LLEI 3/1984, de 9 de gener, de mesures d'adequació de l'ordenament urbanístic de Catalunya. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 463, p. 2475, de 24.8.1984).

SecciónConcursos i Anuncis
EmisorDepartament de la Presidencia
Rango de LeyLlei

NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC.

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulgo la següent

LLEI

I

Aquesta Llei adequa l'ordenament urbanístic en vigor a l'Estat espanyol a les exigències de l'ordenació urbana a Catalunya. L'objecte no és, doncs, la creació de noves figures jurídiques de plantejament ni en matèria d'actuació urbanística, sinó l'adaptació de l'ordenament urbanístic a les particularitats del medi físic de Catalunya. El seu relleu, la grandària dels seus municipis, les característiques de la propietat fundiària, la dimensió dels seus agents urbanístics i les peculiaritats històriques, industrials o turístiques dels seus assentaments és el que justifiquen la Llei.

L'objecte de la LLei és instrumental i d'actuació. Tot respectant el marc urbanístic general, pretén: a) donar més agilitat i més operativitat al planejament, b) fixar condicions al planejament general perquè respongui als problemes actuals dels sistemes urbans i doni solució a les condicions d'actuació urbanística resultants de la conjuntura econòmica actual, c) regular i desenvolupar la institució de l'aprofitament mitjà, instaurat per la Llei de Règim del Sòl i de l'Ordenació Urbana, del 1975, d) coordinar els diversos instruments d'actuació de la Llei en un sistema de gestió que garanteixi la urbanització efectiva dels terrenys i eviti la retenció especulativa dels sòls urbanitzables, i, finalment, e) fer més transparent el mercat de solars i reforçar les garanties dels administrats pel que fa a l'edificació. Aquesta Llei, juntament amb la promulgada de Mesures de Protecció de la Legalitat Urbanística i amb la programada de Renovació i Rehabilitació dels Nuclis Urbans, de la qual el Decret de Rehabilitació (DOGC del 20-VIII-1982) fou un primer conjunt de mesures, establirà, en el marc urbanístic general vigent a l'Estat, les bases jurídiques que permetran d'afrontar la recuperació urbana de Catalunya al llarg d'aquests anys vuitanta.

II

La Llei fixa mínims al planejament general pel que fa a la política de quantitat de sòl urbanitzable, per tal com en la pràctica, com a reflex de la conjuntura, les previsions dels plans es confonen sovint amb les necessitats de sòl per a urbanitzar, la qual cosa, en un mercat de sòl que per causes múltiples ofereix poca elasticitat i dinàmica, impedeix posteriorment a les corporacions de complir els programes fixats pels plans i de garantir en tot moment la quantitat suficient de sòl urbanitzat que cal a cada comunitat urbana. Les conseqüències d'aquesta situació a cert termini són de coadjuvar a alces especulatives del sòl i alhora d'orientar el creixement cap als àmbits urbans ja consolidats. Això dificulta la satisfacció de les demandes de més qualitat i més dignitat de vida que cal atendre en els propers anys. Aquest decenni les ciutats catalanes seran encara sotmeses a importants processos de transformació per efecte de la gran dinàmica demogràfica continguda i heretada. Per aquesta raó cal determinar límits mínims i màxims de previsió en sòl urbanitzable a fi d'evitar la redacció de planejaments generals desenfocats. La llei pren l'opció de procedir a la revisió dels plans que es presentin condicions de creixement puntuals excepcionals, de caràcter no tendencial, en comptes de tolerar plans inflaccionaris que impedeixen d'ordenar eficaçment les capacitats d'inversió en la construcció i el manteniment cada cop més car de la infrastructura urbana.

III

La Llei regula la tramitació pel planejament. Les disposicions són de dos tipus, segons l'objectiu perseguit. El primer grup, tot mantenint la naturalesa no reglada pel planejament general en la definició de l'ordenació urbana i de les seves etapes d'execució, augmenta la seguretat dels particulars en el desenvolupament del planejament general per mitjà dels plans parcials, a fi d'impedir que criters aliens al planejament dificultin el procés d'urbanització i d'edificació. Aquesta és una qüestió especialment important. Els sistemes de ciutats de Catalunya presenten, encara avui, problemes que dimanen del creixement i de la transformació urbans intensos esdevinguts a partir dels anys seixanta, i aquestes deficiències sols poden ésser resoltes financerament amb el concurs dels terrenys urbanitzables adjacents als sòls consolidats. Aquells no entren en el mercat o pateixen dificultats per a entrar-hi, malgrat la voluntat dels particulars, per una estimació errònia de la seva necessitat, amb perjudici, o encariment, de les mesures necessàries per a esmentar aquelles mancances.

El segon grup de normes fa referència a la necessitat de fixar terminis preclusius en l'adopció d'acords d'aprovació. L'agilitat del procés és necessària per a una eficiència més gran dels recursos econòmics. Aquesta qüestió és sempre greu per la inseguretat que supletòriament significa sobre les inversions immobiliàries, però en la situació actual d'alt tipus d'interès del diner encara ho és més. La qüestió és clau per a reduir al màxim les despeses financeres que augmenten innecessàriament els costos i redueixen les capacitats inversores de les entitats urbanitzadores públiques o de promoció privada, i, en conseqüència, en disminuir l'eficiència econòmica fan més difícil la satisfacció de les necessitats de nova residència, de serveis i d'implantació de noves activitats econòmiques. El procediment que s'estableix és administrativament àgil i no disminueix la defensa del ciutadà en relació amb l'ordenació que s'adopti ni la seva participació i la de les entitats en la redacció de les directrius.

La Llei regula i agilita la tramitació dels plans parcials i especials, dels estudis de detall, dels projectes d'urbanització i dels projectes de compensació i de reparcel·lació. És particularment innovadora l'atribució que fa de les competències d'aprovació definitiva dels projectes d'urbanització a les corporacions locals, subjectes en tots els casos al desenvolupament d'un pla general definitivament aprovat i adaptat a les disposicions de la Llei del 1975 i al compliment de les mínimes condicions de qualitat. Per a garantir aquestes condicions estableix un règim de tutela semblant a l'establert en la Llei del Sòl vigent, bé que correspon als Tribunals de Justícia l'estimació de la legalitat dels acords de suspensió dels projectes tramitats que no s'ajusten al pla.

També incorpora mesures complementàries de publicitat del planejament entre les quals cal subratllar el règim jurídic dels certificats urbanístics, concebuts per a donar dins uns terminis no especulatius seguretat a les transmissions immobiliàries. Unifica, d'altra banda, el règim de caducitats i de pròrrogues de llicència i introdueix flexibilitat en l'exercici de les mesures de protecció de la legalitat urbanística per als casos de variació dels projectes per a introduir-hi milloraments tècnics justificables, sempre que es respectin els aprofitaments i les condicions d'edificació de les llicències atorgades d'acord amb els plans.

IV

La Llei introdueix una facultat per a tramitar plans parcials per a àmbits menors als dels sectors fixats pel pla general. La raó n'és una operativitat més gran considerades les mides de les promocions i de la propietat fundiària. Vol reduir també algunes de les causes actuals de rigidesa a la urbanització tot preservant els criteris d'ordenació sectorial. La regulació que proposa garanteix la coherència urbanística, implícita en la delimitació de sectors, i alhora protegeix la distribució equitativa de càrregues i de beneficis de l'ordenació, que la Llei del Sòl del 1975 introduí en l'àmbit del sector.

V

La Llei concreta les obligacions dels particulars segons el règim urbanístic del sòl. Manté la classificació jurídica del sòl establerta per la Llei de Règim del Sòl i d'Ordenació Urbana del 1975 i detalla la manera de procedir en la reserva de sòls, i superant les contradiccions entre les previsions de la Llei i l'annex del Reglament de Planejament, modifica els criteris de cessió per llindars segons la grandària de les actuacions que incorporà el Reglament de Planejament i que són contradictoris amb els criteris lineals de la Llei. Aquests criteris penalitzaven els desenvolupaments urbanitzadors de major grandària i, d'altra banda, de possible major coherència urbanística.

Per a clarificar les reserves del sòl de cessió obligatòria i afavorir la major qualitat dels habitatges, la Llei introdueix els conceptes d'edificabilitat zonal normal i complementària, a fi de fomentar la previsió d'habitatges de dimensions més grans. La major grandària dels habitatges no comporta en cap cas majors demandes col·lectives i disminueix generalment de densitat urbana global.

VI

La Llei clarificarà el règim jurídic dels sòls afectats pel planejament general per a sistemes al servei de l'estructura general i orgànica del territori. En el règim urbanístic anterior no se'n resolien la consecució ni la compensació. La figura prevista, l'aprofitament mitjà, era, en la forma reglamentada, irrealitzable, almenys en relació amb les característiques actuals del desenvolupament urbanístic de Catalunya. En interrelacionar estretament planejament i actuació, pressuposava una dinamització dels sòls que el procés urbà no exigia d'urbanitzar. La rigidesa de la manera d'operar no facilita l'obtenció d'aquests espais fonamentals per a l'ordenació de la ciutat, i al mateix temps deixa indefensos els particulars. La Llei regula aquests aspectes respectant els criteris de la Llei del Sòl, de compensació per mitjà de l'aprofitament mitjà, però en regula l'obtenció compassadament amb la urbanització dels sectors que interessin. La Llei és operativa tant pel que fa a facilitar la consecució i la compensació d'aquests terrenys com a garantir condicions d'habitabilitat adequades a la dignitat i a la qualitat de la vida enunciades per la Constitució espanyola. Exigeix als estudis econòmics financers dels plans la justificació dels mitjans per a afrontar la consecució d'aquells sòls per sistemes que no es troben incorporats en un sector i que, per tant, han d'ésser objecte d'una actuació aïllada, amb la qual cosa s'evita la discrecionalitat que anteriorment comportava que fossin els sòls del nou creixement urbà, és a dir, els qualificats d'urbanitzables, els que afrontesin les càrregues i els dèficits urbans de caràcter general. La discrecionalitat dels plans en la determinació del valor de l'aprofitament mitjà és suprimida per la regulació que incorpora la Llei. Aquesta, a partir del concepte d'aprofitament mitjà de la Llei del Sòl (article 12.2.2.b.), desenvolupa el seu compliment per sectors individuals amb el criteri que les majors edificabilitats i intensitats d'ús satisfacin sempre el deu per cent de l'aprofitament d'aquests, la qual cosa vol dir satisfer les necessitats per sistemes generals al servei de tota la ciutat de manera constant i clara i proporcionalment als aprofitaments de cada sector. Suprimeix el criteri subjectiu d'unificació en valor dels sectors, però manté l'aportació constant del deu per cent dels sistemes generals i fixa els criteris de delimitació d'aquests per evitar arbitrarietats. L'objectiu són plans realitzables i previsions per sistemes obtenibles. La valoració del concepte d'aprofitament mitjà manté el criteri de la Llei del Sòl d'indiferència, a l'intern d'un sector, de l'aprofitament urbanístic de les finques respecte a les qualificacions atorgades pels plans generals a fi d'evitar l'atzar urbanístic, i el concepte d'ésser idèntics els aprofitaments urbanístics de les finques dins un mateix sector de planejament sense que intervinguin condicions difrencials de posició o de forma, de manera que aquell depengui únicament de la seva superfície relativa. Els sistemes generals disposen d'aprofitaments mitjans semblants als dels sòls susceptibles d'aprofitament privat, i els afecta la cessió gratuïta a la comunitat un cop introduïts dins el sector.

VII

La Llei preveu un règim de gestió per a la urbanització prioritària, d'aplicació gradual a les poblacions de més de 12.000 habitants.

Per a gaudir de les especialitats d'aquest règim cal una declaració administrativa expressa, i els seus efectes són d'ordre procedimental i d'ordre substantiu. Des del primer punt de vista, la tramitació del planejament parcial és subjecta a terminis proclusius, bé que els ajuntaments són els competents per a aprovar definitivament aquestes figures; s'agilita l'atorgament de llicències d'edificació.

Des de l'aspecte substantiu, aquest règim de gestió atorga el protagonisme urbanístic al sector públic, perquè desenvolupi ràpidament les determinacions del planejament, orienti decisivament el creixement urbà i impedeixi la retenció especulativa dels terrenys.

Així, els detenidors inicials de la propietat fundiària poden emmotllar-se a la dinàmica de l'Administració o no; en el segon cas, o bé són substituïts per uns altres agents privats més àgils o bé ho són pel sector públic.

Cal destacar la possibilitat d'ocupació immediata del sòl adscrit a vials i a serveis tècnics, fins i tot abans de l'aprovació dels projectes de reparcel·lació per a escurçar els terminis d'urbanització bàsica, amb la finalitat que l'edificació pugui ésser iniciada tot seguit. Així mateix la Llei fa ús dels sistemes de valoració de la Llei del Sòl perquè són la base tant de les reparcel·lacions com de les expropiacions i les subhastes, conformement al règim d'edificació forçosa de la Llei esmentada.

TÍTOL I Disposicions sobre planejament de caràcter general

Article 1

-1 La revisió del planejament general, qualsevol que sigui l'instrument que n'és l'objecte, s'ha de fer mitjançant la formulació, la tramitació i l'aprovació d'un pla general o d'una norma subsidiària, segons la figura oportuna per les condicions urbanístiques de l'àmbit territorial.

-2 Per a facilitar una participació més gran dels ciutadans en el planejament, quan els treballs previs d'elaboració del pla general siguin sotmesos a informació pública, s'hauran de presentar amb solucions alternatives adequadament explicitades.

Article 2

-1 En la tramitació de plans generals, de normes subsidiàries i de plans parcials i especials, una vegada aprovats inicialment, se'n demanarà un informe als organismes següents:

  1. La Demarcación de Carreteras del Estado de Catalunya.

  2. Els Serveis Territorials de les Direccions Generals de Carreteres, de Transports, de Ports i Costes i d'Obres Hidràuliques del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

  3. La Red Nacional de Ferrocarriles Españoles i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

  4. Els altres a què sigui preceptiu de demanar-lo.

-2 Al llarg del tràmit dels plans generals o de les normes subsidiàries, dins l'exigència de participació de la Llei, s'ha de comunicar a les corporacions locals limítrofes l'acord d'aprovació inicial.

-3 Els informes s'han d'evacuar en el termini de deu dies, llevat que una disposició n'autoritzi un altre de més llarg, que en cap cas no serà superior a dos mesos. Aquests informes s'han d'incloure en l'expedient, i les determinacions que s'hi incorporin s'han de fer constar en l'acord d'aprovació provisional.

-4 Si l'informe no es rep en el termini assenyalat, hom seguirà les actuacions, sens perjudici de la responsabilitat en què haguessin incorregut el funcionari o bé l'autoritat causants del retard.

TÍTOL II Del procediment per a aprovar el planejament urbanístic i dels projectes per a desenvolupar-lo

Capítol I De la suspensió de l'atorgament de llicència

Article 3

-1 Els òrgans competents per a l'aprovació inicial dels instruments de planejament general, especial, parcial o dels estudis de detall poden acordar, amb la finalitat d'estudiar-ne la formació o bé la reforma, la suspensió de l'atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d'edificació i d'enderrocament, en àmbits determinats.

-2 Els efectes d'aquesta suspensió no poden durur més d'un any.

-3 Aquest acord es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat o en el Boletín Oficial de la Provincia, si s'escau.

Article 4

-1 L'aprovació inicial dels instruments de planejament esmentats en l'article anterior obliga l'Administració actuant a acordar la suspensió de l'atorgament de llicències de parcel·lació, d'edificació i d'enderrocament en els àmbits per als quals les noves determinacions comportin modificació del règim urbanístic.

-2 Constitueixen modificació del règim urbanístic les determinacions que comporten: a) canvi en la classificació del sòl.

  1. Afectació de terrenys per a sistemes.

  2. Modificació dels usos globals admesos en un sector.

  3. Modificació del coeficient d'edificabilitat neta d'una zona.

-3 A més, l'hora de l'aprovació inicial l'Administració actuant pot acordar la suspensió de l'atorgament de les llicències esmentades en el punt 1 d'aquest article en els àmbits per als quals es pretengui assolir objectius urbanístics concrets, que han d'ésser explicitats i justificats.

-4 La iniciació de l'expedient de reparcel·lació comporta, sense que en calgui declaració expressa, la suspensió de l'atorgament de llicències de parcel·lació i d'edificació en l'àmbit del polígon o de la unitat d'actuació fins que l'acord aprovatori de la reparcel·lació no serà ferm en via administrativa.

Article 5

-1 En els casos previstos en els dos articles precedents, a més a més d'adoptar-se els acords de suspensió amb les formalitats previstes per reglament, cal delimitar explíticament els àmbits afectats, confegint un "Plànol de delimitació dels àmbits subjectes a suspensió de llicències", en el qual s'han de grafiar a escala adequada i amb detall i claredat suficients tots aquests àmbits.

-2 Si abans d'acabar-se el termini d'un any previst per l'article 3.2 s'hagués produït l'acord d'aprovació inicial, l'Administració actuant podrà fer ús del que estableix l'article 4, i els seus efectes s'exigiran definitivament un cop transcorreguts dos anys des de la vigència de l'acord de suspensió adoptat per a estudiar el pla o la reforma d'aquest.

-3 Si l'aprovació inicial es reprodueix un cop transcorregut el termini d'un any previst en l'article 3.2, la suspensió decidida amb motiu de l'aprovació inicial tindrà també la durada màxima d'un any, comptat des de la publicació de l'acord de suspensió.

-4 Si amb anterioritat a l'acord d'aprovació inicial no s'hagués suspès l'atorgament de llicències conformement al que disposa l'article 3.1, la suspensió que es decidís amb motiu de l'aprovació inicial tindrà una durada màxima de dos anys.

-5 En tots els casos els efectes de la suspensió s'extingiran amb l'entrada en vigor de l'instrument de planejament de què es tracti, per raó de l'aprovació definitiva d'aquests.

-6 Un cop extingits els efectes de la suspensió en qualsevol dels casos previstos per aquest article i pels dos articles precedents, no es podran acordar noves suspensions en aquells àmbits per idèntica finalitat dins els cinc anys següents.

Capítol II De la tramitació

Secció Primera Els plans parcials i els plans especials

Article 6

-1 Els plans parcials d'iniciativa particular i tots els especials que es redactaran per a desplegar el planejament general i els seus programes d'actuació s'han de tramitar seguint el procediment següent: La corporació municipal o bé l'òrgan competent ha d'acordar inicialment la resolució que correspongui dins els seixanta dies següents a l'entrada de l'expedient en el seu registre general. L'informe dels serveis tècnics i jurídics s'ha de referir exclusivament a l'anàlisi del compliment de les disposicions legals i reglamentàries, al desenvolupament del pla general, als criteris d'ordenació física proposats, amb atenció especial a l'ordenació aprovada dels sectors adjacents, a les previsions de sòl de cessió obligatòria i gratuïta i a les previsions per a agilitzar la gestió.

-2 Els acords de suspensió o de denegació han d'ésser motivats i no són possibles la inadmissió a tràmit ni el rebuig per manca de documents, la qual circumstància, si es reprodueix, ha de constar en l'acord de suspensió. Els acords de suspensió han d'assenyalar les deficiències que calgui esmenar, i, una vegada esmenades aquestes, l'acord d'aprovació inicial haurà d'ésser adoptat dins els trenta dies següents al de la nova presentació del projecte esmenat en el registre general, i no pot ésser adoptat un segon acord suspensiu, llevat que les directrius municipals, tot i respectar el planejament general vigent en el moment d'aquesta presentació, concretin una ordenació física diferent de la proposada pel projecte, en el qual cas es podrà prendre un darrer acord suspensiu que expliciti les directrius esmentades. Si, un cop transcorreguts tres mesos de la devolució d'un pla parcial o bé d'un d'especial l'aprovació inicial dels quals hagués estat suspesa, aquests no haguessin estat retornats, degudament esmenats, s'entendrà caducat l'expedient als efectes administratius, sense que en calgui declaració expressa i sens perjudici d'una ulterior incoació. Amb aquesta finalitat, en la notificació de la suspensió s'ha de fer l'advertiment corresponent.

-3 Una vegada aprovats inicialment, els plans parcials i els especials han d'ésser sotmesos a informació pública durant un mes, i l'edicte ha d'ésser tramès per a la seva publicació reglamentària en el termini màxim dels deu dies següents a l'adopció de l'acord.

-4 La corporació o l'organisme que ha aprovat inicialment el pla, una vegada emès l'informe de les al·legacions presentades en el termini d'informació pública, l'aprovarà provisionalment amb les modificacions procedents dins els tres mesos següents a la data de la publicació de l'acord d'aprovació inicial o de la publicació de l'acord de pròrroga del termini d'informació pública, si s'adopta. Tot seguit, en el termini màxim d'un mes el projecte ha d'ésser sotmès a l'autoritat o bé a l'organisme competent perquè l'aprovi definitivament, llevat dels sectors declarats d'urbanització prioritària i regulats en el Títol IV, en el qual cas, independentment de la grandària de les poblacions, l'aprovació definitiva dels plans parcials correspondrà a l'ajuntament. El projecte ha d'anar en forma de text refós i ha d'incloure les esmenes acceptades a fi que sigui examinat en tots els aspectes i resolt dins els tres mesos següents a l'ingrés de l'expedient en el registre general; si, un cop transcorregut aquest termini, la resolució que correspongui no ha estat comunicada, el projecte s'entendrà que és aprovat per silenci administratiu.

-5 Quan l'expedient serà formalment complet, l'Administració competent podrà adoptar alguna d'aquestes decisions:

  1. Aprovar el pla purament i simple.

  2. Suspendre l'aprovació del pla per deficiències que han d'ésser esmenades per la corporació o bé per l'organisme que ha atorgat l'aprovació provisional. Si dins els tres mesos següents a la notificació de l'acord l'organisme competent no esmena les deficiències del pla, s'hi podrà subrogar la comissió d'urbanisme corresponent.

  3. Denegar motivadament l'aprovació definitiva del pla, per raó de l'alteració substancial del planejament general, de l'incompliment de les determinacions legals o reglamentàries o de defectes no esmenables en la tramitació. Hi ha alteració substancial del planejament general bé per increment de l'aprofitament urbanístic o de la intensitat dels usos privats, bé per incompliment de la previsió de les reserves per sòls de cessió gratuïta i obligatòria fixades per aquell i per aquesta Llei o bé per alteració dels usos globals previstos.

Article 7

-1 Si, havent transcorregut el termini de seixanta dies a què es refereix el segon paràgraf del punt 1 de l'article precedent, la corporació o bé l'organisme competent no ha comunicat l'aprovació, la suspensió o la denegació inicial del pla parcial o bé de l'especial, el promotor podrà presentar la sol·licitud, acompanyada de tota la documentació, davant la comissió d'urbanisme competent, la qual se subrogarà en el lloc de l'organisme competent per a fer-ne l'aprovació inicial. La comissió d'urbanisme disposarà de seixanta dies per a adoptar el pronunciament inicial i de quatre mesos, comptats des de la data de publicació d'obertura de la informació pública, per a l'aprovació que correspongui, i no caldrà la provisional si resulta competent per a l'aprovació definitiva. En el primer termini esmentat la comissió donará audiència de deu dies a l'ajuntament de què es tracti. Si, havent transcorregut el termini anterior i havent-se produït la informació pública, la resolució no hagués estat notificada a l'ajuntament i al promotor, el pla s'entendrà que és aprovat definitivament per silenci administratiu.

-2 Si, havent transcorregut el termini de tres mesos a què es refereix l'article 6.4 la corporació o bé l'organisme competent no han aprovat provisionalment el pla, o bé no s'hagués publicat l'edicte d'obertura del termini d'informació pública, el promotor podrà presentar la sol·licitud, acompanyada de tota la documentació, davant la comissió d'urbanisme.

-3 En el primer cas previst pel punt precedent la comissió d'urbanisme ha de requerir a l'ajuntament o bé a l'organisme que hagués aprovat inicialment el pla que li lliuri les al·legacions produïdes al llarg del termini d'informació pública, i a partir d'aleshores disposarà de quatre mesos per a acordar la resolució definitiva i sense necessitat de la provisional, si en resulta competent. Si, un cop transcorregut aquest termini, la resolució no ha estat notificada s'entendrà que el pla és aprovat definitivament per silenci administratiu. Si el lliurament des les al·legacions no es produeix dins els quinze dies següents al requeriment, la comissió d'urbanisme obrirà el període d'informació pública i es procedirà de la manera abans establerta fins a la resolució definitiva.

-4 En el segon cas previst en el punt 2 la comissió d'urbanisme obrirà el període d'informació pública i, si en resulta competent, procedirà a fer-ne l'aprovació definitiva, sense necessitat de la provisional, tal com estableix el punt precedent.

Article 8

-1 En qualsevol cas, si la promoció del pla parcial és de l'Administració pública o bé d'empreses mixtes, l'aprovació inicial s'haurà de resoldre dins els quaranta-cinc dies següents a la presentació; el termini d'informació pública es pot reduir a quinze dies, amb la declaració prèvia d'urgència del Consell Executiu. La resta del tràmit, l'aprovació provisional i la definitiva, seguirà el procediment i els terminis fixats amb caràcter general per l'article 6.

-2 En aquests supòsits s'han d'aplicar les previsions de l'article 7, amb les modificacions següents: en el cas de subrogar-se perquè no s'ha produït l'aprovació inicial, la comissió d'urbanisme disposarà del mateix termini que l'ajuntament o bé que l'òrgan competent per a adoptar-la; si la subrogació té lloc perquè l'aprovació provisional no s'ha produït, la comissió disposarà de tres mesos per a adoptar la resolució definitiva, si en resulta competent i no ha d'obrir el període d'informació pública, o bé de quatre mesos comptats des de la data de la publicació de l'edicte corresponent en el Diari Oficial de la Generalitat si s'ha de fer l'obertura del tràmit esmentat.

Secció segona Projectes d'urbanització

Article 9

-1 La tramitació dels projectes d'urbanització en termes municipals que tenen un planejament general, adaptat a la Llei de Reforma de la Llei del Sòl, s'ha de subjectar a les regles següents:

  1. L'acord d'aprovació inicial s'ha de prendre dins els trenta dies següents a la presentació del projecte. L'acord es lliurarà abans de deu dies comptats des de la data de l'adopció al Diari Oficial de la Generalitat o al Boletín Oficial de la Provincia, si s'escau.

  2. La informació pública és de quinze dies.

  3. Es pot sol·licitar facultativament l'informe previ del Servei Territorial d'Urbanisme de la Generalitat que correspongui, el qual s'entendrà que és emès pel transcurs del termini d'un mes comptat des de l'entrada d'un exemplar del projecte complet al dit Servei.

  4. L'aprovació definitiva, sense necessitat del tràmit d'aprovació provisional, ha d'ésser acordada per l'Administració urbanística actuant que ha atorgat l'aprovació inicial, dins els tres mesos següents a la data de la publicació; si havent transcorregut aquest termini, la resolució no ha estat comunicada, el projecte s'entendrà que és aprovat definitivament per silenci administratiu.

  5. Una vegada aprovat definitivament el projecte, l'Administració aprovant trametrà, dins els deu dies següents, un exemplar d'aquest i una còpia de l'expedient administratiu, ambdós complets, a la comissió d'urbanisme competent. La comissió d'urbanisme, dins el mes següent a la recepció d'aquests documents, complets, podrà proposar al Conseller de Política Territorial i Obres Públiques la suspensió dels efectes de l'acord d'aprovació definitiva, si s'escau, per motius de legalitat substantiva o formal i de tramitació. En aquest supòsit s'elevarà a proposta al Conseller i es notificarà a la corporació municipal i al promotor.

  6. Havent estat acordada la suspensió, es donarà trasllat directe de l'acord a la sala del contenciós administratiu competent dins els tres dies següents, als efectes previstos en els números 2 i següents de l'article 118 de la Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Si durant el mes a què fa referència el segon paràgraf de l'apartat e) d'aquest article no li ha estat notificat l'acord de la comissió d'urbanisme, l'ajuntament estarà facultat només per aquest fet per a ordenar la publicació de l'edicte corresponent en el Boletín Oficial de la província o en el Diari Oficial de la Generalitat, si s'escau.

-2 Els projectes d'urbanització hauran de complir els plecs generals de condicions tècniques aprovats amb caràcter general pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques i, mínimament, els criteris que aquests continguin.

Article 10

-1 Si, havent transcorregut el termini de trenta dies a què es refereix l'article 9.a), l'Administració competent no ha pres cap acord inicial, el promotor podrà presentar la sol·licitud, acompanyada de tota la documentació, a la comissió d'urbanisme competent, la qual, per subrogació, tramitarà el projecte fins que haurà estat aprovat definitivament.

-2 Si, havent transcorregut el termini de tres mesos a què es refereix l'article 9.d), l'Administració competent no ha convocat la informació pública, el promotor podrà presentar la sol·licitud, acompanyada de tota la documentació, a la comissió d'urbanisme competent, la qual, per subrogació, l'aprovarà definitivament, prèvia obertura de la informació pública, dins els tres mesos següents a la data de la publicació de l'edicte corresponent; es produirà silenci administratiu positiu si, un cop transcorregut aquest termini, la resolució no ha estat comunicada.

-3 En ambdós supòsits d'aquest article la comissió ha de donar una audiència de deu dies a l'ajuntament de què es tracti.

Secció Tercera Estudis de detall, projectes de delimitació de polígons i unitats d'actuació

Article 11

-1 Els estudis de detall, els projectes de delimitació de polígons i unitats d'actuació, els projectes de reparcel·lació i les bases i els estatuts, en el sistema de compensació, s'han de tramitar d'acord amb el que preveuen els articles 9 i 10 llevat d'allò que estableixen l'article 14 i el punt que segueix.

-2 Els acords d'aprovació de la constitució de les juntes de compensació s'han d'adoptar dins els trenta dies següents a l'entrada de la documentació completa al registre de l'Administració actuant, i la seva executivitat s'ha de supeditar a l'aprovació definitiva del projecte de bases i dels estatuts de la junta. Si, havent transcorregut aquest termini no s'ha notificat al president de la junta la resolució expressa, s'entendrà que l'aprovació ha estat atorgada per silenci administratiu.

Article 12

-1 Quan els plans parcials es presentaran amb l'escriptura de constitució de la junta, les bases de compensació, els estatuts, el projecte de compensació i els projectes d'urbanització es tramitaran tots ells de manera simultània, però en expedients separats, d'acord amb els articles 6 i 7. En aquest cas els acords d'aprovació definitiva corresponents a les corporacions locals se supeditaran en la seva executivitat a l'aprovació definitiva del pla parcial, llevat que la mateixa corporació en fos competent pel fet de tractar-se de sectors d'urbanització prioritària.

-2 En aquests casos caldrà l'acceptació expressa de les dues terceres parts com a mínim dels propietaris que representin almenys el 60% de la propietat del sector.

-3 Un cop aprovat definitivament el pla parcial, si el projecte d'urbanització es presenta amb les bases de compensació, els estatuts i el projecte de compensació, es tramitaran tots de manera simultània d'acord amb l'article 9 i amb el que estableixen els punts precedents.

-4 En els casos d'iniciativa pública, quan el projecte de reparcel·lació es presenti juntament amb el pla parcial i el projecte d'urbanització, es tramitaran tots de manera simultània, d'acord amb l'article 8, i les aprovacions es condicionaran al que estableix el punt 1 d'aquest article. Quan es presentarà el projecte de reparcel·lació juntament amb el projecte d'urbanització, es procedirà tal com preveu el punt precedent.

Secció quarta Desenvolupaments per subsectors

Article 13

-1 Els sectors de planejament parcial establerts pels plans generals d'ordenació o bé per normes subsidiàries de planejament poden ésser objecte de desenvolupament parcial per subsectors, sempre que es compleixin les condicions següents:

  1. Que el pla parcial es presenti a tràmit amb un avanç de pla referit a tot el sector que justifiqui la conveniència i l'oportunitat de la promoció, la coherència de les xarxes viàries i de l'emplaçament de jardins, de places, de dotacions i de centres d'interès públic amb el conjunt de tot el sector i l'enllaç amb les xarxes generals i viàries que hi ha en funcionament. La iniciativa de particular en la tramitació del pla ha de mantenir les mateixes condicions de publicitat que la Llei del Sòl estableix per a l'àmbit del sector.

  2. Que l'edificabilitat proposada no ultrapassi la que els correspongui per l'aprofitament mitjà del sector que és objecte d'actuació i es garanteixi la distribució equitativa de les càrregues i dels beneficis del planejament.

  3. Que disposin de terrenys de cessió obligatòria i gratuïta, en la proposició exigida pel planejament general i per aquesta Llei, en relació amb la superfície del subsector i el seu aprofitament. Quan no es podran fer efectius aquests sòls per causa de les previsions de l'avanç, la cessió gratuïta exigida podrà ésser substituïda per la cessió de terrenys edificables, a compte de la posterior reparcel·lació, amb l'obligació d'incorporar aquests sòls, amb aquesta concreta finalitat, al Patrimoni Municipal del Sòl.

-2 En cap cas no poden ésser aprovats plans parcials de subsectors que comportin cessions gratuïtes proporcionalment inferiors a les corresponents per a sectors sencers, segons la normativa urbanística vigent i el punt anterior.

-3 L'aprovació de l'avanç de pla parcial per al conjunt del sector, una vegada sotmès a informació pública, té els efectes que estableix l'article 28.3 de la Llei del Sòl.

-4 La memòria del pla parcial s'ha de complementar amb un annex específic, demostratiu de la conveniència i viabilitat tècnica, jurídica i econòmica de l'actuació, i referit a les lletres b) i c) del punt 1.

-5 Els terrenys als quals es refereix la lletra c) del punt 1 han d'ésser cedits a l'Administració immediatament després de l'aprovació definitiva del pla parcial, i la publicació de l'edicte d'aquest acord no es farà fins que s'haurà acreditat a l'organisme competent l'adscripció dels béns al Patrimoni Municipal del Sòl i per a aquell fi.

Secció cinquena Disposició comuna

Article 14

-1 Quan el promotor entedrà que un pla parcial, un projecte d'urbanització, un estudi de detall, una delimitació de polígon o unitat d'actuació i l'acte de constitució definitiva de les juntes de compensació han estat aprovats per silenci administratiu, haurà de trametre un exemplar complet del projecte de què es tracti a la comissió d'urbanisme competent.

-2 La comissió d'urbanisme, dins el mes següent d'haver rebut el projecte complet, actuarà d'acord amb allò que estableix l'article 9.1 e) i f).

-3 En tots els supòsits a què fa referència el punt 1 la comissió d'urbanisme, a instància de part, ha d'ordenar la publicació i la notificació reglamentària de l'acte presumpte, llevat del supòsit previst en el punt anterior.

TÍTOL III Efectes de la classificació jurídica del sòl

Capítol I Disposició comuna als sòls urbà i urbanitzable

Article 15

-1 Els plans generals i les normes subsidiàries han de definir la densitat màxima d'habitatges per hectàrea per als sectors en els sòls urbanitzables, sense ultrapassar els límits fixats per l'article 75 de la Llei del Sòl.

-2 Els instruments de planejament que desenvolupin el general fixaran el nombre màxim d'habitatges i contindran les determinacions necessàries per tal d'impedir que sigui ultrapassat. Aquest nombre màxim d'habitatges servirà per a la determinació de les reserves per a sòls de cessió obligatòria.

-3 El planejament general ha de justificar l'emplaçament dels sistemes en cada classe de règim jurídic de sòl. En particular les previsions per a parcs urbans han d'ésser com a mínim de 5m2 per habitant, sens perjudici de les previsions per a jardins que fa l'article 16.1a), quan el planejament faci ús de la facultat de l'article 18.4 sobre assenyalament de sistemes pels plans parcials.

Capítol II Sòl urbà

Article 16

-1 A les reserves de sòl per a sistemes en el sòl urbà que determinin els plans d'urbanisme, sigui per al servei general de tota la població, sigui per al servei del districte, del polígon o de la unitat d'actuació on se situïn, se'ls ha d'aplicar el règim de cessions següents:

  1. La cessió per a jardins, places i centres docents i assistencials serà gratuïta i obligatòria quan els sòls siguin reservats pels plans en el marc d'una unitat d'actuació, delimitada expressament en el planejament, en la qual els titulars d'aquests sòls trobin la justa distribució de les càrregues urbanístiques.

  2. La cessió de sòl per a carrers i vies és gratuïta i obligatòria i ha d'ésser executada prèviament a l'edificació. L'obertura i l'eixamplament de vials sobre solars o edificis en nuclis urbans comporta també cessió idèntica quan aquesta és compensada per les condicions d'edificació diferencials previstes pels plans.

-2 La distribució equitativa d'aquestes càrregues, quan les diferències d'aprofitament urbanístic entre finques ultrapassin el 15% de l'aprofitament mitjà en la unitat d'actuació i es faci declaració expressa d'aquesta lesió, s'efectuarà mitjançant la reparcel·lació. S'establirà també el mateix procediment per a l'obertura i l'examplament de vials quan aquella lesió es produeixi, i es delimitaran les unitats d'actuació que calgui.

-3 En tots els altres supòsits, o en els reserves per a altres fins, l'adquisició s'ha de fer mitjançant l'expropiació. L'apreuament de l'expropiació pot, si és convenient, ésser rescabalat per la part que s'estimi d'interès directe, segons el que disposa l'article 145 de la Llei del Sòl, per contribucions especials, havent estat delimitat prèviament l'àmbit urbà beneficiari de la millora.

Capítol III Sòl urbanitzable

Article 17

-1 Pel que fa al sòl urbanitzable programat i al que és apte per a ésser urbanitzat, el règim de cessions és el següent:

  1. D'acord amb el nombre màxim d'habitatges previst, els plans parcials amb fins residencials han de reservar els sòls de cessió obligatòria i gratuïta per a atendre els fins i les destinacions previstos en l'article 13.2b), c) i e) de la Llei del Sòl, en la proporció i en les quanties que fixa. Així mateix, les reserves per acomplir els fins de l'apartat d) del mateix article es determinen en 6m2 de sostre per habitatge; en cap cas aquesta superfície de sòl no pot ésser inferior al 4% de la superfície del sector.

  2. Quan es tracta de zones que el planejament destina en exclusiva a usos comercials, d'oficina, industrials i d'emmagatzematge no caldrà fer previsió de sòl destinat a centres docents. En aquest cas la reserva per a altres serveis d'interès públic i social serà el 4% de la superfície de la zona o sector.

  3. Els sòls que els plans parcials assenyalen per a carrers, voravies i estacionaments adjacents a la via pública són sempre de cessió obligatòria i gratuïta.

  4. Els particulars són obligats a cedir a l'Administració actuant sòl on es pugui edificar el sostre corresponent al 10% de l'aprofitament mitjà del sector.

-2 Els sòls reservats per a tots els fins enunciats per les lletres anteriors computen els efectes de l'edificabilitat sectorial establerta pel pla general o per les normes subsidiàries, d'acord amb allò que estableix l'article 15.2.

-3 Els plans parcials incorporaran obligatòriament el càlcul d'aquest aprofitament mitjà quan comprendrà zones de qualificació diversa o quan el planejament general preveu, dins l'àmbit del sector, reserves de terrenys per a sistemes.

-4 Per raons d'interès públic, la suma de les superfícies mínimes de cessió obligatòria i de cessió gratuïta previstes per aquest article podrà ésser afectada pels ajuntaments, en cada sector, a una única o diverses de les destinacions que corresponguin, sempre que així es reguli en el pla general per al conjunt dels sectors d'un mateix quadrienni. El programa d'actuació ha de garantir que a la fi del quadrienni les superfícies resultants per a cadascun dels fins seran idèntiques a les que resultarien de l'aplicació individualitzada de les cessions anteriorment exposades en cada sector.

Article 18

-1 Pel que fa al sòl urbanitzable, els sistemes inclosos pel planejament general en els sectors de planejament parcial són subjectes al règim de gestió. Se'ls aplicarà la cessió gratuïta quan se'ls atorga l'aprofitament mitjà del sector. Aquest aprofitament s'acumularà a l'aprofitament urbanístic de les zones i es determinarà segons l'edificabilitat zonal ponderada quan comprendrà diverses zones de qualificació diferent; aquesta ponderació es farà tenint en compte la proporció de les superfícies d'aquestes zones dins del sector i la seva valoració relativa, amb les limitacions establertes per l'article 19. Els polígons que es delimitin, incorporant la part d'aquests sistemes que els correspongui, als efectes de la seva cessió. Els sòls per a aquests sistemes poden ésser, en tots els casos, objecte d'actuacions aïllades mitjançant l'expropiació; aleshores no s'hi aplicarà el que estableix el punt 4 d'aquest article.

-2 Pel que fa als sòls aptes per a ésser urbanitzats segons les normes subsidiàries, els propietaris de sòls afectats per sistemes poden oferir la cessió gratuïta d'aquests terrenys un cop incorporats en sectors del pla parcial, amb les mateixes condicions d'aprofitament previstes pels sòls urbanitzables programats de pla general. Per això s'han de delimitar en les normes subsidiàries sectors de planejament i determinar les prioritats per a desenvolupar-los.

-3 Pel que fa als sòls urbanitzables no programats els programes d'actuació urbanística han de proposar, conformament a l'article 16.2a) de la Llei del Sòl, els sistemes d'actuació adequats per a l'efectivitat de les reserves de sòl incloses en cada actuació.

-4 Els sòls ocupats per sistemes generals que siguin adscrits a un sector determinat se sumaran al sòl d'aquest a l'efecte d'incrementar les reserves mínimes per a dotacions exigides per l'article 17 d'aqueixa Llei, amb les limitacions establertes per l'article 19, sempre que així ho reguli el planejament general. Els polígons que es delimitin han d'incorporar la part d'aquests sistemes que els correspongui als efectes del present article.

Article 19

-1 La inclusió dins dels sectors de sistemes previstos per l'article 18 ha d'estar limitada de tal manera que la intensitat neta d'edificació en cada zona del pla parcial, referida al sòl d'aprofitament privat, no ultrapassi dues vegades i mitja l'edificabilitat zonal, un cop desenvolupada l'ordenació física prevista. Amb aquesta finalitat la memòria del planejament general ha de contenir l'oportuna justificació del compliment d'aquesta limitació.

-2 La cessió no s'aplicarà als sòls per sistemes el còmput dels quals determini intensitats netes que ultrapassin els màxims establerts. En aquest supòsit l'Administració actuant ha d'expropiar aquests sistemes i pot fer efectiu l'apreuament de l'expropiació bé amb càrrec al 10% de l'aprofitament mitjà del sector bé en efectiu.

-3 En el càlcul del sostre edificable d'una zona, als efectes de determinar l'edificabilitat neta, s'ha de considerar, a més de l'edificabilitat pròpia de la zona, l'afegida en compensació de la cessió dels sistemes.

-4 Els estudis econòmico-financers dels plans han de justificar les previsions adoptades en relació amb la forma d'obtenció dels sistemes, i en els supòsits d'expropiació les previsions d'inversió municipal o dels organismes competents corresponents al llarg del termini de previsió de planejament.

Capítol IV De l'aprofitament mitjà

Article 20

-1 La determinació de l'aprofitament mitjà pel que fa al sòl urbanitzable programat s'ha de fer en redactar-se el pla general per a cadascun dels sectors de planejament parcial.

-2 L'aprofitament d'un sector comprèn l'aprofitament del conjunt de les zones i l'atribuït als sitemes inclosos dins el sector, d'acord amb el que disposa l'article 18.

-3 La cessió a l'Administració actuant del 10% de l'aprofitament mitjà d'un sector s'ha de fer en sòl edificable de cadascuna de les zones del sector, d'acord amb el que determina l'article 17.

-4 L'aprofitament de cada finca serà el 90% de l'aprofitament mitjà del sector on es localitzi referit a la seva extensió superficial.

Article 21

L'Ajuntament o l'Administració actuant podrà ocupar els terrenys destinats a sistemes per a l'ordenació d'un pla parcial sense haver d'iniciar l'expropiació forçosa quan s'haurà iniciat la tramitació del projecte de reparcel·lació o de compensació i es garanteix l'aprofitament de les finques ocupades pel lliurament de certificacions del seu aprofitament dins el polígon, sens perjudici de la percepció de l'interès fixat per reglament.

Article 22

-1 Per a calcular el valor de l'aprofitament mitjà d'un sector s'ha de considerar el valor relatiu de cadascuna de les zones incloses en el pla parcial en el moment de redactar-lo. Pel que fa als sectors delimitats que inclouen zones diferents, la relació de valor entre aquestes s'ha de fer considerant: a) la intensitat dels usos admesos, b) la rigidesa a la demanda de l'ús de cada zona en el moment de la tramitació del pla i c) les repercussions admissibles del valor de sòl i de la urbanització. No s'han de considerar les revaloracions que es generin per causa de la ubicació urbana diferencial de les finques dins una mateixa zona.

-2 L'aprofitament mitjà per al conjunt de les zones incloses dins un sector serà el resultat de ponderar, respecte a la superfície total de les zones, els valors relatius de cadascuna per la seva extensió.

Article 23

L'aprofitament corresponent als sistemes inclosos pel planejament general dins els sectors s'ha de distribuir entre les zones d'aquests, segons usos i intensitats d'usos, en funció de l'extensió de cadascuna i del seu valor relatiu. Aquest aprofitament s'ha d'afegir a l'atribuït a cada zona segons la seva qualificació.

Capítol V Valoracions

Article 24

-1 Pel que fa als sòls urbanitzables o aptes per a ésser urbanitzats, l'aprofitament que ha de servir de base per a determinar el valor urbanístic és el següent:

  1. El corresponent a l'aprofitament mitjà del sector per a les seves zones i sistemes inclosos.

  2. El corresponent al 90% de l'aprofitament mitjà dins el sòl urbanitzable, a determinar en l'expedient de l'apreuament de l'expropiació, per als sistemes no inclosos dins cap sector.

-2 Als sistemes previstos en sòl no urbanitzable se'ls aplicarà el valor inicial.

TÍTOL IV Execució dels plans d'ordenació per sectors d'urbanització prioritària

Capítol I Determinació i requisits

Article 25

-1 Seran sectors d'urbanització prioritària els sòls urbanitzables programats dels plans generals o aquells sòls aptes per a ésser urbanitzats segons normes subsidiàries, per a usos residencials, industrials o altres, que siguin objecte d'aquesta declaració i delimitació. Aquesta actuació urbanitzadora immediata es justifica per la concurrència d'especials circumstàncies urbanístiques d'emplaçament i de contigüitat als grans sistemes urbans de Catalunya, de pressió urbanitzadora o demogràfica o de proximitat a explotacions extractives, industrials i altres d'anàlogues.

-2 La declaració de sector d'urbanització prioritària ha d'ésser acordada pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques a proposta de les corporacions municipals interessades o de la Direcció General d'Urbanisme, vist un informe de la comissió d'urbanisme o de l'ens metropolità que correspongui. Quan la iniciativa sigui de la Direcció General d'Urbanisme, es donarà audiència d'un mes a la corporació municipal, si s'escau, alhora a l'ens metropolità.

-3 La declaració de sector d'urbanització prioritària ha de determinar quina serà l'Administració actuant que formularà els projectes oportuns.

Article 26

-1 La proposta de delimitació dels sectors d'urbanització prioritària s'ha d'exposar al públic durant un mes i posteriorment se sotmetrà a la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat o de l'ens metropolità que correspongui.

-2 La documentació de l'expedient de declaració de sector d'urbanització prioritària ha de contenir:

  1. El plànol d'emplaçament a escala 1:5000.

  2. La delimitació de l'àmbit sobre un plànol topogràfic a escala 1:1000 com a mínim, amb la representació gràfica de l'estat físic dels terrenys i de la delimitació de les finques.

  3. La relació dels propietaris inclosos dins la delimitació.

  4. La descripció dels béns i dels drets dins l'àmbit delimitat.

  5. La determinació de l'Administració actuant.

  6. La memòria justificativa de l'actuació.

-3 L'acord de declaració d'àmbit de sector d'urbanització prioritària comporta la notificació i la inscripció d'aquell en el Registre de la Propietat, als efectes previstos per l'article 221 de la Llei del Sòl, i la notificació de la declaració als particulars propietaris de les finques incloses dins la delimitació, als efectes previstos per l'article 38.

Article 27

-1 Perquè els terrenys puguin ésser declarats d'urbanització prioritària han de reunir les condicions específiques següents:

  1. Que es tracti de sòls classificats d'urbanitzables programats o aptes per a ésser urbanitzats per a usos residencials i també industrials.

  2. Que no disposin d'obra urbanitzadora ja executada a l'empara del planejament parcial.

  3. Que les edificacions existents no obstaculitzin la gestió immediata del sector per la seva importància, per l'estat d'ocupació i per l'ús.

-2 En un mateix municipi no es poden desenvolupar simultàniament dos o més sectors d'urbanització prioritària del mateix ús (residencial o industrial). Per a procedir en un municipi a ulteriors declaracions serà condició indispensable que les obres d'urbanització del sector del mateix ús ja declarat siguin totalment executades. No obstant això, els ens metropolitans podran desenvolupar simultàniament tants sectors d'urbanització prioritària com municipis comprenguin.

-3 L'extensió de les actuacions d'urbanització prioritària ha d'ésser com a mínim de 3 ha, i en cap cas no pot ultrapassar la superfície necessària per a absorbir el 30% de les necessitats del decenni en matèria d'habitatge. Aquestes necessitats d'habitatge s'han de calcular en funció de l'estructura d'edats i amb independència dels habitatges construïts.

Capítol II Efectes

Secció primera Disposició comuna

Article 28

La declaració de sectors d'urbanització prioritària té per efecte específic l'aplicació del règim de gestió urbanística regulat per aquesta Llei i porta implícita la declaració d'interès immediat d'edificació en el termini màxim de tres anys comptats a partir de la fermesa en via administrativa del projecte de reparcel·lació. Significa també l'interès immediat de l'execució de les obres d'urbanització a partir de l'aprovació definitiva del projecte d'urbanització, en els terminis assenyalats per reglament.

Secció segona Efectes procedimentals

Article 29

-1 La redacció i l'aprovació inicial del pla parcial i dels projectes d'urbanització necessaris per a l'execució de l'obra urbanitzadora s'han de fer en el termini de sis mesos comptats des de la data de la publicació de la declaració en el Diari Oficial de la Generalitat, i l'edicte d'informació pública s'ha de trametre dins els deus dies següents a l'adopció de l'acord.

-2 La tramitació d'aquests plans parcials i projectes d'urbanització resta subjecta al que estableixen els articles 6, 7, 8, 9 i 10, amb el benentès que no cal la aprovació provisional prevista pel punt 4 de l'article 6, ja que correspon a l'ajuntament l'aprovació definitiva després de la informació pública. La subrogació per la comissió d'urbanisme competent es produirà d'ofici en els supòsits que transcorrin el termini indicat en el punt anterior i els terminis previstos en els articles esmentats d'aquesta Llei sense que s'hagin produït els corresponents actes administratius.

-3 Una vegada aprovats definitivament el pla parcial i els projectes d'urbanització, l'ajuntament ha de trametre un exemplar de cadascun i una còpia de l'expedient administratiu, tots complets, a la comissió d'urbanisme competent, dins els deu dies següents a la recepció d'aquests documents complets, ha d'actuar d'acord amb el que estableix l'article 9.1e) i f).

Secció tercera Efectes de gestió

Article 30

-1 El sistema d'actuació en els sectors d'urbanització prioritària ha d'ésser el de cooperació.

-2 Les actuacions en sectors d'urbanització prioritària requereixen la reparcel·lació de les finques, excepte en els casos de renúncia expressa dels particulars o de propietari únic.

-3 El projecte de reparcel·lació, redactat d'ofici per l'Administració actuant, haurà d'ésser aprovat definitivament abans de dotze mesos de l'aprovació definitiva del pla parcial o bé de la data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de la declaració de sector d'urbanització prioritària, si el pla és ja aprovat abans de la data de la declaració.

Article 31

-1 Els àmbits dels sectors d'urbanització prioritària han de de constituir un únic polígon d'actuació.

-2 Si el pla parcial és aprovat i conté més d'un polígon d'actuació, la declaració de sector d'urbanització prioritària comportarà la modificació d'aquesta divisió, als afectes del que preveu el punt precedent.

-3 L'ocupació dels terrenys destinats a vials i a serveis tècnics abans de l'aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació dóna lloc a la indemnització reglamentària pel període comprès entre l'ocupació i l'aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació.

Secció quarta Registre de Sòls d'Urbanització Prioritària

Article 32

-1 L'Administració actuant ha de formalitzar dins de tres mesos, a partir de la descripció dels béns i dels drets annexa a la declaració, el Registre de Sòls d'Urbanització Prioritària. Simultàniament ha de redactar un projecte de taxació conjunta dels terrenys subjectes a la declaració anterior que inclogui els valors urbanístics dels terrenys i la valoració dels béns i dels drets diferents dels del sòl que hi hagi en cada finca i que siguin en la reparcel·lació presumiblement incompatibles amb la seva destinació urbanística. Aquestes valoracions s'han d'incloure en el registre esmentat.

-2 El projecte de taxació conjunta s'ha de sotmetre, després del període d'informació pública, a la comissió d'urbanisme, que l'aprovarà o el modificarà, sens perjudici de la intervenció del Jurat Provincial d'Expropiació, d'acord amb l'article 138 de la Llei del Sòl. Les modificacions de les valoracions proposades pel projecte de taxació conjunta, fetes durant la tramitació o bé com a conseqüència de recursos, alteraran les valoracions establertes en el Registre de Sòls d'Urbanització Prioritària.

-3 Aquestes valoracions constitueixen la base de partida del projecte de reparcel·lació en el moment de la definició de drets i fonamenten la valoració a inscriure en el Registre Municipal de Solars, que de manera obligatòria s'ha d'obrir per a aquells àmbits.

Article 33

El projecte de taxació conjunta aprovat per la comissió d'urbanisme competent causa els efectes expropiatoris previstos per la Llei del Sòl a partir de la declaració d'incompliment de les obligacions d'urbanització o d'edificació; es pot procedir a l'ocupació urgent dels terrenys, havent estat fet el dipòsit establert per l'article 138 d'aquella Llei.

Article 34

-1 Durant el termini esmentat en el punt 1 de l'article 32, sempre que ja sigui aprovat definitivament el pla parcial, els propietaris incorporats poden proposar a l'Administració actuant -ajuntament, Institut Català del Sòl- o a les empreses mixtes que es constitueixin amb fins d'urbanització la substitució de l'obligació de pagament de les despeses d'urbanització per la cessió de terrenys edificables dins el mateix sector. La base de valoració del sòl i de la urbanització no pot ultrapassar el percentatge màxim admès com a valor protegible del sòl i de la urbanització als efectes del règim d'habitatges de protecció oficial i segons el mòdul en vigència en el moment de l'acord. El valor de la urbanització ha d'ésser el que es determinarà en l'expedient segons el cost dels projectes d'urbanització. La determinació dels solars edificables corresponents a l'Administració s'ha de fer sense incloure les superfícies de sòl de cessió obligatòria i gratuïta del polígon objecte del pla parcial que li correspongués per la part cedida en compensació.

-2 El solars obtinguts per l'Administració mitjançant l'aplicació d'aquest article són edificables encara que la reparcel·lació no sigui aprovada definitivament.

Article 35

No poden acollir-se al que disposa l'article anterior els propietaris per als quals les afeccions de terrenys per cessió obligatòria i gratuïta ultrapassin en quinze punts el percentatge mitjà de sòls de cessió del sector.

Capítol III Urbanització

Article 36

-1 Les obres d'urbanització han d'ésser fetes per l'Administració actuant. Els propietaris de terrenys o les empreses o organismes que costegin les obres d'urbanització són obligats a dipositar, en el termini d'un mes comptat des de la data del requeriment, les quantitats a compte de l'obra urbanitzadora a fer dins els sis mesos següents, tot sens perjudici de les mesures especials sobre crèdits a la urbanització que s'estableixin.

-2 L'Administració urbanística actuant ha de contribuir a costejar l'obra urbanitzadora en un percentatge igual al 10%.

-3 Poden ésser objecte d'expropiació les finques dels particulars que en el termini fixat pel punt 1 d'aquest article no hauran fet el dipòsit necessari per a costejar la urbanització que els correspongui o que no hauran ofert a l'Administració actuant o als organismes i a les empreses esmentades en l'article 34 els solars que els pertocaren en pagament del seu cost.

Article 37

-1 S'ha de determinar per reglament el termini per a l'execució total de les obres de sanejament, de compactació i d'anivellament de terrenys vials, col·locació de voreres als carrers, xarxa de subministrament i distribució d'aigua i xarxa de distribució elèctrica, a partir de l'aprovació definitiva del projecte d'urbanització. Si el pla parcial i el projecte d'urbanització són ja aprovats en el moment de la declaració d'àmbit d'urbanització prioritària, aquesta declaració podrà modificar els terminis d'execució, els quals comptaran a partir que haurà estat publicada. La resta de l'obra urbanitzadora podrà executar-se simultàniament a l'edificació.

-2 En el cas de distingir etapes d'execució el termini reglamentari s'aplicarà des de l'aprovació del projecte d'urbanització, i les obres es duran a terme complint les previsions del pla d'etapes del pla parcial.

Article 38

-1 La no-execució de l'obra urbanitzadora bàsica en els terminis reglamentaris o el fet que els propietaris no dipositin en el termini d'un mes qualsevulla quantitat a compte sol·licitada per l'Administració per a executar la urbanització donaran lloc a la declaració d'incompliment de l'obligació d'urbanitzar. Si l'obra urbanitzadora és suficientment avançada i se'n preveu la finalització dins els sis mesos següents, el període d'urbanització bàsica podrà prorrogar-se durant aquests sis mesos. Aquesta pròrroga ha d'ésser atorgada per la Direcció General d'Urbanisme sempre que se li sol·liciti abans del venciment del termini i previ informe dels serveis tècnics municipals i de la comissió d'urbanisme competent. Finalitzat aquest termini no hi cabran més pròrrogues.

-2 La declaració de l'incompliment de l'obligació dels particulars de costejar la urbanització en els terminis fixats, l'ha de fer l'Administració actuant, i, si aquesta no la fa, la Direcció General d'Urbanisme.

-3 La declaració d'incompliment quan l'Administració actuant és l'ajuntament, l'ha de fer la comissió d'urbanisme. En aquest cas la Direcció General d'Urbanisme, l'Institut Català del Sòl o bé l'ens metropolità se subrogaran en l'execució de la urbanització.

Article 39

La declaració d'incompliment del deure de costejar la urbanització té els efectes següents:

  1. Legitima l'Administració per a fer l'expropiació dels terrenys. El valor d'expropiació és el que s'ha inscrit en el Registre Municipal de Solars o el previst per l'article 32.1, incrementat en ambdós supòsits pels costos d'urbanització que els particulars acreditin haver abonat.

  2. Si dins dos mesos l'Administració no opta per l'expropiació, iniciarà els tràmits per a l'adjudicació forçosa de conformitat amb la valoració assenyalada per la lletra a). En la subhasta pública els propietaris del sector disposen de dret preferent per a la seva adjudicació.

Article 40

-1 L'Administració urbanística actuant, en primer lloc, i l'Institut Català del Sòl, en segon lloc, tenen dret de preemció en les subhastes de terrenys afectats per l'incompliment de les obligacions.

-2 A aquesta subhasta, a què no pot anar el propietari dels terrenys que haurà incomplert l'obligació d'urbanitzar, s'hi pot presentar qualsevol persona física o jurídica. L'adjudicatari de la subhasta ha d'iniciar les obres d'edificació dins els sis mesos següents a la data d'adjudicació definitiva dels terrenys. En cas d'incompliment d'aquesta obligació, l'Administració actuant i l'Institut Català del Sòl procediran a l'expropiació de la finca per un valor igual a l'establert en el Registre Municipal de Solars.

Capítol IV Edificació

Article 41

Si els plans parcials que desenvolupen els sectors d'urbanització prioritària incorporen els plànols amb les envolupants de les edificacions que es projectin susceptibles d'aprofitament privat i el plànol parcel·lari, l'aprovació definitiva del pla parcial, i la del projecte de reparcel·lació, quan fos necessari, comportarà l'atorgament de les llicències de parcel·lació i d'edificació corresponents, les quals seran executives des de la publicació de l'acord d'aprovació definitiva del projecte d'urbanització, una vegada hauran estat presentats els projectes d'execució davant l'ajuntament, moment en què es produirà el report de les taxes preceptives. Les edificacions han d'ésser fetes en els terminis d'edificació previstos per l'article 42. L'exercici pels òrgans corresponents de les competències sobre protecció de la legalitat urbanística és inexcusable en els casos que o bé els projectes o bé les obres no s'adequaran a les condicions d'edificació i d'ús del sòl previstes pel pla parcial i aquesta inadequació constituís una infracció urbanística greu i manifesta.

Article 42

El termini per a començar l'edificació és de tres anys a partir del moment que l'acte aprovatori del projecte de reparcel·lació serà ferm en via administrativa, encara que no sigui acabada o en execució l'obra urbanitzadora bàsica, llevat del que disposa l'article 40.2. Quan caldrà, la llicència s'atorgarà condicionada a les garanties sobre les quotes d'urbanització que corresponguin i a altres condicions establertes per reglament.

TITOL V De la intervenció en l'ús del sòl i de l'edificació

Article 43

-1 Les llicències s'han d'atorgar d'acord amb les previsions de la Llei del Sòl i d'aquesta Llei, dels plans d'ordenació urbana, dels programes d'actuació urbanística i, si s'escau, de les normes complementàries i subsidiàries del planejament i altres figures de planejament.

-2 Totes les llicències han de preveure un termini per a començar les obres projectades i un altre per a acabar-les.

-3 La caducitat de la llicència es produeix per transcurs d'ambdós terminis sense haver començat les obres o bé sense haver-les acabades, un cop advertit el titular per l'Administració actuant abans d'un o de tres mesos del finiment dels terminis esmentats, respectivament, llevat que la llicència ja contingui explícitament aquest advertiment.

-4 La caducitat de la llicència ha d'ésser declarada per l'organisme competent per a atorgar les llicències i determinarà l'arxivament de les actuacions.

-5 Havent caducat la llicència, les obres no es podran iniciar ni prosseguir si no se'n demana i se n'obté una de nova, ajustada a l'ordenació urbanística en vigor, llevat dels casos en què s'hagués acordat la suspensió de l'atorgament.

-6 Les pròrrogues d'ambdós terminis, amb sol·licitud prèvia del titular de la llicència abans de dos o de cinc mesos del finiment dels previstos per al començament i per a l'acabament de les obres, respectivament, s'entén que són concedides "ope legis" per la meitat del termini de què es tracti, i serà vàlida l'ordenació vigent en el moment que la llicència fou atorgada, encara que s'hagués acordat la suspensió de l'atorgament de llicències en casos de pròrroga del termini de l'acabament de les obres. La pròrroga de les llicències no pot ésser vàlidament demandada si no ha passat almenys la meitat del termini a què es refereix la sol·licitud. La sol·licitud i la consegüent obtenció de la pròrroga del termini per a començar les obres no comporten, per elles mateixes, la pròrroga del termini per a acabar-les. La pròrroga per a acabar les obres només pot ésser sol·licitada i obtinguda si s'ha fet la cobertura d'aigües de l'edifici.

-7 Si, havent transcorregut els terminis de pròrroga "ope legis", les obres no han estat començades o bé acabades, la llicència caducarà sense necessitat de l'advertiment previ i, per a començar-les o bé acabar-les, caldrà demanar i obtenir una nova llicència, ajustada a l'ordenacio en vigor, llevat dels casos en què s'hagués acordat la suspensió de l'atorgament de llicències.

-8 Els terminis per a l'execució de les obres enunciades en l'article 178 de la Llei del Sòl, en cas que les normes urbanístiques, les ordenances d'edificació o la reglamentació anàloga de les figures de planejament no els determinessin, seran els següents: a) un any per a començar les obres, i b) tres anys per a acabar-les. En ambdós casos els terminis s'han de comptar des de la data de notificació de la llicència al promotor d'aquesta. En el cas previst per l'article 41 ambdós terminis s'han de comptar dels de la data del pagament de les taxes preceptives.

Capítol II Dels certificats sobre aprofitament urbanístic

Article 44

-1 En els municipis amb planejament general adaptat a la Llei de Reforma de la Llei del Sòl i si s'escau, a aquesta Llei els particulars poden demanar informes d'aprofitament urbanístic, referits a una finca concreta, presentant la sol·licitud en el registre general de l'ajuntament.

-2 Aquesta informació s'estableix a més de les altres mesures de publicitat dels plans.

-3 Els ajuntaments han de lliurar els certificats d'aquests informes en el termini d'un mes, comptat des de l'enregistrament de la sol·licitud, a fi de no incórrer en els supòsits de negligència a què es refereix l'article 218 de la Llei del Sòl. Aquests certificats han d'ésser emesos pel secretari general de la corporació i per ordre i amb el vist-i-plau de l'alcaldia.

-4 Aquests informes d'aprofitament urbanístic s'han de referir necessàriament als aspectes següents, respecte a la finca de què es tracti:

  1. Si el sòl és urbà, urbanitzable o no urbanitzable.

  2. L'ús del sòl, l'altura, el volum i la situació de l'edificació, l'ocupació màxima de la parcel·la i l'aprofitament del subsòl.

  3. Si és solar o no i, si s'escau, els serveis que hi manquen per a ser-ho.

  4. El planejament general, l'especial i el parcial i l'estudi de detall, a les determinacions dels quals estigués subjecta la finca, amb expressió del polígon o de la unitat d'actuació, si s'escau, i de si manca o no projecte d'urbanització.

  5. Si hi ha suspensió de l'atorgament de llicències, bé com a conseqüència d'ésser necessari un projecte de reparcel·lació o de compensació, bé per haver estat acordada expressament.

  6. Si és possible o no d'obtenir llicència ajustada als paràmetres de la lletra b), condicionada o no a l'execució simultània d'obres d'urbanització.

  7. Si la revisió del planejament és en curs.

-5 En cas que l'informe es demani acompanyat de documentació gràfica, aquest s'hi haurà de referir.

-6 Si resultés del certificat que la finca és edificable, dins els quatre mesos següents a la notificació a l'interessat serà preceptiu d'atorgar llicència sobre projecte ajustat al certificat, en cas que la devolució del projecte no fos procedent i que la llicència fos demanada dins aquest termini; això serà vàlid encara que amb posterioritat a la notificació del certificat s'hagués aprovat definitivament una nova ordenació urbanística o s'hagués acordat la suspensió de l'atorgament de llicències.

-7 El requeriment per a esmenar deficiències, previst en la reglamentació de serveis de les corporacions locals, només pot ésser formulat una vegada, i no impedeix l'aplicació del que s'ha establert quan l'esmena s'haurà produït dins els quinze dies següents al requeriment.

Capítol III Dels edificis i dels usos disconformes

Article 45

-1 La situació urbanística de fora d'ordenació comporta, per als edificis i les instal·lacions anteriors a l'aprovació del planejament amb les determinacions dels quals resultessin disconformes, les limitacions assenyalades per l'article 60.2 i 3, de la Llei del Sòl únicament quan aquestes determinacions hagin de donar lloc, per raó del planejament, a l'expropiació, a la cessió gratuïta o bé a l'enderrocament de l'edifici. Pel que fa als augments de volum, s'han d'aplicar les determinacions del nou planejament.

-2 Quan les noves determinacions del planejament no haguessin de donar lloc al que assenyala el punt anterior, l'autorització o la denegació de les obres enumerades en l'article 60.2 de la Llei del Sòl dependrà del fet que sigui compatible amb la reglamentació de les condicions bàsiques d'aquell.

-3 Quant a l'ús, mentre no esdevingui incompatible amb el nou planejament, es podrà mantenir l'existent, bé que, en cas que aquest fos industrial, s'haurà d'adaptar als límits de molèstia, de nocivitat, d'insalubritat i de perill que per a cada zona estableixi la nova reglamentació.

-4 En tots els casos les disposicions transitòries del nou planejament han de contenir les previsios oportunes per a resoldre totes les qüestions que les determinacions urbanístiques plantegin enfront de les preexistències, i d'acord amb aquest article.

Capítol IV De la modificació dels projectes d'obres

Article 46

-1 Quan un cop atorgada una llicència, en el curs de l'execució de les obres es modifiqués l'estructura o la disposició interior o l'aspecte exterior, per raó d'higiene, de salubritat i d'habitabilitat dels habitatges, les obres no seran aturades durant la tramitació administrativa de la sol·licitud de modificació del projecte si la sol·licitud corresponent va acompanyada d'un annex comprensiu de la justificació i de la certificació corresponents de l'arquitecte director de les obres, que es responsabilitzarà de la legalitat de les alteracions a introduir-hi, i d'un aval bancari equivalent al 3% del pressupost inicial, per a garantir l'execució de les mesures de protecció de la legalitat urbanística en cas que la modificació no fos legalment autoritzable.

-2 No s'aplicarà el que preveu el punt precedent si la modificació té per objecte d'augmentar el nombre d'habitatges autoritzats o bé comporta alteració de les normes sobre ús del sòl, altura, volum, situació de les edificacions i ocupació màxima permesa de les parcel·les.

Disposició Addicional Les cessions de sòl fixades per aquesta Llei s'han d'aplicar per als plans parcials que s'aprovin inicialment tres mesos després de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, tot respectant, però, les condicions mínimes de dimensió i de forma previstes per reglament.

Disposicions transitòries Primera

-1 Els plans generals que a l'entrada en vigor d'aquesta Llei encara no són adaptats a la Llei de Reforma de la Llei del Sòl hauran d'adaptar-se a ambdós textos legals mitjançant revisió, i s'haurà de formular i de tramitar un pla general o una norma subsidiària, segons que correspongui reglamentàriament i urbanística, sigui quin sigui l'instrument de planejament objecte de l'adaptació i de la revisió.

-2 Els plans generals que ja són adaptats a la Llei de Reforma de la Llei del Sòl a l'entrada en vigor d'aquesta Llei s'hi hauran d'adaptar en ésser revisats quadriennalment els seus programes d'actuació.

-3 Les normes subsidiàries de planejament que ja són adaptades a la Llei de Reforma de la Llei del Sòl a l'entrada en vigor d'aquesta Llei s'hi hauran d'adaptar en ésser revisades.

Segona

-1 Els efectes del punt 1 de la Disposició Transitòria Primera abastaran els plans generals i les normes subsidiàries en tramitació si a l'entrada en vigor d'aquesta Llei l'aprovació inicial encara no hagués estat acordada en els expedients respectius.

-2 Els efectes del punt 2 de la Disposició Transitòria Primera no abasten les revisions dels programes d'actuació que són en tramitació a l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

Tercera Els òrgans que tenen atribuïda la competència per a aprovar definitivament el pla general o la norma subsidiària del planejament municipal poden assenyalar un termini no inferior a un any per a formular les figures de planejament general o bé per a revisar-les i adaptar-les a la Llei de Reforma de la Llei del Sòl i a aquesta Llei, i en cas d'incompliment poden subrogar-se sense cap més tràmit en les competències municipals per a formular i tramitar els projectes corresponents.

Quarta

-1 Si a l'entrada en vigor d'aquesta Llei les adaptacions dels plans generals a la Llei de Reforma de la Llei del Sòl ja haguessin estat aprovades inicialment, s'aplicaran les Disposicions Transitòries Segona, Tercera i Quarta del text refós de la Llei del Sòl, del 9 d'abril de 1976, mentre no hauran estat aprovades definitivament.

-2 S'aplicaran també les mateixes Disposicions Transitòries mentre no s'hauran adaptat i revisat els plans generals considerats en el punt 1 de la Disposició Transitòria Transitòria Primera.

-3 No obstant el que estableixen els dos punts precedents, les disposicions contingudes en els Títols I i IV i en la Secció Quarta del Capítol II del Títol II s'han d'aplicar immediatament d'haver entrat en vigor aquesta Llei.

Cinquena

-1 El que estableix el Capítol I del Títol II s'ha d'aplicar a les suspensions de llicències acordades després de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

-2 El que estableix el Capítol II del Títol II, llevat de la Secció Quarta, s'ha d'aplicar als plans i als projectes que, essent d'iniciativa particular, es presentin en el registre d'entrada de l'òrgan competent per a tramitar-los després de l'entrada en vigor d'aquesta Llei. En cas d'iniciativa pública, l'aplicació d'aquesta Llei, en allò a què es refereix aquest punt, abastarà els plans i els projectes de la decisió de la formulació dels quals es decideixi després de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

-3 Les disposicions del Títol V s'han d'aplicar immediatament d'haver entrat en vigor aquesta Llei, i des d'aquest mateix moment s'ha d'aplicar l'article 43 a totes les llicències que s'atorguin.

Sisena Mentre el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques no haurà aprovat els criteris i els plecs generals de condicions tècniques dels projectes d'urbanització, abans de l'aprovació definitiva d'aquests pels ajuntaments, quan els correspongui, segons el que preveu l'article 9, serà preceptiu l'informe previ del Servei Territorial d'Urbanisme de la Generalitat que correspongui, el qual informe s'entendrà que és emès pel transcurs del termini d'un mes comptat des de l'entrada d'un exemplar del projecte complet a l'esmentat Servei.

Setena Els projectes d'urbanització que es promoguin en termes municipals mancats de planejament o bé amb planejament no adaptat a la Llei del Sòl s'han de tramitar d'acord amb el que preveuen els articles 6, 7 i 8 d'aquesta Llei.

Vuitena

-1 Dins els sis mesos següents a l'aprovació definitiva de les adaptacions del planejament general a la Llei de Reforma de la Llei del Sòl i a aquesta Llei o bé a l'aprovació definitiva de la primera figura de planejament general per a municipis que no en tenen cap, els ajuntaments han d'elaborar un plànol refós, referit a tot el terme municipal, d'escala adequada, en el qual s'han de representar les classificacions urbanístiques, l'estructura orgànica del territori, la divisió en sectors al sòl urbanitzable, la zonificació i la ubicació d'usos i específicament per al sòl urbà, indicar-hi les normes i les ordenances bàsiques d'aplicació, segons les zones.

-2 Els municipis que ja tenen definitivament aprovat el planejament general adaptat a la Llei de Reforma de la Llei del Sòl han d'elaborar el plànol esmentat dins els sis mesos següents a l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

Novena Mentrestant els ajuntaments de més de 12.000 habitants no disposaran de sectors d'urbanització prioritària en execució, en distribució suficient segons el Pla Territorial General per afrontar les exigències del procés urbanitzador immediat, la declaració de sector d'urbanització prioritària feta pel Conseller per als ajuntaments de menys de 12.000 habitants tindrà caràcter excepcional. En aquests supòsits, la iniciativa correspondrà exclusivament a la Direcció General d'Urbanisme després d'una audiència d'un mes de la Corporació Municipal i d'un informe de la Comissió d'Urbaisme o ens metropolità competent.

Disposicions Finals Primera Respecte al que no hagi estat modificat per aquesta Llei, continuarà en vigor el que disposa la legislació urbanística vigent.

Segona El Consell Executiu, dins del termini d'un any de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, ha d'aprovar els preceptes reglamentaris que calguin per a desenvolupar-la.

Tercera El Consell Executiu, dins el mes següent a l'entrada en vigor d'aquesta Llei, ha d'aprovar la taula de vigències corresponent.

Quarta El Consell Executiu, dins el termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, ha d'aprovar el Codi Urbanístic Català. Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els Tribunals i les Autoritats als quals pertoqui, la facin complir.

Barcelona, 9 de gener de 1984

Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

Xavier Bigatà i Ribé Conseller de Política Territorial i Obres Públiques

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR