ORDRE ARP/122/2017, de 13 de juny, per la qual es regulen els instruments d'ordenació forestal.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació |
| Rango de Ley | Ordre |
El marc competencial en matèria d'agricultura, ramaderia i pesca derivat de l'article 116, en concordança amb l'article 111, de l'Estatut atribueix a la Generalitat, en l'àmbit de les seves competències compartides i d'una manera íntegra, la potestat legislativa, la reglamentària i la funció executiva mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies. En concret, l'article 116.2 de la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, estableix que correspon a la Generalitat de Catalunya la competència compartida de la regulació i el règim d'intervenció administrativa i d'usos de la forest, els aprofitaments i els serveis forestals.
La Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests, estableix a l'article 32.3 que correspon a les comunitats autònomes l'aprovació de les instruccions d'ordenació i l'aprofitament de forests.
Els articles 33 i 27 de la mateixa Llei 43/2003, de 21 de novembre, disposen que les administracions públiques han d'impulsar tècnicament i econòmicament l'ordenació de totes les forests i que han de fomentar-ne l'agrupació, de les públiques o les privades, per facilitar una ordenació i gestió integrades mitjançant instruments de gestió forestal que associïn petits propietaris. Aquesta darrera previsió esdevé l'objectiu dels instruments d'ordenació forestal agrupats.
A Catalunya, on la propietat està molt atomitzada, la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, fixa a l'article 1, entre els seus objectius, fomentar l'associacionisme i la col·laboració entre els sectors implicats en la producció, la transformació i la comercialització dels recursos forestals. Així mateix, la Llei 7/1999, de 30 de juliol, del Centre de la Propietat Forestal (CPF), li atribueix la funció de promoure la constitució d'associacions i agrupacions forestals i d'entitats de cooperació entre els titulars dels terrenys forestals de propietat privada per facilitar l'administració dels boscos i la comercialització de llurs productes.
La Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, a l'article 14, preveu que per a la gestió correcta dels terrenys forestals s'han de redactar els projectes d'ordenació forestal o els plans tècnics de gestió i millora forestals, les instruccions dels quals han de ser fixades, d'acord amb l'actual atribució de competències en matèria de boscos, per la direcció general competent en matèria de forests i el Centre de la Propietat Forestal, adscrit al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, i Alimentació (DARP).
Pel que fa als projectes d'ordenació forestal, l'actual marc normatiu és l'Ordre del Ministeri d'Agricultura de 29 de desembre de 1970, que aprova les instruccions generals per a les ordenacions de forests arbrades, i l'Ordre AAM/246/2013, de 14 d'octubre, per la qual es regulen els instruments d'ordenació forestal.
L'Ordre AAM/246/2013, de 14 d'octubre, per la qual es regulen els instruments d'ordenació forestal, integra la regulació de tots els instruments d'ordenació forestal, independentment de la titularitat dels terrenys forestals. S'hi regulen el contingut i el procediment d'aprovació dels projectes d'ordenació forestal, dels plans tècnics de gestió i millora forestals i dels plans simples de gestió forestal, els objectius dels quals han de ser concordants amb les figures de planejament de rang superior.
La darrera modificació de la Llei 6/1988, de 30 de març, per l'article 177 de la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, introdueix un nou tipus d'instrument d'ordenació forestal: els projectes d'ordenació forestal d'àmbit municipal i supramunicipal (PFM), que poden promoure les entitats locals i que s'aproven per resolució del director general competent en matèria de boscos.
El Pla de política forestal 2014-2024, aprovat per l'Acord GOV/92/2014, de 17 de juny, recull la nova figura dels PFM a l'apartat 1.4. Els PFM determinen els usos dels terrenys rústics forestals en els plans urbanístics del mateix àmbit. Quan escaigui, en col·laboració amb la direcció general competent en matèria agrícola, aquests plans podran abastar la planificació de tots els terrenys rústics municipals en ambdues matèries, i s'anomenaran projectes d'ordenació agroforestal d'àmbit municipal/supramunicipal.
El PFM com a figura de planejament forestal neix per donar resposta a la necessitat d'afavorir la gestió forestal en aquelles zones amb baixa planificació, que normalment coincideixen amb àrees on la propietat forestal està molt fragmentada i sovint són zones d'alt risc d'incendis.
La figura dels PFM facilita l'ordenació municipal amb caràcter general i millora l'eficiència per raó d'escala dels plans de gestió de diferents nivells (plans d'ordenació de recursos forestals i instruments d'ordenació forestal), per donar resposta a la necessitat creixent de l'associacionisme i/o cooperativisme promogut per les lleis forestals vigents.
Els instruments d'ordenació forestal agrupada (que poden ser promoguts per les associacions de propietaris o qualsevol figura jurídica anàloga en el cas dels plans tècnics de gestió i millora forestals conjunts (PTGMFc), i per les entitats locals a instància o amb la col·laboració d'una o més associacions de propietaris en el cas dels PFM) constitueixen dos nivells de planificació segons llur àmbit. D'aquesta manera, si bé el contingut base de les dues figures és similar, en el cas dels PFM hi ha una implicació major de les entitats municipals corresponents, de manera que la seva aprovació també comporta, d'una banda, l'aprovació del Pla de prevenció d'incendis forestals municipal, i, d'altra banda, el compromís de l'entitat local d'adequar el planejament urbanístic municipal als usos determinats en el PFM a fi d'evitar transformacions d'ús incompatibles amb la planificació establerta.
Així doncs, l'existència d'aquests dos nivells de planificació agrupada comporta la necessitat d'adaptar les previsions establertes per l'Ordre AAM/246/2013, de 14 d'octubre, per la qual es regulen els instruments d'ordenació forestal, a aquests instruments a fi d'integrar llur contingut i agrupar de manera conjunta en una única norma la regulació dels diferents instruments d'ordenació forestal existents.
A proposta del Centre de la Propietat Forestal i de la Direcció General d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, i en ús de les atribucions que m'han estat conferides;
D'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora,
Ordeno:
Capítol 1
Disposicions generals
Objecte
L'objecte d'aquesta Ordre és la regulació dels instruments d'ordenació forestal i de llur procediment de tramitació per a llur aprovació, modificació, revisió i seguiment.
Àmbit d'aplicació
Aquesta Ordre s'aplica als instruments d'ordenació forestal inclosos en l'àmbit territorial de Catalunya.
Definicions
Als efectes d'aquesta Ordre, s'entén per:
Coherència forestal: l'adequació entre: 1) la proposta de gestió agrupada promoguda per una associació de propietaris forestals, i 2) la continuïtat territorial de la zona planificada; l'eficiència de les infraestructures necessàries per a la gestió forestal i la prevenció d'incendis, i la representativitat de la superfície o de la propietat integrada en l'àmbit territorial concret segons els percentatges definits a l'article 4.4.
Bloc d'execució conjunta (BEC): s'entén per BEC la unitat d'execució que inclou zones contigües, amb independència de la propietat, amb actuacions semblants i accessos i rutes de desembosc compartides a fi d'executar les intervencions de manera simultània i coordinada.
Tipus d'instruments d'ordenació forestal
4.1 La planificació de la gestió de les finques forestals es realitza mitjançant els instruments d'ordenació forestal (IOF) següents:
-
Projecte d'ordenació forestal (POF), d'aplicació a les finques forestals de titularitat pública superiors o iguals a les 250 hectàrees.
-
Pla tècnic de gestió i millora forestals (PTGMF), d'aplicació a les finques forestals de titularitat pública o privada superiors a les 25 hectàrees.
-
Pla simple de gestió forestal (PSGF), d'aplicació a les finques forestals de titularitat pública o privada iguals o inferiors a 25 hectàrees.
-
Pla tècnic de gestió i millora forestals conjunt (PTGMFc), per a finques de titularitat pública i/o privada de diverses propietats forestals dins d'un marc territorial conjunt de gestió forestal coherent. La gestió de les finques incloses en un PTGMFc s'estableix mitjançant qualssevol de les formes jurídiques admeses en dret, on han d'estar incloses totes les persones titulars de drets sobre la propietat de la forest. Les finques agrupades en un PTGMFc han de comprendre la totalitat de llur superfície.
-
Projecte d'ordenació forestal d'àmbit municipal o supramunicipal (PFM), d'aplicació a la totalitat dels terrenys forestals inclosos dins del marc territorial mínim corresponent a un mateix terme municipal, o de diversos termes municipals, sempre en la seva totalitat. El PFM, per l'abast del seu àmbit i la seva estructura, inclou també el contingut corresponent a un pla de prevenció d'incendis municipal (PPI), i la seva aprovació implica també l'aprovació del PPI corresponent.
4.2 Els IOF es poden aplicar de manera individual o agrupada.
4.2.1 Els IOF individuals corresponen als POF, PTGMF i PSGF, que inclouen una o més forests properes d'un únic propietari. Excepcionalment, també s'admeten dins d'aquesta categoria els PTGMF i PSGF que inclouen finques privades de diferents propietaris si tenen un àmbit territorial...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba