ORDRE VEH/78/2018, de 20 de juny, per la qual es dicten les normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l'any 2019.

Secció:Disposicions Generals
Emissor:Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda
Rang de Llei:Ordre
 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

L'any 2017 l'economia catalana va créixer un 3,4 %, tres dècimes per sobre del conjunt de l'economia espanyola i un punt per sobre de la mitjana dels països de la zona euro. Les principals macromagnituds van evolucionar favorablement amb un patró de creixement equilibrat entre demanda interna i externa. Això s'ha traslladat al mercat de treball de forma que l'ocupació ha seguit creixent i l'atur s'ha anat reduint a bon ritme i se situa en el 12,6 % de la població activa en el IV trimestre.

En els primers mesos de 2018, la situació continua sent positiva, malgrat els mals pronòstics d'alguns organismes arran dels esdeveniments polítics ocorreguts en els darrers mesos de 2017. Així, en el primer trimestre de 2018 el PIB creix un 3,3 % en relació amb el primer trimestre de 2017 (quatre dècimes per sobre del creixement estimat del PIB espanyol). El sector industrial continua mostrant un notable dinamisme, generalitzat per branques d'activitat. La construcció també ha seguit mostrant una forta expansió durant els primers mesos de 2018, tot i que es detecta una lleugera moderació puntual en les compravendes i en els visats d'habitatge iniciats. En canvi, l'obra pública continua, el 2018 amb la recuperació observada el 2017. Quant al turisme, es manté la tendència favorable després dels bons resultats en el conjunt de 2017. En els dos primers mesos de 2018, la despesa turística augmenta un 11,1 % interanual, per sobre del creixement del nombre de turistes, cosa que indica que s'està rebent un turisme de major valor afegit. En la vessant exterior, les exportacions mantenen una evolució positiva i augmenten un 4,9 % interanual en els dos primers mesos de l'any 2018. Les importacions també creixen a un ritme notable. En el mercat de treball s'observa una evolució molt positiva en els primers mesos de 2018, amb un creixement de l'ocupació (3,3 % en termes interanuals en el primer trimestre, segons l'EPA). Pel que fa a la població en atur, es redueix de forma intensa: un -20,5 %, la caiguda més intensa en tretze anys. La taxa d'atur en el primer trimestre disminueix fins al 12,2 %. Finalment, la inflació ha augmentat una mica i se situa en un 1,5 % interanual al mes de març, creixement que continua sent moderat, en qualsevol cas.

Aquest dinamisme econòmic no s'acaba de traslladar a les finances públiques en forma de més ingressos, ni de menys necessitats de despeses. D'una banda, el sistema de finançament autonòmic està caducat i té profundes errades en el seu disseny i funcionament que fa que els recursos que s'assignen a Catalunya estiguin per sota dels que li correspondrien, atesa la seva contribució a la producció i creació de riquesa. A més, l'assignació dels objectius fiscals (en especial de dèficit públic) fa que Catalunya hagi de fer un sobreesforç molt important per reduir el dèficit que no té empara ni en la normativa d'estabilitat pressupostaria i sostenibilitat financera, ni s'adiu amb el pes que té la seva despesa en les polítiques de l'estat del benestar, ni amb la situació diferencial provocada per diversos factors, entre els quals el mal funcionament del sistema de finançament. D'altra banda, els factors que pressionen a l'alça la despesa estan molt relacionats amb factors demogràfics: augment de la població en edat d'estudiar, envelliment de la població, etc., que fa que, amb independència del cicle econòmic, la demanda de serveis públics augmenti.

Un altre factor rellevant que condiciona l'elaboració de tot pressupost públic és l'existència de regles fiscals d'obligat compliment, en el marc de la normativa europea sobre estabilitat pressupostària. S'ha de donar compliment als objectius de dèficit públic, deute públic i regla de despesa. Per a l'any 2019, l'objectiu de dèficit és del 0,1 % del PIB (tres dècimes menys que el 2018), l'objectiu de deute és del 32,74 % del PIB i la regla de despesa permet un creixement del 2,7 % de la despesa computable. Pel que fa a la regla de despesa, en fixar el creixement màxim permès (sobre la base de l'estimació de creixement del PIB potencial), l'increment de la despesa es desvincula del creixement dels ingressos. Els objectius fiscals per al 2019 són molt exigents i impliquen vetllar pel compliment de la disciplina fiscal, alhora que demanen un esforç de priorització i de repriorització molt important, de forma que es puguin atendre les necessitats amb eficiència i eficàcia.

Cal, doncs, que el dinamisme econòmic es consolidi i que el creixement es distribueixi de forma equitativa entre els agents econòmics i socials. Per això, la intervenció pública ha de fomentar el creixement econòmic equilibrat i sostenible i ha de fer front als reptes que té la societat catalana, tot reforçant la igualtat d'oportunitats, reduint els desequilibris socials i mantenint la sostenibilitat de les finances públiques.

El Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, que aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya determina, en l'article 31, les normes a què s'ha d'ajustar l'elaboració dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

D'acord amb aquest context normatiu, aquesta Ordre dicta les normes d'elaboració dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2019 i estableix els criteris generals a què s'ha d'ajustar l'assignació dels recursos públics, l'àmbit institucional, el procediment d'elaboració i la documentació annexa al pressupost.

La convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya el 21 de desembre de 2017 i la constitució del nou Govern el 2 de juny de 2018, han fet impossible la presentació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2018 en els terminis establerts. En conseqüència, s'ha procedit a la pròrroga pressupostària mitjançant la Instrucció conjunta de la Direcció General de Pressupostos i la Intervenció General 1/2017, per la qual s'estableixen els criteris d'aplicació de la pròrroga dels pressupostos per al 2017, mentre no entrin en vigor els del 2018.

En aquest context, s'inicia l'elaboració dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2019 en el marc normatiu constituït per l'Estatut d'autonomia de Catalunya, aprovat mitjançant la Llei orgànica 6/2006, del 19 de juliol; el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre; la Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera aprovada en compliment de les previsions del marc del Pacte d'estabilitat i creixement europeu i la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

D'acord amb les facultats conferides en el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, s'aproven les normes següents, a les quals s'ha d'ajustar l'elaboració dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2019.

Per tot això,

Ordeno:

Article 1

Criteris generals de pressupostació

1.1 El pressupost de la Generalitat per al 2019 ha de donar compliment als objectius fiscals d'estabilitat i sostenibilitat, així com a la regla de la despesa, establerts a la Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. Així mateix, cal ajustar-se al límit de despesa no financera que aprovi el Govern, d'acord amb els objectius fiscals fixats per al 2019.

1.2 L'assignació dels recursos ha de tenir lloc en el marc de compliment de la disciplina fiscal, tot vetllant per l'eficiència i l'eficàcia dels recursos públics. Els criteris d'assignació de la despesa han de tenir en compte, prioritàriament, les cobertures socials en els àmbits educatiu, de salut i de serveis socials, preservant els drets dels col·lectius més...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA