest context, i sens perjudici de les competències en l'àmbit local, correspon a la Generalitat de Catalunya l'exercici de les funcions en matèria de subproductes animals no destinats al consum humà i, a aquest efecte, cal establir disposicions especifiques amb la finalitat de clarificar l'autoritat competent en els àmbits d'actuació que incideixen en el control de la gestió d'aquests subproductes per tal que, posteriorment, cada autoritat competent estableixi disposicions de desenvolupament de les respectives competències.
Per tant, atès que el compliment de les obligacions establertes per la normativa comunitària en matèria de subproductes animals no destinats al consum humà ha de ser objecte de verificació i control per part dels departaments de la Generalitat competents per raó de la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba