ORDRE TSF/126/2016, de 17 de maig, del nomenclàtor dels equipaments cívics de la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària i de les oficines d'Afers Socials i Famílies, i del procediment d'assignació de la seva denominació.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Treball, Afers Socials i Famílies |
| Rango de Ley | Ordre |
Els equipaments cívics són espais públics de proximitat, oberts a tothom, amb la missió principal de vertebrar la comunitat per afavorir la cohesió social, l'arrelament i el sentiment de pertinença al país, i de promoure la transmissió de valors cívics que permetin la millora de la qualitat de vida de ciutadans i ciutadanes mitjançant un seguit de serveis i recursos a l'abast de la comunitat.
En aquest sentit, l'equipament cívic es fonamenta en dos pilars bàsics: la persona entesa des d'una vessant global, que inclou els àmbits personal, familiar, social i comunitari; i la proximitat a la realitat del territori, entès com el conjunt de persones físiques i jurídiques i el context social que les envolta. Les actuacions que s'hi duen a terme cerquen, doncs, la implicació i la participació dels agents per tal d'assolir un grau més elevat de cohesió social.
El Decret 222/1996, de 12 de juny, dels equipaments cívics, estableix el règim jurídic bàsic d'aquests equipaments, i els adscriu a la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
D'acord amb aquest Decret, els equipaments cívics conformen una xarxa pròpia d'equipaments sobre els quals la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària exerceix les funcions de direcció, planificació, coordinació, manteniment i supervisió. Així mateix, aquest Decret estableix que els equipaments cívics de titularitat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies s'han de crear mitjançant una resolució de la persona titular del Departament.
D'altra banda, el Decret 338/1995, de 28 de desembre, de regulació de la Xarxa d'Oficines de Benestar Social, ara oficines d'Afers Socials i Famílies, arran de la nova denominació del Departament efectuada pel Decret 2/2016, de 3 de gener, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, configura aquestes oficines com a dependències administratives d'atenció directa, la finalitat de les quals és apropar de forma desconcentrada l'Administració de la Generalitat a cada ciutadà, individualment, i al teixit associatiu. En virtut d'aquesta norma, la Xarxa d'Oficines també està adscrita a la Direcció General d'Acció Cívica del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i la seva creació, modificació i supressió l'ha d'autoritzar la persona titular d'aquest Departament.
Actualment hi ha més de 240 equipaments cívics i oficines d'Afers Socials i Famílies al territori català.
Els topònims o noms de lloc i molts dels noms que s'assignen als espais públics són una part essencial del patrimoni d'un poble. Contenen elements importants de la seva història i la seva tradició i cal salvaguardar-los com a part del patrimoni lingüístic i cultural de Catalunya. És per aquesta raó que en els noms dels equipaments cívics hi han de concórrer les funcions tècnica (de localització geogràfica) i cultural (de transmissió històrica, patrimonial o etnològica) dels topònims. A més, s'hi afegeix una dimensió cívica referencial que els insereix en un espai concret, tant quan estan situats en edificis d'interès històric o patrimonial com quan són de nova construcció. Per això moltes d'aquestes denominacions fan referència a un nom de barri o a un personatge il·lustre o significat quant a la seva acció cívica.
D'altra banda, com que els equipaments cívics són espais de participació ciutadana, es fa aconsellable introduir pautes que facilitin la presentació de propostes de denominacions per part d'ens locals, d'entitats i de particulars, així com per part dels òrgans de participació dels mateixos equipaments.
Per tot això, el procediment d'assignació de la denominació dels equipaments cívics requereix una regulació que garanteixi l'homogeneïtat i el seguiment de criteris coherents i subjectes a la normativa lingüística, a l'expressió, a la seva localització o ubicació, així com a la identificació d'aquests espais...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba