ORDRE TSF/223/2017, de 28 de setembre, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió dels ajuts destinats a dues línies de suport a l'ocupació de treballadors amb discapacitat de característiques especials dels centres especials de treball.

SecciónDisposicions Generals
EmisorDepartament de Treball, Afers Socials i Famílies
Rango de LeyOrdre

La Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, vol explorar la definició d'un nou model d'inclusió laboral a Catalunya, i amb aquesta finalitat es va crear i desplegar una Taula del Treball Protegit, liderada per la Direcció General d'Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l'Autoempresa.

Les línies estratègiques del que hauria de ser la base del treball protegit a Catalunya semblen tenir un elevat consens de les entitats que representen les persones amb discapacitats. Ha d'afavorir i permetre una distribució territorial homogènia i coherent; ha de protegir les persones que estiguin en espais no assistencials sempre que puguin estar en l'àmbit laboral; ha de promocionar que els llocs de treball siguin de qualitat i de continuïtat; tenint en compte les limitacions pressupostàries presents i previsiblement futures, s'ha de dimensionar un model sostenible i això comporta tenir en compte la competitivitat de les empreses com a element del model, per la qual cosa hauria de ser capaç de professionalitzar i afavorir la productivitat tant del treballador com de l'empresa. Finalment, cal que proporcioni suport en relació amb la persona i del concepte de vida independent, tenint en compte la seva capacitat de decisió i que pugui encaixar en el model integral segons les necessitats de les persones, dins i fora de l'empresa, i que el trànsit entre els diferents estadis sigui un model de continuïtat.

Actualment a Catalunya hi ha diversos programes i mesures d'integració laboral per a persones amb discapacitat tant en l'empresa ordinària com mitjançant els centres especials de treball, mesures que fa molt de temps que són vigents i que han demostrat la seva validesa i eficàcia per al compliment dels objectius proposats.

Concretament els centres especials de treball ocupen laboralment les persones amb discapacitat que per la naturalesa o a conseqüència de la seva discapacitat no poden, provisionalment o definitivament, exercir una activitat laboral en el mercat ordinari.

L'objectiu dels centres especials de treball és desenvolupar un treball productiu, participar regularment en les operacions de mercat i tenir com a finalitat assegurar un treball remunerat i la prestació de serveis d'ajustament personal i social que requereixin els treballadors i treballadores amb discapacitat. En aquest sentit, l'article 3 del Reial decret 2273/1985, de 4 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament dels centres especials de treball, en relació amb l'article 43.2 del Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, entén per serveis d'ajustament personal i social dels centres especials de treball els de rehabilitació, terapèutics, d'integració social, cultural i esportius que procuren a la persona treballadora amb discapacitat del centre especial de treball més rehabilitació personal i una millor adaptació de la seva relació social. Són, en definitiva, un mitjà que ha de servir per afavorir el trànsit i la integració del nombre més elevat possible de persones amb discapacitat al règim de treball ordinari.

Tanmateix, la lògica matemàtica evident que suposa que incrementem el numerador mentre que mantenim el denominador fix o en descens, ha portat en els últims anys a la necessitat de prorratejar el pressupost i minorar la subvenció d'ajut al cost salarial dels treballadors amb discapacitat dels centres especials de treball que ja tenien aquesta subvenció reconeguda l'any 2011.

S'ha de tenir en compte que algunes persones amb discapacitats de característiques especials no tenen mesures específiques d'impuls per a la seva integració laboral, o per al manteniment dels llocs de treball que ocupen.

Cal pensar que el fet que les mesures de foment a la integració laboral de les persones amb discapacitat mitjançant subvencions al cost salarial tinguin una metodologia de concessió directa en condicions de mancança pressupostària, pot produir –i, de fet, produeix– un efecte negatiu i excloent per a algunes persones amb tipus i graus de discapacitats específiques.

Cal, doncs, identificar les persones amb discapacitats reconegudes que tenen determinades dificultats i a les quals no és possible donar un tractament singular amb la regulació i el finançament actual, i desenvolupar programes adients per a regular ajuts o subvencions d'aquest col·lectiu.

El plantejament dels ajuts als centres especials de treball per part de la Generalitat de Catalunya es basa a aportar suport salarial a la contractació i manteniment de l'ocupació de les persones amb discapacitat, però també a promoure i subvencionar el suport als serveis d'ajustament personal i social de les persones amb discapacitats de característiques especials en funció de la tipologia de la discapacitat o el grau d'afectació.

La publicació de l'Ordre TSF/91/2017, de 15 de maig, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions als centres especials de treball, unifica aquells ajuts destinats a aquestes empreses que són finançats mitjançant els pressupostos territorialitzats anualment a la Conferència Sectorial d'Afers Laborals.

Sembla oportú veure que aquesta nova forma organitzativa no tingui efectes negatius sobre la qualitat en l'atenció dels treballadors i treballadores amb discapacitats contractats pels centres especials de treball i les entitats que treballen en la integració laboral de les persones amb discapacitat a Catalunya, i és per això que es defineix la línia 2 d'aquesta Ordre de bases, que focalitza l'atenció dels ajuts en el manteniment i, si és possible, l'increment, de la qualitat i especialització de l'atenció que reben les persones amb discapacitat de dificultats especials a Catalunya.

Una qüestió que aquesta Ordre de bases planteja és la fórmula de càlcul dels ajuts finançats amb fons propis de la Generalitat que s'atorguin als centres especials de treball: es parteix d'una quantia específica establerta anualment en cada convocatòria, que es multiplica per un nombre de persones amb discapacitat de característiques especials que treballin en el centre i que compleixin els requisits determinats en l'Ordre de bases de la subvenció. Amb aquesta metodologia d'obtenció de la subvenció per a cada centre especial de treball s'intenta apropar i ajustar les quanties dels ajuts a la realitat concreta de les persones amb discapacitat destinatàries de les mesures de suport, que són les persones treballadores dels centres especials de treball beneficiaris de la subvenció.

Així doncs, amb aquesta Ordre de bases es vol avançar en la definició i desenvolupament d'un model català de treball protegit, mitjançant la creació de mesures de suport específic a determinades persones amb discapacitats de característiques especials en la seva integració laboral, que seran finançades amb pressupost propi de la Generalitat.

L'article 44 de l'esmentat Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, estableix que les administracions públiques poden establir, en la forma en què es determini reglamentàriament, compensacions econòmiques destinades als centres especials de treball per ajudar a la seva viabilitat, sempre que aquests compleixin les condicions d'utilitat pública i d'imprescindibilitat i de no tenir afany de lucre.

El Reial decret llei 3/2015, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'ocupació, estableix el marc normatiu del sistema d'ocupació estatal, i disposa a l'article 3.2 que, de conformitat amb la Constitució i els seus estatuts d'autonomia, correspon a les comunitats autònomes en el seu àmbit territorial el desenvolupament de la política d'ocupació, el foment de l'ocupació i l'execució de la legislació laboral i dels programes i mesures que els hagin estat transferits.

L'article 11 de la Llei d'ocupació disposa que els plans anuals de política d'ocupació han de concretar, amb caràcter anual, els objectius de l'Estratègia espanyola d'activació per a l'ocupació a assolir en el conjunt de l'Estat i en cadascuna de les diferents comunitats autònomes, així com els indicadors que s'han d'utilitzar per conèixer i avaluar anualment el seu grau de compliment.

Per assolir aquests objectius, han de contenir la previsió dels serveis i programes de polítiques actives d'ocupació i d'intermediació laboral que es proposen portar a terme tant les comunitats autònomes en l'exercici de les seves competències d'execució en l'àmbit del treball, l'ocupació i la formació professional per a l'ocupació en l'àmbit laboral com el Servei Públic d'Ocupació Estatal en el seu àmbit competencial.

Els plans anuals de política d'ocupació els elabora el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, tenint en compte les previsions formulades per les comunitats autònomes i el Servei Públic d'Ocupació Estatal en el si de la Conferència Sectorial d'Ocupació i Afers Laborals, han de rebre l'informe del Consell General del Sistema Nacional d'Ocupació i els ha d'aprovar el Consell de Ministres.

L'apartat 2 de la disposició addicional única del Reial decret 357/2006, de 24 de març, pel qual es regula la concessió directa de determinades subvencions en els àmbits de l'ocupació i de la formació professional ocupacional, estableix que les comunitats autònomes que hagin assumit el traspàs de la gestió feta pel Servei Públic d'Ocupació Estatal en l'àmbit del treball, l'ocupació i la formació, així com dels programes de suport, exerceixen les funcions que el Reial decret atribueix al Servei Públic d'Ocupació Estatal i que els corresponguin segons el que disposen els reials decrets de traspàs. La gestió s'ha de fer d'acord amb el que estableix el Reial decret i les normes de procediment i bases reguladores per a la concessió de subvencions que dictin les comunitats autònomes per a la seva execució en funció de la seva pròpia organització.

La Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR