DECRET 141/2012, de 30 d'octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat.

Secció:Disposicions Generals
Emissor:Departament de Territori i Sostenibilitat
Rang de Llei:Decret
 
EXTRACTO GRATUITO

L’article 137 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya disposa que la Generalitat té competència exclusiva en matèria d’habitatge. En exercici d’aquesta competència, es va aprovar la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge, modificada per la Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica.

L’article 26 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge, estableix la nova regulació de la cèdula d’habitabilitat, i és per això que correspon modificar el reglament que desplega aquesta matèria, amb la finalitat d’adaptar els preceptes que regulen la cèdula d’habitabilitat i determinar condicions tècniques d’habitabilitat més assequibles i ajustades als processos de construcció i rehabilitació actuals, sense oblidar els requeriments mínims de què han de disposar els habitatges del parc existent.

Així mateix, aquesta modificació ha de tenir en compte que la Llei 13/2009, del 22 de juliol, atribueix a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, com a òrgan d’execució i gestió de les polítiques d’habitatge competència de la Generalitat, sota les directrius del departament competent en matèria d’habitatge, les funcions relatives a la tramitació, la inspecció, el control i la concessió de les cèdules d’habitabilitat que atorga directament la Generalitat.

Amb el Decret 55/2009, de 7 d’abril, sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat, es van regular les condicions d’habitabilitat dels habitatges en el marc de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge, i es van establir nivells elevats de qualitat per als habitatges, amb exigències importants en aplicació de criteris de sostenibilitat i d’ecoeficiència desitjables, que cal respectar considerant alhora altres paràmetres que permetin flexibilitzar les exigències reglamentàries, i adequar les disposicions al context actual.

L’objecte d’aquest Decret és establir les condicions mínimes que han de reunir els habitatges, tant de nova construcció com preexistents, i deixar la promoció d’accions de foment de l’excel·lència, la distinció amb la creació de distintius de qualitat i l’aplicació d’altres mesures similars que preveu l’article 22.7 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge, per a una regulació específica en la qual es podran recollir mesures per a l’assoliment de qualsevol altre nivell superior de qualitat relatiu a la funcionalitat, la seguretat, la salubritat, la confortabilitat i la sostenibilitat, que no són l’objecte d’aquesta disposició, amb la qual s’ha pretès regular les exigències per als habitatges, amb caràcter de mínims d’habitabilitat.

La problemàtica existent entorn a l’habitatge i les dificultats en què es troba el sector fan aconsellable regular noves condicions d’habitabilitat que permetin flexibilitzar i adequar els nivells exigibles al context actual, sense que això suposi deixar de fomentar la qualitat que ha establert la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge, com a objectiu per a la millora de les condicions dels habitatges.

Així mateix, una de les modificacions introduïdes per la Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica, determina que la cèdula d’habitabilitat té la funció d’acreditar que un habitatge reuneix les condicions d’habitabilitat que el fan apte per a l’ús i residència de les persones, i que l’atorgament de la cèdula implica exclusivament que l’habitatge compleix els requisits tècnics d’habitabilitat de la normativa vigent i no suposa la legalització de les construccions pel que fa a l’adequació de l’ús d’habitatge a la legalitat urbanística.

D’altra banda, es considera convenient diferenciar les condicions d’habitabilitat per als habitatges de nova construcció o procedents d’actuacions de rehabilitació, altres condicions d’habitabilitat per als habitatges usats o preexistents, i les que convé fixar per als habitatges anomenats dotacionals públics.

També, s’ha considerat convenient establir condicions d’habitabilitat específiques per als habitatges que han seguit un procés de rehabilitació, amb la finalitat de potenciar i estimular les actuacions de rehabilitació del parc d’habitatges i, especialment, que el seu marc normatiu sigui un element molt més flexible i permeti fer viable tècnicament i econòmicament la rehabilitació, atesa la casuística tan variada que comporta generalment un procés constructiu i de rehabilitació, per contribuir a fer minvar el procés de degradació que pateix el parc d’habitatges, principalment en els nuclis antics de les poblacions i ciutats de Catalunya. En aquest sentit s’ha considerat convenient que els habitatges resultants d’un procés d’intervenció en edificis existents consistent en una rehabilitació o gran rehabilitació obtinguin una cèdula d’habitabilitat de primera ocupació de rehabilitació, ja que les condicions mínimes d’habitabilitat són noves o diferents de les preexistents.

Aquest Decret s’estructura en 2 capítols amb 20 articles. El primer capítol conté disposicions generals que determinen l’objecte, la coordinació amb les ordenances de l’edificació i les llicències, les dades per incloure en els projectes tècnics a presentar per a l’obtenció de llicència d’obres d’edificació, l’estàndard de superfície per persona i el llindar màxim d’ocupació dels habitatges, el manteniment de les condicions d’habitabilitat de l’habitatge, els principis generals de les intervencions de rehabilitació o gran rehabilitació i l’activitat d’inspecció. El segon capítol regula i defineix la cèdula d’habitabilitat, l’obligatorietat de la cèdula, els terminis de vigència, els supòsits d’exoneració, el contingut del document de la cèdula, la competència per a l’atorgament, la tramitació de la cèdula de primera ocupació i per a habitatges procedents d’actuacions de rehabilitació, la tramitació de la cèdula per a segones i posteriors ocupacions, el termini per a la resolució de les sol·licituds, els supòsits de denegació i de revocació de la cèdula d’habitabilitat, el Registre de cèdules i els informes d’assessorament del Consell de Qualitat, Sostenibilitat i Innovació de l’Habitatge.

El Decret inclou cinc disposicions transitòries, que regulen el règim d’habitabilitat dels habitatges anteriors a la vigència d’aquest Decret; les disposicions aplicables a les cèdules sol·licitades amb anterioritat, les condicions d’habitabilitat aplicables a construccions iniciades amb anterioritat a la vigència d’aquest Decret, l’adequació del planejament urbanístic i les ordenances d’edificació a les determinacions d’aquest Decret i l’adequació del model de cèdula d’habitabilitat. També incorpora una disposició derogatòria de la normativa vigent sobre condicions d’habitabilitat i cèdula d’habitabilitat i altra normativa afectada, amb la finalitat de disposar d’un únic cos normatiu regulador d’aquests aspectes, i dues disposicions finals, la primera de facultats per a la persona titular del departament competent en matèria d’habitatge, i la segona, que determina l’entrada en vigor del Decret l’endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Completen la norma quatre annexos que regulen les qüestions tècniques relatives a l’habitabilitat, en funció de les diverses tipologies dels habitatges. El primer annex es dedica als habitatges de nova construcció. El segon annex es dedica als habitatges usats del parc existent. El tercer annex es refereix als habitatges dotacionals públics, i el quart annex, als habitatges nous procedents de la intervenció en edificis d’habitatges existents.

Vist el dictamen emès pel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya;

Per tot això, a proposta del conseller de Territori i Sostenibilitat, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i d’acord amb el Govern,

Decreto:

Capítol I

Disposicions generals

Article 1

Objecte

1.1 Aquest Decret regula les condicions mínimes d’habitabilitat que han de tenir tots els habitatges en el territori de Catalunya, diferenciant:

  1. Habitatges de nova construcció, per als quals s’aplica l’annex 1.

  2. Habitatges preexistents, construïts amb anterioritat a l’11 d’agost de 1984, per als quals s’aplica l’annex 2.

  3. Habitatges preexistents, construïts amb posterioritat a l’11 d’agost de 1984, per als quals s’aplica la disposició transitòria primera.

  4. Habitatges dotacionals públics, per als quals s’aplica l’annex 3.

    1.2 En el cas d’habitatges que han estat sotmesos a algun dels processos d’intervenció de rehabilitació o gran rehabilitació descrits a l’annex 4, s’aplicarà l’annex 1 o el 2, amb les excepcions que es determinen a l’annex 4 esmentat.

    Article 2

    Coordinació amb les ordenances de l’edificació municipals i les llicències urbanístiques

    2.1 Les ordenances de l’edificació municipals han de respectar les determinacions d’aquest Decret, sens perjudici que puguin contenir normes de qualitat més exigents que les normes d’habitabilitat que s’hi contenen.

    2.2 Amb caràcter previ a l’atorgament de les llicències urbanístiques de construcció i d’edificació de nova planta i les d’ampliació, reforma, modificació o rehabilitació d’habitatges o edificis amb habitatges, o qualsevol altra prevista a la legislació urbanística aplicable, els ens locals han de vetllar perquè els projectes presentats compleixin les determinacions d’aquest Decret.

    Article 3

    Dades per incloure en els projectes tècnics a presentar per a l’obtenció de la llicència d’obres d’edificació

    3.1 En els plànols dels projectes d’habitatges de nova construcció o dels que hagin tingut...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA GRATIS