ORDRE BSF/130/2014, de 22 d'abril, per la qual s'estableixen els criteris per determinar la capacitat econòmica de les persones beneficiàries de les prestacions de servei no gratuïtes i de les prestacions econòmiques destinades a l'atenció a la situació de dependència que estableix la Cartera de serveis socials, i la participació en el finançament de les prestacions de servei no gratuïtes.

Fecha de Entrada en Vigor 1 de Mayo de 2014
SecciónDisposicions Generals
EmisorDepartament de Benestar Social i Família
Rango de LeyOrdre

El Sistema de serveis socials a Catalunya que configura la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, s’articula per mitjà d’una cartera de serveis que determina el conjunt de prestacions de servei, econòmiques i tecnològiques, que conformen la Xarxa de serveis socials d’atenció pública. Aquest Sistema integra també les prestacions que preveu la Llei estatal 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.

Les prestacions socials les financen les administracions públiques, en els termes que preveuen els articles 66 i 67 de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, sens perjudici que, per tal d’assegurar la sostenibilitat del Sistema, les prestacions de servei no gratuïtes requereixin la participació de les persones beneficiàries en el seu finançament. Així mateix, l’article 67.4 d’aquesta Llei disposa que ningú no s’ha de veure exclòs dels serveis o les prestacions garantits per manca de recursos econòmics i que no s’ha de condicionar la qualitat del servei o la prioritat o la urgència de l’atenció a la participació econòmica.

En concordança amb aquestes previsions legals, l’article 4 del Decret 142/2010, d’11 d’octubre, pel qual s’aprova la Cartera de serveis socials 2010-2011, prorrogada per la Llei 1/2014, del 27 de gener, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014, disposa que l’Administració, per determinar la participació de les persones usuàries en el pagament de les prestacions de servei no gratuïtes, ha de tenir en compte la naturalesa del servei, el cost de referència, la capacitat econòmica, especialment el seu nivell de renda, i el sector de la població a qui s’adreça la prestació.

El mateix article 4 estableix també que, mitjançant ordre, el departament competent en matèria de serveis socials ha de determinar els criteris per valorar la capacitat econòmica de la persona beneficiària i el sistema de bonificacions per a la seva participació en les prestacions socials, amb la finalitat d’atendre situacions d’insuficiència de recursos. Aquestes bonificacions s’han d’establir en funció del nivell de renda personal i de les obligacions econòmiques respecte a les persones a càrrec que tingui la persona beneficiària, garantint que pugui mantenir un mínim dels seus ingressos per a despeses personals, que serà variable segons el servei.

Finalment, l’annex del Decret esmentat detalla les prestacions del Sistema públic de serveis socials, i especifica les característiques de cadascuna, inclòs l’import màxim del copagament en el cas de les prestacions de serveis no gratuïtes.

Aquesta Ordre té per objecte regular els criteris de valoració de la capacitat econòmica de les persones beneficiàries de les prestacions de servei no gratuïtes i la participació de les persones en el seu finançament. Els criteris de valoració de la capacitat econòmica s’apliquen també en la determinació de la quantia de les prestacions econòmiques de la Cartera a què puguin tenir dret les persones en situació de dependència, que preveu la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència , i que desplega el Reial decret 727/2007, de 8 de juny, sobre criteris per determinar les intensitats de protecció dels serveis i la quantia de les prestacions econòmiques de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, és a dir, la prestació econòmica vinculada al servei, la prestació econòmica d’assistència personal i la prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar i suport als cuidadors no professionals.

Com a conseqüència de l’habilitació conferida a la persona titular del departament competent en serveis socials per regular la matèria objecte d’aquesta Ordre, la seva aprovació suposa el desplaçament de l’aplicació del Decret 394/1996, de 12 de desembre, pel qual s’estableix el règim de contraprestacions dels usuaris en les prestacions de serveis socials i s’aproven els preus públics per a determinats serveis socials prestats per la Generalitat de Catalunya, en els àmbits materials que regula aquesta disposició. Per tant, està previst promoure’n la derogació expressa per tal de garantir el principi de seguretat jurídica mitjançant la disposició reglamentària corresponent.

Per tot el que s’ha exposat, i d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, en ús de les facultats que m’atorguen l’article 12.d) de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, i l’article 4.4 del Decret 142/2010, d’11 d’octubre, pel qual s’aprova la Cartera de serveis socials 2010-2011,

Ordeno:

Article 1

Objecte i àmbit d’aplicació

L’objecte d’aquesta Ordre és establir els criteris per determinar la capacitat econòmica i el règim de participació de la persona beneficiària en el finançament de les prestacions de servei no gratuïtes, així com la capacitat econòmica de les persones beneficiàries de les prestacions econòmiques d’atenció a la situació de dependència de la Cartera de serveis socials següents:

  1. Prestació econòmica vinculada al servei.

  2. Prestació econòmica d’assistència personal.

  3. Prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar i suport als cuidadors no professionals.

Capítol I

Determinació de la capacitat econòmica

Article 2

Capacitat econòmica

La capacitat econòmica comprèn el total de recursos econòmics de què disposa la persona beneficiària.

En la valoració de la capacitat econòmica de la persona beneficiària s’ha de tenir en compte especialment la seva renda, així com el seu patrimoni.

Article 3

Criteris per determinar les càrregues familiars

3.1 Es consideren a càrrec de la persona beneficiària els membres de la unitat familiar que en depenguin econòmicament per tenir uns ingressos iguals o inferiors a l’índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC).

3.2 S’entén per membres de la unitat familiar:

  1. El cònjuge o el convivent estable en parella.

  2. Els ascendents més grans de 65 anys que convisquin en l’habitatge familiar.

  3. Els descendents o les persones vinculades per raó de tutela o acolliment, que tinguin menys de 25 anys, que convisquin en l’habitatge familiar.

  4. Els descendents o les persones vinculades per raó de tutela o acolliment, de 25 anys o més, que tinguin un grau de discapacitat igual o superior al 33%, sempre que convisquin en l’habitatge familiar.

Article 4

Criteris per determinar la renda

4.1 Es considera renda de la persona beneficiària els ingressos derivats del treball i del capital, així com qualssevol altres substitutius d’aquests, d’acord amb la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques vigent o amb les normes fiscals que es puguin aplicar.

4.2 Així mateix, es consideren renda els ingressos per pensions i prestacions socials, públiques o privades, que figuren com a rendes exemptes a l’impost sobre la renda de les persones físiques.

4.3 El tractament dels ingressos procedents de l’assignació econòmica de la Seguretat Social per fill, filla o menor a càrrec, s’ha d’ajustar al que disposin les disposicions reglamentàries, les instruccions i les circulars de gestió aprovades per l’Institut Nacional de la Seguretat Social.

4.4 Si la persona beneficiària de la prestació de servei té reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33% i està en situació laboral activa, dels ingressos obtinguts com a rendes del treball d’aquesta activitat laboral se n’ha de considerar únicament el 50%.

4.5 No tenen consideració de renda les quanties de les prestacions de naturalesa i finalitat anàlogues que preveu l’article 31 de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, i en particular les següents:

  1. El complement de gran invalidesa que regula l’article 139.4 del Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei general de la Seguretat Social.

  2. El complement de l'assignació econòmica per fill o filla a càrrec, més gran de 18 anys, amb un grau de discapacitat igual o superior al 75%, sens perjudici del que preveu l’apartat 3 d’aquest article.

  3. El complement de necessitat de tercera persona de la pensió d'invalidesa no contributiva, que preveu l'article 145 del Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei general de la Seguretat Social.

  4. El subsidi d’ajuda de tercera persona que crea la Llei 13/1982, de 7 d'abril, d'integració social dels minusvàlids.

  5. Altres prestacions que estableixen els règims de protecció social complementaris, com les mutualitats de previsió social, que estiguin destinades a cobrir la necessitat d’atenció d’una altra persona per...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR