DECRET 176/2007, de 31 de juliol, regulador dels procediments de compensació de danys i perjudicis causats a l'agricultura i la ramaderia per espècies animals protegides de la fauna salvatge autòctona.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET
176/2007, de 31 de juliol, regulador dels procediments de compensació de danys i perjudicis causats a l'agricultura i la ramaderia per espècies animals protegides de la fauna salvatge autòctona.
L'article 9.3 de la Llei 12/85, de 13 de juny, d'espais naturals, estableix que els possibles danys causats per espècies animals protegides en béns privats poden ésser objecte d'indemnització sempre que siguin degudament justificats i no imputables, directament o indirecta, a accions o omissions prèvies a la producció del dany de qui el rebi o de tercers/es.
En aquest sentit, la Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals, i la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de modificació de la Llei 22/2003, estableixen que l'ós bru (Ursus arctos), el linx (Lynx sp.), el flamenc (Phoenicopterus roseus), la polla blava (Porphyrio porphyrio), l'astor (Accipiter gentilis), esparver (Accipiter nisus), l'àguila daurada (Aquila chrysaetos) i l'àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), el voltor comú (Gyps fulvus), el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), l'esparver cendrós (Circus pygargus), l'arpella vulgar (Circus aeroginosus), l'arpella pàl·lida (Circus cyaenus), la trenca (Lanius minor), la xurra (Pterocles orientalis), el sisó (Tetrax tetrax) i la ganga (Pterocles alchata) són espècies protegides de la fauna salvatge autòctona a Catalunya.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha constatat que exemplars d'aquestes espècies provoquen la major part dels danys en béns privats, corresponents a l'agricultura i a la ramaderia extensiva.
D'altra banda, la Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals, a la seva disposició derogatòria, manté vigent l'article 19 de l'anterior Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals. En aquest article es prohibeix la pertorbació dels espais de cria de les espècies migrants i d'ambients estèpics. Entre aquestes es troba l'esparver cendrós que té el seu hàbitat principal en els camps de conreu de cereal o de farratge.
Així doncs, la necessitat de fer compatible la protecció d'aquestes espècies amb l'exercici de les activitats tradicionals del medi rural, justifica la regulació d'un procediment en base al qual es compensi de manera eficaç i eficient a les persones afectades pels possibles danys que es causin a les explotacions ramaderes i agrícoles, com una via alternativa a l'aplicació del procediment general de responsabilitat patrimonial de les Administracions públiques.
Vist l'informe del Consell de Protecció de la Natura;
D'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Medi Ambient i Habitatge i d'acord amb el Govern,
Decreto:
Capítol 1
Disposicions generals
Objecte
L'objecte d'aquest Decret és establir els procediments de compensació pels danys i perjudicis que causin les espècies protegides que es relacionen a l'annex 1, a explotacions ramaderes i agrícoles, a l'empara del previst a l'article 9.3 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals.
Capítol 2
Procediment en relació amb els danys causats sobre la ramaderia i l'agricultura per la fauna salvatge
Comunicació dels danys
2.1 Les persones titulars o posseïdores d'explotacions ramaderes i/o agrícoles que hagin sofert un dany o perjudici susceptible d'indemnització i que es vulguin acollir als procediments regulats en el present Decret, han de comunicar-ho al director dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, en un termini no superior a set dies. La comunicació es pot presentar a qualsevol oficina d'aquest Departament, de l'àmbit territorial en què s'hagi produït el dany o en qualsevol dels llocs establerts a l'article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
2.2 La comunicació ha d'indicar: l'espècie o espècies presumiblement causants dels danys, la zona on s'ha produït i les dades de la persona comunicant i la forma de contacte.
2.3 Les comunicacions de danys efectuades en un termini superior als set dies i inferiors a un any, termini general màxim previst per a sol·licitar indemnitzacions, seran tramitades d'acord amb el procediment establert amb caràcter general per la normativa de responsabilitat patrimonial de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba