ORDRE EMC/181/2016, de 29 de juny, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions públiques destinades al finançament del Programa integral de foment de l'emprenedoria emmarcat en el programa Catalunya Emprèn, i es fa pública la convocatòria per a l'any 2016.

SecciónDisposicions Generals
EmisorDepartament d'Empresa i Coneixement
Rango de LeyOrdre

Catalunya és un país amb llarga tradició i forta vocació emprenedora. Al llarg de la seva història ha comptat amb homes i dones capaços de generar nous negocis en tots els sectors que han contribuït al desenvolupament econòmic del país per convertir-lo en un dels territoris més dinàmics del sud d'Europa. En el nou context que s'obre al segle XXI, amb una interconnexió de l'economia més gran en l'àmbit internacional, la innovació tecnològica constant, l'increment de la competència i també la correcció necessària dels desequilibris produïts en els primers anys d'aquest segle, l'emprenedoria apareix com un factor clau per al progrés econòmic i social del conjunt del territori.

L'emprenedoria és un concepte ampli i cal distingir diferents tipologies. La Generalitat de Catalunya, per mitjà del Programa Catalunya Emprèn, distingeix i dóna suport als tipus d'emprenedoria següents:

La de petites empreses.

La d'empreses emergents ( startups ).

La basada en la ciència.

La corporativa.

La social.

La de les d'indústries culturals i creatives.

Determinats enfocaments acadèmics simplifiquen i distingeixen només dues classes d'emprenedoria: la de petites i mitjanes empreses i la d'empreses basades en la innovació i la tecnologia, orientades al creixement.

Cal distingir els diferents tipus d'emprenedoria, ja que cadascun fa aportacions diferents als territoris. Pel que fa al creixement econòmic del territori, són les empreses basades en la innovació i la tecnologia les que hi tenen un efecte més evident; però l'autoocupació i la creació d'empreses que a priori no busca un creixement, dóna resposta a inquietuds socials.

Per tant, les polítiques de suport a l'emprenedoria es poden veure des de dues òptiques:

Com a resposta a una necessitat i diversitat social, a uns emprenedors que volen obrir un nou negoci sense pensar en la seva dimensió futura i que requereixen uns serveis bàsics.

Com a mecanisme de generació d'activitat econòmica, des de la creació d'empreses amb alt potencial de creixement.

L'emprenedoria de necessitat i d'oportunitat és una altra manera de veure les dues òptiques abans esmentades. Segons l'estudi GEM (Global Entrepreneurship Monitor) de l'any 2014, el 68% de les persones emprenedores han pres la decisió d'emprendre per la detecció d'una oportunitat de negoci, mentre que un 28% ho han fet per necessitat, un percentatge que ha anat augmentant durant la crisi.

Pel que fa a les perspectives de creixement, les xifres són millorables. Així, un 32% dels que emprenen no té perspectiva d'incorporar personal en els pròxims 5 anys, mentre que un 40% té previsió d'ocupar entre 1 i 5 persones, un 17% entre 6 i 19, i només un 3% considera que pot incorporar-ne més de 20 en els propers 5 anys.

Aquesta Ordre s'orienta a tots dos tipus d'emprenedoria.

En referència a la primera visió, cal garantir un suport directe a les persones que vulguin emprendre un negoci amb finalitat d'autoocupació o de creació d'un petit negoci al territori, i prestar un servei integral d'acompanyament i suport adaptat a les seves necessitats que els hi faciliti l'accés als diversos serveis i recursos que les diferents administracions i altres entitats públiques i privades posen al seu abast.

Però avui l'emprenedoria s'ha globalitzat, democratitzat i sofisticat, i hi ha una cursa mundial per aconseguir l'ecosistema emprenedor més potent.

Quan es parla d'ecosistemes emprenedors la referència mundial és Silicon Valley, per descomptat, i, amb un model diferent, la zona de Boston. Però també s'ha de dir que s'han creat molts altres entorns emprenedors. Barcelona i Catalunya han sabut configurar un pol concentrador d'emprenedoria, una concentració d'empreses tecnològiques emergents (startups) molt rellevant en l'àmbit mundial. Algunes fonts indiquen que al centre de negocis de Barcelona (el hub de Barcelona ) hi ha unes 2.200 empreses emergents tecnològiques i més de 20 acceleradores privades, on el capital llavor que es mou anualment supera els 300 milions d'euros i les sortides (adquisicions o sortides a borsa) del sistema comencen a ser rellevants, superant els 500 milions d'euros anuals.

Els aspectes més remarcables del pol creat a Barcelona han estat la seva ràpida evolució i la seva dinàmica de creixement.

Per continuar amb aquesta evolució i fer que Catalunya sigui una concentració mundialment líder en noves empreses tecnològiques cal que es creïn moltes més empreses d'aquest tipus, i és per això que es plantegen els objectius següents:

Estendre la percepció de la transcendència que tenen les empreses basades en la innovació i la tecnologia i de la necessitat de posar en marxa actuacions públiques per impulsar la seva aparició i creixement.

Fomentar l'aparició d'aquest tipus d'empreses.

Promoure unes especialitzacions territorials basades en fortaleses i oportunitats actualment poc identificades i desenvolupades.

Estendre a tot Catalunya l'efecte de centre de negocis ( hub ) tecnològic de referència global que suposa Barcelona, com a concentració d'empreses basades en la innovació i la tecnologia.

Fer una Catalunya més competitiva en la carrera global per l'emprenedoria i la tecnologia.

En aquest nou context el talent i les persones són, més que mai, l'element primordial, el motor de qualsevol activitat vital i de qualsevol activitat emprenedora. En el context de l'economia del coneixement la persona emprenedora és aquella que aconsegueix convertir recursos en valor mitjançant la creativitat, la innovació i la capacitat d'alinear persones i recursos en un procés dirigit a la creació de béns i serveis d'interès per al mercat. Així podem definir la persona emprenedora, el talent, com el principal agent de generació de riquesa. Es parla, en definitiva, d'ecosistemes d'emprenedoria generats a partir de potents ecosistemes de talent i creativitat, recerca i innovació. Avui a Catalunya hi ha una enorme base de talent impregnat de ciència, innovació i tecnologia, i motivat per identificar oportunitats disruptives i portar-les a la societat.

Un altre element essencial de qualsevol política de promoció de l'emprenedoria és el territori. D'una banda, perquè el suport a l'emprenedoria ha d'abastar el conjunt del país i contribuir a un desenvolupament econòmic equilibrat al conjunt del país. De l'altra, perquè el territori també és clau a l'hora de configurar els projectes emprenedors, ja que determinades característiques poden suposar frens o avantatges competitius per al desenvolupament de l'activitat econòmica. Els territoris de Catalunya tenen unes fortaleses que esdevenen oportunitats per fer créixer empreses basades en la innovació, la tecnologia i/o en nous models de negoci.

Entre els objectius prioritaris de la Secretaria d'Empresa i Competitivitat cal destacar l'impuls i la promoció d'iniciatives en l'àmbit de l'empresa que siguin d'interès per a la competitivitat de l'economia catalana.

El Programa operatiu del Fons Social Europeu 2014-2020 de Catalunya destaca que cal promoure el treball per compte propi, l'esperit empresarial i la creació d'empreses, incloses les pimes i les microempreses innovadores.

D'acord amb el que s'ha exposat anteriorment, aquesta Ordre té dos objectius:

Fomentar la creació d'empreses com a resposta a la demanda de la població, sovint

emprenedors que emprenen per necessitat i que solen generar projectes d'autoocupació.

Fomentar la creació d'empreses des d'una òptica d'oportunitat, aprofitant les fortaleses del territori.

Pels motius indicats, aquesta l'Ordre planteja dues línies per al foment de l'emprenedoria:

  1. Línia A, per donar suport a entitats que tenen una visió massiva, territorial i social de l'impuls a la creació d'empreses.

  2. Línia B, complementària a l'anterior, orientada a entitats que volen engegar una emprenedoria d'oportunitat, selectiva i econòmica.

Atesa l'Estratègia d'emprenedoria i ocupació jove 2013-2016;

Atès el Pla de Govern per a l'XI Legislatura, amb l'objectiu d'impulsar la petita i mitjana empresa i l'emprenedoria;

Atès el Pla d'acció sobre emprenedoria 2020, amb l'objectiu de rellançar l'esperit emprenedor a Europa;

Atès el programa Catalunya Emprèn, que té per objectius fomentar l'esperit emprenedor i promoure la cultura d'empresa a Catalunya amb l'activació de les activitats del país per crear noves empreses i generar ocupació; impulsar el canvi cultural en la societat i liderar l'impuls i la creació de noves empreses com a garantia d'ocupació, creixement econòmic, cohesió social i territorial; i estimular, difondre, detectar, recolzar i acompanyar qualsevol iniciativa per crear empresa a Catalunya;

Vista l'experiència del Programa integral de foment de l'emprenedoria, emmarcat en el programa Catalunya Emprèn i desenvolupat durant els anys 2013-2015, amb l'objectiu de seguir amb el foment d'un entorn favorable per possibilitar la creació d'empreses a Catalunya i facilitar recursos i serveis, de manera integral, per tal que les persones emprenedores puguin crear, consolidar i fer créixer la seva empresa;

Atès el Reglament (UE) núm. 1304/2013, del Parlament Europeu i del Consell de 17 de desembre de 2013, relatiu al Fons Social Europeu i pel qual es deroga el Reglament (CE) 1081/2006 del Consell;

Atès el Reglament (UE) núm. 1303/2013, del Parlament i del Consell de 17 de desembre de 2013, pel qual s'estableixen disposicions comunes relatives al Fons Europeu de Desenvolupament Regional, al Fons Social Europeu, al Fons de Cohesió, al Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural i al Fons Europeu Marítim i de la Pesca, i s'estableixen disposicions generals relatives al Fons Europeu de Desenvolupament Regional, al Fons Social Europeu, al Fons de Cohesió i al Fons Europeu Marítim i de la Pesca, i es deroga el Reglament (CE) 1083/2006 del Consell;

Atès el Reglament (UE) núm. 480/2014, de la Comissió Europea de 3 de març de 2014, que complementa el Reglament (UE) 1303/2013;

Atès el Reglament (UE) núm. 821/2014, de la Comissió...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR