LLEI 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.

Emissor:Presidència de la Generalitat
Rang de Llei:Llei
Secció:Disposicions Generals
 
CONTENIDO

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

Aquesta llei s’estructura en nou títols: el primer, dedicat a les mesures fiscals; el segon, al règim jurídic de les finances públiques, i la resta, del tercer al novè, a mesures administratives que complementen les actuacions adoptades en matèria de política fiscal i financera. Així, es proposen diferents mesures i modificacions legislatives dins el marc d’actuació que ha dissenyat la jurisprudència constitucional, que, amb la Sentència 136/2011, del 13 de setembre, s’ha pronunciat a favor de la constitucionalitat d’aquest tipus de lleis. Concretament, destaquen els títols tercer i quart, que inclouen, respectivament, mesures en matèria de funció pública i mesures de reestructuració i racionalització del sector públic. Finalment, els darrers títols, del sisè al novè, contenen mesures en determinats àmbits del sector públic i privat, com ara habitatge, ordenació ambiental, agricultura, pesca, alimentació i política social, entre d’altres, amb l’objectiu d’optimitzar els recursos econòmics i dinamitzar l’activitat de determinats sectors econòmics en la conjuntura actual, tot simplificant els tràmits administratius en alguns dels àmbits esmentats.

En total, la Llei conté 218 articles, als quals cal afegir 31 disposicions addicionals, 8 disposicions transitòries, una disposició derogatòria i 13 disposicions finals.

El títol I, que recull les mesures fiscals, es divideix en dos capítols: el primer capítol conté quatre seccions, i es dedica a les normes relacionades amb els tributs propis; el segon capítol es dedica a la normativa reguladora dels tributs cedits.

Entre les mesures relatives als tributs propis, el capítol I conté, en primer lloc, les modificacions efectuades en la regulació dels cànons sobre la disposició del rebuig de residus; així, s’actualitzen, d’una banda, els tipus de gravamen del cànon sobre la disposició del rebuig dels residus municipals, i, de l’altra, es crea el cànon que grava la destinació dels residus industrials a dipòsit controlat. A continuació, la secció segona recull un seguit de modificacions del gravamen de protecció civil, creat per la Llei 4/1997, del 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, en què destaca la modificació de la forma de càlcul dels topalls màxims de quota. Pel que fa al cànon de l’aigua, i concretament a les modificacions dels elements quantitatius del cànon, que afecten, entre d’altres, els usos ramaders i els usos industrials de producció d’energia elèctrica, cal assenyalar que aquestes modificacions s’insereixen en el marc europeu d’actuació de la política de l’aigua, fonamentades en el principi de recuperació dels costos dels serveis del cicle de l’aigua, que s’ha d’aplicar de manera que incentivi l’ús eficient del recurs i, per tant, contribueixi als objectius mediambientals perseguits.

La secció quarta està dedicada al règim de taxes de la Generalitat. Les modificacions consisteixen en la introducció de nous fets imposables en taxes ja existents, en adaptacions formals a la normativa substantiva de cada matèria, en la introducció de nous supòsits d’exempció, en aclariments dels conceptes que conformen els elements del tribut i en l’actualització dels imports vigents, entre d’altres. Cal recordar que la taxa és el tribut que grava la utilització del domini públic, la prestació de serveis o la realització d’activitats en règim de dret públic que es refereixen a les persones que els sol·liciten, les afecten o les beneficien d’una manera particular. La creació de noves taxes pretén, d’una banda, conscienciar la ciutadania del cost que representa per a l’Administració la prestació de determinats serveis que afecten o beneficien de manera concreta determinades persones i, de l’altra, obtenir ingressos que, per bé que no compensen totalment les despeses, sí que contribueixen a reduir-ne l’impacte.

El capítol II, dividit en set seccions, està dedicat a les mesures referides a l’àmbit dels tributs cedits. Quant a l’impost sobre la renda de les persones físiques, més enllà de normes de caràcter tècnic amb relació a les deduccions per inversió i rehabilitació en l’habitatge habitual, s’aprova, pel que fa a la deducció en concepte d’inversió per un àngel inversor per l’adquisició d’accions o participacions socials d’entitats noves o de creació recent, un percentatge específic de deducció en el cas de societats creades o participades per universitats o centres de recerca.

Pel que fa a l’impost sobre successions i donacions, aquesta llei presenta un seguit de modificacions dels elements quantitatius del tribut, entre les quals destaca la modificació dels percentatges de bonificació aplicables en la quota, en què es manté la bonificació del 99% per als cònjuges, mentre que per a la resta de parents dels grups I i II s’estableixen diferents percentatges en funció de la base imposable: per a aquests darrers es manté la bonificació del 99% per a les herències de valor més baix (fins a 100.000 euros de base imposable) i s’introdueix progressivitat en la bonificació, de manera que, a menys valor de base imposable, la bonificació és més elevada. D’aquesta manera es dóna compliment a la Resolució 323/X del Parlament de Catalunya, sobre l’orientació política general del Govern, del 27 de setembre de 2013, en què s’insta el Govern a reformar la regulació de l’impost amb la finalitat d’incrementar-ne la progressivitat i aconseguir una recaptació similar a l’obtinguda abans de l’anterior reforma del tribut.

Quant a la tributació indirecta, i pel que fa l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, es regula per primera vegada la tributació dels arrendaments, de manera que s’aprova un tipus fix i s’introdueix el règim d’autoliquidació de l’impost, el qual substitueix els efectes timbrats, emprats fins ara com a mitjà de pagament.

En un altre àmbit, i pel que fa a la tributació del joc, s’aprova un tipus impositiu per a determinades màquines recreatives, de característiques més senzilles, i els tipus impositius de les rifes, les tómboles i les combinacions aleatòries.

Altres mesures relacionades amb l’impost sobre transmissions patrimonials oneroses i actes jurídics documentats fan referència a obligacions formals dels obligats tributaris i les autoritats que intervenen en l’atorgament dels actes o contractes subjectes a tributació.

Clou aquest capítol l’impost sobre hidrocarburs, amb la regulació dels tipus impositius autonòmics, com a conseqüència de la fusió en un únic tribut, des de l’1 de gener de 2013, de l’impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs i l’impost especial d’hidrocarburs, i amb l’establiment del tipus de devolució de l’impost per al gasoil professional.

El títol II de la Llei inclou les mesures relatives al règim jurídic de les finances públiques. Es divideix en tres capítols.

El primer capítol conté mesures de gestió financera i de control, per via de la modificació del text refós de la Llei de finances públiques, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre: s’afegeix un apartat 14 a l’article 7 i es modifica l’article 71, per tal de clarificar les competències de la Intervenció General en l’elaboració i tramitació del Compte general de la Generalitat. D’altra banda, també s’estableix l’obligació d’incloure en les bases reguladores de la concessió de subvencions o ajuts, com a causa de modificació de les resolucions de concessió, la possibilitat de reducció parcial o total de la subvenció, com a conseqüència de les restriccions que derivin del compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, mesura que pretén dotar l’Administració dels instruments necessaris per a complir aquests objectius i poder donar una resposta als possibles desajustos pressupostaris.

En el capítol III s’inclouen modificacions del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat, aprovat pel Decret legislatiu 1/2002, del 24 de desembre. En concret, es modifiquen l’apartat 1 de l’article 7, el primer paràgraf de l’apartat 2 de l’article 18, els apartats 1 i 3 de l’article 20, els apartats 1, 3 i 5 de l’article 22 i els articles 28, 29, 30 i 36, i s’afegeix una lletra h a l’apartat 5 de l’article 18, un apartat 7 a l’article 18 i un apartat 4 a l’article 20. Totes aquestes mesures pretenen agilitar la gestió del patrimoni de la Generalitat i fer més eficient l’Administració.

El títol III es refereix a mesures en matèria de funció pública i es divideix en dos capítols, que responen a la necessitat de les administracions de continuar posant en pràctica processos de generació d’estalvis pressupostaris per tal de complir els principis i objectius d’estabilitat pressupostària i disciplina fiscal davant la situació econòmica actual.

El context actual de crisi econòmica i financera obliga a fer un esforç important de contenció del dèficit i d’ajustament de la despesa pública. En el primer capítol, de caràcter general, es regulen les reassignacions funcionals d’empleats públics, amb la finalitat d’aconseguir un millor aprofitament dels recursos de què disposen l’Administració de la Generalitat i les entitats del sector públic que garanteixi l’eficàcia del servei que es presta, i també el Registre d’òrgans de representació del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, del seu sector públic i de les universitats públiques catalanes i entitats dependents.

El segon capítol, de caire sectorial, entre altres mesures d’austeritat, i en el marc de les polítiques de contenció de les despeses de personal, estableix unes mesures de caràcter específic que es refereixen a personal determinat, com són el personal estatutari sanitari i el personal docent i investigador d’universitats. Així, destaquen mesures com la consideració de l’Institut Català de la Salut com a administració pública a efectes de prevenció de riscos laborals i la compartició del personal d’administració i serveis funcionari entre la Generalitat i les universitats públiques. També es modifica la Llei 3/1995, del 6 d’abril, de reconeixement de la Universitat Oberta de Catalunya.

El títol IV agrupa mesures de reestructuració i racionalització del sector públic, i es divideix en dos capítols. El primer capítol es dedica a entitats de dret públic de la Generalitat i, fonamentalment, recull modificacions de naturalesa organitzativa interna de l’Administració en normes substantives com són, entre d’altres, la modificació de la Llei 6/2008, del 13 de maig, del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts; de la Llei 7/2007, del 17 de juliol, de l’Agència Tributària de Catalunya; de la Llei 5/1986, del 17 d’abril, de creació de l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat; de la Llei 9/1991, del 3 de maig, de l’Institut Català d’Energia; de la Llei 4/1980, del 16 de desembre, de creació de l’Institut Català del Sòl; de la Llei 15/2007, del 5 de desembre, de l’Agència Catalana de Turisme; de la Llei 9/2007, del 30 de juliol, del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 de Catalunya; de la Llei 15/2001, del 14 de novembre, de meteorologia; de la Llei 11/2011, del 20 de desembre, de reestructuració del sector públic per a agilitar l’activitat administrativa, i del Decret llei 4/2010, del 3 d’agost, de mesures de racionalització i simplificació de l’estructura del sector públic de la Generalitat de Catalunya.

El capítol segon recull mesures de racionalització que afecten l’ordenació sanitària. En aquest sentit, es modifica la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya, en què la majoria de canvis consisteixen a adaptar l’articulat a l’existència de Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (Siscat), en substitució de les actuals referències a la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP), i a garantir l’estabilitat i la continuïtat en la prestació dels serveis sanitaris de cobertura pública contractats mitjançant concert sanitari en el marc del Siscat (contracte de gestió de servei públic sotmès a la normativa de contractació del sector públic). Així mateix, s’atorga més autonomia al Servei Català de la Salut, amb la finalitat que el Consell de Direcció, com a òrgan superior de govern i gestió del Servei, n’aprovi l’estructura, i s’agiliten els canvis d’estructura del Servei. A banda d’això, també es regula la participació de la societat civil en el sistema sanitari públic de Catalunya per mitjà del Consell de Salut de Catalunya i dels consells territorials de salut, que es creen com a òrgans col·legiats de participació adscrits al Departament de Salut, en substitució del Consell Català de la Salut, dels consells de salut de les regions sanitàries i dels consells de participació dels sectors sanitaris. Finalment, el capítol II també modifica la Llei 8/2007, del 30 de juliol, de l’Institut Català de la Salut, a fi d’atribuir-li la condició de mitjà propi instrumental i de servei tècnic de l’Administració de la Generalitat i dels ens que en depenen.

El títol V modifica la Llei 2/2000, del 4 de maig, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, amb la finalitat d’introduir la figura d’una declaració d’activitats i béns dels membres del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, dins la regulació de les incompatibilitats.

El títol VI, que conté quatre capítols, agrupa mesures en sectors tan estratègics en les circumstàncies econòmiques actuals com el de l’habitatge i el de l’urbanisme, i proposa també modificacions legislatives en ordenació ambiental i en matèria d’aigües. El títol modifica la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge: entre d’altres mesures, tipifica com a infracció molt greu les irregularitats o inexactituds en els informes d’inspecció tècnica dels edificis, i introdueix també noves infraccions en matèria d’habitatge protegit. En matèria d’urbanisme, aquest sisè títol estableix la suspensió de l’eficàcia temporal de l’article 114 del text refós de la Llei d’urbanisme, pel que fa a la determinació del preu just en l’expropiació forçosa, i inclou mesures que afecten l’ordenació ambiental, com la proposta d’un nou instrument de delimitació definitiva dels límits dels espais del Pla d’espais d’interès natural, o la incorporació de noves tecnologies d’enllumenament, com els díodes emissors de llum i altres làmpades d’halurs ceràmics, a les mesures de protecció del medi nocturn. També inclou mesures que fan referència a la prevenció i el control ambiental de les activitats, com la simplificació dels procediments administratius, l’avaluació ambiental de plans i programes, la regulació dels residus i l’ordenació d’aigües per tal d’incorporar el principi de recuperació dels costos dels serveis relacionats amb l’aigua, en adaptació de la directiva CE 60/2000. I, finalment, modifica la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per tal d’agilitar la tramitació dels procediments de contractació, i modifica també el text refós de la Llei de carreteres, aprovat pel Decret legislatiu 2/2009, del 25 d’agost, per permetre que l’ocupació urgent dels béns i drets afectats per expropiació forçosa estigui implícita en l’aprovació del projecte de carretera corresponent i per permetre la introducció de l’eurovinyeta, la taxa per l’ús de les carreteres per part dels vehicles.

El títol VII, dividit en tres capítols, agrupa mesures que fan referència als àmbits del medi natural, l’alimentació i la pesca. Pel que fa al primer d’aquests àmbits, simplifica els processos de tramitació de les activitats regulades per la Llei forestal, especialment els aprofitaments dels recursos forestals, i amplia l’àmbit d’aplicació de la Llei 5/2003, del 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, que passa a encloure urbanitzacions, nuclis urbans, edificacions i instal·lacions situats en terrenys forestals. D’altra banda, el capítol II regula de nou els àmbits de la producció agroalimentària ecològica i de la producció integrada agrària, i es modifiquen les infraccions en matèria de qualitat agroalimentària. Finalment, el capítol III modifica la Llei 2/2010, del 18 de febrer, de pesca i acció marítimes, per a determinar els òrgans competents per a incoar i imposar sancions en els expedients sancionadors, i estableix noves infraccions en matèria de pesca en aigües continentals.

El títol VIII agrupa mesures administratives en matèria de política social. En aquest sentit, s’hi inclouen certes modificacions en la prestació per a joves extutelats, per tal que aquesta doni una resposta efectiva a les necessitats reals d’aquests joves.

Pel que fa al títol IX, que inclou altres mesures administratives, es divideix en dos capítols, un de dedicat a normes de caràcter sectorial i l’altre de dedicat a normes de caire general. En el capítol primer, es modifiquen lleis substancials de caràcter sectorial, com la d’ordenació dels equipaments comercials, la de turisme, la de joc o la de centres de culte, entre d’altres, i també la d’ordenació farmacèutica, amb l’objectiu de promoure que les poblacions disposin d’oficines de farmàcia. Cal també fer esment especial d’una mesura per a impulsar la presència de terceres llengües en la comunitat universitària, a fi que aquesta assoleixi competències plurilingües i interculturals, les quals constitueixen un valor i un actiu estratègics per a la internacionalització de les universitats catalanes. Finalment, el capítol I introdueix modificacions en la regulació del funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives.

El segon capítol d’aquest darrer títol modifica aspectes diversos de les lleis de mesures fiscals i financeres dels anys 2008 i 2011, i modifica també la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, pel que fa al règim sancionador aplicable a les entitats col·laboradores de les administracions públiques.

Títol I. Mesures fiscals

Capítol I. Tributs propis

Secció primera. Cànons sobre la disposició del rebuig dels residus

Article 1. Modificació dels articles 1 i 2 de la Llei 8/2008

  1. Es modifica l’article 1 de la Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus, que resta redactat de la manera següent:

    Article 1. Objecte

    Aquesta llei té per objecte regular el finançament de les infraestructures de gestió de residus municipals, establir el règim jurídic del Fons de gestió de residus creat per la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus, i regular els cànons que graven la disposició del rebuig dels residus municipals, la deposició de residus industrials i la deposició de residus de la construcció.»

  2. Es modifica l’article 2 de la Llei 8/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Article 2. Finançament de les infraestructures

    La Generalitat assumeix el finançament de les inversions que figuren al Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals, en la quantia i la forma que determini el mateix Pla, i que ha d’ésser aprovat pel Govern.»

    Article 2. Modificació de l’article 3 de la Llei 8/2008

    Es modifica l’article 3 de la Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus, que resta redactat de la manera següent:

    Article 3. Creació dels cànons

    1. Es creen els cànons que graven la destinació dels residus municipals a la disposició del rebuig per mitjà de dipòsit controlat i incineració, en instal·lacions tant de titularitat pública com privada situades a Catalunya.

    »2. Es crea el cànon que grava la destinació dels residus industrials a dipòsit controlat, en instal·lacions tant de titularitat pública com privada situades a Catalunya.

    »3. Es crea el cànon que grava la destinació dels residus de la construcció a la disposició del rebuig mitjançant dipòsit controlat, en instal·lacions tant de titularitat pública com privada situades a Catalunya.»

    Article 3. Modificació de l’article 5 de la Llei 8/2008

    S’afegeix un apartat, el 4 bis, a l’article 5 de la Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus, amb el text següent:

    4 bis. Les actuacions referides a la gestió dels residus industrials que es portin a terme amb càrrec al Fons s’han d’ajustar al Programa general de gestió de residus.

    Article 4. Modificació de l’article 6 de la Llei 8/2008

    S’afegeix un apartat, l’11 bis, a l’article 6 de la Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus, amb el text següent:

    11 bis. La distribució dels fons procedents dels cànons sobre la deposició del rebuig dels residus industrials s’ha de destinar a les actuacions d’estudis de prevenció i tecnologies noves per al tractament de residus (màxim 10%); a les actuacions d’execució subsidiària de gestió de residus abandonats, fetes per l’Agència de Residus de Catalunya i per altres activitats relacionades amb els residus industrials (màxim 40%); la resta s’ha de destinar a actuacions de prevenció. Les quantitats no utilitzades en un exercici o recuperades posteriorment s’acumulen en els exercicis següents.

    Article 5. Modificació del capítol I de la Llei 8/2008

    S’afegeix una secció, la primera bis, al capítol I de la Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus, amb el text següent:

    Secció primera bis. Cànon sobre la deposició controlada de residus industrials

    Article 16 bis. Àmbit d’aplicació i finalitat

    »1. El cànon sobre la deposició controlada dels residus industrials s’aplica als residus que, d’acord amb la legislació específica vigent, tenen aquesta consideració i es destinen a dipòsits controlats.

    »2. El cànon sobre la deposició controlada de residus industrials és un instrument econòmic que contribueix al finançament de les actuacions establertes per l’article 6.11 bis.

    »3. No es consideren subjectes a aquest cànon els residus industrials assimilables a municipals ni els residus industrials perillosos.

    »Article 16 ter. Naturalesa i afectació

    »El cànon sobre la deposició controlada dels residus industrials és un impost ecològic que resta afectat al Fons de gestió de residus.

    »Article 16 quater. Destinació

    »L’import del cànon sobre la deposició controlada de residus industrials s’ha de destinar a optimitzar la gestió d’aquests residus, d’acord amb les actuacions que estableix l’article 6.11 bis.

    »Article 16 quinquies. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable del cànon sobre la deposició controlada dels residus industrials la destinació d’aquests residus a la deposició controlada, en instal·lacions tant de titularitat pública com privada.

    »Article 16 sexies. Subjectes passius

    »1. Són subjectes passius en concepte de contribuents les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que són considerades, d’acord amb la normativa vigent, productores dels residus industrials.

    »2. Són subjectes passius substituts dels contribuents a què fa referència l’apartat 1, i estan obligats a complir les obligacions materials i formals establertes per aquesta llei, les persones físiques o jurídiques titulars de les instal·lacions de dipòsit controlat, tant públiques com privades.

    »Article 16 septies. Acreditament

    »El cànon sobre la deposició controlada de residus industrials s’acredita en el moment en què el posseïdor o posseïdora dels residus industrials els lliura al dipòsit controlat i qui té la titularitat del dipòsit els accepta.

    »Article 16 octies. Base imposable

    »1. La base imposable està constituïda per la quantitat de residus industrials expressada en tones que es destina a la deposició.

    »2. La base imposable es determina pel règim d’estimació directa, amb caràcter preferent, mitjançant l’aplicació de sistemes de pes o volum homologats, i subsidiàriament, només en el cas que no es pugui aplicar aquest sistema, per la via d’estimació indirecta.

    »3. Per determinar la base imposable per la via d’estimació indirecta, l’Administració pot tenir en compte qualsevol dada, circumstància o antecedent del subjecte passiu indicatiu del tonatge de residus industrials destinats a deposició.

    »Article 16 novies. Tipus de gravamen

    »Es fixa el tipus de gravamen general en la quantitat de 15,80 euros per tona de residus industrials destinats a deposició controlada.

    »Article 16 decies. Quota íntegra

    »La quota tributària és el resultat d’aplicar a la base imposable el tipus de gravamen aplicable, d’acord amb l’article 16 novies.»

    Article 6. Modificació de l’article 15 de la Llei 8/2008

    Es modifica l’article 15 de la Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus, que resta redactat de la manera següent:

    Article 15. Tipus de gravamen

    1. Es fixa el tipus de gravamen de 15,80 euros per tona de rebuig de residus municipals destinats a dipòsit controlat.

    »2. Es fixa el tipus de gravamen de 25,40 euros per tona de rebuig de residus municipals destinats a dipòsit controlat per als residus municipals procedents dels ens locals que no han iniciat el desenvolupament de la recollida selectiva de la fracció orgànica, d’acord amb el projecte de desplegament aprovat per l’Agència de Residus de Catalunya, sempre que l’àmbit territorial al qual es trobi adscrit el subjecte passiu disposi de les corresponents instal·lacions de tractament de la fracció orgànica recollida selectivament integrades en el Programa de gestió de residus municipals de Catalunya.

    »3. Es fixa el tipus de gravamen de 7,40 euros per tona de rebuig de residus municipals que s’incinera.

    »4. Es fixa el tipus de gravamen de 18,60 euros per tona de rebuig de residus municipals que s’incinera procedents dels ens locals que no han iniciat el desenvolupament de la recollida selectiva de la fracció orgànica, d’acord amb el projecte de desplegament aprovat per l’Agència de Residus de Catalunya, sempre que l’àmbit territorial al qual es trobi adscrit el subjecte passiu disposi de les corresponents instal·lacions de tractament de la fracció orgànica recollida selectivament integrades en el Programa de gestió de residus municipals de Catalunya.»

    Article 7. Modificació de l’article 27 de la Llei 8/2008

    Es modifica l’article 27 de la Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus, que resta redactat de la manera següent:

    Article 27. Infraccions i sancions

    El règim d’infraccions i sancions aplicable a la gestió dels cànons sobre la deposició controlada i la incineració de residus municipals, sobre la deposició controlada dels residus industrials i sobre la deposició controlada dels residus de la construcció és el vigent per a la resta de tributs de la Generalitat.»

    Article 8. Addició d’una disposició addicional tercera a la Llei 8/2008

    S’afegeix una disposició addicional, la tercera, a la Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig, amb el text següent:

    Tercera. Cànon sobre la deposició controlada de residus industrials

    El tipus de gravamen del cànon sobre la deposició controlada de residus industrials regulat per l’article 16 novies s’assoleix gradualment, en el termini de quatre anys, d’acord amb la taula següent:

    Any d’aplicació

    Tipus de gravamen

    2014

    3,95 euros

    2015

    7,90 euros

    2016

    11,85 euros

    2017

    15,80 euros

    »No obstant això, les indústries o els sectors industrials que presentin un acord voluntari amb la Generalitat per a impulsar la valorització de llurs residus durant l’exercici del 2014 resten exempts del cànon des de la data de signatura fins a la data de finiment de l’acord.»

    Secció segona. Gravamen de protecció civil

    Article 9. Modificació de la Llei 4/1997

  3. Es modifica l’article 58 de la Llei 4/1997, del 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 58. Finançament

    1. Amb la finalitat exclusiva de contribuir a finançar les activitats de previsió, prevenció, planificació, intervenció, informació i formació a què es refereixen les seccions d’aquest capítol i les relatives a les activitats dels serveis de prevenció i extinció d’incendis, s’estableix, en els termes continguts en els articles d’aquesta secció, un gravamen sobre els elements patrimonials afectes a les activitats de les quals pugui derivar l’activació de plans de protecció civil i que estiguin situats en el territori de Catalunya.

    »2. A l’efecte del que estableix l’apartat 1, s’ha de constituir un fons de seguretat, que s’ha de nodrir amb el producte del gravamen, sens perjudici d’altres aportacions públiques i privades.

    »3. El producte de la recaptació del gravamen s’ha de destinar a finançar les activitats de previsió, prevenció, planificació, intervenció, informació i formació en matèria de protecció civil i les relatives a les activitats dels serveis de prevenció i extinció d’incendis. La part del producte del gravamen que es destini a les activitats de previsió, prevenció, planificació, informació i formació de protecció civil s’ha d’adjudicar a les administracions que, segons aquesta llei, són competent en la matèria, d’acord amb un pla aprovat pel Govern.»

  4. Es modifica l’article 59 de la Llei 4/1997, que resta redactat de la manera següent:

    Article 59. Subjecció i quantia del gravamen

    1. Resten sotmesos al gravamen els següents elements patrimonials afectes a activitats de risc i situats al territori de Catalunya:

    »Primer. Les instal·lacions industrials o els magatzems en els quals s’utilitzen, s’emmagatzemen, es dipositen o es produeixen substàncies considerades perilloses d’acord amb l’annex I, part 1, «Relació de substàncies», i part 2 «Categories de substàncies i preparats no denominats específicament en la part 1», del Reial decret 1254/1999, del 16 de juliol, pel qual s’aproven mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en els quals intervenen substàncies perilloses.

    »La subjecció es produeix sempre que la quantitat present a la instal·lació o al grup d’instal·lacions de què es tracti superi el 10% de les que figuren en la columna 3 de l’annex I, part 1 i part 2 del Reial decret 1254/1999. Si es tracta de magatzems situats en terrenys qualificats de sòl urbà, el gravamen és exigible si la quantitat emmagatzemada supera, en qualsevol moment al llarg de l’any natural, el 5%.

    »La base del gravamen està constituïda per la quantitat mitjana anual de substància o conjunt de substàncies perilloses presents en la instal·lació o en el grup d’instal·lacions, expressades en quilograms.

    »El tipus aplicable es determina per a cada substància dividint 2.305 per les quantitats, expressades en quilograms, que apareixen en la columna 3 de l’annex I, part 1 i part 2, del Reial decret 1254/1999.

    »Segon. Les instal·lacions i les estructures destinades al transport per mitjans fixos de substàncies perilloses, en el sentit a què fa referència l’apartat primer.

    »a) En les conduccions de gas canalitzat de pressió igual o superior a 36 quilograms per centímetre quadrat, el tipus de gravamen és de 0,3227 euros per metre lineal.

    »b) Per als altres casos a què fa referència aquest apartat, el gravamen és exigible al tipus de 0,0046 euros per metre lineal.

    »Tercer. Els aeroports i els aeròdroms, sens perjudici del gravamen sobre les instal·lacions industrials annexes que sigui procedent, d’acord amb l’apartat primer. La base del gravamen s’ha de constituir amb el moviment mitjà dels cinc anys naturals anteriors a l’acreditament, expressat en nombre de vols i segons la capacitat de passatgers de cada aeronau enlairada o aterrada. La tarifa és la següent:

    Capacitat de les aeronaus en passatgers

    Quantia en euros

    Entre 1 i 12

    12,28

    Entre 13 i 50

    25,56

    Entre 51 i 100

    48,95

    Entre 101 i 200

    88,81

    Entre 201 i 300

    141,96

    Entre 301 i 400

    195,11

    Entre 401 i 500

    248,25

    501 o més

    301,40

    »Aeronaus de càrrega: 12,28 euros.

    »Els aterraments o enlairament d’aeronaus d’emergències que utilitzin l’aeroport o aeròdrom no es comptabilitzaran en la base del gravamen i es descomptaran 1,5 euros de la quota per cada aterrament o enlairament d’aeronau d’emergències.

    »Quart. Les preses hidràuliques. La base del gravamen s’ha de constituir amb la capacitat de la presa, expressada en metres cúbics. El tipus és de 0,00023 euros per metre cúbic.

    »Cinquè. Les centrals nuclears i altres instal·lacions i estructures destinades a la producció o a la transformació d’energia elèctrica. La base del gravamen s’ha de constituir amb la potència nominal, expressada en megawatts. El tipus de gravamen és de 44,14 euros per megawatt a les centrals nuclears, i de 22,07 euros per megawatt a les altres instal·lacions.

    »Sisè. Les instal·lacions i les estructures destinades al transport o al subministrament d’energia elèctrica, d’acord amb la tarifa següent:

    Tram de potencia en quilovolts (kV)

    Euros per metre

    Entre 26 i 110

    0,0009

    Entre 111 i 220

    0,0046

    Entre 221 i 400

    0,0092

    Més de 400

    0,0369

    »2. Per a tots i cadascun dels apartats del punt 1 i, dins de cada apartat, per a cadascun dels elements patrimonials situats en termes municipals diferents, la quota per ingressar resulta de l’aplicació del tipus impositiu a la base imposable determinada per a cada instal·lació o xarxa.

    »En qualsevol cas, la quantitat màxima per ingressar per cada instal·lació o xarxa no pot superar el 0’1% de la facturació de dita instal·lació o xarxa i, en cap cas, l’import per ingressar pot superar els 128.577 euros per a cada activitat.

    »3. Si les empreses sotmeses al gravamen estan afectades per un pla especial de protecció civil expressament destinat als riscos que en puguin derivar, la quantitat del gravamen es fixa en l’apartat 2. En l’elaboració dels plans especials han de ser escoltades les empreses afectades. La resta de les empreses sotmeses al gravamen, entre les quals es troben les afectades per l’article 7 del Reial decret 1254/1999, del 16 de juliol i, al mateix temps, no afectades per l’article 9 del Reial decret esmentat, han de seguir el règim de quantificació establert per l’apartat 1.»

  5. Es modifica l’apartat 1 de l’article 62 de la Llei 4/1997, que resta redactat de la manera següent:

    1. El gravamen es merita el 31 de desembre de cada any natural en el qual s’han fet les activitats de risc que en determinen l’exigència.

    Secció tercera. Cànon de l’aigua

    Article 10. Modificació de l’article 2 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya

    Es modifica l’apartat 16.a de l’article 2 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, que resta redactat de la manera següent:

    a) Usos domèstics de l’aigua: els usos residencials, particulars o comunitaris, efectuats per persones físiques o jurídiques, que es corresponen amb l’ús de l’aigua per a sanitaris, per a dutxes, per a cuina i menjador, per a rentades de roba i de vaixelles, regs de jardins, piscines i altres zones comunitàries, refrigeració i condicionaments domiciliaris, i amb d’altres usos de l’aigua que es puguin considerar consums inherents o propis de l’activitat humana en habitatges.

    Article 11. Modificació de l’article 62 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya

    Es modifica l’apartat 5 de l’article 62 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, que resta redactat de la manera següent:

    5. L’exacció del cànon de l’aigua és compatible amb la imposició de contribucions especials i amb la percepció de taxes o tarifes, quan sigui procedent, pels ens locals. L’establiment de tarifes o de tributs municipals en matèria de sanejament ha de respectar, en qualsevol cas, el que estableix aquesta llei amb relació al principi de recuperació de costos, i el que estableix la resta de normativa reguladora de les relacions, en l’àmbit tributari, entre les diferents administracions. Així mateix, amb l’objectiu d’evitar duplicitats dels costos traslladats a l’usuari final, els estudis econòmics que, d’acord amb la normativa vigent han de constar en el procediment per al seu establiment i aprovació, han d’especificar els costos del cicle de l’aigua repercutits, amb el detall suficient per al control del compliment del que estableix aquesta norma.

    Article 12. Modificació de l’article 66 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya

    Es modifiquen la lletra c i el darrer paràgraf de l’apartat 3 de l’article 66 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, que resten redactats de la manera següent:

    c) Que l’entitat subministradora acrediti haver instat el cobrament del deute mitjançant reclamació judicial o requeriment notarial.

    Els imports incobrats s’han de justificar mitjançant el model que s’aprovi per resolució de la direcció de l’Agència, en el moment de presentar l’autoliquidació corresponent.»

    Article 13. Modificació de l’article 67 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya

    Es modifiquen les lletres a i b de l’apartat 5 de l’article 67 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, que resten redactades de la manera següent:

    a) En general, i amb caràcter preferent, pel sistema d’estimació directa mitjançant comptadors homologats o altres mecanismes de control. A aquest efecte, els subjectes passius estan obligats a instal·lar i mantenir, a càrrec seu, un mecanisme de mesurament directe del volum d’aigua efectivament utilitzada, i a declarar-ne les lectures a l’Agència, segons la forma i els terminis establerts, en cada supòsit, per aquesta llei i els reglaments que la despleguen.

    Si les persones usuàries d’aigua per a l’abastament a tercers no opten expressament pel sistema d’estimació directa o no presenten les dades exigides perquè es pugui aplicar, s’entén que hi renuncien expressament a favor de l’estimació objectiva, llevat dels casos de les persones usuàries que utilitzin més de cinc-cents mil metres cúbics d’aigua anuals, de les que lliuren un volum per a usos domèstics no superior al 75% del volum total lliurat, i de les que efectuïn subministraments d’aigua en alta, en què la base s’ha de determinar pel sistema d’estimació directa.

    »b) Per estimació objectiva, per a contribuents determinats de manera genèrica segons l’ús de l’aigua que fan i al volum de captació, tenint en compte les característiques i les circumstàncies de l’aprofitament, i d’acord amb les fórmules de càlcul següents:

    »– Per a qualsevol tipus d’ús i en cas de captacions subterrànies que no tinguin instal·lats dispositius de mesurament directe de cabals de subministrament, el consum mensual s’avalua d’acord amb la potència nominal del grup elevador mitjançant la fórmula següent:

    Q = 37.500 x p/(h + 20)

    »En la qual,

    Q = és el consum mensual facturable, expressat en metres cúbics,

    p = és la potència nominal del grup o dels grups elevadors, expressada en quilovats,

    h = és la profunditat dinàmica mitjana de l’aqüífer en la zona considerada, expressada en metres.

    »– En cas de subministrament mitjançant contractes d’aforament, en funció del volum contractat.

    »– En cas d’establiments amb subministrament mixt, la base es determina per estimació objectiva, d’acord amb les fórmules anteriors, més la mitjana dels volums lliurats o facturats per l’entitat subministradora en l’any anterior al de l’opció per aquest sistema.

    »– En casos d’usos d’aigua per a l’abastament a tercers, segons la fórmula següent:

    Volum total utilitzat diari = 500 litres/abonat o abonada/dia x nombre de persones abonades.

    »Per aplicar els coeficients establerts per l’apartat 10 de l’article 71, cal considerar el volum d’aigua no lliurat a tercers, que és el que resulta d’aplicar al volum total usat, determinat segons la fórmula anterior, un percentatge de pèrdues de la xarxa d’abastament del 30%.»

    Article 14. Modificació de l’article 69 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya

    S’afegeix un apartat, el 9, a l’article 69 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, amb el text següent:

    69.9. S’aplica a les persones usuàries d’aigua provinent de fonts pròpies un coeficient de 0,5 sobre el volum d’aigua subjecte a la tarifa domèstica corresponent al quart tram, sempre que hagi estat degudament acreditat que l’ús de l’aigua es destina exclusivament a reg eficient.

    Article 15. Modificació de l’article 71.4 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya

    Es modifica l’apartat 4 de l’article 71 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    71.4. En els usos industrials d’aigua per a la producció d’energia elèctrica a les centrals hidroelèctriques i a les centrals tèrmiques amb un consum anual d’aigua superior a 500 hectòmetres cúbics, el tipus s’afecta d’un coeficient 0,0053.

    Article 16. Addició d’un apartat 11 a l’article 71 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya

    S’afegeix un apartat, l’11, a l’article 71 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

    71.11. En els usos d’aigua destinada a l’abastament a tercers, efectuats directament de l’estany de Banyoles, el tipus s’afecta d’un coeficient 0.

    Article 17. Addició d’un apartat 12 a l’article 71 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya

    S’afegeix un apartat, el 12, a l’article 71 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

    12. En els usos d’aigua per a la refrigeració en circuits oberts, amb un consum superior a 1,5 hm3/anuals i realitzats en aigües superficials continentals amb un cabal mitjà superior a 60 m3/s en èpoques d’estiatge, el tipus s’afecta d’un coeficient 0,0053.

    Article 18. Modificació de l’article 72.7 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya

    Es modifica l’apartat 7 de l’article 72, en el paràgraf relatiu al coeficient de salinitat (Ks), del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, que resta redactat de la manera següent:

    Ks: és el coeficient de salinitat; els abocaments fets en aigües superficials continentals amb cabals superiors a 60m3 per segon en èpoques d’estiatge resten afectats d’un coeficient de salinitat per al paràmetre de sals solubles equivalent a 0,2. En els casos d’abocament d’aigües residuals no tractades en una depuradora pública, fets al mar per mitjà de col·lectors o d’emissaris submarins públics, el coeficient de salinitat per aquest paràmetre és 0.

    Article 19. Modificació de l’article 72.9 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya

    Es modifica l’apartat 9 de l’article 72 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    9. D’altra banda, en el cas de l’ús de l’aigua fet per centrals tèrmiques, amb un consum anual d’aigua superior a 500 hectòmetres cúbics, s’aplica, sobre la modalitat de tarifació per volum, el coeficient 0,00053.

    Article 20. Modificació de l’article 73 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya

    Es modifica l’article 73 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, que resta redactat de la manera següent:

    73.1. En els casos en què, per raó de les característiques, la perillositat o la incidència especials de l’ús de l’aigua o de la contaminació produïda per un subjecte passiu determinat, l’Administració construeixi o exploti instal·lacions de producció, tractament o evacuació per atendre concretament el focus de contaminació o la manca de disponibilitat del recurs, el Govern, mitjançant disposició reglamentària, pot acordar modificar o substituir el tipus de gravamen general o específic del cànon de l’aigua, segons el cas, per l’aplicació d’una o més exaccions al pagament de les quals està obligat aquell subjecte, determinada la seva quantia anual per la suma de les quantitats que s’acordin amb relació a les magnituds següents:

    a) Cabal abocat o abastat.

    »b) Import de la inversió.

    »c) Cost d’explotació anual.

    »d) Vida útil de la infraestructura.

    »73.2. L’Agència liquida directament el cànon de l’aigua en la part corresponent al tipus de gravamen que no hagi estat substituït per l’exacció prevista en l’apartat precedent.»

    Article 21. Modificació de l’article 75.3 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya

    Es modifica l’apartat 3 de l’article 75 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, que resta redactat de la manera següent:

    75.3. Les entitats subministradores han de declarar i ingressar, mitjançant autoliquidació, la totalitat dels imports repercutits en concepte de cànon de l’aigua, i també els imports de cànon corresponents a llurs autoconsums.

    No obstant, i només en el cas que les entitats subministradores compleixin la totalitat de les obligacions que vers l’Agència Catalana de l’Aigua els imposa la normativa vigent, i també els requeriments que en derivin, es pot aplicar, sobre l’import total a ingressar per cada autoliquidació, un percentatge de bonificació determinat en funció del nombre d’abonats totals de cada entitat subministradora, d’acord amb la taula i la fórmula següents:

    Trams per a calcular la bonificació

    Escalat de percentatges

    Abonats des de

    Abonats fins a

    1

    1.000

    3,00 %

    1.001

    10.000

    2,00 %

    10.001

    100.000

    0,50 %

    100.001

    500.000

    0,20 %

    més de 500.000

    0,10 %

    formulaC

    »En cas que cap dels municipis de subministrament no superi el milió de metres cúbics anuals de subministrament, s’aplica un coeficient 1,5 sobre el valor resultant de la bonificació.

    »Les declaracions i autoliquidacions establertes per aquest article s’han de fer en la forma i en els terminis a què fan referència els apartats 4 i 5 i que es desenvolupin per reglament. A aquest efecte, han d’emplenar mitjançant el web de l’Agència Catalana de l’Aigua el model de declaració i d’autoliquidació i, posteriorment, han de fer l’ingrés pel sistema de domiciliació bancària, mitjançant qualsevol entitat bancària col·laboradora o per qualsevol altre mitjà que estableixi la normativa vigent. En aquest cas, la utilització de mitjans electrònics exclou l’obligació d’aportar qualsevol justificant d’ingrés.»

    Article 22. Modificació de l’article 75, apartats 4 i 5, del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya

    Es modifiquen els apartats 4 i 5 de l’article 75 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que queden redactats de la manera següent:

    75.4. Les entitats subministradores d’aigua amb una facturació superior a cinc-cents mil metres cúbics anuals estan obligades a declarar i autoliquidar mensualment a l’Agència Catalana de l’Aigua els imports repercutits nets en concepte de cànon de l’aigua, d’acord amb el calendari següent i segons el model que a aquest efecte s’aprovi mitjançant una resolució del director o directora de l’Agència:

    Facturat

    Data límit de declaració i d’ingrés dels imports repercutits

    Gener

    20 de febrer

    Febrer

    20 de març

    Març

    20 d’abril

    Abril

    20 de maig

    Maig

    20 de juny

    Juny

    20 de juliol

    Juliol

    5 de setembre

    Agost

    20 de setembre

    Setembre

    20 d’octubre

    Octubre

    20 de novembre

    Novembre

    20 de desembre

    Desembre

    20 de gener de l’any següent

    Així mateix, les entitats subministradores amb una facturació igual o inferior a cinc-cents mil metres cúbics anuals han de declarar i autoliquidar trimestralment els imports repercutits nets en concepte de cànon de l’aigua, segons el model que a aquest efecte s’aprovi per resolució del director o directora de l’Agència i d’acord amb el calendari següent:

    Facturat

    Data límit de declaració i d’ingrés dels imports repercutits

    1r trimestre

    20 d’abril

    2n trimestre

    20 de juliol

    3r trimestre

    20 d’octubre

    4t trimestre

    20 de gener de l’any següent

    »Si es detecta la manca de presentació o d’ingrés d’una o més declaracions de repercussió neta i autoliquidacions mensuals o trimestrals dins el termini per fer-ho, l’Agència ha de fer les actuacions necessàries per a estimar i liquidar provisionalment els imports corresponents a cada període no declarat. Així mateix, ha d’iniciar, si escau, les actuacions de comprovació que correspongui, d’acord amb els procediments establerts per la normativa tributària vigent.

    »75.5. Sens perjudici del que estableix l’apartat 4, totes les entitats subministradores estan obligades a presentar a l’Agència Catalana de l’Aigua, com a molt tard el 10 de març de cada any, per a cadascun dels municipis de subministrament, una declaració resum de la repercussió neta feta l’any natural anterior, ajustada al model que s’aprovi per resolució del director o directora de l’Agència.

    »Les entitats subministradores amb una facturació superior a cinc-cents mil metres cúbics anuals han de presentar també com a molt tard el 10 de març de cada any una relació detallada de la facturació i els documents equivalents a les factures, amb expressió de la totalitat de les dades que resulten de la repercussió del cànon de l’aigua i les exigides per la normativa que regula les obligacions de facturació. Aquesta relació s’ha d’ajustar a les prescripcions tècniques que dicti l’Agència.»

    Article 23. Modificació de l’article 76 bis del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya

    Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 76 bis del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, que resten redactats de la manera següent:

    1. Els usuaris d’aigua per a l’abastament a tercers estan obligats a declarar a l’Agència Catalana de l’Aigua, per cada municipi de subministrament, les lectures dels aparells de mesura, i a declarar i autoliquidar el cànon de l’aigua meritat durant el període d’acreditament, en els terminis previstos en aquest article i mitjançant els models aprovats per l’Agència.

    A aquest efecte, s’estableixen els sistemes de declaració i autoliquidació següents:

    »a) Ordinari, aplicable als usuaris d’aigua a què es refereix el paràgraf anterior que facturin més de cinc-cents mil metres cúbics anuals, considerant el conjunt de tots els municipis que subministren.

    »b) Simplificat, aplicable als usuaris d’aigua que facturin cinc-cents mil metres cúbics anuals o menys en el conjunt de municipis de subministrament.

    »2. Els usuaris d’aigua subjectes al procediment ordinari han de presentar, en els terminis que s’indiquen, les declaracions següents:

    »a) Declaració mensual de les lectures dels aparells de mesura de l’aigua utilitzada. Aquesta declaració ha d’ésser trimestral en els supòsits d’entitats que utilitzin un milió o menys de metres cúbics anuals.

    »b) Declaració del volum d’aigua utilitzat, en funció de la seva procedència, diferenciant els metres cúbics lliurats a tercers dels no lliurats, i autoliquidació trimestral de l’import del cànon corresponent.

    »Si en el termini per declarar no es coneix la dada real del volum lliurat a tercers o la seva procedència, s’ha de declarar, de manera provisional, la dada que resulta de les aportacions a la Comissió de preus per a l’aprovació de l’expedient de tarifes o d’altres degudament justificades.

    »c) La declaració i autoliquidació trimestral s’ha de fer, com a molt tard, el dia 20 del mes següent al trimestre natural al qual es refereix, sens perjudici de les regularitzacions que pertoqui realitzar, d’acord amb el que estableix l’apartat d.

    »d) Declaració resum de tots els volums utilitzats en l’exercici, lliurats i no lliurats a tercers, que s’ha de presentar com a màxim el 20 de març de l’any següent al de l’exercici a què es refereix, i de manera ajustada a les prescripcions tècniques i formals que fixi l’Agència, només en el cas que s’hagi declarat provisionalment, d’acord amb el que estableix l’apartat b. Amb aquesta declaració, si escau, el contribuent ha d’autoliquidar els imports de cànon que pertoquin.

    »e) Relació detallada de la seva facturació, com a molt tard el 10 de març de cada any. Aquesta relació s’ha de presentar de manera ajustada a les prescripcions tècniques que dicti l’Agència, i amb l’expressió de la totalitat de les dades exigides per la normativa que regula les obligacions de facturació.»

    Article 24. Modificació de l’article 77.4 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya

    Es modifica l’apartat 4 de l’article 77 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    77.4. Sens perjudici de les infraccions establertes per la Llei general tributària, són infraccions relacionades amb els tributs gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua, les següents:

    a) La manca de repercussió del cànon de l’aigua en el mateix document de la factura de les entitats subministradores d’aigua, que pot ésser tipificada com a infracció lleu, greu o molt greu, en funció de la base sobre la qual s’aplica, és a dir, la quantia que s’hauria d’haver inclòs en les factures per aquest concepte tributari.

    »La tipificació de la infracció com a lleu, greu o molt greu, i la determinació de la sanció corresponent s’han de fer d’acord amb els criteris establerts per la normativa tributària aplicable.

    »b) La manca de presentació en els terminis reglamentaris de la declaració d’ús i contaminació de l’aigua per part dels subjectes passius, si no hi ha perjudici econòmic, que constitueix una infracció lleu i és sancionable amb una multa pecuniària fixa de 300 euros.

    »c) La presentació incompleta, incorrecta o amb dades falses de la declaració d’ús i contaminació de l’aigua per part dels subjectes passius, quan no hi ha perjudici econòmic per a l’Agència Catalana de l’Aigua, que constitueix una infracció greu i és sancionable amb una multa pecuniària fixa de 300 euros.

    »d) La manca de la presentació, d’acord amb la forma i els terminis establerts reglamentàriament per fer-ho, de la declaració periòdica del volum d’aigua consumit de fonts pròpies (B6), necessària per practicar les liquidacions corresponents, quan hi ha perjudici econòmic per a l’Agència Catalana de l’Aigua.

    »La tipificació d’aquesta infracció com a lleu, greu o molt greu, i la determinació de la sanció corresponent s’han de fer d’acord amb els criteris establerts per la normativa tributària aplicable.

    »e) La manca de presentació, d’acord amb la forma i els terminis reglamentàriament establerts per a fer-ho, o la presentació incorrecta o fraudulenta, de la declaració d’ús i contaminació de l’aigua i de les declaracions i autoliquidacions periòdiques del cànon de l’aigua o de la declaració resum, si hi ha perjudici econòmic per a l’Agència Catalana de l’Aigua, pot ésser tipificada d’infracció lleu, greu o molt greu, en funció de la base sobre la qual s’aplica.

    »La tipificació de la infracció com a lleu, greu o molt greu, i la determinació de la sanció corresponent s’han de fer d’acord amb els criteris establerts per la normativa tributària aplicable.

    »f) L’ingrés en entitats col·laboradores del deute tributari sense el lliurament simultani del full de liquidació o autoliquidació, i del fitxer amb el detall de cadascun dels municipis de subministrament a l’Agència Catalana de l’Aigua, que constitueix una infracció lleu i és sancionable amb una multa pecuniària fixa de 200 euros per cada ingrés sense el lliurament del full de liquidació i el fitxer adjunt.

    »g) La manca d’instal·lació d’aparells de mesurament per a determinar de manera correcta els diferents elements del cànon de l’aigua segons el sistema d’estimació directa amb incompliment de l’obligació a què fa referència aquesta Llei.

    »Aquesta infracció es considera greu i és sancionable amb una multa pecuniària fixa de 400 euros. Tanmateix, constitueix una infracció molt greu, i se sanciona amb una multa pecuniària fixa de 1.500 euros, si l’Administració ha requerit la instal·lació de l’aparell de mesurament i en el termini atorgat no s’ha portat a terme aquesta instal·lació.

    »h) La manca de declaració de la totalitat de les captacions d’aigua de l’obligat tributari, que potencialment posen de manifest la realització del fet imposable del tribut, és una infracció greu, sancionable amb una multa pecuniària fixa de 1.000 euros. Constitueix una infracció molt greu, i se sanciona amb una multa pecuniària fixa de 1.500 euros, la mateixa infracció quan l’Administració ha requerit prèviament la declaració de totes les fonts pròpies de subministrament.

    »i) La presentació de les declaracions, les autoliquidacions i la resta de documents relacionats amb les obligacions tributàries derivades de l’aplicació dels tributs gestionats per l’Agència per mitjans diferents dels electrònics, informàtics i telemàtics, en els supòsits en què hi hagi obligació de fer-ho per aquests mitjans. Aquesta infracció té el caràcter de greu i se sanciona amb una multa pecuniària fixa de 1.500 euros.»

    Article 25. Addició d’un article 77 bis al text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya

    S’afegeix un article, el 77 bis, al text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, amb el text següent:

    Article 77 bis. Actuacions i procediments de gestió tributària

    77 bis.1. Correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua, en l’àmbit de les seves competències, exercir les funcions administratives pròpies de la gestió tributària, d’acord amb el que estableix aquesta norma i les normes de caràcter reglamentari que la despleguen i, en allò que no és regulat de manera específica, per les disposicions legals i reglamentàries de caràcter general que regeixen els tributs de la Generalitat de Catalunya.

    »77 bis.2. D’acord amb el que estableix l’apartat 1, l’Agència pot dur a terme les actuacions pròpies dels següents procediments de gestió tributària, per a l’aplicació correcta dels tributs que en conformen el règim economicofinancer:

    »1. La recepció i tramitació de declaracions, autoliquidacions, comunicacions de dades i altres documents amb transcendència tributària.

    »2. La realització d’actuacions de control del compliment de l’obligació de fer declaracions tributàries i altres obligacions formals.

    »3. El reconeixement i comprovació de la procedència del gaudiment de beneficis fiscals d’acord amb la normativa aplicable.

    »4. El procediment iniciat mitjançant declaració.

    »5. El procediment de verificació de dades.

    »6. El procediment de comprovació de valors.

    »7. El procediment de comprovació limitada.

    »8. Qualsevol altre procediment de gestió que es desenvolupi reglamentàriament.

    »77 bis.3. En particular, els procediments de comprovació esmentats en l’apartat 2 s’han d’aplicar d’acord amb la regulació que conté la Llei de l’Estat 58/2003, del 17 de desembre, general tributària, i amb les especificitats tècniques establertes per la llei present i pel reglament de gestió dels tributs de l’Agència Catalana de l’Aigua, tenint en compte que aquest procediment porta implícit el marge de tolerància necessari per a compensar possibles graus d’incertesa, inclosa la dels mètodes analítics.»

    Article 26. Modificació de l’article 78 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya

    Es modifica l’apartat 10 de l’article 78 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, que resta redactat de la manera següent:

    78.10. El tipus del cànon de regulació no pot superar en cap cas el valor de referència fixat per l’Agència Catalana de l’Aigua. El valor de referència resulta d’aplicar l’increment anual del tipus del gravamen general del cànon de l’aigua al valor de referència de l’any anterior. El primer valor de referència ha d’ésser la mitjana dels tipus aprovats els cinc darrers anys.

    Quan en la repercussió individual entre els beneficiaris del cànon de regulació no es puguin recuperar les despeses d’inversió atribuïbles a l’exercici, per aplicació del que estableix el paràgraf precedent, es calculen els nous terminis d’amortització de la inversió pendent. Així mateix, en el cas que per la mateixa raó no puguin ésser repercutides la totalitat de les despeses d’explotació de l’exercici, aquestes s’incorporen als càlculs dels anys següents per a cancel·lar-les, de manera prioritària, un cop cobertes les despeses d’explotació, directes i indirectes, del mateix exercici.»

    Article 27. Addició d’una disposició transitòria al text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya

    S’afegeix una disposició transitòria, la vuitena, al text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, amb el text següent:

    Disposició transitòria vuitena

    1. De l’import d’exacció que estableix l’article 73, calculat d’acord amb el que estableix la redacció actual, es dedueix, pel que fa a la component d’amortització de la inversió, l’import anual que els usuaris d’aigua ja satisfeien, per aplicació d’un acord de Govern anterior, i fins que finalitzi el període de vigència previst en l’acord esmentat.

    »2. Els costos d’explotació es fa repercutir proporcionalment als beneficiaris de la infraestructura en funció del cabal anual, llevat que el nou acord de Govern determini un sistema de repartiment nou.»

    Secció quarta. Taxes

    Subsecció primera. Taxes

    Article 28. Modificació del títol I del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    Es modifica l’apartat 3 de l’article 1.2-7 del capítol II del títol I del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    3. Quan la presentació de la sol·licitud corresponent es pugui fer de manera presencial o per mitjans electrònics, s’aplica una bonificació del 10% de la quota de la taxa que correspongui en cada cas per la prestació del servei o la realització d’activitats, si se’n fa la sol·licitud per mitjans electrònics. No s’aplica aquesta bonificació en el cas que la regulació de la taxa corresponent estableixi una bonificació específica per aquest mateix concepte.

    Subsecció segona. Taxa per la gestió tècnica facultativa dels serveis agronòmics

    Article 29. Modificació del capítol II del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

  6. Es modifiquen els apartats 1.3.2 i 1.3.3 de l’article 4.2-4 del capítol II del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resten redactats de la manera següent:

    1.3.2 Inscripció de maquinària agrícola d’ús agrari i no agrari, és a dir en àmbits diferents de la producció primària agrària, arrossegada o suspesa: equips de tractaments per a l’aplicació de fitosanitaris, adquirida abans de l’1 de gener de 2012: 27,62 euros.

    1.3.3 Inscripció de maquinària agrícola d’ús agrari i no agrari arrossegada o suspesa: equips pel treball del sòl, equips de sembra, distribuïdors de fertilitzants, equips de tractaments per a l’aplicació de fitosanitaris i la resta de maquinària agrícola, adquirida amb posterioritat a l’1 de gener de 2012: 7,07 euros.»

  7. S’afegeix un article, el 4.2-5, al capítol II del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

    Article 4.2-5. Afectació

    1. Les taxes a què fa referència el punt 3 de l’article 4.2-4 tenen caràcter finalista, per la qual cosa, d’acord amb l’article 1.1-3, els ingressos que en deriven resten afectats al finançament dels serveis prestats pel Servei del Laboratori Agroalimentari, referits al punt 3 esmentat.

    »2. Els ingressos derivats de la taxa pel seguiment d’assaigs oficials, establerta en el punt 4 de l’article 4.2-4, tenen caràcter finalista, per la qual cosa, d’acord amb l’article 1.1-3, resten afectats al finançament dels serveis de laboratoris de sanitat vegetal prestats pel departament competent en matèria d’agricultura.»

    Subsecció tercera. Taxa per la prestació de serveis facultatius veterinaris

    Article 30. Modificació del capítol III del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

  8. S’afegeix un punt, el 2.5.5, al punt 2 de l’article 4.3-5 del capítol III del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    2.5.5. Per l’emissió per part de les oficines comarcals del document d’identificació bovina per canvi de titular: 0,15 euros.

  9. S’afegeix un punt, el 2.6, al punt 2 de l’article 4.3-5. del capítol III del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

    2.6. Pels serveis facultatius corresponents a la identificació i el registre específic del bestiar oví i cabrum, en aplicació del Reglament (CE) 21/2004 del Consell, del 17 de desembre de 2003, pel qual s’estableix un sistema d’identificació i registre dels animals de les espècies d’oví i cabrum i es modifica el Reglament 1782/2003 (CE) i les directives 92/102/CEE i 64/432/CEE.

    Els ingressos derivats de l’aplicació d’aquest tipus de gravamen resten afectats al finançament dels serveis facultatius d’identificació i registre d’oví i cabrum prestats pel departament competent en matèria de ramaderia.

    »2.6.1. Gestió i subministrament dels elements d’identificació per a animals nascuts a Catalunya:

    »2.6.1.1. Unitat d’identificació de dos cròtals i bol de 75 grams: 1,15 euros.

    »2.6.1.2. Unitat d’identificació de dos cròtals i bol de 20 grams: 1,15 euros.

    »2.6.1.3. Unitat d’identificació d’un cròtal visual i un cròtal electrònic: 1,66 euros.

    »2.6.1.4. Unitat d’identificació de dos cròtals i polsera electrònica FDX1: 2,38 euros.

    »2.6.1.5. Unitat d’identificació de dos cròtals i polsera electrònica HDX2: 2,38 euros.

    » (FDX: dúplex)

    » (HDX: semidúplex)

    »2.6.2. Per cada sol·licitud d’autorització de subministrament de duplicats d’elements d’identificació d’oví i cabrum: 1,90 euros.»

  10. Es modifica el punt 5.3 de l’article 4.3-5 del capítol III del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    5.3 Si la modificació consisteix en el canvi de titularitat dels èquids d’una explotació ramadera de reproducció o d’engreix, la taxa és de 2,5 euros pel primer animal i de 0,15 euros per a la resta.

  11. S’afegeix un paràgraf al final del punt 5 de l’article 4.3-5 del capítol III del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

    Els ingressos derivats de l’aplicació d’aquest tipus de gravamen resten afectats al finançament dels serveis d’identificació equina prestats pel departament competent en matèria de ramaderia.

  12. S’afegeix un punt, el 10, a l’article 4.3-5 del capítol III del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

    10. Per l’expedició de certificats per a la comercialització de productes destinats a l’alimentació animal:

    10.1. Certificat de registre de l’establiment: 2,00 euros.

    »10.2. Certificat de producte (genèric): 2,50 euros.

    »10.3. Certificat de producte (especial): 3,50 euros.

    »10.4. Certificat d’exportació: 5,00 euros.

    »10.5. Segellat de documentació: 0,15 euros/pàgina.

    »10.6. Revisió d’adequació a la normativa d’etiquetatge: 2,50 euros/etiqueta.

    »10.7. Còpia addicional de certificat: 1,00 euros/pàgina.»

  13. S’afegeix un article, el 4.3-6, al capítol III del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

    Article 4.3-6. Bonificacions

    L’import de les taxes pels serveis a què fa referència el punt 2.1 de l’article 4.3-5 resta reduït en un 30% en el cas que les persones interessades presentin la sol·licitud d’extensió de la documentació sanitària de trasllat, pels mitjans telemàtics específics establerts pel departament competent en matèria de ramaderia i sanitat animal, i en un 50% si la tramitació la duen a terme els veterinaris habilitats per a fer-ho.»

    Subsecció quarta. Taxa pels serveis dels laboratoris de sanitat agrària que depenen del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

    Article 31. Modificació del capítol IV del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

  14. Es modifica el punt 3 de l’article 4.4-3. del capítol IV del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    3. Resten exemptes de la taxa per les anàlisis de laboratori de determinació de paràsits dels vegetals les agrupacions de defensa vegetal, sempre que les mostres no estiguin relacionades amb el programa d’autocontrols del registre oficial dels proveïdors de material vegetal.

  15. Es modifica el punt 3 de l’article 4.4-5 del capítol IV del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    3. Anàlisis serològiques.

    3.1. Aglutinació petits remugants (taxa per UBM): 2,85 euros.

    »3.2. Aglutinació boví i altres espècies: 2,85 euros/mostra.

    »3.3. Precipitació: 2,85 euros/mostra.

    »3.4. Fixació del complement: 4,00 euros/mostra.

    »3.5. ELISA paratuberculosi bovina: 4,50 euros/mostra.

    »3.6. ELISA leucosi bovina enzoòtica: 5,50 euros/mostra.

    »3.7. ELISA Neospora: 5,00 euros/mostra.

    »3.8. ELISA IBR: 3,50 euros/mostra.

    »3.9. ELISA IBR gB: 3,50 euros/mostra.

    »3.10. ELISA IBR gE: 4,00 euros/mostra.

    »3.11. ELISA BVD: 4,50 euros/mostra.

    »3.12. ELISA llengua blava: 3,50 euros/mostra.

    »3.13. ELISA llengua blava compac: 4,00 euros/mostra.

    »3.14. ELISA brucel·la: 3,00 euros/mostra.

    »3.15. ELISA brucel·la competició: 4,50 euros/mostra.

    »3.16. ELISA brucel·la en llet: 3,00 euros/mostra.

    »3.17. ELISA MVP: 3,50 euros/mostra.

    »3.18. ELISA PPC: 4,00 euros/mostra.

    »3.19. ELISA PPA: 3,50 euros/mostra.

    »3.20. ELISA Aujezsky gB: 3,00 euros/mostra.

    »3.21. ELISA Aujezsky gE: 3,00 euros/mostra.

    »3.22. ELISA anèmia infecciosa equina: 5,00 euros/mostra.

    »3.23. ELISA leishmaniosi: 7,00 euros/mostra.

    »3.24. ELISA leptospirosi: 9,50 euros/mostra.

    »3.25. Altres ELISA: 6,50 euros/mostra.

    »3.26. Immunodifusió en agar-gel: 7,25 euros/mostra.

    »3.27. Immunohistoquímic: 14,00 euros/mostra.

    »3.28. Immunoblotting: 3,00 euros/mostra.

    »3.29. Serumneutralització: 10,00 euros/mostra.

    »3.30. Altres: 9,00 euros/mostra.»

  16. S’afegeix un article, el 4.4-6, al capítol IV del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

    4.4-6. Afectació

    Les taxes establertes per l’article 4.4-5 tenen caràcter finalista, per la qual cosa, d’acord amb l’article 1.1-3, els ingressos que en deriven resten afectats al finançament de la prestació dels serveis de laboratoris de sanitat agrària prestats pel departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia.»

    Subsecció cinquena. Taxa per la tramitació dels expedients de segregacions per sota la unitat mínima de conreu de finques situades en sòl no urbanitzable

    Article 32. Addició d’un capítol XI al títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, l’XI, al títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol XI. Taxa per la tramitació dels expedients de segregacions de finques situades en sòl no urbanitzable per sota la unitat mínima de conreu.

    Article 4.11-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació pel departament competent en matèria agrària dels serveis i les actuacions inherents a l’autorització de segregacions de finques situades en sòl no urbanitzable per sota la unitat mínima de conreu.

    »Article 4.11-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten l’autorització de la segregació de finques.

    »Article 4.11-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment en què es presta el servei, però pot ésser exigida la justificació de l’ingrés en el moment de la presentació de la sol·licitud.

    »Article 4.11-4. Quota

    »La quota de la taxa és de 51,17 euros.»

    Subsecció sisena. Taxa per la autorització dels laboratoris elaboradors d’autovacunes d’ús veterinari

    Article 33. Addició d’un capítol XII al títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el XII, al títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol XII. Taxa per l’autorització dels laboratoris elaboradors d’autovacunes d’ús veterinari

    Article 4.12-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació, pel departament competent en matèria de ramaderia, dels serveis i les actuacions inherents a l’autorització dels laboratoris elaboradors d’autovacunes i dels canvis substancials de les instal·lacions, els equips o els processos dels laboratoris autoritzats.

    »Article 4.12-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa els laboratoris que sol·liciten l’autorització per a l’elaboració d’autovacunes, que són medicaments veterinaris immunològics individualitzats, elaborats a partir d’organismes patògens i antígens no virals, obtinguts d’un o més animals d’una mateixa explotació, inactius i destinats al tractament d’aquell animal o explotació i els laboratoris ja autoritzats que comuniquen un canvi substancial de les instal·lacions, dels equips o dels processos.

    »Article 4.12-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita amb la prestació del servei, però se’n pot exigir la justificació de l’ingrés en el moment de la presentació de la sol·licitud.

    »Article 4.12-4. Quota

    »Per l’autorització del laboratori per a l’elaboració d’autovacunes d’ús veterinari i dels canvis substancials de les instal·lacions, dels equips o dels processos d’un laboratori elaborador d’autovacunes autoritzat: 650 euros.»

    Subsecció setena. Taxa per l’homologació de cursos i activitats de formació per al millorament de la qualificació professional agrària

    Article 34. Addició d’un capítol XIII al títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el XIII, al títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol XIII. Taxa per l’homologació de cursos i activitats de formació per al millorament de la qualificació professional agrària

    Article 4.13-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa l’homologació de cursos i activitats de formació per al millorament de la qualificació professional agrària.

    »Article 4.13-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que siguin promotores de cursos o activitats de formació i dels quals sol·licitin l’homologació.

    »Article 4.13-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment de la prestació del servei, però pot ésser exigida en el moment de la presentació de la sol·licitud.

    »Article 4.13-4. Quota

    »L’import de la quota es fixa en 80 euros per curs o activitat de formació homologada.

    »Article 4.13-5. Afectació de la taxa

    »Les taxes d’homologació de cursos i activitats de formació per a la millora de la qualificació professional agrària tenen caràcter finalista, per la qual cosa, d’acord amb l’article 1.1-3, els ingressos que en deriven resten afectats al finançament dels serveis prestats per les escoles i centres de capacitació agrària.»

    Subsecció vuitena. Taxa per la realització d’aplicacions aèries de productes fitosanitaris en l’àmbit del control de plagues

    Article 35. Addició d’un capítol XIV al títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el XIV, al títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol XIV. Taxa per la realització d’aplicacions aèries de productes fitosanitaris en l’àmbit del control de plagues

    Article 4.14-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa la realització d’aplicacions aèries de productes fitosanitaris, que hagin estat declarades obligatòries i d’utilitat pública, que porti a terme el departament competent en matèria d’agricultura en l’àmbit del control de plagues.

    »Article 4.14-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius contribuents de la taxa les persones físiques o jurídiques i les entitats a les quals fa referència l’article 35.4. de la Llei general tributària que siguin titulars de les explotacions agràries incloses en l’àmbit del pla d’aplicació aèria.

    »Article 4.14-3 Acreditament

    »La taxa s’acredita amb la prestació del servei, però se’n pot exigir la justificació de l’ingrés en el moment de la comunicació d’inici de l’aplicació aèria.

    »Article 4.14-4. Quota

    »La quota de la taxa és de 10,50 euros per hectàrea inclosa en l’àmbit del pla d’aplicació aèria.

    »Article 4.14-5. Convenis

    »El departament competent en matèria d’agricultura pot subscriure convenis amb les agrupacions de defensa vegetal per a recaptar la taxa.

    »Article 4.14-6 Afectació de la taxa

    »D’acord amb el que estableix l’article 1.1-3, els ingressos derivats d’aquesta taxa resten afectats al finançament de la prestació dels serveis de l’aplicació aèria de productes fitosanitaris prestats pel departament competent en la matèria.»

    Subsecció novena. Taxes per la prestació de serveis de l’Agència Catalana de l’Aigua

    Article 36. Modificació del títol V del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

  17. Es modifica l’article 5.1-1 del capítol I del títol V del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Article 5.1-1. Fet imposable

    Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis següents per part de l’Agència Catalana de l’Aigua:

    »Les actuacions administratives, facultatives i tècniques que ha de dur a terme l’Agència Catalana de l’Aigua en les tramitacions d’ofici o a instància de part relatives a la seguretat de preses, embassaments o basses, les autoritzacions, concessions, declaracions responsables o altres títols que habiliten per a la utilització o l’aprofitament del domini públic hidràulic i la seva zona de policia o del domini públic maritimoterrestre, o dels sistemes de sanejament públics, inclosa la seva inscripció al registre oficial corresponent, ja sigui com a conseqüència de disposicions normatives en vigor o bé derivades de les concessions o les autoritzacions ja atorgades, o l’emissió d’altres informes o respostes a peticions d’informació o consultes que no generin cap resolució i també les que donen lloc a la incoació d’un procediment d’ofici per a determinar o comprovar el tipus aplicable del cànon de l’aigua.»

  18. Es modifiquen les lletres o, t, u i v de l’apartat 1 de l’article 5.1-5 del capítol I del títol V del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resten redactades de la manera següent:

    o) Autoritzacions i concessions d’obres, instal·lacions o activitats extractives relatives al domini públic hidràulic, incloses les tales amb aprofitament econòmic:

    La quantia de la taxa (t, en euros) és l’arrel cúbica del quadrat del pressupost (p, en euros) d’execució material del projecte, d’acord amb la fórmula següent:

    » t = p2/3

    »La quantia de la taxa no pot ser inferior a 400 euros ni superior a 6.000 euros.»

    t) Autoritzacions d’obres, instal·lacions o activitats extractives en zona de policia incloses les tales amb aprofitament econòmic:

    La quantia de la taxa (t, en euros) és l’arrel cúbica del quadrat del pressupost (p, en euros) d’execució material del projecte, multiplicat per un coeficient de 0,5, d’acord amb la fórmula següent:

    » t = 0,5 p2/3

    »La quantia de la taxa no pot ser inferior a 200 euros ni superior a 3.000 euros.

    »En cas d’instal·lacions ramaderes ja existents o modificacions agrícoles del relleu del terreny que no comporti aportació de terres, la quota de la taxa és de 205,78 euros. Si es tracta de tanques o murs en zona de policia, la quota de la taxa és de 72,67 euros.»

    u) Autoritzacions d’encreuament aeri i subterrani sobre o sota el domini públic hidràulic, respectivament 359,45 euros.

    v) Autoritzacions per a la derivació temporal de cabals i per a rebaixar el nivell freàtic: 718,80 euros.

  19. S’afegeix una lletra, la w bis, a l’apartat 1 de l’article 5.1-5 del capítol I del títol V del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

    w bis) Comunicació d’aprofitaments privatius per disposició legal, incloent-hi la inscripció posterior: 186,44 euros.

  20. Es modifica la lletra x de l’apartat 1 de l’article 5.1-5 del capítol I del títol V del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

    x) Declaracions responsables per a l’exercici de la navegació: 83,90 euros.

  21. S’afegeix una lletra, la z bis, a l’apartat 1 de l’article 5.1-5 del capítol I del títol V del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resten redactades de la manera següent:

    z bis) La quota de la taxa en els supòsits de desistiment inicial abans d’emetre els informes tècnics corresponents és de 82,58 euros.

  22. S’afegeix un paràgraf entre el primer i el segon dels tres paràgrafs finals de l’apartat 1 de l’article 5.1-5 del capítol I del títol V del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

    La quota de la taxa establerta a la lletra m es bonifica en un 50% en el cas d’establiments de turisme rural que disposin del distintiu de garantia de qualitat ambiental o l’etiqueta ecològica de la Unió Europea.

  23. Es modifica l’epígraf a.2 de la lletra a de l’apartat 2 de l’article 5.1-5 del capítol I del títol V del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    a.2. Si comporta l’anàlisi d’estudis d’inundabilitat: 667,21 euros.

  24. Es modifica l’apartat 4 de l’article 5.1-5 del capítol I del títol V del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    4. En els casos de determinació d’ofici del tipus aplicable del cànon de l’aigua, la quota de la taxa és la següent:

    a) Aixecament d’acta d’una inspecció puntual (menys de dues hores): 89,55 euros.

    »b) Aixecament d’acta d’una inspecció de llarga durada (més de dues hores): 301,25 euros.

    »c) Analítica bàsica (MES, DQO decantada, DQO no decantada, SOL, CL, pH): 127 euros.

    »d) Analítica de matèries en suspensió (MES): 22 euros.

    »e) Analítica de DQO decantada: 36 euros.

    »f) Analítica de DQO no decantada: 36 euros.

    »g) Analítica de sals solubles (SOL): 9 euros.

    »h) Analítica de nutrients (nitrogen + fòsfor): 67 euros.

    »i) Analítica de nitrogen Kjeldahl (orgànic i amoniacal): 36 euros.

    »j) Analítica de fòsfor total: 31 euros.

    »k) Analítica de matèries inhibidores: 120 euros.

    »l) Determinació de dissolvents per cromatografia: 180 euros.

    »m) Analítica de carboni orgànic total (TOC): 45 euros.

    »n) Analítica d’AOX: 147 euros.»

  25. S’afegeix un apartat, el 5, a l’article 5.1-5 del capítol I del títol V del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

    5. La quota de la taxa en els procediments relatius a la seguretat de preses, embassaments i basses és la següent:

    a) Classificació de presa, embassament o bassa i inscripció al Registre de seguretat de preses i embassaments de Catalunya, per a propostes tipus A: 815,57 euros.

    »b) Classificació de presa, embassament o bassa i inscripció al Registre de seguretat de preses i embassaments de Catalunya, per a propostes tipus B: 895,41 euros.

    »c) Classificació de presa, embassament o bassa i inscripció al Registre de seguretat de preses i embassaments de Catalunya, per a propostes tipus C: 1.106,68 euros.

    »d) Inscripció al Registre de seguretat de preses i embassaments de Catalunya, per a instal·lacions classificades A: 231,01 euros.

    »e) Inscripció al Registre de seguretat de preses i embassaments de Catalunya, per a instal·lacions classificades B: 212,93 euros.

    »f) Inscripció al Registre de seguretat de preses i embassaments de Catalunya, per a instal·lacions classificades C: 203,89 euros.

    »g) Modificació de dades o anotació de documentació complementària al Registre de seguretat de preses i embassaments de Catalunya: la quota és equivalent al 50% de l’import establert per a la quota d’inscripció al Registre de seguretat de preses i embassaments de Catalunya, segons la seva classificació A, B o C.

    »h) Emissió de certificat d’inscripció al Registre de seguretat de preses i embassaments de Catalunya: 71,95 euros.

    »i) Aprovació de les normes d’explotació de presa, embassament o bassa: 2.201,03 euros.

    »j) Aprovació del pla d’emergència de presa, embassament o bassa: 2.788,55 euros.

    »k) Emissió d’informe específic relatiu a projectes, obres o canvi d’etapa en la vida de la presa, l’embassament o la bassa, o de revisió de seguretat: 1.168,81 euros.»

    Subsecció desena. Taxa per l’expedició de certificacions oficials de l’Institut d’Estadística de Catalunya

    Article 37. Modificació del capítol IV del títol VI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    Es modifica el capítol IV del títol VI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Capítol IV. Taxa per l’expedició de certificacions oficials de l’Institut d’Estadística de Catalunya

    Article 6.4-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa l’expedició de certificacions oficials de les estadístiques elaborades per Institut d’Estadística de Catalunya i de les estadístiques oficials elaborades per les institucions i òrgans que integren el Sistema estadístic de Catalunya.

    »Article 6.4-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques del sector públic o del sector privat que sol·liciten la certificació.

    »Article 6.4-3. Exempcions

    »Estan exempts de pagar la taxa els departaments de la Generalitat de Catalunya.

    »Article 6.4-4. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment de produir-se el fet imposable, quan l’lnstitut d’Estadística emet la certificació sol·licitada i el sol·licitant la rep.

    »Article 6.4-5. Quota

    »La quota de la taxa es fixa en 25 euros per certificació.»

    Subsecció onzena. Taxa per la prestació del servei de resultats específics d’estadístiques d’interès de la Generalitat

    Article 38. Addició d’un capítol VI al títol VI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el VI, al títol VI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol VI. Taxa per la prestació del servei de resultats específics per l’explotació d’estadístiques d’interès de la Generalitat

    Article 6.6-1. Fet imposable

    Constitueix el fet imposable de la taxa el servei de resultats específics d’estadístiques d’interès de la Generalitat, en els termes establerts per l’article 19.c de la Llei 23/1998, del 30 de desembre, d’estadística de Catalunya.

    Article 6.6-2. Subjecte passiu

    Són subjectes passius d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten el servei.

    Article 6.6-3. Exempcions

    Estan exempts de pagar la taxa els òrgans estatutaris i l’Administració de la Generalitat i els òrgans, organismes i ens públics que en depenen o hi estan vinculats.

    Article 6.6-4. Bonificacions

    Poden gaudir d’una bonificació del 50% de la quota resultant les altres administracions públiques de Catalunya i els ens que depenen d’aquestes administracions o que hi estan vinculats.

    Article 6.6-5. Acreditament

    La taxa s’acredita en el moment de realització del fet imposable i és exigible quan l’Institut d’Estadística de Catalunya lliura el resultat específic d’estadística que s’ha sol·licitat.

    Article 6.6-6. Quota

    La quota de la taxa es determina multiplicant les hores de dedicació del personal estadístic a la prestació del servei sol·licitat pel preu hora de dedicació del personal estadístic, que és de 60 euros l’hora.

    Subsecció dotzena. Taxa per la realització d’activitats que són competència del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic

    Article 39. Addició del títol VII ter al text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un títol, el VII ter, al text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Títol VII ter. Contractació pública

    Capítol I. Taxa per la realització d’activitats que són competència del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic

    »Article 7 ter.1-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa, la tramitació i resolució dels recursos, les reclamacions i les qüestions de nul·litat, que siguin competència del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, següents:

    »a) Recurs especial en matèria de contractació.

    »b) Reclamacions per a l’adopció de mesures provisionals sol·licitades abans de la interposició del recurs especial en matèria de contractació.

    »c) Qüestions de nul·litat basades en els supòsits especials de nul·litat contractual.

    »La taxa s’aplica respecte als recursos, les reclamacions i les qüestions de nul·litat que deriven dels procediments contractuals que tramita l’Administració de la Generalitat, les entitats i els organismes que formen part del seu sector públic que tenen la consideració de poders adjudicadors, les administracions locals integrades en el seu territori, i les entitats i els organismes de l’Administració local que tenen la consideració de poders adjudicadors.

    »Article 7 ter.1-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques que presenten els recursos, les reclamacions o les qüestions de nul·litat a què fa referència l’article 7 ter.1-1.

    »Article 7 ter.1-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment en què els interessats presenten els escrits d’interposició del recurs especial en matèria de contractació, la reclamació per a l’adopció de mesures provisionals o la qüestió de nul·litat. Cal acreditar-ne el pagament per tal de poder-los admetre a tràmit.

    »Article 7 ter.1-4. Quota

    »Cada recurs especial en matèria de contractació, reclamació per a l’adopció de mesures provisionals o qüestió de nul·litat que constitueixin el fet imposable d’aquesta taxa i que siguin sotmesos al coneixement del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic comporta el pagament d’una taxa de l’import següent:

    Valor estimat (*) del contracte que és objecte de recurs, reclamació o qüestió de nul·litat

    Import de la taxa

    Fins a 500.000 euros

    750 euros

    De 500.001 euros a 1.000.000 d’euros

    1.500 euros

    De 1.000.001 euros a 5.000.000 d’euros

    2.000 euros

    De 5.000.001 euros a 10.000.000 d’euros

    3.500 euros

    Més de 10.000.000 d’euros

    5.000 euros

    (*) El valor estimat del contracte és determinat per l’import total, sense incloure l’impost sobre el valor afegit, en els termes de l’article 88.1 del text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, del 14 de novembre.

    »Quan la taxa ha estat abonada per la reclamació d’adopció de mesures provisionals, no cal efectuar cap altre pagament per a la interposició del recurs posterior.

    »Article 7 ter. 1-5. Devolució

    »És procedent la devolució de la taxa a l’interessat quan, havent estat efectuat prèviament l’ingrés del seu import, el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic declari que no és competent per a conèixer l’assumpte que li ha estat sotmès a consideració.»

    Subsecció tretzena. Taxa per la tramitació de sol·licituds d’autorització de les entitats de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual i pels serveis que presta el Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya

    Article 40. Modificació del capítol III del títol VIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    Es modifica el capítol III del títol VIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Capítol III. Taxa per la tramitació de sol·licituds d’autorització de les entitats de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual i pels serveis que presta el Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya

    Article 8.3-1. Fet imposable

    »1. Constitueixen el fet imposable de la taxa la tramitació de sol·licituds d’autorització de les entitats de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual i la prestació dels serveis del Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya següents:

    »a) La tramitació dels expedients de sol·licitud d’inscripció en el Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya dels drets, dels actes i dels contractes sobre obres, actuacions i produccions protegides per la Llei de propietat intel·lectual. S’inclou la primera inscripció, la transmissió de drets posterior, l’anotació preventiva, la cancel·lació, la modificació de dades, el desistiment i el trasllat d’assentament i d’expedient.

    »b) L’emissió de certificacions i notes simples relatives al contingut dels assentaments del Registre.

    »c) L’emissió de còpies certificades d’obra.

    »d) L’autenticació de signatures.

    »e) La qualificació de documents.

    »f) La realització de còpies compulsades de documents qualificats.

    »Article 8.3-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa les entitats de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual que sol·liciten autorització, i també les persones físiques o jurídiques que sol·liciten els serveis del Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya que constitueixen el fet imposable.

    »Article 8.3-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment de la prestació del servei, però pot ser exigida en el moment de la sol·licitud.

    »Article 8.3-4. Quota

    »La quota de la taxa és:

    »1. Per la tramitació de sol·licituds d’autorització de les entitats de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual: 15 euros.

    »2. Per la tramitació dels expedients d’inscripció en el Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya:

    »a) Per cada obra: 12 euros.

    »b) Per cada títol o unitat, a partir del segon, de col·leccions d’obres: 3 euros.

    »En el cas d’inscripció de modificació de dades, la quota s’aplica per cada matriu d’inscripció.

    »3. Per l’emissió de certificat d’inscripció: 12 euros.

    »4. Per l’emissió de nota simple: 4 euros.

    »5. Per l’emissió de còpia certificada d’obra:

    »a) Per la tramitació: 12 euros.

    »b) Per suport paper:

    »– Per pàgina en blanc i negre: 0,05 euros cada unitat.

    »– Per pàgina en color: 1,5 euros cada unitat.

    »c) Per altres suports: 3 euros cada unitat.

    »6. Per diligència d’autenticació de signatura: 5 euros per cada signatura.

    »7. Per la qualificació de document: 10 euros per document.

    »8. Per la compulsa de document qualificat: 1 euro per pàgina.

    »Article 8.3-5. Afectació

    »La taxa té caràcter finalista, per la qual cosa els ingressos que en deriven resten afectats al finançament de les actuacions del departament competent en matèria de cultura.»

    Subsecció catorzena. Taxa per les reproduccions de documents de l’Arxiu Nacional de Catalunya, dels arxius històrics provincials, dels arxius comarcals, dels arxius dels museus de la Generalitat i de l’arxiu del Centre de Restauració de Béns Mobles

    Article 41. Modificació del capítol VI del títol VIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

  26. Es modifica la rúbrica que titula el capítol VI del títol VIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactada de la manera següent:

    Capítol VI. Taxa per les reproduccions de documents de l’Arxiu Nacional de Catalunya, dels arxius històrics provincials, dels arxius comarcals, dels arxius dels museus de la Generalitat i de l’arxiu del Centre de Restauració de Béns Mobles

  27. Es modifica l’article 8.6-1 del capítol VI del títol VIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 8.6-1. Fet imposable

    Constitueixen el fet imposable de la taxa la reproducció de documents de l’Arxiu Nacional de Catalunya, dels arxius històrics provincials, dels arxius comarcals, dels arxius dels museus adscrits al departament competent en matèria de cultura o a les entitats que en depenen i de l’arxiu del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, i l’ús comercial de les reproduccions.»

  28. S’afegeix un article, el 8.6-5, al capítol VI del títol VIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

    Article 8.6-5. Afectació

    La taxa té caràcter finalista, per la qual cosa els ingressos que en deriven resten afectats al finançament de les actuacions del departament competent en matèria de cultura.»

    Subsecció quinzena. Taxa per la tramitació de sol·licituds de declaració d’associacions i fundacions d’interès cultural

    Article 42. Addició d’un capítol IX al títol VIII del text refós de Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el IX, al títol VIII al text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol IX. Taxa per la tramitació de sol·licituds de declaració d’associacions i fundacions d’interès cultural

    Article 8.9-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa la tramitació dels expedients de declaració d’associacions i fundacions d’interès cultural, independentment del sentit de la resolució del procediment.

    »Article 8.9-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa les associacions i fundacions que presenten sol·licituds perquè l’entitat sigui declarada d’interès cultural.

    »Article 8.9-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment de la prestació del servei, però pot ésser exigida en el moment de la presentació de la sol·licitud.

    »Article 8.9-4. Quota

    »L’import de la quota és de 30 euros.

    »Article 8.9-5. Afectació

    »La taxa té caràcter finalista, per la qual cosa els ingressos que en deriven resten afectats al finançament de les actuacions del departament competent en matèria de cultura.»

    Subsecció setzena. Taxa per la tramitació de sol·licituds d’autorització d’intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives o integrades en un projecte d’investigació

    Article 43. Addició d’un capítol X al títol VIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el X, al títol VIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol X. Taxa per la tramitació de sol·licituds d’autorització d’intervencions arqueològiques i paleontològiques preventives o integrades en un projecte d’investigació

    Article 8.10-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa la tramitació de les sol·licituds d’autorització per a dur a terme intervencions arqueològiques o paleontològiques preventives o integrades en un projecte d’investigació.

    »Article 8.10-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten autorització per a dur a terme intervencions arqueològiques o paleontològiques preventives o integrades en un projecte d’investigació.

    »Article 8.10-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment de la prestació del servei, però pot ésser exigida en el moment de la presentació de la sol·licitud.

    »Article 8.10-4. Quota

    »L’import de la quota és de 20 euros.

    »Article 8.10-5. Afectació

    »la taxa té caràcter finalista, per la qual cosa els ingressos que en deriven resten afectats al finançament de les actuacions del departament competent en matèria de cultura.»

    Subsecció dissetena. Taxa per l’emissió d’informes facultatius de les comissions territorials del patrimoni cultural

    Article 44. Addició d’un capítol XI al títol VIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, l’XI, al títol VIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

    Capítol XI. Taxa per l’emissió d’informes facultatius de les comissions territorials del patrimoni cultural

    Article 8.11-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa l’emissió d’informes facultatius de les comissions territorials del patrimoni cultural com a conseqüència de sol·licituds d’informe o consultes que les administracions públiques els formulin amb relació al patrimoni arquitectònic, arqueològic i paleontològic, d’acord amb l’article 2.1.k del Decret 276/2005, del 27 de desembre, de les comissions territorials del patrimoni cultural.

    »Article 8.11-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa les administracions públiques que sol·liciten els informes facultatius o fan les consultes a les comissions territorials del patrimoni cultural.

    »Article 8.11-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment de la prestació del servei, però pot ésser exigida en el moment de lliurar l’informe.

    »Article 8.11-4. Quota

    »La quota de la taxa és:

    »a) Si no cal prendre dades de camp: 100 euros.

    »b) Si cal prendre dades de camp: 200 euros. En el cas que calgui desplaçar-se més d’un dia per a prendre dades, la quota s’incrementa en 100 euros per dia.

    »Article 8.11-5. Afectació

    »La taxa té caràcter finalista, per la qual cosa els ingressos que en deriven resten afectats al finançament de les actuacions del departament competent en matèria de cultura.»

    Subsecció divuitena. Taxa per l’expedició de títols acadèmics i professionals

    Article 45. Modificació del capítol I del títol IX del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

  29. S’afegeix un apartat, el 3.7, a l’article 9.1-5 del capítol I del títol IX del refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    3.7 Títols dels ensenyaments artístics superiors adaptats a l’Espai Europeu de l’Educació Superior i equivalents a grau universitari: 131,55 euros.

  30. Es modifica l’apartat 4 de l’article 9.1-5 del capítol I del títol IX del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    4. Reexpedició (expedició de duplicats): 15,15 euros.

    Subsecció dinovena. Taxa per la prestació dels serveis docents de les escoles oficials d’idiomes i per la inscripció a les proves lliures per a l’obtenció dels certificats oficials

    Article 46. Modificació del capítol II del títol IX del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    Es modifica l’article 9.2-5 del capítol II del títol IX del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Article 9.2-5. Quota

    L’import de la quota és:

    »1. Matrícula i serveis per a alumnes oficials, per curs: 275,00 euros.

    »2. Matrícula i serveis per a alumnes oficials, si el curs s’ofereix en dos blocs horaris quadrimestrals, per cada bloc: 137,50 euros.

    »3. Matrícula i drets d’examen del certificat del nivell intermedi per a alumnes lliures: 69,00 euros.

    »4. Matrícula i drets d’examen del certificat del nivell avançat per a alumnes lliures: 85,00 euros.

    »5. L’import de la matrícula i els serveis per a alumnes oficials, si es fa la matrícula per segona vegada en el mateix curs i idioma, és el resultat d’aplicar el coeficient d’1,5 a la quota establerta.

    »6. L’import de la matrícula i els serveis per a alumnes oficials, si es fa la matrícula per tercera vegada en el mateix curs i idioma, és el resultat d’aplicar el coeficient d’1,8 a la quota establerta.»

    Subsecció vintena. Taxa per la inscripció a la prova d’accés als cicles formatius de grau mitjà i a la prova d’accés als cicles formatius de grau superior de formació professional específica i dels ensenyaments d’arts plàstiques i de disseny, per la inscripció a la prova d’accés de caràcter general als ensenyaments de règim especial de tècnic o tècnica d’esport i tècnic o tècnica superior d’esport i a les formacions esportives de nivell 1 i de nivell 3, i la inscripció a la prova per a alumnes que no tenen el requisit acadèmic per a accedir als ensenyaments artístics superiors

    Article 47. Modificació del capítol IV del títol IX del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

  31. Es modifica la rúbrica que titula el capítol IV del títol IX del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactada de la manera següent:

    Capítol IV. Taxa per la inscripció a la prova d’accés als cicles formatius de grau mitjà i a la prova d’accés als cicles formatius de grau superior de formació professional específica i dels ensenyaments d’arts plàstiques i de disseny, per la inscripció a la prova d’accés de caràcter general als ensenyaments de règim especial de tècnic o tècnica d’esport i tècnic o tècnica superior d’esport i a les formacions esportives de nivell 1 i de nivell 3, i la inscripció a la prova per a alumnes que no tenen el requisit acadèmic per a accedir als ensenyaments artístics superiors

  32. Es modifica l’article 9.4-1 del capítol IV del títol IX del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 9.4-1. Fet imposable

    Constitueix el fet imposable de la taxa la inscripció a la prova d’accés als cicles formatius de grau mitja i a la prova d’accés als cicles formatius de grau superior de formació professional específica i dels ensenyaments d’arts plàstiques i de disseny, la inscripció a la prova d’accés de caràcter general als ensenyaments de règim especial de tècnic o tècnica d’esport i tècnic o tècnica superior d’esport i a les formacions esportives de nivell 1 i de nivell 3, i la inscripció a la prova per a alumnes que no tenen el requisit acadèmic per a accedir als ensenyaments artístics superiors.»

  33. S’afegeix un apartat, el 7, a l’article 9.4-5 del capítol IV del títol IX del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

    7. Prova per a alumnes que no tenen el requisit acadèmic per a accedir als ensenyaments artístics superiors: 33,75 euros.

    Subsecció vint-i-unena. Taxa per la inscripció a les proves per a l’obtenció de determinats títols

    Article 48. Modificació del capítol V del títol IX del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    Es modifica l’apartat 3 de l’article 9.5-5 del capítol V del títol IX del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    3. En la inscripció a la prova per a l’obtenció directa dels títols de tècnic o tècnica i de tècnic o tècnica superior de formació professional:

    3.1. Inscripció a la prova per a l’obtenció directa del títol de tècnic o tècnica de formació professional: 90,00 euros.

    »3.2. Inscripció a la prova per a l’obtenció directa del títol de tècnic o tècnica superior de formació professional: 125,00 euros.

    »3.3. Inscripció a la prova per a l’obtenció directa del títol de tècnic o tècnica de formació professional, per crèdit: 13,00 euros.

    »3.4. Inscripció a la prova per a l’obtenció directa del títol de tècnic o tècnica superior de formació professional, per crèdit: 18,00 euros.

    »3.5. Inscripció a la prova per a l’obtenció directa del títol de tècnic o tècnica de formació professional, per unitat formativa: 3,00 euros.

    »3.6. Inscripció a la prova per a l’obtenció directa del títol de tècnic o tècnica superior de formació professional, per unitat formativa: 4,00 euros.»

    Subsecció vint-i-dosena. Taxa pels serveis prestats per la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques

    Article 49. Modificació del títol X del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    Es modifica l’article 10.1-4 capítol I del títol X del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Article 10.1-4. Quota

    Les quotes de les taxes són:

    »1. Fundacions

    »Inscripció de fundacions: 90 euros.

    »Modificació d’estatuts: 90 euros.

    »Modificació del patronat: 50 euros.

    »Delegació de facultats: 50 euros.

    »Inscripció de fons especials: 50 euros.

    »Modificació de fons especials: 50 euros.

    »Fusió, escissió i extinció: 150 euros.

    »Inscripció de les delegacions de fundacions que actuen a Catalunya regulades per lleis de fundacions altres que el llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, aprovat per la Llei 4/2008, del 24 d’abril: 75 euros.

    »Autorització d’actes de contingut econòmic: 100 euros.

    »Lliurament de fotocòpies dels comptes anuals: 15 euros per exercici.

    »Revisió de comptes anuals: 100 euros.

    »Emissió de certificats, notes simples i còpies certificades: 20 euros.

    »Emissió de llistats: 10 euros.

    »Declaració responsable: 75 euros.

    »2. Associacions i federacions

    »Inscripció d’associacions o federacions: 55 euros.

    »Instrucció de l’expedient de declaració d’utilitat pública: 90 euros.

    »Modificació d’estatuts: 30 euros.

    »Modificació de la junta directiva: 20 euros.

    »Lliurament de fotocòpies dels comptes anuals: 15 euros per exercici.

    »Emissió de certificats, notes simples i còpies certificades: 20 euros.

    »Revisió de comptes de les associacions declarades d’utilitat pública: 100 euros.

    »Emissió de llistats: 10 euros.

    »Inscripció de delegació d’associació estrangera: 50 euros.

    »Transformació d’una associació en fundació: 100 euros.

    »3. Col·legis professionals i consells de col·legis

    »Inscripció d’òrgans de govern: 20 euros.

    »Emissió de certificats, notes simples i còpies certificades: 20 euros.

    »Emissió de llistats: 10 euros.

    »Declaració d’adequació a la legalitat dels estatuts dels col·legis professionals i consells de col·legis de nova creació: 180 euros.

    »Declaració d’adequació a la legalitat de la modificació global dels estatuts dels col·legis professionals i consells de col·legis: 180 euros.

    »Declaració d’adequació a la legalitat de la modificació parcial dels estatuts dels col·legis professionals i consells de col·legis: 130 euros.

    »Declaració d’adequació a la legalitat dels reglaments de col·legis i consells de col·legis: 180 euros.

    »Declaració d’adequació a la legalitat de la modificació global dels reglaments de col·legis i consells de col·legis: 180 euros.

    »Declaració d’adequació a la legalitat de la modificació parcial dels reglaments de col·legis

    i consells de col·legis: 130 euros.

    »Delegació de funcions i apoderaments: 50 euros.

    »Obertura i tancament de delegacions territorials: 90 euros.

    »Fusió i escissió: 130 euros.

    »Dissolució: 130 euros.

    »4. Acadèmies

    »Inscripció d’òrgans de govern: 20 euros.

    »Emissió de certificats, notes simples i còpies certificades: 20 euros.

    »Emissió de llistats: 10 euros.

    »Declaració d’adequació a la legalitat dels estatuts i llurs modificacions: 130 euros.

    »5. Mediació en l’àmbit del dret privat

    »Homologació de cursos de mediadors: 90 euros.

    »Renovació de l’homologació: 50 euros.»

    Subsecció vint-i-tresena. Taxa pels serveis prestats pel Consell Català de l’Esport

    Article 50. Modificació del títol XI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S'introdueix un nou capítol I al títol XI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol I. Taxa pels serveis prestats pel Consell Català de l’Esport

    Article 11.1-1. Fet imposable

    »Constitueixen els fets imposables de la taxa els serveis prestats pel Consell Català de l’Esport inclosos en l’article 11.1-4.

    »Article 11.1-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten els serveis a què fa referència l’article 11.1-4.

    »Article 11.1-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment de la prestació del servei. La justificació del pagament s’exigeix en el moment de la presentació de la sol·licitud.

    »Article 11.1-4. Quota

    »Les quotes de la taxa són les següents:

    »1. Escola Catalana de l’Esport

    »1.1. Certificat de primer nivell en període transitori: 20 euros.

    »1.2. Certificat de segon nivell en període transitori: 40 euros.

    »1.3. Certificat de tercer nivell en període transitori: 60 euros.

    »1.4. Duplicat de certificats de qualsevol nivell: 20 euros.

    »1.5. Duplicat de certificat de formació continuada: 20 euros.

    »2. Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya

    »2.1. Certificat de reconeixement de cursos impartits per altres entitats: 60 euros.

    »2.2. Duplicat de document del Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya o de qualsevol procediment vinculat (habilitació, validació): 20 euros.

    »Article 11.1-5. Bonificacions

    »L’import de la taxa pels serveis a què fa referència l’article 11.1-4 resta reduït en un 50% en el cas que els interessats presentin les sol·licituds per mitjans telemàtics i s’hagin implantat els sistemes informàtics que possibilitin la prestació dels serveis per vies telemàtiques.»

    Subsecció vint-i-quatrena. Taxa per l’expedició de llicències de caça, matrícules d’àrees de caça i precintes d’arts per a la caça

    Article 51. Modificació del capítol I del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

  34. Es modifica l’apartat 1.6 de l’article 12.1-5 del capítol I del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    1.6. Per a caçar amb armes (de foc i assimilables) durant tres anys seguits a tot el territori de Catalunya: 70 euros.

  35. Es modifica l’apartat 1.7 de l’article 12.1-5 del capítol I del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    1.7. Per a caçar amb armes (de foc i assimilables) durant cinc anys seguits a tot el territori de Catalunya: 116,5 euros.

  36. Es modifica l’apartat 2 de l’article 12.1-5 del capítol I del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    2. Matrícules àrees de caça

    La quota és constituïda per un import equivalent al 15% de la renda cinegètica de l’àrea de caça, d’acord amb els barems següents:

    »2.1. Àrees de caça

    »– Amb caràcter general, 1,50 euros per hectàrea i any. S’integren dins d’aquest grup les àrees de caça que tenen un aprofitament d’espècies de caça menor i/o caça major.

    »– Quan el titular de l’àrea de caça és una associació sense ànim de lucre correspon una quota de 0,50 euros per hectàrea i any.

    »2.2. Àrees de caça amb aprofitament principal d’ocells aquàtics

    »– Amb caràcter general, 4,0 euros per hectàrea i any.

    »– Quan el titular de l’àrea de caça és una associació sense ànim de lucre correspon una quota d’1,15 euros per hectàrea i any.

    »2.3. Àrees de caça amb reglamentació especial (per a tota l’àrea) i àrees de caça major tancades, 4,50 euros per hectàrea i any.

    »2.4. Excepte en les àrees de caça els titulars de les quals siguin associacions sense ànim de lucre, la quota corresponent a la matrícula de l’àrea no pot ésser inferior a 220,87 euros.

    »2.5. Correspon als titulars de les àrees de caça el pagament de la taxa.

    »2.6. Són exemptes de pagament de matrícula les àrees de caça que tinguin una superfície forestal afectada com a mínim en un 25% pels incendis forestals produïts durant l’any anterior, d’acord amb la informació que consti a la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat.»

    Subsecció vint-i-cinquena. Taxa pels permisos de caça d’ocells aquàtics i de caça major, excepte el porc senglar, a les zones de caça controlada

    Article 52. Modificació del capítol II del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    Es modifica l’article 12.2-4 del capítol II del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Article 12.2-4 Quota

    La quota de la taxa de cada permís de caça s’exigeix d’acord amb les tarifes següents:

    »1.1. En el cas de caçador o caçadora local, que és la persona que té el veïnatge administratiu en algun dels termes municipals als quals pertany la zona de caça controlada corresponent i el propietari o propietària d’un mínim de cinc hectàrees de terreny rústic dins la dita zona de caça controlada:

    »Ocells aquàtics: 25 euros.

    »Mascle de més de 5 anys de cabra salvatge: 200 euros.

    »Mascle de menys de 5 anys de cabra salvatge: 60 euros.

    »Femella de cabra salvatge: 30 euros.

    »Mascle de daina: 35 euros.

    »Femella de daina: 5 euros.

    »Mascle de mufló: 35 euros.

    »Femella de mufló: 5 euros.

    »Mascle d’isard: 50 euros.

    »Femella d’isard: 40 euros.

    »Mascle de cabirol: 20 euros.

    »Femella de cabirol: 5 euros.

    »Mascle de cérvol: 50 euros.

    »Femella de cérvol: 15 euros.

    »1.2. En cas de caçador o caçadora no local:

    »Ocells aquàtics: 50 euros.

    »Mascle de més de 5 anys de cabra salvatge: 400 euros.

    »Mascle de menys de 5 anys de cabra salvatge: 120 euros.

    »Femella de cabra salvatge: 60 euros.

    »Mascle de daina: 70 euros.

    »Femella de daina: 10 euros.

    »Mascle de mufló: 70 euros.

    »Femella de mufló: 10 euros.

    »Mascle d’isard: 100 euros.

    »Femella d’isard: 80 euros.

    »Mascle de cabirol: 40 euros.

    »Femella de cabirol: 10 euros.

    »Mascle de cérvol: 100 euros.

    »Femella de cérvol: 30 euros.»

    Subsecció vint-i-sisena. Taxa pels permisos de caça major i menor dins les reserves nacionals de caça i reserves de caça

    Article 53. Modificació del capítol III del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

  37. Es modifica l’apartat 1 de l’article 12.3-4 del capítol III del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    1. La quota fixa o d’entrada s’exigeix d’acord amb les tarifes següents:

    1.1. Caça menor i porc senglar: 15 euros.

    »1.2. Ocells aquàtics: 200,50 euros.

    »1.3. Cabirol:

    »Caça:

    »De femelles: 24,50 euros.

    »De mascle representatiu i trofeu: 150 euros.

    »1.4. Isard:

    »Caça selectiva: 100,30 euros.

    »Caça de representatiu i trofeu: 292 euros.

    »1.5. Cabra salvatge:

    »Caça selectiva:

    »De femelles i cries: 50 euros.

    »De mascles: 450,50 euros.

    »Caça de representatiu i trofeu: 601 euros.

    »1.6. Cérvol:

    »Caça selectiva:

    »De femelles: 48,75 euros.

    »De mascles: 100,30 euros.

    »Caça de representatiu i trofeu: 501,75 euros.

    »1.7. Daina:

    »Caça selectiva:

    »De femelles: 43,20 euros.

    »De mascles: 86,40 euros.

    »Caça de representatiu i trofeu: 244 euros.

    »1.8. Mufló:

    »Caça selectiva:

    »De femelles: 43,20 euros.

    »De mascles: 86,40 euros.

    »Caça de representatiu i trofeu: 244 euros.

    »1.9. Per l’obtenció de permisos diaris de caça en la modalitat de batuda per caçadors no locals ni socis d’associacions locals:

    »Quota d’entrada: 50 euros.

    »Espècies: porc senglar (ambdós sexes), guineu (ambdós sexes) i femelles de cérvol, daina, mufló i cabirol.

    »En el cas que el permís autoritzi la caça de mascles de cérvol, daina, mufló i cabirol caldrà, a més, abonar la taxa corresponent a la quota d’entrada d’un selectiu, un cop abatut i cobrat l’animal.»

  38. S’afegeix un apartat, el 3, a l’article 12.3-4 del capítol III del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

    3. Als efectes de l’aplicació d’aquesta taxa, s’estableixen les definicions següents:

    1.1. Cabirol

    »1.1.1. Representatiu: qualsevol cabirol mascle amb un màxim de 104,9 punts.

    »1.1.2. Trofeu: qualsevol cabirol mascle amb un mínim de 105 punts.

    »1.2. Isard

    »1.2.1. Selectiu: qualsevol isard amb un màxim de 74,9 punts.

    »1.2.2. Representatiu: qualsevol isard amb una puntuació compresa entre 75 punts i un màxim de 86,9 punts per als mascles, i entre 75 punts i un màxim de 82,9 punts per a les femelles.

    »1.2.3. Trofeu: qualsevol isard mascle amb un mínim de 87 punts per a mascles i de 83 punts per a femelles.

    »1.3. Cabra salvatge

    »1.3.1. Selectiu: qualsevol femella o els mascles d’edat igual o superior als cinc anys amb una puntuació màxima de 165,9 punts.

    »1.3.2. Representatiu: qualsevol mascle d’edat igual o superior als vuit anys amb una puntuació d’entre 166 i 204,9 punts.

    »1.3.3. Trofeu: qualsevol mascle d’edat igual o superior als deu anys amb una puntuació mínima de 205 punts.

    »1.4. Cérvol

    »1.4.1. Selectiu: qualsevol cérvol femella i els mascles amb alguna anomalia o defecte visible i/o amb una puntuació inferior a 140 punts.

    »1.4.2. Representatiu: qualsevol cérvol mascle d’aproximadament cinc anys o més gran amb vuit o més puntes i amb un màxim de 164,9 punts.

    »1.4.3. Trofeu: qualsevol cérvol mascle d’aproximadament cinc anys o més gran amb més de vuit puntes i amb un mínim de 165 punts.

    »1.5. Daina:

    »1.5.1. Selectiu: femelles de daina o joves amb banya sense puntes.

    »1.5.2. Representatiu: qualsevol exemplar mascle amb banya desenvolupada que tingui alguna anomalia o defecte visible.

    »1.5.3. Trofeu: qualsevol exemplar mascle sense anomalies ni defectes visibles.

    »1.6. Mufló:

    »1.6.1. Selectiu: qualsevol exemplar femella i els exemplars mascles fins a tres anys aproximadament que no tingui un desenvolupament adequat respecte de la mitjana de la població i amb alguna anomalia o defecte visible.

    »1.6.2. Representatiu: qualsevol exemplar mascle de més de tres anys. Pot tenir o no alguna anomalia o defecte visible.

    »1.6.3. Trofeu: qualsevol exemplar mascle de més de cinc anys.

    »Totes les puntuacions referenciades són les obtingudes en referència a la mesura feta en el camp, un cop abatut i cobrat l’animal.»

  39. S’afegeix un apartat, el 4, a l’article 12.3-5 del capítol III del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

    4. Els caçadors que fan servir bales que no contenen plom durant les caceres de caça major per acostament tenen una bonificació del 10% de les tarifes de la quota variable o complementària de totes les espècies.

    Subsecció vint-i-setena. Taxa per l’expedició de la llicència per a practicar la immersió en la zona estrictament protegida de les illes Medes

    Article 54. Modificació del capítol IV del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

  40. Es modifica l’article 12.4-2 del capítol IV del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la següent manera:

    Article 12.4-2. Subjecte passiu

    1. Són subjectes passius de la taxa les persones físiques que practiquen l’activitat per a la qual se sol·licita l’expedició de la llicència.

    »2. Els centres d’immersió que disposen d’autorització per a la gestió d’activitats per a la pràctica de la immersió han de presentar la sol·licitud d’expedició de la llicència per als usuaris que transporten.»

  41. Es modifica l’article 12.4-4 del capítol IV del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la següent manera:

    Article 12.4-4. Acreditament

    1. L’acreditament de la taxa, quan la llicència la sol·liciten persones físiques, es produeix en el moment de presentació de la sol·licitud de llicència.

    »2. L’acreditament de la taxa, quan la llicència la sol·liciten centres d’immersió que disposen d’autorització per a la gestió d’activitats per a la pràctica d’immersió, es produeix el primer dia de cada mes amb la liquidació del còmput de llicències atorgades en el mes anterior.»

    Subsecció vint-i-vuitena. Taxa per l’ocupació de terrenys forestals propietat de la Generalitat i l’ocupació dels camins ramaders classificats

    Article 55. Modificació del capítol VII del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    Es modifica el capítol VII del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que queda redactat de la manera següent:

    Capítol VII. Taxa per l’ocupació de terrenys forestals propietat de la Generalitat i l’ocupació dels camins ramaders classificats

    Article 12.7-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa l’ocupació de terrenys forestals propietat de la Generalitat i l’ocupació dels camins ramaders classificats en virtut de l’atorgament de les concessions o les autoritzacions pertinents.

    »Article 12.7-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa les persones que sol·liciten l’ocupació dels terrenys forestals i dels camins ramaders classificats.

    »Article 12.7-3. Exempció

    »1. Els organismes, les entitats i les empreses públiques integrats en l’estructura de l’Estat, de les comunitats autònomes, dels municipis, de les comarques i d’altres ens públics territorials o institucionals, incloses les corporacions de dret públic, resten exempts de les taxes a què fa referència l’article 12.7-1 si presenten la sol·licitud d’ocupació en el marc de la prestació d’un servei públic.

    »2. Resten exemptes de les taxes a què fa referència l’article 12.7-1 les persones autoritzades d’una ocupació que no comporti un benefici econòmic o, en cas que existeixi aquest benefici, quan l’ocupació suposi condicions o contraprestacions que l’anul·lin o el facin irrellevant.

    »Article 12.7-4. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment que s’atorga la concessió o l’autorització per l’ocupació respecte a l’anualitat en curs. En les anualitats successives l’acreditament es produeix l’1 de gener de cada any.

    »Article 12.7-5. Quota

    »1. La quota de la taxa de les ocupacions de terrenys forestals propietat de la Generalitat i l’ocupació dels camins ramaders classificats es determina aplicant els criteris generals de valoració següents:

    »a) El valor del terreny ocupat, que s’obté tenint en compte l’àmbit de protecció de l’espai en què s’ubiqui, els valors dels terrenys confrontants i el benefici esperat pel subjecte passiu.

    »b) Els danys sobre els diferents valors ambientals i sobre els aprofitaments del camí ramader o de la forest, i també els usos que es puguin veure afectats per l’ocupació o concessió.

    »2. S’han d’aplicar els paràmetres específics de valoració següents:

    »a) Instal·lació d’esteses aèries de línies elèctriques, telefòniques i altres línies de naturalesa similar, amb sobrevol de la línia: la taxa s’estableix, amb caràcter anual, en funció dels metres quadrats de sobrevol, amb part proporcional d’ocupació de suports, pals o torres i elements auxiliars. Als efectes del càlcul de la quota, en el cas de línies elèctriques, la superfície es determina considerant l’amplada del corredor definida en l’annex 2 del Decret 268/1996, del 23 de juliol, pel qual s’estableixen mesures de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d’influència de les línies aèries de conducció elèctrica per a la prevenció d’incendis forestals i la seguretat de les instal·lacions. En cap cas l’amplada considerada pot ésser inferior a dos metres. Quan l’estesa travessi de manera perpendicular un camí ramader, la longitud mínima és l’amplada d’atermenament, o si no, la de classificació del camí ramader. Els suports, transformadors i altres elements accessoris de les línies elèctriques s’entenen inclosos sempre que la base o la seva projecció quedi inclosa en la superfície esmentada. En cas contrari, es computa la superfície addicional amb la mateixa quota.

    »b) Parcs eòlics: la taxa s’estableix, amb caràcter anual, en funció dels metres quadrats de sobre-vol de l’aerogenerador i part proporcional de la superfície de suports. Les línies d’evacuació necessàries s’han de valorar a part, tant si són línies aèries com soterrades, i també les subestacions de transformació i les vies d’accés que tinguin un ús privatiu. Als efectes del càlcul de la quota, la superfície correspon a la que ocupa la projecció de les aspes en tot el seu recorregut.

    »c) Antenes, pals i altres suports d’elements de mesura o per a la reemissió de senyals:

    »c.1) Torres anemomètriques: la taxa s’estableix, amb caràcter anual, per unitat d’ocupació de torre amb tots els seus elements inclosos, excepte les línies elèctriques de subministrament o escomeses, que s’han de valorar a part, tant si són línies aèries com soterrades.

    »c.2) Torres per a antenes de reemissió de telefonia mòbil: la taxa s’estableix, amb caràcter anual, per unitat d’ocupació de torre amb el seu recinte. La connexió necessària s’ha de valorar a part, tant si són línies aèries com soterrades.

    »c.3) Antenes de reemissió de ràdio i televisió: la taxa s’estableix, amb caràcter anual, per unitat d’ocupació de torre amb el seu recinte. Les connexions necessàries s’han de valorar a part, tant si són línies aèries com soterrades.

    »d) Esteses de línies elèctriques subterrànies, canonades soterrades d’aigua o gas i altres instal·lacions subterrànies: la taxa s’estableix, amb caràcter anual, per metres quadrats de superfície, amb part proporcional d’ocupació de registres i elements auxiliars. Als efectes del càlcul de la quota, la superfície és la projecció superficial de la conducció, incrementada en l’amplada necessària per a l’execució i manteniment de la instal·lació. L’amplada mínima és la necessària per al manteniment de la línia mateixa, que mai no ha d’ésser inferior a 0,60 metres. Quan l’estesa travessi de manera perpendicular un camí ramader, la longitud mínima serà l’amplada d’atermenament, o si no, la de classificació del camí ramader.

    »e) Cartells i senyals informatius, indicatius i publicitaris: la taxa s’estableix, amb caràcter anual, per unitat calculada en metres quadrats del cartell. La superfície mínima de còmput és d’un metre quadrat.

    »f) Basses de regulació i d’abastament d’aigua: la taxa s’estableix, amb caràcter anual, en funció dels metres quadrats ocupats.

    »g) Altres instal·lacions amb ocupació superficial com dipòsits, subestacions elèctriques o similars: la taxa s’estableix, amb caràcter anual, en funció dels metres quadrats ocupats. Les connexions necessàries, fora del recinte ocupat, s’han de valorar a part, com línies aèries o soterrades, o canonades segons els casos.

    »h) Dipòsit de materials de construcció o d’un altre tipus i àrees d’estacionament de vehicles o maquinària: la taxa s’estableix, amb caràcter anual, en funció dels metres quadrats ocupats. Les connexions necessàries s’han de valorar a part, com línies aèries o soterrades. No s’hi inclou la tanca.

    »i) Construcció d’accessos a finques confrontants: la taxa s’estableix, amb caràcter anual, en funció dels metres quadrats ocupats. No s’hi inclou la tanca. Als efectes del càlcul de la quota, la superfície és la projecció de tota l’àrea afectada per les obres, inclosos els talussos de desmunt i terraplè.

    »j) Usos recreatius privatius, càmpings i altres usos similars:

    »j.1) Usos recreatius amb tanca: la taxa s’estableix, amb caràcter anual, per metre quadrat d’ocupació o servitud. Als efectes del càlcul de la quota, la superfície és el perímetre del recinte tancat. S’hi inclouen les edificacions i infraestructures autoritzades a l’interior del recinte sempre que no representin percentatges superiors al 5% del total.

    »j.2) Usos recreatius sense tanca: la taxa s’estableix, amb caràcter anual, per metre quadrat ocupat. A efectes del càlcul de la quota, la superfície és l’àrea directament afectada per l’ús recreatiu privatiu. S’hi inclouen les infraestructures autoritzades a l’interior del recinte, però s’han de valorar les edificacions i els recintes tancats a part.

    »k) Ocupacions per cultius agrícoles: la taxa s’estableix, amb caràcter anual, per metre quadrat ocupat o superfície de conreu. No s’hi inclouen tanques.

    »l) Pedreres i activitats extractives: la taxa s’estableix, amb caràcter anual, per metre quadrat ocupat.

    »3. La quota de la taxa es determina per l’aplicació de les bases imposables i els tipus de gravamen següents:

    »a) Instal·lació d’esteses aèries de línies elèctriques, telefòniques i altres línies de naturalesa similar, amb sobre-vol de la línia: 0,20 euros/m2/any.

    »b) Parcs eòlics: 2,00 euros/m2/any.

    »c) Antenes, pals i altres suports d’elements de mesura o per a la reemissió de senyals:

    »c.1) Torres anemomètriques: 900,00 euros/ut/ any.

    »c.2) Torres per a antenes de reemissió de telefonia mòbil: 4.000,00 euros/ut/ any.

    »c.3) Antenes de reemissió de ràdio i televisió: 3.000,00 euros/ut/ any.

    »d) Esteses de línies elèctriques subterrànies, canonades soterrades d’aigua o gas i altres instal·lacions subterrànies: 0,20 euros/m2/any.

    »e) Cartells i senyals informatius, indicatius i publicitaris: 50,00 euros/m² de cartell/any.

    »f) Basses de regulació i d’abastament d’aigua: 2,00 euros/m²/any.

    »g) Altres instal·lacions amb ocupació superficial com dipòsits, subestacions elèctriques o similars: 5,00 euros/m²/any.

    »h) Dipòsit de materials de construcció o d’un altre tipus i àrees d’estacionament de vehicles o maquinària: 0,10 euros/m²/any.

    »i) Construcció d’accessos a finques confrontants: 0,30 euros/m²/any.

    »j) Usos recreatius privatius, càmpings i altres usos similars:

    »j.1) Usos recreatius amb tanca: 0,12 euros/m²/any.

    »j.2) Usos recreatius sense tanca: 0,07 euros/m²/any.

    »k) Ocupacions per cultius agrícoles: 0,30 euros/m²/any.

    »l) Pedreres i activitats extractives: 0,50 euros/m²/any.

    »4. Si, com a conseqüència de l’ocupació, es destrueixen o es deterioren els terrenys, els subjectes passius, sens perjudici del pagament de la taxa, estan obligats al reintegrament del cost total de les despeses de reconstrucció o reparació corresponents. Si els danys són irreparables, la indemnització ha de consistir en una quantia igual al valor dels béns destruïts o a l’import del deteriorament dels béns.

    »Article 12.7-6. Afectació

    »La taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, d’acord amb el que estableix l’article 1.1-3, els ingressos que en deriven resten afectats a la protecció dels camins ramaders o dels terrenys forestals que són propietat de la Generalitat de Catalunya adscrits al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural o al Fons forestal de Catalunya.»

    Subsecció vint-i-novena. Taxa per l’homologació de trofeus de caça

    Article 56. Modificació del capítol VIII del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    Es modifica el capítol VIII del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que queda redactat de la manera següent:

    Capítol VIII. Taxa per l’homologació de trofeus de caça

    Article 12.8-1 Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa la prestació de serveis administratius inherents a l’homologació de trofeus de caça per la Comissió de Catalunya d’Homologació de Trofeus de Caça.

    »Article 12.8-2 Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa les persones físiques que sol·liciten l’homologació de trofeus de caça.

    »Article 12.8-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment de la prestació del servei, però pot ésser exigida en el moment de la presentació de la sol·licitud.

    »Article 12.8-4. Quota

    »La quota de la taxa és de 25 euros per cada homologació de trofeu de caça.

    »Article 12.8-5. Afectació

    »La taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, d’acord amb el que estableix l’article 1.1-3, els ingressos que en deriven resten afectats a les partides corresponents del departament competent en matèria de medi natural per al manteniment de les despeses de funcionament i de material de la Comissió de Catalunya d’Homologació de Trofeus de Caça.»

    Subsecció trentena. Taxa per l’emissió de declaracions d’impacte ambiental i les resolucions que determinen la necessitat o la no-necessitat de sotmetre un projecte al procediment d’avaluació d’impacte ambiental

    Article 57. Modificació del capítol IX del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

  42. Es modifica la rúbrica que titula el capítol IX del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactada de la manera següent:

    Capítol IX. Taxa per l’emissió de declaracions d’impacte ambiental i les resolucions que determinen la necessitat o la no-necessitat de sotmetre un projecte al procediment d’avaluació d’impacte ambiental

  43. Es modifica l’apartat 1 de l’article 12.9-1 del capítol IX del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    1. Constitueix el fet imposable de la taxa:

    a) L’emissió de les declaracions d’impacte ambiental.

    »b) Les resolucions que determinen l’aplicació o la no-aplicació a un projecte del procediment d’avaluació d’impacte ambiental. S’hi inclouen les resolucions relatives als projectes que afecten espais de la Xarxa Natura 2000 i les relatives als projectes de petites instal·lacions eòliques definides al Decret 147/2009, del 22 de setembre, pel qual es regulen els procediments administratius aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya.»

  44. Es modifica l’article 12.9-3 del capítol IX del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 12.9-3. Acreditament

    La taxa s’acredita mitjançant la prestació del servei i és exigible a la bestreta en el moment en què es formula la sol·licitud.»

  45. Es modifiquen les lletres a i c de l’article 12.9-4 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, i s’afegeix al dit article una lletra, la d, amb el text següent:

    a) Per l’emissió d’una declaració d’impacte ambiental dels projectes altres que els establerts per les lletres b i d: 3.868,25 euros.

    c) Per l’emissió d’una resolució que determina l’aplicació o la no-aplicació a un projecte del procediment d’avaluació d’impacte ambiental: 2.097,55 euros.

    d) Per l’emissió d’una declaració d’impacte ambiental dels projectes respecte dels quals s’ha emès prèviament una resolució que determina l’aplicació del procediment d’avaluació d’impacte ambiental: 1.770,70 euros.»

    Subsecció trenta-unena. Taxa per l’obtenció i renovació del distintiu de garantia de qualitat ambiental

    Article 58. Modificació del capítol XI del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    Es modifica l’article 12.11-5 del capítol XI del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Article 12.11-5. Quota

    1. La quota de la taxa és la següent:

    »a) Per cada sol·licitud de distintiu de garantia de qualitat ambiental: 392,05 euros.

    »b) Per cada sol·licitud de renovació del distintiu de garantia de qualitat ambiental: 261,45 euros.

    »2. A la quota es poden aplicar les bonificacions següents, que són acumulables:

    »a) Reducció del 50% si el subjecte passiu és una microempresa o una petita o mitjana empresa, segons la definició que en fa la Recomanació 2003/361/CE de la Comissió.

    »b) Reducció del 15% als subjectes passius que acreditin que tenen la certificació EMAS o ISO 14001.»

    Subsecció trenta-dosena. Taxa per l’obtenció de l’etiqueta ecològica europea

    Article 59. Modificació del capítol XII del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    Es modifica l’article 12.12-4 del capítol XII del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Article 12.12-4. Quota

    a) Quota general: 392,94 euros.

    »b) Quota si el subjecte passiu és una microempresa o PIME: 255,48 euros.

    »c) Quota si el subjecte passiu és fabricant de productes o prestador de serveis de països en desenvolupament: 294,72 euros.

    »d) Quota si el subjecte passiu és una microempresa o PIME i és fabricant de productes o prestador de serveis de països en desenvolupament: 232,60 euros.

    »e) Quota si el subjecte passiu és una microempresa inclosa en la categoria de serveis d’allotjament: 232,60 euros.

    »D’acord amb el que estableix el Reglament (UE) 782/2013 de la Comissió, del 14 d’agost de 2013, pel qual es modifica el Reglament (CE) 66/2010 del Parlament i del Consell, del 25 de novembre de 2009 relatiu a l’etiqueta ecològica de la Unió Europea, les quotes indicades es redueixen en un 30% per als sol·licitants registrats en el sistema de gestió i auditoria ambientals de la Unió Europea (EMAS) o, en un 15%, amb certificació conforme a la norma ISO 14001. Les reduccions no són acumulatives. Quan es satisfacin els dos sistemes només s’aplica la reducció més elevada. La reducció resta subjecta a la condició que el subjecte passiu es comprometi, de manera expressa, a garantir que els seus productes amb etiqueta ecològica compleixen els criteris de l’etiqueta durant el període de validesa del contracte. Aquest compromís s’ha d’incorporar adequadament en la seva política mediambiental i als objectius mediambientals detallats del sistema de gestió ambiental.»

    Subsecció trenta-tresena. Taxa pels serveis d’autorització ambiental d’activitats

    Article 60. Modificació del capítol XIII del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

  46. S’afegeixen dues lletres, la b bis i la d bis, a l’article 12.13-1 del capítol XIII del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, i es modifica la lletra e del dit article, amb el text següent:

    b bis) Els relatius a decisió prèvia sobre sotmetiment a avaluació d’impacte ambiental dins dels procediments d’autorització ambiental d’activitats o de modificació substancial d’activitats.

    d bis) Els relatius als procediments de modificació de l’autorització ambiental per modificacions no substancials amb efectes sobre el medi ambient.

    e) Els relatius als procediments de revisió periòdica de l’autorització ambiental d’activitats i de revisió anticipada a instància de part de l’autorització ambiental d’activitats.

  47. Es modifica l’article 12.13-3 del capítol XIII del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    12.13-3. Exempcions i bonificacions

    1. Resten exempts de la taxa l’Estat, la Generalitat i els ens locals de Catalunya.

    »2. S’estableix una bonificació del 50% sobre les quotes establertes per l’article 12.13-5 per a les activitats que disposin del certificat de registre al sistema de gestió i auditoria ambientals de la Unió Europea (EMAS).

    »3. S’estableix una bonificació del 60% sobre les quotes establertes pels apartats 1, 2, 3 i 4 de l’article 12.13-5 en el cas que la sol·licitud correspongui a un projecte d’activitat en relació amb el qual s’hagués declarat la caducitat d’un procediment previ, d’acord amb l’article 19 de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats. L’aplicació d’aquesta bonificació requereix que la nova sol·licitud sigui presentada pel mateix titular, per al mateix projecte d’activitat, i en el termini de dos anys a comptar de la declaració de caducitat.»

  48. Es modifica l’article 12.13-4 del capítol XIII del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 12.13-4. Acreditament

    a) En els supòsits a què fan referència les lletres a, b, b bis, c, d i e de l’article 12.13-1, en el moment en què es presenta la sol·licitud corresponent.

    »b) En el supòsit a què fa referència la lletra d bis de l’article 12.13-1, en el moment en què es comunica la modificació no substancial a l’Administració ambiental.»

  49. S’afegeixen dos apartats, el 2 bis i el 4 bis, a l’article 12.13-5 del capítol XIII del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

    2 bis. Per la prestació del servei a què fa referència la lletra b bis de l’article 12.13-1, es fixa un quota de 2.097,55 euros.

    4 bis. Per la prestació del servei a què fa referència la lletra d bis de l’article 12.13-1, es fixen les quotes següents:

    a) Per a les activitats que s’inclouen en l’epígraf 11.1 de l’annex I.1 de la Llei 20/2009: 496,92 euros.

    »b) Per a les activitats que s’inclouen en la resta d’epígrafs de l’annex I.1 i de l’annex I.2 de la Llei 20/2009: 768,43 euros.»

    Subsecció trenta-quatrena. Taxa pels serveis d’habilitació d’entitats col·laboradores en matèria de medi ambient

    Article 61. Modificació del capítol XIV del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

  50. Es modifica la rúbrica que titula el capítol XIV del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactada de la manera següent:

    Capítol XIV. Taxa pels serveis d’habilitació d’entitats col·laboradores en matèria de medi ambient

  51. Es modifica l’article 12.14-1 del capítol XIV del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 12.14-1. Fet imposable

    Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis administratius següents:

    »a) Els relatius al procediment d’habilitació i a la realització d’auditories de seguiment de l’habilitació de les entitats col·laboradores.

    »b) Els relatius al procediment de modificació de l’habilitació i de renovació de l’habilitació de les entitats col·laboradores.

    »c) Els relatius a l’avaluació de les reclamacions fonamentades que es formulen contra les actuacions de les entitats col·laboradores.

    »d) Els relatius a la supervisió de les entitats col·laboradores i de les actuacions fetes per aquestes.

    »e) Els relatius al procediment d’aixecament d’una suspensió de l’habilitació.»

  52. Es modifica l’article 12.14-3 del capítol XIV del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 12.14-3. Pagament de la taxa

    1. La quota en concepte d’estudi documental pel fet imposable a, b i e de l’article 12.14-1 s’ha de liquidar en el moment de presentar la sol·licitud corresponent.

    »2. La resta de quotes es liquiden un cop fetes les auditories o estudis documentals corresponents.»

  53. Es modifica l’article 12.14-4 del capítol XIV del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 12.14-4. Quota

    Per la prestació dels serveis corresponents als fets imposables de l’article 12.14-1, es fixen les quotes següents:

    »1. Fet imposable de l’article 12.14-1.a, relatiu al procediment d’habilitació i realització d’auditories de seguiment de l’habilitació de les entitats col·laboradores de l’Administració.

    »1.1 Quota en concepte d’estudi documental, si escau: 540 euros.

    »1.2 Quota en concepte d’auditoria:

    »a) Per jornada presencial d’auditoria d’entitat i auditor: 1.209 euros.

    »b) Per jornada presencial d’auditoria de camp i auditor: 921,15 euros.

    »2. Fet imposable de l’article 12.14-1.b, relatiu al procediment de modificació de l’habilitació i de renovació de l’habilitació de les entitats col·laboradores.

    »2.1 Quota en concepte d’estudi documental, si escau: 270 euros.

    »2.2 Quota en concepte d’auditoria: la mateixa quota en concepte d’auditoria que pel fet imposable de l’article 12.14-1.a.

    »3. Fet imposable de l’article 12.14-1.c, relatiu a l’avaluació de les reclamacions fonamentades que es formulen contra les actuacions de les entitats col·laboradores.

    »3.1. Quota en concepte d’investigació documental: 540 euros.

    »3.2. Quota en concepte de les auditories derivades de cada reclamació, si escau: la mateixa quota en concepte d’auditoria que pel fet imposable de l’article 12.14-1.d.

    »4. Fet imposable de l’article 12.14.1.d, relatiu a la supervisió de les entitats col·laboradores i de les actuacions fetes per aquestes.

    »4.1. Quota en concepte de supervisió documental d’una actuació: 360 euros.

    »4.2. Quota en concepte d’auditoria:

    »a) Per jornada presencial d’auditoria d’entitat i auditor: 921,15 euros.

    »b) Auditoria de camp: 600 euros.

    »4.3. Quota per cada avaluació addicional de les desviacions detectades en l’auditoria, o en la supervisió documental, si escau: 540 euros.

    »5. Fet imposable de l’article 12.14.1.e, relatiu al procediment d’aixecament de la suspensió d’una habilitació.

    »5.1. Quota en concepte d’estudi documental: 540 euros.

    »5.2. Quota en concepte d’auditoria: la mateixa quota en concepte d’auditoria que pel fet imposable de l’article 12.14-1.a.

    »6. En el cas que les auditories i supervisions comportin despeses de desplaçament fora de Catalunya o pernoctació, aquestes despeses van a càrrec de l’entitat peticionària.»

    Subsecció trenta-cinquena. Taxa pel servei de tramitació de les sol·licituds de certificats de convalidació d’inversions amb objectius de millora ambiental als efectes de la deducció fiscal d’aquestes inversions

    Article 62. Addició d’un capítol XVII al títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el XVII, al títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol XVII. Taxa pel servei de tramitació de les sol·licituds de certificats de convalidació d’inversions amb objectius de millora ambiental als efectes de la deducció fiscal d’aquestes inversions

    Article 12-17.1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa el servei de tramitació de les sol·licituds del certificat de convalidació d’inversions amb objectius de millora ambiental als efectes de la deducció fiscal d’aquestes inversions.

    »Article 12-17.2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten el certificat de convalidació d’inversions.

    »Article 12-17.3. Acreditament

    »La taxa s’acredita amb la prestació del servei i és exigible a la bestreta des del moment que es formula la sol·licitud.

    »Article 12-17.4. Quota

    »La quota per cada sol·licitud de certificat de convalidació d’inversions és de 300 euros. Si el subjecte passiu és una microempresa o una petita o mitjana empresa, segons la definició que en fa la Recomanació 2003/361/CE de la Comissió, del 6 de maig, la quota de sol·licitud es redueix el 50%.»

    Subsecció trenta-sisena. Taxa pels drets a l’examen d’aptitud com a persona amb formació en manipulació de carn de caça

    Article 63. Addició d’un capítol XVIII al títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el XVIII, al títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol XVIII. Taxa pel dret a l’examen d’aptitud com a persona amb formació en manipulació de carn de caça

    Article 12.18-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa el dret a l’examen d’aptitud com a persona amb formació en manipulació de carn de caça.

    »Article 12.18-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa les persones físiques que sol·liciten el dret a l’examen d’aptitud com a persona amb formació en manipulació de carn de caça.

    »Article 12.18-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment de la prestació del servei, però pot ser exigida en el moment de la presentació de la sol·licitud del dret a examen.

    »Article 12.18-4. Quota

    »La quota de la taxa és de 30 euros per al dret a l'examen d’aptitud com a persona amb formació en manipulació de carn de caça.

    »Article 12.18-5. Afectació

    »La taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, d’acord amb el que estableix l’article 1.1-3, els ingressos que en deriven resten afectats a les partides corresponents del departament competent en matèria de medi natural per al manteniment de les despeses del funcionament per a la formació en manipulació de carn de caça, despeses de material i del personal docent i administratiu necessari per a fer totes les tasques relacionades.»

    Subsecció trenta-setena. Taxa per l’expedició de precintes de caça major a les àrees privades de caça i a les àrees locals de caça

    Article 64. Addició d’un capítol XIX al títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el XIX, al títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol XIX. Taxa per l’expedició de precintes de caça major a les àrees privades de caça i a les àrees locals de caça

    Article 12.19-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa l’atorgament del precinte de caça major a les àrees privades i a les àrees locals que, d’acord amb la legislació, el requereixen per a practicar la caça de les espècies següents:

    »1.1. Cabra salvatge mascle i femella.

    »1.2. Isard mascle i femella.

    »1.3. Cabirol mascle.

    »1.4. Cérvol mascle.

    »1.5. Potestativament, altres ungulats, o gèneres, no inclosos en la llista anterior.

    »Article 12.19-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa les persones, físiques o jurídiques, titulars de les àrees privades de caça o de les àrees locals de caça.

    »Article 12.19-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment de la prestació del servei, però pot ésser exigida en el moment de la presentació de la sol·licitud del permís i del precinte de caça major a les àrees privades de caça o a les àrees locals de caça.

    »Article 12.19-4. Quota

    »La quota per cada joc de precintes és de 2 euros. El joc de precintes consta de dues parts amb la mateixa numeració, una per al cos i l’altra per al cap de la peça abatuda.

    »Article 12.19-5. Afectació

    »La taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, d’acord amb el que estableix l’article 1.1-3, els ingressos que en deriven resten afectats a la conservació d’aquest recurs cinegètic a les partides corresponents del departament competent en matèria de medi natural.»

    Subsecció trenta-vuitena. Taxa per l’expedició de les anelles oficials d’ocells fringíl·lids que acompanyen les autoritzacions de captura en viu d’ocells fringíl·lids per a l’activitat tradicional de concursos de cant

    Article 65. Addició d’un capítol XX al títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el XX, al títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol XX. Taxa per l’expedició de les anelles oficials d’ocells fringíl·lids que acompanyen les autoritzacions de captura en viu d’ocells fringíl·lids per a l’activitat tradicional de concursos de cant

    Article 12.20-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis administratius inherents a l’expedició d’anelles oficials que són necessàries per a la captura en viu d’ocells fringíl·lids d’acord amb la legislació vigent.

    »Article 12.20-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa les persones físiques titulars de les autoritzacions de captura en viu d’ocells fringíl·lids.

    »Article 12.20-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita amb l’expedició de les anelles.

    »Article 12.20-4. Quota

    »Per cada anella oficial autoritzada: 0,16 euros.

    »Article 12.20-5. Afectació

    »La taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, d’acord amb el que estableix l’article 1.1-3, els ingressos que en deriven resten afectats a les partides corresponents del departament competent en matèria de medi natural destinades a la gestió sostenible de la captura i tinença d’ocells fringíl·lids.»

    Subsecció trenta-novena. Taxa pel servei d’inspecció ambiental dels establiments inclosos en el Pla d’inspecció ambiental de Catalunya

    Article 66. Addició d’un capítol XXI al títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el XXI, al títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol XXI. Taxa pel servei d’inspecció ambiental dels establiments inclosos en el Pla d’inspecció ambiental de Catalunya

    Article 12.21-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa el servei d’inspecció ambiental dels establiments inclosos en el Pla d’inspecció ambiental de Catalunya, atesa la incidència ambiental de les activitats que exerceixen.

    »Article 12.21-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques titulars dels establiments inclosos en el Pla d’inspecció ambiental de Catalunya.

    »Article 12.21-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita amb la prestació del servei d’inspecció.

    »Article 12.21-4. Quota

    »Per la prestació del servei corresponent al fet imposable de l’article 12.21-1, es fixen les quotes següents:

    »a) Per emissió de l’informe d’inspecció: 395,42 euros.

    »b) Per visita a les instal·lacions, quan sigui necessària per a emetre l’informe d’inspecció: 599,14 euros.»

    Subsecció quarantena. Taxa per l’expedició de la cèdula d’habitabilitat

    Article 67. Modificació del capítol I del títol XIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    Es modifica el capítol I del títol XIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Capítol I. Taxa per l’expedició de la cèdula d’habitabilitat

    Article 13.1-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis administratius i la inspecció tècnica del procés de sol·licitud de la cèdula d’habitabilitat.

    »Article 13.1-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa els sol·licitants de la cèdula, és a dir, les persones naturals i jurídiques públiques o privades, promotores, propietàries i cedents en general de l’habitatge, tant si l’ocupen elles mateixes com si el lliuren a altres persones per qualsevol títol. En queden exempts els propietaris sotmesos a un procés de dació en pagament.

    »Article 13.1-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment de la realització del fet imposable, però en pot ésser exigida la justificació de l’ingrés en el moment de la presentació de la sol·licitud.

    »Article 13.1-4. Quota

    »L’import de la quota és:

    »1. Primera ocupació:

    »1.1. Per un habitatge: 39 euros.

    »1.2. Per cada un dels habitatges, quan es tracti d’un immoble de 2 a 5 habitatges: 24 euros.

    »1.3. Per cada un dels habitatges, quan es tracti d’un immoble de 6 habitatges o més: 18 euros.

    »2. Segona ocupació: per cada habitatge: 18 euros.

    »Article 13.1-5. Bonificació

    »S’estableix una bonificació del 30% de l’import de la taxa per a les sol·licituds de cèdula d’habitabilitat presentades i tramitades mitjançant procediments telemàtics.

    »Article 13.1-6. Afectació

    »Aquesta taxa té caràcter finalista, per la qual cosa els ingressos derivats de la taxa resten afectats al finançament de les actuacions protegides en els plans d’habitatge.»

    Subsecció quaranta-unena. Taxa per a les sol·licituds de desqualificació voluntària dels habitatges de protecció oficial o amb protecció oficial

    Article 68. Addició d’un capítol IV al títol XIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el IV, al títol XIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol IV. Taxa per a les sol·licituds de desqualificació voluntària dels habitatges de protecció oficial o amb protecció oficial

    Article 13.4-1. Fet imposable

    »Constitueixen el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis administratius de les sol·licituds de desqualificació voluntària dels habitatges de protecció oficial o amb protecció oficial, i l’atorgament de la desqualificació.

    »Article 13.4-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa les persones sol·licitants de la desqualificació voluntària d’habitatges de protecció oficial o amb protecció oficial, i les persones que són beneficiàries de l’atorgament de la desqualificació.

    »Article 13.4-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment de presentació de la sol·licitud de desqualificació voluntària, i amb l’atorgament de la desqualificació, en el cas que es resolgui la sol·licitud d’acord amb els interessos del sol·licitant.

    »Article 13.4-4. Quota

    »L’import de la quota és:

    »a) Taxa per la sol·licitud de desqualificació voluntària d’habitatge de protecció oficial o amb protecció oficial: 30 euros/habitatge.

    »b) Taxa per l’atorgament de la desqualificació d’habitatge de protecció oficial o amb protecció oficial: 296 euros/habitatge.

    »Article 13.4-5. Afectació

    »La taxa té caràcter finalista, per la qual cosa els ingressos derivats de la taxa resten afectats al finançament de les actuacions protegides en els plans d’habitatge.»

    Subsecció quaranta-dosena. Taxa per la prestació de serveis en matèria de metrologia, autoritzacions d’instal·lacions, inscripcions registrals, control d’aparells i vehicles, ordenació minera i certificacions tècniques i informes

    Article 69. Modificació del capítol I del títol XIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

  54. Es modifica la rúbrica que titula el capítol I títol XIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactada de la manera següent:

    Capítol I. Taxa per la prestació de serveis en matèria de metrologia, autoritzacions d’instal·lacions, inscripcions registrals, control d’aparells i vehicles, ordenació minera i certificacions tècniques i informes

  55. Es modifica l’apartat 1 de l'article 14.1-4 del capítol I del títol XIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    1. Metrologia

    1.1. Aprovació CE de model, certificat d’assaig metrològic, autorització d’ús metrològic, i les modificacions i renovacions corresponents: la quota és de 650 euros per model o família de tipus.

    »1.2. Autorització de laboratoris de verificació metrològica i les modificacions i renovacions corresponents: la quota és de 650 euros.

    »1.3. Nomenament de caps de laboratoris de verificació metrològica i les modificacions i renovacions corresponents: la quota és de 100 euros.

    »1.4. Autorització de laboratoris de contrastació de metalls preciosos, i les modificacions i renovacions corresponents: la quota és de 650 euros.

    »1.5. Designació d’organismes notificats, organismes de control metrològic i organismes autoritzats de verificació metrològica i les modificacions i renovacions corresponents:

    »1.5.1. Designació d’organismes notificats, organismes de control metrològic i organismes autoritzats de verificació metrològica: la quota és de 1.650 euros.

    »1.5.2. Modificacions i renovacions de designacions d’organismes notificats, organismes de control metrològic o organismes autoritzats de verificació metrològica: la quota és de 938 euros.

    »1.5.3. Designació, modificacions i renovacions per família d’instrument de mesura: la quota és de 450 euros.

    »1.6. Inscripció al Registre de control metrològic de fabricants, importadors, comercialitzadors, arrendadors i reparadors d’instruments i sistemes de control metrològic i les modificacions i renovacions corresponents: la quota és de 100 euros.

    »1.7. Verificació primitiva, verificació CE, verificació en origen, verificació periòdica i verificació després de reparació o modificació:

    »1.7.1 Feta per l’Administració: la quota d’emissió de l’etiqueta o del certificat de verificació és de 8,15 euros.

    »1.7.2 Feta per un laboratori autoritzat o habilitat o un organisme autoritzat de verificació metrològica: la quota de tramitació és de 2 euros per instrument de mesura.

    »1.8. Verificacions per motius de reclamació:

    »1.8.1. Comptadors d’aigua de capacitat igual o inferior a 20 m3/h: 19,55 euros.

    »1.8.2. Comptadors d’aigua de capacitat superior a 20 m3/h: 145,85 euros.

    »1.8.3. Comptadors de gas de capacitat igual o inferior a 20 m3/h: 34,95 euros.

    »1.8.4. Comptadors de gas de capacitat superior a 20 m3/h: 470,40 euros.

    »1.8.5. Comptadors elèctrics monofàsics: 42,15 euros.

    »1.8.6. Comptadors elèctrics trifàsics: 231,10 euros.»

  56. Es modifica el títol de l’apartat 2 de l’article 14.1-4 del capítol I del títol XIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    2. Resolució d’expedients d’autorització d’activitats industrials i instal·lacions subjectes a reglaments de seguretat industrial i normalització, i comprovació d’activitats i instal·lacions que no requereixen autorització prèvia o l’atorgament de les quals no correspon a la Generalitat.

  57. Es deroga l’apartat 2.1 de l’article 14.1-4 del capítol I del títol XIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

  58. Es deroga l’apartat 3 de l’article 14.1-4 del capítol I del títol XIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

  59. Es modifica l’apartat 5.1 de l'article 14.1-4 del capítol I del títol XIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    5.1. Autoritzacions i proves de seguretat equivalent.

    5.1.1. Autoritzacions d’exempció de norma: la quota és de 142 euros.

    »5.1.2. Autoritzacions de proves de seguretat equivalent: la quota és de 75 euros.»

    Subsecció quaranta-tresena. Taxa per l’autorització de catalogació com a vehicle històric o per l’autorització de reencunyació del número d'identificació de vehicle

    Article 70. Addició d’un capítol IX al títol XIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el IX, al títol XIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol IX. Taxa per l’autorització de catalogació com a vehicle històric o per l’autorització de reencunyació del número d'identificació de vehicle

    Article 14.9-1. Fet imposable

    »El fet imposable d’aquesta taxa és l’activitat administrativa que genera la tramitació de l’expedient d’autorització de catalogació com a vehicle històric o de l’autorització de reencunyació del número d'identificació de vehicle.

    »Article 14.9-2. Subjecte passiu

    »Els subjectes passius de la taxa són els titulars dels vehicles que sol·licitin les autoritzacions. En el cas del tràmit de reencunyació del número d'identificació de vehicle és subjecte passiu substitut el titular de l’estació d’inspecció tècnica de vehicles que l’efectuï, el qual ha de fer repercutir l’import de la taxa a qui el sol·liciti.

    »Article 14.9-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita mitjançant l’autorització de la catalogació com a vehicle històric o l’autorització de reencunyació del número d'identificació de vehicle. La taxa ha d’ésser abonada en el moment de sol·licitar l'autorització. En el cas del tràmit de reencunyació del número d'identificació de vehicle correspon al titular de l’estació d’inspecció tècnica de vehicles que l’efectuï cobrar aquesta taxa en el moment que rebi la petició i ingressar-la a l’òrgan competent de la Generalitat.

    »Article 14.9-4. Quota

    »La quota d’aquesta taxa, que s’ha de liquidar per a cadascun dels expedients d’autorització, és la següent:

    »a) Autorització de catalogació com a vehicle històric: 112 euros.

    »b) Autorització de reencunyació del número d'identificació de vehicle: 31 euros.

    »Aquests imports poden ésser revisats anualment, d’acord amb els criteris establerts per la Llei de pressupostos.»

    Subsecció quaranta-quatrena. Taxa per la tramitació i comprovació de la declaració d’inici d’activitat de gestor de càrregues del sistema

    Article 71. Addició d’un capítol X al títol XIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el X, al títol XIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol X. Taxa per la tramitació i comprovació de la declaració d’inici d’activitat de gestor de càrregues del sistema

    Article 14.-10-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa l’activitat administrativa que genera la tramitació de l’expedient relatiu a l’inici i control d’activitat dels gestors de càrregues del sistema que han comunicat a l’administració competent l’inici de llur activitat.

    »Article 14.10-2. Subjecte passiu

    »Els subjectes passius d’aquesta taxa són les empreses gestores de càrregues del sistema que revenen energia elèctrica per a la recàrrega de vehicles elèctrics i que operen a Catalunya amb punts de recàrrega.

    »Article 14.10-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment de la realització del fet imposable, però pot ésser exigida en el moment de la presentació de la sol·licitud.

    »Article 14.10-4. Quota

    »La quota de la taxa és la següent:

    »a) Tramitació i comprovació de la declaració d’inici d’activitat com a gestor de càrregues del sistema en l’àmbit de Catalunya: 325,02 euros.

    »b) Modificacions de dades de la declaració inicial: 33,50 euros. S’exceptuen les modificacions que únicament comportin donar d’alta nous punts de recàrrega.

    »c) Alta de punts de recàrrega d’empreses gestores de càrregues del sistema: 33,50 euros.»

    Subsecció quaranta-cinquena. Taxa per l’anàlisi, l’estudi i la comprovació de la solució tècnica i econòmica de nous subministraments elèctrics

    Article 72. Addició d’un capítol XI al títol XIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, l’XI, al títol XIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol XI. Taxa per l’anàlisi, l’estudi i la comprovació de la solució tècnica i econòmica de nous subministraments elèctrics

    Article 14.11-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa l’activitat administrativa que genera la tramitació dels expedients que requereixen una anàlisi i comprovació de les solucions tècniques adoptades per nous subministraments d’energia elèctrica, relatives a l’elecció de la tensió de subministrament, el punt de lliurament i connexió i els costos associats.

    »Article 14.11-2. Subjecte passiu

    »Els subjectes passius de la taxa són les persones físiques o jurídiques que sol·liciten que l’Administració determini les característiques del subministrament i la solució tècnica i econòmica que comporta un menor cost i garanteix un desenvolupament racional i òptim de la xarxa elèctrica i la qualitat del subministrament.

    »Article 14.11-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment de la realització del fet imposable, però pot ésser exigida en el moment de la presentació de la sol·licitud.

    »Article 14.11-4. Quota

    »La quota de la taxa, que s’ha de liquidar per a cadascun dels expedients, és la següent:

    »a) Per instal·lacions de potències inferiors a 50 kW: exempt.

    »b) Per instal·lacions de potències entre 50 kW i fins a 100 kW: 357,48 euros.

    »c) Per instal·lacions de potències superiors a 100 kW i inferiors a 250 kW: 406,94 euros.

    »d) Per instal·lacions de potències iguals o superiors a 250 kW: 649,12 euros.»

    Subsecció quaranta-sisena. Taxa per la revisió, el control i la inspecció de certificats d’eficiència energètica d’edificis

    Article 73. Addició d’un capítol XII al títol XIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el XII, al títol XIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol XII. Taxa per la revisió, el control i la inspecció de certificats d’eficiència energètica d’edificis

    Article 14.12-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa la revisió, el control i la inspecció dels certificats d’eficiència energètica d’edificis de Catalunya inscrits al Registre de certificats d’eficiència energètica.

    »Article 14.12-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa els promotors d’edificis de nova construcció o grans rehabilitacions i els propietaris, en el cas d’edificis existents que s’hagin de certificar segons la normativa vigent.

    »Article 14.12-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment de la realització del fet imposable i pot ésser exigida, a la bestreta, en el moment de la presentació del certificat d’eficiència energètica de l’edifici davant de l’òrgan competent de l’Administració perquè l’inscrigui en el Registre de certificats d’eficiència energètica.

    »Article 14.12-4. Quota

    »La quota que s’ha de liquidar per a cadascun dels expedients és la següent:

    »1. Certificació d’edificis nous o grans rehabilitacions en fase d’edifici acabat:

    »1.1. Habitatge unifamiliar o pis: 20 euros.

    »1.2. Bloc d’habitatges: la taxa és proporcional al nombre d’habitatges del bloc segons aquesta relació:

    T = 9,69*H + 15,62, on T és la taxa i H el nombre d’habitatges del bloc.

    »1.3. Per altres usos: 20 euros + 0,2 euros/m2

    »La taxa no serà, en cap cas, superior a 500 euros.

    »2. Certificació d’edificis existents:

    »2.1. Habitatge unifamiliar o pis: 11 euros.

    »2.2. Bloc d’habitatges: la taxa és proporcional al nombre d’habitatges del bloc segons aquesta relació:

    T = 4,90*H + 5,20 on T és la taxa i H el nombre d’habitatges del bloc.

    »2.3. Altres usos: 10 euros + 0,1 euros/m2

    La taxa no serà, en cap cas, superior a 250 euros.

    »Article 14.12-5. Afectació

    »Les quantitats recaptades procedents de la taxa s’afecten al foment de l’eficiència energètica i utilització racional de l’energia i a la resta de funcions regulades per l’article 4.1 de la Llei 9/1991, del 3 de maig, de l’Institut Català d’Energia.»

    Subsecció quaranta-setena. Taxa per la guarda de vehicles del Patronat de la Muntanya de Montserrat

    Article 74. Modificació del títol XVI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

  60. Es modifica l’article 16.1-4 del capítol I del títol XVI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Article 16.1-4. Quota

    L’import de la quota és:

    »De dia (de les 6 h a les 22 h):

    »1. Temps màxim (1/2 hora):

    »Turismes: 0 euros.

    »Motos: 0 euros.

    »Autocars: 20 euros.

    »2. Temps màxim (tot el dia):

    »Turismes: 6 euros.

    »Motos: 3 euros.

    »Autocars: 50 euros.

    »3. Temps màxim (3 dies):

    »Turismes: 10 euros.

    »Motos: 7 euros.

    »Autocars: 57 euros.

    »4. Temps màxim (7 dies):

    »Turismes: 11 euros.

    »Motos: 9 euros.

    »Autocars: 67 euros.

    »5. Temps màxim (15 dies):

    »Turismes: 12 euros.

    »Motos: 11 euros.

    »Autocars: 77 euros.

    »6. Temps màxim (30 dies):

    »Turismes: 17 euros.

    »Motos: 14 euros.

    »Autocars: 82 euros.

    »7. Temps màxim (60 dies):

    »Turismes: 20 euros.

    »Motos: 17 euros.

    »Autocars: 87 euros.»

  61. Es modifica l’article 16.1-5 del capítol I del títol XVI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 16.1-5. Exempcions i bonificacions

    1. Queda exempta la primera mitja hora d’ús de l’aparcament per a qualsevol tipus de vehicle, excepte autocars.

    »2. S’estableixen les següents bonificacions en la quota determinada per l’article 16.1-4:

    »a) Gaudeixen d’una bonificació de 2 euros per vehicle les persones que participen en activitats o esdeveniments autoritzats pel Patronat, promoguts per persones físiques o jurídiques legalment constituïdes, que transcorren dins la zona urbana de la muntanya de Montserrat i que tenen un abast o un contingut cultural, esportiu, religiós o social.

    »b) Les persones que s’allotgen al recinte urbà, als refugis de la muntanya, i també les que fan ús dels serveis de funicular, de restauració i d’hoteleria al recinte urbà de la muntanya de Montserrat, gaudeixen d’una bonificació única de 2 euros per vehicle. Aquesta bonificació no és acumulable a la que estableix la lletra a.

    »c) Els autocars que fan ús dels serveis de visites culturals, restauració i hoteleria dins del recinte del monestir de Montserrat gaudeixen d’una bonificació de 10 euros per vehicle i servei, amb una bonificació màxima de 20 euros. Aquesta bonificació no és acumulable a altres.

    »d) Gaudeixen d’una bonificació de 60 minuts per vehicle (cotxe o moto) les persones que s’acreditin com a «Amics de Montserrat». Aquesta bonificació no és acumulable a altres.»

    Subsecció quaranta-vuitena. Taxa per pesca marítima

    Article 75. Modificació del capítol I del títol XVII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    Es modifica l’article 17.1-3 del capítol I del títol XVII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Article 17.1-3. Bonificacions

    S’estableix una bonificació del 50% de la quota establerta en el punt 3 de l’article 17.1-5 per l’autorització de concursos de pesca marítima recreativa en què el 50% dels participants o més siguin majors de 65 anys.»

    Subsecció quaranta-novena. Taxa pel permís de pesca

    Article 76. Modificació del capítol II del títol XVII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    Es modifica el punt 2 de l’article 17.2-5 del capítol II del títol XVII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    2. Les zones de pesca controlada que limiten amb la comunitat autònoma d’Aragó tenen una quota diferenciada, fixada per ambdues comunitats i que no és objecte d’actualització mitjançant l’índex de preus del consum. Les quotes són les següents:

    2.1. Zones de pesca controlada amb mort de Baserca amb mort (NR-03A), Aneto-Senet amb mort (NR-04A), Lavaix (NR-05A), Escales (NR-06) i Montanyana amb mort (NR-08A):

    »Tarifa general: 12 euros.

    »Membres federats: 8 euros.

    »Membres de la societat de pescadors que col·labora en la gestió de la zona: 4 euros.

    »2.2. Zones de pesca controlada de Baserca sense mort-riu (NR-02), embassament de Baserca sense mort (NR-03B), Montanyana 2 (NR-07), Montanyana sense mort (NR-08B), Aneto-Senet sense mort (NR-04B) i Lavaix sense mort (NR-05B):

    »Tarifa general: 5 euros.

    »Membres federats: 3 euros.

    »Membres de la societat de pescadors que col·labora en la gestió de la zona: 2 euros.

    »2.3. Zona de pesca controlada de l’embassament de Riba-roja i Flix (EB-01):

    »Permisos diaris:

    »Tarifa general: 5 euros.

    »Membres federats: 3 euros.

    »Membres de la societat de pescadors que col·labora en la gestió de la zona: 3 euros.

    »Permís setmanal:

    »Tarifa general: 20 euros.

    »Membres federats: 7 euros.

    »Membres de la societat de pescadors que gestiona la zona: 7 euros.

    »Permís anual:

    »Membres de la societat de pescadors que col·labora en la gestió de la zona: 21 euros.

    »Membres de la societat de pescadors que col·labora en la gestió de la zona i riberencs: 8 euros.»

    Subsecció cinquantena. Taxa per la llicència de pesca recreativa i professional

    Article 77. Modificació del capítol III del títol XVII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

  62. Es modifica l’article 17.3-1 del capítol III del títol XVII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Article 17.3-1. Fet imposable

    Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis inherents a l’expedició de les llicències que, d’acord amb la legislació vigent, són necessàries per a practicar la pesca recreativa o professional, i també l’expedició i la renovació de les targetes acreditatives de les llicències, quan calgui d’acord amb la normativa específica.»

  63. S’afegeix un apartat, el 3, a l’article 17.3-5 del capítol III del títol XVII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

    3. Expedició i renovació de la targeta acreditativa de la llicència: 8,90 euros.

    Subsecció cinquanta-unena. Taxa per fer competicions esportives

    Article 78. Modificació del capítol IV del títol XVII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    Es modifica el capítol IV del títol XVII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Capítol IV. Taxa per a fer competicions esportives

    Article 17.4-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis inherents a l’autorització per part del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals per a fer competicions esportives de pesca a les zones de pesca controlada.

    »Article 17.4-2. Subjecte passiu

    »És subjecte passiu de la taxa la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting o la societat de pescadors o entitat que organitzi la competició esportiva.

    »Article 17.4-3. Exempcions

    »1. Estan exemptes del pagament de la taxa les competicions esportives de caràcter internacional, estatal i autonòmic en la modalitat de pesca sense mort.

    »2. Estan exemptes de pagament de la taxa les competicions esportives en què els participants són menors d’edat.

    »3. Estan exemptes del pagament de la taxa les competicions de pesca organitzades per ajuntaments amb motiu de la celebració de la festa major, un màxim de dues vegades l’any.

    »Article 17.4-4. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment de la prestació del servei però pot ésser exigida en el moment de la presentació de la sol·licitud.

    »Article 17.4-5. Quota

    »1. L’import de la taxa es defineix pel nombre de participants i el tipus de zona de pesca controlada en què es fa. Les quotes que s’han d’aplicar són les següents:

    »– Zones de pesca controlada intensiva sense mort: =20 participants: 63 euros; >20 participants: 130 euros.

    »– Zones de pesca controlada de salmònids sense mort: =20 participants: 42 euros; >20 participants: 87 euros.

    »– Zones de pesca controlada de ciprínids: =20 participants: 42 euros; >20 participants: 87 euros.

    »2. Les deu primeres competicions organitzades per cada societat de pescadors computen com a una única competició perquè es consideren fases classificatòries de la competició. En cas que es requereixin més fases classificatòries, es faran mòduls de cinc en cinc, en què caldrà abonar la quota de la primera competició.»

    Subsecció cinquanta-dosena. Taxa pel permís d’extracció de flora i fauna marines amb finalitats de recerca, educatives i d’aquariofília ornamental, o per altres raons d’interès general que la justifiquin

    Article 79. Addició d’un capítol V al títol XVII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el V, al títol XVII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol V. Taxa pel permís d’extracció de flora i fauna marines amb finalitats de recerca, educatives i d’aquariofília ornamental, o per altres raons d’interès general que la justifiquin

    Article 17.5-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació del servei inherent a l’atorgament de l’autorització per a l’extracció de flora i fauna marines amb finalitats de recerca, educatives i d’aquariofília ornamental, o per altres raons d’interès general que la justifiquin.

    »Article 17.5-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten l’autorització corresponent.

    »Article 17.5-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment de la prestació del servei, però pot ésser exigida en el moment de la presentació de la sol·licitud.

    »Article 17.5-4. Quota

    »Quota de la taxa per a l’extracció de flora i fauna marines amb finalitats de recerca, educatives i d’aquariofília ornamental, o per altres raons d’interès general que la justifiquin: 28,65 euros.»

    Subsecció cinquanta-tresena. Taxa pels drets d’inscripció a les proves per a l’obtenció dels certificats de coneixements de català que convoca la Direcció General de Política Lingüística

    Article 80. Modificació del capítol I del títol XVIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

  64. Es modifica l’article 18.1-5 del capítol I del títol XVIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Article 18.1-5. Quota

    L’import de la quota és el següent:

    »a) Proves per a l’obtenció dels certificats de nivell bàsic, elemental i intermedi de català: 21,00 euros.

    »b) Proves per a l’obtenció dels certificats de nivell de suficiència i superior de català: 50,49 euros.»

  65. S’afegeix un article, el 18.1-6, al capítol I del títol XVIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

    Article 18.1-6. Afectació

    La taxa té caràcter finalista, per la qual cosa els ingressos que en deriven resten afectats al finançament de les actuacions del departament competent en matèria de promoció i foment de la llengua catalana.»

    Subsecció cinquanta-quatrena. Taxa per la tramitació del nomenament com a professional de la traducció o interpretació jurada del català a una altra llengua i viceversa i la inscripció al Registre de traductors i intèrprets jurats

    Article 81. Addició d’un capítol III al títol XVIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el III, al títol XVIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol III. Taxa per la tramitació del nomenament com a professional de la traducció o interpretació jurada del català a una altra llengua i viceversa i la inscripció al Registre de traductors i intèrprets jurats

    Article 18.3-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa la tramitació del nomenament com a professional de la traducció o interpretació jurada del català a una altra llengua i viceversa i, si és el cas, la inscripció al Registre de traductors i intèrprets jurats, que no siguin conseqüència de la superació de les proves de traducció i interpretació jurades de la Direcció General de Política Lingüística.

    »Article 18.3-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa les persones físiques que sol·liciten el nomenament com a professional de la traducció o interpretació jurades.

    »Article 18.3-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment de la prestació del servei, però pot ésser exigida en el moment de la presentació de la sol·licitud.

    »Article 18.3-4. Quota

    »La quota de la taxa és de 36 euros.

    »Article 18.3.5. Afectació

    »La taxa té caràcter finalista, per la qual cosa els ingressos que en deriven resten afectats al finançament de les actuacions del departament competent en matèria de promoció i foment de la llengua catalana.»

    Subsecció cinquanta-cinquena. Taxa pels drets d’expedició, substitució, modificació o duplicació del carnet acreditatiu de l’habilitació per a la traducció o interpretació jurades

    Article 82. Addició d’un capítol IV al títol XVIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el IV, al títol XVIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol IV. Taxa pels drets d’expedició, substitució, modificació o duplicació del carnet acreditatiu de l’habilitació per a la traducció o interpretació jurades

    Article 18.4-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa l’expedició, substitució, modificació o duplicació del carnet acreditatiu de l’habilitació per a la traducció o interpretació jurades.

    »Article 18.4-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa les persones físiques que sol·liciten l’expedició, la substitució, la modificació o la duplicació del carnet acreditatiu de l’habilitació per a la traducció o interpretació jurades.

    »Article 18.4-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment de la prestació del servei, però pot ésser exigida en el moment de la presentació de la sol·licitud.

    »Article 18.4-4. Quota

    »La quota de la taxa és de 6 euros.

    »Article 18.4-5. Afectació

    »La taxa té caràcter finalista, per la qual cosa els ingressos que en deriven resten afectats al finançament de les actuacions del departament competent en matèria de promoció i foment de la llengua catalana.»

    Subsecció cinquanta-sisena. Taxa per la publicació d’anuncis al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

    Article 83. Modificació del títol XIX del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    Es modifica l’apartat 1 de l’article 19.1-4 del capítol I del títol XIX del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    1. La quota de la taxa per la publicació d’anuncis al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya no sotmesos a exempció per la normativa vigent s’estableix en una quantitat fixa de 200 euros per anunci, i, en el cas d’anuncis amb termini d’urgència, s’estableix una quantitat fixa de 300 euros. En aquests imports s’inclou la publicació de l’edició en llengua catalana i de l’edició en llengua castellana.

    Subsecció cinquanta-setena. Taxes de l’Agència de Residus de Catalunya

    Article 84. Modificació del títol XX del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    Es modifica el capítol I del títol XX del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Capítol I. Taxes de l’Agència de Residus de Catalunya

    Article 20.1-1. Fet imposable

    »Constitueixen fets imposables els següents serveis de l’Agència de Residus de Catalunya:

    »1. Les funcions d’inspecció de les irregularitats detectades en el marc de la tramitació d’un procediment administratiu en les activitats o les instal·lacions autoritzades de gestió de residus.

    »2. La tramitació d’expedients d’inscripció i l’anotació de modificacions en el Registre de productors de residus industrials.

    »3. La supervisió dels documents de control i seguiment següents:

    »3.1. Fitxa d’acceptació de residus.

    »3.2. Full de seguiment.

    »3.3. Full de seguiment itinerant.

    »3.4. Full d’importació i d’expedició de transports transfronterers de residus.

    »3.5. Justificant de recepció de residus.

    »4. La tramitació d’expedients per a la declaració de la gestió com a subproducte dels residus.

    »Article 20.1-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa:

    »1. En el supòsit 1 de l’article 20.1-1, la persona física o jurídica que exerceix l’activitat o explota la instal·lació autoritzada de gestió de residus.

    »2. En el supòsit 2 de l’article 20.1-1, la persona física o jurídica productora de residus.

    »3. En el supòsit 3 de l’article 20.1-1, la persona física o jurídica que sol·licita la prestació del servei.

    »4. En el supòsit 4 de l’article 20.1-1, la persona física o jurídica productora o posseïdora dels residus

    »Article 20.1-3. Acreditament

    »1. La taxa s’acredita mitjançant la realització del fet imposable, però la justificació de l’ingrés pot ésser exigida a la bestreta en el moment de la presentació de la sol·licitud.

    »2. Els fets imposables descrits pels punts 2 i 4 de l’article 20.1-1 s’acrediten i són exigibles en el moment de la presentació de la sol·licitud que inicia l’actuació administrativa; el fet imposable del punt 3 s’acredita i és exigible en el moment del lliurament del document imprès.

    »Article 20.1-4. Quota

    »La quota per cada fet imposable establert per l’article 20.1-1 és la següent:

    »1. Fet imposable 1: 209,70 euros.

    »2. Fet imposable 2: 35,90 euros.

    »3. Fet imposable 3:

    »3.1. Per fitxa d’acceptació de residus: 53,15 euros.

    »3.2. Per full de seguiment: 3,35 euros.

    »3.3. Per full de seguiment itinerant: 3,35 euros.

    »3.4. Per full d’importació d’expedició de transports transfronterers de residus: 96,05 euros.

    »3.5. Per justificant de recepció de residus: 1,10 euros per full unitari.

    »4. Fet imposable 4: 96,05 euros.»

    Subsecció cinquanta-vuitena. Taxa pels serveis administratius d’acreditació de centres sanitaris, de centres d’atenció sociosanitària, de centres d’atenció a la salut mental i les addiccions en règim d’internament i ambulatori, d’equips d’atenció primària i pels serveis d’autorització d’entitats avaluadores i dels actes que en derivin

    Article 85. Modificació del capítol V del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

  66. Es modifica la rúbrica que titula el capítol V del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactada de la manera següent:

    Capítol V. Taxa pels serveis administratius d’acreditació de centres sanitaris, de centres d’atenció sociosanitària, de centres d’atenció a la salut mental i les addiccions en règim d’internament i ambulatori, d’equips d’atenció primària i pels serveis d’autorització d’entitats avaluadores i dels actes que en derivin

  67. Es modifica l’article 21.5-1 del capítol V del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 21.5-1. Fet imposable

    Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació pel Departament de Salut dels serveis i les actuacions inherents a l’acreditació de centres sanitaris, de centres d’atenció sociosanitària, de centres d’atenció a la salut mental i les addiccions en règim d’internament i ambulatori, d’equips d’atenció primària i pels serveis d’autorització d’entitats avaluadores i dels actes que en derivin.»

  68. Es modifica l’article 21.5-4 del capítol V del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 21.5-4. Quota

    1. L’import de la quota pels serveis i les actuacions inherents a l’acreditació d’un centre d’atenció hospitalària aguda és el següent:

    »a) Per l’acreditació: 774,50 euros.

    »b) Per la renovació: 444,35 euros.

    »2. L’import de la quota pels serveis i les actuacions inherents a l’acreditació d’un centre d’atenció sociosanitària és el següent:

    »2.1. Amb règim d’internament:

    »a) Per l’acreditació: 1.000 euros.

    »b) Per la renovació: 857 euros.

    »2.2. Sense internament:

    »a) Per l’acreditació: 667 euros.

    »b) Per la renovació: 578 euros.

    »3. L’import de la quota pels serveis i les actuacions inherents a l'acreditació d’un centre d’atenció a la salut mental i les addiccions és el següent:

    »3. 1. Amb règim d’internament:

    »a) Per l’acreditació: 1.150 euros.

    »b) Per la renovació: 917 euros.

    »3.2. Sense internament:

    »a) Per l’acreditació: 667 euros.

    »b) Per la renovació: 578 euros.

    »4. L’import de la quota pels serveis i les actuacions inherents a l’acreditació d’un equip d’atenció primària és el següent:

    »a) Per l’acreditació: 546 euros.

    »b) Per la renovació de l’acreditació: 456 euros.

    »5. L’import de la quota pels serveis i les actuacions inherents a l’autorització com entitat avaluadora és el següent:

    »a) Pels serveis i les actuacions inherents a l’autorització com a entitat avaluadora: 5.742,90 euros.

    »b) Pels serveis i les actuacions inherents a les auditories:

    »– Per auditories de seguiment per al manteniment de l’autorització: 2.377,05 euros.

    »– Per auditories extraordinàries de camp: 2.377,05 euros.

    »c) Per la renovació de l’autorització de l’entitat avaluadora: 439,95 euros.

    »d) Per un curs de formació per al personal tècnic avaluador de les entitats avaluadores, amb dret d’assistir-hi fins a tres tècnics, nombre a partir del qual s’ha d’abonar la taxa per cada grup de tres o per cada fracció:

    »– Per la formació inicial: 806,50 euros.

    »– Per la formació continuada: 806,50 euros.»

    Subsecció cinquanta-novena. Taxa per activitats de control i inspecció sanitària en escorxadors, sales d’especejament i establiments de transformació de la caça i altres establiments alimentaris

    Article 86. Modificació del capítol VII del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

  69. Es modifica l’apartat 3 de l’article 21.7-4 del capítol VII del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    3. Per als controls de les sales d’especejament, la quota es determina en funció del nombre de visites de control oficial que facin els agents de l’autoritat sanitària a l’establiment.

    Per visita ordinària de control oficial feta en la raó industrial de l’establiment: 51,80 euros.»

  70. Es modifica la lletra b de l’article 21.7-5 del capítol VII del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

    b) Quotes de manipulació de caça:

    El subjecte passiu es pot aplicar, quan correspongui, la deducció per sistemes d’autocontrol avaluats. Aquesta deducció es pot aplicar quan l’establiment disposa d’un sistema d’autocontrol basat en l’anàlisi de perills i punts de control crítics (APPCC), és avaluat oficialment per l’autoritat competent i aquesta dóna un resultat favorable.

    »S’estableix com a import de la deducció l’aplicació del percentatge del 20% sobre la quota esmentada.»

    Subsecció seixantena. Taxa per la inspecció i el control de la indústria farmacèutica

    Article 87. Modificació del capítol XII del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

  71. Es modifica l’article 21.12-1 del capítol XII del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Article 21.12-1. Fet imposable

    Constitueix el fet imposable de la taxa la realització pel Departament de Salut de les activitats següents:

    »a) La verificació del compliment de les normes de fabricació correcta de medicaments, mitjançant inspeccions i actuacions inherents a les mateixes inspeccions, ja sia a sol·licitud de part o a instàncies del Departament de Salut.

    »b) Serveis i actuacions inherents a la presa de mostres reglamentàries de medicaments o de matèries primeres, o de totes dues, de productes intermedis o material de condicionament emprats en la fabricació de medicaments i, si escau, el fet de trametre’ls a un laboratori oficial d’anàlisi.

    »c) Serveis i actuacions inherents a l’emissió d’un certificat de compliment de les normes de fabricació correcta de medicaments.»

  72. Es modifica l’article 21.12-2 del capítol XII del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 21.12-2. Subjecte passiu

    Són subjectes passius de la taxa els laboratoris farmacèutics instal·lats a Catalunya que, amb l’autorització prèvia de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, d’acord amb el que estableix la Llei 29/2006, del 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i producte sanitaris, fabriquen, importen, exporten o comercialitzen medicaments o en són titulars, o bé que participen en alguna de llurs fases de fabricació, com ara l’envasament, el condicionament i la presentació a la venda.»

  73. Es modifica l’article 21.12-3 del capítol XII del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    21.12-3. Acreditament

    1. En la inspecció d’un laboratori farmacèutic per a verificar el compliment de les normes de fabricació correcta de medicaments, la taxa s’acredita en el moment en què s’inicia la prestació del servei. L’obligació del pagament de la taxa sorgeix en el moment en què el laboratori farmacèutic sol·licita la visita d’inspecció o bé quan l’Administració notifica la visita d’inspecció. El pagament s’ha de fer efectiu abans del dia programat per a l’inici de la inspecció. L’import queda fixat en el resultat de multiplicar la tarifa diària pel nombre de dies programats. El nombre de dies que es programin per a dur a terme la inspecció ha d’anar en funció de la mida del laboratori i el nombre i tipus de formes farmacèutiques que fabriqui.

    »2. En la presa de mostres reglamentàries de medicaments o de matèries primeres, o de totes dues, i de productes intermedis i material de condicionament emprat en la fabricació de medicaments, la taxa s’acredita en el moment en què s’inicia la prestació del servei. L’obligació del pagament de la taxa sorgeix des del moment que el laboratori farmacèutic presenta la sol·licitud de la presa de mostres reglamentàries. El pagament s’ha de fer efectiu abans del dia programat perquè un inspector farmacèutic es presenti al laboratori per a la presa de mostres reglamentàries.

    »3. En els serveis i les actuacions inherents a l’emissió d’un certificat de compliment de les normes de fabricació correcta de medicaments, la taxa s’acredita en el moment en què s’inicia la prestació del servei. L’obligació del pagament s’inicia quan el laboratori presenta la sol·licitud d’emissió del certificat. El pagament s’ha de fer efectiu en aquest moment.»

    Subsecció seixanta-unena. Taxa pels serveis dels laboratoris de salut pública dependents del Departament de Salut o ens competent

    Article 88. Modificació del capítol XV del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    Es modifica l’article 21.15-4 del capítol XV del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    21.15-4. Quota

    La quota de la taxa és:

    »1. Anàlisis per mètodes basats en creixements en medi de cultiu.

    »1.1. Identificació per investigació de microorganismes: 24,86 euros.

    »1.2. Recompte de microorganismes: 34,78 euros.

    »1.3. Identificació/recompte de Legionella pneumophila per investigació/recompte de Legionella spp: 79,31 euros.

    »1.4. Investigació de substàncies inhibidores: 39,81 euros.

    »1.5. Determinació de resistències microbianes: 64,74 euros.

    »2. Anàlisis per mètodes basats en tècniques moleculars.

    »2.1. Detecció i/o investigació de bacteris patògens per PCR: 74,73 euros.

    »2.2. Quantificació de virus i altres microorganismes per PCR: 271,84 euros.

    »2.3. Tipificació molecular de soques: 79,79 euros.

    »3. Anàlisis per mètodes basats en bioassaigs.

    »3.1. Investigació de biotoxina marina: 104,96 euros.

    »3.2. Identificació i quantificació d’altres substàncies no identificades per bioassaig: 198,74 euros.

    »4. Anàlisis per mètodes basats en tècniques de parasitologia.

    »4.1. Detecció de larves de triquina: 29,76 euros.

    »4.2. Detecció de larves d’Anisakis: 21,65 euros.

    »5. Anàlisis per mètodes basats en tècniques fisicoquímiques.

    »5.1. Gravimetries: 20,39 euros.

    »5.2. Volumetries: 24,68 euros.

    »5.3. Identificació i quantificació de substàncies per altres tècniques no instrumentals no especificades: 29,97 euros.

    »6. Anàlisis per mètodes basats en tècniques instrumentals.

    »6.1. Potenciometria: 14,82 euros.

    »6.2. Turbidimetria: 14,94 euros.

    »6.3. Conductimetria: 14,82 euros.

    »6.4. Espectrometria ultraviolada visible: 28,57 euros.

    »6.5. Identificació i quantificació de substàncies per altres tècniques instrumentals no especificades: 293,98 euros.

    »7. Anàlisis per mètodes basats en tècniques instrumentals separatives (d’1 a 10 anàlits).

    »7.1. Cromatografia de gasos (CG-FID/NPD/FPD/ECD): 99,21 euros.

    »7.2. Cromatografia de gasos (CG-MS): 208,77 euros.

    »7.3. Cromatografia líquida CL-DAD/IR/FLD/COND: 208,77 euros.

    »7.4. Cromatografia líquida CL-MS-MS: 399,58 euros.

    »8. Anàlisis de metalls (individual).

    »8.1. Metall per emissió de plasma induït ICP: 39,99 euros.

    »8.2. Metall per emissió de plasma induït ICP-MS: 84,56 euros.

    »9. Anàlisis per mètodes basats en tècniques immunològiques.

    »9.1. Identificació serològica de microorganismes: 44,32 euros.

    »9.2. Tècniques enzimàtiques d’identificació de substàncies amb equips específics: 79,15 euros.

    »9.3. Tècniques immunològiques d’identificació de substàncies. ELISA: 78,84 euros.

    »9.4. Tècniques immunològiques de quantificació de substàncies. ELISA: 159,89 euros.

    »10. Preparació de mostres, a comptabilitzar afegit a l’anàlisi.

    »10.1. Preparació de mostres per a anàlisi amb operacions bàsiques (extraccions, destil·lacions, mineralitzacions, etc.): 24,89 euros.

    »10.2. Preparació de mostres mitjançant sistemes instrumentals: 39,52 euros.

    »11. Paràmetres procedents de càlcul.

    »11.1. Es comptabilitza la suma del preu dels paràmetres necessaris per al càlcul figurin o no a la sol·licitud.»

    Subsecció seixanta-dosena. Taxa per la renovació i reposició de la targeta sanitària individual

    Article 89. Addició d’un capítol XXV Al títol XXI de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el XXV, al títol XXI de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol XXV. Taxa per la renovació i reposició de la targeta sanitària individual

    Article 21.25-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa la renovació i reposició de la targeta sanitària individual per causes no imputables a l’Administració, com són els casos de robatori, deteriorament o pèrdua.

    »Article 21.25-2. Subjecte passiu

    »El subjecte passiu de la taxa a títol de contribuent és la persona física que sol·licita la renovació de la targeta sanitària que acredita el seu dret a l’assistència sanitària.

    »Article 21.25-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment de la sol·licitud de la targeta sanitària individual.

    »Article 21.25-4. Quota

    »L’import de la taxa és de 7,00 euros.

    »Article 21.25-5. Exempcions

    »Resten exempts del pagament d’aquesta taxa:

    »a) Les persones que demanin la reposició per rectificació i canvi de les dades que consten a la targeta.

    »b) Les renovacions periòdiques que gestiona i promou l’Administració.

    »Article 21.25-6. Gestió del cobrament

    »El cobrament de la taxa es durà a terme en les entitats bancàries que es determini, que emetran el corresponent rebut de cobrament de la taxa.»

    Subsecció seixanta-tresena. Taxa pel servei d’emissió del certificat d’habilitació en la professió sanitària

    Article 90. Addició d’un capítol XXVI Al títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el XXVI, al títol XXI al text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol XXVI. Taxa pel servei d’emissió del certificat d’habilitació en la professió sanitària

    Article 21.26-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació que fa el Departament de Salut o l’entitat que sigui competent del servei d’emissió de certificats d’habilitació en la professió sanitària.

    »Article 21.26-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa les persones físiques en interès de les quals es presten els serveis.

    »Article 21.26-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita amb la prestació dels serveis constitutius del fet imposable, però en pot ésser exigit el pagament a la bestreta en el moment que les persones interessades en fan la sol·licitud.

    »Article 21.26-4. Quota

    »L’import de la quota per a dur a terme els serveis és de 19,87 euros.

    »Article 21.26-5. Afectació de la taxa

    »La taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, de conformitat amb el que estableix l’article 1.1-3, els ingressos que en deriven resten afectats al finançament de les mesures que ha d’adoptar el Departament de Salut per a augmentar la qualitat en l’exercici de les professions sanitàries amb la finalitat de millorar el nivell de salut de la població de Catalunya.»

    Subsecció seixanta-quatrena. Taxa per l’habilitació acreditativa dels bombers d’empresa i del personal tècnic competent per a elaborar plans d’autoprotecció, i també dels centres de formació

    Article 91. Modificació del capítol III del títol XXII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

  74. Es modifica l’article 22.3-1 del capítol III del títol XXII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Article 22.3-1. Fet imposable

    Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació de les activitats administratives següents:

    »a) Habilitació acreditativa per a exercir la funció de bombers d’empresa.

    »b) Acreditació de personal tècnic competent per a l’elaboració de plans d’autoprotecció en l’àmbit de la protecció civil per raó de l’experiència.

    »c) Acreditació de centres de formació de tècnics en l’elaboració de plans d’autoprotecció en l’àmbit de la protecció civil.

    »d) Homologació de centres per a formar bombers d’empresa.

    »e) Acreditació de personal tècnic competent per a l’elaboració de plans d’autoprotecció en l’àmbit de la protecció civil mitjançant la superació d’un examen.

    »f) Inscripció a l’examen lliure per a obtenir la certificació tècnica necessària per a l’habilitació com a tècnic o tècnica per a actuar en l’àmbit de la prevenció i la seguretat en cas d’incendi per mitjà de les entitats col·laboradores de l’Administració.»

  75. Es modifica l’article 22.3-4 del capítol III del títol XXII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 22.3-4. Quota

    a) Habilitació acreditativa per a exercir la funció de bomber d’empresa: 46,55 euros.

    »b) Acreditació de personal tècnic competent per a l’elaboració de plans d’autoprotecció en l’àmbit de la protecció civil per raó de l’experiència: 46,55 euros.

    »c) Acreditació de centres de formació de tècnics en l’elaboració de plans d’autoprotecció en l’àmbit de la protecció civil: 356,80 euros.

    »d) Homologació de centres per a formar bombers d’empresa: 356,80 euros.

    »e) Acreditació de personal tècnic competent per a l’elaboració de plans d’autoprotecció en l’àmbit de la protecció civil mitjançant la superació d’un examen: 80,85 euros.

    »f) Inscripció a l’examen lliure per a obtenir la certificació tècnica necessària per a l’habilitació com a tècnic o tècnica per a actuar en l’àmbit de la prevenció i seguretat en cas d’incendi per mitjà de les entitats col·laboradores de l’Administració: 44,10 euros.»

    Subsecció seixanta-cinquena. Taxa pels serveis prestats pel Cos de Mossos d’Esquadra

    Article 92. Modificació del capítol IV del títol XXII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    Es modifica el capítol IV del títol XXII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Capítol IV. Taxa pels serveis prestats pel Cos de Mossos d’Esquadra

    Article 22.4-1. Fet imposable

    »1. Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis següents, quan són prestats per efectius del Cos de Mossos d’Esquadra:

    »a) L’escorta, el control i la regulació de la circulació de transports especials.

    »b) La vigilància, la regulació i la protecció de proves esportives que afecten vies interurbanes o que tenen més incidència en el nucli urbà, sens perjudici de les competències municipals.

    »c) La regulació i la vigilància en filmacions cinematogràfiques, publicitàries, televisives o de qualsevol altre tipus, quan afecten la circulació normal per espais i vies públiques i la disponibilitat normal d’aquestes vies, sens perjudici de les competències municipals que hi concorrin.

    »d) La prestació del servei policial amb recursos extraordinaris, en qualsevol esdeveniment esportiu que tingui lloc en recintes públics o privats o en espais públics, per tal de garantir-ne el desenvolupament correcte durant l’esdeveniment i el temps imprescindible anterior i posterior, llevat dels que organitzen les entitats sense ànim de lucre, si no cobren entrada per a assistir-hi i si no es financen amb drets de retransmissió televisiva. La taxa s’ha d’aplicar en tots els casos quan l’esdeveniment hagi estat declarat d’alt risc, a criteri de l’autoritat competent en matèria de seguretat pública.

    »2. També constitueix el fet imposable de la taxa l’obtenció, per qualsevol mitjà, de l’informe de comunicat d’accidents de trànsit elaborat pel Cos de Mossos d’Esquadra, sempre que no constitueixi un supòsit que ha de conèixer l’autoritat judicial.

    »Article 22.4-2. Subjecte passiu

    »1. En les prestacions de serveis a què fan referència les lletres a, b i c de l’apartat 1 i l’apartat 2 de l’article 22.4-1, els subjectes passius contribuents de la taxa són les persones físiques o jurídiques que sol·liciten els serveis que constitueixen el fet imposable o en favor de les quals es presten aquests serveis. No obstant això, en el supòsit a què fa referència l’apartat 2 de l’article 22.4-1 solament poden sol·licitar l’informe les companyies asseguradores dels vehicles implicats en l’accident i el personal que acrediti que presta serveis per a aquestes companyies, les persones que tinguin la condició d’interessades d’acord amb la normativa del procediment administratiu i els advocats col·legiats que acreditin que actuen per compte de les dites companyies asseguradores o persones interessades.

    »2. En la prestació del servei regulada per la lletra d de l’apartat 1 de l’article 22.4-1, els subjectes passius contribuents de la taxa són les entitats perceptores dels ingressos de l’esdeveniment esportiu.

    »Article 22.4-3. Acreditament

    »1. En els supòsits a què fan referència les lletres a, b i c de l’apartat 1 de l’article 22.4-1, la taxa s’acredita i s’ha de fer efectiva en el moment d’obtenir l’autorització per a la realització dels serveis que constitueixen el fet imposable.

    »2. En el supòsit a què fa referència la lletra d de l’apartat 1 de l’article 22.4-1, la taxa s’acredita amb la prestació del servei, si bé s’ha de fer efectiva en el moment en què ho acordi el dispositiu del servei policial, quan es produeixi la declaració d’alt risc o quan es prevegin riscos excepcionals.

    »3. En el supòsit a què fa referència l’apartat 2 de l’article 22.4-1, la taxa s’acredita i s’ha de fer efectiva abans de l’obtenció de l’informe.

    »Article 22.4-4. Quota

    »1. En els supòsits a què fa referència l’apartat 1 de l’article 22.4-1, la quota de la taxa es fixa en 35,35 euros per hora i persona destinada a la prestació del servei sol·licitat. L’import de la liquidació és el resultat de l’aplicació de la quota de la taxa al nombre d’hores efectivament requerides per a la prestació del servei i pel total d’efectius que hi ha intervingut.

    »2. En el supòsit a què fa referència l’apartat 2 de l’article 22.4-1, la quota de la taxa es fixa en 55,60 euros per informe.

    »Article 22.4-5. Afectació de la taxa

    »Els ingressos recaptats mitjançant la taxa establerta per l’article 22.4-1 s'afecten a les finalitats de seguretat ciutadana i seguretat viària pròpies del departament competent en matèria de seguretat pública.

    »Article 22.4-6. Gestió, liquidació i recaptació

    »1. La gestió, la liquidació i la recaptació de la taxa establerta per les lletres a, b i c de l’apartat 1 de l’article 22.4-1 corresponen al Servei Català de Trànsit. El pagament de la taxa s’ha d’efectuar al Servei Català de Trànsit, el qual ha d’ingressar l’import total recaptat al Tresor de la Generalitat en els terminis legalment establerts.

    »2. La gestió, la liquidació i la recaptació de la taxa establerta per la lletra d de l’apartat 1 i per l’apartat 2 de l’article 22.4-1 corresponen al departament competent en matèria de seguretat pública. El pagament de la taxa s’ha d’efectuar al dit departament, el qual ha d’ingressar l’import total recaptat al Tresor de la Generalitat en els terminis legalment establerts.

    »Article 22.4-7. Exempcions

    »Estan exempts del pagament de la taxa establerta en la lletra b de l’apartat 1 de l’article 22.4-1 per la prestació del servei de vigilància, regulació i protecció de proves esportives que afecten vies interurbanes o que tenen més incidència en el nucli urbà, els casos següents:

    »a) Quan les proves les organitzen els ens locals.

    »b) Quan les proves les organitzen entitats sense ànim de lucre i no cobren entrada per assistir-hi o no es financen amb drets de retransmissió televisiva.»

    Subsecció seixanta-sisena. Taxa per la prestació de serveis de prevenció i extinció d’incendis i de salvaments

    Article 93. Modificació del capítol V del títol XXII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    Es modifica el capítol V del títol XXII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Capítol V. Taxa per la prestació de serveis de prevenció i extinció d’incendis i salvaments

    Article 22.5-1. Fet imposable

    »1. Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya en els casos següents:

    »a) Accidents de trànsit.

    »b) Rescat i salvament de persones o béns en qualsevol dels casos següents:

    »– Si té lloc en zones assenyalades com a perilloses o d’accés prohibit.

    »– Si les persones rescatades o salvades no duien l’equipament adequat per a la pràctica de l’activitat.

    »– Si la persona sol·licita el servei sense que hi hagi motius objectivament justificats.

    »c) Incendis intencionats o conseqüència d’una imprudència greu del subjecte passiu, sempre que es puguin identificar, en béns mobles o immobles, o incendis de vegetació forestal, agrícola o urbana, o altres tipus d’incendi.

    »d) Neteja per vessament de combustibles, olis, líquids perillosos o similars.

    »e) Intervencions en elements interiors o exteriors d’immobles, inclòs el sanejament de façanes, rètols publicitaris, alarmes, ascensors, i altres elements, si aquesta intervenció és per causa d’una construcció o un manteniment deficients per imprudència.

    »f) Inundacions ocasionades per obstrucció de desguassos, acumulació de brutícia, dipòsits en mal estat i casos similars.

    »g) Vigilància i protecció d’incendi o accident en les proves esportives o en altres activitats culturals o de lleure, sens perjudici de les competències municipals, llevat de les que organitzen les entitats sense ànim de lucre, si no cobren entrada per assistir-hi i si no es financen amb drets de retransmissió televisiva.

    »2. No es produeix el fet imposable ni pels serveis de prevenció i extinció d’incendis i salvaments ni per la prestació d’altres serveis en el cas de situacions de catàstrofe o calamitat pública o de fenòmens meteorològics extraordinaris.

    »Article 22.5-2. Subjectes passius

    »1. Són subjectes passius contribuents de la taxa les persones físiques o jurídiques i les entitats a les quals fa referència l’article 35.4 de la Llei general tributària que siguin receptores de la prestació del servei.

    »2. Són obligats tributaris, en concepte de substituts del contribuent, les entitats o societats asseguradores amb què tingui contractada una pòlissa d’assegurança que cobreixi els supòsits objecte de tributació i fins al límit establert com a suma assegurada en aquesta pòlissa. En cas d’accident de trànsit, són obligats tributaris, en concepte de substituts dels contribuents, les entitats asseguradores dels vehicles implicats que han estat receptors del servei.

    »Pel que fa a l’obligació de suportar la taxa, quan hi concorren diferents persones receptores de la prestació del servei, la taxa s’ha d’imputar proporcionalment als efectius emprats en les tasques en el benefici de cada subjecte passiu. Si no es poden individualitzar o hi concorren múltiples responsables, la taxa s’ha d’imputar a parts iguals. En cas d’accident de trànsit, la taxa s’ha d’imputar íntegrament a cadascun dels vehicles implicats que han estat receptors del servei, d’acord amb la quota establerta per l’article 22.5-4.

    »Article 22.5-3. Acreditament i exigibilitat

    »1. La taxa s’acredita en el moment que s’inicia la prestació del servei, que coincideix amb la sortida de la dotació corresponent.

    »2. Sens perjudici del que estableix l’apartat 1, en el supòsit establert per l’apartat 1.g de l’article 22.5-1, es pot exigir el pagament de la taxa prèviament a la prestació del servei. Si, un cop acabada la prova esportiva o l’activitat cultural, la taxa definitiva, segons el que estableix l’article 22.5-4, és superior a la pagada prèviament, s’ha de girar una liquidació complementària per la diferència de la quota acreditada.

    »Article 22.5-4. Quota

    »1. En cas d’accident de trànsit, la quota és de 184,65 euros per vehicle implicat que ha estat receptor del servei.

    »2. Per a la resta de fets imposables, la quota es determina, d’una banda, a partir del nombre d’efectius i mitjans, tant personals com materials, que intervinguin en la prestació del servei, i, de l’altra, segons el temps invertit en aquest servei per cadascun dels efectius i mitjans.

    »3. D’acord amb l’apartat 2, els imports que s’han de computar en cada fet imposable són els següents:

    »a) Bombers: 37,85 euros per unitat i hora.

    »b) Vehicles: 49,15 euros per unitat i hora.

    »c) Helicòpters: 2.857,20 euros per unitat i hora.

    »En el cas de fraccions d’hora, els imports anteriors s’han d’aplicar de manera proporcional.

    »Article 22.5-5. Liquidació

    »1. Un cop prestat el servei que constitueix el fet imposable i emès l’informe per la unitat responsable dels bombers de la Generalitat de Catalunya, l’òrgan competent per a liquidar la taxa ha d’emetre la proposta de liquidació, la qual, a més de complir amb tots els requisits i elements exigits per la normativa vigent, ha d’especificar els efectius i mitjans que hi han intervingut i el nombre d’hores emprat, i també l’import vigent corresponent a cada concepte segons el que estableix l’article 22.5-4. Aquesta especificació d’efectius i mitjans no és exigible en el cas de la liquidació de la taxa en el supòsit d’accidents de trànsit.

    »2. En cas d’accident de trànsit, ateses les previsions contingudes en l’article 27.6 de la Llei de l’Estat 11/2007, del 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, i en vista de la naturalesa de persones jurídiques dels obligats tributaris, les notificacions a aquests s’efectuaran per mitjans electrònics.

    »3. Als efectes del cobrament de la taxa, la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments i, si escau, els membres del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya poden accedir a les dades dels vehicles que consten als informes de comunicat d’accidents de trànsit elaborats pel Cos de Mossos d’Esquadra i, si s'escau, per les policies locals.

    »Article 22.5-6. Afectació de la taxa

    »D’acord amb el que estableix l’article 1.1-3, els ingressos derivats de la taxa resten afectats al finançament del cost dels serveis prestats pel Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, amb càrrec al pressupost de despeses del departament competent en la matèria.

    »Article 22.5-7. Convenis

    »La representació autoritzada de les entitats asseguradores pot sol·licitar a l’òrgan liquidador que estableixi convenis exclusivament per a recaptar la taxa.

    »Article 22.5-8. Infraccions i sancions

    »Les infraccions tributàries de la taxa s’han de qualificar i sancionar d’acord amb el que estableix la Llei de l’Estat 58/2003, del 17 de desembre, general tributària, i les normes que la despleguen.»

    Subsecció seixanta-setena. Taxa per les actuacions del Registre d’entitats, serveis i establiments Socials

    Article 94. Modificació del capítol I del títol XXIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un article, el 23.1-6, al capítol I del títol XXIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Article 23.1-6. Afectació

    D’acord amb el que estableix l’article 1.1-3, els ingressos derivats de la taxa resten afectats al finançament del cost dels serveis socials prestats pel departament competent en matèria de serveis socials.»

    Subsecció seixanta-vuitena. Taxa per la inspecció de serveis i establiments socials

    Article 95. Modificació del capítol II del títol XXIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un article, el 23.2-6, al capítol II del títol XXIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Article 23.2-6. Afectació

    D’acord amb el que estableix l’article 1.1-3, els ingressos derivats de la taxa resten afectats al finançament del cost dels serveis dels programes 315 «Promoció de l’autonomia personal» i 318 «Atenció a la infància i l’adolescència» prestats pel departament competent en matèria de serveis socials, amb càrrec als crèdits dels capítols 2 i 4.»

    Subsecció seixanta-novena. Taxa per l’emissió dels informes d’estrangeria

    Article 96. Addició d’un capítol III al títol XXIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el III, al títol XXIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol III. Taxa per l’emissió dels informes d’estrangeria

    Article 23.3-1. Fet imposable

    »1. Constitueix el fet imposable de la taxa l’emissió i notificació dels informes d’estrangeria de competència de la Generalitat en el marc del Reial decret 557/2011, del 20 d’abril, pel qual s’aprova el reglament de la Llei orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i llur integració social, després de la seva reforma per la Llei orgànica 2/2009.

    »2. S’inclouen, concretament, les modalitats d’informe següents:

    »INF01: adequació de l’habitatge per al reagrupament familiar.

    »INF02: grau d’integració social per a l’arrelament social.

    »INF03: esforç d’integració per a la renovació de residències temporals.

    »INF04: adequació de l’habitatge per a la renovació de residència per reagrupament familiar.

    »3. No constitueixen el fet imposable d’aquesta taxa les actuacions administratives municipals necessàries i prèvies a l’informe d’estrangeria que, si s'escau, desenvolupi l’ajuntament del domicili habitual del subjecte passiu.

    »Article 23.3-2. Subjecte passiu

    »El subjecte passiu de la taxa és la persona estrangera extracomunitària que sol·licita l’informe d’estrangeria.

    »Article 23.3-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment en què la persona interessada sol·licita l’informe d’estrangeria. Tanmateix, s’exigeix la justificació de l’ingrés de la taxa en el moment de la presentació de la sol·licitud i com a condició prèvia per a admetre-la a tràmit.

    »Article 23.3-4. Quota

    »La quota de la taxa es fixa en 35 euros per a qualsevol de les modalitats d’informe d’estrangeria a què fa referència l’apartat 2 de l’article 23.3-1, llevat de la modalitat INF02, relativa al grau d’integració social per a l’arrelament social, que es fixa en 20 euros.

    »Article 23.3-5. Afectació

    » D’acord amb el que estableix l’article 1.1-3, els ingressos derivats de la taxa resten afectats al finançament del cost de les polítiques d’immigració que desenvolupa el departament que té assignades les funcions en aquesta matèria.»

    Subsecció setantena. Taxa per l’emissió de certificacions de presentació de projectes tècnics d’infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis i de butlletins o de certificats d’instal·lació

    Article 97. Modificació del capítol I del títol XXIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

  76. Es modifica l’article 24.1-4 del capítol I del títol XXIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Article 24.1-4. Quota

    L’import de la quota és:

    »– Per certificacions corresponents a projectes tècnics en què no és obligatòria la direcció d’obra: 29,35 euros.

    »– Per certificacions corresponents a projectes tècnics en què és obligatòria la direcció d’obra: 45,90 euros.»

  77. Es modifica l’article 24.1-5 del capítol I del títol XXIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 24.1-5. Afectació

    D’acord amb el que estableix l’article 1.1-3, els ingressos derivats de la taxa resten afectats al finançament de les despeses de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació per a dotar els edificis de Catalunya amb els equipaments i els mitjans necessaris per a garantir el nivell de qualitat en la recepció dels serveis de telecomunicacions.»

    Subsecció setanta-unena. Taxa per actuacions de control i d’inspecció respecte de les activitats de prestació de serveis de comunicació audiovisual, gestionada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya

    Article 98. Modificació del capítol III del títol XXIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

  78. Es deroga l’article 24.3-3 del capítol III del títol XXIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008.

  79. Es modifica l’article 24.3-5 del capítol III del títol XXIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 24.3-5. Quota

    1. La quota està formada per una quantia fixa i, si s’escau, una de variable:

    »S’estableix una quota mínima de 61 euros per a tots els prestadors.

    »Als prestadors amb una població de cobertura assignada de més de 10.000 habitants, d’acord amb el projecte tècnic, se’ls repercutirà 1,7 euros per cada 1.250 habitants. L’import total de les quotes a satisfer pel prestador de serveis de comunicació audiovisual no pot superar el 3‰ del seu volum del negoci, segons el que estableix la disposició addicional segona de la Llei 22/2005.

    »2. Per al càlcul de la quota s’han d’utilitzar, si s’escau, les dades dipositades en el registre corresponent relatives a l’exercici comptable immediatament anterior a l’any en què es produeix l’acreditació de la taxa, i també les últimes dades oficials publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya en el moment de la liquidació de la taxa.»

  80. Es modifica l’article 24.3-6 del capítol III del títol XXIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 24.3-6. Liquidació de la taxa i ingrés

    La taxa s’exigeix en règim de liquidació en el moment de la resolució de l’expedient d’atorgament del títol. En les anualitats successives la taxa es liquida i es fa efectiva mitjançant ingrés durant el segon semestre de l’exercici corresponent.»

    Subsecció setanta-dosena. Taxa per la verificació de projectes tècnics d’infraestructures comunes de telecomunicacions que es presenten sense la verificació d’una entitat habilitada

    Article 99. Addició d’un capítol V al títol XXIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el V, al títol XXIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol V. Taxa per la verificació de projectes tècnics d’infraestructures comunes de telecomunicacions que es presenten sense la verificació d’una entitat habilitada

    Article 24.5-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa la verificació documental i tècnica dels projectes tècnics d’infraestructures comunes de telecomunicacions que es presenten sense la verificació d’una entitat habilitada.

    »Article 24.5-2 Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa les persones físiques i jurídiques que presenten un projecte tècnic d’infraestructura comuna de telecomunicacions sense la verificació documental i tècnica feta per una empresa habilitada.

    »Article 24.5-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment de presentar davant l’Administració el projecte tècnic d’infraestructura comuna de telecomunicacions que no ha estat verificat per una entitat habilitada.

    »Article 24.5-4. Quota

    »L’import de la quota de la taxa és:

    »– Per projectes tècnics d’ICT en què no és obligatòria la direcció d’obra: 90 euros.

    »– Per projectes tècnics d’ICT de més de 20 habitatges en què és obligatòria la direcció d’obra: 130 euros.

    »Article 24.5-5. Afectació

    »De conformitat amb l’article 1.1-3, els ingressos derivats de la taxa resten afectats al finançament de les despeses de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació per a millorar els equipaments i els mitjans necessaris per a garantir el control sobre l’activitat d’instal·lació i manteniment d’equips i sistemes de telecomunicacions.»

    Subsecció setanta-tresena. Taxa per la verificació de les dades de la declaració responsable presentada pels instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya i la posterior inscripció en el Registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya

    Article 100. Addició d’un capítol VI al títol XXIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el VI, al títol XXIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol VI. Taxa per la verificació de les dades de la declaració responsable presentada pels instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya i la posterior inscripció en el Registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya

    Article 24.6-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa l’activitat administrativa que genera la verificació posterior dels requisits i obligacions que són exigibles als instal·ladors de telecomunicacions que inicien llur activitat a Catalunya, i també la inscripció en el Registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya.

    »Article 24.6-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa les persones físiques i jurídiques que presenten una declaració responsable prèvia a l’inici de l’activitat com a instal·ladors de telecomunicacions a Catalunya.

    »Article 24.6-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment de la prestació del servei, però pot ésser exigida en el moment de la presentació de la declaració responsable.

    »Article 24.6-4. Quota

    »L’import de la quota de la taxa és de 82 euros.

    »Article 24.6-5. Afectació

    »D’acord amb l’article 1.1-3, els ingressos derivats de la taxa resten afectats al finançament de les despeses de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació per a millorar els equipaments i els mitjans necessaris per a garantir el control sobre l’activitat d’instal·lació i manteniment d’equips i sistemes de telecomunicacions.»

    Subsecció setanta-quatrena. Taxa per l’emissió de certificacions d’acreditació de la inscripció en el Registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya

    Article 101. Addició d’un capítol VII al títol XXIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el VII, al títol XXIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol VII. Taxa per l’emissió de certificacions d’acreditació de la inscripció en el Registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya

    Article 24.7-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa l’emissió de certificacions d’acreditació de la inscripció en el Registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya.

    »Article 24.7-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa les persones físiques i jurídiques que sol·liciten l’emissió del certificat d’acreditació de la inscripció en el Registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya.

    »Article 24.7-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment de la prestació del servei, però pot ésser exigida en el moment de la presentació de la sol·licitud de la certificació d’acreditació de la inscripció en el Registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya.

    »Article 24.7-4. Quota

    »L’import de la quota de la taxa és de 19 euros.

    »Article 24.7-5. Afectació

    »De conformitat amb l’article 1.1-3, els ingressos derivats de la taxa resten afectats al finançament de les despeses de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació per a millorar els equipaments i els mitjans necessaris per a garantir el control sobre l’activitat d’instal·lació i manteniment d’equips i sistemes de telecomunicacions.»

    Subsecció setanta-cinquena. Taxa per informes i altres actuacions facultatives

    Article 102. Modificació del capítol II del títol XXV del text refós de taxes i preus públics i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    Es modifica el capítol II de títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Article 25.2-1. Fet imposable

    1. Constitueix el fet imposable de la taxa l’elaboració d’informes tècnics, l’expedició de certificats i altres actuacions facultatives que ha de fer el Departament de Territori i Sostenibilitat a instància d’entitats, empreses o particulars, o quan s’han de fer com a conseqüència de disposicions en vigor o dels mateixos termes de les concessions o les autoritzacions.

    »2. No estan sotmesos a la taxa els informes emesos per les comissions territorials d’urbanisme dins els procediments per a l’aprovació del planejament urbanístic general o derivat establert pel text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, llevat dels supòsits establerts per l’article 25.2-4.

    »Article 25.2-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques a les quals afecta la prestació del servei.

    »Article 25.2-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment en què es presta el servei o s’executa l’actuació, però pot ésser exigida la justificació de l’ingrés en el moment de la presentació de la sol·licitud.

    »Article 25.2-4. Quota

    »1. Per informes preceptius que correspon d’emetre a les comissions territorials d’urbanisme competents en el procediment d’atorgament de llicències urbanístiques en sòl no urbanitzable i sòl urbanitzable delimitat i d’usos i obres provisionals: 250 euros.

    »2. Per la tramitació, a instància de particulars, de plans urbanístics derivats i d’altres projectes, quan s’actua per subrogació, i de plans especials urbanístics que tenen per objecte la implantació de sistemes urbanístics d’interès supramunicipal:

    »a) Per àmbit d’actuació de fins a 10 hectàrees o infraestructures lineals de menys de 50 km: 1.500 euros.

    »b) Per àmbit d’actuació superior a 10 hectàrees o infraestructures lineals de més de 50 km: 2.500 euros.

    »c) A més, per al cas que s’hagi d’efectuar el tràmit d’informació pública: 2.000 euros.

    »3. Per la tramitació de projectes d’actuació específica i d’altres plans especials urbanístics previs a l’atorgament de llicències urbanístiques en sòl no urbanitzable i sòl urbanitzable no delimitat en els supòsits en què és preceptiva la intervenció de les comissions territorials d'urbanisme competents: l’1% del pressupost d’execució material, amb un mínim de 500 euros i un màxim de 3.000 euros.

    »4. Per treballs de camp diversos, d’inspecció d’obres i d’aixecaments topogràfics i altres actuacions facultatives, com aixecament d’actes, expedició de certificat final, lliurament de plànols o redacció del document de l’actuació feta: 300 euros.»

    Subsecció setanta-sisena. Taxa per la tramitació de la sol·licitud de l’expedició o la renovació del títol de capacitació per a l’exercici de la professió de transportista per carretera; del títol de capacitació per a l’activitat de conseller o consellera de seguretat per al transport de mercaderies perilloses per carretera, per ferrocarril o per via navegable; del certificat de conductor o conductora per al transport de mercaderies o de viatgers per carretera, o de la targeta de tacògraf digital

    Article 103. Modificació del capítol V del títol XXV del text refós de taxes i preus públics i preus públics de la Generalitat de Catalunya

  81. Es modifica la rúbrica que titula el capítol V del títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactada de la manera següent:

    Capítol V. Taxa per la tramitació de la sol·licitud de l’expedició o la renovació del títol de capacitació per a l’exercici de la professió de transportista per carretera; del títol de capacitació per a l’activitat de conseller o consellera de seguretat per al transport de mercaderies perilloses per carretera, per ferrocarril o per via navegable; del certificat de conductor o conductora per al transport de mercaderies o de viatgers per carretera, o de la targeta de tacògraf digital

  82. Es modifica l’article 25.5-1 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 25.5-1. Fet imposable

    Constitueix el fet imposable de la taxa la tramitació de la sol·licitud per l’expedició o la renovació del títol de capacitació per a l’exercici de la professió de transportista per carretera; del títol de capacitació per a l’activitat de conseller o consellera de seguretat per al transport de mercaderies perilloses per carretera, per ferrocarril o per via navegable; del certificat de conductor o conductora per al transport de mercaderies o de viatgers per carretera, o de la targeta de tacògraf digital.»

  83. Es modifiquen els articles 25.5-3 i 25.5-4 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resten redactats de la manera següent:

    Article 25.5-3. Acreditament

    La taxa s’acredita en el moment de la prestació del servei, però pot ser exigida en el moment de la presentació de la sol·licitud.

    »Article 25.5-4. Quota

    »1. Per cada títol o certificat: 24,24 euros.

    »2. Per cada targeta: 39,39 euros.»

  84. S’afegeix un article, el 25.5-5, al text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

    Article 25.5-5. Afectació

    La taxa té caràcter finalista. Els ingressos derivats de l’aplicació de la taxa s’han de destinar a actuacions d’ordenació i foment del transport per carretera.»

    Subsecció setanta-setena. Taxa per la tramitació d’autoritzacions en la zona de servitud de protecció i d’autoritzacions d’obres en domini públic maritimoterrestre

    Article 104. Modificació del capítol X del títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    Es modifica el capítol X del títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Capítol X. Taxa per la tramitació d’autoritzacions en la zona de servitud de protecció i d’autoritzacions d’obres en domini públic maritimoterrestre

    Article 25.10-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa la tramitació, pel departament competent en matèria de costes, d’expedients relatius a les sol·licituds d’autorització en zona de servitud de protecció i a les sol·licituds d’autorització d’obres que no es troben emparades per cap títol d’ocupació en el domini públic maritimoterrestre.

    »Article 25.10-2. Subjecte passiu

    »És subjecte passiu de la taxa la persona física o jurídica, pública o privada, que sol·licita la tramitació de l’expedient corresponent.

    »Article 25.10-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment en què es presta el servei, però pot ésser exigida en el moment de la presentació de la sol·licitud, sense perjudici del sentit favorable o desfavorable de la resolució corresponent.

    »Article 25.10-4. Base imposable

    »Constitueix la base imposable l’import del pressupost total d’execució material del projecte.

    »Article 25.10-5. Quota

    »La determinació de la quantia de la taxa (t, en euros) s’obté mitjançant la multiplicació de l’arrel cúbica del quadrat de la base imposable (p, en euros) per un coeficient de 0,5, d’acord amb la fórmula següent:

    t = 0,5 p2/3

    »La quantia de la taxa no pot ésser inferior a 80 euros ni superior a 3.000 euros.

    »Article 25.10-6. Exempcions

    »Estan exempts de pagar la taxa per aquest concepte les administracions públiques territorials i entitats de dret públic vinculades a qualsevol de les administracions públiques o que en depenen.»

    Subsecció setanta-vuitena. Taxa per la tramitació de concessions d’ocupació, o de llurs modificacions, en el domini públic maritimoterrestre

    Article 105. Modificació del capítol XIX del títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    Es modifica el capítol XIX del títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Article 25.19-1. Fet imposable

    Constitueix el fet imposable de la taxa la tramitació, pel departament competent en matèria de costes, d’expedients relatius a concessions d’ocupació del domini públic maritimoterrestre o a la modificació de concessions ja atorgades.

    »Article 25.19-2. Subjecte passiu

    »És subjecte passiu de la taxa la persona física o jurídica, pública o privada, que sol·licita la tramitació de l’expedient.

    »Article 25.19-3. Exempcions

    »Estan exemptes de pagar la taxa per aquest concepte les administracions públiques territorials i entitats de dret públic vinculades o dependents de qualsevol administració pública.

    »Article 25.19-4. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment en què es presta el servei, però pot ésser exigida en el moment de la presentació de la sol·licitud, sens perjudici del sentit favorable o desfavorable de la resolució corresponent, incloses les de les sol·licituds que s’oposin notòriament al que determina la normativa vigent en matèria de costes.

    »Article 25.19-5. Base imposable, tipus de gravamen i quota

    »1. Constitueix la base imposable l’import del pressupost total d’execució material del projecte. La quantia de la taxa (t, en euros) és l’arrel cúbica del quadrat del pressupost (p, en euros) d’execució material del projecte, multiplicat per un coeficient de 0,5, d’acord amb la fórmula següent:

    t = 0,5 p2/3

    »2. La quantia de la taxa no pot ser inferior a 800 euros ni superior a 3.000 euros.

    »3. En el cas d’expedients que es tramiten parcialment com a conseqüència de competències compartides, el topall mínim de la taxa, a què fa referència l’apartat 2, s’estableix en 500 euros.»

    Subsecció setanta-novena. Taxa per la tramitació d’autoritzacions d’ocupació del domini públic maritimoterrestre o d’autoritzacions dins l’àmbit de concessions en el domini públic maritimoterrestre

    Article 106. Modificació del capítol XX del títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    Es modifica el capítol XX del títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Article 25.20-1. Fet imposable

    Constitueix el fet imposable de la taxa la tramitació, pel departament competent en matèria de costes, d’expedients relatius a les sol·licituds d’autorització d’ocupació del domini públic maritimoterrestre i a les sol·licituds d’autorització dins l’àmbit de concessions vigents en el domini públic maritimoterrestre.

    »Article 25.20-2. Subjecte passiu

    »És subjecte passiu de la taxa la persona física o jurídica, pública o privada, que sol·licita la tramitació de l’expedient.

    »Article 25.20-3. Exempcions i bonificacions

    »1. Estan exemptes de pagar la taxa per aquest concepte les administracions públiques territorials i entitats de dret públic vinculades o dependents de qualsevol administració pública.

    »2. Es bonifiquen, amb un 50% de la quota, les ocupacions que no generen beneficis econòmics ni activitat econòmica directament o indirectament dins les tramitacions d’autoritzacions d’ocupació del domini públic maritimoterrestre.

    »3. Es bonifica, amb un 50% de la quota, la presentació de la sol·licitud d’autorització d’ocupació del domini públic maritimoterrestre amb una antelació superior al termini que determina la normativa vigent per resoldre respecte de l’activitat. Aquesta bonificació preval sobre l’anterior i, en cap cas, no poden acumular-se l’una amb l’altra.

    »Article 25.20-4. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment en què es presta el servei, però pot ésser exigida en el moment de la presentació de la sol·licitud, sens perjudici del sentit favorable o desfavorable de la resolució corresponent, incloses les de les sol·licituds que s’oposen notòriament al que determina la normativa vigent en matèria de costes.

    »Article 25.20-5. Quota

    »La quota de la taxa és de 168,50 euros.»

    Subsecció vuitantena. Taxa per l’ocupació privativa del domini públic portuari adscrit a serveis portuaris de la Generalitat de Catalunya

    Article 107. Modificació del capítol XXI del títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

  85. Es modifiquen els articles 25.21-1 i 25.21-2 del capítol XXI del títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resten redactats de la manera següent:

    Article 25.21-1. Fet imposable

    El fet imposable de la taxa consisteix en l’ocupació de qualsevol bé de domini públic portuari en virtut d’una autorització o una concessió atorgada per l’Administració de la Generalitat

    »Article 25.21-2. Subjecte passiu

    »Tenen la condició de subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques i les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei de l’Estat 58/2003, del 17 de desembre, general tributària, que duen a terme l’ocupació del domini públic portuari en virtut d’una autorització o una concessió atorgada per l’Administració de la Generalitat de Catalunya.»

  86. Es modifica l’article 25.21-5 del capítol XXI del títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 25.21-5 Base imposable i tipus de gravamen

    1. La base imposable de la taxa està constituïda pel valor de mercat dels béns de domini públic portuari ocupats i s’ha de tenir en compte la modalitat del bé de domini públic afectat. Mentre el departament competent en matèria portuària no aprovi la valoració de mercat dels béns de domini públic portuari tutelat per la direcció general competent en matèria de ports, s’ha d’utilitzar com a valor de referència la mitjana del valor de mercat dels béns de domini públic adscrits a Ports de la Generalitat, en els termes següents:

    »– Valor mitjà del metre quadrat o lineal de terrenys: 467,40 euros.

    »– Valor mitjà del metre quadrat o lineal de làmina d’aigua: 15,74 euros.

    »– Valor mitjà del metre quadrat o lineal de les obres i instal·lacions: 1.000,27 euros.

    »La superfície de domini públic portuari ocupada es computa en metres quadrats. Tanmateix, quan l’ocupació s’efectua mitjançant canonades, línies, canalitzacions i altres elements de caràcter similar, es computa en metres lineals.

    »2. El tipus de gravamen de la taxa s’estableix en funció de la classe d’ús portuari assignat al bé de domini públic portuari ocupat i de la modalitat del bé afectat, d’acord amb el quadre següent:

    Classe d’ús

    Terrenys

    Aigua

    Obres

    Nàutic esportiu

    3,00%

    2,70%

    3,30%

    Pesquer

    2,00%

    1,80%

    2,20%

    Atípic

    5,00%

    4,50%

    5,50%

    Port esportiu íntegre en règim de concessió

    3,00%

    2,70%

    3,30%

  87. Es modifica l’apartat 3 de l’article 25.21-6 del capítol XXI del títol XXV del text refós de la llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    3. Bonificacions

    3.1. Bonificació per inversió: els obligats tributaris que facin una inversió econòmica en el domini públic portuari consistent en obres vinculades a la potenciació de l’activitat nàutica esportiva que afectin a la infraestructura portuària i a la superestructura per a potenciar la millora i qualitat del servei poden sol·licitar l’aplicació d’una bonificació de l’1% de la quota íntegra de la taxa per cada 200.000 euros objecte d’inversió. Aquesta bonificació es pot aplicar durant tot el termini de concessió.

    »3.2 Bonificacions per potenciar pràctiques mediambientals i incentivar la qualitat en la prestació de serveis: els obligats tributaris que acreditin la implantació d’un sistema de gestió i auditoria mediambientals segons el reglament europeu EMAS o disposin d’un sistema de gestió mediambiental segons la norma internacional ISO 14001 poden sol·licitar l’aplicació d’una bonificació de la quota íntegra de la taxa del 15% o del 10%, respectivament, de manera no acumulativa. Si es disposa de l’ISO 9001 de qualitat, la bonificació és del 5%, acumulable a les anteriors. Aquesta bonificació s’ha d’aplicar durant tot el termini de concessió sempre que les certificacions estiguin en vigor.

    »En el cas d’obligats tributaris que corresponguin a ports gestionats totalment en règim de concessió que, per la gestió de tota la instal·lació portuària, disposin del sistema de gestió i auditoria mediambiental segons el reglament europeu EMAS o disposin d’un sistema de gestió mediambiental o de qualitat segons les normes internacionals ISO 14001 i ISO 9001 poden sol·licitar l’aplicació d’una bonificació de la quota íntegra de la taxa del 40%, del 30% o del 5%, respectivament, de manera no acumulativa. Aquesta bonificació s’ha d’aplicar durant tot el termini de concessió sempre que les certificacions estiguin en vigor.

    »3.3. Bonificació per foment de la vela: els obligats tributaris que destinin espais per al foment de la vela poden sol·licitar l’aplicació d’una bonificació del 50% del còmput dels metres quadrats destinats a aquesta activitat.

    »3.4. Bonificació a la pesca artesanal en els ports esportius: els obligats tributaris que destinin espais al manteniment de l’activitat tradicional de pesca artesanal poden sol·licitar l’aplicació d’una bonificació del 90% del còmput dels metres quadrats destinats a aquesta activitat, amb l’obligació de fer repercutir la bonificació en les quotes que es girin per ocupació als pescadors acreditats degudament.

    »3.5. Bonificació a les superfícies destinades a àrees tècniques o escars en els ports esportius gestionats íntegrament en règim de concessió: els obligats tributaris corresponents a ports esportius gestionats totalment en règim de concessió poden sol·licitar l’aplicació d’una bonificació del 50% en el còmput de la superfície no edificada que correspongui a àrea tècnica o escar i que es destini al manteniment i reparació d’embarcacions com activitat complementària del port.

    »3.6. Bonificació especial per manteniment de platges: els ports esportius que participen activament en el manteniment dels trams de costa de llur entorn poden sol·licitar l’aplicació d’una bonificació del 5% de la quota íntegra de la taxa per cada 200.000 euros d’inversió en aquest manteniment, que no estigui previst en les obligacions de concessió. Aquesta bonificació es pot aplicar durant tot el termini de concessió.

    »3.7 Límit màxim de bonificacions: l’acumulació de les bonificacions establertes pels apartats 3.1 i 3.2 no pot excedir el 50% de la quota íntegra.

    »El conjunt total de bonificacions dels apartats 3.1, 3.2 i 3.6 no pot excedir el 75% de la quota íntegra.»

    Subsecció vuitanta-unena. Taxa per la utilització o l’aprofitament del domini públic viari

    Article 108. Addició d’un capítol XXIV al títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el XXIV, al títol XXV del text refós de la llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol XXIV. Taxa per la utilització o l’aprofitament del domini públic viari

    Article 25.24-1. Fet imposable

    Constitueix el fet imposable de la taxa la utilització privativa o l’aprofitament del domini públic viari destinats a la realització de les activitats següents:

    1. Encreuament subterrani de serveis públics essencials (conduccions de líquids o gasos, conduccions elèctriques o conduccions de telecomunicacions).

    2. Paral·lelisme subterrani de serveis públics essencials (conduccions de líquids o gasos, conduccions elèctriques o conduccions de telecomunicacions).

    3. Accés de 1ª categoria a carretera convencional.

    Article 25.24-2. Exempcions i bonificacions

    1. Està exempta de la taxa la utilització del domini públic per causa d’accés a finques rústiques destinades a usos agrícoles i forestals.

    2. Estan exemptes de la taxa les autoritzacions de domini públic atorgades abans de l’1 de gener de 2014.

    Article 25.24-3. Subjecte passiu

    Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques titulars de les autoritzacions o, si s’escau, les que s’hi subroguin.

    Article 25.24-4. Acreditament

    1. La taxa s’acredita mitjançant l’atorgament de la autorització corresponent respecte a l’anualitat en curs.

    2. En les successives anualitats de vigència de l’autorització, l’acreditament s’ha d’efectuar l’1 de gener de cada any i és exigible en la quantitat que sigui procedent i, si s’escau, en els terminis i les condicions que s’assenyalin en l’autorització.

    Article 25.24-5. Base imposable, tipus de gravamen i quota

    1. La base imposable de la taxa es determina de conformitat amb els criteris de valoració següents:

    1.1. Per la utilització privativa dels béns de domini públic: el valor del terreny ocupat i, si s’escau, de les instal·lacions ocupades, prenent com a referència els valors següents:

    – Sòl urbà (aplicable també en ponts i túnels): 36 euros/m2.

    – Sòl urbanitzable: 20 euros/m2.

    – Sòl no urbanitzable: 1,5 euros/m2.

    1.2. Per a calcular la superfície d’ocupació objecte de gravamen s’ha de considerar en qualsevol cas una amplada mínima d’1 m.

    2. El tipus de gravamen és del 100%, aplicant-hi els factors de correcció següents:

    a) En cas d’encreuament subterrani de serveis públics: 2,50.

    b) En cas de paral·lelisme subterrani de serveis públics: 0,45.

    c) En cas d’accés de primera categoria a carretera convencional: 0,67.

    3. En qualsevol cas, s’estableix una quota mínima de 200 euros per expedient tramitat.

    Article 25.24-6. Afectació

    La taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, d’acord amb l’article 1.1-3, els ingressos que en deriven s’han de destinar a finançar les actuacions de manteniment i conservació de la xarxa viària de titularitat de la Generalitat.

    Subsecció vuitanta-dosena. Taxa per la tramitació d’expedients de declaració d’abandonament d’embarcacions, vehicles i objectes abandonats als ports tutelats per la direcció general competent en matèria de ports

    Article 109. Addició d’un capítol XXV al títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el XXV, al títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol XXV. Taxa per la tramitació d’expedients de declaració d’abandonament d’embarcacions, vehicles i objectes abandonats als ports tutelats per la direcció general competent en matèria de ports

    Article 25.25-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa la realització pel departament competent en matèria portuària dels tràmits instats pels ports en els expedients de declaració d’abandonament d’embarcacions, vehicles i objectes abandonats als ports tutelats per la direcció general competent en matèria de ports.

    »Article 25.25-2. Subjecte passiu

    »És subjecte passiu de la taxa la persona pública o privada concessionària del port que sol·licita la tramitació de l’expedient de declaració d’abandonament.

    »Article 25.25-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment de la prestació del servei, però pot ésser exigida en el moment de la presentació de la sol·licitud d’inici d’expedient de declaració d’abandonament, i se satisfà a l’entitat Ports de la Generalitat.

    »Article 25.25-4. Quota

    »La quota de la taxa és de 113,45 euros per expedient de declaració d’abandonament.»

    Subsecció vuitanta-tresena. Taxa per l’ús de les carreteres de titularitat de la Generalitat

    Article 110. Addició d’un capítol XXVI al títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat

    S’afegeix un capítol, el XXVI, al títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol XXVI. Taxa per l’ús de les carreteres de titularitat de la Generalitat

    Article 25.26-1. Fet imposable

    »1. Constitueix el fet imposable de la taxa l’ús total o parcial de la carretera C-25, des de l’enllaç amb l’A-2 al terme municipal de Cervera (Segarra) fins a l’enllaç amb l’A-2 al terme municipal de Caldes de Malavella (Selva), per un vehicle pesant de transport de mercaderies per carretera de 12 tones o més.

    »2. La longitud màxima de la carretera C-25 subjecta a la taxa és de 152 km.

    »Article 25.26-2. Subjecte passiu

    »1. Són subjectes passius d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques titulars del vehicle pesant de transport de mercaderies per carretera de 12 tones o més que realitzin el fet imposable.

    »2. Són subjectes passius substituts del contribuent les societats habilitades de telepeatge que prestin un servei de telepagament al contribuent.

    »Article 25.26-3. Exempcions objectives

    »1. Estan exempts del pagament de la taxa els vehicles destinats a la defensa nacional i la protecció civil; els vehicles dels serveis de lluita contra els incendis i dels serveis d’urgència; els de manteniment, vigilància i control de les carreteres de titularitat de la Generalitat, i els vehicles dels Mossos d’Esquadra i de la resta de cossos de seguretat.

    »2. Estan exempts del pagament de la taxa els vehicles que es trobin exempts de l’obligació d’instal·lar o utilitzar els aparells de control considerats al Reglament 3821/85 del Consell, del 20 de desembre de 1985, relatiu a l’aparell de control en el sector de transport per carretera.

    »Article 25.26-4. Acreditació

    »La taxa s’acredita en el moment en què el vehicle pesant de transport de mercaderies per carretera passa per un punt de control habilitat.

    »Article 25.26-5. Base imposable

    »1. La base imposable (kmy) de la taxa són els quilòmetres associats a cada punt de control habilitat, d’acord amb els criteris que siguin establerts per reglament.

    »2. La totalitat dels quilòmetres afectats en llur ús a aquesta taxa i que resulten de la suma de tots els trams que es fixin és de 152 km.

    »Article 25.26-6. Quota

    »La quota corresponent a cada tram (y) i a cada classe de vehicle pesant de transport de mercaderies per carretera segons la categoria d’emissions (Qy,j,k) es determina multiplicant la base imposable del tram en qüestió (kmy) per 0,115 (euros/km) i pel coeficient de modulació corresponent a la classe de vehicle i categoria d’emissions (Mj,k) segons la taula adjunta.

    »La fórmula per al càlcul de la quota és:

    Qy,j,k (euros) = B (kmy) x 0,115 (euros/km) x Mj,k

    Categoria d’emissions

    Classes de vehicles pesants

    Classe I

    Classe II

    Classe III

    Euro 0-II

    0,974

    1,060

    1,146

    Euro III– IV

    0,942

    1,025

    1,108

    Euro V– VEM

    0,909

    0,989

    1,070

    Euro VI

    0,877

    0,954

    1,031

    Coeficients de modulació per classe de vehicle pesant i categoria d’emissions

    »Article 25.26-7. Bonificació

    »Es pot aplicar una bonificació de fins al 10% de la quota de la taxa als subjectes passius que efectuïn el pagament mitjançant el servei d’una societat habilitada de telepeatge.

    »Article 25.26-8. Liquidació de la taxa

    »La taxa es podrà liquidar mitjançant una d’aquestes tres modalitats:

    »a) Mitjançant un servei de telepagament d’una societat habilitada de telepeatge i del dispositiu telemàtic corresponent.

    »b) Mitjançant el pagament a través del web habilitat amb aquesta finalitat, en els termes i les condicions que es determinin reglamentàriament.

    »Article 25.26-9. Afectació i creació d’un fons

    »1. La taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, de conformitat amb el que estableix l’article 1.1-3, els ingressos que en deriven generen crèdit addicional en el pressupost del departament competent en matèria d’infraestructures viàries destinat a la creació d’un fons per al desenvolupament, la millora, el manteniment i l’optimització de les infraestructures viàries i del sector del transport.

    »2. Es crea el Fons per al desenvolupament, la millora, el manteniment i l’optimització de les infraestructures viàries i del sector del transport.

    »3. El departament competent en matèria d’infraestructures viàries i transport és l’encarregat de la gestió del Fons, en els termes i amb les condicions que s’estableixin reglamentàriament.

    »4. L’assignació i distribució dels recursos del Fons s’ha de fer en els terminis, els termes i les condicions que s’estableixin per reglament.

    »Article 25.26-10. Gestió del cobrament

    »La gestió pel cobrament de la taxa correspon al departament competent en matèria d’infraestructures viàries i transport.»

    Subsecció vuitanta-quatrena. Taxa per les actuacions del Registre d’empreses acreditades de Catalunya

    Article 111. Modificació del capítol IV del títol XXVI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    Es modifica el capítol IV del títol XXVI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Capítol IV. Taxa per les actuacions del Registre d’empreses acreditades de Catalunya

    Article 26.4-1. Fet imposable

    »Constitueixen el fet imposable de la taxa la tramitació de les sol·licituds d’inscripció i renovació en el Registre d’empreses acreditades de Catalunya, i també la tramitació de les sol·licituds de variació de dades i cancel·lació a instància de part de la inscripció registral.

    »Article 26.4-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques a les quals es presten els serveis derivats de les actuacions del Registre d’empreses acreditades de Catalunya.

    »Article 26.4-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita quan es presenta la sol·licitud que inicia l’actuació, la qual no es pot tramitar si no s’ha efectuat l’ingrés de la taxa. Pot ésser exigida la justificació de l’ingrés de la taxa en el moment de la presentació de la sol·licitud, llevat que l’Administració d’ofici pugui comprovar que s’ha efectuat aquest ingrés.

    »Article 26.4-4. Quota

    »La quota de la taxa és:

    »a) Per la tramitació de la sol·licitud d’inscripció: 100 euros.

    »b) Per la tramitació de la sol·licitud de renovació: 100 euros.

    »c) Per la tramitació de la sol·licitud de variació de dades: 20 euros.

    »d) Per la tramitació de la sol·licitud de cancel·lació a instància de part: 20 euros.»

    Subsecció vuitanta-cinquena. Taxes pels serveis prestats per la Direcció General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom

    Article 112. Modificació del capítol V del títol XXVI del text refós de la Llei de taxes i preus públics

    Es modifica el capítol V del títol XXVI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Capítol V. Taxes pels serveis prestats per la Direcció General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom

    Article 26.5-1. Fet imposable

    »Constitueixen els fets imposables de les taxes els serveis prestats per la Direcció General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom descrits en l’article 26.5.-5.

    »Article 26.5-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de les taxes les persones físiques o jurídiques que sol·liciten els serveis descrits en l’article 26.5-5.

    »Article 26.5-3 Exempció

    »Les administracions públiques i els òrgans jurisdiccionals estan exempts de les taxes relatives als serveis de publicitat registral a què fan referència els apartats 1.6, 1.7, 1.8, 1.10, 1.11, 2.11, 2.12 i 2.13 de l’article 26.5-5.

    »Article 26.5-4. Acreditament

    »Les taxes s’acrediten en el moment de la realització del fet imposable, però la justificació del pagament s’exigeix en el moment de la presentació de la sol·licitud. La liquidació de la taxa és un requisit previ per a la prestació del fet imposable.

    »Article 26.5-5. Quota

    »Les quotes de les taxes són les següents:

    »1. Cooperatives:

    »1.1. Inscripció de constitució de cooperatives: 60,40 euros.

    »1.2. Inscripció per la transformació d’una societat en cooperativa: 60,40 euros.

    »1.3. Inscripció de constitució o dissolució d’un grup cooperatiu: 60,40 euros.

    »1.4. Emissió de certificació negativa de denominació de la societat cooperativa o, si escau, de la resolució corresponent: 13,94 euros.

    »1.5. Pròrroga de la certificació de denominació: 3,03 euros.

    »1.6. Emissió de certificats de dades registrals, notes simples i còpies certificades: 13,94 euros per certificat, nota simple o còpia certificada.

    »1.7. Lliurament dels comptes anuals en paper: 5,05 euros per exercici.

    »1.8. Lliurament dels comptes anuals en CD: 3,03 euros per exercici.

    »1.9. Legalització de llibres: 2,02 euros per cada volum de llibre.

    »1.10. Emissió de llistats en paper: 5,05 euros.

    »1.11. Emissió de llistats en CD: 3,03 euros.

    »1.12. Modificació d’estatuts: 22,22 euros.

    »1.13. Transformació en un altre tipus de societat: 22,22 euros.

    »1.14. Fusió o escissió de cooperatives: 22,22 euros.

    »1.15. Acord d’integració o separació d’un membre d’un grup cooperatiu: 22,22 euros.

    »1.16. Modificació dels compromisos generals assumits davant el grup cooperatiu: 22,22 euros.

    »1.17. Dissolució de la cooperativa: 22,22 euros.

    »1.18. Liquidació de la cooperativa: 22,22 euros.

    »1.19. Dissolució i liquidació de la cooperativa: 22,22 euros.

    »1.20. Nomenament i/o cessament de càrrecs socials, directius i/o gerencials: 38,38 euros.

    »1.21. Presentació de comptes anuals: 22,22 euros per exercici.

    »1.22. Nomenament i cessament d’auditor: 10,10 euros.

    »1.23. Delegació de facultats i/o apoderaments que no derivi del cessament d’un càrrec directiu o gerencial: 22,22 euros.

    »1.24. Alta o baixa d’una secció de crèdit: 22,22 euros.

    »1.25. Acords intercooperatius: 22,22 euros.

    »1.26. Autorització per a la constitució de cooperatives de consumidors i usuaris per sota del nombre mínim de socis exigits per llei: 10,10 euros.

    »2. Societats laborals.

    »2.1. Inscripció de la constitució d’una societat laboral: 20,20 euros.

    »2.2. Inscripció de l’adquisició o pèrdua de la condició de societat laboral: 20,20 euros.

    »2.3. Modificació d’estatuts: 20,20 euros.

    »2.4. Transmissió d’accions i participacions: 10,10 euros.

    »2.5. Transformació de societat laboral limitada en societat anònima limitada: 10,10 euros.

    »2.6. Transformació de societat anònima laboral en societat limitada laboral: 10,10 euros.

    »2.7. Dissolució: 10,10 euros.

    »2.8. Liquidació: 10,10 euros.

    »2.9. Dissolució i liquidació: 10,10 euros.

    »2.10. Fusió o escissió: 20,20 euros.

    »2.11. Emissió de certificats de dades registrals, notes simples i còpies certificades: 5,05 euros per cada certificat, nota simple o còpia certificada.

    »2.12. Emissió de llistats en paper: 5,05 euros.

    »2.13. Emissió de llistats en CD: 3,03 euros.»

    Subsecció vuitanta-sisena. Taxa per la inscripció i modificació de dades en el Registre de centres i entitats de formació professional per a l’ocupació del Servei d’Ocupació de Catalunya

    Article 113. Addició d’un capítol VIII al títol XXVI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el VIII, al títol XXVI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol VIII. Taxa per la inscripció i modificació de dades en el Registre de centres i entitats de formació professional per a l’ocupació del Servei d’Ocupació de Catalunya

    Article 26.8-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa la tramitació de la sol·licitud d’inscripció en el Registre de centres i entitats de formació professional per a l’ocupació, i també les modificacions que se sol·licitin posteriorment a la inclusió.

    »Article 26.8-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa les empreses, les entitats i els centres de formació que sol·liciten la inscripció o les modificacions de la inscripció al registre.

    »Article 26.8-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita en el moment de la prestació del servei, però és exigida en el moment de la presentació de la sol·licitud de la inscripció o modificació en el Registre de centres i entitats de formació professional per a l’ocupació del Servei d’Ocupació de Catalunya.

    »Article 26.8-4. Quota

    »La taxa s’exigeix d’acord amb les quotes següents:

    »a) Per la inscripció al Registre de fins a dues adreces formatives: 335 euros.

    »b) Per l’alta de cada nova adreça formativa, a partir de dues, incloses en el mateix expedient d’inscripció de l’entitat: 60 euros.

    »c) Per modificacions que comporten l’emissió d’un acte administratiu en una adreça formativa: 245 euros.

    »d) Per modificacions que no comporten l’emissió d’un acte administratiu: 45 euros.»

    Subsecció vuitanta-setena. Taxa d’autorització i seguiment d’entitats acreditades pel Servei d’Ocupació de Catalunya per a impartir accions formatives de certificats de professionalitat no finançades amb fons públics

    Article 114. Addició d’un capítol IX al títol XXVI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    S’afegeix un capítol, el IX, al títol XXVI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, amb el text següent:

    Capítol IX. Taxa d’autorització i seguiment d’entitats acreditades pel Servei d’Ocupació de Catalunya per a impartir accions formatives de certificats de professionalitat no finançades amb fons públics

    Article 26.9-1. Fet imposable

    »Constitueixen el fet imposable de la taxa la tramitació de la sol·licitud d’autorització per a impartir accions formatives adreçades a l’obtenció de certificats de professionalitat, no finançades amb fons públics, i també el seguiment, el control i l’avaluació de les accions autoritzades.

    »Article 26.9-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa les empreses, els centres i les entitats de formació d’iniciativa privada que sol·liciten autorització per a impartir accions formatives de certificats de professionalitat no finançades amb fons públics, i també el seguiment, el control i l’avaluació de les accions autoritzades.

    »Article 26.9-3. Acreditament

    »1. La taxa per la sol·licitud d’autorització per a impartir accions formatives s’acredita en el moment de la prestació del servei, però és exigible en el moment de la presentació de la sol·licitud d’autorització.

    »2. La taxa pel seguiment, el control i l’avaluació de les accions formatives s’acredita en el moment de la prestació del servei, però és exigible prèviament a l’inici de les accions formatives.

    »Article 26.9-4. Quota

    »La taxa s’exigeix d’acord amb les quotes següents:

    »a) Per la sol·licitud d’autorització per a impartir, amb finançament privat, accions formatives adreçades a l’obtenció de certificats de professionalitat: 130 euros.

    »b) Pel seguiment, el control i l’avaluació de cada acció formativa autoritzada: 460 euros.»

    Subsecció vuitanta-vuitena. Taxa pels drets de renovació o emissió de duplicats del carnet acreditatiu de l’habilitació de guia de turisme de Catalunya i pel reconeixement d’habilitacions de guies de turisme expedides per altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol o organismes oficials d’altres estats membres de la Unió Europea per la via de les pràctiques professionals

    Article 115. Modificació del títol XXVI bis del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    Es modifica el capítol II del títol XXVI bis del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Capítol II. Taxa pels drets de renovació o emissió de duplicats del carnet acreditatiu de l’habilitació de guia de turisme de Catalunya i pel reconeixement d’habilitacions de guies de turisme expedides per altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol o organismes oficials d’altres estats membres de la Unió Europea per la via de les pràctiques professionals

    Article 26 bis.2-1. Fet imposable

    »Constitueix el fet imposable de la taxa l’emissió d’un nou carnet acreditatiu de l’habilitació de guia de turisme de Catalunya, sia perquè ha expirat la validesa del carnet anterior o perquè se n’ha sol·licitat un duplicat per pèrdua, robatori o deteriorament dins el seu període de validesa, i el reconeixement d’una habilitació de guia de turisme expedida per una altra comunitat autònoma de l’Estat espanyol o un altre organisme oficial d’una altre estat membre de la Unió Europea per la via de les pràctiques professionals.

    »Article 26 bis.2-2. Subjecte passiu

    »Són subjectes passius de la taxa les persones que sol·liciten un nou carnet acreditatiu de l’habilitació de guia de turisme de Catalunya i les que sol·liciten el reconeixement d’una habilitació de guia de turisme expedida per una altra comunitat autònoma de l’Estat espanyol o per un organisme oficial d’un altre estat membre de la Unió Europea per la via de les pràctiques professionals.

    »Article 26 bis.2-3. Acreditament

    »La taxa s’acredita amb la realització del fet imposable, però pot ésser exigida en el moment de la presentació de les sol·licituds d’emissió del nou carnet, del duplicat i de reconeixement de l’habilitació de guia de turisme.

    »Article 26 bis.2-4. Quota

    »L’import de la quota és el següent:

    »1. Per renovació del carnet: 15 euros.

    »2. Per emissió de duplicat per pèrdua, robatori o deteriorament: 15 euros.

    »3. Per reconeixement de l’habilitació de guia de turisme: 15 euros.»

    Subsecció vuitanta-novena. Taxa per la prestació de serveis per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya

    Article 116. Modificació del títol XXVII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

  88. Es modifica l’article 27.1-2 del capítol I del títol XXVII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resta redactat de la manera següent:

    Article 27.1-2. Subjecte passiu

    Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten l’emissió dels informes, les acreditacions o les avaluacions de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, i també l’emissió de llurs duplicats, que constitueixen el fet imposable.»

  89. Es modifica l’article 27.1-5 del capítol I del títol XXVII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 27.1-5. Quota

    L’import de la quota és:

    »1. Per l’emissió dels informes pertinents per a la contractació de professorat lector: 50,50 euros.

    »2. Per l’emissió de les acreditacions de recerca, per a accedir a la categoria de professor agregat o professora agregada, o de recerca avançada, per accedir a la categoria de catedràtic o catedràtica: 80 euros.

    »3. Per l'avaluació de l’activitat investigadora del personal docent i investigador funcionari i contractat i dels investigadors de les universitats públiques: 50 euros.

    »4. Per l’avaluació de l’activitat investigadora del personal docent i investigador de les universitats privades: 80 euros.

    »5. Per l’emissió de l’informe previ a l’autorització dels centres que es vulguin establir a Catalunya per a impartir, sota qualsevol modalitat, ensenyaments que condueixen a l’obtenció de títols d’educació superior universitària no homologats als títols universitaris oficials: 1.500 euros.

    »6. Per l'emissió dels duplicats dels informes, de les acreditacions i de les avaluacions a què fa referència aquest article: 15,15 euros.»

    Subsecció norantena. Ordre informativa

    Article 117. Modificació de la disposició addicional tercera del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

    Es modifiquen els apartats 2 i 3 de la disposició addicional tercera del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, que resten redactats de la manera següent:

    2. En el termini de dos mesos a comptar de la data d’entrada en vigor de la llei que modifiqui o creï taxes o n’actualitzi els imports, els departaments de la Generalitat que gestionin les taxes afectades han de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, mitjançant una ordre del conseller o consellera del departament competent en la matèria, i amb efectes merament informatius, una relació de les taxes vigents, en què identifiquin els serveis i les activitats que merita cada taxa i la quota corresponent.

    L’ordre ha de contenir les taxes que gestionen directament els departaments i també les gestionades pels organismes i les entitats que en depenen.

    »3. La relació de taxes a què fa referència l’apartat 2 ha d’ésser exposada, així mateix, en totes les dependències i oficines del departament, i dels organismes o les entitats corresponents, i ha d’estar a disposició dels contribuents que la sol·licitin.»

    Subsecció noranta-unena. Taxa per l’ocupació privativa del domini públic portuari

    Article 118. Modificació de l’article 20 del text articulat de les taxes aplicables per Ports de la Generalitat

    Es modifica l’apartat 3 de l’article 20 del text articulat de les taxes aplicables per Ports de la Generalitat, aprovat pel Decret legislatiu 2/2010, que resta redactat de la manera següent:

    3. Bonificacions:

    3.1. Bonificació per inversió: els obligats tributaris que realitzin una inversió econòmica en el domini públic portuari que consisteixi en obres vinculades a l’activitat nàutica esportiva que afectin la infraestructura portuària i la superestructura per a potenciar la millora i qualitat del servei poden sol·licitar l’aplicació d’una bonificació de l’1% de la quota íntegra de la taxa per cada 200.000 euros objecte d’inversió, amb el límit màxim del 50% de la quota íntegra. Aquesta bonificació es pot aplicar durant tot el termini de concessió.

    »3.2. Bonificacions per potenciació de pràctiques mediambientals i incentivació de la qualitat en la prestació de serveis: els obligats tributaris que acreditin la implantació d’un sistema de gestió i auditoria mediambiental segons el reglament europeu EMAS o disposin d’un sistema de gestió mediambiental segons la norma internacional ISO 14001 poden sol·licitar l’aplicació d’una bonificació de la quota íntegra de la taxa del 15% o del 10%, respectivament, de manera no acumulativa. Si disposen de l’ISO 9001 de qualitat, la bonificació és del 5%, acumulable a les anteriors. Aquesta bonificació s’ha d’aplicar durant tot el termini de concessió sempre que les certificacions estiguin en vigor.

    »3.3. Bonificació per foment de la vela: els obligats tributaris que destinin espais per al foment de la vela poden sol·licitar l’aplicació d’una bonificació del 50% del còmput dels metres quadrats destinats a aquesta activitat.

    »Aquestes bonificacions es poden aplicar simultàniament amb el límit màxim, juntament amb les reduccions aplicades, del 50% de la quota íntegra.»

    Capítol II. Tributs cedits

    Secció primera. Impost sobre la renda de les persones físiques

    Article 119. Deducció per inversió en l’habitatge habitual

  90. Pel que fa a la deducció en l’impost sobre la renda de les persones físiques per inversió en habitatge habitual, es deroguen, amb efectes de l’1 de gener de 2013, les disposicions següents:

    1. L’apartat 2 de l’article 1 de la Llei 31/2002, del 20 de desembre, de mesures fiscals i administratives.

    2. La disposició transitòria de la Llei 5/2007, del 4 de juliol, de mesures fiscals i financeres.

    3. L’apartat 2 de la disposició addicional tercera de la Llei 19/2010, del 7 de juny, de regulació de l’impost sobre successions i donacions.

  91. Poden aplicar la deducció per inversió en habitatge habitual, en els termes que estableixen l’article 1.2 de la Llei 31/2002, del 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, en la redacció vigent el 31 de desembre de 2012, i la disposició transitòria sisena de la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres:

    1. Els contribuents que hagin adquirit l’habitatge habitual abans de l’1 de gener de 2013 o hagin satisfet abans d’aquesta data quantitats per a la construcció de l’habitatge habitual.

    2. Els contribuents que abans de l’1 de gener de 2013 hagin satisfet quantitats per a obres de rehabilitació o ampliació de l’habitatge habitual, sempre que aquestes obres estiguin acabades abans de l’1 de gener de 2017.

    3. Els contribuents que abans de l’1 de gener de 2013 hagin satisfet quantitats per a fer obres i instal·lacions d’adequació de l’habitatge habitual de persones amb discapacitat, sempre que aquestes obres o instal·lacions estiguin acabades abans de l’1 de gener de 2017.

  92. En qualsevol cas, els contribuents a què fa referència l’apartat 2 han d’haver practicat la deducció per inversió en habitatge habitual amb relació a les quantitats satisfetes per a l’adquisició o construcció de l’habitatge en un període impositiu meritat abans de l’1 de gener de 2013, llevat que sigui aplicable el que disposa l’article 68.1.2n de la Llei de l’Estat 35/2006, del 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni, en la redacció vigent el 31 de desembre de 2012.

    Article 120. Deducció per rehabilitació de l’habitatge habitual

    Es modifica l’apartat 2 de l’article 3 del Decret llei 1/2008, de l’1 de juliol, de mesures urgents en matèria fiscal i financera, que resta redactat de la manera següent:

    2. La base màxima de la deducció regulada per aquest article s’estableix en un import de 9.040 euros anuals.

    Article 121. Deducció en concepte d’inversió per un àngel inversor per l’adquisició d’accions o participacions socials d’entitats noves o de creació recent

    S’afegeix un apartat, el 4, a l’article 20 de la Llei 26/2009, del 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives, amb el text següent:

    4. La deducció referida en els apartats anteriors és del 50%, amb un límit de 12.000 euros, en el cas de societats creades o participades per universitats o centres de recerca.

    Secció segona. Impost sobre successions i donacions

    Article 122. Modificació de la Llei 19/2010

  93. Es modifica l’apartat 3 de l’article 1 de la Llei 19/2010, del 7 de juny, de regulació de l’impost sobre successions i donacions, que resta redactat de la manera següent:

    3. Les reduccions que estableixen els preceptes enumerats tot seguit són reduccions pròpies:

    – article 4 (reducció per a persones grans)

    »– secció cinquena (reducció per adquisició de participacions per persones amb vincles laborals)

    »– secció vuitena (reducció per béns utilitzats en l’explotació agrària del causahavent)

    »– secció desena (reducció per béns del patrimoni natural).»

  94. Es modifica l’article 2 de la Llei 19/2010, que resta redactat de la manera següent:

    Article 2. Reducció per parentiu

    En les adquisicions per causa de mort, s’aplica la reducció que correspongui, d’entre les següents, per raó del grau de parentiu entre l’adquirent i el causant:

    »a) Grup I (adquisicions per descendents menors de vint-i-un anys): 100.000, més 12.000 euros per cada any de menys de vint-i-un que tingui el causahavent, fins a un límit de 196.000 euros.

    »b) Grup II (adquisicions per descendents de vint-i-un anys o més, cònjuges i ascendents):

    »– Cònjuge: 100.000 euros.

    »– Fill: 100.000 euros.

    »– Resta de descendents: 50.000 euros.

    »– Ascendents: 30.000 euros.

    »c) Grup III (adquisicions per col·laterals de segon i tercer grau i per ascendents i descendents per afinitat): 8.000 euros.

    »d) Grup IV (adquisicions per col·laterals de quart grau o de graus més distants i per estranys): no s’aplica cap reducció per raó de parentiu.»

  95. Es modifica l’apartat 1 de l’article 4 de la Llei 19/2010, que resta redactat de la manera següent:

    1. En les adquisicions per causa de mort per persones del grup II de setanta-cinc anys o més s’aplica una reducció de 275.000 euros.

  96. Es deroguen els articles 30 i 31 de la Llei 19/2010.

  97. Es modifica l’apartat 1 de l’article 36 de la Llei 19/2010, que resta redactat de la manera següent:

    1. En les adquisicions per causa de mort entre membres d’una relació de convivència d’ajuda mútua, els adquirents queden assimilats a la resta de descendents del grup II que defineix l’article 2, a l’efecte de l’aplicació de les reduccions que estableixen les seccions primera i sisena i a l’efecte de l’aplicació del coeficient multiplicador per a la determinació de la quota tributària.

  98. Es modifica l’article 58 bis de la Llei 19/2010, que resta redactat de la manera següent:

    Article 58 bis. Bonificació de la quota tributària

    1. Els cònjuges poden aplicar una bonificació del 99% de la quota tributària de l’impost sobre successions en les adquisicions per causa de mort, incloses les quantitats percebudes pels beneficiaris d’assegurances de vida que s’acumulen a la resta de béns i drets que integren llur porció hereditària.

    »2. La resta de contribuents dels grups I i II poden aplicar la bonificació en el percentatge mitjà ponderat que resulti de l’aplicació per a cada tram de base imposable dels percentatges següents:

    Base imposable

    Fins a euros

    Bonificació

    (Percentatge)

    Resta base imposable

    Fins a euros

    Bonificació marginal

    (percentatge)

    1

    0,00

    0,00

    100.000,00

    99,00

    2

    100.000,00

    99,00

    100.000,00

    97,00

    3

    200.000,00

    98,00

    100.000,00

    95,00

    4

    300.000,00

    97,00

    200.000,00

    90,00

    5

    500.000,00

    94,20

    250.000,00

    80,00

    6

    750.000,00

    89,47

    250.000,00

    70,00

    7

    1.000.000,00

    84,60

    500.000,00

    60,00

    8

    1.500.000,00

    76,40

    500.000,00

    50,00

    9

    2.000.000,00

    69,80

    500.000,00

    40,00

    10

    2.500.000,00

    63,84

    500.000,00

    25,00

    11

    3.000.000,00

    57,37

    en endavant

    20,00

    »3. En cas de desmembrament del domini, la base imposable a què fa referència l’apartat 2 és la base imposable teòrica.

    »4. Els percentatges de bonificació de l’apartat 2 es redueixen a la meitat, d’acord amb el quadre següent, en el cas que el contribuent opti per aplicar qualsevol de les reduccions i exempcions següents:

    »a) Les reduccions que estableixen les seccions tercera a desena, llevat de la reducció per habitatge habitual establerta per la secció sisena, que és aplicable en tots els casos.

    »b) Les exempcions i reduccions regulades per la Llei de l’Estat 19/1995, del 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries.

    »c) Qualsevol altra reducció de la base imposable o exempció que requereixi que el contribuent la sol·liciti i que depengui de la concurrència de determinats requisits el compliment dels quals correspongui exclusivament a la voluntat del contribuent.

    Base imposable

    Fins a euros

    Bonificació

    (Percentatge)

    Resta base imposable

    Fins a euros

    Bonificació marginal

    (percentatge)

    1

    0,00

    0,00

    100.000,00

    49,50

    2

    100.000,00

    49,50

    100.000,00

    48,50

    3

    200.000,00

    49,00

    100.000,00

    47,50

    4

    300.000,00

    48,50

    200.000,00

    45,00

    5

    500.000,00

    47,10

    250.000,00

    40,00

    6

    750.000,00

    44,73

    250.000,00

    35,00

    7

    1.000.000,00

    42,30

    500.000,00

    30,00

    8

    1.500.000,00

    38,20

    500.000,00

    25,00

    9

    2.000.000,00

    34,90

    500.000,00

    20,00

    10

    2.500.000,00

    31,92

    500.000,00

    12,50

    11

    3.000.000,00

    28,68

    en endavant

    10,00

    »5. El percentatge mitjà ponderat resultant ha de tenir només dos decimals, de manera que s’aproximen les mil·lèsimes a la centèsima més propera: si la mil·lèsima és igual o inferior a 5, es manté la centèsima; si és superior a 5, s’aproxima a la centèsima superior.

    »6. L’opció a què fa referència l’apartat 4 s’entén que és exercida amb la presentació de l’autoliquidació. Si durant el termini voluntari de presentació de l’autoliquidació el contribuent manifesta opcions diferents, s’entén que val l’opció manifestada en darrer lloc.

    »El dret d’opció no es rehabilita si, de resultes de la comprovació administrativa, es constata que no es poden aplicar una o més d’una de les reduccions o exempcions que especifica l’apartat 4. Tampoc no es rehabilita si s’incompleixen les regles de manteniment a què resta condicionat el gaudi definitiu de les reduccions o exempcions esmentades.»

  99. Es modifica l’apartat 1 de l’article 73 de la Llei 19/2010, que resta redactada de la manera següent:

    1. Els òrgans de l’Agència Tributària de Catalunya competents en matèria de gestió de l’impost sobre successions i donacions poden acordar, a sol·licitud del contribuent, un ajornament de fins a un any del pagament de les liquidacions practicades per causa de mort, sempre que l’inventari de l’herència no comprengui suficients diners efectius o béns fàcilment realitzables per a pagar les quotes liquidades i sempre que l’ajornament se sol·liciti abans del finiment del termini reglamentari de pagament. La concessió de l’ajornament implica l’obligació de satisfer l’interès de demora corresponent. Alternativament, a sol·licitud de la persona interessada, i sempre que ho autoritzi la direcció general competent en matèria de patrimoni, amb l’informe previ favorable del departament o entitat competent en funció de l’ús del bé immoble que s’ofereix, els òrgans de gestió esmentats poden acordar que el pagament es faci mitjançant béns immobles constitutius de l’herència.

  100. Es modifica la disposició transitòria segona de la Llei 19/2010, que resta redactada de la manera següent:

    Segona. Ajornament excepcional de l’impost sobre successions i donacions pels òrgans de gestió

    Amb caràcter excepcional, l’ajornament que concedeixin els òrgans de gestió de l’Administració tributària en virtut de l’article 73.1 pot ésser de fins a dos anys en el cas de les quotes de l’impost sobre successions i donacions corresponents a fets imposables meritats en el període que va de l’1 d’agost de 2009 al 31 de desembre de 2015.»

  101. Es modifica l’apartat 1 de la disposició final primera de la Llei 19/2010, que resta redactat de la manera següent:

    1. Aquesta llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, per bé que s’aplica, salvant el que estableix la disposició transitòria segona, als fets imposables meritats a partir de l’1 de gener de 2010, i, en allò que disposen els articles 19, 35.3, 40, 43, 51, 53.3 i 73.1, també als fets imposables meritats abans d’aquesta data.

  102. Es deroga l’apartat 1 bis de la disposició final primera de la Llei 19/2010.

    Secció tercera. Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

    Article 123. Arrendaments

    En el marc de les competències normatives establertes pels apartats 1.a i 2 de l’article 49.1 de la Llei de l’Estat 22/2009, del 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, el tipus de gravamen de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats aplicable als arrendaments és del 0,3% durant l’any 2014 i del 0,5% a partir de l’1 de gener de 2015. El pagament de l’impost s’ha d’efectuar mitjançant autoliquidació, en el model aprovat per ordre del conseller o consellera del departament competent en matèria tributària.

    Article 124. Modificació de la Llei 31/2002 amb relació a la bonificació de la quota per la transmissió d’habitatges a empreses immobiliàries

  103. Es modifica l’apartat 3 de l’article 13 de la Llei 31/2002, del 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, que resta redactat de la manera següent:

    3. Si no es produeix la transmissió a què es refereix l’apartat 2 dins el període assenyalat o, si es produeix però no s’ha efectuat a favor dels adquirents concrets que s’hi assenyalen, el subjecte passiu ha de presentar, dins el termini reglamentari de presentació, comptat des de l’endemà de la data final del termini de cinc anys, o de la data de la venda posterior, respectivament, una autoliquidació complementària sense bonificació i amb deducció de la quota ingressada, amb aplicació dels interessos de demora corresponents.

  104. Es modifiquen els apartats 4.b i 4.c de l’article 13 de la Llei 31/2002, que resten redactats de la manera següent:

    b) La bonificació és aplicable a l’habitatge i al terreny en què es troba enclavat sempre que formin una mateixa finca registral i la venda posterior dins el termini dels cinc anys comprengui la totalitat d’aquesta.

    c) En el cas d’adquisició de parts indivises, el dia inicial del termini de cinc anys a què fa referència l’apartat 2 és la data d’adquisició de la primera part indivisa.»

    Article 125. Termini de presentació de l’autoliquidació per als fets imposables subjectes a l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

  105. Amb caràcter general, per als fets imposables subjectes a l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, el termini de presentació de l’autoliquidació i ingrés del deute tributari, juntament amb el document o la declaració escrita substitutiva d’aquest, és d’un mes a comptar de la data de l’acte o del contracte.

  106. En els casos següents, en què els subjectes passius han de declarar conjuntament totes les operacions subjectes a la modalitat de transmissions patrimonials oneroses meritades en el mes natural, el termini de presentació de l’autoliquidació i ingrés del deute tributari, juntament amb la declaració informativa de les adquisicions de béns realitzades en el període, és el mes natural immediatament posterior al mes a què es refereixen les operacions declarades:

    1. En el cas dels empresaris que adquireixen objectes fabricats amb metalls preciosos i que estan obligats a portar els llibres de registre a què fa referència l’article 91 del Reial decret 197/1988, del 22 de febrer, pel qual s’aprova el reglament de la Llei d’objectes fabricats amb metalls preciosos.

    2. En el cas dels empresaris dedicats a la revenda, amb transformació o sense, de béns mobles usats, que han de declarar conjuntament totes les operacions subjectes a la modalitat de transmissions patrimonials oneroses meritades en el mes natural.

  107. L’Agència Tributària de Catalunya ha de determinar, amb relació al que disposa l’apartat 2, el contingut de la informació que se li ha de remetre, i també les condicions en què és obligatòria la presentació de l’autoliquidació mitjançant suport directament llegible per ordinador o mitjançant transmissió per via telemàtica, que en ambdós casos tenen la consideració de declaracions tributàries a tots els efectes.

  108. El Govern pot modificar mitjançant un decret el termini de presentació establert pels apartats anteriors.

  109. Es deroga l’article 13 de la Llei 12/2004, del 27 de desembre, de mesures financeres.

    Secció quarta. Tributació sobre el joc

    Subsecció primera. Taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar

    Article 126. Modificació de la Llei 25/1998

    Es modifica el paràgraf quart de l’apartat 1.b de l’article 33 de la Llei 25/1998, del 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro, que resta redactat de la manera següent:

    En el joc del bingo, la suma total del que satisfan els jugadors per l’adquisició dels cartons o el valor facial dels cartons, llevat del bingo electrònic, en què ho és l’import jugat un cop descomptada la quantitat destinada a premis. En el cas del bingo electrònic jugat a més d’una sala simultàniament, l’import jugat total i la quantitat total destinada a premis s’han de prorratejar entre les sales en la proporció que representa l’import jugat en cadascuna d’elles respecte de l’import jugat total.

    Article 127. Modificació de la Llei 21/2001

    S’afegeix un paràgraf al final de l’article 8.1.a de la Llei 21/2001, del 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, amb el text següent:

    Si es tracta de màquines de tipus B d’un sol jugador, que tenen limitada l’aposta a 10 cèntims d’euro: 375 euros trimestrals. L’empresa operadora de màquines recreatives de tipus B pot explotar màquines amb aquestes característiques en substitució de les màquines de tipus B que estan en situació de suspensió temporal. Aquestes màquines computen en el percentatge del 20% establert per l’article 22.7 del Decret 23/2005, del 22 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament de màquines recreatives i d’atzar, i no poden superar en cap cas el límit del 50% d’aquell percentatge.

    Subsecció segona. Taxa fiscal sobre rifes, tómboles i combinacions aleatòries

    Article 128. Modificació de la Llei 21/2005

    S’afegeixen dos articles, el 13 bis i el 13 ter, a la Llei 21/2005, del 29 de desembre, de mesures financeres, amb el text següent:

    Article 13 bis. Base imposable i tipus tributaris de les rifes i les tómboles

    1. La base imposable de les rifes i les tómboles és constituïda per l’import total de les butlletes, els bitllets o els altres mitjans de participació oferts, o, a falta de suport físic, per l’import total dels ingressos obtinguts. Si no es poden determinar prèviament els ingressos que s’obtindran, s’ha de presentar una liquidació pels ingressos estimats i efectuar a compte l’ingrés corresponent, de conformitat amb l’òrgan autoritzant i sens perjudici de la liquidació tributària que escaigui una vegada es justifiqui l’import definitiu dels ingressos obtinguts.

    »2. Els tipus tributaris aplicables a les rifes i les tómboles són els següents:

    1. El tipus tributari general és del 20%.

    2. El tipus tributari corresponent a les rifes i les tómboles declarades d’utilitat pública o benèfica és del 7%.

    »Article 13 ter. Base imposable i tipus tributaris de les combinacions aleatòries

    »1. La base imposable de les combinacions aleatòries amb finalitats publicitàries i promocionals és constituïda pel valor dels premis oferts.

    »2. El tipus tributari aplicable a les combinacions aleatòries és del 10%.»

    Article 129. Obligacions formals dels notaris amb relació als tributs sobre el joc

  110. Per tal de facilitar el control adequat del compliment de les obligacions tributàries dels subjectes passius dels tributs sobre el joc, els notaris destinats a Catalunya, en col·laboració amb els registradors de la propietat i mercantils, han de trametre a l’Agència Tributària de Catalunya una declaració informativa notarial comprensiva dels elements que tinguin rellevància a efectes tributaris de les bases de tots els jocs, concursos o sorteigs que es dipositin davant seu i que tinguin l’àmbit territorial de Catalunya, i també de la resolució d’aquests. Els notaris han de vetllar per la més estricta veracitat de la informació corresponent a les bases, i també per la correspondència de la informació amb els documents dipositats davant seu, i són responsables de qualsevol discrepància que hi hagi entre la declaració informativa i els documents esmentats. També han de trametre, a sol·licitud de l’Agència Tributària de Catalunya, una còpia electrònica dels documents dipositats, de conformitat amb el que disposa la legislació notarial.

  111. L’Agència Tributària de Catalunya pot establir mitjançant resolució els procediments, l’estructura, el format, els terminis i les condicions en què ha d’ésser tramesa la informació.

    Secció cinquena. Obligacions formals

    Article 130. Transmissions patrimonials oneroses

    Es modifica la lletra b de l’apartat 1 de l’article 12 de la Llei 12/2004, del 27 de desembre, de mesures financeres, que resta redactada de la manera següent:

    b) Vehicles de deu anys d’antiguitat o més.

    Article 131. Subministrament d’informació sobre l’atorgament de concessions administratives

  112. Les administracions públiques que atorguin concessions o actes i negocis administratius, sigui quina en sigui la modalitat o denominació, pels quals, com a conseqüència de l’atorgament de facultats de gestió de serveis públics o de l’atribució de l’ús privatiu o de l’aprofitament especial de béns de domini o ús públic, s’origini un desplaçament patrimonial en favor de particulars, estan obligades a posar en coneixement de l’Agència Tributària de Catalunya les dites concessions, actes o negocis atorgats, amb indicació de la naturalesa, data i objecte de la concessió, acte o negoci, i també les dades identificadores del concessionari o autoritzat.

  113. L’Agència Tributària de Catalunya ha d’establir l’estructura i el format en què les administracions públiques que atorguin concessions, actes o negocis administratius han de remetre-li la informació exigible d’acord amb la llei.

    Article 132. Subministrament d’informació amb transcendència tributària a l’Administració tributària de Catalunya

  114. A l’empara de l’article 29 de la Llei de l’Estat 58/2003, del 17 de desembre, general tributària, i en l’àmbit de competències de la Generalitat, el Govern pot exigir mitjançant reglament l’aportació d’informació amb transcendència tributària quan el compliment de la concreta obligació formal estigui relacionat amb el desenvolupament d’actuacions o procediments tributaris que afectin tributs propis de la Generalitat, tributs estatals que li hagin estat cedits totalment o la gestió recaptatòria dels ingressos públics de la Generalitat.

  115. El conseller o consellera del departament competent en matèria tributària ha d’aprovar mitjançant ordre els models de les declaracions que, als efectes que determina l’apartat 1, siguin de presentació obligatòria, i ha d’establir els terminis, la forma i les condicions en què s’han de complir les obligacions d’informació, incloses les regulades pels articles 93 i 94 de la Llei general tributària, quan es determinin mitjançant disposicions de caràcter general. Les declaracions han d’ésser presentades a l’Agència Tributària de Catalunya.

  116. La informació obtinguda per l’Administració tributària de Catalunya només es pot cedir o comunicar a tercers en els casos que determina l’article 95 de la Llei general tributària.

    Article 133. Aportació o lliurament de declaracions tributàries als òrgans de l’Administració de la Generalitat per al compliment de llurs funcions

  117. Els òrgans de l’Administració de la Generalitat poden sol·licitar el lliurament o exigir l’aportació de declaracions tributàries si el coneixement de les dades declarades és necessari per al desenvolupament de les funcions que tenen atribuïdes. El lliurament o l’aportació de les declaracions tributàries es pot efectuar pels mitjans electrònics posats a disposició dels contribuents per l’Agència Tributària de Catalunya.

  118. La informació amb transcendència tributària continguda en les declaracions aportades o lliurades en virtut del que estableix l’apartat 1 i en les certificacions emeses amb els mateixos efectes per l’Administració tributària estatal pot ésser utilitzada per l’òrgan peticionari amb la finalitat per a la qual ha estat sol·licitada i s’ha d’incorporar a l’expedient administratiu corresponent. Així mateix, la informació tributària obtinguda pot ésser cedida a l’Agència Tributària de Catalunya, d’acord amb el que determina l’article 94 de la de la Llei general tributària, a l’efecte de la comprovació del compliment d’obligacions fiscals en l’àmbit de les seves competències.

  119. El control i la seguretat de la informació continguda en les declaracions tributàries lliurades o aportades als òrgans de l’Administració de la Generalitat en virtut del que estableix l’apartat 1 es regeix pel que disposen la Llei general tributària i la normativa de protecció de dades de caràcter personal i de seguretat dels fitxers automatitzats que continguin dades de caràcter personal.

    Secció sisena. Taxació pericial contradictòria

    Article 134. Informe del pèrit tercer

  120. En el procediment de taxació pericial contradictòria de l’article 135 de la Llei 58/2003, del 17 de desembre, general tributària, i en els articles 161 i 162 del Reial decret 165/2007, del 27 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comuns dels procediments d’aplicació dels tributs, si l’òrgan competent de l’Administració observa algun defecte o vici en l’informe del pèrit tercer, el remetrà de nou a aquest pèrit perquè l’esmeni en un termini de quinze dies. Si el pèrit tercer no emet una valoració o no esmena l’informe en el termini establert, l’Administració pot deixar sense efecte la designació del pèrit, que no meritarà cap honorari.

  121. Mitjançant una ordre del conseller o consellera del departament competent en matèria tributària es determinaran els requisits mínims que ha de contenir l’informe de valoració que pugui emetre el pèrit tercer, a fi que es pugui considerar vàlid amb relació al procediment a què fa referència l’apartat 1.

    Secció setena. Impost sobre hidrocarburs

    Article 135. Tipus de gravamen

  122. Es modifica l’article 66 de la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics, que resta redactat de la manera següent:

    Article 66. Tipus de gravamen

    Amb efectes de l’1 de febrer de 2014, el tipus de gravamen autonòmic de l’impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs, per als subministraments efectuats a Catalunya, per als diferents carburants, en els epígrafs que especifica l’article 50 de la Llei de l’Estat 38/1992, del 28 de desembre, d’impostos especials, és el següent:

    »a) Gasolina amb plom (epígraf 1.1): 48 euros per cada 1.000 litres.

    »b) Gasolina sense plom de 98 octans o més (epígraf 1.2.1): 48 euros per cada 1.000 litres.

    »c) Altres gasolines sense plom (epígraf 1.2.2): 48 euros per cada 1.000 litres.

    »d) Gasoil per a ús general (epígraf 1.3): 48 euros per cada 1.000 litres.

    »e) Gasoil per a ús com a carburant o combustible (epígraf 1.4): 6 euros per cada 1.000 litres.

    »f) Fuel (epígraf 1.5): 2 euros per tona.

    »g) Querosè per a ús general (epígraf 1.11): 48 euros per cada 1.000 litres.

    »h) Bioetanol i biometanol per a ús com a carburant (epígraf 1.13): 48 euros per cada 1.000 litres.

    »i) Biodièsel per a ús com a carburant (epígraf 1.14): 48 euros per cada 1.000 litres.

    »j) Biodièsel i bioetanol per a ús com a combustible (epígraf 1.15): 6 euros per cada 1.000 litres.»

  123. Es deroga l’article 4 i se suprimeix la secció segona del capítol II del títol I de la Llei 7/2004, del 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives.

    Article 136. Tipus autonòmic de devolució del gasoil d’ús professional de l’impost sobre hidrocarburs

    El tipus autonòmic de devolució del gasoil d’ús professional de l’impost sobre hidrocarburs, regulat per l’article 50 bis.6.a de la Llei de l’Estat 38/1992, del 28 de desembre, d’impostos especials, és de 48 euros per 1.000 litres.

    Títol II. Mesures relatives al règim jurídic de les finances públiques

    Capítol I. Gestió financera i control

    Article 137. Modificació de la Llei de finances públiques

  124. S’afegeix un apartat, el 14, a l’article 7 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, amb el text següent:

    14. Els altres ingressos que, d’acord amb la llei que els sigui aplicable, tinguin la consideració d’ingressos de dret públic.

  125. S’afegeix un article, el 31 bis, al text refós de la Llei de finances públiques de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

    Article 31 bis. Avaluació econòmica de polítiques públiques

    1. El departament competent en matèria de finances, en col·laboració amb els departaments i les entitats del sector públic de la Generalitat, ha d’impulsar i coordinar l’avaluació econòmica de les polítiques públiques per tal d’assegurar la rellevància, l’eficiència i l’efectivitat tant de les polítiques existents com de les futures.

    »2. Sens perjudici de l’informe d’impacte pressupostari que sigui preceptiu en cada cas, els projectes d’inversió i les intervencions públiques que es prevegi que tinguin un impacte rellevant han d’anar acompanyats d’un informe d’impacte econòmic i social en què s’avaluïn els costos i els beneficis que implica el projecte per als seus destinataris i per a la realitat social i econòmica, mitjançant l’anàlisi cost benefici o altres sistemes d’avaluació en els termes que estableixi el Govern.»

  126. Es modifica l’article 71 del text refós de la Llei de finances públiques de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 71

    1. Les entitats públiques que formen part del sector públic de la Generalitat amb participació majoritària, directament o indirectament, i també les altres entitats incloses en el sector d’administracions públiques de la Generalitat segons el sistema europeu de comptes, són objecte de control financer mitjançant la forma d’auditoria sota la direcció de la Intervenció General, d’acord amb el pla anual que per a cada exercici econòmic aprova el conseller o consellera del departament competent en matèria d’economia i finances a proposta de la Intervenció General.

    »2. Les subvencions corrents i de capital, préstecs, avals i altres ajuts de la Generalitat i entitats que en depenguin que rebin les persones i entitats privades i públiques alienes a la Generalitat o participades minoritàriament per la Generalitat són objecte de control financer mitjançant la forma d’auditoria sota la direcció de la Intervenció General.

    »3. Les entitats autònomes de tipus comercial, industrial i financer; les empreses públiques, tant si estan constituïdes en forma de societat anònima com si no ho estan; les universitats públiques finançades per la Generalitat, i les fundacions i els consorcis en els quals participa la Generalitat han de trametre a la Intervenció General de la Generalitat i a la Sindicatura de Comptes, abans del 30 d’abril de cada any, la liquidació del pressupost, els comptes anuals i la memòria de gestió de l’exercici anterior. També han de trametre la mateixa documentació referida a les empreses i altres entitats en què participen.

    »4. Les universitats públiques, les empreses i les entitats que, d’acord amb les normes reguladores del sistema europeu de comptes, es considera que formen part del sector de les administracions públiques, i també la resta d’entitats el pressupost de les quals figura en els pressupostos de la Generalitat que aprova el Parlament, han de trametre a la Intervenció General de la Generalitat mensualment, dins el mes següent, o amb la periodicitat que es determini, la informació sobre l’execució del pressupost i la situació d’endeutament, amb el model i amb el contingut que a aquest efecte ha d’establir la Intervenció General de la Generalitat.

    »5. Sens perjudici del que estableix l’apartat 3, la Sindicatura de Comptes ha de presentar anualment al Parlament un informe de fiscalització de les entitats a què fa referència l’apartat 4 quan llur pressupost anual superi els cent-cinquanta milions d’euros o la xifra que determini anualment la Llei de pressupostos.

    »6. Les entitats a què fa referència l’apartat 3 poden establir òrgans propis de control econòmic i financer intern. Corresponen a la Intervenció General de la Generalitat les funcions de coordinació, inspecció, assessorament i impuls d’aquests òrgans.

    »7. Les actuacions de control a què es refereix aquest article han de comprendre una auditoria financera i de regularitat, a fi de comprovar que l’actuació de l’entitat s’ha ajustat a la legalitat vigent i a les directrius del Govern i del departament competent en matèria de finances que li siguin aplicables, i també que les transferències rebudes de la Generalitat s’han aplicat a les finalitats previstes; en cas contrari, poden incloure la proposta de les mesures d’ajust i de compensació que siguin pertinents.»

  127. S’afegeix una lletra, la g bis, a l’article 92.2 del text refós de la Llei de finances públiques de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

    g bis) La possibilitat de reducció parcial o total de la subvenció, abans que no es dicti la resolució definitiva, com a conseqüència de les restriccions que derivin del compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

  128. Es modifica l’apartat 7 de l’article 107 del text refós de la Llei de finances públiques de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    7. En el cas de pagaments anticipats no és procedent la constitució de garanties, llevat que l’instrument de concessió ho prevegi expressament.

  129. Es modifica l’apartat 3 de l’article 108 del text refós de la Llei de finances públiques de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    3. En el cas de pagaments anticipats no és procedent la constitució de garanties, llevat que les bases reguladores ho prevegin expressament.

    Capítol II. Estabilitat pressupostària

    Article 138. Modificació de la Llei 6/2012 (Estabilitat pressupostària)

  130. Es modifiquen els paràgrafs tercer i quart del preàmbul de la Llei 6/2012, del 17 de maig, d’estabilitat pressupostària, que resten redactats de la manera següent:

    Per a garantir el manteniment d’aquestes prestacions al llarg del temps, cal, d’una banda, comptar amb un nivell d’ingressos suficient, la qual cosa demana l’establiment d’un nou marc de finançament que permeti disposar d’uns fonaments de suficiència en els ingressos i de la coresponsabilitat de l’Estat, i cal també, d’altra banda, que les despeses s’ajustin als ingressos, amb la finalitat d’acotar la necessitat d’endeutament. Un endeutament excessiu no és factible a un cost moderat i, a més, compromet l’autonomia financera. A la vegada, i dins del marc legislatiu vigent, cal tenir en compte l’acció anticíclica i d’estabilització econòmica dels poders públics per mitjà del pressupost, com una eina fonamental per al desenvolupament i per la mateixa estabilitat pressupostària a mitjà i llarg termini en el marc de la Unió Europea.

    Així, per a garantir aquesta estabilitat i en coherència amb l'article 214 de l'Estatut, que atribueix a la Generalitat l’assoliment dels objectius d’estabilitat pressupostària, atenent els principis de la Unió Europea, entre d’altres, es fa necessària l’aprovació d’aquesta llei. La previsió pressupostària a mitjà termini és un element essencial per a la consecució d’aquests objectius. En aquest sentit, aquesta previsió a mitjà termini també podrà desenvolupar una funció addicional: reflectir la voluntat del Govern pel que fa l’evolució de les futures partides previstes de despesa i d’ingrés.»

  131. Es modifica l'apartat 1 de l'article 2 de la Llei 6/2012, que resta redactat de la manera següent:

    1. La Generalitat es compromet amb el compliment del principi d’estabilitat pressupostària. El compromís en l’assoliment dels objectius de consolidació fiscal pretén preservar la viabilitat econòmica de la Generalitat, l’equitat intergeneracional i intrageneracional de les seves polítiques i la seva autonomia financera.

  132. Es modifica l’article 6 de la Llei 6/2012, que resta redactat de la manera següent:

    Article 6. Objectiu d’estabilitat pressupostària

    Per a garantir la sostenibilitat de les finances de la Generalitat, l’objectiu d’estabilitat pressupostària s’estableix en un dèficit estructural del 0,14% del producte interior brut català, que s’ha de complir l’any 2019.»

  133. Es modifica l’article 9 de la Llei 6/2012, que resta redactat de la manera següent:

    Article 9. Període transitori

    Els comptes de la Generalitat corresponents al període 2012-2018 s’han d’elaborar ajustant-se a la senda que ha de permetre assolir l’objectiu de dèficit estructural l’any 2019 i d’acord amb el punt 1b de la disposició transitòria primera de la Llei orgànica 2/2012, del 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.»

  134. Es modifica l’article 10 de la Llei 6/2012, que resta redactat de la manera següent:

    Article 10. Principi de transparència pressupostària i de gestió financera

    1. El departament responsable de la política econòmica de la Generalitat ha de proveir la disponibilitat pública de la informació econòmica financera relativa als subjectes integrats en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei.

    »2. Els ens i organismes que integren la Generalitat i els que en depenen han de subministrar tota la informació necessària per al compliment de les disposicions d’aquesta llei.

    »3. El departament competent en matèria de finances ha d’elaborar un informe anual de caràcter específic sobre les càrregues financeres de la Generalitat, i l’ha de lliurar al Parlament integrat dins l’Informe econòmic i financer que acompanya el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat.»

  135. S’afegeix una disposició addicional, única, a la Llei 6/2012, amb el text següent:

    Disposició addicional. Recuperació de la despesa pública dins el marc pressupostari a mitjà termini

    Dins el marc pressupostari a mitjà termini a què fa referència l’article 12, la recuperació de la despesa pública s’ha de vincular al restabliment de les cobertures socials en els àmbits educatius, sanitaris i socials, per preservar els drets dels col·lectius socials més vulnerables i amb major risc d’exclusió social, amb l’objectiu de garantir el principi d’igualtat d’oportunitats, i s’ha de vincular també a polítiques d’estímul que promoguin la generació de nova ocupació i l’activitat econòmica. En qualsevol cas, el Govern ha de buscar el màxim consens en l’elaboració del marc pressupostari a mitjà termini.»

    Capítol III. Modificacions legislatives en matèria patrimonial

    Article 139. Modificació de la Llei de patrimoni

  136. Es modifica l’apartat 1 de l’article 7 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2002, del 24 de desembre, que resta redactat de la manera següent:

    1. La desafectació dels béns de domini públic de la Generalitat correspon a la persona titular del departament competent en matèria de patrimoni. Abans, però, la unitat directiva competent en matèria de patrimoni ha d’instruir un expedient que acrediti que no és necessària l’afectació a l’ús general o als serveis públics.

  137. Es modifica el primer paràgraf de l’apartat 2 de l’article 18 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    2. L’alienació de béns immobles o drets reals es pot fer per subhasta pública, per concurs públic o per adjudicació directa, d’acord amb l’apartat 5.

  138. S’afegeix una lletra, la h, a l’apartat 5 de l’article 18 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

    h) Quan el valor de taxació del bé no excedeixi de vint mil euros i s’incorporin tres ofertes al procediment, sempre que sigui possible.

  139. S’afegeix un apartat, el 7, a l’article 18 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

    7. Els béns immobles que la Generalitat ha adquirit per títol de successió intestada es poden alienar per subhasta pública, per concurs públic o per adjudicació directa, en els termes previstos en aquest article i en la normativa reguladora de les herències intestades.

    De manera excepcional, el Govern, amb un informe previ favorable de la unitat directiva competent en matèria de patrimoni, i a proposta de la persona titular del departament competent en matèria de patrimoni, pot acordar, sigui quin sigui el valor de taxació del bé, l’adjudicació directa, atenent la peculiaritat del bé o la urgència de l’alienació o per raons de les limitacions del mercat immobiliari de la localitat on està situat el bé.

    »El producte de la venda s’ha de destinar a donar compliment a les finalitats que preveu la normativa civil aplicable.»

  140. Es modifica l’apartat 1 de l’article 20 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    1. Correspon al titular del departament competent en matèria de patrimoni acordar l’alienació dels béns mobles. La resolució que acordi l’alienació implica la desafectació dels béns.

    L’alienació de béns mobles s’ha de fer mitjançant subhasta pública i es pot acordar per béns individualitzats o per lots, seguint el mateix procediment que es preveu per a l’alienació de béns immobles. La publicitat de la subhasta d’aquests béns mobles, quan llur valor és inferior a 60.000 euros, pot basar-se exclusivament en mitjans electrònics, si així ho decideix l’òrgan competent per a acordar l’alienació.

    »No obstant l’anterior, l’alienació pot efectuar-se de manera directa en els mateixos supòsits a què es refereix l’article 18.5, si bé, amb relació a l’apartat h de l’article 18.5, per als béns mobles el valor no ha d’excedir de 6.000 euros. Igualment es pot acordar l’alienació directa quan es tracta de béns obsolets, peribles o deteriorats per l’ús.

    »En el supòsit d’alienació directa dels béns mobles no es requereix l’establiment de cap garantia.

    »Si es tracta d’obres d’art o d’objectes d’interès històric, arqueològic o artístic l’aprovació correspon al Govern; però correspon al Parlament, per mitjà d’una llei, si el valor, segons taxació pericial, excedeix de 500.000 euros.»

  141. Es modifica l’apartat 3 de l’article 20 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    3. El departament competent en matèria de patrimoni pot acordar la cessió gratuïta o amb contraprestació de béns mobles i de l’ús dels drets de la propietat intel·lectual a favor d’entitats vinculades a la Generalitat o a favor de qualsevol administració pública, o a favor de corporacions públiques o privades sense ànim de lucre, per a finalitats d’utilitat pública o d’interès social. Així mateix, els departaments que tenen assignats drets de propietat intel·lectual poden signar convenis de cooperació amb les entitats esmentades que tinguin per objecte un intercanvi de programari.

  142. S’afegeix un apartat, el 4, a l’article 20 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

    4. Els béns mobles que la Generalitat ha adquirit per títol de successió intestada es poden alienar per subhasta pública en els termes d’aquesta llei i de la normativa reguladora de les herències intestades.

    La persona titular del departament competent en matèria de patrimoni, amb l’informe previ favorable de la unitat directiva competent en matèria de patrimoni, i sempre amb la incorporació de tres ofertes, pot acordar l’alienació directa dels béns mobles, atenent la peculiaritat del bé o la urgència de l’alienació o per raons de les limitacions del mercat.

    »Si es tracta d’obres d’art o d’objectes d’interès històric, arqueològic o artístic, amb l’informe previ favorable de la unitat directiva competent en matèria de patrimoni, i a proposta de la persona titular del departament competent en matèria de patrimoni, l’aprovació correspon al Govern.

    »Quan l’alienació directa sigui procedent no es requereix l’establiment de cap garantia.

    »El producte de la venda s’ha de destinar a donar compliment a les finalitats que estableix la normativa civil aplicable.»

  143. Es modifica l’apartat 1 de l’article 22 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    1. Mitjançant acord, el Govern, a proposta de la persona titular del departament competent en matèria de patrimoni, pot cedir gratuïtament el domini de béns immobles patrimonials de la Generalitat a favor d’altres administracions o institucions públiques o entitats privades sense ànim de lucre que hagin d’utilitzar-los per a finalitats d’utilitat pública o d’interès social.

    En els mateixos termes i condicions, la persona titular del departament competent en matèria de patrimoni, mitjançant resolució, pot cedir gratuïtament l’ús dels béns immobles patrimonials de la Generalitat.»

  144. Es modifica l’apartat 3 de l’article 22 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    3. L’acord o la resolució de cessió sempre ha de consignar l’ús concret i les finalitats a què les entitats cessionàries han de destinar els béns i el termini per a complir les finalitats i per a ésser destinats els béns, i ha d’establir el dret de reversió automàtica de ple dret al patrimoni de la Generalitat per al cas que els béns cedits no es destinin a l’ús determinat o deixin d’ésser-hi destinats en els terminis fixats.

  145. Es modifica l’apartat 5 de l’article 22 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    5. La resolució de cessió d’ús o la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de l’acord de cessió del domini porta implícita la desafectació dels béns objecte de cessió sense cap altre requisit.

  146. Es modifica l’article 28 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 28

    1. L’ús de béns immobles de domini públic fet per persones o entitats determinades que impliqui la limitació o l’exclusió d’altres exigeix l’atorgament d’un permís d’ocupació temporal per part de la persona titular de la secretaria general del departament competent en matèria de patrimoni, si no implica la realització d’obres de caràcter permanent. Aquest permís es pot atorgar per un termini màxim de tres anys, que es pot prorrogar per causa degudament justificada, si bé pot ésser lliurement revocat en qualsevol moment per l’Administració. Si els sol·licitants són més d’un, s’han d’observar sempre les regles de publicitat i de concurrència. El permís d’ocupació temporal es pot atorgar gratuïtament o amb contraprestació, atenent la finalitat o l’ús per part de l’ocupant.

    »2. La persona titular de la secretaria general que tingui assignat un bé immoble demanial pot autoritzar-ne, sia de manera gratuïta o amb contraprestació, l’ocupació temporal, sempre que el termini no sigui superior a un mes, o per a la organització de seminaris, conferències, presentacions o usos anàlegs. En l’autorització s’han de fixar les condicions d’utilització de l’immoble, i s’hi ha d’establir el que sigui necessari per tal que no interfereixi en el bon funcionament dels serveis. L’autorització s’ha de notificar a la unitat directiva competent en matèria de patrimoni en el termini dels cinc dies següents, a comptar de l’atorgament de l’autorització.»

  147. Es modifica l’article 29 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 29

    1. Quan l’ús dels béns especificats per l’article 28 requereixi l’execució d’obres de caràcter permanent, aquest ha d’ésser atorgat mitjançant concessió administrativa. L’atorgament de concessions sobre béns de domini públic correspon a la persona titular del departament competent en matèria patrimonial, i s’ha d’efectuar en règim de concurrència, si bé es pot acordar l’atorgament directe en els supòsits a què es refereix l’article 18.5 o si es donen circumstàncies especials justificades degudament.

    »2. Les concessions sobre béns de domini públic amb relació a propietats administratives especials s’han de regular per llur normativa pròpia i, supletòriament, per aquesta llei.

    »3. En cap cas no poden ésser titulars de concessions demanials les persones que es troben afectades per alguna de les prohibicions de contractar regulades per la legislació de contractes del sector públic. Si, amb posterioritat a l’atorgament de la concessió, el concessionari incorre en alguna de les prohibicions per a contractar, es produeix l’extinció de la concessió, sense dret a indemnització.

    »4. Sigui quin sigui el procediment que s’hagi seguit per a l’adjudicació, un cop atorgada la concessió demanial s’ha de procedir a formalitzar-la en document administratiu. Aquest document és suficient per a inscriure la concessió en el Registre de la Propietat.

    »5. Les concessions s’han d’atorgar per termini determinat, si bé el termini màxim de durada, pròrrogues incloses, no pot ésser superior a 75 anys, llevat que s’estableixi un termini inferior en les normes especials que li siguin aplicables.

    »6. Les concessions demanials es poden atorgar amb caràcter gratuït o amb contraprestació. Poden ésser gratuïtes en els supòsits en què la utilització privativa o l’aprofitament del bé de domini públic no comporti una utilitat econòmica per al concessionari, o, en el cas que la comporti, si la utilització o l’aprofitament comporta condicions o contraprestacions per al beneficiari que l’anul·len o la fan irrellevant.»

  148. Es modifica l’article 30 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 30

    1. Els béns patrimonials de la Generalitat que no interessa d’alienar s’han d’explotar d’acord amb el criteri de més rendibilitat, en les condicions usuals en la pràctica civil o mercantil.

    »2. Els arrendaments a particulars i qualsevol altra forma de cessió acordada en virtut de l’apartat 1 s’han de subjectar als principis de publicitat i de concurrència.

    »3. El conseller o consellera del departament competent en matèria de patrimoni pot acordar l’explotació de béns patrimonials quan l’explotació s’hagi d’instrumentar amb subjecció a la legislació reguladora dels arrendaments rústics o urbans.

    »4. La persona titular de la unitat directiva competent en matèria de patrimoni pot autoritzar l’ús dels béns patrimonials immobles per un termini inferior a dos mesos, o per a l’organització de seminaris, conferències, presentacions o usos anàlegs. L’atorgament de l’autorització ha de fixar les condicions de la utilització de l’immoble i pot ésser de caràcter gratuït o amb contraprestació, atenent la utilització del bé per part de la persona autoritzada.»

  149. Es modifica l’article 36 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 36

    1. Les entitats o els organismes que depenen de l’Administració de la Generalitat i les que, sigui quina sigui la seva forma jurídica, tinguin participació majoritària de la Generalitat, quan contractin serveis d’assegurances, han de sol·licitar, prèviament a la licitació pública o invitació a persones candidates, l’informe tècnic de la direcció general competent en matèria de patrimoni. L’informe, que té caràcter preceptiu, ha d’analitzar les condicions econòmiques i tècniques que regulen la contractació i llur adequació a la normativa sectorial i a la gerència de riscos de la Generalitat.

    »2. L’emissió de l’informe a què fa referència l’apartat 1 té per objecte especialment el plec de prescripcions tècniques i el pressupost de licitació i, a tal efecte, cal trametre a la direcció general competent en matèria de patrimoni l’expedient de contractació.

    »L’informe s’ha d’emetre en el termini de quinze dies hàbils a comptar de la recepció de la sol·licitud.

    »En el termini dels quinze dies posteriors a la formalització del contracte o de la pòlissa d’assegurances se n’ha d’enviar una còpia a la direcció general esmentada.

    »3. Si es tramita una modificació del contracte d’assegurances, es requereix, abans del tràmit d’audiència amb l’entitat asseguradora, un informe previ sobre les noves condicions, segons les determinacions de l’apartat 1. Una vegada formalitzada la modificació, s’ha de comunicar en el termini de quinze dies a la direcció general competent en matèria de patrimoni, i cal aportar el suplement o l’apèndix corresponent.

    »4. Les renovacions dels contractes d’assegurances que no alterin llurs condicions s’han de comunicar, en el termini de quinze dies, després de formalitzar-les amb l’entitat asseguradora.

    »5. Totes les comunicacions entre els òrgans es poden fer per mitjans electrònics.»

    Article 140. Modificació de la Llei de l’estatut de l’empresa pública catalana

  150. Es modifica l’apartat 2 de l’article 26 del text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l’estatut de l’empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, del 24 de desembre, que resta redactat de la manera següent:

    2. Si es tracta de béns immobles, la transmissió a què fa referència l’apartat 1 ha d’ésser autoritzada pel Govern, sigui quin sigui el valor pericialment fixat, si la transmissió es fa a favor d’entitats de dret públic o societats amb participació majoritària de la Generalitat que tinguin el mateix objecte social. En la resta de casos, la competència per a l’autorització s’ha de determinar d’acord amb el que estableix l’article 5.

  151. S’afegeix un apartat, el 4, a l’article 26 del text refós de la Llei 4/1985, amb el text següent:

    4. Correspon al Govern l’autorització per a la transmissió de béns i drets que formin part de l’actiu de l’entitat transmissora i que no estiguin relacionats amb l’objecte de la transmissió, sigui quin sigui el valor pericialment fixat i sempre que l’entitat adquirent sigui una entitat pública o una societat amb participació majoritària de la Generalitat ja constituïdes o que es constitueixin per a explotar-los, sia directament, sia indirectament.

    Títol III. Mesures administratives en matèria de funció pública

    Capítol I. Normes generals

    Article 141. Modificació de la Llei de la funció pública

  152. S’afegeix una disposició addicional, la vint-i-sisena, al text únic de la Llei de la funció pública de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, amb el text següent:

    Vint-i-sisena. Reassignacions funcionals d’empleats públics

    Amb la finalitat d’aconseguir un millor aprofitament dels recursos que garanteixi l’eficàcia del servei que es presta als ciutadans, els departaments i les entitats del sector públic que hi estan vinculades, en el marc de convenis de col·laboració interadministrativa o de programes per al desenvolupament de projectes d’interès comú, identificats i amb l’informe previ del departament competent en matèria de funció pública, poden dur a terme reassignacions funcionals d’empleats públics, d’acord amb la normativa laboral i de funció pública aplicable.»

  153. S’afegeix una disposició addicional, la vint-i-setena, al text únic de la Llei de la funció pública de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

    Vint-i-setena. Compartició de serveis en matèria d’universitats

    La Generalitat i les universitats públiques, quan actuïn de manera consorciada, amb l’objectiu fonamental de compartir serveis acadèmics, científics i de gestió, per tal de potenciar les sinergies i les economies d’escala, i d’aconseguir millorar l’eficàcia, l’eficiència i la qualitat dels serveis que presten, poden adscriure personal al consorci, d’acord amb el règim jurídic aplicable. El personal d’administració i serveis funcionari resta, preferentment, respecte de la seva entitat d’origen, en la situació administrativa de serveis en altres administracions públiques i conserva la condició de personal de la seva entitat d’origen.»

  154. S’afegeix una disposició addicional, la vint-i-vuitena, al text únic de la Llei de funció pública de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

    Vint-i-vuitena. Registre d’òrgans de representació del personal al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, del seu sector públic i de les universitats públiques catalanes i entitats dependents

    1. Es crea, sota la dependència del departament competent en matèria de funció pública, el Registre d’òrgans de representació del personal al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, del seu sector públic i de les universitats públiques catalanes i entitats dependents.

    »2. Són objecte d’inscripció o anotació en el Registre a què fa referència l’apartat 1 els actes adoptats per l’Administració de la Generalitat, pel seu sector públic i per les universitats públiques catalanes i entitats dependents que afectin les matèries següents:

    »a) Creació, modificació i supressió d’òrgans de representació del personal funcionari, estatutari o laboral: juntes de personal, delegats de personal, comitès d’empresa i comitès de seguretat i salut.

    »b) Nombre i identitat dels membres dels òrgans esmentats, i també les variacions que s’hi produeixin.

    »c) Creació, modificació i supressió de seccions sindicals, i també el nombre i la identitat dels delegats corresponents.

    »d) Cessions de crèdits horaris legalment o convencionalment establerts que donin dret a la dispensa total o parcial d’assistència al treball.

    »e) Alliberaments institucionals que derivin, si s’escau, del que disposen les normes, els pactes o els convenis i qualsevol altra modificació en l’obligació o en el règim d’assistència al treball.

    »3. La gestió del Registre a què fa referència l’apartat 1 s’ha d’ajustar al que disposa la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.»

    Capítol II. Normes sectorials

    Article 142. Import dels triennis del personal estatutari de l’Institut Català de la Salut

  155. Els triennis del personal estatutari de l’Institut Català de la Salut consisteixen, d’acord amb l’article 23.b de la Llei de l’Estat 7/2007, del 13 d’abril, de l’estatut bàsic de l’empleat públic, en una quantitat igual per a cada subgrup o grup de classificació professional.

    Les retribucions dels professionals que percebin en concepte de triennis quantitats diferents a les que figuren en les lleis de pressupostos de Generalitat s’adequaran al que estableix el paràgraf anterior.

  156. El personal que, per l’adequació retributiva a què fa referència aquest article, passi a percebre unes retribucions brutes en còmput anual inferiors a les que percebia, percep un complement personal transitori absorbible consistent en la diferència entre la totalitat de les retribucions anteriors i la totalitat de les noves retribucions.

    Per al càlcul del complement personal transitori absorbible no es tenen en compte les retribucions que no són ni fixes ni periòdiques o que es poden percebre per acumulació de places o en concepte d’indemnització.

    Aquest complement s’ha d’absorbir d’acord amb el que estableixin les lleis de pressupostos de la Generalitat.

    Article 143. Consideració de l’Institut Català de la Salut com a administració pública a l’efecte de la prevenció de riscos laborals

    En matèria de prevenció de riscos laborals, l’Institut Català de la Salut té la consideració d’administració pública i resta subjecte al que disposa la normativa reguladora del procediment administratiu especial per a la imposició de mesures correctores d’incompliments en matèria de prevenció de riscos laborals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat.

    Article 144. Modificació de la Llei 3/1995 (Universitat Oberta de Catalunya)

  157. Es modifica l’apartat 3 de l’article 8 de la Llei 3/1995, del 6 d’abril, de reconeixement de la Universitat Oberta de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    3. El Patronat de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya és constituït pels membres següents:

    a) Tres patrons en representació de les entitats següents: un representant de la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis, o l’entitat que la succeeixi, un representant de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i un representant de l’Institut d’Estudis Catalans.

    »b) Tres patrons designats per una comissió composta per les entitats a què fa referència la lletra a d’entre persones físiques o jurídiques, de rellevància en els àmbits social, cultural, científic o professional, que no pertanyin al sector públic. La comissió ha de designar els tres patrons per unanimitat, havent escoltat el rector, i ha de garantir la independència dels patrons respecte dels membres de la comissió que els designa.

    »c) Cinc patrons designats pel Govern.»

  158. S’afegeixen dos apartats, el 3 bis i el 3 ter, a l’article 8 de la Llei 3/1995, amb el text següent:

    3 bis. El president del Patronat és escollit pels patrons per majoria. Actua com a secretari del Patronat el secretari general de la Universitat Oberta de Catalunya.

    3 ter. El Patronat de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya pot acordar, per una majoria de dos terços, de modificar la composició que estableix l’apartat 3, mitjançant la modificació dels estatuts, d’acord amb la normativa aplicable. La composició del Patronat ha de tenir en tot cas la representació de l’Administració de la Generalitat, mitjançant el departament competent en matèria d’universitats.»

  159. El Patronat de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya ha d’adaptar els seus estatuts a la modificació de la Llei 3/1995 establerta pels apartats 1 i 2 en el termini de tres mesos a comptar de l’entrada en vigor de la llei present. Un cop aprovada la modificació, el Govern ha de nomenar en el termini de dos mesos els cinc patrons que li correspon de designar, i després d’aquest nomenament s’ha de completar la designació de la resta de membres del Patronat.

    Article 145. Modificació de la Llei 17/2003 (Cos d’Agents Rurals)

  160. Es modifica l’article 17 de la Llei 17/2003, del 4 de juliol, del Cos d’Agents Rurals, que resta redactat de la manera següent:

    Article 17. Càrrecs de comandament

    La provisió de comandaments del Cos d’Agents Rurals s’ha de fer per concurs de mèrits i capacitats entre els membres de les diverses escales del cos, tret dels llocs de cap d’àrea regional, la provisió dels quals s’ha de dur a terme per lliure designació d’entre els funcionaris de l’escala executiva, i d’inspector o inspectora en cap, la provisió del qual s’ha de dur a terme per lliure designació d’entre els funcionaris de l’escala superior del Cos d’Agents Rurals.»

  161. S’afegeix una disposició transitòria, la quarta, a la Llei 17/2003, amb el text següent:

    Quarta

    Mentre el Cos d’Agents Rurals no disposi d’agents en alguna de les categories professionals establertes per l’article 15, l’accés a la categoria vacant es pot fer prescindint del requisit temporal de dos anys de servei actiu en l’escala immediatament inferior que estableix el dit article.»

  162. Durant l’exercici pressupostari del 2014, s’han d’iniciar els tràmits per a dur a terme el desplegament de l’escala executiva del Cos d’Agents Rurals, que comprèn la categoria de sotsinspector o sotsinspectora, en funció de les disponibilitats pressupostàries.

    Títol IV. Mesures de reestructuració i racionalització del sector públic

    Capítol I. Entitats de dret públic de la Generalitat

    Article 146. Modificació de la Llei 6/2008 (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts)

  163. Es modifiquen les lletres a i c de l’article 8 de la Llei 6/2008, del 13 de maig, del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, que resten redactades de la manera següent:

    a) El Plenari el convoca la presidència, a iniciativa pròpia o si ho sol·liciten tres membres com a mínim.

    c) Per a la constitució vàlida del Plenari és necessària la presència de quatre dels seus membres, com a mínim, inclosa la presidència i la secretaria o qui les substitueixi legalment.

  164. Es modifica l’apartat 2 de l’article 12 de la Llei 6/2008, que resta redactat de la manera següent:

    2. La direcció del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts està subjecta a les incompatibilitats de l’article 9.3 i al règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat en tot allò que no s’oposi al que estableix el dit article 9.3.

    Article 147. Modificació de la Llei 7/2007 (Agència Tributària de Catalunya)

  165. Es modifica la lletra d de l’apartat 1 de l’article 2 de la Llei 7/2007, del 17 de juliol, de l’Agència Tributària de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

    d) Portar a terme la relació amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària i els òrgans amb funcions equivalents d’altres administracions públiques, respecte a la gestió, la liquidació, la inspecció i la recaptació dels tributs estatals cedits totalment o parcialment a la Generalitat, incloent-hi l’obtenció de dades i informació, i també la relació amb els òrgans economicoadministratius, sens perjudici dels informes previs que escaiguin que hagin d’ésser elaborats per la direcció general competent en matèria de tributs.

  166. Es modifica la lletra f de l’apartat 1 de l’article 2 de la Llei 7/2007, que resta redactada de la manera següent:

    f) Qualsevol altra que li sigui atribuïda per llei, per conveni administratiu, per encàrrec de gestió o per qualsevol altra fórmula jurídica establerta per la normativa vigent.

  167. Es modifica l’apartat 1 de l’article 7 de la Llei 7/2007, que resta redactat de la manera següent:

    1. La presidència de l’Agència Tributària de Catalunya correspon a la persona titular de l’òrgan mitjançant el qual l’Agència s’adscriu al departament competent en matèria de finances.

  168. Es modifica la lletra a de l’apartat 2 de l’article 9 de la Llei 7/2007, que resta redactada de la manera següent:

    a) Exercir la direcció ordinària de l’Agència, que inclou donar les instruccions sobre tots els temes relacionats amb els serveis i funcions de l’Agència i dictar les instruccions de caràcter tributari dins les seves competències.

  169. Es modifica l’apartat 1 de l’article 10 de la Llei 7/2007, que resta redactat de la manera següent:

    1. El Comitè Executiu de l’Agència és presidit pel director o directora de l’Agència, i és integrat pels caps d’àrea i pels delegats territorials que es determinin per reglament. Actua com a secretari o secretària el membre del Comitè o el funcionari o funcionària que determini el director o directora, si bé en aquest darrer cas no té dret a vot.

    El president o presidenta del Comitè Executiu pot decidir sobre l’assistència a les sessions del Comitè, amb veu però sense vot, de persones que estiguin relacionades amb els temes objecte de debat.»

  170. Es modifica l’apartat 7 de la disposició addicional quarta de la Llei 7/2007, que resta redactat de la manera següent:

    7. L’ingrés a les escales d’inspecció tributària i tècnica tributària del Cos Superior d’Inspecció i Tècnica Tributària de la Generalitat de Catalunya es fa, amb una convocatòria pública prèvia, pels sistemes d’oposició o de concurs oposició, i mitjançant torns d’accés lliure i/o torns de promoció interna.

    Per a accedir a les escales d’inspecció tributària i tècnica tributària del Cos Superior d’Inspecció i Tècnica Tributària de la Generalitat de Catalunya cal tenir el títol de doctor, de graduat o llicenciat, d’enginyer, d’arquitecte o equivalent.

    »En les convocatòries d’accés a l’escala d’inspecció tributària del Cos Superior d’Inspecció i Tècnica Tributària de la Generalitat de Catalunya, tenen dret a prendre part en el torn de promoció interna els funcionaris de la Generalitat que pertanyin a cossos o escales del subgrup A1 i compleixin els requisits i condicions establerts per la normativa general de funció pública.

    »Pel que fa a l’accés a l’escala tècnica tributària, almenys un 50% de les places que es convoquin s’ha de proveir pel procediment d’oposició pel torn lliure. En les convocatòries corresponents s’han d’establir, en qualsevol cas, dos torns de promoció interna, un per als funcionaris de carrera amb una antiguitat mínima de dos anys en qualsevol dels cossos i escales del grup A, subgrup A1, i l’altre per als funcionaris de carrera amb una antiguitat mínima de dos anys en qualsevol dels cossos i escales del grup A, subgrup A2. Els funcionaris que pertanyin al grup A, subgrup A2, han de complir, en qualsevol cas, els requisits de titulació per a accedir al grup A, subgrup A1.»

  171. Es modifica la disposició addicional novena de la Llei 7/2007, que resta redactada de la manera següent:

    Disposició addicional novena. Règim pressupostari

    Fins que no es modifiqui la normativa reguladora de les finances públiques de la Generalitat i el règim jurídic del seu sector públic, és aplicable a l’Agència Tributària de Catalunya el règim pressupostari regulat per als ens determinats per l’apartat b.1 de l’article 1 del text refós de la Llei de l’estatut de l’empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, del 24 de desembre

  172. S’afegeix una disposició addicional, la quinzena, a la Llei 7/2007, amb el text següent:

    Disposició addicional quinzena. Cos Tècnic de Gestors Tributaris de la Generalitat de Catalunya

    1. Es crea el Cos Tècnic de Gestors Tributaris de la Generalitat de Catalunya, pertanyent al grup A, subgrup A2, d’acord amb les disposicions del capítol 2 del títol 3 del text únic de la Llei de la funció pública de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre.

    »2. El Cos Tècnic de Gestors Tributaris de la Generalitat de Catalunya s’adscriu a l’Agència Tributària de Catalunya, de la qual depèn orgànicament i funcionalment.

    »3. Al Cos Tècnic de Gestors Tributaris de la Generalitat de Catalunya li correspon de complir les funcions d’aplicació del sistema tributari regulades per aquesta llei i per les normes que la despleguen.

    »4. Les funcions pròpies del Cos Tècnic de Gestors Tributaris de la Generalitat de Catalunya es desenvolupen en el marc dels procediments tributaris existents, i són les següents:

    »a) Efectuar les actuacions de detecció de l’incompliment de les obligacions tributàries formals, inclosa la presentació de declaracions i autoliquidacions tributàries.

    »b) Efectuar les actuacions pròpies dels procediments d’aplicació dels tributs i dels procediments de revisió en via administrativa que li hagin estat assignades per l’òrgan competent.

    »c) Proposar la pràctica de liquidacions derivades dels procediments tributaris i la imposició de sancions tributàries a l’òrgan competent per a dictar-les.

    »d) Efectuar les actuacions d’obtenció d’informació relacionades amb l’aplicació dels tributs que li hagin estat assignades per l’òrgan competent.

    »e) Prestar assistència tributària als contribuents i informar-los de llurs obligacions i drets.

    »f) Acomplir la resta de funcions d’aplicació del sistema tributari i de suport en el desenvolupament dels procediments tributaris que li siguin atribuïdes per la normativa o assignades pels òrgans competents.

    »5. El director o directora de l’Agència pot concretar les funcions i tasques específiques dels funcionaris del Cos Tècnic de Gestors Tributaris de la Generalitat de Catalunya.

    »6. Per a l’ingrés en el Cos Tècnic de Gestors Tributaris de la Generalitat de Catalunya s’ha d’exigir el títol d’enginyer tècnic, de diplomat universitari de primer cicle, d’arquitecte tècnic, de formació professional de tercer grau o equivalent.

    »7. Els membres del Cos Tècnic de Gestors Tributaris de la Generalitat de Catalunya han de complir llurs funcions en règim de dedicació exclusiva, amb incompatibilitat respecte de qualsevol altra activitat professional. D’aquest règim s’exceptuen les activitats compatibles que estableix el capítol II de la Llei 21/1987, del 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, i les de professor o professora universitari associat a temps parcial.»

  173. S’afegeix una disposició addicional, la setzena, a la Llei 7/2007, amb el text següent:

    Disposició addicional setzena. Presentació d’un projecte de llei sobre l’ordenació de cossos i escales d’adscripció exclusiva a l’Agència Tributària de Catalunya

    En el termini de sis mesos, el Govern ha de presentar al Parlament un projecte de llei sobre l’ordenació dels cossos i les escales d’adscripció exclusiva a l’Agència Tributària de Catalunya, amb la finalitat d’adequar les estructures corporatives a les diferents funcions i competències que té assignades i a les que hagi d’assumir.»

  174. S’afegeix una disposició addicional, la dissetena, a la Llei 7/2007, amb el text següent:

    Disposició addicional dissetena. Subministrament d’informació pels registradors de la propietat i mercantils

    1. Els registradors de la propietat i mercantils destinats a Catalunya han de trametre a l’Agència Tributària de Catalunya, durant la primera quinzena de cada trimestre, una declaració informativa que contingui la relació dels documents relatius a actes o contractes subjectes a l’impost sobre successions i donacions o a l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats que s’hagin inscrit en els esmentats registres el trimestre anterior.

    »2. L’Agència Tributària de Catalunya pot establir mitjançant resolució els procediments, l’estructura, el format i les condicions en què ha d’esser transmesa la informació, que es pot facilitar en un suport directament llegible per ordinador o per via telemàtica.»

  175. S’afegeix una disposició transitòria, la sisena, a la Llei 7/2007, amb el text següent:

    Disposició transitòria sisena. Compliment de funcions de cossos tributaris per part de membres d’altres cossos de l’Administració de la Generalitat o d’altres administracions públiques

    1. Amb caràcter transitori, i mentre no s’hagi cobert el 60% de la plantilla màxima prevista en la disposició addicional quarta per a l’escala tècnica tributària del Cos Superior d’Inspecció i Tècnica Tributària de la Generalitat de Catalunya, les funcions que té atribuïdes aquesta escala poden ésser desenvolupades per membres del Cos Superior d’Administració General de la Generalitat de Catalunya.

    »2. Amb els mateixos efectes, i mentre no s’hagi cobert el 60% de la plantilla màxima prevista en la disposició addicional cinquena per a les escales de valoració rústica i valoració urbana del Cos Tècnic de Valoració Tributària de la Generalitat de Catalunya, les funcions que tenen atribuïdes aquestes escales poden ésser desenvolupades per membres dels cossos de diplomats, arquitectes tècnics i enginyers tècnics agrícoles o enginyers tècnics forestals, respectivament, o bé per membres del Cos de Gestió d’Administració General de la Generalitat de Catalunya, sempre que compleixin els requisits de titulació establerts per aquesta llei.

    »3. El compliment de funcions de cossos tributaris per part de membres d’altres cossos de l’Administració de la Generalitat o d’altres administracions públiques s’exerceix, amb plenitud d’efectes jurídics, mitjançant l’habilitació temporal emesa a aquest efecte pel director o directora de l’Agència Tributària de Catalunya.»

    Article 148. Modificació de la Llei 5/1986 (Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat)

    Es modifica l’apartat 2 de l’article 3 de la Llei 5/1986, del 17 d’abril, de creació de l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, que resta redactat de la manera següent:

    3.2. El Consell d’Administració de l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat exerceix les funcions directives i és format pel president o presidenta, que és la persona titular de la secretaria general del departament competent en matèria de joc, llevat que hi hagi una secretaria sectorial en aquesta matèria, supòsit en el qual la presidència recau en la persona titular d’aquesta; pel conseller delegat o consellera delegada, que exerceix les funcions executives i que és la persona titular de l’òrgan que té atribuïdes les competències en matèria de joc; per cinc vocals, com a màxim, designats pel Govern, i pel secretari o secretària, designat pel mateix Consell d’Administració. En qualsevol cas, hi han d’ésser representats el departament competent en matèria de finances i el departament competent en matèria de benestar social.

    Article 149. Modificació de la Llei 9/1991 (Institut Català d’Energia)

  176. S’afegeix una lletra, la g bis, a l’apartat 1 de l’article 4 de la Llei 9/1991, del 3 de maig, de l’Institut Català d’Energia, amb el text següent:

    g bis) Gestionar el Registre de certificats d’eficiència energètica dels edificis.

  177. Es modifiquen les lletres b i c de l’apartat 2 de l’article 6 de la Llei 9/1991, que resten redactades de la manera següent:

    b) El vicepresident o vicepresidenta, que assisteix el president o presidenta, coordina i controla l’exercici de les funcions delegades pel Consell d’Administració i presideix les reunions del Consell en cas d’absència o d’impossibilitat d’assistir-hi del president o presidenta.

    c) Sis vocals en representació de l’Administració de la Generalitat, pertanyents als departaments competents en les matèries d’energia, indústria i altres de relacionades amb la matèria energètica.»

  178. Es modifica l’apartat 3 de l’article 6 de la Llei 9/1991, que resta redactat de la manera següent:

    3. El vicepresident o vicepresidenta i els vocals del Consell d’Administració són nomenats i separats pel Govern, a proposta del conseller o consellera del departament competent en matèria d’energia.

  179. S’afegeix una disposició addicional, única, a la Llei 9/1991, amb el text següent:

    Disposició addicional. Registre de certificats d’eficiència energètica dels edificis

    1. D’acord amb la disposició transitòria tercera del Reial decret 235/2013, del 5 d’abril, pel qual s’aprova el procediment bàsic per a la certificació d’eficiència energètica dels edificis, es crea el Registre de certificats d’eficiència energètica dels edificis en l’àmbit territorial de Catalunya, amb el fi de donar compliment a les exigències que estableix la Directiva 2010/31/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 19 de maig de 2010, relativa a l’eficiència energètica dels edificis.

    »2. L’òrgan competent per a la gestió del Registre de certificats d’eficiència energètica dels edificis és l’Institut Català d’Energia.

    »3. El Govern, a proposta del conseller o consellera del departament al qual és adscrit l’Institut Català d’Energia, ha de regular abans de l’1 de febrer de 2015 el Registre de certificats d’eficiència energètica dels edificis.»

    Article 150. Modificació de la Llei 4/1980 (Institut Català del Sòl)

  180. Es modifica la lletra t de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 4/1980, del 16 de desembre, de creació de l’Institut Català del Sòl, que resta redactada de la manera següent:

    t) Qualsevol altra que li sigui encomanada per la llei, el Govern o els ens locals, en els termes establerts per la llei present.

  181. S’afegeix un apartat, el 2 bis, a l’article 12 de la Llei 4/1980, amb el text següent:

    2 bis. L’Institut Català del Sòl, en el compliment de les seves funcions, també pot tenir la condició de mitjà propi instrumental i de servei tècnic dels ens locals que així ho acordin voluntàriament.

  182. Es modifiquen els apartats 3 i 4 de l’article 12 de la Llei 4/1980, que resten redactats de la manera següent:

    3. Les relacions de l’Institut Català del Sòl amb els departaments i els ens o les entitats dels quals és mitjà propi instrumental i de servei tècnic no tenen naturalesa contractual i s’articulen mitjançant encàrrecs. Els encàrrecs han d’especificar, com a mínim, l’abast de l’encàrrec, la previsió dels costos i el sistema de finançament. En el cas que l’Institut Català del Sòl tingui la condició de mitjà propi d’un ens local, l’encàrrec ha d’especificar, com a mínim, l’abast de l’encàrrec, la previsió dels costos i el sistema de finançament, d’acord amb les tarifes aprovades pel Consell d’Administració de l’Institut Català del Sòl, i també els mitjans de control que l’ens local exercirà sobre l’Institut Català del Sòl en l’execució d’aquest encàrrec.

    4. L’Institut Català del Sòl està obligat a dur a terme, en l’àmbit de les funcions establertes per aquesta llei, els encàrrecs que li formulin els departaments de l’Administració de la Generalitat i els ens integrats en el seu sector públic, i també els ens locals.»

    Article 151. Modificació de la Llei 14/2009 (Aeroports de Catalunya)

  183. Se suprimeix i extingeix la personalitat jurídica de l’entitat de dret públic Aeroports de Catalunya, creada per la Llei 14/2009, del 22 de juliol, d’aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries, amb efectes des de l’entrada en vigor de la llei present.

  184. Les funcions i facultats assignades a Aeroports de Catalunya per la Llei 14/2009 són assumides pel departament de la Generalitat competent en matèria aeroportuària i per l’entitat adscrita a aquest departament que, d’acord amb l’objecte social, tingui atribuïdes funcions en matèria aeroportuària.

  185. Es modifiquen els apartats 3, 4 i 5 de l’article 44 de la Llei 14/2009, que resten redactats de la manera següent:

    3. La gestió dels aeroports i els aeròdroms de titularitat de la Generalitat correspon al departament competent en matèria aeroportuària, directament o mitjançant una entitat adscrita.

    4. Als efectes del que estableix l’apartat 3, i d’acord amb el que determini la normativa aplicable a l’empresa pública catalana, es poden crear societats mercantils que gestionin els aeroports i els aeròdroms.

    »5. Les societats gestores d’aeroports i aeròdroms, als efectes del que estableix l’apartat 4, han de restar integrades per la Generalitat, directament o mitjançant les entitats de què se serveixi per a la gestió d’aquestes infraestructures, amb una participació majoritària, i per la resta d’ens públics amb vinculació a l’àmbit territorial d’implantació de la infraestructura.»

  186. Es deroguen els articles 10.2.l, 10.3 i 11 a 25, la disposició addicional primera i la disposició transitòria tercera de la Llei 14/2009.

  187. Totes les referències que la normativa vigent faci a Aeroports de Catalunya, i en particular les dels articles 6.2, 27, 28 i 34.2, la disposició addicional setena i la disposició transitòria segona de la Llei 14/2009, s’entén que es fan als òrgans a què fa referència l’apartat 2.

    Article 152. Creació de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i supressió de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i de l’Institut Geològic de Catalunya

  188. Es crea, dependent del departament competent en matèria de política territorial i urbanisme, l’entitat de dret públic Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, que assumeix les competències i funcions de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i de l’Institut Geològic de Catalunya. Als efectes de poder mantenir la línia de treball de l’Institut Geològic de Catalunya, a l’hora de confeccionar els pressupostos de la nova entitat i de definir-ne les funcions es tindran en compte les competències i els objectius estratègics de l’Institut Geològic que la precedia, i se’n garantirà la independència tècnica de les tasques.

    L’ens públic Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya adopta la forma d’entitat de dret públic prevista en l’article 1.b.1 del text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l’estatut de l’empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, del 24 de desembre, i té personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa, tècnica i econòmica i plena capacitat d’obrar per a l’exercici de les seves funcions.

  189. Aquesta entitat de dret públic es regeix per aquesta llei i per les disposicions que la despleguin, per les normes del dret civil, mercantil i laboral, per la normativa reguladora de les empreses públiques de la Generalitat i, en el que li sigui aplicable, per la normativa reguladora de les finances públiques i de patrimoni de la Generalitat, i resta sotmesa al dret públic en les matèries següents:

    1. El règim d’acords i funcionament dels seus òrgans de govern, que se sotmet a la normativa general sobre òrgans col·legiats de l’Administració de la Generalitat.

    2. Les seves relacions amb els departaments de la Generalitat i amb altres administracions públiques i ens públics.

    3. El règim de contractació administrativa.

    4. L’exercici de potestats públiques.

  190. La contractació d’aquesta entitat de dret públic es regeix per la legislació de contractes del sector públic. Corresponen a la Presidència del Consell Rector les funcions pròpies de l’òrgan de contractació.

    En el compliment de les seves funcions tindrà la consideració de mitjà propi instrumental i de servei tècnic de l’Administració de la Generalitat i dels ens, els organismes i les entitats que en depenen o hi estan vinculats i que tenen la consideració de poders adjudicadors, i dels ajuntaments, a l’efecte del que estableix la normativa de contractes del sector públic. Les relacions de l’ens amb els departaments i els ens, organismes o entitats dels quals és mitjà propi instrumental i de servei tècnic no tenen naturalesa contractual i s’articulen mitjançant encàrrecs que han d’especificar, com a mínim, l’abast de la prestació, la previsió dels costos i el sistema de finançament.

    L’ens no pot participar en les licitacions públiques convocades pels poders adjudicadors respecte als quals té la consideració de mitjà propi instrumental i de servei tècnic. Això no obstant, quan no hi concorri cap licitador, es pot encarregar a l’ens l’execució de l’activitat objecte de la licitació pública.

    El Govern ha d’aprovar anualment les directrius per a la fixació individualitzada de les tarifes de referència que s’ha d’aplicar per a les diferents activitats de l’ens i les condicions bàsiques d’execució d’aquestes activitats. La Comissió de Govern Local ha d’informar prèviament de la proposta de directrius per a la fixació de les tarifes per als encàrrecs dels ens locals.

  191. Sempre que el compliment de les seves funcions ho exigeixi, l’entitat de dret públic pot gaudir de la condició de beneficiària als efectes de l’expropiació forçosa. Així mateix, disposa de la facultat d’establir servituds forçoses per a instal·lar senyals, en els termes de la legislació reguladora dels senyals geodèsics o geofísics o de qualsevol altra que sigui aplicable.

  192. Les seves funcions són les relacionades amb l’exercici de les competències sobre geodèsia i cartografia i sobre la infraestructura de dades espacials de Catalunya, i també les d’impulsar i dur a terme les actuacions relatives al coneixement, la prospecció i la informació sobre el sòl i el subsòl, en els termes establerts per la Llei 16/2005, del 27 de desembre, de la informació geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, i per la Llei 19/2005, del 27 de desembre, de l’Institut Geològic de Catalunya.

  193. Els recursos econòmics de l’ens són els següents:

    1. Les dotacions que es consignin en els pressupostos de la Generalitat.

    2. Els derivats del rendiment del seu propi patrimoni o del que li sigui adscrit.

    3. Els ingressos que obtingui pels estudis o treballs que duu a terme en el compliment de les seves funcions o per la venda de les seves produccions i dels seus serveis.

    4. Els rendiments derivats de les participacions o els ingressos que procedeixin dels consorcis, societats o altres entitats en què intervingui.

    5. Les subvencions, les transferències, les aportacions o les dotacions que concedeixin al seu favor particulars, entitats o organismes de caràcter públic o privat.

    6. Tots els recursos no determinats per aquest apartat que li siguin atribuïts per disposició legal o reglamentària.

    L’ens també pot subscriure operacions de crèdit, de préstec i qualsevol altre tipus d’endeutament o emprèstit, d’acord amb el que estableixi la legislació vigent.

    L’Administració de la Generalitat, mitjançant el departament d’adscripció i l’ens han de subscriure un contracte programa que ha d’incloure, com a mínim, la definició anual dels objectius a assolir, la previsió de resultats que cal obtenir i els instruments de seguiment i control i d’avaluació a què l’activitat de l’entitat s’ha de sotmetre durant la vigència del contracte.

  194. Els òrgans de govern i administració de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya són el Consell Rector i la Direcció.

    7.1. El Consell Rector és l’òrgan col·legiat superior de govern, direcció i control de l’ens, i en són membres:

    1. La presidència, que recau en la persona titular del departament competent en matèria de territori.

    2. La vicepresidència, que recau en la persona que nomeni la presidència d’entre els vocals.

    3. Les vocalies, que, fins a un màxim de catorze, són:

      – Sis persones en representació de la Generalitat, nomenades per les persones titulars dels departaments que determini el Govern mitjançant acord.

      – Dues persones en representació dels ens locals, nomenades per llurs entitats representatives.

      – El director o directora de l’Institut.

      – Una persona en representació de les universitats catalanes, nomenada pel Consell Interuniversitari de Catalunya.

      – Quatre professionals d’acreditada competència en l’àmbit d’actuació de l’ens, nomenats per la presidència del Consell Rector.

    4. El secretari o secretària.

      7.2. Correspon al Consell Rector:

    5. Aprovar l’avantprojecte de programa d’actuació, d’inversions i de finançament, i el pressupost d’explotació i de capital.

    6. Aprovar la proposta de contracte programa entre l’ens i la Generalitat, mitjançant el departament d’adscripció, i també la seva actualització.

    7. Aprovar els comptes anuals i la liquidació final del pressupost de l’exercici.

    8. Aprovar l’estructura organitzativa de naturalesa laboral de l’ens, a proposta de la Direcció.

    9. La resta de funcions que es determinin en els estatuts.

      7.3. La direcció de l’ens recau en una persona nomenada pel Govern, a proposta de la persona titular del departament d’adscripció.

      7.4. Correspon a la Direcció:

    10. Dirigir l’activitat de l’ens sota les directrius del Consell Rector.

    11. Fer complir i executar els acords del Consell Rector.

    12. Proposar al Consell Rector l’estructura organitzativa de naturalesa laboral de l’ens.

    13. Exercir la direcció superior del personal de l’ens.

    14. Ordenar i autoritzar les despeses i els pagaments.

    15. La resta de funcions que determinin els estatuts.

  195. L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya entra en funcionament l’1 de febrer de 2014, la qual cosa comporta, automàticament, la dissolució de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i de l’Institut Geològic de Catalunya.

  196. D’acord amb el que estableix l’apartat 8, l’entrada en funcionament de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya comporta la derogació de la Llei 6/1997, de l’11 de juny, de modificació de la Llei 11/1982, del 8 d’octubre, de creació de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, de la Llei 16/2005, del 27 de desembre, de la informació geogràfica i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, i de la Llei 19/2005, del 27 de desembre, de l’Institut Geològic de Catalunya, en tot allò que contradigui el que estableix la llei present, s’hi oposi o hi resulti incompatible. L’aprovació, per mitjà d’un decret, dels estatuts de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya comporta també la derogació automàtica de totes les disposicions de desplegament de les dites lleis que els contradiguin, s’hi oposin o hi resultin incompatibles.

  197. Subrogació de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya:

    1. L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya assumeix totalment les funcions, les facultats, els drets, les obligacions de tota mena i el patrimoni afectat a l’activitat de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i de l’Institut Geològic de Catalunya i se subroga en la posició jurídica d’aquestes dues entitats pel que fa als béns, els drets i les obligacions de qualsevol tipus de què siguin titulars.

    2. Les actuacions a què fa referència la lletra a comporten la successió universal de l’ens en la posició jurídica de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i de l’Institut Geològic de Catalunya i la transmissió, cessió o adscripció de béns de qualsevol mena i naturalesa jurídica i, en general, de tots els actius i passius d’ambdues entitats, amb subjecció a la normativa que sigui aplicable a cada operació i amb l’aplicació de totes les exempcions fiscals que puguin ésser atorgades per la Generalitat.

    3. El personal laboral que en la data de dissolució de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i l’Institut Geològic de Catalunya estigui prestant serveis en aquestes entitats s’integra en l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya pel mecanisme de successió d’empresa.

    4. El personal funcionari que en la data de dissolució de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i l’Institut Geològic de Catalunya estigui prestant serveis en aquestes entitats s’integra en l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya d’acord amb la relació de llocs de treball que s’aprovi. Aquest personal pot optar per ocupar com a personal laboral un lloc de treball previst en la relació de llocs de treball del nou ens, en el termini de tres mesos a comptar de la seva constitució, i resta en situació d’excedència voluntària per incompatibilitat en el seu cos d’origen. Altrament, el lloc de treball es declara a extingir.

    5. Totes les referències que la normativa vigent faci a l’Institut Cartogràfic de Catalunya i a l’Institut Geològic de Catalunya s’ha d’entendre que es fan a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

    6. Mentre no es produeixi el nomenament pel Govern de la Direcció de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, la direcció d’aquest ens recau en la persona nomenada director o directora de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, la qual representa el nou ens. A aquests efectes, es considera suficient i vàlid el poder de representació atorgat al seu favor per a representar l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

  198. El Govern ha d’aprovar en el termini de vuit mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta llei els estatuts del nou ens, els quals han de desenvolupar les determinacions contingudes en aquest article i han de fixar-ne i completar-ne el règim jurídic i de funcionament.

    Article 153. Modificació de la Llei 15/2007 (Agència Catalana de Turisme)

  199. Es modifica l’apartat 1 de l’article 5 de la Llei 15/2007, del 5 de desembre, de l’Agència Catalana de Turisme, que resta redactat de la manera següent:

    1. Els òrgans de l’Agència Catalana de Turisme són:

    a) El Consell de Direcció.

    »b) El Consell General de Participació.

    »c) La Presidència.

    »d) La Vicepresidència.

    »e) La Vicepresidència Executiva.

    »f) La Direcció.»

  200. Es modifiquen els apartats 2 i 5 de l’article 6 de la Llei 15/2007, que resten redactats de la manera següent:

    2. El Consell de Direcció és integrat pels següents membres, que han d’ésser com a mínim deu i com a màxim divuit:

    a) El president o presidenta.

    »b) El vicepresident o vicepresidenta.

    »c) El vicepresident executiu o vicepresidenta executiva.

    »d) El director o directora de l’Agència Catalana de Turisme.

    »e) Representants del departament competent en matèria de turisme, nomenats pel conseller o consellera d’aquest departament.

    »f) Representants de les entitats de promoció turística més representatives de caràcter territorial i sectorial, i en especial de les entitats titulars de les marques turístiques més significatives.

    »g) Representants del Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya, representatius de les empreses turístiques d’allotjament, de restauració i de mediació i de la resta de principals branques del sector turístic.

    »h) Un secretari o secretària, amb veu però sense vot, nomenat pel president o presidenta del Consell de Direcció.»

    5. La participació com a membres del Consell de Direcció de representants de les entitats no pertanyents a la Generalitat resta condicionada a l’aportació econòmica, finalista o no, que aquestes entitats facin a l’Agència, en els termes establerts pel decret a que fa referència l’apartat 4.

    En cas que l’aportació sigui finalista, cal concertar amb l’Agència la tipologia i l’abast de les actuacions exercici per exercici.

    »La quantia de l’aportació, que pot ésser dinerària o en espècie, s’ha de determinar per decret, d’acord amb els criteris següents:

    »a) Els recursos econòmics i financers de les entitats esmentades.

    »b) La vinculació, directa o indirecta, d’aquestes entitats a l’activitat turística, segons el que es desprengui dels estudis que faci la Generalitat en aquest àmbit, i el pes de l’activitat turística del territori en el qual operen, mesurada amb ràtios d’especialització o concentració.»

  201. Es modifica l’apartat 2 de l’article 7 de la Llei 15/2007, que resta redactat de la manera següent:

    2. El Consell General de Participació és integrat pels membres següents:

    a) El president o presidenta.

    »b) El vicepresident o vicepresidenta.

    »c) El vicepresident executiu o vicepresidenta executiva.

    »d) El director o directora de l’Agència Catalana de Turisme.

    »e) Representants del departament competent en matèria de turisme, nomenats pel conseller o consellera d’aquest departament.

    »f) Representants d’altres departaments o organismes la competència dels quals tingui relació amb el turisme, de manera directa o indirecta.

    »g) Representants de les entitats de promoció turística de caràcter territorial i sectorial, i en especial de les entitats titulars de les marques turístiques.

    »h) Representants del Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya, de manera que se’n garanteixi una presència territorial equitativa.

    »i) Representants dels col·lectius professionals, les empreses i les entitats més representatius del sector turístic.

    »j) Representants dels sindicats de treballadors més representatius del sector turístic.

    »k) Dos representants de les entitats municipalistes de Catalunya.

    »l) Un secretari o secretària, amb veu però sense vot, nomenat pel president o presidenta del Consell General de Participació.»

  202. Es modifica l’apartat 3 de l’article 8 de la Llei 15/2007, que resta redactat de la manera següent:

    3. El president o presidenta de l’Agència Catalana de Turisme pot delegar l’exercici de les seves funcions en el vicepresident o vicepresidenta, en el vicepresident executiu o vicepresidenta executiva o en el director o directora de l’Agència Catalana de Turisme.

  203. Es modifica l’article 9 de la Llei 15/2007, que resta redactat de la manera següent:

    Article 9. Les vicepresidències

    1. La vicepresidència recau en el secretari o secretària sectorial competent en matèria de turisme, que pot substituir el president o presidenta en el Consell de Direcció i en el Consell General de Participació. En cas de no haver-hi secretari o secretària sectorial, la vicepresidència correspon al secretari o secretària general del departament competent en matèria de turisme.

    »2. La vicepresidència executiva recau en el director o directora general competent en matèria de turisme, que ha d’adoptar les mesures adequades per a impulsar, garantir i vetllar per l’efectivitat dels acords i decisions presos en l’àmbit d’aquest òrgan, i també pel compliment dels objectius de l’Agència.

    »3. El decret de desplegament d’aquesta llei ha d’establir les funcions concretes necessàries per a atendre el mandat expressat per l’apartat 1.»

  204. Es modifica la lletra j de l’apartat 2 de l’article 10 de la Llei 15/2007, que resta redactada de la manera següent:

    j) Executar els acords del Consell General de Participació i del Consell de Direcció, sens perjudici de les potestats que a aquest efecte corresponen a la Presidència, a la Vicepresidència i a la Vicepresidència Executiva en l’exercici de llurs funcions.

  205. Es modifica la lletra b de l’apartat 1 de l’article 13 de la Llei 15/2007, que resta redactada de la manera següent:

    b) Les aportacions dels membres, que poden ésser dineràries o en espècie.

    Article 154. Modificació de la Llei 9/2007 (Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya)

  206. Es modifica l’article 15 de la Llei 9/2007, del 30 de juliol, del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 15. El Consell Rector

    1. El Consell Rector del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya és integrat pel president o presidenta, el vicepresident o vicepresidenta i els vocals titulars següents:

    »a) Tres persones designades pel conseller o consellera del departament competent en matèria de seguretat pública, una de les quals ha d’ésser la persona titular de la unitat directiva competent en matèria de protecció civil.

    »b) El secretari o secretària general del departament competent en matèria de seguretat pública.

    »c) Tres persones designades pel conseller o consellera del departament competent en matèria de salut, una de les quals ha d’ésser el director o directora del Servei Català de la Salut.

    »d) La persona titular de la unitat directiva que tingui atribuïts el comandament i la direcció superior del Cos d’Agents Rurals, d’acord amb la normativa vigent.

    »e) Dues persones en representació dels ens locals, proposades per les entitats associatives representatives dels municipis catalans.

    »f) Una persona en representació de l’Ajuntament de Barcelona, proposada per l’alcalde o alcaldessa.

    »g) Una persona en representació de la Delegació del Govern de l’Estat a Catalunya, si ho acorden així els òrgans competents de l’Administració de l’Estat.

    »2. Assisteix a les reunions del Consell Rector el director o directora del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya, amb veu però sense vot.

    »3. Exerceix el càrrec de secretari o secretària del Consell Rector la persona que a aquest efecte sigui designada pel mateix Consell.

    »4. L’òrgan administratiu responsable de la designació dels membres ha de procurar garantir la presència equilibrada de dones i homes en la composició del Consell.»

  207. Es modifica l’article 36 de la Llei 9/2007, que resta redactat de la manera següent:

    Article 36. Sancions

    1. Les infraccions que aquesta llei tipifica com a molt greus se sancionen amb una multa d’entre 15.001 euros i 60.000 euros.

    »2. Les infraccions que aquesta llei tipifica com a greus se sancionen amb una multa d’entre 601 euros i 15.000 euros.

    »3. Les infraccions que aquesta llei tipifica com a lleus se sancionen amb una multa d’entre 150 euros i 600 euros. La sanció imposada per la comissió d’infraccions lleus pot ésser substituïda per mesures reeducadores, amb el consentiment previ de la persona interessada o, si aquesta és menor, amb el consentiment previ dels seus pares o de les persones que tenen l’autoritat familiar, dels tutors, dels acollidors o dels guardadors legals o de fet. Les mesures reeducadores s’han d’establir per reglament.

    »4. El Govern pot actualitzar periòdicament la quantia de les sancions d’acord amb les variacions de l’índex de preus al consum.»

  208. Es modifica l’article 39 de la Llei 9/2007, que resta redactat de la manera següent:

    Article 39. Òrgans competents per a imposar les sancions

    1. La potestat sancionadora en matèria de trucades d’urgència correspon a l’Administració de la Generalitat.

    »2. Els òrgans competents per a imposar les sancions establertes per aquesta llei són:

    »a) El director o directora del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya, si l’import de la sanció és inferior o igual a 600 euros, o si la sanció consisteix en l’adopció de mesures reeducadores.

    »b) El secretari o secretària competent en matèria de protecció civil, si l’import de la sanció és d’entre 601 euros i 15.000 euros.

    »c) El conseller o consellera competent en matèria de seguretat pública, si l’import de la sanció és d’entre 15.001 euros i 30.000 euros.

    »d) El Govern, si l’import de la sanció és d’entre 30.001 euros i 60.000 euros.»

    Article 155. Modificació de la Llei 15/2001 (Servei Meteorològic de Catalunya)

  209. Es modifica l’apartat 3 de l’article 3 de la Llei 15/2001, del 14 de novembre, de meteorologia, que resta redactat de la manera següent:

    3. El Servei Meteorològic de Catalunya és adscrit al departament competent en matèria de medi ambient.

  210. S’afegeix un apartat, el 4, a l’article 3 de la Llei 15/2001, amb el text següent:

    4. El Servei Meteorològic de Catalunya, en el compliment de les seves funcions, té la condició de mitjà propi instrumental i de servei tècnic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i dels ens, els organismes i les entitats que en depenen o que hi estan vinculats i que tenen la consideració de poders adjudicadors, a l’efecte del que estableix l’article 4.1.n del text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, del 14 de novembre. En conseqüència, el Servei Meteorològic de Catalunya està obligat a dur a terme, en l’àmbit de les funcions que estableix aquesta llei, els encàrrecs que li formulin els departaments de l’Administració de la Generalitat i els ens integrats en el seu sector públic. Les relacions del Servei Meteorològic de Catalunya amb els departaments i els ens o les entitats dels quals és mitjà propi instrumental i de servei tècnic no tenen naturalesa contractual i s’articulen mitjançant encàrrecs.

  211. S’afegeix un article, el 5 bis, a la Llei 15/2001, amb el text següent:

    Article 5 bis. Actuació com a mitjà propi

    1. El Servei Meteorològic de Catalunya, en la seva actuació com a mitjà propi instrumental i de servei tècnic, articula les relacions amb els departaments de l’Administració de la Generalitat i els ens, els organismes i les entitats que en depenen o que hi estan vinculats mitjançant encàrrecs que no tenen naturalesa contractual. Els encàrrecs han d’especificar, com a mínim, l’abast de l’encàrrec, la previsió dels costos i el sistema de finançament.

    »2. El Servei Meteorològic de Catalunya no pot participar en les licitacions públiques convocades pels ens respecte als quals té la consideració de mitjà propi instrumental i de servei tècnic. Això no obstant, quan no hi concorri cap licitador, es pot encarregar al Servei Meteorològic de Catalunya l’execució de l’activitat objecte de la licitació pública.

    »3. El Govern ha d’aprovar anualment les directrius per a la fixació individualitzada de les tarifes de referència que s’han d’aplicar per a les diferents activitats del Servei Meteorològic de Catalunya i les condicions bàsiques d’execució d’aquestes activitats.»

    Article 156. Modificació de la denominació i la regulació de l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana

  212. Es modifica la denominació de l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana, que passa a denominar-se Agència per a la Competitivitat de l’Empresa, i es modifiquen en aquest sentit totes les referències a aquest òrgan que conté la Llei 11/2011, del 29 de desembre, de reestructuració del sector públic per a agilitar l’activitat administrativa, que se substitueixen per la nova denominació. Les referències que la resta de normativa fa a l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana s’ha d’entendre que es fan a l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa.

  213. Es modifica l’apartat 4 de l’article 158 de la Llei 11/2011, que resta redactat de la manera següent:

    4. Les resolucions del Consell d’Administració i del conseller delegat o consellera delegada de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa exhaureixen la via administrativa. Contra aquestes resolucions es pot interposar un recurs potestatiu de reposició o directament un recurs davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

  214. Es deroguen la lletra a de l’apartat 2 de l’article 160 i l’article 161 de la Llei 11/2011.

  215. Es modifica l’apartat 3 de l’article 162 de la Llei 11/2011, que resta redactat de la manera següent:

    3. Integren el Consell d’Administració de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa, necessàriament, els membres següents:

    a) El conseller o consellera del departament competent en matèria d’indústria, en qualitat de president o presidenta.

    »b) El secretari o secretària sectorial en matèria d’indústria, i en cas d’absència el secretari o secretària general del departament competent en matèria d’indústria, en qualitat de vicepresident o vicepresidenta.

    »c) El director o directora general en matèria d’indústria, i en cas d’absència una persona nomenada pel conseller o consellera del departament competent en matèria d’indústria.

    »d) El conseller delegat o consellera delegada de l’Agència.»

  216. Es deroga l’apartat 5 de l’article 162 de la Llei 11/2011.

  217. Es modifica l’apartat 1 de l’article 163 de la Llei 11/2011, que resta redactat de la manera següent:

    1. La presidència de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa, que és també la del Consell d’Administració, correspon al conseller o consellera del departament competent en matèria d’indústria.

  218. Es modifica l’apartat 3 de l’article 167 de la Llei 11/2011, que resta redactat de la manera següent:

    3. El Consell d’Administració pot acordar de destinar qualsevol altre recurs diferent dels que estableix la lletra a de l’apartat 1 i que no aparegui inicialment en el pressupost de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa a finançar despeses excepcionals.

  219. Es deroga l’apartat 4 de l’article 167 de la Llei 11/2011.

  220. Es modifiquen els apartats 1, 2, 4, 5 i 6 de l’article 168 de la Llei 11/2011, que resten redactats de la manera següent:

    1. El Consell d’Administració ha d’elaborar i aprovar l’avantprojecte de pressupost de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa.

    2. L’avantprojecte de pressupost de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa, un cop aprovat, s’ha de trametre al departament al qual és adscrita l’Agència perquè aquest el traslladi al departament competent en matèria d’economia i finances. Un cop aprovat per aquest departament, l’avantprojecte s’ha d’incorporar al projecte de llei de pressupostos de la Generalitat perquè el Govern l’aprovi i el trameti al Parlament.»

    4. L’autorització de les variacions pressupostàries de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa correspon al departament competent en matèria d’economia i finances en el cas de les variacions de l’import global del pressupost i de les variacions que afecten despeses de personal, a proposta del Consell d’Administració. L’autorització de les altres variacions pressupostàries correspon al Consell d’Administració.

    5. Els romanents de crèdit de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa que resultin de la liquidació de l’exercici pressupostari no afectats al finançament de l’exercici següent es poden aplicar al pressupost d’ingressos i destinar-se a finançar l’increment de despeses per acord del Consell d’Administració.

    »6. L’execució del pressupost de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa correspon al Consell d’Administració i al conseller delegat o consellera delegada, que han d’elaborar un estat d’execució pressupostària amb la periodicitat que estableixin els estatuts de l’Agència.»

    Article 157. Modificació de la regulació de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre

    Es modifica la disposició final cinquena de la Llei 11/2011, del 29 de desembre, de reestructuració del sector públic per a agilitar l’activitat administrativa, que resta redactada de la manera següent:

    Cinquena. Composició del Consell Rector i del Consell Assessor de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre

    El Govern, a proposta del Consell Rector de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre i havent escoltat el Consell Assessor de l’Institut, ha d’establir els criteris per a la designació i la durada del mandat dels membres del Consell Rector i del Consell Assessor, tot garantint la pluralitat i la diversitat de les representacions que el constitueixen.»

    Capítol II. Mesures de racionalització en l’àmbit sanitari

    Article 158. Modificació de la regulació de l’Agència de Qualitat i Desenvolupament Professional en Salut

  221. Es deroguen les lletres e, f, g i h de l’article 3 del Decret llei 4/2010, del 3 d’agost, de mesures de racionalització i simplificació de l’estructura del sector públic de la Generalitat de Catalunya, sens perjudici del que estableix l’apartat 2 de la disposició addicional tercera de la llei present.

  222. Es modifica la lletra i de l’article 3 del Decret llei 4/2010, que resta redactat de la manera següent:

    i) Establir i gestionar un sistema d’informació integrat sobre els professionals que desenvolupen llur activitat a Catalunya, per compte propi o aliè, en centres públics i privats, que respongui a les necessitats de l’Administració sanitària per a l’exercici de les seves competències, especialment en matèria de planificació i organització de recursos sanitaris i de desenvolupament professional, i a partir del qual es comuniquin al Registre estatal de professionals sanitaris les dades necessàries per al manteniment i desenvolupament del sistema d’informació sanitària del Sistema Nacional de Salut, en els termes de l’article 53 de la Llei de l’Estat 16/2003, del 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut. Amb aquestes finalitats, l’Agència pot accedir a les dades personals necessàries que obrin en els registres de recursos humans de les administracions públiques i les entitats que hi estan vinculades, les corporacions professionals, els centres, serveis i establiments sanitaris i les entitats d’assegurances que actuen en el ram de la malaltia. Les comunicacions d’aquestes dades han d’estar subjectes a la legislació en matèria de protecció de dades.

  223. Es modifica l’apartat 4 de l’article 4 del Decret llei 4/2010, que resta redactat de la manera següent:

    4. El Consell de Participació és l’òrgan de participació, consulta, debat i proposta de les administracions competents i dels sectors i les organitzacions amb funcions relacionades amb l’objectiu del millorament de la qualitat del sistema de salut. Els estatuts de l’Agència han de determinar la composició del Consell.

    Article 159. Modificació de la Llei 15/1990 amb relació a la regulació del Servei Català de la Salut

  224. Es deroga la lletra b de l’article 9 de la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya.

  225. Es modifica la lletra m de l’article 10 de la Llei 15/1990, que resta redactada de la manera següent:

    m) L’acord de nomenament i de cessament dels vocals del Consell de Direcció del Servei Català de la Salut, en els casos i en la forma establerts per aquesta llei.

  226. Es modifica l’article 12 de la Llei 15/1990, que resta redactat de la manera següent:

    Article 12. Òrgans de direcció i de gestió

    El Servei Català de la Salut s'estructura en els òrgans centrals de direcció i de gestió següents:

    »a) El Consell de Direcció.

    »b) El Director.

    »c) Les unitats que s’estableixin per acord del Consell de Direcció.»

  227. S’afegeix una lletra, la m bis, a l’apartat 1 de l’article 14 de la Llei 15/1990, que resta redactada de la manera següent:

    m bis) Aprovar l’estructura en unitats del Servei Català de la Salut.

    Article 160. Modificació de la Llei 15/1990 amb relació a la regulació dels òrgans de participació de la societat civil en el sistema sanitari públic

  228. Es deroguen les lletres n, q i r de l’article 10 de la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya.

  229. S’afegeix un article, el 10 bis, a la Llei 15/1990, amb el text següent:

    Article 10 bis. El Consell de Salut de Catalunya i els consells de participació territorial de salut

    1. La participació de la societat civil en el sistema sanitari públic de Catalunya s’articula mitjançant el Consell de Salut de Catalunya i els consells de participació territorial de salut, que es creen com a òrgans col·legiats de participació adscrits al Departament de Salut.

    »2. Corresponen al Consell de Salut de Catalunya les funcions següents:

    »a) Assessorar el Departament de Salut i els ens que en depenen en tots els assumptes relacionats amb l’atenció sanitària, l’atenció sociosanitària i la protecció de la salut, i formular-los propostes relatives a aquests àmbits.

    »b) Vetllar perquè les actuacions de tots els serveis, centres i establiments sanitaris que satisfacin necessitats del sistema sanitari públic català s’adeqüin a la normativa sanitària corresponent i es desenvolupin d’acord amb les necessitats socials i amb les possibilitats econòmiques del sector públic.

    »c) Informar sobre l’avantprojecte del Pla de salut de Catalunya, abans que s’aprovi.

    »d) Conèixer anualment l’escenari pressupostari del Departament de Salut, prèviament a l’aprovació de l’avantprojecte de pressupost.

    »e) Conèixer la memòria anual del Servei Català de la Salut i informar sobre aquesta, abans que s’aprovi.

    »f) Conèixer i orientar l’actuació dels consells de participació territorial de salut i, si escau, d’altres fórmules de participació de la societat civil en el sistema sanitari públic.

    »g) Realitzar qualssevol altres tasques que li siguin atribuïdes per llei o per reglament.

    »3. El Consell de Salut de Catalunya i els consells de participació territorial de salut poden crear les comissions específiques i els grups de treball que considerin necessaris, de caràcter temporal o permanent, amb vista al desenvolupament adequat de llurs funcions.

    »4. Els consells de participació territorial de salut, amb caràcter general, han de coincidir amb l’àmbit territorial de les regions sanitàries. No obstant això, i sempre motivadament, poden tenir un àmbit territorial inferior, que ha de coincidir amb els sectors sanitaris o altres demarcacions funcionals en l’àmbit de les regions sanitàries.

    »5. Corresponen als consells de participació territorial de salut, en els àmbits territorials respectius, les funcions següents:

    »a) Assessorar i formular propostes relatives als assumptes relacionats amb la protecció de la salut i l’atenció sanitària, en els àmbits territorials respectius, als òrgans territorials del Departament de Salut i dels ens que en depenen.

    »b) Verificar que les actuacions dels òrgans territorials del Departament de Salut i dels ens que en depenen s’adeqüen a la normativa sanitària i es desenvolupen d’acord amb les necessitats socials i les possibilitats econòmiques del sector públic.

    »c) Promoure la participació de la comunitat en els centres i els establiments sanitaris.

    »d) Conèixer l’avantprojecte del Pla de salut de la regió i informar sobre l’avantprojecte, abans que s’aprovi.

    »e) Conèixer la memòria de la demarcació territorial del Servei Català de la Salut corresponent a llur àmbit territorial, o, si escau, a l’àmbit territorial de la regió sanitària, i informar sobre la memòria, abans que s’aprovi.

    »f) Conèixer anualment l’escenari pressupostari corresponent a llur territori, o, si escau, al de la regió sanitària, abans que s’aprovi l’avantprojecte de pressupost.

    »6. S’ha de regular per reglament el règim de funcionament i la composició del Consell de Salut de Catalunya i dels consells de participació territorial de salut.

    »La regulació de la composició del Consell de Salut de Catalunya i dels consells de participació territorial de salut corresponents a les regions sanitàries ha de garantir que hi tinguin representació, com a mínim, les entitats locals, els usuaris dels serveis sanitaris, els proveïdors de serveis sanitaris, els sindicats, les organitzacions empresarials i les corporacions professionals.

    »Els consells de participació territorial de salut corresponents als sectors sanitaris o altres demarcacions funcionals estan integrats exclusivament per representants de la Generalitat i de les entitats locals, d’acord amb la proporció que s’estableixi reglamentàriament.»

  230. Es deroguen la secció tercera del capítol I del títol IV (articles 18 a 20), l’article 24.1.2, la secció tercera del capítol II del títol IV (articles 30 a 32), l’article 38, l’article 40 i la disposició transitòria novena de la Llei 15/1990.

  231. El Consell Català de la Salut i els consells de salut de les regions sanitàries, regulats per la Llei 15/1990, continuen exercint llurs funcions mentre no es faci efectiva la constitució del Consell de Salut de Catalunya i dels consells de participació territorial de salut, regulats per la llei present.

    Article 161. Modificació de la Llei 15/1990 amb relació a la regulació del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya

  232. Es modifica el capítol 4 del títol 4 de la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Capítol 4. Ordenació funcional dels serveis sanitaris de cobertura pública: el Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya

    Article 43. Composició

    »1. Amb l’objectiu d’assolir una ordenació òptima dels serveis sanitaris de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la Salut que permeti l’homogeneïtzació adequada de les prestacions i la utilització correcta dels recursos humans i materials, els centres, serveis i establiments sanitaris integrats en el Servei Català de la Salut, i també la resta de centres, serveis i establiments sanitaris que satisfan regularment necessitats del sistema sanitari públic de Catalunya, constitueixen el Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (Siscat), com a instrument adreçat a la prestació de l’assistència sanitària pública.

    »2. El Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya és constituït per:

    »a) La xarxa de centres d’internament d’utilització pública de Catalunya.

    »b) La xarxa de centres i serveis sanitaris d’àmbit comunitari d’utilització pública de Catalunya.

    »c) La xarxa de serveis de transport sanitari d’utilització pública de Catalunya.

    »3. El Servei Català de la Salut, només amb caràcter excepcional i per una durada limitada, pot establir contractes o convenis amb els titulars de centres i establiments sanitaris que no pertanyin al Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya, en els supòsits en què els centres i establiments sanitaris del Sistema no siguin suficients.

    »Article 44. Requisits, procediment per a la inclusió i l’exclusió, nivells i àrea d’influència

    »1. S’han de fixar per reglament els requisits, les condicions i el procediment per a la inclusió i l’exclusió dels centres, serveis i establiments sanitaris en les corresponents xarxes del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya. Així mateix, en funció de les diferents xarxes, si escau, s’han d’establir per reglament els criteris d’acreditació o els estàndards de qualitat.

    »2. El Servei Català de la Salut, d’acord amb les previsions del Pla de salut de Catalunya, ha d’establir l’àrea d’influència territorial o funcional que correspon a cada un dels centres, serveis i establiments sanitaris inclosos en les corresponents xarxes del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya, que, llevat d’excepcions motivades, s’ha d’ajustar a l’ordenació territorial establerta per aquesta llei.

    »3. S’han de fixar per reglament els criteris per a garantir el nivell de qualitat assistencial dels centres, serveis i establiments sanitaris i l’eficàcia i l’eficiència de la gestió econòmica d’aquests.

    »Article 45. Efectes de la inclusió

    »La pertinença dels centres, serveis i establiments sanitaris al Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya comporta:

    »a) Exercir les funcions assistencials que els correspongui en funció de llur integració en la xarxa corresponent i les funcions de promoció de la salut i educació sanitària de la població, medicina preventiva, recerca clínica i epidemiològica i docència, d’acord amb els programes del Servei Català de la Salut i de la regió sanitària específica, i també la participació en les comeses d’informació sanitària i estadística.

    »b) Restar subjectes a les previsions que en matèria de gestió i comptabilitat estableixen els articles 54 i 55.

    »c) Restar subjectes als controls i les inspeccions periòdics i esporàdics que calguin per tal de verificar el compliment de les normes sanitàries, administratives, econòmiques i estructurals que siguin aplicables.

    »d) Adequar la gestió dels serveis a les directrius generals i els criteris d’actuació que estableixi el Servei Català de la Salut, d’acord amb l’apartat 1 de l’article 46.

    »e) Restar subjectes a les normes d’acreditació o, si escau, als estàndards de qualitat que s’estableixin reglamentàriament.

    »f) Subministrar al departament competent en matèria de salut i al Servei Català de la Salut tota la informació assistencial i econòmica que calgui per a garantir la viabilitat, la continuïtat, la qualitat i la seguretat dels serveis assistencials de cobertura pública.

    »Article 46. Adscripció funcional

    »1. Els centres, els serveis i els establiments del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya no integrats en el Servei Català de la Salut s’hi adscriuen funcionalment per a la coordinació adequada de tot el dispositiu sanitari de cobertura pública. A aquest efecte, el Servei Català de la Salut pot fixar directrius i criteris d’actuació, que són vinculants pel que fa als dits centres i establiments.

    »2. L’adscripció funcional al Servei Català de la Salut dels centres, serveis i establiments inclosos dins el Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya implica que les entitats i els organismes que en tenen la titularitat i la gestió les continuen mantenint a tots els efectes.

    »Article 47. Continuïtat i estabilitat del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya

    »Per tal de garantir la continuïtat en la prestació dels serveis sanitaris de cobertura pública com a servei públic, les disposicions reglamentàries que regulin els requisits, les condicions i el procediment per a la inclusió i l’exclusió dels centres, serveis i establiments sanitaris en les xarxes corresponents del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya han de tenir en compte els criteris de planificació sanitària, territorialització i estabilitat de la vinculació, en el marc d’un model de prestació de serveis en xarxa que ha d’afavorir les sinergies entre els diferents centres, serveis i establiments sanitaris, sense perjudici del que estableix la normativa bàsica sobre contractació del sector públic.

    »Article 48. Integració d’especialitats

    »Per tal d’optimitzar els recursos del sistema sanitari públic, s’han d’establir per reglament els mecanismes oportuns que permetin l’adscripció de les especialitats mèdiques que es desenvolupen en l’àmbit extrahospitalari als centres de la xarxa de centres d’internament, llevat de les que per llur entitat i llurs característiques serveixen de suport i referència a l’atenció primària de salut.»

  233. Es modifica l’apartat 1 de la disposició addicional divuitena de la Llei 15/1990, que resta redactat de la manera següent:

    1. En els procediments administratius per a l’autorització prèvia per a la creació, la modificació, l’ampliació, el trasllat i el tancament de centres, serveis i establiments sanitaris i sociosanitaris i per a l’acreditació de centres, serveis i establiments sanitaris i sociosanitaris, sens perjudici de l’obligació de l’Administració de dictar la resolució expressa pertinent, el venciment del termini de tres mesos sense que s’hagi notificat la resolució expressa legitima la persona interessada per a entendre desestimada per silenci administratiu la seva sol·licitud.

    Article 162. Modificació de la Llei 8/2007 (Institut Català de la Salut)

  234. Es modifica l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei 8/2007, del 30 de juliol, de l’Institut Català de la Salut, que resta redactat de la manera següent:

    L’Institut Català de la Salut gaudeix d’autonomia funcional i de gestió i resta adscrit al Servei Català de la Salut.

  235. S’afegeixen quatre apartats, el 4, el 5, el 6 i el 7, a l’article 2 de la Llei 8/2007, amb el text següent:

    4. L’Institut Català de la Salut té la condició de mitjà propi instrumental i de servei tècnic de l’Administració de la Generalitat i dels ens que en depenen, a l’efecte del que estableixen els articles 4.1.n i 24.6 del text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, del 14 de novembre.

    5. Les relacions entre l’Institut Català de la Salut i els departaments en què s’estructura l’Administració de la Generalitat i els ens que en depenen dels quals és mitjà propi instrumental i de servei tècnic no tenen naturalesa contractual i s’articulen mitjançant els encàrrecs corresponents. En conseqüència, l’Institut Català de la Salut està obligat a dur a terme els encàrrecs que li formulin aquests departaments, els quals han d’especificar, com a mínim, l’àmbit de l’encàrrec, la previsió dels costos i el sistema de finançament.

    »6. L’Institut Català de la Salut no pot participar en les licitacions públiques convocades pels departaments de l’Administració de la Generalitat respecte als quals té la consideració de mitjà propi instrumental i de servei tècnic. Això no obstant, quan no hi concorri cap licitador, es pot encarregar a l’Institut Català de la Salut l’execució de l’activitat objecte de la licitació pública.

    »7. L’import de les prestacions realitzades per l’Institut Català de la Salut es determina mitjançant l’aplicació de les tarifes corresponents a les unitats executades. En la determinació d’aquestes tarifes s’han de tenir en compte els costos reals de la realització o execució de la prestació corresponent.»

  236. Es deroga l’apartat 6 de l’article 20 de la Llei 8/2007.

  237. S’afegeix una disposició addicional, la cinquena, a la Llei 8/2007, amb el text següent:

    Disposició addicional cinquena. Exercici de funcions pel Servei Català de la Salut

    D’acord amb el règim d’adscripció establert per l’article 2.2, les funcions que atribueixen al departament competent en matèria de salut l’article 3.1.b, l’article 5.5 i les lletres f, h i o de l’article 8.2 són exercides mitjançant el Servei Català de la Salut.»

  238. S’afegeix una disposició addicional, la sisena, a la Llei 8/2007, amb el text següent:

    Disposició addicional sisena. Sistema d’assignació de les funcions de cap de servei dels serveis jerarquitzats de l’Institut Català de la Salut

    1. L’assignació de les funcions de cap de servei dels serveis jerarquitzats de l’Institut Català de la Salut, quan s’assignin exclusivament per convocatòria interna entre personal estatutari fix, es farà pel sistema de lliure designació. Quan hi hagi una vacant en el servei i s’assignin alhora les funcions de cap de servei mitjançant una única convocatòria oberta, es farà pel sistema de concurs públic, de conformitat amb la normativa reglamentària aplicable.

    »2. Correspon al Consell d’Administració de l’Institut Català de la Salut, en ús de les facultats que li atorga aquesta llei, d’adequar els procediments a què fa referència l’apartat 1 a les necessitats i peculiaritats de l’estructura organitzativa de l’Institut, que ha de garantir en tot cas la publicitat, la idoneïtat i la transparència del procés.»

  239. S’afegeix una disposició addicional, la setena, a la Llei 8/2007, amb el text següent:

    Disposició addicional setena. Certificació d’avaluació positiva de les funcions de cap de servei i de cap de secció de l’Institut Català de la Salut

    1. Per a la continuïtat en el desenvolupament de les funcions de cap de servei i de cap de secció de l’Institut Català de la Salut, la persona titular ha d’estar en possessió del certificat d’avaluació positiva de les funcions assignades.

    »El procediment per a l’obtenció del certificat d’avaluació positiva s’inicia a instància de la persona que tingui encarregades les funcions quan falti entre un any i tres mesos perquè expiri l’assignació, mitjançant una sol·licitud adreçada a la direcció de centre hospitalari o a la direcció d’atenció primària a què és adscrita, i s’ha d’acompanyar la sol·licitud amb la memòria de l’activitat duta a terme i el projecte a desenvolupar en els quatre anys següents. El director o directora de l’hospital o del centre d’atenció primària ha de verificar i valorar la documentació aportada i, eventualment, recaptar nova documentació; també pot demanar informes a persones expertes en les matèries respecte a les quals ha d’efectuar l’avaluació. Contra la resolució que posa fi al procediment, el professional pot interposar recurs d’alçada davant el director o directora gerent de l’ICS.

    »Els certificats d’avaluació positiva tenen una validesa de quatre anys. Un cop transcorreguts els quatre anys des de l’assignació de les funcions de cap de servei i de cap de secció, la falta del certificat d’avaluació positiva a què fa referència aquest apartat comporta el cessament automàtic en l’assignació de les funcions assignades.

    »2. Es faculta el Consell d’Administració de l’Institut Català de la Salut perquè reguli el procediment per a la remoció dels llocs de treball obtinguts per concurs i la revocació de les assignacions de funcions al personal de l’Institut Català de la Salut. Les causes que habiliten per a iniciar aquest procediment són únicament les que estableix l’article 84 del Decret 123/1997

  240. Es deroga l’Ordre del 29 d’octubre de 1990 per la qual s’estableix el procediment d’avaluació específica de les places de cap de servei i de cap de secció dels serveis jerarquitzats de les institucions sanitàries de l’Institut Català de la Salut.

    Article 163. Extinció de la personalitat jurídica de l’Agència de Salut Pública de Catalunya

  241. Es declara extingida, amb efectes de l’1 de febrer de 2014, la personalitat jurídica de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, atribuïda per l’article 15.1 de la Llei 18/2009, del 22 d’octubre, de salut pública. El Govern ha d’establir l’estructura mitjançant la qual el departament competent en matèria de salut ha de dur a terme els objectius i les funcions assignades a l’Agència de Salut Pública de Catalunya per la Llei 18/2009 i la normativa que la desplega. Aquesta estructura podrà continuar emprant la denominació d’Agència de Salut Pública de Catalunya.

  242. El personal de l’Agència de Salut Pública de Catalunya s’adscriu i passa a dependre del departament competent en matèria de salut, dins del qual s’integra també el pressupost, amb efectes de l’1 de febrer de 2014.

  243. El patrimoni de l’Agència de Salut Pública de Catalunya s’incorpora al patrimoni de l’Administració de la Generalitat i resta assignat al departament competent en matèria de salut, al qual correspon l’adopció de les mesures necessàries per a conservar-lo i utilitzar-lo per a la finalitat prevista. El departament competent en matèria de salut se subroga en totes les relacions jurídiques en què l’Agència de Salut Pública de Catalunya sigui subjecte actiu o passiu.

  244. Totes les referències a l’Agència de Salut Pública de Catalunya i als seus òrgans fetes per la Llei 18/2009 i per la normativa posterior s’ha d’entendre que es fan a l’òrgan o òrgans del departament competent en matèria de salut que determini la norma que aprovi el Govern d’acord amb l’apartat 1.

  245. Es deroguen els articles següents de la Llei 18/2009:

    1. Els articles 12 i 13.2, llevat de les lletres j, k, l i m.

    2. El capítol II del títol III. Tanmateix, l’article 25, relatiu al Consell Assessor de Salut Pública, i l’article 26, relatiu al Consell de Participació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, mantenen llur vigència amb rang reglamentari.

    3. Els articles 40, 41, 42, 44, 46 i 47, relatius a l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Tanmateix, els articles 40, 41, 42, 46 i 47 mantenen llur vigència amb rang reglamentari.

    4. L’article 45, relatiu a la Comissió Directora de Seguretat Alimentària, que manté llur vigència amb rang reglamentari.

    5. L’article 49, relatiu al Consell de Salut Laboral.

    6. L’article 77, relatiu als òrgans de la Generalitat competents per a imposar sancions.

  246. El Govern ha d’aprovar en el termini de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta llei l’estructura mitjançant la qual el departament competent en matèria de salut ha de dur a terme els objectius i les funcions assignats a l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Mentre el Govern no aprovi aquesta estructura, els objectius i les funcions que la Llei 18/2009 assigna a l’Agència de Salut Pública de Catalunya s’atribueixen a la Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut, a la qual s’adscriu l’estructura regulada pels capítols VI i VII del Decret 366/2011, del 12 de juliol, pel qual s’aproven els estatuts de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. En l’exercici d’aquestes funcions, la Secretaria de Salut Pública pot emprar la denominació d’Agència de Salut Pública de Catalunya.

    Article 164. Extinció de la personalitat jurídica de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries

  247. Es declara extingida, amb efectes de l’1 de febrer de 2014, la personalitat jurídica de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries, regulada pels articles 41 i 42 de la Llei 31/2002, del 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives. El Govern ha d’establir l’estructura mitjançant la qual el departament competent en matèria de salut ha de dur a terme les funcions assignades a aquest Institut per la Llei 31/2002 i la normativa que la desplega. Aquesta estructura pot continuar emprant la denominació d’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques.

  248. El personal de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries s’adscriu i passa a dependre del departament competent en matèria de salut, dins del qual s’integra també el pressupost, amb efectes de l’1 de febrer de 2014.

  249. El patrimoni de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries s’incorpora al patrimoni de l’Administració de la Generalitat i resta assignat al departament competent en matèria de salut, al qual correspon l’adopció de les mesures necessàries per a conservar-lo i utilitzar-lo per a la finalitat prevista. El departament competent en matèria de salut se subroga en totes les relacions jurídiques en què l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries sigui subjecte actiu o passiu.

  250. Totes les referències a l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries i als seus òrgans, fetes per la Llei 31/2002 i per la normativa posterior s’ha d’entendre que es fan a l’òrgan o òrgans del departament competent en matèria de salut que es determinin en la norma que aprovi el Govern d’acord amb l’apartat 1.

  251. Es deroga la secció quarta del capítol II del títol II de la Llei 31/2002. Tanmateix, mantenen llur vigència amb rang reglamentari la lletra c de l’apartat 1 i l’apartat 4 de l’article 44 de la dita llei, relatius al Consell Assessor de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries.

  252. Es deroguen la disposició addicional segona i la disposició final segona de la Llei 11/2011, del 29 de desembre, de reestructuració del sector públic, per a agilitar l’activitat administrativa.

  253. El Govern ha d’aprovar en el termini de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta llei l’estructura mitjançant la qual el departament competent en matèria de salut ha de dur a terme els objectius i les funcions assignats a l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries. Mentre el Govern no aprovi aquesta estructura, els objectius i les funcions que la Llei 31/2002 assigna a l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries s’atribueixen a la Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut, a excepció de les funcions relatives al control, avaluació i inspecció necessàries per a vetllar pel compliment de les garanties de seguretat i de qualitat dels centres i serveis assistencials, sanitaris i sociosanitaris, i de les prestacions del sistema sanitari de responsabilitat pública, i les d’investigar possibles anomalies del sistema sanitari, que s’atribueixen a la direcció general competent en matèria d’ordenació i regulació sanitàries. L’estructura prevista en el capítol IV del Decret 256/2003, del 21 d’octubre, pel qual s’aproven els estatuts de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques, s’adscriu la Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut.

  254. En l’exercici de les funcions en matèria d’avaluacions mèdiques, la Secretaria de Salut Pública pot emprar la denominació d’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques.

    Títol V. Òrgans reguladors o consultius

    Article 165. Modificació de la Llei 2/2000 (Consell de l’Audiovisual de Catalunya)

    S’afegeix un apartat, el 4, a l’article 6 de la Llei 2/2000, del 4 de maig, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, amb el text següent:

    4. Els membres del Consell han de presentar, en el termini de tres mesos a comptar de la data de presa de possessió i de la data de cessament, una declaració conforme no exerceixen activitats professionals, mercantils o industrials que puguin ésser causa d’incompatibilitat, i així mateix, una declaració de béns patrimonials, en la qual s’han de detallar tots els béns, els drets i les obligacions de què són titulars. A aquesta declaració s'ha d’adjuntar còpia de la darrera declaració tributària de l’import sobre la renda de les persones físiques que la persona declarant ha presentat a l’Administració tributària. Les declaracions, juntament amb la documentació que s’hi adjunti, s’han d’inscriure i han de constar en el registre propi del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

    Títol VI. Mesures administratives en matèria d’habitatge i urbanisme, d’ordenació ambiental, d’ordenació d’aigües i d’ordenació territorial

    Capítol I. Modificacions legislatives en matèria d’habitatge i urbanisme

    Article 166. Modificació de la Llei 18/2007 (Dret a l’habitatge)

  255. Es modifica l’apartat 2 de l’article 65 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge, que resta redactat de la manera següent:

    2. En els actes i els contractes de transmissió d’habitatges de segona transmissió o de les successives transmissions, cal lliurar als adquirents els documents assenyalats per les lletres d, e, h i i de l’apartat 1.

    En el cas d’un habitatge en règim de propietat horitzontal, el representant o administrador de la comunitat ha de facilitar al transmitent els documents següents: el certificat relatiu a l’estat de deutes dels transmitents amb la comunitat, en el qual han de constar, a més, les despeses ordinàries aprovades pendents de repartir, i una còpia de l’informe de la inspecció tècnica per al cas que l’edifici estigui obligat a passar aquesta inspecció, amb la finalitat que pugui ésser lliurat a l’adquirent, juntament amb la resta de documentació que s’indica en aquest apartat.»

  256. Es modifica la lletra d de l’apartat 1 de l’article 123 de la Llei 18/2007, que resta redactada de la manera següent:

    d) La inexactitud o irregularitat en els documents, les certificacions o els informes tècnics necessaris per a sol·licitar el reconeixement de drets econòmics, de protecció, d’habitabilitat o d’acreditació de l’estat de conservació dels edificis, emesos pels facultatius tècnics, promotors, constructors o qualsevol altra persona física o jurídica, per obtenir un acte favorable als infractors o a tercers, contrari a la normativa tècnica o a qualsevol altra que sigui aplicable.

  257. S’afegeix una lletra, la a bis, a l’apartat 3 de l’article 123 de la Llei 18/2007, amb el text següent:

    a bis) No adoptar, una persona jurídica, en el transcurs d’un any natural a comptar de l’adquisició de l’habitatge, cap de les mesures tendents al compliment efectiu i legal de l’obligació de destinar-lo a residència habitual i permanent de persones físiques.

  258. S’afegeix una lletra, la f bis, a l’apartat 3 de l’article 123 de la Llei 18/2007, amb el text següent:

    f bis) La percepció de qualsevol sobrepreu en el lloguer o venda de l’habitatge protegit.

  259. Es modifica la lletra g de l’apartat 1 de l’article 124 de la Llei 18/2007, que resta redactada de la manera següent:

    g) No disposar de l’informe de la inspecció tècnica de l’edifici en els supòsits en què sigui exigible.

  260. S’afegeix una disposició addicional, la vint-i-tresena, a la Llei 18/2007, amb el text següent:

    Disposició addicional vint-i-tresena. Suspensió temporal d’obligacions derivades de la qualificació d’habitatges amb protecció oficial

    1. En zones d’escassa demanda o de necessitats d’atenció a col·lectius determinats, amb l’acreditació prèvia d’aquesta situació pel departament competent en matèria d’habitatge, l’Administració de la Generalitat pot suspendre, de manera transitòria i puntual, l’obligació de destinar l’habitatge a residència habitual i permanent i el compliment dels requisits d’accés als habitatges amb protecció oficial que es troben vacants per manca de sol·licitants, en els supòsits següents:

    »Primer. Si es procedeix a arrendar-lo, amb la condició que el preu màxim del lloguer no sigui superior al que estableix la normativa de la protecció oficial en la zona concreta i que el contracte de lloguer sigui validat pel departament competent en matèria d’habitatge.

    »Segon. Si es procedeix a transmetre’l, amb les condicions següents:

    »a) Que el preu de venda màxim de l’habitatge sigui el que estableixi la normativa de la protecció oficial en la zona concreta, i que el contracte de compravenda sigui validat pel departament competent en matèria d’habitatge.

    »b) Que, si l’habitatge, un cop adquirit, es destina a lloguer, el preu màxim del lloguer no sigui superior al que estableix la normativa de la protecció oficial en la zona concreta, i que el contracte de lloguer sigui validat pel departament competent en matèria d’habitatge.

    »c) Que la segona transmissió de l’habitatge, o les transmissions ulteriors, se sotmetin al control de l’Administració de la Generalitat, d’acord amb la normativa vigent per a la protecció oficial en el moment de la transmissió.

    »2. La suspensió de les condicions és aplicable als contractes autoritzats i formalitzats en un termini de quatre anys, sens perjudici de la pròrroga de la dita suspensió si s’acredita que es mantenen les condicions descrites en l’apartat 1. Un cop aixecada la suspensió, és exigible als nous contractes el compliment de les condicions subjectives dels adquirents pel que fa a requisits d’accés i destinació d’habitatge permanent i habitual, d’acord amb la normativa vigent per a la protecció oficial en el moment de l’atorgament.

    »3. El Pla territorial sectorial d’habitatge de Catalunya ha de tenir en compte el supòsit dels solars reservats i dels habitatges existents sotmesos a diferents règims de protecció en zones d’escassa demanda als efectes del que estableixen els articles 2.b i 11 de la Llei 18/2007

  261. Es modifica la disposició final de la Llei 18/2007, que resta redactada de la manera següent:

    Aquesta llei entra en vigor al cap de tres mesos d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. L’obligació de lliurar el certificat d’aptitud de l’edifici en els actes de transmissió d’habitatges, d’acord amb el que estableixen l’article 65.1.e i l’article 65.2, no és exigible fins l’1 de gener de 2016.

    Article 167. Modificació de la Llei d’urbanisme

  262. S’afegeix un apartat, el 10, a l’article 47 del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, amb el text següent:

    10. En l’explotació de recursos naturals en sòl no urbanitzable, en el cas d’aprofitament d’hidrocarburs, no és permès d’utilitzar la tecnologia de la fracturació hidràulica quan pugui tenir efectes negatius sobre les característiques geològiques, ambientals, paisatgístiques o socioeconòmiques de la zona, o amb relació a altres àmbits competencials de la Generalitat.

  263. Es modifica la lletra d de l’apartat 2 de l’article 97 del text refós de la Llei d’urbanisme, modificada per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, que resta redactada de la manera següent:

    d) Quan en la proposta no hi ha una projecció adequada dels interessos públics.

  264. S’afegeix un apartat, el 2 bis, a l’article 97 del text refós de la Llei d’urbanisme, amb el text següent:

    2 bis. En el cas de modificacions relatives a sistemes urbanístics, i per tal que es pugui apreciar que hi ha una projecció adequada dels interessos públics, cal complir, com a mínim, els requisits següents:

    a) S’ha de donar un compliment adequat a les exigències que estableix l’article 98.1 amb relació al manteniment de la superfície i de la funcionalitat dels espais lliures, les zones verdes o els equipaments esportius considerats pel planejament urbanístic com a sistemes urbanístics generals o locals.

    »b) No es pot reduir, en un àmbit d’actuació urbanística, la superfície dels sòls qualificats de sistema d’espais lliures públics o de sistema d’equipaments públics en compliment dels estàndards mínims legals, llevat que la qualificació de sistema d’equipament se substitueixi per la d’habitatge dotacional públic, amb els límits i les justificacions que estableix aquesta llei.

    »c) Si la modificació consisteix en un canvi de localització d’un equipament de titularitat pública, no es poden empitjorar les condicions de qualitat o de funcionalitat per a la implantació dels usos propis d’aquesta qualificació, i si els sòls ja eren de titularitat pública s’ha de garantir aquesta titularitat per als nous terrenys que es proposa de qualificar d’equipaments abans que la modificació sigui executiva.

    »d) Si la modificació consisteix en la reducció, en l’àmbit del pla, de la superfície dels sòls qualificats d’equipaments de titularitat pública, la reducció ha de quedar convenientment justificada en virtut de qualsevol de les circumstàncies següents:

    »Primer. Per la suficiència dels equipaments previstos o existents per fer front a les necessitats.

    »Segon. Per la innecessarietat dels terrenys per a la prestació del servei que en motivava la qualificació, pel fet que el servei en qüestió ha passat a prestar-se en altres terrenys de titularitat pública.

    »Tercer. Per l’interès públic prevalent de destinar els sòls a un altre sistema urbanístic públic.

    »e) Si es pretén compensar la supressió de la qualificació d’equipament de sòls que ja són de titularitat pública mitjançant la qualificació com a equipaments d’altres sòls de titularitat privada, la modificació ha de garantir la titularitat pública dels sòls abans que la modificació sigui executiva.»

  265. Es modifica la disposició final tercera de la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, que resta redactada de la manera següent:

    Tercera. Suspensió d’eficàcia temporal de l’article 114

    El còmput dels terminis per a advertir l’administració competent, per a presentar el full d’apreuament corresponent i per a adreçar-se al Jurat d’Expropiació de Catalunya perquè fixi el preu just, establerts per l’article 114.1 i 2 del text refós de la Llei d’urbanisme, resta suspès fins al 31 de desembre de 2014.»

    Capítol II. Modificacions legislatives en matèria d’ordenació ambiental

    Article 168. Modificació de la Llei 12/1985 (Espais naturals)

    Es modifica l’apartat 2 de l’article 16 de la Llei 12/1985, del 13 de juny, d’espais naturals, que resta redactat de la manera següent:

    2. La delimitació definitiva de cada espai s’ha de fer mitjançant la declaració d’alguna de les figures de protecció que estableix l’article 21.1, mitjançant el planejament especial a què fa esment l’article 5 o bé mitjançant una resolució de la persona titular del departament competent en el disseny del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya.

    Article 169. Modificació de la Llei 6/2001 (ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn)

  266. Es modifica l’apartat 5 de l’article 7 de la Llei 6/2001, del 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, que resta redactat de la manera següent:

    5. D’acord amb els criteris d’estalvi energètic, en els processos de renovació de l’enllumenat públic s’han de substituir les làmpades de vapor de mercuri d’alta pressió (VM) per altres de menor emissió de radiació de longitud d’ona curta i major eficàcia lluminosa. Aquests processos han de tendir a la reducció de la potència instal·lada.

  267. Es modifica l’article 16 de la Llei 6/2001, que resta redactat de la manera següent:

    Tipificació de les infraccions

    1. Són infraccions lleus les accions o les omissions següents:

    »a) Vulnerar dins un marge de fins a dues hores el règim horari d’ús de l’enllumenat.

    »b) Excedir en un valor de fins al 20% el flux d’hemisferi superior instal·lat autoritzat.

    »c) Excedir en un valor de més del 20% el flux d’hemisferi superior instal·lat autoritzat en el cas que es tracti d’un llum amb flux lluminós inferior a 3.300 lúmens.

    »d) Instal·lar una tipologia de làmpada diferent a la que s’estableix per via reglamentària en el cas que es tracti d’una làmpada de flux lluminós inferior a 3.300 lúmens.

    »e) Infringir per acció o per omissió qualsevol altra determinació d’aquesta llei o de la reglamentació que la desplegui, llevat que s’incorri en una infracció greu o molt greu.

    »2. Són infraccions greus les accions o les omissions següents:

    »a) Vulnerar per més de dues hores el règim horari d’ús de l’enllumenat.

    »b) Excedir en un valor de més del 20% el flux d’hemisferi superior instal·lat autoritzat en el cas de tractar-se d’un llum amb flux lluminós igual o superior a 3.300 lúmens.

    »c) Instal·lar una tipologia de làmpada diferent a la que s’estableix per via reglamentària en el cas de tractar-se d’una làmpada de flux lluminós igual o superior a 3.300 lúmens.

    »d) Instal·lar aparells d’enllumenament que incompleixin en més del 20% els valors d’altres paràmetres luminotècnics establerts per aquesta llei o per la reglamentació que la desplegui.

    »e) Dur a terme una modificació de l’enllumenat exterior que n’alteri la intensitat, l’espectre o el flux d’hemisferi superior instal·lat de manera que deixin de complir les prescripcions d’aquesta llei o de la normativa que la desplegui.

    »f) Cometre dins una zona E1 o en un punt de referència una infracció tipificada com a lleu.

    »g) Obstruir l’activitat de control o d’inspecció de l’Administració.

    »h) Cometre una infracció tipificada com a lleu, si causa un impacte important al medi.

    »3. Són infraccions molt greus les accions o les omissions següents:

    »a) Cometre una infracció tipificada com a greu, si causa un impacte important al medi.

    »b) Cometre dins una zona E1 o en un punt de referència una infracció tipificada com a greu, excepte en el cas 16.2.f.»

  268. Es modifica l’article 19 de la Llei 6/2001, que resta redactat de la manera següent:

    Quantia de les sancions

    Les sancions que corresponen a cada tipus d’infracció són les següents:

    »a) Les infraccions lleus se sancionen amb multes de 200 euros a 800 euros.

    »b) Les infraccions greus se sancionen amb multes de 801 euros a 4.000 euros.

    »c) Les infraccions molt greus se sancionen amb multes de 4.001 euros a 40.000 euros.»

  269. S’afegeix una lletra, la d, a l’article 20 de la Llei 6/2001, amb el text següent:

    d) El grau d’afectació al medi en funció de la quantitat de flux lluminós emès per la instal·lació.

  270. Es modifica l’apartat 1 de la disposició transitòria primera de la Llei 6/2001, que resta redactat de la manera següent:

    1. L’enllumenat exterior existent ha de complir les prescripcions d’aquesta llei en les condicions que estableixi el reglament que la desplegui.

    Article 170. Modificació de la Llei 20/2009 (Prevenció i control ambiental de les activitats)

  271. Es modifiquen les lletres f i g de l’article 4 de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, que resten redactades de la manera següent:

    f) Intervenció sectorial: la intervenció administrativa d’autorització, llicència, comunicació, control o registre a la qual està sotmesa una activitat de les que regula aquesta llei, de conformitat amb un ordenament jurídic altre que l’ambiental. En particular, són intervencions sectorials, la intervenció urbanística, la industrial, la turística, la sanitària, l’energètica, la minera, la laboral, la comercial i la relativa a establiments de concurrència pública.

    g) Modificació substancial: qualsevol modificació duta a terme en una activitat amb autorització ambiental o llicència ambiental que, en aplicació dels criteris que estableix l’article 59 i dels paràmetres que es determinin per reglament, comporti repercussions perjudicials o importants per a les persones o per al medi ambient.»

  272. Es modifica l’apartat 3 de l’article 8 de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

    3. En el cas que el funcionament d’una activitat dels annexos II i III tingui afeccions ambientals significatives sobre més d’un municipi, en matèries de competència municipal, els ajuntaments han d’adoptar les mesures de col·laboració i coordinació que considerin pertinents i també poden sol·licitar, si escau, la col·laboració del departament competent en matèria de medi ambient.

  273. Es modifica la lletra a de l’apartat 1 de l’article 31 de la Llei 20/2009, que resta redactada de la manera següent:

    a) La persona o l’empresa sol·licitants, abans de presentar la sol·licitud de l’autorització davant l’òrgan del departament competent per atorgar l’autorització substantiva, pot requerir a la Ponència Ambiental que es pronunciï sobre el contingut mínim de l’estudi d’impacte ambiental, i sobre l’amplitud i el nivell de detall que ha de tenir, i de la informació bàsica necessària per dur-ne a terme l’avaluació ambiental. La Ponència ha de consultar prèviament les administracions afectades, tot i que la consulta es pot ampliar a altres persones físiques i jurídiques, públiques o privades, vinculades a la protecció del medi ambient. La Ponència s’hi ha de pronunciar en un termini de tres mesos.

  274. Es modifica l’apartat 2 de l’article 31 de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

    2. Si la declaració d’impacte ambiental fixa limitacions pel que fa a les emissions i les prescripcions tècniques, l’òrgan del departament competent per raó de la matèria les ha d’incorporar en l’atorgament de l’autorització substantiva.

  275. Es modifica l’apartat 2 de l’article 32 de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

    2. Les activitats extractives s’han de sotmetre a declaració d’impacte ambiental, i han de presentar un estudi d’impacte ambiental amb el contingut establert per l’article 18.1. A l’efecte de la declaració d’impacte ambiental de les activitats extractives, s’han de tenir en compte també el programa de restauració presentat d’acord amb la legislació aplicable i l’informe que sobre aquest hagi emès l’òrgan competent del departament competent en matèria de medi ambient.

  276. Es modifica l’apartat 1 de l’article 33 de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

    1. La persona o l’empresa titulars de les activitats o de les instal·lacions no incloses en l’annex I, i que estan classificades en els annexos II i III, han de formular una consulta prèvia a l’Administració respecte al fet de sotmetre-les a una avaluació d’impacte ambiental, en aplicació dels criteris fixats en l’annex V, quan aquestes activitats afectin directament els espais naturals amb una sensibilitat ambiental elevada, inclosos en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN), aprovat pel Decret 328/1992; en els espais naturals de protecció especial, declarats d’acord amb la Llei 12/1985; en les zones humides i les àrees designades en aplicació de les directives 2009/147/CE i 92/43/CE (Xarxa Natura); en zones humides incloses en la llista del Conveni de Ramsar, i en altres espais protegits que es determini legalment. Així mateix, s’ha de formular aquesta consulta prèvia a l’Administració respecte al fet de sotmetre les activitats de l’annex II a una avaluació d’impacte ambiental, quan es determina específicament en l’epígraf de l’annex esmentat.

  277. Es modifica l’article 56 de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

    Article 56. Règim d’intervenció ambiental en espectacles públics i activitats recreatives i altres activitats de competència municipal sectorial

    1. La intervenció ambiental en els espectacles públics i les activitats recreatives s’integra en el procediment d’atorgament de la llicència municipal o l’autorització sectorial mitjançant un informe ambiental de l’òrgan tècnic municipal o comarcal o, si escau, en les condicions establertes per al règim de comunicació. L’informe ambiental ha de contenir les determinacions establertes per la normativa en aquesta matèria.

    »2. Les activitats incloses en la legislació d’espectacles públics i activitats recreatives que se situïn en un espai natural protegit estan sotmeses al procés de consulta prèvia respecte a la necessitat d’avaluació d’impacte ambiental.

    »3. Les activitats regulades per la legislació d’espectacles públics i activitats recreatives que estan incloses en altres activitats o establiments que figuren en altres annexos d’aquesta Llei, o que en formen part, resten sotmeses al règim d’intervenció ambiental determinat per aquest article.

    »4. Les activitats de l’annex II es poden incorporar, per reglament, al règim establert per aquest article, sempre que estiguin subjectes a la concessió d’una llicència sectorial que permeti incorporar la intervenció ambiental.»

  278. Es modifica l’article 59 de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

    Article 59. Intervenció administrativa en les modificacions de les activitats

    1. Les modificacions de les activitats ja autoritzades establertes per aquesta llei se sotmeten als règims d’intervenció administrativa següents:

    »a) Les modificacions substancials d’activitats dels annexos I.1 i I.2 estan subjectes a autorització ambiental i a decisió prèvia sobre la necessitat de sotmetre-les a una avaluació d’impacte ambiental o a declaració d’impacte ambiental, d’acord amb l’article 7.1.a. En el cas de les activitats incloses en l’article 7.1.a.2, aquesta autorització es considera concedida per silenci administratiu una vegada transcorregut el termini que fixa l’article 28.2, si en el procés de decisió prèvia es determina que no és necessària la declaració d’impacte ambiental.

    »b) Les modificacions substancials d’activitats de l’annex II estan subjectes a llicència ambiental, d’acord amb l’article 7.1.c. Aquesta llicència es considera concedida per silenci administratiu un cop transcorregut el termini que fixa l’article 48.1, si es tracta:

    »– D’activitats a què fa referència l’article 7.1.c.3.

    »– D’activitats a què fa referència l’article 7.1.c.2, si en el procés de decisió prèvia es determina que no és necessària la declaració d’impacte ambiental.

    »c) Les modificacions d’activitats dels annexos I.1, I.2 i II altres que les indicades per les lletres a i b que tinguin efectes sobre les persones o el medi ambient han d’ésser sotmeses per la persona o empresa titular de l’activitat a l’òrgan ambiental per tal que avaluï si la modificació es considera substancial o no substancial. Si la considera substancial és aplicable el que estableixen les lletres a i b. Si la considera no substancial, o no manifesta el contrari en el termini d’un mes, la modificació es pot dur a terme.

    »L’avaluació pot ésser parcial o total, segons si la modificació afecta una de les instal·lacions que integren l’activitat, n’afecta diverses o les afecta totes. La modificació substancial només pot ésser parcial si permet una avaluació ambiental diferenciada del conjunt de l’activitat.

    »d) Les modificacions no substancials de les activitats dels annexos I.1, I.2 i II que no tinguin conseqüències per a les persones ni per al medi ambient han de figurar en les actes de controls periòdics.

    »e) Les modificacions de les activitats de l’annex III s’han de comunicar a l’ajuntament competent. Si la modificació comporta un canvi d’annex de l’activitat, s’ha d’aplicar el que correspongui, d’acord amb el que estableix aquest article.

    »f) Les modificacions de les activitats de l’annex I.3 han d’ésser comunicades per l’òrgan amb competència substantiva a l’òrgan ambiental per tal que siguin sotmeses a declaració d’impacte ambiental o a decisió prèvia sobre l’aplicació del procediment d’avaluació d’impacte ambiental.

    »2. S’han de definir per reglament els paràmetres per qualificar les modificacions com a substancials o no substancials, tenint en compte la major incidència de la modificació projectada i segons els criteris següents:

    »a) La dimensió de l’activitat o les activitats afectades.

    »b) La producció.

    »c) Els recursos naturals emprats i, concretament, el consum d’aigua i energia.

    »d) El volum, el pes i el tipus dels residus generats.

    »e) La qualitat i la capacitat regenerativa dels recursos naturals de les àrees geogràfiques que poden ésser afectades o les limitacions derivades de la declaració de zones de protecció especial per a la capacitat i la vulnerabilitat del medi.

    »f) El grau de contaminació produïda.

    »g) El risc d’accident.

    »h) La incorporació de substàncies perilloses o el fet d’augmentar-ne l’ús.

    »i) L’acumulació de modificacions no substancials.»

  279. Es modifica l’article 67 de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

    Article 67. Especificitats de les explotacions ramaderes i d’altres tipus d’instal·lacions

    1. Les explotacions ramaderes incloses en els annexos I i II resten subjectes a les especificitats següents:

    »a) Les sol·licituds de llicències i autoritzacions ambientals han d’aportar el pla de gestió de les dejeccions ramaderes de l’explotació, el qual s’ha de trametre al departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia perquè emeti un informe preceptiu i vinculant sobre la gestió de les dejeccions ramaderes prèviament a la concessió de l’autorització o la llicència ambientals. Per a elaborar aquest informe, quan el pla de gestió de les dejeccions afecta zones vulnerables per la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, es té en compte el programa d’actuació corresponent que es desenvolupi per reglament.

    »b) Les prescripcions sobre la gestió i el control de les dejeccions ramaderes i dels residus que s’estableixin en l’autorització o la llicència ambientals s’han d’adequar a les particularitats que resulten de les modalitats pràctiques de la gestió, de la capacitat de l’explotació, de l’espècie animal allotjada i de l’emplaçament, tot ponderant els costos i els avantatges de les mesures prescrites.

    »c) Corresponen a l’òrgan del departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia, en l’àmbit de les potestats de l’ordenació de la producció agrícola i ramadera, les funcions inspectora, de control ordinari i sancionadora de l’incompliment de les determinacions dels plans de gestió de les dejeccions ramaderes, sens perjudici de les funcions que corresponen a l’òrgan competent en matèria d’aigües.

    »d) S’ha de determinar per reglament un procediment simplificat, a més del contingut del projecte i, si escau, de l’estudi d’impacte ambiental adaptat a les particularitats a què es refereixen les lletres a, b i c de l’article 67.1.

    »2. En el cas de centres de gestió de dejeccions ramaderes, i també en el cas de les instal·lacions que tracten dejeccions ramaderes, soles o barrejades amb altres materials orgànics, les sol·licituds de llicències que requereixin sotmetiment a avaluació d’impacte ambiental i les sol·licituds d’autoritzacions ambientals han d’aportar el pla de gestió de les dejeccions ramaderes o el pla de gestió agrària dels productes obtinguts, segons correspongui. El pla de gestió s’ha de trametre al departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia perquè emeti un informe preceptiu i vinculant sobre la gestió de les dejeccions ramaderes prèviament a la concessió de l’autorització o la llicència.

    »3. Les activitats ramaderes de l’annex III subjectes al règim de comunicació no incloses en l’apartat anterior han de presentar, a més de la documentació establerta per l’article 52.3, el pla de dejeccions ramaderes de l’explotació, el qual ha d’estar elaborat i signat per una persona tècnica habilitada pel departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia. Això mateix s’aplica als plans de gestió de dejeccions ramaderes en el cas de centres de gestió de dejeccions ramaderes que s’englobin dins l’annex III, i també als plans de gestió agrària dels productes obtinguts en el cas d’instal·lacions que tracten dejeccions ramaderes soles o barrejades amb altres materials orgànics, que s’englobin dins l’annex III i no incloses en l’apartat anterior. En qualsevol cas, el pla de gestió ha d’estar elaborat d’acord amb la normativa vigent i amb els criteris tècnics aprovats per resolució de la direcció general competent en matèria d’agricultura i ramaderia.

    »4. Les activitats ramaderes de l’annex III subjectes al règim de comunicació i els centres de gestió de dejeccions ramaderes que s’englobin dins l’annex III, així com als plans de gestió agrària dels productes obtinguts en el cas d’instal·lacions que tracten dejeccions ramaderes, soles o barrejades amb altres materials orgànics, si incrementen en més de 7.000 kg el nitrogen generat anualment amb les dejeccions han de presentar, a més de la documentació establerta per l’article 52.3, el corresponent pla de gestió, el qual ha d’estar informat favorablement pel departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia.

    »5. En el cas d’activitats esmentades en els apartats 2, 3 o 4 que requereixin sotmetiment a avaluació d’impacte ambiental, cal que el departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia emeti un informe preceptiu i vinculant sobre la gestió de les dejeccions ramaderes prèviament a la declaració d’impacte ambiental.

    »6. El pla de controls de la gestió de les dejeccions ramaderes que executa el departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia ha d’incloure una verificació posterior dels plans de gestió de l’apartat 4 en un termini de sis mesos a comptar de la formalització de la comunicació.»

  280. Es modifica l’apartat 2 de l’article 68 de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

    2. L’autorització i la llicència ambientals estableixen el règim del control inicial i la modalitat, els terminis i els continguts dels controls periòdics a què se sotmet l’exercici de l’activitat.

  281. Es modifica la lletra b de l’apartat 1 de l’article 69 de la Llei 20/2009, que resta redactada de la manera següent:

    b. La conformitat del compliment de les condicions de l’autorització o la llicència ambientals, mitjançant l’acta de control d’una entitat col·laboradora de l’Administració ambiental, llevat que, per a les activitats de l’annex II l’ajuntament encomani els controls inicials als serveis tècnics municipals.

  282. Es modifica l’apartat 2 de l’article 71 de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

    2. Les activitats s’han de sotmetre als controls periòdics que fixen l’autorització o la llicència ambientals. Els terminis dels controls periòdics s’han d’establir tenint en compte els terminis determinats en altres declaracions o controls sectorials preceptius. Si no hi ha un termini fixat per l’autorització o la llicència, s’estableixen, amb caràcter indicatiu, els següents:

    a) Les activitats de l’annex I.1, cada dos anys.

    »b) Les activitats dels annexos I.2, cada quatre anys.

    »c) Les activitats de l’annex II, cada sis anys.

    »La conformitat del compliment de les condicions de llicència ambiental o sectorial es duu a terme, per a les activitats de l’annex II, mitjançant una entitat col·laboradora de l’Administració ambiental, llevat que en la llicència ambiental o sectorial l’ajuntament encomani els controls periòdics als serveis tècnics municipals, d’acord amb les ordenances municipals. Així mateix, les ordenances municipals poden establir que sigui innecessari efectuar controls periòdics de determinades tipologies d’activitats.»

  283. Es modifica la lletra e de l’apartat 4 de l’article 71 de la Llei 20/2009, que resta redactada de la manera següent:

    e) El funcionament dels sistemes d’autocontrol d’emissions i d’immissions, si escau. Els contaminants mesurats en continu degudament calibrats resten exempts de control de llurs emissions.

  284. Es modifica el títol de l’article 82 de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

    Article 82. Tipificació de les infraccions amb relació a les activitats dels annexos I.2, II i III

  285. Es modifica l’article 88 de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

    Article 88. Multes coercitives

    Les administracions públiques, perquè es compleixin els actes dictats en aplicació d’aquesta llei, a més dels altres mitjans d’execució forçosa establerts legalment, poden imposar multes coercitives amb una quantia màxima de 15.000 euros.»

  286. Es modifica la disposició addicional vuitena de la Llei 20/2009, que resta redactada de la manera següent:

    Els col·legis professionals o altres entitats competents per raó de la matèria poden exercir funcions de comprovació i verificació documental, prèvies a les que exerceix l’Administració, per donar la conformitat que les dades tècniques que es presenten a l’Administració s’ajusten a les requerides per a l’activitat objecte de l’autorització o la llicència i als estàndards de qualitat de la documentació tècnica aportada. En aquest sentit, es poden establir convenis entre l’Administració i els col·legis professionals o altres entitats corresponents.

  287. Es modifica l’apartat 3 de la disposició transitòria quarta de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

    3. Les activitats classificades en l’annex III que a l’entrada en vigor aquesta llei disposin de llicència d’activitats resten exemptes d’haver de fer la comunicació ambiental. El règim de controls d’aquestes activitats és el que correspon a les activitats de l’annex III, que s’ha d’establir per reglament.

  288. Es modifica l’apartat 3 de la disposició final primera de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

    3. S’habilita la persona titular del departament competent en matèria de medi ambient per a incorporar noves tipologies d’activitats en els annexos I.2, I.3, II i III o per a adaptar les existents. Aquestes incorporacions, modificacions o supressions s’han de dur a terme a proposta de la Comissió d’Avaluació i Seguiment per a l’aplicació d’aquesta llei, regulada per la disposició addicional quarta.

  289. Es deroga el codi 12.59 de l’annex III i l’annex IV de la Llei 20/2009.

    Article 171. Modificació de la Llei 9/2011 (Prevenció i control ambiental d’activitats ramaderes)

    Es modifica l’apartat 1 de la disposició transitòria segona de la Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica, que resta redactat de la manera següent:

    1. Les activitats ramaderes que disposen d’autorització ambiental en la data d’entrada en vigor d’aquesta llei de modificació i que amb la nova regulació resten incloses en l’annex II de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, passen a regir-se pel règim de control que l’article 71 de la Llei 20/2009 estableix per a les activitats de l’annex II.

    Article 172. Règim transitori de les sol·licituds de llicències i autoritzacions ambientals

    Mentre no es dugui a terme, per ordre del departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia, el sistema d’habilitació dels tècnics a què fa referència l’article 67 de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, les sol·licituds de llicències i autoritzacions ambientals han d’aportar el pla de gestió corresponent, el qual s’ha de trametre al departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia perquè emeti un informe preceptiu i vinculant sobre la gestió de les dejeccions ramaderes prèviament a la concessió de l’autorització o la llicència ambientals. En el cas del règim de comunicació ambiental, cal presentar, a més de la documentació establerta per l’article 52.3 de la dita Llei, el corresponent pla de gestió, el qual ha de tenir l’informe favorable del departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia.

    Article 173. Modificació de la Llei reguladora dels residus

  290. Es modifica l’article 8 del text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009, del 21 de juliol, que resta redactat de la manera següent:

    Article 8. Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals

    1. El Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals ha de determinar els tipus d’instal·lacions de gestió de residus municipals, com plantes de transferència, plantes de triatge, plantes de qualsevol tipus de tractament i instal·lacions de disposició del rebuig dels residus municipals, que han de donar servei als diferents àmbits territorials, i, si escau, establir-ne la localització, amb l’objectiu de garantir el compliment de les mesures de prevenció i reciclatge del programa de gestió de residus municipals de Catalunya. El Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals també ha de determinar les dades tècniques i de capacitat de cadascuna de les instal·lacions previstes, amb l’objectiu d’ajustar-se a les necessitats de la població i de les activitats de l’àmbit territorial en qüestió.

    »2. La Generalitat assumeix el finançament de les inversions que figuren al Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya, en la quantia i forma que es determini en el mateix pla territorial, i que ha d’ésser aprovat pel Govern.

    »3. El planejament territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus i les altres figures de planejament o projectes d’implantació d’instal·lacions per a la gestió, el tractament i el dipòsit de residus urbans, industrials i de la construcció han d’ésser coherents amb el planejament territorial parcial i amb el planejament de protecció del patrimoni natural i de la biodiversitat.

  291. El planejament urbanístic ha d’ésser coherent amb les determinacions establertes pel Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals. Per a la implantació en el territori d’instal·lacions de gestió de residus municipals, es pot tramitar, d’acord amb el que estableix la legislació urbanística, un pla especial urbanístic autònom, sempre que estigui prèviament previst pel Pla territorial sectorial i no contradigui ni figures de protecció especial en sòl no urbanitzable del planejament general o territorial que siguin aplicables, ni figures de protecció i gestió del patrimoni natural, especialment els espais que estiguin inclosos en plans d’espais d’interès natural (PEIN), parcs naturals, corredors ecològics, zones de protecció especial per als ocells (ZEPA) o llocs d’importància comunitària (LIC), ni altres figures de protecció de la biodiversitat, de forests d’utilitat pública o altres figures de protecció de la Unió Europea.

    »5. L’aprovació del pla especial urbanístic a què fa referència l’apartat 2 habilita l’Administració competent per a executar les obres i les instal·lacions corresponents, sens perjudici de l’exigibilitat de les llicències i les autoritzacions administratives preceptives i del que estableix la legislació sectorial.»

  292. Es modifica l’article 19 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

    Article 19. Espais degradats i sòls contaminats

    Per a regenerar els espais degradats per descàrregues incontrolades i abocaments de residus i recuperar els sòls contaminats, s’ha de tenir en compte:

    »a) Que estan obligades a assumir el cost de les operacions de neteja i recuperació dels sòls contaminats i dels espais degradats i, si escau, a elaborar a càrrec seu els estudis d’investigació i anàlisi de risc necessaris per a determinar aquestes operacions, les persones següents:

    »Primer. Les causants de la contaminació, que han de respondre de manera solidària en el cas que es tracti de més d’una persona.

    »Segon. Subsidiàriament a les anteriors, i per aquest ordre, les persones propietàries dels terrenys i les persones posseïdores, que han de respondre de manera solidària en el cas que es tracti de més d’una persona.

    »b) Que les mesures de neteja i recuperació d’un sòl contaminat s’han de dur a terme de la manera i en els terminis que estableix la declaració de sòl contaminat i el projecte aprovat per l’autoritat competent.

    »c) Que les actuacions de regeneració d’espais degradats han d’ésser ordenades per l’ajuntament, o, si escau, pel consell comarcal, on hi ha emplaçat l’espai degradat.

    »d) Que l’acció de govern de la Generalitat encaminada a la regeneració dels espais degradats de Catalunya s’ha de dur a terme assistint els ens locals i cooperant-hi, i, si això no és suficient, aplicant la subrogació o l’execució subsidiària que estableix l’article 151 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril.

    »e) Que les competències que amb relació als sòls contaminats corresponen a la Generalitat són exercides per l’Agència de Residus de Catalunya. Correspon al director o directora de l’Agència iniciar i resoldre els procediments de declaració de sòls contaminats, aprovar els projectes de recuperació i desclassificar el sòl que ha deixat d’estar contaminat.

    »f) Que les persones causants de la contaminació d’un emplaçament resten obligades a sanejar-lo en funció de l’ús urbanístic que tenia quan el van transmetre. No es poden requerir mesures de sanejament complementàries vinculades als nous usos urbanístics del sòl, llevat que hagin estat promoguts per elles mateixes.»

  293. S’afegeix un article, el 21 ter, al text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

    Article 21 ter. Recuperació voluntària de sòls

    1. La descontaminació del sòl es pot portar a terme, sense la prèvia declaració del sòl com a contaminat, mitjançant la presentació davant de l’Agència de Residus de Catalunya d’un projecte de recuperació voluntària. Aquest projecte, que ha d’ésser aprovat per l’òrgan competent, ha de considerar tot l’abast de l’afecció i s’ha d’acompanyar de la valoració de riscos que acredita l’existència d’un risc inacceptable.

    »2. Un cop acabades les operacions d’execució del projecte, la persona interessada ha de presentar davant l'Agència de Residus de Catalunya un informe acreditatiu que la recuperació s’ha fet en els termes del projecte aprovat i que inclogui l’anàlisi de risc residual.

    »3. El termini per a dictar i notificar la resolució d’aprovació del projecte voluntari és de sis mesos. Un cop transcorregut aquest termini, i si no s’ha dictat la resolució pertinent, s’entén que ha estat desestimada la sol·licitud de la persona interessada per silenci administratiu.»

  294. Es modifica l’apartat 4 de l’article 24 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

    4. Les persones físiques o jurídiques amb domicili social a Catalunya que duen a terme operacions de recollida i transport de residus han de comunicar a l’Agència de Residus de Catalunya, prèviament, l’inici de l’activitat.

    La comunicació s’ha de presentar en el format i el suport informàtic que fixa el departament competent en matèria de residus.

    »La comunicació comporta la inscripció d’ofici en el registre general de transportistes de residus de Catalunya.»

  295. S’afegeix un apartat, el 5, a l’article 26 del text refós de la Llei reguladora dels residus, amb el text següent:

    5. Els olis industrials usats, generats a Catalunya, s’han de tractar, exclusivament, per la via de llur regeneració, fent ús de les millors tècniques disponibles.

  296. Es modifica l’article 74 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

    Article 74. Infraccions molt greus

    Són infraccions molt greus les següents:

    »a) L’exercici de qualsevol de les activitats regulades per aquesta llei sense obtenció, quan sigui preceptiva, de llicència, autorització, permís, comunicació prèvia a l’inici de l’activitat, registre, concessió o declaració d’impacte ambiental, o incomplint les condicions imposades per aquesta o per qualsevol altra normativa de residus, si és determinant de danys o perjudicis reals al medi ambient.

    »b) El lliurament, venda o cessió de residus perillosos a persones físiques o jurídiques altres que les assenyalades per aquesta llei, i l’acceptació d’aquests residus en condicions diferents de les determinades per les diverses autoritzacions i comunicacions, o en les normes establertes per aquesta Llei i per les disposicions que la despleguen.

    »c) L’incompliment de programes de prevenció o de restauració de les conseqüències que l’activitat comporta per al medi ambient.

    »d) L’abandonament, l’abocament o l’eliminació incontrolada de residus de qualsevol naturalesa i la constitució de dipòsits de residus no legalitzats, si produeixen riscos o danys al medi ambient o posen en perill greu la salut de les persones.

    »e) La recollida i el transport de residus industrials especials, amb incompliment de les prescripcions legals o reglamentàries.

    »g) L’incompliment de mesures cautelars.

    »h) L’ocultació o l’alteració maliciosa de dades aportades als expedients administratius per a l’obtenció de llicències, autoritzacions, permisos o concessions.

    »i) La reincidència en infraccions greus.

    »j) L’incompliment de l’obligació de dur a terme les operacions de neteja i de restauració d’un sòl quan ha estat declarat contaminat o l’incompliment de les obligacions derivades de les condicions adoptades en via convencional per a la recuperació de sòls contaminats.

    »k) La barreja de les diferents categories de residus perillosos entre si o d’aquests amb els que no tenen aquesta consideració, sempre que s’hagi posat en perill greu la salut de les persones o s’hagi produït un dany o deteriorament greu per al medi ambient.»

  297. Es modifica l’article 75 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

    Article 75. Infraccions greus

    Són infraccions greus les següents:

    »a) L’exercici de qualsevol de les activitats regulades per aquesta llei sense obtenció, quan sigui preceptiu, de llicències, autoritzacions, permisos, comunicacions prèvies a l’inici de l’activitat, registres o concessions, o incomplint les condicions imposades per aquesta llei o per qualsevol altra normativa de residus, si no comporta cap dany o perjudici per al medi ambient i no està qualificada com a infracció molt greu.

    »b) L’omissió de constituir fiances o garanties de qualsevol classe prèviament a l’exercici d’activitats que afecten el medi ambient, en la quantia i forma legals o reglamentàries exigides en cada cas, o la seva renovació.

    »c) L’incompliment d’obligacions documentals, com llibres de registre, declaracions, certificacions o similars, de caràcter preceptiu; les irregularitats en la complementació d’aquests documents o l’ocultació o el falsejament de les dades exigides per la normativa aplicable, i també l’incompliment de custòdia i manteniment d’aquesta documentació.

    »d) L’obstrucció de l’activitat de control o inspectora de l’Administració.

    »e) L’abandonament, l’abocament o l’eliminació incontrolada de residus de qualsevol naturalesa i la constitució de dipòsits de residus no legalitzats, si no produeixen cap dany al medi ambient o no posen en perill greu la salut de les persones.

    »f) La gestió dels residus sanitaris, tant en les operacions intracentre com extracentre, incomplint les condicions establertes en les llicències i les autoritzacions sense l’aplicació de les mesures necessàries d’asèpsia, innocuïtat i seguretat.

    »g) La negativa o el retard en la instal·lació de mesures correctores de control o de seguretat establertes en cada cas.

    »h) La posada en funcionament d’aparells, instruments mecànics o vehicles precintats per raó d’incompliment de les determinacions sobre gestió dels residus.

    »i) L’incompliment de les condicions imposades per les autoritzacions, les llicències o els permisos per a l’exercici d’activitats a les explotacions ramaderes respecte de la gestió dels animals morts i els excrements sòlids i líquids.

    »j) La reincidència en faltes lleus.

    »k) L’incompliment del requeriment de restauració efectuat per l’Administració a les persones responsables de la regeneració de les àrees degradades.

    »l) L’incompliment del requeriment efectuat per l’Administració a les persones responsables de portar a terme els estudis d’investigació i l’anàlisi de risc necessaris per a determinar l’existència d’un sòl contaminat.

    »m) La falta d’etiquetatge, o l’etiquetatge incorrecte o parcial, en els envasos que continguin residus perillosos.

    »n) El lliurament, venda o cessió de residus no perillosos a persones físiques o jurídiques diferents a les assenyalades per aquesta llei, i també l’acceptació d’aquests residus en condicions diferents de les que apareixen en les diverses autoritzacions i comunicacions, o en les normes establertes per aquesta llei.»

  298. Es modifica l’article 76 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

    Article 76. Infraccions lleus

    Són infraccions lleus les següents:

    »a) Qualsevol acció o omissió que infringeixi disposicions contingudes en les normes sectorials de rang legal i no resultin tipificades d’infraccions molt greus o greus per aquesta llei o per les de caràcter sectorial.

    »b) L’abocament, l’abandonament o l’eliminació incontrolada feta per particulars de residus sense autorització.

    »c) La demora no justificada en l’aportació d’informes o documents, en general, sol·licitats per l’Administració en la comesa de control d’activitats.»

  299. Es modifica l’article 86 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

    Article 86. Criteris objectius

    Són criteris objectius els següents:

    »a) L’afectació de la salut i la seguretat de les persones.

    »b) L’alteració social a causa del fet infractor.

    »c) La gravetat del dany causat al medi ambient.

    »d) El volum, la quantitat i la naturalesa dels residus, i també la superfície afectada i el seu deteriorament.

    »e) La reparació de la realitat fàctica i el restabliment de la legalitat infringida.

    »f) El benefici derivat de l’activitat infractora.»

  300. Es modifica l’article 87 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

    Article 87. Criteris subjectius

    Són criteris subjectius els següents:

    »a) El grau de malícia del subjecte infractor, intencionalitat i reiteració.

    »b) El grau de participació en el fet infractor.

    »c) La capacitat econòmica de la persona infractora.

    »d) La reincidència.»

  301. Es modifica l’article 120 del text refós de la Llei reguladora dels residus, que resta redactat de la manera següent:

    Article 120. Prescripcions d’infraccions

    Les infraccions molt greus prescriuen al cap de cinc anys, les greus al cap de tres anys i les lleus al cap d’un any, a comptar, en tots els casos, des de l’acabament real de la conducta infractora.»

    Capítol III. Modificacions legislatives en matèria d’ordenació d’aigües

    Article 174. Modificació de la legislació en matèria d’aigües

  302. Es modifica la lletra a de l’apartat 16 de l’article 2 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, que resta redactada de la manera següent:

    a) Usos domèstics de l’aigua: els usos residencials, particulars o comunitaris, efectuats per persones físiques o jurídiques, que es corresponen amb l’ús de l’aigua per a sanitaris, per a dutxes, per a la cuina i menjador, per a rentades de roba i vaixelles, regs de jardins, piscines i altres zones comunitàries, refrigeració i condicionaments domiciliaris, i amb d’altres usos de l’aigua que es puguin considerar consums inherents o propis de l’activitat humana en habitatges.

  303. S’afegeix un apartat, el 3, a l’article 3 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

    3.3 En concret, amb relació a l’àmbit econòmic financer i a l’exigència dels tributs que els correspongui d’acord amb la normativa vigent, les administracions titulars dels serveis d’abastament i sanejament han de tenir present el principi de recuperació dels costos dels serveis relacionats amb l’aigua.

    A aquests efectes, l’Agència Catalana de l’Aigua ha de dictar les recomanacions relatives a les fórmules per al compliment de les exigències derivades d’aquests principis, mitjançant l’establiment de criteris que, intensificant la progressivitat, promoguin l’ús eficient del recurs, i ha de fixar, d’acord amb les seves competències, els conceptes repercutibles, fixos i variables, i també qualsevol altre element que permeti una facturació adequada en tot el territori, sens perjudici de l’autonomia dels ens locals per a la fixació de les tarifes.

    »Per al compliment del que estableixen els apartats precedents i la resta d’articles concordants, l’Agència ha d’instar, en els termes establerts per la normativa estatal i autonòmica de règim local, l’exercici de les actuacions de caràcter administratiu o judicial que siguin necessàries contra actes o acords dels ens locals que els incompleixin.»

  304. S’afegeix una lletra, la o, a l’article 4 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

    o) La determinació dels criteris bàsics de tarifació del cicle integral de l’aigua amb relació als conceptes repercutibles, fixos i variables, i els altres elements que permetin una facturació adequada en el territori, i també llur control, sens perjudici de la facultat dels ens locals de fixar les tarifes dels serveis d’abastament i sanejament.

  305. Es modifica la lletra l de l’apartat 2 de l’article 8 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

    l) L’ordenació dels serveis d’abastament en alta, que inclou l’aprovació de les corresponents tarifes, i de sanejament.

  306. S’afegeix una lletra, la p, a l’apartat 2 de l’article 8 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

    p) Les funcions de control de la seguretat de les preses i embassaments situats al domini públic hidràulic en l’àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya i de les basses del territori de Catalunya que se situïn fora del domini públic hidràulic.

  307. S’afegeix un apartat, el 6, a l’article 8 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

    8.6 En exercici de les seves competències de planificació i administració dels recursos, de control dels aprofitaments d’aigua i d’aplicació dels tributs que formen part del seu règim econòmic financer, l’Agència ha de determinar, amb caràcter general, els sistemes de control efectiu dels cabals d’aigua utilitzats i dels abocaments al domini públic hidràulic, terra a mar i a sistemes de sanejament, que s’hagin d’establir per tal de garantir el respecte als drets existents, mesurar el volum d’aigua realment consumit o utilitzat, permetre la gestió correcta dels recursos i assegurar la qualitat de les aigües.

    A aquest efecte, les persones o entitats titulars de les concessions, autoritzacions o permisos, i totes les que facin un ús privatiu dels recursos, han d’instal·lar i mantenir a llur càrrec els sistemes de mesura corresponents que garanteixin una informació precisa sobre els cabals d’aigua consumits o utilitzats i, si s’escau, retornats; i també fer front a les taxes o preus que per aquest concepte exigeixi l’Agència pel servei d’instal·lació, manteniment i verificació periòdica dels aparells de mesura, o als costos derivats de l’actuació subsidiària de l’Agència Catalana de l’Aigua en cas d’incompliment de la obligació d’instal·lar o mantenir els aparells de mesura en les condicions indicades.»

  308. Es modifica l’apartat 6 de l’article 9 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    9.6 La responsabilitat patrimonial dels òrgans de l’Agència és exigible en els mateixos casos i pel mateix procediment que a l’Administració de la Generalitat. Correspon a la Direcció de l’Agència designar els òrgans competents per a iniciar i per a instruir els procediments de responsabilitat, i dictar la resolució que hi posa fi o, si escau, aprovar l’acord convencional.

  309. S’afegeix una lletra, la h, a l’article 19 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

    h) Garantir el principi de recuperació de costos dels serveis relacionats amb l’aigua, mitjançant l’establiment d’un sistema de tarifació que ofereixi incentius per a aconseguir un ús eficient de l’aigua i l’assoliment dels objectius fixats pel Govern. A aquest efecte, l’Administració competent en matèria de subministrament d’aigua i de tractament d’aigües residuals ha d’establir les estructures tarifàries necessàries per a la recuperació de costos, per tal de garantir el respecte a les necessitats bàsiques i desincentivar consums excessius. Aquestes tarifes han de respondre als criteris de repercussió dels costos en els preus, que fixa la Generalitat, sens perjudici de les compensacions que, en els casos de prestació dels serveis en règim de concessió administrativa, pugui establir l’Administració titular del servei de subministrament d’aigua per tal d’establir l’equilibri econòmic del servei.

  310. Es modifica l’apartat 2 de l’article 21 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    21.2 El Pla de gestió pot preveure, a més de les determinacions obligatòries que resulten de la legislació en matèria d’aigües, els requeriments qualitatius, quantitatius i econòmics, fins i tot en l’àmbit de la tarifació, de la utilització del recurs; els instruments per a protegir els sistemes hídrics; i els criteris per a qualificar un projecte o una obra hidràulica d’interès prioritari per a la Generalitat.

  311. S’afegeix un apartat, el 3, a l’article 31 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

    31.3 L’Agència Catalana de l’Aigua, en l’exercici de les seves competències en matèria d’ordenació dels serveis d’abastament en alta, proposa al Govern regular les condicions de prestació d’aquests serveis i fixar-ne les tarifes corresponents. Correspon al Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua aprovar les tarifes del servei d’abastament en alta.

  312. S’afegeix una lletra, la c, a l’apartat 3 de l’article 34 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

    c) Ordenar les condicions de prestació i de recepció del servei d’abastament d’aigua potable a les poblacions des de la xarxa d’abastament Ter-Llobregat, mitjançant el reglament regulador del servei que ha d’aprovar el Govern, a proposta de l’Agència Catalana de l’Aigua, per a establir els drets i obligacions de les entitats prestadores i receptores del servei, i mitjançant el reglament intern del servei que ha d’aprovar el Consell de la Xarxa d’Abastament Ter-Llobregat de l’Agència Catalana de l’Aigua a fi de regular les condicions tècniques de prestació de l’esmentat servei i d’utilització de les instal·lacions que integren la xarxa d’abastament Ter-Llobregat.

  313. Es modifica l’article 39 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 39. Tarifa per la prestació del servei d’abastament d’aigua en alta a través de les instal·lacions de la xarxa d’abastament Ter-Llobregat gestionades per la Generalitat

    39.1. Els ingressos que són producte de les tarifes del servei públic d’abastament d’aigua en alta mitjançant les instal·lacions que integren la xarxa Ter-Llobregat, que gestiona la Generalitat, són ingressos de dret públic i llur import correspon a l’entitat prestadora del servei. Les tarifes responen al criteri de l’equilibri econòmic del servei.

    »39.2. La gestió, la liquidació i el cobrament de les tarifes per l’abastament d’aigua en alta a què es refereix l’apartat 1 corresponen a l’entitat prestadora del servei d’abastament d’aigua en alta, que en percep directament l’import de les persones físiques o jurídiques usuàries o de les entitats públiques o privades subministradores d’aigua en baixa. En conseqüència, l’entitat prestadora ha d’emetre a les entitats subministradores d’aigua en baixa i a altres persones físiques o jurídiques usuàries les liquidacions que correspongui en funció dels consums realitzats, i els ha d’aplicar la tarifa vigent en cada moment. En cas de desacord amb les liquidacions, la persona o entitat receptora del servei pot plantejar la reclamació davant l’entitat prestadora, que ha de donar resposta en el termini d’un mes.

    »Si la persona o entitat receptora del servei no considera satisfetes les seves pretensions amb l’actuació o resposta de l’entitat prestadora, pot interposar, en el termini d’un mes, un recurs d’alçada davant de la persona titular del departament competent en matèria d’aigua, que s’ha de pronunciar en el termini de tres mesos, transcorregut el qual s’entén que ha estat desestimat. Contra la desestimació expressa o presumpta d’aquest recurs, es pot interposar recurs contenciós administratiu, en els terminis i termes establerts per la normativa reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

    »39.3. En el cas que alguna de les entitats subministradores d’aigua en baixa o de les altres persones físiques o jurídiques usuàries no aboni els imports corresponents a la liquidació emesa en el termini voluntari de pagament a comptar de la data d’emissió de la liquidació, l’entitat prestadora del servei d’abastament d’aigua en alta ha de comunicar l’impagament a la Generalitat, per tal que aquesta faci la reclamació per via de constrenyiment de la totalitat dels conceptes que integren el deute, de conformitat amb el que estableix la normativa de recaptació aplicable i, en particular, els articles 1 i 2 del Reglament general de recaptació, aprovat pel Reial decret 939/2005, del 29 de juliol.

    »39.4. La Generalitat ha de lliurar a l’entitat prestadora del servei d’abastament d’aigua en alta els imports recaptats per via de constrenyiment, incrementats, si escau, amb els interessos de demora corresponents, sense incloure en aquest lliurament els recàrrecs corresponents.»

  314. Es modifica l’article 55 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 55. Atribució de recursos

    55.1. L’Agència Catalana de l’Aigua ha de contribuir al finançament dels sistemes públics de sanejament, de conformitat amb el que estableixi la planificació hidrològica, mitjançant les corresponents atribucions de recursos. L’atribució s’efectua amb afectació de destinació i comprèn les despeses directes de prestació d’aquests serveis. L’import d’aquestes atribucions de recursos per als exercicis pressupostaris del 2013 i següents es calcula d’acord amb aquests criteris:

    »a) El valor màxim en concepte de cost directe d’explotació en les atribucions de recursos corresponents a sistemes públics de sanejament correspon a la suma de l’import certificat i validat per l’Agència Catalana de l’Aigua per a l’exercici immediatament anterior més les actualitzacions reconegudes en els seus contractes. En el cas que el cost directe d’explotació no resulti, de manera directa i específica, d’un procés selectiu de pública concurrència que afecti la totalitat de la despesa del sistema, l’esmentat valor màxim és l’import certificat i validat per l’Agència Catalana de l’Aigua com a despesa directa d’explotació per a l’exercici immediatament anterior. En tot cas, es descompten en el càlcul de les atribucions de recursos les contraprestacions econòmiques (cànons, aportacions directes o indirectes, etc.) que percebin els ens gestors i que no siguin d’aplicació directa en benefici dels sistemes de sanejament de llur responsabilitat. La incorporació de nous sistemes, o ampliacions dels ja existents, que siguin objecte de cessió o traspàs als ens gestors, comporta l’increment de l’atribució de recursos corresponent.

    »b) Els valors màxims en concepte de cost directe d’explotació s’han de revisar, a l’alça o a la baixa, quan es generin variacions en la destinació dels fangs motivades per modificacions imposades per l’Agència Catalana de l’Aigua, en la gestió de les instal·lacions de posttractament de fangs del Pla de sanejament de Catalunya.

    »c) Les atribucions de recursos en concepte de reposicions i millores s’han d’ajustar a les disponibilitats pressupostàries.

    »55.2 Les atribucions de recursos per a l’exercici pressupostari del 2014 i següents inclouen els costos indirectes d’explotació dels serveis públics de sanejament, com ara les despeses de gestió d’instal·lacions i les despeses de gestió de sistema. L’import de l’atribució de recursos en concepte de costos indirectes d’explotació es determina aplicant a l’import certificat i validat per l’Agència Catalana de l’Aigua en concepte de cost directe d’explotació per l’exercici pressupostari immediatament anterior el coeficient que correspongui de la relació següent:

  315. DDE

  316. 1 M€

  317. 5 M€

  318. DDE >15 M€ 0,015

    DDE: Despesa directa d’explotació

    M€: milions euros

    »Els imports que resultin inferiors al màxim del grup immediatament anterior es regularitzen fins aquest màxim. L’atribució de recursos té caràcter finalista per a la gestió dels sistemes de sanejament, per la qual cosa l’ens gestor ha de justificar que la despesa indirecta incorreguda té aquest caràcter mitjançant certificat de la seva intervenció.

    »55.3 El Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua, mitjançant acord, estableix criteris complementaris per a la gestió de les atribucions de recursos als ens gestors de les infraestructures de sanejament.»

  319. Es deroga la lletra b de l’apartat 1 de l’article 56 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya.

  320. S’afegeixen dues lletres, la g i la h, a l’apartat 2 de l’article 57 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

    g) L’abocament al sistema en els supòsits en què estigui establerta la seva submissió a règim de declaració responsable, efectuat sense comptar amb la declaració responsable corresponent, sempre que no causi danys o perjudicis al sistema públic de sanejament o quan aquests danys no superin els 3.005,56 euros.

    h) La inexactitud o l’omissió essencials en les dades, manifestacions o documents que s’incorporin a la declaració responsable o l’acompanyin.»

  321. S’afegeixen dues lletres, la i i la j, a l’apartat 3 de l’article 57 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

    i) L’abocament al sistema en els supòsits en què estigui establerta la seva submissió a règim de declaració responsable, efectuat sense comptar amb la declaració responsable corresponent, sempre que causi danys o perjudicis al sistema públic de sanejament superiors a 3.005,56 euros i fins a 15.025,30 euros.

    j) La falsedat en les dades, les manifestacions o els documents que s’incorporin a la declaració responsable o l’acompanyin.»

  322. Es modifica l’article 81 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 81. Actualització

    81.1 Els valors base per unitat de volum i el valor de la unitat de contaminació s’actualitzen com a màxim i anualment d’acord amb la fórmula següent, indexada a les darreres dades oficials publicades amb relació a cadascun dels paràmetres que considera:

    Kt = 0,2Et/E0 + 0,12St/S0 + 0,12Ct/C0 + 0,18At/A0 + 0,13Eut/Eu0 + 0,25

    »On

    K: Índex actualització

    E: Energia elèctrica. Segons l’índex de revisió de preus aplicables als contractes de les administracions públiques.

    S: Materials siderúrgics. Segons l’índex de revisió de preus aplicables als contractes de les administracions públiques.

    C: Ciment. Segons l’índex de revisió de preus aplicables als contractes de les administracions públiques.

    A: Amortitzacions de l’immobilitzat. Import corresponent d’acord amb els darrers comptes auditats de l’Agència.

    Eu: Euríbor a 1 any. Valor considerat el darrer dia del mes de juny.

    »81.2 Qualsevol modificació dels valors base per unitat de volum i del valor de la unitat de contaminació altra que l’establerta per l’apartat 1, i també la modificació dels coeficients, les fórmules per a determinar-los i la xifra o la quantia de qualsevol altre element de quantificació del tribut, s’han de fer mitjançant les lleis de pressupostos de la Generalitat o, si escau, mitjançant la modificació de la llei present.»

  323. Es modifica la disposició addicional quinzena del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

    Disposició addicional quinzena

    Amb la finalitat d’assolir una progressiva recuperació de costos del cicle de l’aigua i d’incorporar la depreciació dels actius de l’administració hidràulica de Catalunya en el cost dels serveis del cicle de l’aigua que presta, s’estableixen les vides útils i els coeficients d’amortització anuals que cal aplicar d’acord amb les tipologies següents:

    Tipologia

    Vida útil màxima (anys)

    Coeficient d'amortització anual

    Mitjana % anual

    Sanejament d’aigües residuals urbanes (psaru)

    25

    4,00%

    Posttractament de fangs (Programa de fangs)

    25

    4,00%

    Abastament d’aigua potable (psaac)

    40

    2,50%

    Embassaments

    40

    2,50%

    Protecció del domini públic hidràulic (dph)

    25

    4,00%

    Regatges

    25

    4,00%

    Aquests percentatges d’amortització són aplicables des de l’1 de gener de 2014 i es mantenen vigents fins que s’aprovi la nova planificació hidràulica, la qual ha d’incorporar els corresponents estudis de costos.

  324. S’afegeix una disposició transitòria, la vuitena, al text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

    Disposició transitòria vuitena

    En el càlcul de les atribucions de recursos per al finançament dels sistemes públics de sanejament corresponents a l’exercici pressupostari del 2013, es pot incloure fins al 80% de l’import certificat i validat per l’Agència Catalana de l’Aigua per a l’exercici pressupostari del 2012 en concepte de les despeses indirectes d’explotació a què fa referència l’article 55.2 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya. L’atribució de recursos té caràcter finalista per a la gestió dels sistemes de sanejament, per la qual cosa l’ens gestor ha de justificar que la despesa indirecta afectada té aquest caràcter mitjançant certificat de la seva intervenció.»

  325. Es deroguen l’article 40 i els apartats V.1 i V.2 i els darrers cinc paràgrafs de l’apartat V.3 de l’annex V del Reglament dels serveis públics de sanejament, aprovat pel Decret 130/2003, del 13 de maig.

    Capítol IV. Altres mesures administratives en competències relatives a territori

    Article 175. Modificació de la Llei 31/2010 (Àrea Metropolitana de Barcelona)

  326. Es modifica la lletra p de l’apartat 1 de l’article 8 de la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que resta redactada de la manera següent:

    p) Contractar obres, serveis públics i subministraments, i aprovar-ne els projectes corresponents, inclosos els contractes plurianuals, no atribuïts al president o presidenta.

  327. Es modifica l’apartat 2 de l’article 8 de la Llei 31/2010, que resta redactat de la manera següent:

    2. Les competències establertes per l’apartat 1 poden ésser atribuïdes pel Consell Metropolità a la Junta de Govern, llevat de les esmentades per les lletres a, c, e, f, g, h, i, j, k, l, m, n, o, t, u, v, w, x i y.

  328. S’afegeix un apartat, el 3, a la disposició transitòria segona de la Llei 31/2010, amb el text següent:

    3. No estan incloses en la prohibició de l’apartat 2 les revisions del planejament urbanístic general vigent, el primer acte preparatori formal de les quals s’hagi iniciat abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei. A aquest efecte, s’entén per primer acte preparatori formal l’adopció per l’ajuntament competent de qualsevol resolució que tendeixi a l’encàrrec o a la contractació dels treballs d’elaboració del pla o a l’obtenció de finançament adreçat a aquesta finalitat. En aquest cas, l’ajuntament ha de sol·licitar informe a l’Àrea Metropolitana de Barcelona sobre la coherència del document en fase d’avanç d’aquesta revisió del planejament urbanístic general, amb relació als objectius i propòsits generals dels treballs preparatoris del Pla director urbanístic metropolità.

    Article 176. Modificació de la Llei de carreteres

  329. Es modifiquen els apartats 1, 2 i 3 de l’article 19 del text refós de la Llei de carreteres, aprovat pel Decret legislatiu 2/2009, del 25 d’agost, que resten redactats de la manera següent:

    19.1 Els estudis i projectes de carreteres de les xarxes bàsica i comarcal de titularitat de la Generalitat han d’ésser aprovats pel departament competent en matèria de carreteres. Els estudis i projectes de carreteres de la xarxa local han d’ésser aprovats per l’òrgan competent de les diputacions o dels ens supramunicipals que les substitueixin.

    19.2 L’aprovació dels projectes de carreteres comporta la declaració d’utilitat pública o interès social, la necessitat d’ocupació i la declaració d’urgent ocupació dels béns i adquisició dels drets corresponents, als efectes d’expropiació forçosa, l’ocupació temporal i la imposició o modificació de servituds. Així mateix, implica l’aplicació de les limitacions a la propietat que estableix el capítol I del títol IV.

    »19.3 La declaració d’utilitat pública o interès social, la necessitat d’ocupació i la declaració d’urgent ocupació es refereixen també als béns i drets compresos en el replantejament del projecte i en les modificacions d’obres que es puguin aprovar posteriorment.»

  330. S’afegeix una lletra, la e, a l’article 29 del text refós de la Llei de carreteres, amb el text següent:

    e) Mitjançant els ingressos generats per la taxa per l’ús de les carreteres per part dels vehicles, legalment establerta, en els termes i supòsits establerts normativament.

  331. S’afegeix un article, el 30 bis, al text refós de la Llei de carreteres, amb el text següent:

    30 bis. Taxa per l’ús de les carreteres per part dels vehicles

    30 bis.1 L’ús de les carreteres per part dels vehicles pot comportar el pagament d’una taxa en els supòsits establerts legalment.

    »30 bis.2 Per a poder fer ús de les carreteres sotmeses al pagament d’aquesta taxa, les persones obligades a satisfer-la han d’inscriure llurs vehicles en el registre de vehicles usuaris de carreteres que es creï a aquest efecte i facilitar les dades que es determinin reglamentàriament.»

  332. Es deroga l’apartat 3 de l’article 43 del text refós de la Llei de carreteres.

  333. S’afegeix una lletra, la f, a l’apartat 3 de l’article 56 del text refós de la Llei de carreteres, amb el text següent:

    f) En cas de vehicles subjectes al pagament de la taxa per ús de la carretera, fer-ne ús sense estar registrat en el registre de vehicles usuaris de carreteres, o tenint aquest registre suspès, i no haver regularitzat aquesta situació en els terminis establerts reglamentàriament.

  334. S’afegeix un apartat, el 4, a l’article 58 del text refós de la Llei de carreteres, amb el text següent:

    58.4 Són responsables de la infracció tipificada per l’apartat 3.f de l’article 56 els qui ho són del pagament de la taxa corresponent.

  335. S’afegeix un capítol, el V, al títol V del text refós de la Llei de carreteres, amb el text següent:

    Capítol V. Mesures específiques

    Article 63 bis. Mesures específiques

    »Els agents de l’autoritat encarregats de la vigilància del trànsit o de la mobilitat poden aturar i immobilitzar els vehicles que hagin comès la infracció establerta per l’apartat 3.f de l’article 56, d’acord amb el que es determini reglamentàriament.»

    Títol VII. Mesures administratives en matèria d’agricultura, pesca, alimentació i medi natural

    Capítol I. Medi natural

    Article 177. Modificació de la Llei 6/1988 (Llei forestal)

  336. Es modifica la lletra f de l’apartat 2 de l’article 7 de la Llei 6/1988, del 30 de març, forestal de Catalunya, i s’afegeix al dit apartat una lletra, la g, amb el text següent:

    f) Les condicions per a revisar la unitat mínima de producció forestal.

    g) Les àrees forestals d’alt risc d’incendis, amb la delimitació d’uns perímetres de protecció prioritària.»

  337. Es modifica l’article 16 de la Llei 6/1988, que queda redactat de la manera següent:

    1. La gestió dels terrenys forestals de propietat privada correspon als titulars d'aquests terrenys, en les condicions que estableix aquesta llei.

    2. Les entitats locals poden promoure projectes d’ordenació forestal d’àmbit municipal o supramunicipal, que s’aproven per resolució del director general competent en matèria forestal. Els titulars dels terrenys forestals inclosos en un projecte d’ordenació forestal d’àmbit municipal o supramunicipal poden adherir-se als dits projectes. La comunicació d’adhesió adreçada al departament competent en matèria forestal comporta, a tots els efectes, que la finca adherida compta amb un instrument de gestió forestal.»

  338. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 23 de la Llei 6/1988, que resten redactats de la manera següent:

    1. En els terrenys forestals es pot permetre la rompuda de terrenys per a l’establiment d’activitats agropecuàries si es tracta de terrenys aptes tècnicament i econòmicament per a un aprofitament d’aquesta naturalesa. Excepcionalment, es poden autoritzar rompudes de terrenys forestals incendiats per a ús agrari, tenint en compte la funcionalitat d’aquestes rompudes per a la prevenció d'incendis forestals o altres d’interès forestal.

    2. Per a la rompuda dels terrenys forestals expressats a l’apartat 1, cal l’autorització de l’Administració forestal, la qual ha de tramitar l’expedient, amb l’informe previ de les entitats locals amb competències urbanístiques sobre l’àrea d’actuació. La manca de notificació de la resolució expressa en el termini de tres mesos des de la presentació de la sol·licitud té efectes estimatoris quan es fan en superfícies forestals isolades inferiors a 1.000 m2 i per a les rompudes de fins a 1.000 m2 en zones no incloses en la Xarxa Natura 2000, en què l’Administració dugui a terme actuacions de concentració parcel·lària, nous regadius o de millorament de regadius existents. Per a la resta de casos, la manca de resolució expressa en el termini de tres mesos des de la presentació de la sol·licitud té efectes desestimatoris.»

  339. Es modifica l’apartat 1 de l’article 26 de la Llei 6/1988, que resta redactat de la manera següent:

    1. L’Administració forestal ha de desenvolupar i fomentar la reforestació i la regeneració dels terrenys forestals i dels vessants amb feixes o bancals construïts de fa temps que han deixat d’ésser utilitzats com a espais agrícoles quan no hi hagi possibilitat de recuperar-los agrícolament.

  340. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 47 de la Llei 6/1988, que resten redactats de la manera següent:

    1. L’aprofitament de fustes i llenyes s’ha de fer segons les disposicions específiques d’aquesta llei, tant en els terrenys de propietat pública com en els terrenys de propietat privada.

    2. L’Administració forestal ha d’impulsar l’estructuració i el planejament dels terrenys forestals d’acord amb els plans d’ordenació de recursos forestals, els projectes d’ordenació i els plans tècnics de gestió i millora forestals.»

  341. Es modifica l’apartat 1 de l’article 49 de la Llei 6/1988, que resta redactat de la manera següent:

    1. El departament competent en matèria forestal pot regular l’aprofitament d’escorces, fruits, resines, plantes aromàtiques, plantes medicinals, bolets (incloses les tòfones), productes apícoles i, en general, el d’altres productes propis dels terrenys forestals.

  342. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 50 de la Llei 6/1988, que resten redactats de la manera següent:

    1. L’aprofitament de fustes i llenyes en terrenys forestals de propietat privada que disposen de projectes d’ordenació, de plans tècnics aprovats, o estiguin acollits a plans d’ordenació de recursos forestals i així ho prevegin d’acord amb el que especifica aquesta llei, no necessita autorització. N’hi ha prou amb la comunicació prèvia, per escrit, a l’Administració forestal.

    2. Es requereix l’autorització de l’Administració forestal per a tots els aprofitaments de fustes i llenyes no continguts en els projectes d’ordenació o en els plans tècnics aprovats o plans d’ordenació de recursos forestals.»

  343. Es modifica l’article 51 de la Llei 6/1988, que resta redactat de la manera següent:

    Article 51

    1. En els terrenys forestals que no tenen projecte d’ordenació ni plans tècnics aprovats, ni estan acollits a plans d’ordenació de recursos forestals, cal l’autorització prèvia del departament competent en matèria forestal per a portar a terme l’aprofitament de fustes i llenyes.

    »2. La manca de resolució expressa sobre les autoritzacions en el termini de tres mesos té efectes estimatoris.»

  344. Es modifica l’article 58 de la Llei 6/1988, que resta redactat de la manera següent:

    Article 58

    1. Per a fer les tallades arreu cal, en tots els casos, l’autorització de l’Administració forestal o la comunicació prèvia per escrit a aquesta Administració. Estan sotmesos a comunicació prèvia els supòsits següents:

    »a) Quan les tallades es fan sobre espècies de creixement ràpid.

    »b) Quan les tallades són previstes pels projectes d’ordenació o pels plans tècnics de gestió i millora forestal o estiguin acollits a plans d’ordenació de recursos forestals, i aquests darrers ho prevegin d’aquesta manera.

    »c) Quan, com a conseqüència d’un incendi forestal o d’altres causes de destrucció, els arbres són morts.

    »d) Quan les tallades són necessàries per a la construcció o la conservació d’instal·lacions, obres o infraestructures legalment autoritzades.

    »e) Quan les tallades són necessàries per a l’execució de rompudes legalment autoritzades.

    »f) Quan s’han de fer en els terrenys forestals activitats extractives legalment autoritzades.

    »g) Quan, d’acord amb els tractaments silvícoles de l’espècie, les tallades són les adequades per al millorament, la regeneració i l’aprofitament i inferiors o iguals a dues hectàrees de superfície.

    »2. L’autorització es pot concedir en els supòsits següents:

    »a) Quan d’acord amb els tractaments silvícoles de l’espècie, les tallades són les adequades per a la millora, la regeneració i l’aprofitament i superiors a dues hectàrees de superfície.

    »b) Quan s’han d’adoptar mesures extraordinàries per raons de protecció fitosanitària.

    »c) Quan s’han d’establir tallafocs o bandes de protecció sota línies de conducció elèctrica o sonora.

    »La manca de notificació de la resolució expressa sobre les autoritzacions en el termini de tres mesos té efectes estimatoris.

    »3. La concessió o l’autorització d’activitats extractives a cel obert és condicionada a la reconstrucció simultània dels terrenys forestals.»

  345. Es modifiquen les lletres a i b de l’apartat 2 de l’article 74 de la Llei 6/1988, que resten redactades de la manera següent:

    a) Les tallades arreu no regulades per aquesta llei i les fetes sense la deguda autorització o comunicació prèvia.

    b) L’aprofitament de fustes i llenyes en terrenys forestals sense l’autorització deguda o, en cas de disposar de projecte d’ordenació o pla tècnic aprovats o estar acollits a plans d’ordenació de recursos forestals que així ho prevegin, sense haver fet la comunicació prèvia per escrit a l’Administració forestal.»

  346. Es modifica el text de la Llei 6/1988, en els termes següents:

    1. S’hi substitueix arreu «plans de producció forestal» per «plans d’ordenació de recursos forestals».

    2. S’hi substitueix arreu «Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca» per «departament competent en matèria forestal».

    Article 178. Modificació de la Llei 7/1999 (Centre de la Propietat Forestal)

  347. Es modifica la lletra a de l’article 4 de la Llei 7/1999, del 30 de juliol, del Centre de la Propietat Forestal, que resta redactada de la manera següent:

    a) Participar en l’elaboració dels plans d’ordenació de recursos forestals.

  348. Es modifica l’apartat 3 de l’article 15 de la Llei 7/1999, que resta redactat de la manera següent:

    3. La contribució a la creació i al manteniment del Fons forestal de Catalunya es fixa amb càrrec a les consignacions pressupostàries que s’estableixen anualment i s’ha d’incrementar amb les aportacions provinents de les taxes corresponents als aprofitaments forestals, de les sancions en matèria forestal imposades per l’Administració forestal i de les donacions o aportacions econòmiques d’entitats privades o de particulars.

    Article 179. Modificació de la Llei 5/2003 (Prevenció d’incendis forestals en urbanitzacions, nuclis de població, edificacions i instal·lacions en terrenys forestals)

  349. Es modifica el títol de la Llei 5/2003, del 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, que resta redactat de la manera següent:

    Llei de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situats en terrenys forestals

  350. Es modifica l’article 1 de la Llei 5/2003, del 22 d’abril, que resta redactat de la manera següent:

    Article 1. Objecte de la llei

    L’objecte d’aquesta llei és establir mesures de prevenció d’incendis forestals en les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situats en terrenys forestals o en la franja de cinc-cents metres que els envolta.»

  351. Es modifica l’apartat 1 de l’article 2 de la Llei 5/2003, del 22 d’abril, que resta redactat de la manera següent:

    1. Els ajuntaments han de determinar, mitjançant un plànol de delimitació, les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions afectades per aquesta llei. Correspon al ple de cada ajuntament d’aprovar aquest plànol de delimitació, el qual, un cop aprovat, s’ha de trametre al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

  352. Es modifica l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 5/2003, del 22 d’abril, que resta redactat de la manera següent:

    1. Les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions a què fa referència l’article 1 han de complir les mesures de prevenció d’incendis forestals següents:

    a) Assegurar l’existència d’una franja exterior de protecció d’almenys vint-i-cinc metres d’amplada al voltant, lliure de vegetació seca i amb la massa arbòria aclarida que compleixi les característiques que s’estableixin per reglament.

    »b) Mantenir el terreny de totes les parcel·les i zones verdes interiors a la franja de protecció en les mateixes condicions que s’estableixin per a les franges de protecció.

    »c) Elaborar un pla d’autoprotecció contra incendis forestals que s’ha d’incorporar al pla d’actuació municipal, d’acord amb el Pla de protecció civil d’emergències per a incendis forestals a Catalunya (Infocat), segons el que estableix la Llei 4/1997, del 20 de maig, de protecció civil de Catalunya.

    »d) Disposar d’una xarxa d’hidrants homologats per a l’extinció d’incendis que compleixi les característiques establertes per decret.

    »e) Mantenir nets de vegetació seca els vials de titularitat privada, tant els interns com els d’accés, i les cunetes.»

  353. Es modifica l’apartat 1 de l’article 4 de la Llei 5/2003, del 22 d’abril, que resta redactat de la manera següent:

    1. Les obligacions establertes per l’article 3 han d’ésser complertes per la comunitat de propietaris de la urbanització o per l’entitat urbanística col·laboradora corresponent.

  354. Es modifica l’apartat 1 de l’article 5 de la Llei 5/2003, del 22 d’abril, que resta redactat de la manera següent:

    1. L’amplada i les característiques de la franja de protecció de cada urbanització, nucli de població, edificació o instal·lació ha d’ésser d’almenys vint-i-cinc metres i les seves característiques han d’ésser les establertes per reglament. A instàncies de les administracions competents es pot incrementar l’amplada de la franja de protecció o modificar-ne les característiques sempre que es disposi d’un informe tècnic forestal que ho justifiqui.

    Capítol II. Alimentació

    Secció primera. Producció agroalimentària ecològica

    Subsecció primera. Regulació de la producció agroalimentària ecològica

    Article 180. Definició de la producció agroalimentària ecològica

    La producció agroalimentària ecològica és un sistema general de gestió agrícola i producció d’aliments que combina les millors pràctiques ambientals, un elevat nivell de biodiversitat, la preservació de recursos naturals, l’aplicació de normes exigents sobre benestar animal i una producció conforme amb les preferències de determinats consumidors per productes obtinguts a partir de substàncies i processos naturals.

    Article 181. Règim de control de la producció agroalimentària ecològica

    El règim de control establert en aquesta secció s’estableix a fi de garantir que els productes ecològics es produeixen seguint els requisits establerts pel marc jurídic comunitari sobre producció ecològica. A aquest efecte, les activitats portades a terme pels operadors en totes les fases de producció, preparació i distribució de productes ecològics s’han de sotmetre a un sistema de control creat i gestionat de conformitat amb les normes establertes pel Reglament (CE) 882/2004 del Parlament Europeu i del Consell, del 29 d’abril de 2004, sobre els controls oficials efectuats per a garantir la verificació del compliment de la legislació en matèria de pinsos i aliments i la normativa sobre salut animal i benestar dels animals.

    Article 182. Autoritat competent en matèria de producció agroalimentària ecològica

  355. Es designa al departament competent en matèria de producció agroalimentària com a autoritat competent responsable per tal que els controls es facin d’acord amb les obligacions establertes pel Reglament (CE) 834/2007 del Consell, del 28 de juny de 2007, sobre producció i etiquetatge dels productes ecològics i pel qual es deroga el Reglament (CEE) 2092/91.

  356. Correspon al departament competent en matèria de producció agroalimentària l’exercici de totes les funcions atribuïdes a l’autoritat competent pel Reglament (CE) 834/2007 del Consell, del 28 de juny de 2007.

  357. El departament competent en matèria de producció agroalimentària ha de col·laborar amb el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica i assistir-lo en l’exercici de les seves competències.

    Subsecció segona. Regulació del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica

    Article 183. Naturalesa i règim de funcionament del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica

  358. El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica és l’autoritat de control per a l’aplicació del règim de control establert pel Reglament (CE) 834/2007 del Consell, del 28 de juny de 2007, sobre producció i etiquetatge dels productes ecològics i pel qual es deroga el Reglament (CEE) 2090/91, a Catalunya.

  359. El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica pot exercir altres funcions sempre que estiguin relacionades amb l’àmbit de la producció agroalimentària i que no es contradiguin amb la seva naturalesa d’entitat de control i certificació de producció agrària ecològica.

    L’exercici d’aquestes funcions s’ha de comunicar al departament competent en matèria de producció agroalimentària.

  360. El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica és una corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, autonomia econòmica i plena capacitat d’obrar en l’exercici de les seves competències. Està subjecte, amb caràcter general, al dret privat, llevat de les actuacions que impliquin l’exercici de funcions o potestats públiques, en les quals resta subjecte al dret administratiu.

  361. Les competències del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica resten limitades als productes que s’estableixi reglamentàriament en qualsevol etapa de producció, preparació i distribució, i a les persones inscrites en els registres del Consell.

  362. El departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia exerceix la tutela administrativa del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica.

  363. El departament competent en matèria de producció agroalimentària pot delegar en el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica l’exercici d’altres competències relacionades amb la producció agroalimentària.

  364. La constitució, l’estructura i el funcionament del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica s’han de basar en els principis següents:

    1. Representació democràtica.

    2. Representativitat dels interessos econòmics dels diversos sectors que l’integren.

    3. Autonomia en la gestió i l’organització dels processos electorals d’elecció dels seus òrgans rectors.

  365. Integren el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica els operadors inscrits en el registre corresponent.

    Article 184. Finalitats i competències del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica

  366. Les finalitats del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica són la representació, la defensa i la garantia de la producció agrària ecològica.

  367. El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica exerceix les competències següents:

    1. Gestionar els registres.

    2. El control i la certificació de la producció agroalimentària ecològica d’acord amb la normativa sobre producció i etiquetatge dels productes agroalimentaris ecològics.

    3. Proposar la redacció i les modificacions del reglament de règim intern.

    4. Confeccionar les estadístiques de producció, elaboració, comercialització dels productes certificats i tota la resta d’informacions que li siguin requerides, i presentar-les al departament competent en matèria agroalimentària perquè en prengui coneixement.

    5. Autoritzar i controlar l’ús de les etiquetes utilitzables en els productes certificats exclusivament en els aspectes que afectin la producció agrària ecològica.

    6. Establir i gestionar les quotes per al finançament del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, d’acord amb el reglament de règim intern.

    7. Elaborar i aprovar els pressupostos de la manera que determini el reglament de règim intern.

    8. Vetllar pel prestigi de la producció agrària ecològica i denunciar-ne, si escau, qualsevol actuació incorrecta davant els òrgans administratius i jurisdiccionals competents en la matèria.

    Article 185. Protecció dels termes referits a la producció agroalimentària ecològica

  368. Els termes referits a la producció agroalimentària ecològica que figuren en el Reglament (CE) 834/2007 del Consell, del 28 de juny de 2007, i també els seus logotips, són béns de titularitat pública, no poden ésser objecte d’alienació ni de gravamen i resten protegits dels usos que no són els que regula aquesta llei, les normes que la despleguen i la resta de normes que els són aplicables.

  369. La protecció de la producció agroalimentària ecològica s’estén a totes les fases de comercialització dels productes, incloent-hi la presentació, l’etiquetatge, la publicitat i la documentació comercial, i implica la prohibició d’emprar qualsevol indicació falsa o enganyosa pel que fa a la procedència, l’origen, la naturalesa o les característiques essencials dels productes en l’etiquetatge, l’envàs o l’embalatge, en la publicitat i en els documents que hi tinguin relació.

  370. Les marques, els noms comercials o les raons socials que fan referència a la producció agroalimentària ecològica únicament es poden emprar en productes que hi tinguin dret.

    Article 186. Mecanismes de control de l’actuació del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica

  371. El departament competent en matèria de producció agroalimentària ha d’establir un règim de comprovació de l’actuació del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica que ha d’incloure el sistema de comunicacions i coordinació entre el departament i el Consell, i també el règim d’auditories que ha de dur a terme el departament.

  372. Les decisions que adopta el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica en l’exercici de les seves potestats administratives poden ésser objecte de recurs d’alçada davant el director o directora general competent en matèria de producció ecològica, de conformitat amb la legislació sobre el procediment administratiu comú.

    Article 187. Finançament del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica

  373. El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica es finança amb els recursos següents:

    1. Les quotes que estableixi el mateix Consell.

    2. Les subvencions, les herències, els llegats, les donacions i les altres transmissions a títol lucratiu rebudes pel Consell. L’acceptació d’herència és sempre a benefici d’inventari.

    3. Les quantitats que pugui rebre en concepte d’indemnització per danys ocasionats al Consell o als interessos que representa.

    4. Els béns que constitueixen el seu patrimoni i els seus productes o les seves rendes.

    5. Els altres que li corresponguin per qualsevol títol.

  374. El conseller o consellera del departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia pot encomanar al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica la gestió dels béns i els serveis la titularitat dels quals sigui de la Generalitat, amb l’objectiu que puguin complir llurs finalitats i exercir llurs funcions amb l’eficàcia i l’agilitat màximes.

    Subsecció tercera. Règim sancionador

    Article 188. Règim sancionador en matèria de producció agroalimentària ecològica

  375. El règim sancionador en matèria de producció agroalimentària ecològica és el que estableix el títol IV de la Llei 14/2003, del 13 de juny, de qualitat agroalimentària, llevat de les qüestions regulades en aquesta secció.

  376. Els òrgans competents han d’informar el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica de les incoacions i de la imposició de les sancions, si escau, que afecten els operadors inscrits en el registre corresponent.

    Article 189. Infraccions administratives en matèria de producció agroalimentària ecològica

    És una infracció administrativa en matèria de producció agroalimentària ecològica l’incompliment de les normes vigents relatives a la producció, l’elaboració, la transformació, la importació, l’etiquetatge i la comercialització de productes agroalimentaris ecològics.

    Article 190. Sancions en matèria de producció agroalimentària ecològica

  377. Les infraccions administratives en matèria de producció agrària ecològica i les infraccions tipificades pel títol IV de la Llei 14/2003, del 13 de juny, de qualitat agroalimentària, tenen les sancions següents:

    1. Les infraccions lleus, una sanció pecuniària de 100 fins a 300 euros.

    2. Les infraccions greus, una sanció pecuniària de 301 a 6.000 euros i la retirada dels termes referits a la producció ecològica en els lots dels productes afectats. Es pot ultrapassar aquest import fins al quíntuple del valor de les mercaderies no conformes.

    3. Les infraccions molt greus, una sanció pecuniària de 6.001 a 30.000 euros i la retirada dels termes referits a la producció ecològica en els lots dels productes afectats. Es pot ultrapassar aquest import fins al dècuple del valor de les mercaderies no conformes

  378. En cas d’infraccions greus, l’òrgan al qual correspon de resoldre l’expedient sancionador pot acordar, com a sanció accessòria, la suspensió temporal de la inscripció en el registre d’operadors del Consell per un període màxim d’un any. En el cas d’infraccions molt greus, per un període mínim d’un any i màxim de cinc anys.

  379. La imposició de les sancions pecuniàries s’ha de fer de manera que la comissió de les infraccions no sigui més beneficiosa per als infractors que no pas el compliment de les normes infringides, sempre d’acord amb el principi de proporcionalitat i amb l’adequació deguda entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció a imposar.

    Article 191. Competències per a la imposició de sancions i per a la resolució de recursos amb relació a les infraccions en matèria de producció agroalimentària ecològica

  380. Correspon al director o directora dels serveis territorials corresponents del departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia d’acordar l’inici dels procediments sancionadors en matèria de producció agroalimentària ecològica i designar-ne l’instructor o instructora.

  381. Són competents per a imposar les sancions que estableix aquesta secció els òrgans següents:

    1. El director o directora dels serveis territorials corresponents del departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia, en cas d’infraccions lleus i greus.

    2. El director o directora general competent en matèria de producció agroalimentària ecològica, en cas d’infraccions molt greus.

  382. Els òrgans competents per a resoldre els recursos d’alçada amb relació a sancions imposades en matèria de producció agroalimentària ecològica són:

    1. El director o directora general competent en matèria de producció agroalimentària ecològica si el recurs s’interposa contra actes dictats pel director o directora dels serveis territorials corresponents.

    2. El conseller o consellera del departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia si el recurs s’interposa contra actes dictats pel director o directora general competent en matèria de producció agroalimentària ecològica.

    Secció segona. Producció integrada

    Subsecció primera. Regulació de la producció integrada

    Article 192. Definició de la producció integrada

    Als efectes del que estableix aquesta secció, s’entén per producció integrada el sistema agrari de producció i obtenció d’aliments de qualitat, frescos o transformats, i altres productes, que prioritza la utilització dels recursos i mecanismes de regulació naturals, amb l’objectiu d’optimitzar els mètodes de producció, evitar les aportacions perjudicials al medi ambient i assegurar a llarg termini una agricultura i una ramaderia sostenibles.

    Subsecció segona. Regulació del Consell Català de la Producció Integrada

    Article 193. Naturalesa i règim de funcionament del Consell Català de la Producció Integrada

  383. El Consell Català de la Producció Integrada és una corporació de dret públic a la qual s’atribueix la gestió de la producció integrada, amb les funcions que determina l’article 194.

  384. Les competències del Consell Català de la Producció Integrada resten limitades als productes que s’estableixin reglamentàriament en qualsevol fase de producció, condicionament, emmagatzematge, transport i comercialització, i a les persones inscrites en els registres del Consell Català de la Producció Integrada.

  385. El Consell Català de la Producció Integrada té personalitat jurídica pròpia, autonomia econòmica i plena capacitat d’obrar per al compliment de les seves funcions. Està subjecte, amb caràcter general, al dret privat, llevat de les actuacions que impliquen l’exercici de funcions o potestats públiques, en les quals resta subjecte al dret administratiu, com l’actuació derivada de la inscripció en els registres establerts per la normativa vigent.

  386. El departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia exerceix la tutela administrativa del Consell Català de la Producció Integrada.

  387. El departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia pot delegar en el Consell Català de la Producció Integrada l’exercici de competències relacionades amb les seves funcions.

  388. La constitució, l’estructura i el funcionament del Consell Català de la Producció Integrada s’han de basar en els principis següents:

    1. Representació democràtica.

    2. Representativitat dels interessos econòmics dels diversos sectors que l’integren.

    3. Autonomia en la gestió i l’organització dels processos electorals d’elecció dels seus òrgans rectors.

  389. Integren el Consell Català de la Producció Integrada els operadors inscrits en els registres de la producció integrada.

  390. El departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia pot encomanar al Consell Català de la Producció Integrada la gestió dels béns i els serveis la titularitat dels quals sigui de la Generalitat, amb l’objectiu que puguin complir llurs finalitats i exercir llurs funcions amb l’eficàcia i l’agilitat màximes.

    Article 194. Finalitats i funcions del Consell Català de la Producció Integrada

  391. Les finalitats del Consell Català de la Producció Integrada són la representació, la defensa, la garantia i la promoció de la producció integrada.

  392. Les funcions del Consell Català de la Producció Integrada són:

    1. Impulsar activitats de foment, millora, promoció i divulgació de la producció integrada, sens perjudici de les activitats que en aquest àmbit pot dur a terme l’autoritat competent.

    2. Gestionar els registres.

    3. Proposar les normes de caràcter reglamentari per les quals s’ha de regir i les modificacions d’aquestes normes, les quals són aprovades pel conseller o consellera del departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia.

    4. Impulsar els projectes de les normes tècniques específiques de producció integrada, sens perjudici dels projectes que en aquest àmbit pot dur a terme l’autoritat competent, i proposar-los al departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia perquè els aprovi.

    5. Expedir els certificats, els precintes de garantia i el control de lots, inclosa l’autorització de les etiquetes i les contraetiquetes dels productes emparats.

    6. Confeccionar les estadístiques de producció, elaboració i comercialització dels productes emparats i tota la resta d’informacions que li siguin requerides, i presentar-les al departament competent en matèria agroalimentària perquè en tingui coneixement.

    7. Autoritzar i controlar l’ús de les etiquetes utilitzables en els productes protegits, exclusivament en els aspectes que afectin la producció integrada.

    8. Establir i gestionar les quotes obligatòries per a finançar-se, d’acord amb la reglamentació vigent.

    9. Elaborar i aprovar els pressupostos de la manera que es determini per reglament.

    10. Adoptar els mecanismes necessaris per a garantir l’origen dels productes i llurs processos de producció, elaboració i comercialització.

    11. Encarregar la certificació d’acord amb el que estableix l’article 197.

    12. Establir els requisits mínims de control a què s’han de sotmetre els operadors inscrits en totes les fases de producció, elaboració i comercialització dels productes emparats per la producció integrada i, si escau, els mínims de control per a la concessió inicial i per al manteniment de la certificació.

    13. Vetllar pel prestigi de la producció integrada i denunciar-ne, si escau, qualsevol ús incorrecte davant els òrgans administratius i jurisdiccionals competents en la matèria.

    14. Promocionar les característiques específiques dels productes i informar-ne els consumidors.

    Article 195. Protecció dels termes referits a la producció integrada

  393. La menció «Producció Integrada», i el logotip que la identifica, són béns de titularitat pública, no poden ésser objecte d’alienació ni de gravamen i resten protegits dels usos que no són els que regula aquesta llei, les normes que la despleguen i la resta de normes que els són aplicables.

  394. La protecció de la producció integrada s’estén a totes les fases de comercialització dels productes, incloent la presentació, l’etiquetatge, la publicitat i la documentació comercial, i implica la prohibició d’emprar qualsevol indicació falsa o enganyosa pel que fa a la procedència, l’origen, la naturalesa o les característiques essencials dels productes en l’etiquetatge, l’envàs o l’embalatge, en la publicitat i en els documents que hi tenen relació.

  395. La protecció de la producció integrada implica el dret exclusiu dels operadors d’emprar la denominació registrada. Únicament els operadors poden afegir a l’etiqueta i a la publicitat de llurs productes, a més de la denominació registrada, la menció «Producció Integrada» i tenen dret a emprar en exclusiva el logotip dissenyat específicament per a la producció integrada.

  396. Les marques, els noms comercials o les raons socials que fan referència a la producció integrada solament es poden emprar en productes que hi tinguin dret.

  397. No es pot emprar la «Producció Integrada» integrada en la designació, la presentació o la publicitat de productes agroalimentaris sense dret a protecció, encara que aquests noms siguin traduïts a altres llengües o precedits d’expressions com tipus, estil, gust, imitació, o altres de similars, tot i que indiquin el veritable origen del producte. Així mateix, és prohibit d’emprar expressions del tipus manipulat, produït, envasat a, elaborat a, o altres d’anàlogues, o qualsevol altra pràctica que pugui induir els consumidors a error.

    Article 196. Mecanismes de control de l’actuació del Consell Català de la Producció Integrada

  398. El Consell Català de la Producció Integrada ha d’establir els mecanismes que garanteixin l’origen i els processos de producció, l’elaboració, la transformació, la importació, l’etiquetatge, la comercialització, el transport, l’emmagatzematge i la comercialització dels productes.

  399. El departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia ha de vetllar perquè es compleixin les normes establertes per aquest capítol pel que fa al funcionament del Consell Català de la Producció Integrada.

  400. El Consell Català de la Producció Integrada ha de comunicar al departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia la composició dels seus òrgans de govern, les modificacions posteriors que s’hi puguin produir, el nomenament del secretari o secretària i, si escau, el seu cessament.

  401. Les decisions que prenen els òrgans de govern del Consell Català de la Producció Integrada en l’exercici de llurs potestats administratives poden ésser objecte de recurs d’alçada davant el director o directora general competent en matèria d’agricultura, de conformitat amb la legislació sobre el procediment administratiu comú.

    Article 197. Control i certificació dels productes de producció integrada

  402. Poden efectuar el control i la certificació dels productes:

    1. El Consell Català de la Producció Integrada, sempre que en l’organigrama quedin clarament separades les funcions de gestió i les de certificació.

    2. Un organisme independent de control que estigui inscrit en el registre corresponent del departament competent en matèria agroalimentària.

    3. En casos excepcionals, un organisme públic.

  403. Correspon al Consell Català de la Producció Integrada decidir si el control i la certificació dels productes es fa mitjançant l’opció a o l’opció b de l’apartat 1.

    Article 198. Finançament del Consell Català de la Producció Integrada

    El finançament del Consell Català de la Producció Integrada es fa amb els recursos següents:

    1. Les quotes que estableix el Consell.

    2. Les subvencions, les herències, els llegats, les donacions i les altres transmissions a títol lucratiu rebudes pel Consell. L’acceptació d’herència es fa sempre a benefici d’inventari.

    3. Les quantitats que rebi en concepte d’indemnització per danys ocasionats al Consell o als interessos que representa.

    4. Els béns que constitueixen el seu patrimoni i els seus productes o les seves rendes.

    5. Els altres que li corresponguin per qualsevol títol.

    Subsecció tercera. Règim sancionador

    Article 199. Règim sancionador en matèria de producció integrada

  404. El règim sancionador en matèria de producció integrada és el que estableix el títol IV de la Llei 14/2003, del 13 de juny, de qualitat agroalimentària, llevat de les qüestions regulades per aquesta secció.

  405. Els òrgans competents han d’informar el Consell Català de la Producció Integrada de les incoacions i de la imposició de les sancions, si escau, que afectin els seus inscrits.

    Article 200. Infraccions administratives en matèria de producció integrada

    Constitueix una infracció administrativa en matèria de producció integrada l’incompliment de les normes vigents relatives a la producció, l’elaboració, la transformació, la importació, l’etiquetatge, la comercialització, el transport, l’emmagatzematge i la comercialització de productes agroalimentaris.

    Article 201. Sancions en matèria de producció integrada

  406. Les infraccions administratives en matèria de producció integrada, tipificades al títol IV de la Llei 14/2003, del 13 de juny, de qualitat agroalimentària, tenen les sancions següents:

    1. Les infraccions lleus, una sanció pecuniària de 100 fins a 300 euros.

    2. Les infraccions greus, una sanció pecuniària de 301 a 6.000 euros i la retirada de les mencions i del distintiu de garantia de la producció integrada en els lots dels productes afectats. Es pot ultrapassar aquest import fins al quíntuple del valor de les mercaderies no conformes.

    3. Les infraccions molt greus, una sanció pecuniària de 6.001 a 30.000 euros i la retirada de les mencions i del distintiu de garantia de la producció integrada en els lots dels productes afectats. Es pot ultrapassar aquest import fins al dècuple del valor de les mercaderies no conformes.

  407. En cas d’infraccions greus, l’òrgan al qual correspon de resoldre l’expedient sancionador pot acordar, com a sanció accessòria, la suspensió temporal de la inscripció en el registre d’operadors del Consell per un període màxim d’un any. En el cas d’infraccions molt greus el període màxim és de cinc anys.

  408. La imposició de les sancions pecuniàries s’ha de fer de manera que la comissió de les infraccions no resulti més beneficiosa per als infractors que no pas el compliment de les normes infringides, sempre d’acord amb el principi de proporcionalitat i amb l’adequació deguda entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció a imposar.

  409. En el cas que s’hagin intervingut cautelarment productes agroalimentaris i matèries o elements per a la producció i la comercialització agroalimentàries relacionats amb la infracció sancionada, l’òrgan competent per a resoldre el procediment sancionador n’ha d’acordar la destinació i pot comissar les mercaderies que, per llurs circumstàncies, no poden ésser objecte d’utilització o comercialització, i ha de determinar la destinació final que s’ha de donar a la mercaderia comissada.

  410. Les despeses ocasionades per les actuacions relacionades en aquest article són a compte dels infractors.

    Article 202. Competències per a la imposició de sancions i per a la resolució de recursos amb relació a les infraccions en matèria de producció integrada

  411. Correspon al director o directora dels serveis territorials corresponents del departament competent en matèria d’agricultura acordar l’inici dels procediments sancionadors i designar-ne l’instructor o la instructora.

  412. Són competents per a imposar les sancions que estableix aquesta secció els òrgans següents:

    1. El director o directora dels serveis territorials corresponents del departament competent en matèria d’agricultura, en cas d’infraccions lleus i greus.

    2. El director o directora general competent en matèria d’agricultura, en cas d’infraccions molt greus.

    3. El conseller o consellera competent en matèria d’agricultura, en cas d’infraccions que comportin el tancament de l’empresa.

  413. Els òrgans competents per a resoldre els recursos d’alçada són:

    1. El director o directora general competent en matèria d’agricultura, si el recurs s’interposa contra actes dictats pel director o directora dels serveis territorials corresponents.

    2. El conseller o consellera del departament competent en matèria d’agricultura, si el recurs s’interposa contra actes dictats pel director o directora general competent en matèria d’agricultura.

    Secció tercera. Qualitat agroalimentària

    Article 203. Modificació de la Llei 14/2003 (Qualitat agroalimentària.)

  414. Es deroga la lletra a de l’apartat 4 de l’article 53 de la Llei 14/2003, del 13 de juny, de qualitat agroalimentària.

  415. Es modifica la lletra b de l’apartat 4 de l’article 53 de la Llei 14/2003, que resta redactada de la manera següent:

    b) La falsificació de productes o la venda de productes falsificats.

    Capítol III. Pesca

    Article 204. Modificació de la Llei 2/2010 (Pesca i acció marítimes)

  416. Es modifica la rúbrica que titula la secció tercera del capítol II del títol I de la Llei 2/2010, del 18 de febrer, de pesca i acció marítimes, que resta redactada de la manera següent:

    Secció tercera. Regulacions específiques per a la llicència de pesca i de marisqueig sense embarcació o amb embarcació auxiliar i per a la llicència de pesca professional en aigües continentals

  417. Es modifica l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei 2/2010, que resta redactat de la manera següent:

    2. S’han d’establir per reglament el contingut de les llicències regulades per aquesta secció i el procediment que ha de seguir la direcció general competent en matèria de pesca i acció marítimes per a atorgar-les. En tot cas, transcorregut el termini establert per a resoldre el procediment de concessió de la llicència sense que s’hagi notificat a la persona interessada, es considera que la sol·licitud ha estat desestimada.

  418. Es modifica l’apartat 2 de l’article 111 de la Llei 2/2010, que resta redactat de la manera següent:

    2. Als efectes del que estableix aquesta llei, s’entén per centres d’activitats marítimes els centres nàutics, les acadèmies nàutiques, els centres d’immersió, els centres d’ensenyament de busseig professional i els que s’estableixin per reglament.

  419. Es modifica el títol de l’article 113 de la Llei 2/2010, que resta redactat de la manera següent:

    Article 113. Acadèmies nàutiques i centres d’ensenyament de busseig professional

  420. Es modifica l’apartat 2 de l’article 113 de la Llei 2/2010, que resta redactat de la manera següent:

    2. Als efectes del que estableix aquesta llei, s’entén per centres d’ensenyament de busseig professional els centres d’activitats marítimes que imparteixen la formació teòrica i pràctica necessària per a obtenir les titulacions oficials de busseig professional.

  421. Es modifiquen les lletres d, e i f de l’article 144 de la Llei 2/2010, que resten redactades de la manera següent:

    d) Incomplir les obligacions d’informació a l’Administració i emplenament de dades, excepte les establertes com a infraccions lleus per l’article 143, en els casos dels centres nàutics, les acadèmies nàutiques, els centres d’immersió i els centres d’ensenyament de busseig professional.

    e) No exigir als usuaris els requisits i la documentació acreditativa del compliment de les obligacions establertes per aquesta llei i per la normativa aplicable, en els casos dels centres nàutics, les acadèmies nàutiques, els centres d’immersió i els centres d’ensenyament de busseig professional.

    »f) Incomplir els requeriments de supervisió de les activitats que s’hi practiquen o de presència del personal qualificat i d’equips establerts per la normativa aplicable, en els casos dels centres nàutics, les acadèmies nàutiques, els centres d’immersió i els centres d’ensenyament de busseig professional.»

  422. S’afegeixen dues lletres, la l i la m, a l’apartat 1 de l’article 146 de la Llei 2/2010, amb el text següent:

    l) Entre 3 i 7 punts en el cas d’infraccions greus i molt greus.

    m) Retirada permanent de la llicència de pesca o marisqueig.»

  423. S’afegeixen dos apartats, el 4 i el 5, a l’article 146 de la Llei 2/2010, amb el text següent:

    4. Les conductes recollides a l’annex XXX del Reglament (UE) 404/2011, del 8 d’abril de 2011, que estableix les normes de desenvolupament del Reglament (CE) 1124/2009, del 20 de novembre, pel qual s’estableix un règim comunitari de control per a garantir el compliment de les normes de la política pesquera comuna, que estiguin tipificades en els articles 132, 133, 133 bis, 133 ter, 135, 136, 141 i 142 d’aquesta llei, duen associades l’assignació de punts com a sanció accessòria.

    5. Pel que fa a la resta de la regulació relativa al sistema d’assignació de punts, és aplicable el que disposa el títol VII del Reglament (UE) 404/2011, del 8 d’abril de 2011, que estableix les normes de desenvolupament del Reglament (CE) 1124/2009, del 20 de novembre, pel qual s’estableix un règim comunitari de control per a garantir el compliment de les normes de la política pesquera comuna.»

  424. S’afegeixen tres apartats, el 4, el 5 i el 6, a l’article 147 de la Llei 2/2010, amb el text següent:

    4. L’assignació per punts s’efectua en funció de la gravetat de la infracció, que és apreciada d’acord amb el que disposen l’article 90 del Reglament (CE) 1224/2009 i els articles 3 i 42 del Reglament (CE) 1005/2008, del 29 de setembre, pel qual s’estableix un sistema comunitari per a prevenir, descoratjar i eliminar la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada, i es modifiquen i deroguen determinats reglaments, o la normativa que els substitueixi.

    5. L’assignació de punts en la resolució sancionadora comporta per al titular de la llicència de pesca o marisqueig de l’embarcació pesquera assignada l’aplicació de la suspensió de la llicència per períodes que es determinen quan s’assoleixin els punts següents:

    »a) 2 mesos: 18 punts.

    »b) 4 mesos: 36 punts.

    »c) 8 mesos: 54 punts.

    »d) 1 any: 72 punts.

    »La retirada permanent de la llicència si acumula 90 punts.

    »6. L’assignació de punts en la resolució sancionadora comporta, per a la persona que patroneja l’embarcació pesquera o marisquera assignada, l’aplicació de la inhabilitació per a l’exercici de l’activitat pesquera o marisquera quan s’assoleixin els punts que es determinen seguidament i pels períodes següents:

    »a) 2 mesos: 30 punts.

    »b) 4 mesos: 70 punts.

    »c) 8 mesos: 100 punts.

    »d) 1 any: 130 punts.»

  425. Es modifica l’article 149 de la Llei 2/2010, que resta redactat de la manera següent:

    Article 149. Òrgans competents en matèria del procediment sancionador

    1. Els òrgans competents per a incoar i instruir els procediments sancionadors inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei són els serveis territorials del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes.

    »2. Els òrgans competents per a imposar les sancions, tant principals com accessòries, inclosos els punts, en els procediments sancionadors en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei són els directors dels serveis territorials del departament competent en matèria de pesca i acció marítimes en els casos d’infraccions lleus, greus i molt greus.

    »3. En el cas de procediments sancionadors per infraccions que comportin l’assignació de punts com a sanció accessòria, s’ha d’informar expressament la persona interessada, a l’acord d’inici i a la proposta de resolució del procediment, que les infraccions porten associades l’assignació de punts.

    »4. El director o directora general competent en matèria de pesca i acció marítimes és l’òrgan competent de la Generalitat a efectes de la transmissió de dades a l’Administració general de l’Estat en matèria d’infraccions greus a la política pesquera comuna.»

  426. Es modifiquen les lletres c i f de l’apartat 2 de l’article 150 de la Llei 2/2010, que resten redactades de la manera següent:

    c) La suspensió, la retirada o la no-renovació de la llicència, el permís o l’autorització durant un període d’entre dos mesos i un any.

    f) La inhabilitació per a l’exercici de les activitats pesqueres o marisqueres durant un període d’entre dos mesos i un any.

  427. S’afegeixen dues lletres, la h i la i, a l’apartat 2 de l’article 150 de la Llei 2/2010, amb el text següent:

    h) Entre 3 i 7 punts.

    i) Retirada permanent de la llicència de pesca o marisqueig.»

  428. Es modifica la lletra c de l’apartat 2 de l’article 151 de la Llei 2/2010, que resta redactada de la manera següent:

    c) La suspensió, la retirada o la no-renovació de la llicència, el permís o l’autorització durant un període d’entre dos mesos i un any.

  429. S’afegeixen dues lletres, la d i la e, a l’apartat 2 de l’article 151 de la Llei 2/2010, amb el text següent:

    d) Entre 3 i 7 punts.

    e) Retirada permanent de la llicència de pesca o marisqueig.»

  430. Es modifiquen les lletres c i e de l’apartat 3 de l’article 153 de la Llei 2/2010, que resten redactades de la manera següent:

    c) La suspensió, la retirada o la no-renovació de la llicència, el permís o l’autorització durant un període entre dos mesos i un any.

    e) La inhabilitació per a l’exercici de les activitats pesqueres o marisqueres durant un període d’entre dos mesos i un any.

  431. S’afegeixen dues lletres, la g i la h, a l’apartat 3 de l’article 153 de la Llei 2/2010, amb el text següent:

    g) Entre 3 i 7 punts.

    h) Retirada permanent de la llicència de pesca o marisqueig.»

  432. Es modifiquen les lletres b, c i d de l’apartat 2 de l’article 154 de la Llei 2/2010, que resten redactades de la manera següent:

    b) La suspensió, la retirada o la no-renovació de les autoritzacions establertes per aquesta llei per als centres nàutics, les acadèmies nàutiques, els centres d’immersió o els centres d’ensenyament de busseig professional per un període de fins a tres anys en el cas de les infraccions greus i de fins a cinc en el de les infraccions molt greus, i també de les autoritzacions de busseig professional, durant els mateixos períodes indicats.

    c) La clausura temporal durant un període de fins a tres anys dels centres nàutics, les acadèmies nàutiques, els centres d’immersió o els centres d’ensenyament de busseig professional en el cas de les infraccions greus, o la clausura temporal durant el mateix període, o la clausura definitiva en el cas d’infraccions molt greus.

    »d) La inhabilitació per un període màxim de cinc anys per a l’exercici de les activitats de busseig professional o de formació en centres nàutics, acadèmies nàutiques, centres d’immersió o centres d’ensenyament de busseig professional.»

  433. S’afegeix un paràgraf a la disposició final primera de la Llei 2/2010, amb el text següent:

    El Govern pot adequar per decret el sistema de punts per infraccions al que estableixi la normativa comunitària aplicable.

    Article 205. Modificació de la Llei 22/2009 (Pesca en aigües continentals)

  434. Es modifiquen les lletres b, k, n i v de l’article 51 de la Llei 22/2009, del 23 de desembre, d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals, i s’afegeix al dit article una lletra, la w, amb el text següent:

    b) Utilitzar, per a la pesca recreativa i la pesca esportiva de competició, més de dues canyes a la vegada o amb més d’una en aigües de salmònids (excepte en embassaments), o disposar-les a una distància superior a deu metres, o pescar amb arts no permeses sempre que l’ús d’aquests arts no sigui constitutiu d’una infracció greu o molt greu.

    k) Fer servir esquers no autoritzats.

    n) No retornar a les aigües de procedència, immediatament i de la manera menys lesiva possible, els exemplars d’espècies protegides, els exemplars d’espècies que es poden pescar d’una mida inferior a la mínima de captura o d’una mida superior a la màxima, o tots els exemplars pescats en una zona de pesca sense mort, llevat dels d’espècies introduïdes.

    v) Retornar a les aigües de procedència qualsevol exemplar d’espècie introduïda o no sacrificar-la en el moment de capturar-la, llevat dels casos autoritzats legalment.

    w) Utilitzar com a esquer qualsevol peix, crustaci o mol·lusc mort, llevat dels casos legalment autoritzats.

  435. S’afegeixen tres lletres, la s, la t i la u, a l’article 52 de la Llei 22/2009, amb el text següent:

    s) No disposar dels rètols informatius relatius a la concessió o aprofitament establert per l’administració hidràulica competent o no efectuar-ne el manteniment.

    t) Incomplir els condicionants establerts en el pla de salvament aprovat per l’òrgan competent, llevat que els incompliments estiguin justificats per la salvaguarda de la fauna piscícola.

    »u) No fer el manteniment dels passos de fauna piscícola.»

  436. S’afegeixen sis lletres, la h, la i, la j, la k, la l i la m, a l’article 53 de la Llei 22/2009, amb el text següent:

    h) Incomplir el cabal mínim per a les aigües de reserva genètica.

    i) Incomplir el que disposa el títol de concessió emès per l’administració hidràulica competent, sempre que aquest incompliment generi un impacte negatiu a les poblacions de peixos situades aigües avall de la captació.

    »j) Incomplir el règim de cabals de manteniment establert per l’administració hidràulica corresponent, sempre que aquest incompliment generi un impacte negatiu a les poblacions de peixos situades aigües avall de la captació.

    »k) Impedir la mobilitat de la fauna piscícola al llarg del curs fluvial, sempre que sigui conseqüència de la no-realització dels dispositius de pas per a la fauna piscícola establerts per l’organisme hidràulic corresponent o pel departament competent en matèria de pesca continental.

    »l) Alterar o destruir zones de fresa en trams de cursos o masses d’aigua, no classificades com a aigües de reserva genètica, de manera reincident.

    »m) Alterar o destruir el llit del riu o la vegetació de ribera sense autorització, sempre que aquestes actuacions siguin susceptibles d’exercir un impacte negatiu sobre les poblacions piscícoles.»

    Títol VIII. Mesures administratives en matèria de política social

    Article 206. Modificació de la Llei 13/2006 (Prestacions socials de caràcter econòmic)

  437. Es modifiquen els apartats 4 i 5 de l’article 16 de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, que resten redactats de la manera següent:

    4. Les sol·licituds de les prestacions socials de caràcter econòmic de dret subjectiu es poden demanar en qualsevol moment. Llevat que la norma de creació estableixi una altra cosa, la concessió de la prestació econòmica, si escau, té efectes econòmics des del primer dia del mes següent al de la data de la sol·licitud, excepte les prestacions dels articles 19, 20, 21 i 23, que tenen efectes econòmics des del primer dia del mes següent al de la data de la resolució de reconeixement del dret a la prestació.

    5. En el cas de les prestacions dels articles 19, 20, 21 i 23, si un cop transcorregut el termini màxim de tres mesos des de la data de la sol·licitud no s’ha notificat resolució expressa de reconeixement de la prestació, el dret d’accés a la prestació econòmica, en cas que fos reconeguda, es genera des del primer dia del mes següent al del compliment del termini màxim indicat.»

  438. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 19 de la Llei 13/2006, que resten redactats de la manera següent:

    1. Es crea una prestació de dret subjectiu, de caràcter temporal, per a atendre situacions de necessitat dels joves que han estat tutelats per l’organisme públic competent en matèria de protecció de menors de la Generalitat. Aquesta prestació és aplicable als joves extutelats des dels 18 anys i fins que en compleixin 21.

    2. Tenen dret a ésser beneficiaris de la prestació regulada per aquest article els joves que estan tutelats per l’òrgan competent en matèria de protecció a la infància i l’adolescència en el moment de complir els 18 anys, han estat tutelats durant un període de tres anys com a mínim, i segueixen el programa d’inserció vinculat a uns objectius específics establert per l’òrgan competent de l’Administració de la Generalitat. Així mateix, cal que visquin d’una manera autònoma i fora del nucli familiar i no disposin d’uns ingressos iguals o superiors a una vegada i mitja l’indicador de renda de suficiència.»

  439. S’afegeix un apartat, el 2 bis, a l’article 19 de la Llei 13/2006, amb el text següent:

    2 bis. Els joves que compleixen tots els requisits establerts per l’apartat 1 i 2, excepte el d’haver estat tutelats durant un període de tres anys com a mínim, tenen dret a la prestació temporal limitada a una durada de tres mesos.

  440. Es modifica l’apartat 5.a de l’article 19 de la Llei 13/2006, que resta redactat de la manera següent:

    a) Dur a terme una activitat laboral remunerada amb una retribució igual o superior a una vegada i mitja l’indicador de renda de suficiència.

    Títol IX. Altres mesures administratives

    Capítol I. Normes de caràcter sectorial

    Article 207. Modificació del Decret llei 1/2009 (Ordenació dels equipaments comercials)

  441. Es modifica la lletra h de l’article 5 del Decret llei 1/2009, del 22 desembre, d’ordenació dels equipaments comercials, que resta redactada de la manera següent:

    h) Remodelació: qualsevol modificació física, de l’activitat o de les categories dels establiments comercials d’un centre comercial o d’una galeria comercial que no impliqui una ampliació de la superfície de venda total autoritzada.

  442. Es modifica l’apartat 1 de l’article 8 del Decret llei 1/2009, que resta redactat de la manera següent:

    1. A l’efecte del que estableix aquest decret llei, s’ha de delimitar gràficament el perímetre corresponent a les trames urbanes consolidades dels municipis amb una població de més de 5.000 habitants i de les capitals de comarca, d’acord amb les determinacions de l’article 7.

    Els municipis limítrofs que estiguin conurbats amb un de més de 50.000 habitants mitjançant àrees residencials i/o sistemes de comunicació que les vertebrin poden delimitar gràficament el perímetre corresponent a l’àmbit de la trama urbana consolidada supramunicipal conjuntament amb aquest, de mutu acord i de conformitat amb l’article 7. En aquest supòsit, amb relació a la localització a què fa referència l’article 9, cal de tenir en compte per a la totalitat de la trama urbana consolidada conjunta resultant els habitants del municipi amb més població. En qualsevol cas, el termini per a sol·licitar la delimitació de la trama urbana consolidada conjunta fineix el 31 de desembre de 2014.»

  443. Es modifica la lletra a de l’apartat 3 de l’article 8 del Decret llei 1/2009, que resta redactada de la manera següent:

    a) En el cas que una nova figura de planejament urbanístic estableixi l’ordenació detallada dels àmbits esmentats i especifiqui una nova delimitació de la trama urbana consolidada, la direcció general competent en matèria d’urbanisme, d’ofici, ha de dur a terme la modificació de la trama urbana consolidada, sempre que durant la tramitació del planejament la direcció general competent en matèria de comerç hagi emès l’informe que preveu l’article 10.5 i no s’hagin produït modificacions en la regulació de l’ús comercial amb relació a la proposta que fou objecte de l’informe esmentat. S’ha de fer publicitat de la modificació, d’acord amb el que estableix la lletra e de l’apartat 2.

  444. Es modifica la disposició addicional desena del Decret llei 1/2009, que resta redactada de la manera següent:

    Disposició addicional desena

    En l’àmbit del planejament de la modificació del Pla parcial urbanístic del parc d’activitats econòmiques Can Sant Joan, àmbit sud-est, de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), els projectes de nous establiments comercials poden sumar, en conjunt, una superfície màxima de venda de 10.000 m2 per a qualsevol activitat comercial, d’acord amb la localització determinada per acord del Ple de l’ajuntament, adoptat en data del 19 de setembre de 2011.»

  445. S’afegeix una disposició addicional, la tretzena, al Decret llei 1/2009, amb el text següent:

    Disposició addicional tretzena

    1. Les indústries poden disposar d’un espai adjacent per a l’exposició i venda dels productes propis de l’activitat industrial que s’hi desenvolupa. Aquest espai no pot ultrapassar els tres-cents metres quadrats de superfície de venda, ni configurar, juntament amb altres, un establiment comercial col·lectiu. Aquesta activitat comercial només es pot dur a terme mentre es mantingui l’activitat industrial.

    »2. Els petits, mitjans i grans establiments comercials es poden implantar en els àmbits de planejament on s’instal·lin parcs d’oci i recreatius, amb una inversió mínima de vint-i-cinc milions d’euros per al conjunt del projecte del parc, sempre que es compleixin les condicions següents:

    »a) Disposar d’un informe favorable de l’ajuntament, aprovat per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, i amb informació pública prèvia d’un mes.

    »b) Dins de la zona d’accés restringit als visitants del parc, amb el pagament previ d’una entrada, només es poden implantar petits i mitjans establiments comercials, destinats a la venda del marxandatge del parc i de les seves atraccions. La superfície de venda total d’aquests establiments no pot superar el 10% de la superfície d’aprofitament privat del parc d’oci i recreatiu.

    »c) Fora de la zona d’accés restringit als visitants del parc només es pot implantar un gran establiment comercial, individual o col·lectiu, destinat a la venda del marxandatge del parc i de les seves atraccions o a l’equipament de la persona i articles esportius, subjecte a les condicions i els requisits següents:

    »– El règim d’intervenció administrativa aplicable per a aquests establiments és, en qualsevol cas, el de llicència comercial de la Generalitat.

    »– La sol·licitud de llicència comercial corresponent es pot formalitzar fins al 31 de desembre de 2016, com a molt tard.

    »–L’inici de l’activitat comercial resta condicionada a l’obertura al públic del parc i a la materialització en aquest de, com a mínim, més del 50% de la inversió i de les activitats d’oci i recreatives projectades.

    »–L’horari d’obertura d’aquests establiments s’ha d’ajustar al règim general que prevegi la legislació en matèria d’horaris comercials.

    »3. Els establiments comercials col·lectius en funcionament en data del 31 de desembre de 2013 que es trobin situats en la trama urbana consolidada o en concentracions equiparades a trames urbanes consolidades de municipis amb una població vinculada ETCA (equivalent a temps complet anual) superior a 50.000 habitants poden incrementar, per una sola vegada, en un 25% la superfície de venda que tinguin autoritzada en la data esmentada.

    »4. Les remodelacions dels centres comercials i de les galeries comercials definides en l’article 5.h no singulars.»

  446. S’afegeix una disposició addicional, la catorzena, al Decret llei 1/2009, amb el text següent:

    Disposició addicional catorzena

    Als efectes del que estableix l’article 9:

    »a) Es consideren municipis assimilats a un municipi de més de 5.000 habitants els municipis que disposen d’una població ETCA (equivalent a temps complet anual) superior a aquesta quantitat, segons les darreres dades oficials de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

    »b) Es consideren municipis assimilats a un municipi de més de 50.000 habitants els municipis que disposen d’una població ETCA superior a aquesta quantitat segons les darreres dades oficials de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

    »c) Els municipis amb una població superior a 30.000 habitants resten assimilats a capitalitat comarcal si presten tots els serveis següents, a més dels que els són propis: hospital comarcal, estació d’autobusos interurbans, jutjat de primera instància i biblioteca central comarcal.»

    Article 208. Modificació de la Llei 13/2002 (Turisme)

  447. Es modifica la lletra a de l’article 36 de la Llei 13/2002, del 21 de juny, de turisme de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

    a) Formalitzar amb dades certes i fidedignes les comunicacions i les declaracions responsables requerides, disposar de les autoritzacions i les inscripcions que, en funció de llurs característiques, els siguin exigibles en aplicació de la legislació vigent per a iniciar i desenvolupar llur activitat, i comunicar a l’Administració els canvis que es produeixin en les dades facilitades.

  448. Es modifica l’apartat 2 de l’article 38 de la Llei 13/2002, que resta redactat de la manera següent:

    2. Les persones titulars dels establiments d’allotjament turístic han de presentar, abans de l’inici de llur activitat, una declaració responsable d’acord amb la qual compleixen els requisits exigits per la normativa turística. La tramitació de la declaració responsable es determina per reglament, i s’ha de respectar el que estableix l’article 68.c.bis.

  449. Es deroga l’apartat 2 de l’article 59 de la Llei 13/2002.

  450. S’afegeix un apartat, el 5, a l’article 73 de la Llei 13/2002, amb el text següent:

    5. El número d’inscripció en el Registre de turisme de Catalunya de les empreses i els establiments turístics ha de constar en tota mena de publicitat que els anunciï.

  451. Es deroga la lletra i bis de l’article 87 de la Llei 13/2002.

  452. Es modifiquen les lletres c, d, h i m de l’article 88 de la Llei 13/2002, que resten redactades de la manera següent:

    c) Dur a terme reformes no autoritzades prèviament per l’Administració, si es modifiquen els requisits bàsics essencials per a l’exercici de l’activitat, es disminueix la qualitat reconeguda a l’establiment o en resulta afectada la classificació, la categoria o la capacitat d’allotjament.

    d) Incomplir obligacions contractuals o legals relatives als drets dels usuaris turístics.»

    h) Fer publicitat que sigui enganyosa o que pugui afavorir la confusió sobre els elements essencials dels serveis oferts.

    m) Resistir-se a facilitar l’actuació dels serveis d’inspecció turística o no atendre, dins de termini, els seus requeriments d’informació.

  453. Es modifica l’article 91 de la Llei 13/2002, que resta redactat de la manera següent:

    Article 91. Responsabilitat

    1. Són responsables de les infraccions en matèria de turisme les persones físiques i jurídiques, públiques o privades, que facin les accions o les omissions tipificades com a tals per aquesta llei, amb les particularitats següents:

    »a) En les infraccions comeses en la prestació de serveis, se’n considera responsable l’empresa o la raó social legalment o contractualment obligada a la dita prestació.

    »b) En les infraccions comeses per persones que presten llurs serveis en establiments turístics, se’n consideren responsables les persones físiques o jurídiques titulars d’aquests establiments.

    »c) Si una infracció és imputada a una persona jurídica, també se’n poden considerar responsables les persones que n’integren els organismes rectors o de direcció.

    »2. El propietari i el gestor de l’habitatge d’ús turístic són responsables solidaris de les infraccions i incompliments de les obligacions establertes per la normativa turística.

    »3. Els titulars de les empreses, els serveis o les activitats de caràcter turístic són responsables subsidiaris dels danys causats als recursos turístics pels usuaris respectius, si els dits titulars incompleixen el deure de prevenir la comissió de la infracció, sens perjudici de les accions de rescabalament que siguin procedents.»

  454. Es modifica la lletra c de l’apartat 1 de l’article 102 de la Llei 13/2002, que resta redactada de la manera següent:

    c) En virtut de les queixes, les denúncies o les reclamacions presentades pels usuaris turístics o per les associacions que els representen.

  455. S’afegeix un article, el 105 bis, a la Llei 13/2002, amb el text següent:

    Article 105 bis. Reconeixement de responsabilitat i pagament voluntari

    1. El presumpte infractor pot fer el pagament voluntari del 50% de l’import de la sanció de multa determinada en la proposta de resolució. El pagament voluntari s’ha de fer en el termini que s’estableixi en la notificació de la proposta de resolució, i comporta les conseqüències següents:

    »a) El reconeixement de responsabilitat per part del presumpte infractor i la seva renúncia a formular al·legacions. En cas que es formulin, s’han de considerar no presentades.

    »b) La terminació del procediment, sense necessitat de resolució expressa, el dia en què es fa el pagament.

    »c) L’exhauriment de la via administrativa. El termini per a interposar recurs contenciós administratiu s’inicia l’endemà del dia en què té lloc el pagament voluntari.

    »2. El pagament voluntari a què es refereix l’apartat 1 no impedeix que es pugui continuar la tramitació del procediment sancionador si hi ha indicis raonables de frau o encobriment d’altres persones o entitats.»

  456. S’afegeix una disposició addicional, la sisena, a la Llei 13/2002, amb el text següent:

    Disposició addicional sisena. Afectació d’ingressos procedents de sancions i dels preus públics abonats amb relació a processos de categorització, especialitat i excel·lència turística impulsats pel departament competent en matèria de turisme

    Les quantitats recaptades procedents de les sancions imposades pel departament competent en matèria de turisme, i també els preus públics abonats amb relació a processos de categorització, especialitat i excel·lència turística impulsats pel departament competent en matèria de turisme, s’afecten a finançar actuacions i ajuts per a millorar la qualitat en el sector turístic i generen crèdits en les partides corresponents de la direcció general competent en matèria de turisme.»

    Article 209. Modificació de la Llei 15/1984 (Joc)

  457. S’afegeixen dos apartats, el 4 i el 5, a l’article 6 de la Llei 15/1984, del 20 de març, del joc, amb el text següent:

    4. Les autoritzacions concedides pels òrgans competents en matèria de jocs i apostes de la Generalitat per a explotar qualsevol joc per a la concessió del qual calgui l’acord previ i bilateral de les parts són vàlides fins a la data de llur venciment.

    5. Els terminals, els aparells dispensadors de bitllets, butlletes o justificants de loteries o d’apostes i els terminals de qualsevol modalitat de jocs que es vulguin instal·lar en establiments públics, situats dins l’àmbit territorial de Catalunya, requereixen sempre l’autorització prèvia de l’òrgan de la Generalitat competent en matèria de jocs i apostes.»

    Article 210. Modificació de la Llei 16/2009 (Centres de culte)

    Es modifica la disposició transitòria tercera de la Llei 16/2009, del 22 de juliol, dels centres de culte, que resta redactada de la manera següent:

    Tercera. Centres no inclosos en l’Inventari del Patrimoni Cultural Català

    Els centres de culte de concurrència pública existents en el moment de l’aprovació d’aquesta llei, no inclosos en l’inventari a què fa referència la disposició transitòria segona, han de complir les condicions bàsiques de seguretat que estableixi el reglament a què fa referència l’article 8. L’adaptació s’ha de fer en el termini de deu anys a partir de l’aprovació del reglament. A aquests efectes, els titulars dels centres han de comunicar als ajuntaments que compleixen els requisits esmentats.»

    Article 211. Acreditació dels coneixements d’una tercera llengua

  458. Els estudiants que iniciïn els estudis universitaris de grau en una universitat catalana el curs 2014-2015 i posteriors han d’acreditar, en acabar els estudis, el coneixement d’una llengua estrangera d’entre les establertes en les proves per a l’accés a la universitat (PAU), amb un nivell equivalent al B2 del Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR) del Consell d’Europa.

  459. L’acreditació a què fa referència l’apartat 1 es pot obtenir superant una prova comuna a tot el sistema universitari de Catalunya. Aquesta prova es pot convalidar amb altres certificats acreditatius de coneixements d’idiomes que tinguin reconeguda l’equivalència amb el Marc europeu comú de referència. El departament competent en matèria d’universitats, per mitjà del Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de vetllar pel desenvolupament del procés.

  460. Els departaments competents en matèria d’universitats i d’ensenyament han d’instrumentar de manera coordinada les mesures necessàries i el calendari d’aplicació per a facilitar que els estudiants accedeixin a la universitat amb les competències en terceres llengües, especialment, en llengua anglesa, que els permetin d’assolir el nivell exigit en l’apartat 1, com a progressió des del nivell B1 segons el Marc europeu comú de referència.

    Article 212. Modificació de la Llei 31/1991 (Ordenació farmacèutica)

  461. Es modifica l’apartat 4 de l’article 7 de la Llei 31/1991, del 13 de desembre, d’ordenació farmacèutica de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    4. En cap cas no poden participar en el procediment d’instal·lació d’una nova oficina de farmàcia els farmacèutics que tinguin instal·lada una oficina de farmàcia en el mateix municipi o en la mateixa àrea bàsica de salut en què se sol·liciti la nova instal·lació.

  462. Es modifica l’apartat 2 de l’article 8 de la Llei 31/1991, que resta redactat de la manera següent:

    2. El titular o la titular d’una oficina de farmàcia instal·lada en una àrea bàsica de salut rural i semiurbana o en una àrea bàsica de muntanya només pot sol·licitar el trasllat d’aquesta oficina de farmàcia dins la mateixa àrea bàsica, bé dins el mateix municipi en el qual està emplaçada o bé a un altre municipi de l’àrea bàsica, sempre que no hi hagi una oficina de farmàcia ja instal·lada i aquest trasllat no deixi sense oficina de farmàcia un municipi.

    Article 213. Modificació de la Llei 6/1998 (Seccions de crèdit de les cooperatives)

  463. Es modifica l’apartat 1 de l’article 1 de la Llei 6/1998, del 13 de maig, de regulació del funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives, que resta redactat de la manera següent:

    1. Es consideren seccions de crèdit les unitats econòmiques i comptables internes de les cooperatives de classe agrària de primer grau que se subjecten als requisits establerts per aquesta llei i per la Llei de cooperatives de Catalunya.

  464. Es modifica l’article 3 de la Llei 6/1998, que resta redactat de la manera següent:

    Article 3. Registre

    1. Les cooperatives que creen o mantenen una secció de crèdit, d’acord amb la regulació d’aquesta llei, han d’ésser inscrites en el Registre de Cooperatives. L’incompliment d’aquest requisit exclou la cooperativa afectada de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei i de l’ús d’aquesta denominació. És prohibida l’existència d’unitats diferenciades internament en el si de la cooperativa amb finalitats assimilables a les establertes per aquesta llei per a les seccions de crèdit.

    »2. Als efectes del que estableix l’apartat 1, el departament competent en matèria de cooperatives ha d’inscriure, amb el preceptiu informe vinculant i favorable del departament competent en matèria d’economia i finances, en una secció especial del Registre de cooperatives, les cooperatives amb secció de crèdit que compleixen els requisits establerts per aquesta llei i comunicar-ne al departament competent en matèria d’economia i finances les altes i les baixes i altres modificacions que s’hi produeixin. Les cooperatives que sol·licitin l’alta d’una secció de crèdit han d’acompanyar la sol·licitud amb l’informe dels comptes anuals auditats de la cooperativa del darrer exercici comptable tancat i, addicionalment, un balanç auditat en la data de l’assemblea general que ha d’acordar la creació de la secció de crèdit sempre que hagin transcorregut més de sis mesos entre la data de tancament del darrer exercici i la dita data de l’assemblea general.»

  465. Es modifica l’apartat 2 de l’article 5 de la Llei 6/1998, que resta redactat de la manera següent:

    2. L’activitat de les seccions de crèdit no pot tenir una dimensió tal que constitueixi de fet l’activitat principal de la cooperativa. S’han de determinar per reglament els indicadors amb els quals s’estableix aquest supòsit i el seu règim d’aplicació. En qualsevol cas, un d’aquests indicadors ha d’ésser que la relació percentual entre els actius totals de la secció de crèdit i els actius totals de la cooperativa, amb els immobles valorats a preu de mercat amb una taxació independent o, si de cas hi manca, al valor comptable net, no pot superar el 85%.

  466. S’afegeixen dues lletres, la g i la h, a l’apartat 2 de l’article 14 de la Llei 6/1998, amb el text següent:

    g) Incomplir els límits i les prohibicions establerts pels articles 5.2, 6.1 i 6.2.

    h) No portar la comptabilitat exigida per la normativa vigent o portar-la amb irregularitats que impedeixin de conèixer la situació patrimonial, financera o de risc de la cooperativa o de la secció de crèdit.»

  467. Es modifica la lletra c de l’apartat 3 de l’article 14 de la Llei 6/1998, que resta redactada de la manera següent:

    c) Incomplir els límits i les prohibicions establerts pels articles 6.3 i 7.

  468. Es deroga la lletra e de l’apartat 3 de l’article 14 de la Llei 6/1998.

  469. Es modifica l’article 15 de la Llei 6/1998, que resta redactat de la manera següent:

    Article 15. Sancions aplicables a la cooperativa

    1. Als efectes de l’aplicació de la sanció corresponent, les infraccions poden ésser de grau mínim, mitjà i màxim, en funció de l’existència d’intencionalitat o de reiteració, de la naturalesa dels perjudicis causats, de les conseqüències econòmiques i socials que produeixin, del nombre de socis de la cooperativa, de la dimensió econòmica dels fets, del volum d’operacions de la cooperativa i de la secció de crèdit i de la reincidència per comissió en el termini d’un any de més d’una infracció de la mateixa naturalesa, quan hagi estat declarat així per resolució ferma.

    »2. Les infraccions molt greus se sancionen amb una multa de 3.001 a 6.000 euros, les de grau mínim; de 6.001 a 12.000 euros, les de grau mitjà; i de 12.001 a 40.000 euros, les de grau màxim, o es poden sancionar amb la baixa de la secció de crèdit del Registre de cooperatives.

    »3. Les infraccions greus se sancionen amb una multa de 601 a 900 euros, les de grau mínim; de 901 a 1.800 euros, les de grau mitjà; i de 1.801 a 3.000 euros, les de grau màxim.

    »4. Les infraccions lleus se sancionen amb una multa de 60 a 120 euros, les de grau mínim; de 121 a 300 euros, les de grau mitjà; i de 301 a 600 euros, les de grau màxim.

    »5. La presentació d’un pla de liquidació dels saldos creditors dipositats en la secció de crèdit amb baixa registral pot comportar la suspensió de les mesures sancionadores de responsabilitat de les infraccions detectades de resultes del seu compliment.

    »6. En el cas que la sanció imposada sigui la baixa de la secció de crèdit, les facultats dels òrgans de govern i direcció de la cooperativa resten suspesos amb relació a la gestió i disposició de la secció de crèdit. Les mesures de suspensió s’han de comunicar al departament competent en matèria de cooperatives.

    »El procés de liquidació de la secció de crèdit l’ha de gestionar una persona de prestigi reconegut en l’àmbit financer, nomenada pel conseller o consellera del departament competent en matèria d’economia i finances, la qual ha d’actuar sota la dependència directa del titular de la direcció general competent en matèria de les seccions de crèdit de les cooperatives i ha de posseir totes les facultats quant a la disposició dels actius i passius de la secció de crèdit. El seu nomenament i cessament s’han de comunicar al departament competent en matèria de cooperatives.

    »Els principis que han de regir l’actuació d’aquesta persona són els següents:

    »– La salvaguarda en la quantia màxima dels saldos creditors dipositats en la secció de crèdit.

    »– La continuïtat de l’activitat agrària de la cooperativa.

    »– La depuració de les possibles responsabilitats en què hagin pogut incórrer el director o directora de la secció de crèdit, el gerent o la gerent, i cadascun dels interventors de comptes i dels membres del consell rector per una conducta dolosa o negligent.

    »Les despeses ocasionades en la liquidació de la secció de crèdit seran a càrrec de la cooperativa, inclosa la remuneració de l’esmentada persona.»

  470. Es modifica l’article 17 de la Llei 6/1998, que resta redactat de la manera següent:

    Article 17. Competències

    Correspon al titular o la titular de la direcció general competent en matèria de les seccions de crèdit de les cooperatives, del departament competent en matèria d’economia i finances, d’imposar les sancions de fins a 12.000 euros, i al conseller o consellera del departament competent en matèria d’economia i finances la imposició de les sancions superiors a 12.000 euros i la baixa de la secció de crèdit.»

  471. S’afegeix una disposició addicional, única, a la Llei 6/1998, amb el text següent:

    Disposició addicional

    1. Les cooperatives mixtes de primer grau amb secció de crèdit inscrites l’1 d’octubre de 2013 al Registre general de cooperatives de Catalunya resten subjectes a les prescripcions d’aquesta llei mentre no canviï llur situació registral, i els socis que no compleixin els requisits legals per a tenir-ne la condició en una cooperativa agrària són assimilats a socis col·laboradors als efectes de les prescripcions d’aquesta llei i de la normativa de desenvolupament.

    »2. Pel que fa a la resta de cooperatives no agràries amb secció de crèdit inscrites al Registre general de cooperatives de Catalunya, aquest registre ha d’inscriure la baixa de la secció de crèdit, dictada per resolució del conseller o consellera del departament competent en matèria d’economia i finances, que, un cop esdevingui ferma, té efectes registrals d’ofici.»

    Article 214. Tramitació i execució dels expedients sancionadors derivats de la Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana

  472. Els expedients sancionadors derivats de la Llei orgànica 1/1992, del 21 de febrer, de protecció de la seguretat ciutadana, es poden tramitar pel procediment abreujat establert pel Decret 278/1993, del 9 de novembre, sobre el procediment sancionador d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat, per a la imposició de sancions fins a un import màxim de 1.500 euros.

  473. Els ingressos derivats del cobrament dels imports corresponents a les sancions imposades en els expedients sancionadors tramitats a l’empara de la Llei orgànica 1/1992 resten afectats al finançament dels serveis prestats per la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra.

    Article 215. Modificació de la Llei 22/2010 (Codi de consum)

  474. S’afegeix una lletra, la v, a l’article 111-2 de la Llei 22/2010, del 10 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, amb el text següent:

    v) Persones en situació de vulnerabilitat econòmica: els consumidors que presenten una mancança de recursos econòmics, d’acord amb els criteris següents:

    1r. Que tots els integrants de la unitat familiar siguin pensionistes per jubilació, incapacitat permanent o viudetat, amb ingressos no superiors a la pensió mínima o bé estiguin en situació de desocupació i no percebin uns ingressos superiors a la renda mínima d’inserció. El total d’ingressos dels membres de la unitat familiar no pot sobrepassar en cap cas l’indicador de renda de suficiència. Per a determinar si se supera aquest límit, s’han d’addicionar els ingressos que els membres de la unitat familiar reben en concepte de percepcions o ajuts de caràcter social, d’entre el llistat que sigui determinat per reglament.

    »2n. Que es declari que no hi ha possibilitat de reducció en la despesa relativa al consum de béns o serveis pel fet d’haver esgotat totes les mesures amb aquesta finalitat.

    »3r. Que s’acrediti que les tarifes que tenen contractades pel servei de subministrament responen a la modalitat de tarifa social establerta per la normativa aplicable.»

  475. S’afegeixen quatre apartats, el 6, el 7, el 8 i el 9, a l’article 252-4, relatiu als serveis bàsics, de la Llei 22/2010, amb el text següent:

    6. Abans d’interrompre el subministrament d’electricitat, les empreses prestadores d’aquest servei han de disposar, obligatòriament, d’un informe previ dels serveis socials bàsics sobre la situació de la persona o unitat familiar. Les administracions públiques responsables han d’emetre aquest informe en el termini dos mesos a comptar de la data de sol·licitud. Aquest informe, que acredita el compliment dels requisits establerts per la lletra v de l’article 111-2, pot ésser sol·licitat per l’usuari o usuària o pels mateixos serveis socials bàsics i té una vigència de sis mesos a partir de la seva emissió, sens perjudici de la possible renovació.

    7. Les unitats familiars a què fa referència la lletra v de l’article 111-2 resten protegides del tall de subministrament entre els mesos de novembre i març, ambdós inclosos. El deute que es pugui acumular amb les empreses subministradores s’ha d’ajornar amb les condicions que ambdues parts acordin o bé mitjançant els mecanismes de mediació i arbitratge que les parts acceptin. Sens perjudici dels acords o del resultat de la mediació o arbitratge, el consumidor té, en qualsevol cas, el dret de satisfer el deute pendent de manera íntegra o fraccionada entre els mesos d’abril a octubre següents.

    »8. Les empreses subministradores dels serveis bàsics d’electricitat, d’acord amb les administracions públiques, poden acordar els mecanismes d’intercanvi d’informació i de preus socials amb l’objectiu de millorar la prevenció i la planificació de les actuacions públiques.

    »9. Les empreses subministradores, d’acord amb la normativa vigent, han d’habilitar els mecanismes d’informació necessaris per a posar en coneixement dels serveis socials bàsics i els usuaris la informació existent i actualitzada sobre les tarifes socials i els altres ajuts i mesures establerts per a fer front a la pobresa energètica.»

    Capítol II. Normes de caràcter general

    Article 216. Modificació de la Llei 26/2010 amb relació al règim sancionador aplicable a les entitats col·laboradores de les administracions públiques

    Es modifica l’article 100 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

    Article 100. Infraccions i sancions

    1. Són infraccions molt greus:

    »a) Exercir funcions per a les quals l’entitat col·laboradora no disposa d’habilitació.

    »b) Emetre informes, certificacions o actes que continguin falsedats o inexactituds greus de manera que el pronunciament resultant de l’actuació feta com a entitat col·laboradora sobre el compliment de la normativa per part de l’activitat no s’ajusti a la realitat.

    »c) Obstaculitzar les actuacions de supervisió administrativa de l’òrgan administratiu competent.

    »2. Són infraccions greus:

    »a) Incomplir les condicions que, si escau, estableixi la resolució administrativa d’habilitació.

    »b) Incomplir les obligacions a què resta subjecta l’entitat com a entitat col·laboradora habilitada.

    »c) Exercir com a entitat col·laboradora, havent modificat els requisits preceptius per a l’habilitació.

    »d) Modificar els requisits preceptius per a l’habilitació sense comunicar-ho a l’òrgan competent en matèria d’habilitació.

    »e) Fer actuacions com a entitat col·laboradora mitjançant personal tècnic no habilitat o emprant aparells, mitjans, equips o metodologies inadequats.

    »f) Emetre informes, certificacions o actes que continguin falsedats o inexactituds greus que donin lloc a una interpretació confusa o errònia.

    »g) Fer actuacions que vulnerin els requisits de confidencialitat, imparcialitat i independència.

    »h) Incomplir els requisits d’incompatibilitat establerts per reglament.

    »i) No facilitar la informació requerida per part de l’òrgan competent en matèria d’habilitació.

    »3. Són infraccions lleus:

    »a) Utilitzar de manera incorrecta la condició d’entitat col·laboradora de l’Administració pública.

    »b) Emetre informes, certificacions o actes amb inexactituds no substancials.

    »c) No conservar els registres i dades de camp de manera traçable i intel·ligible, dificultant la supervisió administrativa establerta per l’article 96.

    »d) No emetre les actes, els informes i els certificats exigibles dins dels terminis legalment establerts i amb el contingut i el format i suport que s’hagi determinat.

    »4. Les infraccions que estableix aquesta llei se sancionen d’acord amb la classificació següent:

    »a) Les infraccions molt greus són sancionades amb multes de 100.001 euros fins a 1.000.000 d'euros i poden comportar la retirada de l’habilitació de l’entitat col·laboradora o del seu personal tècnic infractor amb la impossibilitat de tornar-la a sol·licitar en un període de dos anys.

    »b) Les infraccions greus són sancionades amb multes de 30.001 euros fins a 100.000 euros i poden comportar la suspensió de l’habilitació de l’entitat col·laboradora o del seu personal tècnic infractor establerta per l’article 97.

    »c) Les infraccions lleus són sancionades amb multes de 10.000 euros fins a 30.000 euros.»

    Article 217. Modificació de la Llei 7/2011

  476. Es modifiquen les lletres d i g de l’apartat 1 de l’article 69 de la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, i s’afegeix al dit apartat una lletra, la h, amb el text següent:

    d) La capacitat per a establir les polítiques pròpies de recursos humans, sense que siguin aplicables al personal contractat per les entitats les normes sobre despeses de personal recollides en les lleis de la Generalitat, ni la normativa de desplegament, llevat que especifiqui expressament que els són aplicables. Tampoc no són aplicables les instruccions, les restriccions a la contractació, ni altres mesures limitadores, destinades específicament al conjunt del sector públic de la Generalitat, sens perjudici de l’acompliment de la legislació bàsica de l’Estat.

    g) L’aplicació del Pla general de comptabilitat establert pel Reial decret 1514/2007, del 16 de novembre, o el que el substitueixi, sens perjudici de seguir els plans parcials que es dictin per raó del desplegament del dit reial decret. A més, han d’incorporar mecanismes de seguiment i control de l’execució de llur pressupost anual, del pla d’inversions anual i dels estats financers, mitjançant l’aprovació de bases d’execució del pressupost i altres instruments de gestió pressupostària.

    h) Qualsevol altra funció que sigui necessària per garantir el compliment de llurs finalitats i la consecució de llurs objectius.»

  477. Es modifica la lletra c de l’apartat 2 de l’article 73 bis de la Llei 7/2011, que resta redactada de la manera següent:

    c) Onze vocals.

  478. Es modifica l’apartat 5 de l’article 73 bis de la Llei 7/2011, que resta redactat de la manera següent:

    5. El conseller o consellera del departament competent en matèria de cultura nomena els vocals del Consell d’Administració de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, amb la distribució següent: sis en representació de diversos departaments de la Generalitat, dos en representació de les organitzacions associatives d’ens locals i tres en representació dels sectors professionals, acadèmics i universitaris relacionats amb el patrimoni cultural.

  479. Es modifica l’apartat 2 de la disposició addicional quarta de la Llei 7/2011, que resta redactat de la manera següent:

    2. L’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya exerceix les seves funcions en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, de les entitats i els organismes que formen part del seu sector públic que tenen la consideració de poders adjudicadors, de les administracions locals integrades en el seu territori, i també de les entitats i els organismes de l’Administració local que tenen la consideració de poders adjudicadors.

  480. Es modifica la lletra a de l’apartat 4 de la disposició addicional quarta de la Llei 7/2011, que resta redactada de la manera següent:

    a) Resoldre els recursos especials en matèria de contractació interposats contra els actes relacionats a l’article 40 del text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, del 14 de novembre, quan es refereixen als tipus de contractes i actes especificats pel mateix article i no es tracta de procediments d’adjudicació que se segueixen pel tràmit d’emergència.

  481. S’afegeix un paràgraf al final de la lletra d de l’apartat 17 de la disposició addicional quarta de la Llei 7/2011, segons la versió establerta per la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives, amb el text següent:

    Tanmateix, les retribucions corresponents al president o presidenta i als vocals del Tribunal les ha de fixar el Govern de la Generalitat en el marc del sistema retributiu de l’Administració de la Generalitat.

  482. S’afegeix un apartat, el 3, a la disposició addicional quinzena de la Llei 7/2011, amb el text següent:

    3. No són aplicables a les entitats a què fa referència l’apartat 1 els preceptes que recullin les lleis de la Generalitat que s’oposin al règim d’autonomia de gestió establert pel capítol V del títol II d’aquesta llei, llevat dels casos en què s’hi reculli específicament.

  483. Es modifica l’apartat 2 de la disposició transitòria quarta de la Llei 7/2011, que resta redactat de la manera següent:

    2. L’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural s’ha de constituir en el moment en què es dicti el decret que n’aprovi els estatuts. L’Institut Català de les Empreses Culturals manté les funcions d’aprovar les bases i les convocatòries dels ajuts a les empreses culturals i de gestionar aquests ajuts durant els primers quatre anys des de la constitució de l’Oficina.

  484. S’afegeixen tres apartats, el 2 bis, el 2 ter i el 2 quater, a la disposició addicional sisena de la Llei 7/2011, amb el text següent:

    2 bis. A la nova societat se li aplica la normativa específica de les entitats de crèdit i, per tant, se sotmet únicament a la normativa de caràcter bàsic i a la dictada pels organismes reguladors de la Unió Europea que li sigui aplicable, atenent la seva especial activitat i naturalesa.

    2 ter. Els actes i les operacions que es derivin i formalitzin en ocasió de l’exercici de l’aplicació de la llei es declaren exempts de qualsevol tribut propi de la Generalitat i gaudeixen, si escau, d’una bonificació del 100% en l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.

    »2 quater. El que disposa l’apartat 2 bis és aplicable a l’Institut Català de Finances i la resta d’entitats filials en l’exercici de llur activitat.»

    Article 218. Modificació de la Llei 16/2008 amb relació a l’autorització de contractació pública

    S’afegeix un apartat, el 3 bis, a l’article 45 de la Llei 16/2008, del 23 de desembre, de mesures fiscals i financeres, amb el text següent:

    3 bis. Resten excloses de l’obligació que estableixen les lletres a i b de l’apartat 3 les entitats que no es financin amb aportacions provinents de l’Administració de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, de l’Institut Català de la Salut i dels organismes autònoms de caràcter administratiu. Tanmateix, quan el contracte és igual o superior a dotze milions d’euros, amb l'IVA exclòs, cal comunicar-ho al departament competent en matèria de finances.

    Disposicions addicionals

    Primera. Moratòria del cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció i devolució de quotes meritades

  485. Des de la data d’entrada en vigor d’aquesta llei i fins al 31 de desembre de 2015 se suspèn l’aplicació del cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció regulat per la secció II del capítol III de la Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus.

  486. Els contribuents i els subjectes passius substituts que hagin satisfet el cànon meritat des de l’1 d’octubre de 2013 fins a la data d’entrada en vigor d’aquesta llei tenen dret a la devolució de les quantitats satisfetes en els termes següents:

    1. La devolució s’efectua a instància de part i sempre que s’acrediti fefaentment que s’ha satisfet el cànon.

    2. La sol·licitud es pot presentar en el termini d’un mes a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta llei.

    3. El termini per a retornar els imports pagats per aquest concepte és de dos mesos a comptar de la presentació de la sol·licitud.

    4. El dret a la devolució només meritarà interessos un cop transcorregut el termini establert per la lletra c.

    Segona. Mesures d’eficiència econòmica mitjançant la contractació pública

  487. Creació de la Central de Compra Pública de la Generalitat de Catalunya

    1.1. Es crea la Central de Compra Pública de la Generalitat de Catalunya i s’adscriu al departament competent en matèria d’economia.

    1.2. L’àmbit d’actuació de la Central de Compra Pública està referit, en els termes que reglamentàriament es determinin, a l’Administració de la Generalitat i als ens, els organismes i les entitats que conformen el seu sector públic. Així mateix, l’àmbit d’actuació de la Central de Compra Pública es pot referir també, en els termes que reglamentàriament es determinin, a les entitats que conformen l’Administració local, les universitats públiques, i també a la resta d’institucions públiques de Catalunya.

    1.3. La Central de Compra Pública de la Generalitat de Catalunya té com a finalitat contribuir a assolir els objectius d’estabilitat pressupostària, d’estalvi econòmic i de l’ús eficient dels recursos públics, mitjançant l’aplicació dels sistemes de racionalització de la contractació pública.

    1.4. L’actuació de la Central de Compra Pública de la Generalitat de Catalunya s’ha d’ajustar als principis d’igualtat, transparència i no-discriminació. Així mateix, la seves decisions han d’estar orientades a la compra socialment responsable, i han d’atendre la consecució d’objectius socials, la protecció del medi ambient i el foment de la innovació, quan estiguin relacionades amb l’objecte dels contractes i comportin directament o indirectament un avantatge econòmic.

    1.5. El desplegament reglamentari del que estableix aquest precepte s’ha de dur a terme en el termini d’un any a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta llei.

  488. Règim de contractacions conjuntes

    2.1. Els ens, els organismes i les entitats del sector públic de Catalunya poden adjudicar contractes, concloure acords marc i articular sistemes dinàmics de contractació de manera conjunta en el marc de la normativa de contractació pública, amb l’acord previ corresponent, sempre que el recurs a aquests instruments no s’efectuï de manera que la competència es vegi obstaculitzada, restringida o falsejada.

    2.2. L’acord de contractació conjunta ha de contenir, en tot cas, la determinació dels ens, els organismes o les entitats del sector públic que hi intervenen; la designació de l’òrgan de contractació; l’àmbit d’aplicació objectiu i el règim jurídic aplicable a la licitació conjunta; el percentatge de finançament que assumeix cada ens, organisme o entitat que hi intervé, si s’escau; i les condicions a què se subjectaran els contractes que en resultin.

    2.3. El règim jurídic aplicable a les contractacions conjuntes és el que correspon als ens, els organismes o les entitats que tenen caràcter d’administració pública a l’efecte de la normativa de contractes del sector públic, si alguna de les entitats que participa en la contractació té aquest caràcter. En cas contrari, el règim jurídic aplicable a les contractacions esmentades és el corresponent a les entitats que tenen caràcter de poder adjudicador, d’acord amb la mateixa normativa o, si cap de les entitats participants en la contractació conjunta té el caràcter de poder adjudicador, el corresponent als altres ens, organismes o entitats del sector públic.

    L’informe justificatiu de la contractació conjunta, en el qual s’han de recollir les necessitats que es pretén de cobrir, i també la idoneïtat del seu objecte i contingut per a satisfer-les, ha de contenir en qualsevol cas una justificació expressa dels elements de disseny de la contractació, inclosa l’eventual divisió en lots del seu objecte.

    2.4. Poden actuar com a òrgans de contractació de les contractacions conjuntes tant els òrgans de contractació dels ens, els organismes o les entitats del sector públic que hi participen, com una entitat creada específicament amb aquesta finalitat.

    2.5. En l’àmbit del Servei Català de la Salut, els titulars de centres, serveis i establiments integrats en el Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (Siscat) poden efectuar contractacions conjuntes després de comunicar-ho al Servei i és aplicable el règim establert en aquest apartat 2 a les contractacions conjuntes que aquells acordessin. El departament competent en matèria de salut ha d’adoptar les mesures adients per a fomentar l’establiment d’acords de contractació conjunta entre els centres, serveis i establiments integrats en el Siscat.

  489. Reconeixement d’efectes de les inscripcions al Registre electrònic d’empreses licitadores de la Generalitat de Catalunya

    D’acord amb el que disposa la legislació de contractes del sector públic, l’Administració de la Generalitat i els ens, els organismes i les entitats que conformen el seu sector públic, i també les entitats que conformen l’Administració local, les universitats públiques i la resta d’institucions públiques de Catalunya, han de reconèixer plens efectes jurídics a les inscripcions de les empreses al Registre electrònic d’empreses licitadores de la Generalitat de Catalunya.

  490. Modificació i resolució de contractes públics

    4.1. A l’efecte del que disposa la legislació de contractes del sector públic, les modificacions de contractes administratius que es duguin a terme durant l’exercici pressupostari del 2014 derivades de l’aplicació de les mesures d’estabilitat pressupostària, s’entén que són fetes per raons d’interès públic.

    4.2. Els plecs de clàusules administratives de les noves contractacions han d’incorporar les previsions requerides per la legislació de contractes del sector públic respecte de l’eventual modificació o resolució contractual amb motiu de l’aplicació de les mesures d’estabilitat pressupostària que corresponguin.

    Tercera. Disposicions en matèria de salut

  491. Extinció de la personalitat jurídica dels governs territorials de salut i assumpció de llurs funcions pels òrgans corresponents del Servei Català de la Salut i del departament competent en matèria de salut i per l’Agència de Salut Pública de Catalunya

    1.1. Es deroga el Decret 38/2006, del 14 de març, pel qual es regula la creació de governs territorials de salut.

    1.2. Resta extingida la personalitat jurídica dels governs territorials de salut constituïts en aplicació del Decret 38/2006.

    1.3. Les funcions atribuïdes pel Decret 38/2006 als òrgans de govern, de participació, d’assessorament i executius dels governs territorials de salut són assumides pels òrgans de direcció, participació i executius del Servei Català de la Salut i del departament competent en matèria de salut, en l’àmbit de les competències respectives, i també pels de l’Agència de Salut Pública de Catalunya mentre mantinguin llur vigència en els termes establerts per aquesta llei.

  492. Modificació de les funcions de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya

    2.1. Corresponen al departament competent en matèria de salut les funcions següents, que les lletres e, f, g i h de l’article 3 del Decret llei 4/2010, del 3 d’agost, de mesures de racionalització i simplificació de l’estructura del sector públic de la Generalitat de Catalunya, derogades per l’article 159.1 de la llei present, atribuïen a l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya:

    1. Implementar sistemes d'avaluació i acreditació del nivell de competència dels professionals sanitaris com a element per a millorar la qualitat del sistema.

    2. Dur a terme la planificació operativa, desenvolupar i executar les polítiques en matèria de formació especialitzada en ciències de la salut i de formació continuada i coordinar actuacions en matèria de formació de grau i professional.

    3. Planificar, coordinar i proposar actuacions en matèria d'ordenació de les professions sanitàries i intervenir en el procés d'avaluació del reconeixement del desenvolupament professional.

    4. Analitzar i identificar necessitats de formació en ciències de la salut en diversos àmbits professionals, dissenyar les activitats, promoure-les i organitzar-les, si escau.

    2.2. El Govern ha d’establir l’estructura mitjançant la qual el departament competent en matèria de salut ha d’assumir aquestes funcions i ha d’adaptar els estatuts de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya al que estableix aquesta disposició. Mentre el Govern no aprovi l’estructura corresponent, ha d’assumir les funcions la Direcció General de Planificació i Recerca en Salut del Departament de Salut.

    2.3. El departament competent en matèria de salut se subroga en totes les relacions jurídiques en què l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya sigui subjecte actiu o passiu i que estiguin relacionades amb les funcions assumides d’acord amb aquesta disposició.

    2.4. Totes les referències normatives fetes a l’Institut d’Estudis de la Salut i als seus òrgans s’ha d’entendre que es fan a l’òrgan o òrgans corresponents del departament competent en matèria de salut.

    Quarta. Hospital Clínic i Provincial de Barcelona

  493. S’autoritza el Govern a iniciar el procés per a dotar l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona de personalitat jurídica com a consorci integrat per l’Administració de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona. En els òrgans de govern i de direcció del consorci s’ha de garantir la presència, amb caràcter minoritari, del coneixement clínic de l’hospital. El consorci es denomina «Hospital Clínic de Barcelona» i té per objectiu la realització de les activitats assistencial, docent i de recerca en salut pròpies de l’Hospital, i també la gestió patrimonial dels béns immobles afectats a aquestes activitats.

    El consorci se subroga en tots els béns, drets i deures de l’antic Hospital Clínic i Provincial de Barcelona originats fins al moment en què es faci efectiva la transformació de la seva naturalesa jurídica d’acord amb el termini establert per l’apartat 1.2 de la disposició transitòria quarta, i en el conveni de serveis assistencials subscrit entre l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona i el Servei Català de la Salut, amb subjecció al règim vigent en cada moment.

  494. En els termes de l’article 44 de l’Estatut dels treballadors, l’Hospital Clínic de Barcelona se subroga en les relacions laborals dels treballadors de l’antic Hospital Clínic i Provincial de Barcelona i és íntegrament responsable de les obligacions de qualsevol mena, incloses les laborals, tributàries i de seguretat social, anteriors a la subrogació.

    Cinquena. Impuls de les mesures de racionalització i simplificació del sector públic

  495. En el marc de l’organització i la reestructuració del sector públic de la Generalitat, i d’acord amb els principis generals d’eficàcia, eficiència i sostenibilitat en què s’ha de basar la gestió dels recursos del sector públic, el Govern ha d’assolir nous objectius de simplificació i racionalització.

  496. A l’efecte de definir-ne les actuacions, el Govern ha d’aprovar en el termini de sis mesos un nou pla de racionalització i simplificació del sector públic orientat a la reducció de la despesa i l’optimització dels recursos públics. En particular, i per tal de concretar en el pla les propostes de extinció, dissolució, fusió o integració, el Govern ha d’analitzar, prèviament, les entitats que presenten una o més de les característiques següents: a) baix nivell d’activitat productiva o de prestació de serveis; b) baix pressupost; c) nombre reduït de personal; d) grau elevat de dependència economicofinancera de la Generalitat, i e) escassa alineació de la missió, objectius i activitat als objectius fixats en els plans estratègics departamentals.

  497. Així mateix, el Govern ha d’analitzar les entitats que actuen en una mateixa política sectorial departamental i fixar quins són els serveis i recursos comuns que s’han de mancomunar per tal d’obtenir economies d’escala.

  498. El pla d’actuació ha de fixar per a cada acció el calendari objectiu màxim i els criteris que s’han d’aplicar durant el procés per dur-la a terme: l’objecte social, el règim patrimonial, el funcionament dels òrgans de govern, i l’àmbit contractual i de recursos humans, economicofinancer i de comptabilitat i control. Si es requereix així, el pla pot contenir l’autorització del Govern a l’òrgan impulsor de l’acció perquè porti a terme directament actuacions conduents a la bona conclusió de l’acció. En el cas de les entitats de dret públic, es faculta el Govern perquè, per mitjà d’un decret, pugui suprimir o fusionar les entitats afectades per aquest pla.

  499. En el marc de les actuacions detallades en l’apartat 2, a les entitats de dret públic regulades en l’apartat b.1 de l’article 1 del text refós de la Llei de l’estatut de l’empresa pública catalana els són aplicables, supletòriament, les disposicions que regulen les societats de capital.

  500. El Govern ha de donar compte al Parlament del finiment del pla a què fa referència aquesta disposició addicional.

  501. En els processos d’integració del personal laboral que es duguin a terme en execució d’operacions de fusió, absorció o supressió d’entitats de diferent naturalesa jurídica s’han de respectar, en tot cas, els principis d’igualtat, mèrit i capacitat en l’accés exigits per la Llei de l’Estat 7/2007, del 12 d’abril, de l’estatut bàsic de l’empleat públic.

    Sisena. Composició i representació d’òrgans col·legiats de govern d’entitats públiques

    Es faculta el Govern perquè pugui reduir per decret el nombre de membres dels diversos òrgans col·legiats de govern de les entitats públiques adscrites a l’Administració de la Generalitat que tenen determinada llur composició en una disposició amb rang de llei i pugui modificar la designació de membres corresponent. En les modificacions s’ha de respectar la representativitat que cada llei estableix.

    Setena. Habilitació de diversos departaments i ens de l’Administració de la Generalitat

  502. Habilitació del departament competent en matèria de serveis socials

    1.1. S’habilita el departament competent en matèria de serveis socials perquè pugui comprovar, d’ofici i sense consentiment previ de les persones interessades, les dades personals declarades pels sol·licitants de les prestacions regulades per la Llei 12/2007, de l’11 d’octubre, de serveis socials, i pel decret que aprova la Cartera de Serveis Socials, i, si escau, les dades identificadores, la residència, el parentiu, la situació de discapacitat o dependència, el patrimoni i els ingressos dels membres de la unitat econòmica de convivència, amb la finalitat de comprovar si es compleixen en tot moment les condicions necessàries per a la percepció de les prestacions i en la quantia legalment reconeguda.

    1.2. A l’efecte del que estableix l’apartat 1.1, s’entén per unitat econòmica de convivència la formada per la persona beneficiària amb el seu cònjuge o parella de fet i els familiars fins al segon grau de consanguinitat que hi conviuen en el mateix domicili.

  503. Habilitació del Servei Català de la Salut

    S’habilita el Servei Català de la Salut perquè pugui comprovar, d’ofici i sense el consentiment previ de les persones interessades, les dades personals necessàries per a accedir, a càrrec del Servei Català de la Salut, als serveis i les prestacions de la cartera comuna del Sistema Nacional de Salut i la determinació del percentatge de participació en el pagament de les prestacions de la cartera comuna suplementària de serveis i prestacions subjectes a aportació.

  504. Habilitació del departament competent en matèria d’agricultura

    S’habilita el departament competent en matèria d’agricultura perquè pugui comprovar, d’ofici i sense el consentiment previ de les persones interessades, les dades personals que consten en la Declaració única agrària amb la finalitat de comprovar si es compleixen els requisits necessaris per a la percepció dels ajuts sol·licitats.

    Vuitena. Aplicació de les modificacions de la Llei 13/2006

  505. La modificació dels apartats 4 i 5 de l’article 16 de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, s’aplica a totes les sol·licituds efectuades a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei.

  506. La prestació temporal de tres mesos regulada per l’apartat 2 de l’article 19 de Llei 13/2006 s’aplica als joves que han estat tutelats per l’òrgan competent en matèria de protecció a la infància i l’adolescència i han fet els 18 anys després de l’1 de gener de 2014.

    Novena. Presentació unificada dels comptes anuals de les fundacions

  507. Presentació unificada dels comptes anuals de les fundacions

    1.1. Les fundacions subjectes a verificació de comptes anuals davant el Protectorat i les que, a més a més, estan subjectes al control financer de la Intervenció General de la Generalitat i de la Sindicatura de Comptes poden optar per presentar, per un sol cop, els comptes anuals establerts per les normatives sectorials corresponents, dins el termini que estableixen el Codi civil de Catalunya o, si s’escau, la resta de legislacions sectorials.

    1.2. Aquesta previsió també és aplicable a les fundacions de caràcter especial el protectorat de les quals és exercit per diversos departaments de la Generalitat.

  508. Canals habilitats

    2.1. El canal habilitat per a la presentació unificada dels comptes anuals a què fa referència l’apartat 1 és la finestreta única corporativa de la Generalitat adreçada a les empreses, mitjançant el seu portal de tramitació en línia.

    2.2. Addicionalment, per a les fundacions subjectes al control financer de la Intervenció General s’habilita, a més, el canal electrònic corporatiu de la Intervenció General de la Generalitat.

  509. Actuacions de comprovació

    3.1. Quan la presentació de comptes deriva de les actuacions de comprovació inherents a l’atorgament de subvencions de les diferents administracions de Catalunya, l’òrgan concedent pot verificar el contingut dels comptes, o conèixer-ne el dipòsit, si s’escau, accedint als sistemes electrònics del Protectorat. En aquest cas, les bases de les convocatòries corresponents han de preveure que els beneficiaris puguin quedar exempts de la presentació.

    3.2. La facultat a què fa referència l’apartat 3.1 també és aplicable a les actuacions de comprovació derivades dels contractes o convenis, subscrits entre les entitats i els diferents departaments de la Generalitat, i també quan l’obligació neix de la percepció de préstecs, avals i ajuts de la Generalitat. L’exempció d’aquesta justificació, si escau, ha de constar en els plecs de clàusules administratives i la resta de títols aptes per a imposar l’obligació o l’exoneració.

  510. Contingut dels comptes anuals per a la presentació unificada

    Els comptes anuals que s’han de presentar unificadament han de contenir sempre la documentació que els conforma a l’empara del que disposa el llibre tercer del Codi civil de Catalunya, i d’acord amb el que estableix el Pla de comptabilitat de les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya.

  511. Suport de presentació dels comptes anuals

    5.1. El suport de presentació dels comptes anuals i de la resta de la documentació que en cada cas els acompanyen és el que estableix l’article 333-9 del Codi civil de Catalunya.

    5.2. Correspon al departament competent en matèria de fundacions d’aprovar el formulari de presentació dels comptes anuals que es presentin mitjançant els portals corporatius de tramitació en línia de les empreses.

  512. Departament competent

    Per a la presentació unificada de comptes anuals, correspon al departament competent en matèria de fundacions de determinar el nivell de prestació del servei que, per al tràmit de comptes unificats, s’ha de fer des dels canals electrònics corporatius de la Generalitat.

  513. Conservació dels documents comptables

    Els comptes anuals i la documentació complementària lliurats al Protectorat s’han de conservar i han de formar part del Protectorat durant cinc anys a comptar de la data en què han estat presentats.

  514. Interoperabilitat

    Els departaments de la Generalitat competents en matèria de mitjans electrònics i d’atenció ciutadana, i també els diversos departaments i institucions de la Generalitat, han de dur a terme les actuacions organitzatives i tecnològiques necessàries per a garantir l’interoperabilitat dels sistemes i aplicacions que permetin fer efectius els manaments d’aquesta llei que ho requereixen, especialment els que afecten la interoperabilitat entre la Generalitat i les administracions locals i entre la Generalitat i el col·lectiu notarial.

    Desena. Mesures de contenció i d’equilibri pressupostari de les universitats públiques

    El Consell Interuniversitari de Catalunya, com a òrgan de coordinació del sistema universitari de Catalunya, ha d’acordar, per mitjà de la seva junta permanent, mesures de contenció de la despesa, de reducció del dèficit, d’equilibri pressupostari i de simplificació administrativa, aplicables a les universitats públiques i a les entitats i els organismes que en depenen. Les mesures han de tenir com a finalitat facilitar el govern, l’eficiència, l’acompliment de la missió universitària i la qualitat en la docència, en la recerca i en la prestació de tots els serveis, i han de prioritzar els objectius i les despeses vinculats directament a la qualitat de les funcions docents i de recerca.

    Onzena. Publicitat i difusió de les convocatòries del Pla Serra Húnter

    Per tal de garantir la internacionalització i l’excel·lència que requereix el Pla Serra Húnter, les convocatòries dels contractes laborals de personal docent i investigador que les universitats ofereixen mitjançant aquest pla s’hauran de difondre en dues publicacions internacionals de gran abast, acordades entre la universitat i la direcció del Pla Serra Húnter. També se n’ha de fer difusió en la web específica del Pla i presentar-les en altres espais virtuals adequats per a la crida i la captació de talent internacional. El Pla Serra Húnter ha d’atendre únicament aquest criteri de publicitat i difusió, sens perjudici de la normativa bàsica corresponent.

    Dotzena. Mesures relatives als centres CERCA, a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats i a altres centres de recerca

  515. Les mesures relatives al règim jurídic dels centres CERCA i de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) establertes per la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, i per aquesta disposició, tenen la consideració de règim jurídic especial i continuen vigents, llevat que es deroguin expressament per llei.

  516. El personal docent i investigador, funcionari i contractat, que presti serveis a la universitat pública, i que, en virtut de l’article 17.2 de la Llei de l’Estat 14/2011, de l’1 de juny, de la ciència, la tecnologia i la innovació, efectuï tasques de director o directora d’un centre CERCA, de la ICREA, d’altres centres de recerca, d’instal·lacions científiques o de programes o projectes científics que s’hi desenvolupin, pot percebre, mentre efectua aquesta activitat, una compensació d’acord amb l’article 72 de la Llei 1/2003, del 19 de febrer, d’universitats de Catalunya, que li ha d’ésser abonada per la universitat, i acordada en el marc del conveni d’adscripció que subscrigui amb el centre o la instal·lació, que han de compensar la universitat. L’activitat de director o directora es considera una activitat de recerca desenvolupada en el marc del règim de dedicació que tingui atribuït a la universitat, sens perjudici del règim d’imputació dels resultats de la recerca que s’acordi en el conveni d’adscripció.

    Atès el nivell d’expertesa requerit per al desenvolupament de les tasques de director o directora, aquestes es consideren equivalents a una activitat científica d’alt nivell i s’entenen avaluades positivament, als efectes del que estableix l’article 72 de la Llei 1/2003.

  517. Es determina que existeixen raons d’especial interès per al servei, per tal que les persones que ocupen el càrrec de director o directora dels centres CERCA i de director o directora de la fundació ICREA puguin superar els límits establerts per la normativa d’incompatibilitats, en el desenvolupament d’una segona activitat docent, investigadora o de direcció científica a la universitat.

  518. Per a la modificació de llurs estatuts, els centres CERCA i la fundació ICREA només requereixen l’autorització del Govern de la Generalitat quan la modificació impliqui un canvi de percentatge de la participació d’aquesta en el centre. Els estatuts modificats s’han de posar en coneixement del departament competent en matèria de recerca i, en el seu cas, dels altres departaments vinculats al centre. El que s’ha exposat s’entén sens perjudici de la normativa civil que sigui d’aplicació.

    Tretzena. Canvi de denominació de la Universitat de Vic

  519. La Universitat de Vic, reconeguda per la Llei 5/1997, del 30 de maig, modifica la seva denominació per la d’Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, per acord de la Fundació Universitària Balmes, que n’és l’entitat titular.

  520. L’entitat titular ha de dur a terme les actuacions necessàries perquè la denominació Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya sigui plenament efectiva en tots els àmbits, a fi de garantir el bon funcionament d’aquesta universitat i facilitar la informació oportuna a la comunitat universitària, especialment als estudiants.

    Catorzena. Desenvolupament del Pla de ports de Catalunya

    El Govern, mitjançant el departament competent en matèria portuària, pot instar les empreses concessionàries de ports esportius a fer les inversions necessàries per a dur a terme les actuacions previstes en el Pla de ports de Catalunya 2007-2015, incloses les ampliacions corresponents, mitjançant la modificació o adaptació del títol de concessió que en cada cas correspongui, especialment pel que fa al termini de durada. En aquests casos es considera que concorren raons d’interès públic.

    Quinzena. Àmbit territorial de l’Autoritat del Transport Metropolità

    El Govern, en el termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta llei i sempre que disposi dels recursos pressupostaris adequats per a afrontar el cost de l’ampliació, ha de modificar l’àmbit territorial definit per l’article 1 dels Estatuts de l’Autoritat del Transport Metropolità, consorci autonòmic per a la coordinació del sistema metropolità de transport públic de l’àrea de Barcelona, aprovats pel Decret 151/2002, del 28 de maig, per a ampliar-lo amb les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà i Osona.

    Setzena. Registre d’òrgans de representació del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, del seu sector públic i de les universitats públiques catalanes i entitats dependents

    El Govern ha d’establir per decret, en el termini de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta llei, les mesures necessàries per a la creació i l’entrada en funcionament del Registre d’òrgans de representació del personal de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, del seu sector públic i de les universitats públiques catalanes i entitats dependents.

    Dissetena. Compromisos de despesa de centres docents

  521. Correspon als directors dels centres docents públics que depenen del Departament d’Ensenyament l’autorització i la modificació de compromisos de despesa d’exercicis futurs, amb càrrec als fons que tenen assignats, d’abast d’un curs escolar i que tinguin com a objecte la contractació de serveis de caràcter recurrent en la dinàmica del centre docent, sempre que l’import de les anualitats futures no superi els 150.000 euros.

  522. L’autorització a què fa referència l’apartat 1 es limita al supòsit que les despeses compromeses totals per a la primera anualitat futura no superin el 50% de l’import del pressupost de despeses del centre docent vigent en el moment de l’autorització.

  523. Els compromisos de despesa a càrrec d’exercicis futurs que s’autoritzin o modifiquin d’acord amb els apartats 1 i 2 no són efectius fins que no es comuniquin al Departament d’Ensenyament, d’acord amb el procediment que aquest departament determini, i s’integren a la base de dades de compromisos amb càrrec a exercicis futurs que gestiona el Departament.

    Divuitena. Constitució del Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya

  524. Els professionals enginyers de telecomunicació amb domicili professional únic o principal a Catalunya integrats en el Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació i els professionals que, sense estar integrats en aquest col·legi, estan integrats en el Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya, el decret de constitució del qual (Decret 140/2010, de l’11 d’octubre) ha estat anul·lat per la Sentència núm. 83/2013, del 6 de febrer, de la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, poden formar un sol col·legi professional d’àmbit català, d’acord amb el que estableix la Llei 7/2006, del 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, i no són aplicables les determinacions de la disposició transitòria cinquena de la dita llei.

  525. L’acord de constitució del col·legi professional d’àmbit català s’ha d’aprovar per la majoria de vots dels assistents en una assemblea general, a la qual han d’ésser convocats tots els professionals amb domicili professional únic o principal a Catalunya i que es pot convocar a iniciativa del degà o degana del Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya, mentre no sigui ferm el pronunciament judicial anul·latiu, o si ho demana un percentatge dels col·legiats esmentats igual o superior al 10%.

    Dinovena. Òrgans amb autonomia de gestió sense personalitat jurídica

  526. Concepte i àmbit d’aplicació

    1.1. En l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, sens perjudici de la regulació d’òrgans col·legiats, es poden crear òrgans amb autonomia de gestió sense personalitat jurídica, que es regeixen per les mateixes normes i disposicions aplicables a l’Administració de la Generalitat, llevat de les que determinen els apartats següents.

    1.2. Els òrgans amb autonomia de gestió s’han de crear per decret del Govern de la Generalitat a proposta del titular o titulars de departaments de l’Administració de la Generalitat.

  527. Característiques dels òrgans amb autonomia de gestió sense personalitat jurídica

    2.1. Es poden crear òrgans amb autonomia de gestió sense personalitat jurídica si, justificadament i per a l’eficàcia i l’eficiència en la prestació de serveis, no hi ha figures organitzatives alternatives que permetin satisfer les necessitats i pel volum o pel tipus d’activitat o béns i serveis que tenen es requereix un grau elevat d’autonomia en l’administració dels recursos econòmics i materials propis.

    2.2. Per a crear un òrgan amb autonomia de gestió cal que la prestació de serveis o el tipus d’activitat que ha de fer generi ingressos propis o compti amb aportacions d’altres administracions públiques o entitats del sector públic o privades destinades específicament a atendre les seves finalitats.

    2.3. El personal que s'adscrigui a l’òrgan ha de tenir vinculació funcionarial o laboral. El nomenament o la contractació del titular de l’òrgan han d’estar vinculats a les actuacions a fer i els objectius a assolir.

    2.4. Els òrgans de gestió s’han d’anomenar «òrgans de cooperació» si, a més de les característiques assenyalades en els apartats anteriors, permeten la participació d’altres administracions públiques o de les entitats públiques que en depenen, i les actuacions respectives poden afectar llurs competències o interessos.

  528. Creació de l’òrgan amb autonomia de gestió

    El decret de creació de l’òrgan amb autonomia de gestió ha d’establir:

    1. Les funcions i les finalitats.

    2. L’òrgan o els òrgans de direcció i administració, i les competències, la composició i el funcionament corresponents, i també les condicions de nomenament i cessament.

    3. L’òrgan que ha d’actuar com a màxim responsable de la gestió dels recursos econòmics, l’elaboració del projecte de pressupost i la formulació dels estats comptables, i al qual correspon autoritzar les despeses d’acord amb el pressupost i ordenar els pagaments.

    4. Els consells assessors, si escau, amb la determinació de les funcions i la composició corresponents i, si escau, la participació i les funcions d’altres entitats públiques o privades o de persones físiques.

    5. El règim del personal adscrit.

    6. Les competències desconcentrades.

    7. L’adscripció a un departament.

    8. La vigència.

    9. El model i l’instrument de relació amb el departament o departaments de la Generalitat, que ha d’incloure les actuacions a fer i els objectius a assolir, ja sigui amb abast anual o pluriennal, i el mecanisme de supervisió de l’activitat i de la gestió de l’òrgan.

    10. El règim econòmic i pressupostari de l’òrgan i la modalitat de control que ha d’exercir la Intervenció General.

    11. El règim jurídic i de recursos administratius dels actes i resolucions de l’òrgan.

    12. El règim i els efectes de l’extinció de l’òrgan.

  529. Règim de funcionament de l’òrgan amb autonomia de gestió

    4.1. El decret de creació de l’òrgan amb autonomia de gestió ha de desenvolupar el règim específic de funcionament de l’òrgan.

    4.2. L’òrgan amb autonomia de gestió pot gestionar tots els ingressos que pugui obtenir provinents de les assignacions amb càrrec als pressupostos de la Generalitat de Catalunya, d’altres administracions públiques o d’altres entitats per a atendre les despeses de la seva activitat, de les subvencions que pugui rebre, dels ingressos obtinguts de la prestació de serveis generats en la seva activitat o altres ingressos.

    4.3. Els ingressos obtinguts de la gestió econòmica de l’òrgan s’han de destinar a finançar les despeses corrents del seu funcionament i les activitats ordinàries i extraordinàries.

    4.4. El titular del departament d’adscripció ha d’aprovar el pressupost anual de l’òrgan i ha d’establir els programes de control de la gestió econòmica a fi d’avaluar el compliment dels objectius programats.

    4.5. El pressupost aprovat vincula l’òrgan amb autonomia de gestió i ha d’ésser equilibrat. Els crèdits de despesa corrent necessaris perquè funcioni s’han de destinar a la finalitat específica per a la qual han estat autoritzats, i no es poden adquirir compromisos de despesa per una quantia superior.

    4.6. L’òrgan amb autonomia de gestió no pot tenir competències en matèria de contractació de personal ni de reconeixement de les obligacions econòmiques derivades, però se li poden delegar funcions en temes de gestió de recursos humans. Tampoc no pot tenir competències en matèria de subvencions i ajuts excepte per delegació expressa de l’òrgan competent. Tampoc no pot actuar com a òrgan de contractació, excepte per procediments de contractació menor, si la norma de creació ho determina.

    4.7. Els estats comptables de la gestió de l’òrgan i la liquidació del pressupost, que ha d’incloure la justificació dels ingressos i de les despeses, han d’estar a disposició de qualsevol òrgan competent en matèria de despesa pública. La gestió dels òrgans està sotmesa amb posterioritat a mecanismes de control financer per part de la Intervenció General d’acord amb el seu pla anual de controls, aprovat segons el que estableix la Llei de finances públiques de Catalunya.

    4.8. L’òrgan ha d’utilitzar el programa informàtic de comptabilitat que el departament competent en matèria d’economia facilita als centres d’autonomia econòmica. Així mateix, ha de presentar els estats comptables i la liquidació del pressupost a la Intervenció General en el termini, amb les periodicitats i amb el format que aquesta determini.

    Vintena. Supressió de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials

    Se suprimeix l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials. El departament competent en matèria de serveis socials n’assumeix les finalitats, els objectius i les competències.

    Vint-i-unena. Personal directiu del sector públic de la Generalitat de Catalunya

  530. Àmbit d’aplicació

    1.1. Aquesta disposició és aplicable al personal directiu que presta serveis en ens, entitats, organismes i societats mercantils en què la Generalitat participa, directament o indirectament, de manera majoritària. La participació és majoritària quan qualsevol ens, entitat, organisme o societat mercantil integrant que depèn de la Generalitat disposa d’una participació superior al 50% del seu capital, o disposa de la majoria dels drets de vot, o té dret a nomenar o destituir la majoria dels membres dels òrgans de govern o patronat de l’entitat, sense que en aquest còmput es considerin els membres designats directament per l’òrgan de govern o el patronat de l’entitat. S’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta disposició els càrrecs i el personal amb funcions executives que presten serveis en les entitats autònomes administratives, els quals es regeixen per les normes del dret administratiu.

    1.2. Als efectes del que estableix aquesta disposició, són personal directiu del sector públic les persones que ocupen llocs o càrrecs qualificats expressament com a directius en les normes de creació o regulació de les entitats d’acord amb l’exercici de funcions d’especial responsabilitat gerencial, enteses com a funcions que comporten dedicació única o principal de la jornada, participació directa en la definició i execució de polítiques públiques, sempre que comprometin externament l’organització, dirigeixin equips de persones, gestionin i executin pressupostos i tinguin responsabilitat pel compliment d’objectius. Són personal directiu:

    1. Les persones que formen part del consell d’administració o, si no n’hi ha, són administradors i assumeixen les funcions de màxima responsabilitat de les societats mercantils participades.

    2. Les persones que assumeixen la màxima responsabilitat en les societats mercantils però que no s’inclouen en la lletra a i les persones que actuen sota la dependència exclusiva dels màxims òrgans de govern o consells d’administració o exerceixen funcions amb autonomia i responsabilitat només limitades per les instruccions o els criteris emesos pels màxims òrgans de govern, consells d’administració o càrrecs a què es refereix la lletra a.

    1.3. Els càrrecs a què fa referència la lletra a de l’apartat 1.2 es vinculen a l’ens o l’entitat per una relació de caràcter mercantil i els càrrecs a què fa referència la lletra b de l’apartat 1.2 s’hi vinculen mitjançant un contracte d’alta direcció.

  531. Règim retributiu del personal directiu del sector públic

    2.1. El Govern ha de determinar el règim retributiu del personal directiu dels ens, entitats i organismes del sector públic de la Generalitat mitjançant decrets. El personal directiu s’ordena, a aquest efecte, en grups, d’acord amb la classificació de l’entitat, l’ens i l’organisme en què presten el servei. La classificació de les entitats, els ens i els organismes ha de tenir en compte els criteris següents: consideració, o no, de sector públic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb la normativa europea sobre contractació pública; pressupost o volum d’activitat; nombre de treballadors, competitivitat externa i necessitat o no de finançament públic.

    2.2. L’estructura retributiva dels directius d’aquestes entitats ha d’estar formada per una assignació bàsica, un complement de càrrec i, si escau, una retribució variable en funció dels objectius assolits o els resultats fixats. Les retribucions íntegres anuals de caràcter fix del personal directiu en cap cas no poden ésser superiors a les fixades per al càrrec de conseller de l’Administració de la Generalitat o les que es determinin anualment en les lleis de pressupostos, i s’han d’assimilar, amb caràcter general, a les retribucions fixades per als alts càrrecs o càrrecs de comandament al servei de la Generalitat.

  532. Indemnitzacions per extinció de contractes laborals d’alta direcció del sector públic

    3.1. En cap cas no es poden pactar clàusules d’indemnització d’extinció contractual per desistiment de l’empresari o incompliment del preavís del personal laboral amb contracte d’alta direcció al servei de les entitats i ens a què fa referència aquesta disposició. Les extincions contractuals d’alta direcció, amb independència de la data de formalització dels contractes, únicament donen dret a percebre, si escau, les indemnitzacions que determina la legislació vigent en aquesta matèria. Així mateix, no hi ha dret a percebre indemnitzacions d’extinció contractual per desistiment de l’empresari si la persona afectada té la condició de funcionari de carrera o personal laboral de qualsevol administració pública i del seu sector públic amb reserva del lloc de treball. Són nul·les de ple dret les clàusules sobre indemnitzacions per extinció contractual que es pactin vulnerant el que disposa aquest apartat.

    3.2. Els òrgans competents per a la formalització dels contractes d’alta direcció no poden reconèixer en els contractes d’alta direcció antiguitats superiors a les que corresponen als serveis prestats per raó del contracte signat i han de fer constar expressament la impossibilitat de percebre indemnitzacions per l’incompliment del període de preavís eventual si els contractes es formalitzen amb personal que tingui la condició prèvia de funcionari de carrera o laboral amb reserva del lloc de treball. Així mateix, els òrgans competents per a la formalització dels contractes d’alta direcció en cap cas no poden incloure clàusules en els contractes d’alta direcció que, amb motiu de l’extinció contractual, generin drets d’integració en l’estructura de les administracions o d’incorporació o permanència en els ens i entitats del sector públic, sens perjudici dels sistemes ordinaris d’accés. La subscripció de clàusules contractuals amb vulneració del que s’estableix en aquest apartat pot comportar responsabilitats civils, administratives, comptables o de qualsevol altre ordre.

    3.3. Els contractes laborals d’alta direcció que hagin de subscriure les entitats o ens a què fa referència l’apartat 1 d’aquesta disposició s’han de comunicar al departament competent en matèria de funció pública.

  533. Informació

    Les retribucions que percebi el personal inclòs dins l’àmbit d’aplicació d’aquesta disposició s’han de consignar anualment en la memòria d’activitats de l’organisme, ens o entitat i s’han de trametre als departaments competents en matèria de funció pública i d’economia i finances, sens perjudici de la publicitat legal a què s’han de subjectar.

  534. Organismes estatutaris i universitats públiques catalanes

    Els criteris establerts per aquesta disposició han d’inspirar la regulació que a aquest efecte s’aprovi amb relació al personal que ocupi càrrecs directius en les universitats públiques catalanes i el seu sector públic i als organismes estatutaris.

  535. Personal investigador dels centres CERCA i de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats

    Ateses les especials característiques d’aquest personal i d’acord amb els termes de la Llei de pressupostos per al 2014, el personal amb funcions d’investigació i directives dels centres CERCA i de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) resten exempts del que estableix aquesta disposició.

  536. Personal del sector públic de salut amb funcions d’investigació

    El personal del sector públic de salut amb funcions d’investigació, ateses les especials característiques de l’àmbit sanitari, resta exclòs de l’àmbit d’aplicació de les determinacions contingudes en aquesta disposició, i se n’han de regular per decret els criteris retributius, d’acord amb les seves especificitats. Així mateix, s’han de tenir en compte les especificitats de les funcions directives de l’àmbit de la salut en el decret de desplegament.

  537. Adaptacions contractuals i estatutàries per al personal directiu del sector públic

    Els contractes i les vinculacions que s’oposin al règim del personal directiu del sector públic de la Generalitat de Catalunya, regulat per aquesta llei, han d’ésser objecte d’adaptació en el termini de tres mesos a partir de la publicació del reglament de desenvolupament. Així mateix, han d’ésser objecte de revisió i, si escau, d’adequació les contractacions en règim laboral ordinari que tinguin fixades retribucions iguals o superiors per al càrrec de director general i no estiguin subjectes en tot o en part a conveni col·lectiu. En cap cas aquestes adaptacions no poden implicar un increment de les retribucions amb relació a la dita situació. Les normes estatutàries de creació o regulació dels ens i entitats del sector públic s’han d’adaptar a aquestes prescripcions en el mateix termini.

    Vint-i-dosena. Accés al Cos d’Interventors de l’Administració de la Generalitat

    Excepcionalment i durant l’any 2014, per a accedir al Cos d’Interventors de la Generalitat de Catalunya es pot fer una convocatòria de torn de promoció interna, en la qual pot prendre part el personal funcionari de la Generalitat que pertanyi a cossos o escales del subgrup A1 i compleixi els requisits i les condicions de la normativa general de la funció pública.

    Vint-i-tresena. Declaració d’emergència cinegètica

  538. Si en una determinada comarca o àmbit territorial es produeix una abundància d’individus d’una espècie cinegètica o no protegida de manera que resulti perillosa o nociva per a les persones o perjudicial per a l’agricultura, la ramaderia, els terrenys forestals, les espècies protegides o la caça, sempre que se superin els llindars establerts per la resolució anual de vedes, els directors dels serveis territorials del departament competent en matèria de caça han de declarar l’emergència cinegètica per a la comarca o l’àmbit territorial afectats. Aquesta declaració habilita l’Administració per a acordar l’execució subsidiària de mesures excepcionals de gestió cinegètica en cas de manca d’actuació de les persones que, segons la legislació en matèria de caça, són responsables dels danys causats per les espècies cinegètiques.

  539. En les zones de seguretat són responsables dels danys causats per les espècies cinegètiques les persones o les entitats promotores de la declaració a què fa referència l’apartat 1.

  540. En les reserves nacionals de caça i en les zones de caça controlada, el preu obtingut de l’adjudicació del 15% dels permisos de trofeu i de modalitat de caça major selectiva s’ha de destinar a la prevenció i la compensació dels danys causats per les espècies cinegètiques.

    Vint-i-quatrena. Fons per a la racionalització i l’optimització d’espais de la Generalitat

    S’afegeix una disposició addicional, única, al text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, amb el text següent:

    Disposició addicional

    1. Per mitjà de la Llei de pressupostos i en el marc dels plans de racionalització i optimització d’espais que aprovi el Govern, es pot crear un fons administrat pel departament competent en matèria de patrimoni i dotat, en el percentatge que es determini, amb càrrec als fons obtinguts en concepte d’alienació d’edificis i altres construccions, amb la deducció prèvia dels impostos. El fons ha de tenir per finalitat reduir els costos derivats de l’ocupació dels espais d’ús administratiu de la Generalitat destinats a oficines o, si escau, altres d’assimilables. Els recursos del fons resten afectats a les despeses directament relacionades amb la recol·locació de les persones que ocupen els edificis objecte d’alienació, i amb aquesta finalitat es pot generar crèdit a la secció pressupostària que correspongui.

    »2. Una vegada constituït el fons a què fa referència l’apartat 1, es manté vigent fins que per la llei de pressupostos no se n’acordi la liquidació, amb indicació de la finalitat que s’ha de donar als seus recursos.»

    Vint-i-cinquena. Ens locals beneficiaris del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya

    Tenint en compte la situació de dèficit públic de les administracions locals i per a atendre’n la sostenibilitat financera, excepcionalment per a l’any 2014, els ens locals beneficiaris del PUOSC que tinguin pendent d’adjudicar obres i inversions corresponents al PUOSC 2011 i 2012 (Decret 245/2007, del 6 de novembre, de convocatòria per a la formulació del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya 2008-2012, DOGC núm. 5005, del 9 de novembre de 2007) poden renunciar a l’execució d’aquestes obres i inversions fins al 30 de setembre, amb la sol·licitud prèvia adreçada al Departament de Governació i Relacions Institucionals. Els ens locals que hi renuncien tenen dret a la tramitació del pagament del 50% de la subvenció inicialment atorgada, que es pot destinar al pagament de despesa corrent o a la reducció de dèficit públic. La justificació de la despesa feta s’ha d’acreditar per mitjà d’una certificació del secretari de l’ens local corresponent.

    Vint-i-sisena. Habilitació del personal tècnic que ha de redactar plans de gestió de dejeccions ramaderes

    S’habilita el departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia per a establir el procediment d’habilitació del personal tècnic que, d’acord amb la normativa reguladora de la gestió de les dejeccions ramaderes i altres fertilitzants, ha de redactar els plans de gestió de dejeccions ramaderes i els plans de gestió agrària dels productes obtinguts en plantes que tracten dejeccions ramaderes, soles o barrejades amb altres materials orgànics. Aquest procediment ha d’incloure la tramitació de la inhabilitació del personal tècnic, en què s’ha de donar audiència a la persona interessada.

    Vint-i-setena. Ordenació dels equipaments comercials

    Es declaren vigents els apartats 3 i 4 de l’article 9 del Decret llei 1/2009, del 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials, en la redacció que tenien en el moment d’entrar en vigor el 29 de desembre de 2009, d’acord amb els criteris i els objectius d’aquest decret llei, que es fonamenten en les raons imperioses d’interès general que el sostenen, detallades en la seva exposició de motius.

    Vint-i-vuitena. Compensació dels serveis del Sistema sanitari integral d’utilització pública

    El Govern, amb l’objectiu de millorar la sostenibilitat del sistema públic de salut, ha de vetllar perquè els centres del Sistema sanitari integral d’utilització pública (Siscat) prenguin les mesures oportunes per tal que la facturació dels serveis prestats a càrrec de tercers obligats a pagar-los permeti la correcta compensació d’aquests serveis, i augmentar així els recursos econòmics del sistema sanitari públic.

    Vint-i-novena. Transport públic de viatgers per carretera

    Amb la finalitat d’adaptar el règim jurídic de les concessions administratives de servei públic regular de transport de viatgers per carretera vigents en la data d’entrada en vigor d’aquesta llei a les prescripcions del Reglament CE núm. 1370/2007 del Parlament Europeu i del Consell, del 23 d’octubre, sobre els serveis públics de transport per ferrocarril i carretera i pel qual es deroguen els reglaments CEE núm. 1191/69 i CEE núm. 1107/70 del Consell, i en concret al que estableix l’article 8.2 del dit reglament, les concessions convalidades en virtut de la disposició transitòria 1.3 de la Llei 12/1987, del 28 de maig, amb relació a les quals s’hauria aprovat un pla d’innovació i millora de la qualitat a l’empara del Decret 128/2003, del 28 de maig, sobre mesures d’innovació i foment de la qualitat a la xarxa de serveis regulars de transport de viatgers per carretera a Catalunya, han de mantenir la vigència fins al termini establert per la resolució corresponent d’aprovació del respectiu Pla d’innovació i millora de la qualitat, sense superar en cap cas el del 31 de desembre de 2028.

    A aquests efectes, les concessions que compleixen les condicions establertes per l’article 5.4 del Reglament CE núm. 1370/2007 es mantenen vigents en aplicació del procediment que estableix el dit article.

    Trentena. Fons de cooperació local

    El repartiment del Fons de cooperació local de Catalunya corresponent als ajuntaments per a l’any 2013, per un import màxim de 37.570.998,94 euros, s’ha d’efectuar amb càrrec al pressupost del 2014.

    Respecte al mateix concepte i amb relació a Aran i la resta de comarques de Catalunya, el repartiment ha d’ésser de trenta milions d’euros, i respecte a les entitats municipals descentralitzades, de 340.572,33 euros.

    Trenta-unena. Concerts amb els centres educatius de titularitat privada

    El Govern, d’acord amb la programació educativa, la disponibilitat pressupostària i la normativa aplicable, ha de renovar o establir concerts amb els centres educatius de titularitat privada que imparteixen les etapes d’educació obligatòria o els altres ensenyaments declarats universals i gratuïts, i satisfan necessitats d’escolarització. Aquestes renovacions o concertacions han de tenir en compte les condicions establertes pels articles 43.d i 205.3 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació.

    Disposicions transitòries

    Primera. No-exigibilitat del cànon de l’aigua a usos industrials efectuats per entitats subministradores que facturin menys de 20.000 metres cúbics anuals

    Durant les anualitats 2014-2015 no s’exigirà a les entitats subministradores que facturin menys de 20.000 metres cúbics anuals el cànon de l’aigua corresponent als usos d’abastament fet a través de les xarxes bàsiques, i, en general, l’abastament en alta d’altres serveis públics de distribució d’aigua potable.

    Segona. Compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera en matèria de subvencions

  541. Amb la finalitat de donar compliment als objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, es poden modificar les bases reguladores vigents ja aprovades de les subvencions que encara no hagin estat concedides per a establir, com a causa de modificació de les resolucions de concessió, les decisions que tenen per finalitat el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

  542. Per a atendre els mateixos objectius a què fa referència l’apartat 1, es poden modificar les subvencions concedides en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei, encara que no hi hagi previsions en les bases o les convocatòries que hi siguin aplicables –o, en el cas de les subvencions nominatives o de concessió directa, tot i que no hi hagi tampoc una disposició expressa–, sempre que les persones beneficiàries hi donin la conformitat.

  543. En qualsevol dels supòsits a què fan referència els apartats 1 i 2, la modificació de la subvenció concedida pot comportar, segons els casos, la reducció parcial o total de la subvenció.

    Tercera. Ordenació farmacèutica

    La modificació de l’apartat 2 de l’article 8 de la Llei 31/1991, del 13 de desembre, d’ordenació farmacèutica de Catalunya, és aplicable als procediments que en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei estiguin pendents de resolució administrativa ferma.

    Quarta. Règim transitori en matèria de salut

  544. Posada en funcionament del consorci Hospital Clínic de Barcelona

    1.1. La transformació de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona en Hospital Clínic de Barcelona, que estableix la disposició addicional quarta, ha de tenir lloc un cop es publiquin els estatuts del nou consorci, moment en què s’han de produir, automàticament, les subrogacions a què fa referència la dita disposició addicional. Mentre no tingui lloc aquesta circumstància, l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona manté el seu règim jurídic actual.

    1.2. La constitució del consorci Hospital Clínic de Barcelona s’ha de dur a terme en el termini de sis mesos comptadors des de l’entrada en vigor d’aquesta llei.

  545. Període transitori per a obtenir la certificació d’avaluació positiva de les funcions de cap de servei i de cap de secció de l’Institut Català de la Salut

    Les persones que tinguin assignades funcions de cap de servei i de cap de secció que no hagin estat subjectes a avaluació durant els darrers quatre anys disposen d’un termini de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta llei per a obtenir el certificat d’avaluació positiva a què fa referència l’article 162.

    Cinquena. Règim transitori de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials

  546. Fins que no s’aprovi la relació de llocs de treball adaptada a l’estructura orgànica que es determini, i s’efectuïn les corresponents adaptacions pressupostàries, la direcció, els òrgans i els llocs de treball de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) han de continuar subsistint i han d’ésser retribuïts amb càrrec als mateixos crèdits pressupostaris a què s’imposaven i restar adscrits al departament competent en matèria de serveis socials.

  547. Els béns integrants del patrimoni de l’entitat gestora de la Seguretat Social que se suprimeix s’incorporen al patrimoni de la Generalitat i s’adscriuen al departament competent en matèria de serveis socials. El departament competent en matèria de serveis socials se subroga en tots els drets i obligacions dels béns de titularitat de la Tresoreria General de la Seguretat Social l’ús i la gestió dels quals hagin estat atribuïts a l’ICASS.

  548. Dotacions pressupostàries i de tresoreria

    L’actual secció pressupostària 5000 s’ha de mantenir fins que fineixi aquest exercici pressupostari, sens perjudici de l’adscripció dels seus crèdits i ingressos als òrgans competents del departament competent en matèria de serveis socials.

    Els ingressos en concepte de prestació de serveis d’assistència social resten afectats al finançament d’aquests serveis.

    Es manté la Tresoreria de l’ICASS fins que es liquidi, amb relació als pagaments dels dits crèdits i amb els ingressos corresponents a la dita secció.

    Sisena. Agència de Migracions de Catalunya

    El termini establert per la disposició transitòria de la Llei 10/2010, del 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, per a aprovar els estatuts de l’Agència de Migracions de Catalunya s’amplia per un període de tres anys, a comptar de l’entrada en vigor de la llei present.

    Setena. Desplegament de les categories del Cos d’Agents Rurals

  549. Els funcionaris del Cos d’Agents Rurals que en data del 8 de desembre de 2007 ocupaven definitivament un lloc de treball de cap d’àrea regional o de cap d’àrea bàsica l’han de continuar ocupant amb la mateixa forma d’ocupació i els mateixos drets i deures, independentment de la categoria i la titulació que tinguin.

  550. Els funcionaris del Cos d’Agents Rurals que després del 8 de desembre de 2007 han ocupat un lloc de cap d’àrea regional o de cap d’àrea bàsica mitjançant qualsevol de les formes de provisió establertes per la normativa vigent sobre provisió de llocs de treball de l’Administració de la Generalitat, i el continuen ocupant en el moment d’entrada en vigor d’aquesta llei, els han de continuar ocupant, independentment de la categoria i la titulació que tinguin, mentre no hagi finalitzat el desplegament de la categoria corresponent.

  551. A fi d’assegurar la continuïtat en la cadena de comandament i la prestació del servei públic, mentre no estiguin desplegades totes les categories del Cos d’Agents Rurals, i en cas que no hi hagi cap agent de la categoria corresponent, els llocs de comandament es poden proveir provisionalment amb membres del Cos d’Agents Rurals de la categoria d’agent o d’una categoria superior sempre que compleixin el requisit de titulació.

    Vuitena. Règim transitori fins a la presentació d’un projecte de llei de comerç, serveis i fires

    En el termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el Govern ha de presentar al Parlament un projecte de llei de comerç, serveis i fires en què es valorin adequadament els interessos públics amb relació a la normativa d’implantació d’equipaments comercials i la proporcionalitat i no-discriminació de les mesures que s’han d’adoptar. Mentre no s’aprovi aquest projecte de llei resta suspesa l’excepció d’implantació d’establiments fora de trama urbana consolidada a què fan referència l’apartat 3.b i el segon paràgraf de l’apartat 4 de l’article 9 del Decret Llei 1/2009, del 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials.

    Disposició derogatòria

  552. Es deroguen els preceptes següents:

    – Els articles 36, 37 i 38 de la Llei 21/2001, del 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, de la qual se suprimeix la secció quarta («El Consell Català de la Producció Integrada») del capítol II del títol II.

    – La disposició addicional vint-i-dosena (relativa al Centre Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou) de la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics.

    – L’apartat 1 (relatiu a l’exposició al públic dels plecs de clàusules administratives) de l’article 277 del text refós de la Llei municipal i de règim local de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, del 28 d’abril.

    – Els articles 19, 20 i 21 de la Llei 15/2000, del 29 de desembre de 2000, de mesures fiscals i administratives, de la qual se suprimeix la secció segona («El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica») del capítol IV del títol II.

    – Els capítols VII («Taxa per productes emparats»), VIII («Taxes del Consell Català de la Producció Integrada») i IX («Taxa per la inscripció, la certificació de les dades i l'ampliació en el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica») del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008.

    – La Llei 12/1983, del 14 de juliol, d’administració institucional de la sanitat i de l’assistència i els serveis socials de Catalunya.

    – La disposició transitòria tercera (relativa a les mesures d'adaptació de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials a la desconcentració i descentralització dels serveis propis de la Generalitat) de la Llei 12/2007, de l’11 d’octubre, de serveis socials.

    – La disposició addicional trenta-unena (relativa al règim d’autonomia econòmica dels centres penitenciaris) de la Llei 30/2002, del 30 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2003, i el Decret 235/2003, del 23 de setembre.

    – La disposició addicional segona de la Llei 11/2007, de l’11 d’octubre, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

    – La disposició addicional (relativa a les delimitacions del Decret 379/2006, del 10 d'octubre, pel qual s'aprova el Pla territorial sectorial d'equipaments comercials) de la Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica.

    – La Llei 11/2010, del 19 de maig, de l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball, llevat de l’article 16, apartats 1 a 5, les disposicions addicionals segona i tercera i les disposicions transitòries primera i tercera. Totes les referències que la normativa fa a l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball s’ha d’entendre que es fan al departament competent en matèria d’inspecció de treball.

    – L’article 114 de la Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica.

  553. Es deroguen les disposicions de rang igual o inferior que contradiguin el que estableix aquesta llei, s’hi oposin o hi resultin incompatibles.

    Disposicions finals

    Primera. Aplicació del que estableixen els apartats 3, 4 i 5 de l’article 75 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya

  554. El procediment que estableix l’apartat 3 de l’article 75 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, modificat per aquesta llei, és aplicable a les declaracions i autoliquidacions del cànon de l’aigua corresponent a la facturació emesa a partir del primer dia del trimestre següent a l’entrada en vigor d’aquesta llei.

  555. El procediment que estableixen els apartats 4 i 5 de l’article 75 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, modificat per aquesta llei, és aplicable a les declaracions i autoliquidacions del cànon de l’aigua corresponent a la facturació emesa a partir de l’1 de gener de 2014.

    Segona. Aplicació del que estableixen els apartats 1 i 2 de l’article 76 bis del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya

    El procediment que estableixen els apartats 1 i 2 de l’article 76 bis del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, modificat per aquesta llei, és aplicable als tràmits corresponents als volums d’aigua utilitzats a partir de l’1 de gener de 2014.

    Tercera. Impost sobre successions i donacions

    El que estableixen els apartats 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 10 de l’article 122 és aplicable als fets imposables meritats a partir de l’1 de febrer de 2014.

    Quarta. Modificació del Reglament dels serveis públics de sanejament

    El Govern, en el termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta llei, ha de modificar el Reglament dels serveis públics de sanejament, aprovat pel Decret 130/2003, del 13 de maig, per tal d’establir la substitució del deure d’obtenir un permís previ per a practicar abocaments als sistemes públics de sanejament per un règim de declaració responsable en els supòsits en què sigui possible aquesta substitució sense generar riscos per al bon funcionament de les instal·lacions del sistema públic de sanejament, per a la salut de les persones o per al medi, i per tal d’adaptar-ne els preceptes a les modificacions que fa aquesta llei respecte al text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre.

    Cinquena. Elaboració d’un text refós de la Llei 11/1981, de patrimoni de la Generalitat

    S’autoritza el Govern perquè, en el termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta llei, elabori un text refós de la Llei 11/1981, del 7 de desembre, de patrimoni de la Generalitat, incorporant-hi les modificacions que s’hi introdueixen mitjançant la llei present i lleis anteriors. L’autorització per a la refosa inclou també la facultat de regularitzar, aclarir i harmonitzar aquestes disposicions.

    Sisena. Presentació d’un projecte de llei de modificació de la Llei 20/2000, de creació de l’Institut Català de les Indústries Culturals

  556. El Govern, en el termini d’un any a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta llei, ha de presentar al Parlament un projecte de llei de modificació de la Llei 20/2000, del 29 de desembre, de creació de l’Institut Català de les Indústries Culturals, a fi d’evitar la coincidència de funcions entre l’Institut Català de les Empreses Culturals i l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural.

  557. Es deroguen la disposició final sisena de la Llei 11/2011, del 29 de desembre, de reestructuració del sector públic per a agilitar l’activitat administrativa, i la disposició final tercera de la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics.

    Setena. Referències a l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials

  558. Totes les referències que la normativa vigent faci a l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials s’ha d’entendre que es fan al departament competent en matèria de serveis socials, que n’assumeix les finalitats, els objectius i les competències.

  559. Als efectes del que estableix la disposició addicional quarta de la Llei 7/1996, del 5 de juliol, d’organització dels serveis jurídics de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, amb relació al que estableix la disposició addicional primera del Decret 57/2002, del 19 de febrer, les referències a l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials s’entenen fetes, apartir de l’entrada en vigor de la llei present, al departament competent en matèria de serveis socials.

    Vuitena. Elaboració d’un nou text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances

    S’autoritza el Govern perquè, en el termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta llei, elabori un nou text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances, en substitució del text refós aprovat pel Decret legislatiu 4/2002, del 24 de desembre. L’autorització per a la refosa inclou també la facultat de regularitzar-ne, aclarir-ne i harmonitzar-ne el contingut.

    Novena. Regla per a la suspensió temporal de l’aplicació de les exigències en matèria de reserves de sòl per a habitatges de protecció pública

  560. Resta suspesa, durant els dos anys següents a l’entrada en vigor d’aquesta llei, l’aplicació de les reserves per a habitatge protegit que l’article 57.3 i la disposició transitòria tercera del text refós de la Llei d’urbanisme exigeixen als plans d’ordenació urbanística municipal i als plans urbanístics derivats, en els sectors de planejament urbanístic i polígons d’actuació urbanística que en el moment de l’entrada en vigor de la Llei de l’Estat 8/2013, del 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, no disposin de projecte de reparcel·lació definitivament aprovat, si es compleixen tots els requisits següents:

    1. El municipi disposa d’un percentatge d’habitatge protegit ja construït i sense vendre superior al 15% dels habitatges protegits previstos o resultants del planejament vigent i una evident desproporció entre la reserva legalment exigible i la demanda real amb possibilitat d’accedir a aquests habitatges.

    2. El municipi no està inclòs dins les àrees de demanda forta i acreditada que reconeix el Pla per al dret a l’habitatge, aprovat pel Govern, mentre no s’aprovi el Pla territorial sectorial d’habitatge.

    3. El planejament urbanístic o les seves modificacions determinen la suspensió esmentada, i els efectes temporals de la suspensió, pel fet d’haver quedat justificades les circumstàncies a què fan referència les lletres a i b.

  561. D’acord amb el que estableix la Llei de l’Estat 8/2013, el termini de dos anys establert per l’apartat 1 pot ésser prorrogat fins a un termini total de quatre anys a comptar des de l’entrada en vigor de la dita llei, en el marc dels àmbits de demanda residencial forta i acreditada establerts pel Pla territorial sectorial d’habitatge. A aquest efecte, cal que ho determinin el planejament urbanístic o les seves modificacions, en els termes de la lletra c de l’apartat 1. L’existència del Pla territorial sectorial d’habitatge és una condició necessària per a la dita pròrroga.

  562. En el cas de sectors de planejament urbanístic, la suspensió a què fa referència l’apartat 1.c es pot determinar a nivell de pla urbanístic derivat.

    Desena. Presentació d’un projecte de llei del règim sancionador en matèria d’agricultura i ramaderia

    El Govern, en el termini de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor d'aquesta llei, ha de trametre al Parlament un projecte de llei del règim sancionador en matèria d’agricultura i ramaderia.

    Onzena. Taxa per la utilització o l’aprofitament del domini públic viari

    La taxa per la utilització o l’aprofitament del domini públic viari, introduïda per l’article 110 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, és aplicable a les autoritzacions de domini públic atorgades amb posterioritat a l’entrada en vigor de la llei present.

    Dotzena. Liquidacions del cànon de l’aigua

    El que estableix l’apartat 12 de l’article 71 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, s’aplica a les liquidacions del cànon de l’aigua emeses a partir de l’1 de gener de 2013 i que no han esdevingut fermes en el moment de l’entrada en vigor de la llei present.

    Tretzena. Entrada en vigor

    Aquesta llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, llevat de:

    1. Les alteracions que tot seguit s’especifiquen de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, les quals entren en vigor de la manera següent:

      – La modificació (per via de l’article 174.13 de la llei present) de l’article 55 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, la derogació (per via de l’article 174.13 de la llei present) de l’article 56.1.b del text refós esmentat, i la derogació (per via de l’article 174.20 de la llei present) de l’article 40 i dels apartats V.1 i V.2 i els darrers cinc paràgrafs de l’apartat V.3 de l’annex V del Reglament dels serveis públics de sanejament, aprovat pel Decret 130/2003, del 13 de maig, entren en vigor en l’exercici corresponent a la data de publicació de la llei present, i en tot cas a partir de l’1 de gener de 2014.

    2. L’article 73, en la part que modifica el text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, en el sentit d’incloure un nou capítol XII al títol XIV, pel qual es crea la taxa per la revisió, el control i la inspecció de certificats d’eficiència energètica d’edificis de Catalunya, entra en vigor el 3 de febrer de 2014.

    3. L’article 89, pel qual es modifica el text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, en el sentit d’incloure un nou capítol XXV al títol XXI, pel qual es crea la taxa per la renovació i reposició de la targeta sanitària individual, entra en vigor l’1 de març de 2014.

    4. L’article 110, pel qual es modifica el text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, en el sentit d’incloure un nou capítol XXVI al títol XXV, pel qual es crea la taxa per l’ús de les carreteres de titularitat de la Generalitat, entra en vigor el 2 de setembre de 2014.

      Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

      Palau de la Generalitat, 27 de gener de 2014

      Artur Mas i Gavarró

      President de la Generalitat de Catalunya

      Andreu Mas-Colell

      Conseller d’Economia i Coneixement