LLEI 9/1981, de 18 de novembre, sobre protecció de la legalitat urbanística. (Correcció d'errada en el DOGC núm. 1007, pàg. 2636, de 20.6.1988).

SecciónConcursos i Anuncis
EmisorDepartament de la Presidencia
Rango de LeyLlei

NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC.

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableis l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulgo la següent

LLEI

Exposició de motius

I La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en el camp de l'urbanisme, regulat a tot el territori de l'Estat mitjançant la Llei del Sòl del 1956, reformada el 1975 (text refós de 9 d'abril de 1976).

Encara recent l'assumpció de la competència urbanística per la Generalitat i considerant l'eficàcia del text legal vigent, sembla convenient d'optar pel seu desenvolupament i la seva aplicació i no per la seva substitució. Cal tenir en compte també que l'ordenament urbanístic encara no s'ha aplicat totalment, i que la substitució plantejaria dificultats d'aplicació en interferir en situacions creades sobre l'imperi de la normativa antiga.

No obstant això, hi ha problemes en gran part sorgits pel desenvolupament peculiar urbanístic del nostre territori, que necessiten ésser abordats amb solucions instrumentades per mitjà de normes d'ordre legal, d'eficàcia suficient per mantenir la disciplina urbanística i tancar el pas als abusos que s'han anat produint fins ara. En conclusió, es tracta de completar la legislació per perfeccionar i fer més eficaços els mecanismes que ja recull, així com d'omplir els buits legals o de corregir les deficiències normatives advertides.

II

D'una part, ens trobem davant d'una extensa gamma de promocions urbanístiques, tant d'ús residencial com industrial, que manquen de cobertura legal, com a conseqüència del fet que la simple parcel·lació del sòl i la implantació en aquest d'uns serveis urbanístics embrionaris han anat generant unes plus-vàlues respecte al valor inicial, susceptibles d'ésser fàcilment apropiades pels responsables d'aquestes actuacions.

El tractament d'aquestes urbanitzacions desenvolupades en la clandestinitat o, més ben dit, en la il·legalitat comprèn dues vessants simultànies: d'una banda, l'aplicació inexcusable dels mecanismes de reacció de l'Administració pública enunciats en la Llei del Sòl i desenvolupats en el Reglament de Disciplina Urbanística i, de l'altra, la ineludible consideració de la seva existència i de la concurrència de circumstàncies objectives que podrien justificar la seva integració en el procés urbà legal, mitjançant la formulació d'una figura de planejament on no n'hi havia, o bé mitjançant l'adaptació obligada, fins i tot, la revisió de les preexistents.

La reacció administrativa reclama de les autoritats, locals en primer terme, una actitud decidida, valenta i en determinades circumstàncies arriscada d'afrontar el problema. A fi i efecte de potenciar i fer àgil la tasca dels responsables del manteniment de la legalitat urbanística, s'arbitren en aquesta Llei les oportunes mesures, que també són objecte d'una anàlisi detallada.

Cal destacar que l'objectiu final que es persegueix no és altre sinó que l'activitat urbanitzadora segueixi el planejament i no a l'inrevés, perquè la previsió origini la racionalitat necessària en l'expansió urbana i s'acabi d'un cop la recerca apressada de solucions legals subsegüents a fets consumats i desvinculats de tota coherència. L'oportunitat de reconduir a la legalitat el que sigui objectivament legalitzable, sens perjudici de les mesures disciplinàries simultànies, no pot desaprofitar-se. Però perquè sigui així és imprescindible l'evitar, en la mesura possible, l'aparició de noves infraccions i de fer que les que són en curs no continuïn la seva expansió i desenvolupament, és a dir, que no s'acabin. Sense la consecució d'aquesta premissa, l'Administració no disposarà de la serenitat necessària per donar solució als problemes que en tinguin justificadament, mitjançant la via del planejament.

En definitiva, doncs, amb aquesta Llei es tracta de coadjuvar i reforçar la pretensió del legislador de la Llei de Reforma de la Llei del Sòl en treure tot estímul a la infracció urbanística, d'impedir-ne l'aparició en la mesura que sigui possible, conscients que el cost social derivat de la reposició de les coses en ésser i estat anteriors a la infracció és molt alt.

III

D'altra banda, les promocions sorgides a l'empara de la legalitat també van desfigurant la tasca municipal.

En efecte, el desenvolupament irregular del procés d'urbanització desenvolupat per iniciativa particular ha donat lloc a l'aparició d'urbanitzacions desordenades empreses sota la pressió d'interessos particulars i, en molts casos, estancades en estat rudimentari, amb greus perjudicis, no solament per als adquiridors de les parcel·les, sinó sobretot per als ajuntaments, obligats, per la lògica pressió del veïnat i pel desig d'atendre els serveis municipals, a assumir unes càrregues que en un altre supòsit haurien correspost al promotor de la urbanització. La present Llei tracta d'evitar que en el futur es produeixin aquestes situacions, fixant clarament les condicions d'acord amb les quals es podran autoritzar les urbanitzacions particulars, i, per remeiar l'estat actual d'algunes actuacions d'aquesta classe, arbitra unes solucions que pretenen d'harmonitzar l'interès públic amb els interessos particulars, sense perdre de vista la lògica prevalença del primer.

IV

Com diu l'apartat II d'aquesta Exposició de Motius, l'aplicació efectiva de la legislació urbanística i dels plans d'ordenació requereix un reforçament de les mesures arbitrades per la Llei de Reforma de 1975, per mantenir la disciplina urbanística, i de corregir, amb energia i eficàcia, les infraccions mitjançant l'aplicació efectiva de les sancions previstes en l'ordenament jurídic. En aquest sentit, encara que no és possible -perquè seria fer un pas endarrera en relació amb una directriu unànime i i progresivament defensada per la doctrina i la jurisprudència- de tornar a implantar el principi solve et repete, exigint el pagament previ, per poder recòrrer contra els actes d'imposició de multes, s'estima convenient de sortir al pas de la pràctica seguiada habitualment pel sancionat d'acudir a la interposició del recurs jurisdiccional només amb l'ànim d'aconseguir l'ajornament del pagament de la multa i d'aquesta manera sofrir un perjudici ecònomic mínim.

També, normes recents de l'ordenament jurídic estatal, encara que referides a altres matèries (principalment a les de caràcter econòmico-administratiu), han afrontat aquest problema tot brindant solucions que són perfectament adaptables a les sancions pecuniàries de les infraccions urbanístiques, segons el que disposa aquesta LLei.

A més, s'introdueix seguretat jurídica en regular la competència per imposar sancions en làmbit territorial de Catalunya i es donen normes per a la distribució de les quantitats recaptades pel concepte de multes, segons un sistema de participació de les entitats competents, que duu a terme l'estimulació de l'exercici de les seves facultats respectives.

V

Com a garantia del manteniment de la disciplina urbanística i de seguretat per als tecers implicats en el procés d'urbanització i utilització del sòl, s'eleven finalment al nivell legal les normes sobre concordança de la gestió urbanística amb la pràctica notarial i els llibres de Registre que foren objecte del Protocol de 26 de fabrer de 1980, com a desenvolupament del que estableix l'article 221 de la Llei del Sòl, publicat en el número 52 del Diari Oficial de la Generalitat, de 18 de març de 1980.

Part dispositiva

Capítol I Disposicions generals

Article 1

-1 La parcel·lació urbanística i les obres d'urbanització, així com l'edificació, han d'ésser precedides per la formulació, la tramitació i l'aprovació reglamentàries de llur planejament, amb les excepcions que la Llei del Sòl estableix.

-2 La intervenció administrativa en l'ús del sòl i en l'edificació, les mesures de protecció de la legalitat urbanística i les relatives al procediment sancionador són d'exercici inexcusable per aconseguir els objectius enumerats en aquesta Llei.

Article 2

-1 L'administració de la Generalitat i l'Administració local, en l'àmbit territorial de Catalunya i en llurs respectives esferes de competència, han de vetllar pel compliment del planejament urbanístic, exercint les potestats legals que els incombeixin.

-2 L'Administració de la Generalitat ha de facilitar a les entitats locals, i aquestes han de facilitar a aquella, la informació i la col·laboració que sol·licitin per a la protecció de la legalitat urbanística, i l'adopció de les mesures disciplinàries necessàries.

Article 3

-1 El Registre de la Propietat en la seva funció d'instrument de publicitat de les relacions jurídico-immobiliàries ha dereforçar l'eficàcia dels actes administratius en matèria urbanística i ésser un mitjà idoni d'informació i garantia de l'activitat controladora i sancionadora de l'Administració, tal com s'estableix en el Capítol IV d'aquesta Llei.

-2 Això s'entén sens perjudici de les funcions que l'ordenament jurídic reconeix als notaris i als registradors, i en cap cas no en limitarà la facultat qualificadora.

Capítol II De les urbanitzacions d'iniciativa particular Noves urbanitzacions en sòl urbanitzable

Article 4

-1 En els plans parcials que tenen per objecte urbanitzacions d'iniciativa particular, els compromisos que contreguin els propietaris han d'expressar, a més de les determinacions legalment establertes, el que segueix.

  1. Que no es procedirà a la parcel·lació urbanística, ni mitjançant un document públic, translatiu del domini, en l'àmbit del pla parcial, fins que no s'haurà obtingut la llicència de parcel·lació.

  2. Que, una vegada obtinguda la llicència de parcel·lació, tant en els documents públics com en els privats, translatius del domini de les parcel·les resultants, es faran constar l'existència de la junta de compensació, o conservació, quan s'escaigui, i l'adhesió de l'adquiridor als seus estatuts.

  3. Que el promotor haurà de consignar en la documentació del pla, a més de les determinacions previstes en la legislació vigent, justificació de la seva potencial suficiència en relació amb l'evaluació econòmica de l'execució de les obres d'urbanització i de l'implantació de serveis.

-2 Els propietaris del sòl objecte d'un pla parcial de promoció privada són obligats, almenys, a les cessions i les càrregues d'urbanització establertes per al sòl urbanitzable programat en la legislació urbanística vigent.

-3 Prèviament a l'aprovació d'aquests plans de promoció privada, s'ha de formalitzar el compromís del promotor d'executar i, quan s'escaigui, de conservar l'urbanització segons el pla, així com les garanties reals o obligacionals que n'asseguren el compliment, d'acord amb el que disposa la legislació urbanística.

-4 El no-compliment pel promotor de les obligacions contretes i de la realització de l'urbanització amb subjecció al pla d'etapes del pla parcial facultarà l'Administració, segons l'entitat i la transcedència d'aquest no-compliment, per adoptar alguna o algunes de les mesures següents. a) imposició de sancions pecuniàries; b) realització de les garanties c) suspensió dels afectes del pla, i d) subrogació de l'administració de l'executiu, amb l'indemnització de la quantitat estrivta del valor del sòl, segons la qualificació immediata anterior a l'aprovació del pla, i de l'obra útil realitzada.

-5 L'Administració també pot expropiar els terrenys compresos en l'àmbit del pla no acomplert subjectes al que disposa l'article 124.2 de la LLei del Sòl.

Article 5

-1 Els plan parcials d'iniciativa particular sempre han d'ésser executats pel sistema de compensació.

-2 Per portar a terme la urbanització del polígon o unitat d'actuació caldrà que es constitueixi la junta de compensació, llevat que tots els terrenys pertanyin a un sol propietari i aquesta situació es mantingui mentre durin les obres d'urbanització. No obstant això, si el propietari i el promotor fossin persones diferents, serà obligatòria la constitució de la junta, a la qual s'haurà d'incorporar el promotor com a empresa urbanitzadora.

-3 No podrà iniciar-se cap obra d'urbanització ni podran alienar-se parcel·les sense que s'hagi complert el que disposa el paràgraf anterior.

-4 Les relacions amb l'ajuntament o amb l'Administració actuant han d'ésser mantingudes només pel president o pel representant legal de la junta de compensació o de l'únic propietari dels terrenys, sens pejudici, en el primer cas, de la facultat de l'ajuntament o de l'Administració actuant d'exigir als propietaris, per la via de constranyiment, el compliment dels seus deures.

-5 El promotor no quedarà alliberat de cap manera de les seves obligacions encara que inicialment hagués estat propietari únic, si prèviament no d'ha construït una junta de compensació, encara que els seus objectius es limitin a l'execució de les obres d'urbanització, a les instal·lacions i dotacions o, si s'escau, a la seva conservació.

-6 La dissolució de la junta de compensació no podrà acordar-se fins que aquesta no haurà subscrit amb l'Administració actuant les actes en les quals es formalitzen les cessions d'obres, instal·lacions i dotacions.

Article 6

-1 Les obres d'urbanització d'un pla parcial d'iniciativa particular han de comprendre els conceptes enunciats en la legislació vigent, especialment les exigides per al sòl qualificat pel pla general urbanitzable no programat, objecte, per tant, d'un programa d'actuació urbanística.

-2 A fi d'assegurar l'obligació d'urbanitzar, s'ha de constituir una garantia equivalent al 12% del pressupost del projecte d'urbanització. Sense aquest requisit no es pot iniciar cap treball en el sector objecte d'actuació.

Article 7

-1 La garantia per assegurar l'obligació d'urbanitzar pot constituir-se: a) en metàlic b) mitjançant hipoteca dels terrenys susceptibles d'edificació privada i compresos en el sector objecte d'urbanització, a excepció del sòl objecte de cessió del 10% de l'aprofitament mitjà. Aquesta hipoteca s'ha de proposar automàticament a qualsevol altra que es constitueixi a fi de garantir crèdits destinats a finançar les obres d'urbanització; c) en títols del deute públic de l'Estat o de la Generalitat, o de qualsevol ens local, en el territori dels quals es porti a terme l'actuació urbanística particular; d) mitjançant aval, que ha d'ésser atorgat per un banc oficial o privat, inscrit en el registre general de bancs i banquers, o per una caixa d'estalvis pertanyent a les caixes confederades o per una entitat d'assegurances, o e) mitjançant hipoteca de terrenys dins el mateix terme municipal susceptibles d'edificació privada situats fora del sector objecte d'urbanització, d'un valor suficient per cobrir l'import de la garantia.

-2 La constitució de la garantia ha de fer-se en el termini d'un mes, comptat des de l'endemà de la notificació del requeriment que amb aquesta finalitat formuli l'Administració actuant, un cop adoptat l'acord d'aprovació definitiva del pla, i sempre serà requisit previ a l'execució de qualsevol obra d'urbanització i a la publicació de l'acord d'aprovació definitiva.

-3 Qualsevulla actuació urbanitzadora que contradigui el que disposa el paràgraf anterior serà considera infracció urbanística greu i sancionada amb una multa del 5% del valor urbanístic dels terrenys.

-4 En cas de subrogació d'una entitat pública en el lloc de la inicialment actuant, la subrogada tindrà, respecte a la garantia constituïda, la facultat de disposició que hagués correspost a la primera.

-5 Quan per variació de preus o modificació del projecte d'urbanització s'augmentarà el pressupost de les obres d'urbanització, caldrà complementar la garantia inicialment constituïda. L'actualització per variació de preus es podrà demanar cada any com a màxim, previ informe dels serveis tècnics municipals o de la Generalitat.

Article 8

La garantia s'ha de constituir a la dipositaria de fons de l'entitat pública corresponent a disposició de l'alcalde o de l'òrgan competent.

Article 9

Les fiances pretades per persones o entitats diferents del promotor de la urbanització són subjectes en tots els casos a les mateixes responsabilitats que si fossin constituïdes pel mateix promotor. En aquest supòsit, fins i tot quan la fiança es farà mitjançant aval, no es podrà utilitzar el benefici d'excussió a què es refereixen l'article 1830 i els concordants del Codi Civil.

Article 10

S'han d'establir per reglament

  1. La forma de dipositar els títols de deute públic o els avals.

  2. La formalització de les variacions que experimentin les fiances.

  3. El model d'aval i els requisits de la seva autorització.

  4. El procediment per actuar contra una garantia prestada mitjançant aval.

  5. Qualsevol altra norma complementària del que estableixen els articles precedents.

Article 11

-1 Les multes que s'imposin en matèria d'execusió d'obres d'urbanització i les indemnitzacions que corespongui de satisfer s'efectuaran a costa de la fiança. El promotor estarà obligat a reposar la fiança.

-2 Quan la fiança no serà suficient per satisfer les resposabilitats a què es refereix el paràgraf anterior, l'Administració procedirà a cobrar la diferència, mitjançant l'execució sobre el patrimoni del promotor.

Article 12

-1 El promotor d'un pla o projecte d'urbanització d'iniciativa privada quedarà deslliurat de l'obligació d'execució, per la comprovació en acta de lliurament, d'allò que correspongui a l'entitat local atorgant.

-2 De l'obligació de conservació, se'n deslliurarà per la conversió en càrrega real que correspongui a cada parcel·la, com a estatut de la seva propietat.

-3 Tot això s'entén sens perjudici del que estableix l'article 5.5 d'aquesta Llei.

-4 Les garanties constituïdes pel promotor es cancel·laran o es tornaran quan en l'expedient s'acreditarà el llirament en tots els terrenys que siguin de cessió de les obres d'urbanització i les instal·lacions i les dotacions l'execució de les quals fos prevista en el pla i en el projecte d'urbanització. Si és substituït en les seves obligacions per una entitat urbanística col·laboradora de compensació o de conservació, no es cancel·laran ni es tornaran les garanties fins que l'esmentada entitat no les haurà constituïdes de manera convenient.

Article 13

-1 Les llicències de parcel·lació no es poden atorgar si abans no ha estat aprovat un pla general o, si s'escau, el pla especial que el desenvolupa, quan afectarà sòl urbà, o sense la prèvia aprovació del pla parcial del sector corresponent en el cas del sòl urbanitzable.

-2 En cap cas no es consideran adquirides per silenci administratiu les facultats en contra de les prescripcions de la Llei del Sòl, dels plans, dels projectes, dels programes i de les normes complementàries i subsidiàries de planejament.

-3 Qualsevol llicència de parcel·lació s'atorgarà prèvia presentació del projecte corresponent, que ha de constar dels documents següents:

  1. La memòria justificativa de la procedència, sobre la base del pla general previ o pla parcial, de les dimensions de les parcel·les o dels lots per a cada zona.

  2. El pla parcel·lari a escala adequada que detalli tant les parcel·les divisibles com les indivisibles i indiqui la ubicació de zones verdes, d'espais lliures, de dotacions, d'equipaments, de serveis i del sòl corresponent al 10% d'aprofitament mitjà del sector o dels polígons d'actuació del pla, si s'escau.

-4 Quan algun dels punts exigits en els documents als quals es refereix el número anterior constés en els instruments de planejament aprovats amb caràcter definitiu, la inclusió d'aquests punts podrà ésser substituïda per la certificació de l'òrgan competent de la qual resultin les necessàries indicacions, que amb aquesta finalitat acompanyarà el projecte de parcel·lació.

Article 14

No es pot fer ús de la facultat d'atorgar llicència d'edificació condicionada a la realització simultànea de les obres i serveis d'urbanització sense la prèvia aprovació definitiva del projecte corresponent d'urbanització i de la constitució de la garantia prevista en l'article 6 d'aquesta Llei.

Capítol III De les infraccions urbanístiques i de la seva sanció

Secció primera Normes generals

Article 15

Tothom qui en qualitat de funcionari públic o en virtut de contracte concertat amb una entitat pública faci treballs o estudis per a la redacció de plans o projectes d'ordenació urbana té l'obligació de guardar-ne secret professional. En el termini de dos anys les mateixes persones tampoc no podran intervenir en els projectes i en la direcció d'obres particulars relacionats amb la urbanització en la qual hagin intervingut.

Article 16

Als efectes de responsabilitat per infracció urbanística previstos en la legislació vigent, s'ha de considerar també com a promotor el propietari del sòl sobre o soata del qual s'efectua o ha estat efectuada la infracció, així com també el seu agent, gestor o impulsor.

Article 17

-1 La inspecció urbanística ha d'ésser exercida per l'Administració de la Generalitat, per les corporacions supramunicipals competents i pels òrgans de l'Administració local, en el marc de les competències respectives i d'acord amb la legislació vigent.

-2 Les corporacions locals mancades de mitjans tècnics i de gestió adequats per a la inspecció i la sanció poden sol·licitar a la Generalitat o a la corporació supramundial competent la cooperació per fer efectius els seveis municipals per mitjà de llurs òrgans corresponents.

-3 L'actuació de la Generalitat s'ha d'encaminar preferentment a impedir activitats de parcel·lació o urbanització que siguin il·legals, a protegir els sistemes generals i a defensar l'ordre jurídic d'interès supramunicipal.

-4 Els informes resultants de les inspeccions urbanístiques que realitzin organismes de la Generalitat o ens ens supramunicipals hauran d'ésser comunicats en tot cas als ajuntaments dels municipis als quals es refereixin.

Article 18

-1 Un cop un òrgan competent haurà adoptat una resolució que impliqui la suspensió d'actes d'ús del sòl o d'edificació o dels efectes de llicències o ordres d'execució, aquella tindrà efectes immediats a partir del moment que haurà estat notificada a cada interessat.

-2 Les propostes de resolució que hagin d'adoptar les autoritats urbanístiques de la Generalitat o altres corporacions competents supramunicipals hauran d'ésser comunicades prèviament a l'ajuntament o als ajuntaments dels termes municipals als quals es refereixen. Així mateix se'ls ha de concedir un termini d'audiència, que mai no serà inferior a cinc dies en cas d'extrema urgència i de quinze dies en tots els altres casos.

-3 Constatat l'incompliment d'una de les resolucions a les quals fa referència l'apartat 1 d'aquest article, l'òrgan que l'hagués adoptada, per si mateix o a proposta de l'instructor de l'expedient, el farà conèixer als tribunals de justícia, als efectes d'exigència de les responsabilitats d'ordre penal en què haguessin pogut incórrer els infractors.

Secció segona Infraccions urbanístiques

Article 19

Es consideren infraccions urbanístiques, a més de les establertes en la legislació urbanística de l'Estat, les que es determinen i sancionen en la present Llei.

Article 20

-1 Es considera infracció urbanística de parcel·lació el fraccionament simultani o successiu de terrenys, encara que només sigui per al seu arrendament, quan pugui donar lloc a la constitució d'un nucli de població i vulneri les previsions del planejament que l'afecti.

-2 Als efectes del que estableix l'article 94.1 de la Llei del Sòl, es defineix el nucli de població com l'assentament humà generador de requeriments o de necessitats assistencials i de serveis urbanístics.

-3 Les condicions objectives que poden donar lloc a la constitució d'un nucli de població, tal com ha estat definit, seran objecte d'enumeració en els plans generals o normes subsidiàries, en funció de les peculiaritats que concorrin en cada àmbit municipal o supramunicipal.

Article 21

-1 Les tales i els abatiments d'arbres que infringeixin les disposicions d'aplicació en terrenys que constitueixin massa arbòria o que el pla d'ordenació hagi classificat com a espai boscós, bosc forestal, arbreda o parc que s'ha de conservar, protegir o crear, estiguin o no sotmesos al règim forestal especial, seran sancionats amb una multa de 10.000 a 1.000.000 de pessetes. La multa es graduarà en funció de la major o menor transcendència que la infracció tingués en relació amb l'ús previst. Es podrà imposar una multa superior a 1.000.000 de pessetes en els casos en què el benefici obtingut hagi estat superior, la qual podrà arribar a la quantitat d'aquest.

-2 El propietari està obligat a restaurar la realitat física alterada. No serà autoritzada cap urbanització fins que no sigui realitzada la corresponent repoblació forestal, segons el pla establert per l'òrgan urbanístic competent.

-3 El funcionaris dels serveis hidràulics i de conservació de la natura han de denunciar les infraccions urbanístiques contra les disposicions relatives a la protecció urbanística dels espais boscosos.

Article 22

-1 Els anuncis, els cartells, les tanques publicitàries i els fullets de propaganda d'urbanitzacions han d'indicar la data en què han estat aprovades definitivament per la Comissió Provincial d'Urbanisme o, si s'escau, per l'òrgan competent del pla que legitimi l'actuació, i han de recordar que el projecte autoritzat pot ésser consultat a l'ajuntament o a la Comissió Provincial d'Urbanisme corresponent. En un lloc preeminent de la urbanització s'ha d'afixar un cartell amb les dades fonamentals del pla i la seva data d'aprovació.

-2 La publicitat no pot portar cap indicació disconforme amb les prescripcions de l'acord d'aprovació definitiva del pla o susceptible d'induir a error els adquiridors de parcel·les sobre les càrregues d'urbanització i condicions a les quals s'ha subjectat l'aprovació.

-3 Tota infracció a les disposicions del present article serà sancionada amb una multa de 50.000 a 5.000.000 de pessetes.

-4 El contingut dels anuncis, cartells, tanques publicitàries i fullets de propaganda ha de ser objecte d'una comunicació prèvia a l'ajuntament del municipi en el qual es trobin situades les urbanitzacions.

Secció tercera De la sanció de les infraccions urbanístiques

Article 23

-1 Qualsevol actuació que contradigui les normes o el planejament urbanístic en vigor ha de donar lloc al fet que l'Administració competent adopti les mesures necessàries perquè es procedeixi a la restauració de l'ordre jurídic infringit i de la realitat física alterada o transformada com a conseqüència de l'actuació il·legal.

-2 En cap cas l'Administració no pot deixar d'adoptar les mesures tendents a tornar a posar els béns afectats en l'estat anterior a la producció de la situació il·legal.

-3 Les sancions per les infraccions urbanístiques que s'apreciïn s'imposaran amb independència de les mesures a les quals fan referència els apartats anteriors.

-4 Si l'Administració de la Generalitat de Catalunya, la Corporació Metropolitana de Barcelona o altres ens supramunicipals, dins de llur àmbit territorial, detectessin indicis d'haver-se comès una infracció urbanística, els posaran immediatament en coneixença de l'alçada competent, la qual, en el termini de vuit dies següents a la notificació, els haurà d'elevar el seu parer negatiu sobre l'afer o bé informar-los de la incoació dels expedients corresponents.

-5 Instruït l'expedient, tant el de restauració de l'ordre jurídic infringit com el d'imposició de sanció, i immediatament abans de redactar la proposta de resolució, es comunicarà als interessats a fi que, en un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze, al·leguin i presentin els documents i les justificacions que creguin pertinents.

-6 Pel que fa al que no hi ha previst en aquest article, l'Administració que instrueixi el procediment sancionador aplicarà la legislació comuna i la que li sigui específica.

Article 24

-1 Les infraccions urbanístiques prescriuen als quatre anys d'haver-se comès.

-2 Seran nuls de ple dret.

  1. Els actes d'edificació o d'ús del sòl que es realitzin sense llicència o ordre d'execució sobre terrenys qualificats en el planejament com a zones verdes o espais lliures.

  2. Les llicències o ordres d'execució que s'atorguin amb infracció de la zonificació o ús urbanístic de les zones verdes o espais lliures previstos en els plans.

Article 25

Acordada la suspensió de les obres per l'autoritat competent, l'alcade adoptarà les mesures necessàries per assegurar la total interrupció dels treballs i fins i tot podrà retirar, si es tracta d'obres que s'executen sense llicència, els materials preparats per ésser utilitzats a l'obra o la maquinària aprofitable quan l'interessat no ho hagués fet en el termini de les quaranta-vuit hores següents a la notificació de l'acord de suspensió i hi hagués risc d'incompliment del que hi havia ordenat. Les despeses de transport i custòdia seran a càrrec de l'infractor.

Article 26

-1 En els supòsits de flagrant infracció urbanística greu apreciada en virtut d'expedient sumari, comprensiu, si més no, d'informe tècnic i jurídic, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques o, per la seva delegació, el Director General d'Urbanisme, podrà aplicar, amb audiència de l'interessat, sempre que no perjudiqui la tramitació urgent del cas, amb caràcter de mesures provisionals oportunes per assegurar l'eficàcia de la resolució que pogués recaure i durant el termini de tres mesos, les previstes en els articles 184, 185, 186, i 188 de la Llei del Sòl.

-2 Les resolucions del Director General d'Urbanisme actuant per delegació poden ésser recorregudes davant del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, malgrat el seu caràcter provisional, en el termini de quinze dies.

Article 27

El transcurs del terme d'un any sense exercir les facultats que regula l'article 185 de la Llei del Sòl no impedirà l'Administració actuant de procedir a la revisió de l'acte tàcit de legalització de l'obra, segons l'article 187 d'aquesta mateixa Llei, en aquells casos en què hi hagi infracció manifesta de les normes urbanístiques relatives a parcel·lació, ús del sòl, alçada, volum i situació de les edificacions i ocupació de parcel·la.

Article 28

-1 Les autoritats competents per imposar les multes i les seves màximes quanties són, en el territori de Catalunya, les següents:

  1. Els alcaldes: en els municipis que no excedeixin deu mil habitants, cent mil pessetes; en els que no excedeixin cinquanta mil habitants, cinc-centes mil pessetes; en els que no excedeixin cent mil habitants, un milió de pessetes, i en els que no excedeixin els cinc-cents mil habitants, cinc milions de pessetes, i en els de més de cinc-cents mil habitants, de deu mil pessetes.

  2. La Direcció General d'Urbanisme, previ informe de les Comissions Provincials d'Urbanisme, fins a vint-i-cinc milions de pessetes.

  3. El Conseller de Política Territorial i Obres Públiques i previ informe de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, fins a cinquanta milions de pessetes.

  4. El Consell Executiu, a proposta del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques i previ informe de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, fins a cent milions de pessetes, o més si fos superior el benfici obtingut com a conseqüència de la infracció.

-2 Quan l'Administració actuant sigui una corporació metropolitana, una comarca o una agrupació municipal, la quantitat màxima de la multa que el seu respectiu president serà competent per imposar, es determinarà segons el que hi hnagi previst en el paràgraf anterior per als alcaldes, però tenint en compte, com a xifra d'habitants, la població de tota la respectiva comarca, corporació metropolitana o agrupació municipal.

Article 29

-1 L'import de les multes imposades per les autoritats locals per infraccions urbanístiques serà percebut per la corporació municipal, metropolitana o comarcal actuant.

-2 Quan iniciat el procediment sancionador per l'Administració local, pel fet d'incloure la seva proposta de resolució una multa d'una quantitat superior a la que sigui de competència a l'òrgan que va trametre l'expedient, la proposta s'hagués elevat a l'autoritat competent per raó de la seva quantia, que hagués acordat la sanció corresponent, l'import de la multa serà assignat a la respectiva entitat local.

-3 Si un ajuntament fos advertit per l'Administració de la Generalitat, o per la Corporació Metropolitana de Barcelona, dins del seu àmbit territorial, de fer deerminant d'una sanció i aquest no iniciés el procediment sancionador, en el termini d'un mes, la multa que s'imposés, de resultes de l'expedient instruït amb aquesta finalitat per la Generalitat, serà rebuda per aquesta.

Article 30

-1 La interposició de recursos no suspendrà l'execució de l'acte d'imposició de multa, llevat que l'interessat garanteixi, en forma deguda, l'import de la multa.

-2 Quan s'ingressi l'import de la multa, per haver estat desestimat el recurs interposat, es pagaran interessos de demora en la quantia de l'interès bàsic o de redescompte fixat pel Banc d'Espanya, incrementat en dos punts, per tot el temps que hagués durat la suspensió, més una sanció del 5% de la multa, en els casos en què el Tribunal hagués vist mala fe o temeritat.

-3 L'import de la multa, encara que no hi hagués hagut la suspensió prevista en els paràgrafs anteriors, acreditarà, des que fou imposada fins que sigui totalment satisfeta, a favor de l'entitat urbanística actuant, l'interès bàsic o redescompte fixat pel Banc d'Espanya.

-4 En els casos en els quals, interposat recurs per via governativa contenciosa administrativa, fos anul·lat parcialment l'acte d'imposició de la multa, el report d'interès es produirà en relació amb la quantita de la multa definitivament fixada.

Capítol IV De l'anotació de les actuacions urbanístiques en el registre de la propietat

Secció primera De l'acreditació de la llicència de parcel·lació

Article 31

-1 El notari ha d'exigir a l'atorgant, en les escriptures de divisió i de segregació de finques, l'aportació de la llicència de parcel·lació corresponent a l'operació urbanística a què aquesta escriptura faci referència.

-2 La llicència es pot justificar mitjançant certificació de l'acord municipal de concessió o mitjançant còpia del plànol parcel·lari, en la qual s'expressi, per diligència del secretari de l'ajuntament, que és reproducció fidel i exacta del que figura en l'expedient de parcel·lació del qual es tracti, així com la data de la concessió.

-3 El notari ha de testimoniar en l'escriptura l'acreditament de l'atorgament de la llicència i, en tot cas, en un apartat corresponent a la situació urbanística de la finca, farà les advertències pertinents sobre les responsabilitats de tota mena en què puguin incórrer els atorgants per manca de llicències urbanístiques adequades per a l'actuació que pretenguin sobre els terrenys corresponents a les finques objecte de l'instrument públic.

Article 32

-1 Presentada l'escriptura de divisió i segregació de finques en el Registre de la Propietat, el registrador, a la vista de les circumstàncies descriptives de la finca o finques o, si s'escau, del nombre de segregacions practicades de la mateixa matriu, ha d'advertir el presentant de la necessitat d'aportar la llicència de parcel·lació, llevat que l'esmentada aportació resulti del mateix títol presentat en els termes previstos en l'article anterior.

-2 Si s'aportés la llicència o la certificació que és innecessària, el resgistrador de la propietat l'arxivarà, i, si s'escau, posarà una nota al marge de la inscripció practicada fent-hi constar les circumstàncies concurrents.

Article 33

La protocol·lització feta pel notari del plànol a què fa referència l'apartat 2 de l'article 31, i el seu arxivament fet pel registrador de la propietat, s'entendrà que és prou perquè tots dos considerin que ha estat aportada la llicència respecte a fraccionaments ulteriors que s'hi acomodin. En tot cas, s'entendrà que hi ha acomodació en les circumstàncies descriptives de les noves finques respecte a la descripció gràfica que en faci el plànol, encara que hi hagi diferències en l'extensió superficial que no ultrapassin el 3%.

Secció segona De l'anotació de mesures de protecció de la legalitat urbanística

Article 34

-1 En virtut de l'article 221 de la Llei del Sòl, poden ésser objecte d'anotació en el Registre de Propietat, d'acord amb el que hi ha establert en la legislació hipotecària, els actes administratius següents:

  1. La suspensió d'actes d'edificació o d'ús del sòl efectuats sense llicència o ordre d'execució, o bé sense ajustar-se a les conficions que s'hi estableixen.

  2. La suspensió dels efectes d'una llicència o d'una ordre d'execució i la paralització de les obres iniciades a la seva empara.

  3. La declaració de lesivitat d'una llicència o d'una ordre d'execució.

  4. L'anul·lació administrativa d'una llicència o d'una ordre d'execució o la resolució administrativa dictada en execució de sentència que hagués declarat l'anul·lació.

  5. L'acord de reposició del sòl a l'estat anterior a l'execució de les obres constitutives de la infracció.

  6. L'ordre d'enderrocament de les obres a què fa referència l'article 58.3 de la Llei del Sòl.

  7. La resolució que, per a finques hipotecàries determinades, concreti la qualificació com a fora d'ordenació dels edificis o instal·lacions.

-2 Els efectes de l'anotació es limitaran a donar publicitat a qualsevol interessat en la situació administrativa que afecti la superfície o l'edificació que integra una finca hipotecària determinada.

-3 També pot ésser objecte d'anotació la resolució amb imposició de sanció econòmiuca, que posi fi a l'expedient sancionador, així com la d'incoació de l'expedient quan la presumpta infracció es refereixi a la realització de parcel·lacions i obres d'urbanitzacions sobre sòl no urbanitzable o d'edificacions sobre terrenys destinats pel planejament a zones verdes o espais lliures, execució de sistemes generals o equipament comunitari públic.

-4 Si per executar la sanció imposada fos decretat embargament per l'autoritat competent, aquesta resolució podrà ésser objecte d'anotació, d'acord amb el que hi ha establert a la legislació tributària.

-5 Igualment, pot ésser objecte d'anotació l'ordre d'execució forçosa dimanant d'un expedient d'execució subsidiària de les obres d'urbanització o de les necessàries per a la seva conservació, a fi de donar publicitat a la situació administrativa en què es troba la finca i de garantir a l'Administració la possibilitat de l'ocupació de la finca davant d'accions, del titular registral, basades en el procediment interdictal ordinari o en l'especific que preveu l'article 41 de la LLei Hipotecària.

-6 També poden ésser objecte d'anotació les condicions imposades en la concessió de llicències d'obres, a l'empara del que hi ha establert en els articles 39,40,41, 42 i 43 del Reglament de Gestió Urbanística.

-7 La nota s'ha de prendre en virtut de certificació de l'acord municipal de concessió de llicència, acompanyada d'instància signada pel titular registral dels terrenys, la firma del qual cal que sigui legitimada notarialment.

Article 35

-1 Poden ésser objecte de nota marginal a la inscripció de la finca o finques hipotecàries corresponents al terreny o terrenys sobre els quals es projecti l'obra o la instal·lació les condicions imposades en la concessió de llicències d'obres, a l'empara del que és establert als articles 39, 40, 41, 42 i 43 del Reglament de Gestió.

-2 La nota s'ha de prendre en virtut de certificació de l'acord municipal de concessió de llicència, acompanyada d'instància signada pel titular registral dels terrenys, la firma del qual cal que sigui legitimada notarialment.

-3 En la sol·licitud s'ha de descriure la finca, conforme a allò que disposa la legislació hipotecària, i s'Hi han de fer constar les circumstàncies d'identificació registral d'aquesta.

Article 36

Els títols per a la pràctica dels assentaments a què es refereixen els articles anteriors són els següents:

  1. Certificació de l'acord o de la resolució corresponent si l'òrgan o l'autoritat que l'hagués adoptat fossin el Consell Executiu, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, el Director General d'Urbanisme o les Comissions Provincials d'Urbanisme.

  2. Certificació de l'acord de la Comissió d'Urbanisme respectiva, a instància pròpia o de la corporació local afectada, quan l'origen de l'expedient resulti d'Una decisió d'aquesta.

    Disposicions transitòries. Urbanitzacions en curs d'execució

    Primera

    -1 Les corporacions locals, en el termini de sis mesos a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, i prèvia audiència del promotor i requeriment, si s'escau, a fi que aporti la documentació necessària, adoptaran, en relació amb els plans parcials d'iniciativa particular aprovats definitivament que estiguessin en curs d'execució en el seu terme municipal, alguna de les determinacions següents:

  3. En el supòsit que les obres d'urbanització previstes en el pla parcial corresponent estiguessin executades en un 50% o més, aprovació inicial i provisional del projecte o dels projectes d'urbanització que comprengui les obres i serveis que hi manquin, si no estiguessin aprovats amb anterioritat, i assenyalament del termini o terminis d'execució -mitjançant la delimitació de polígons, si s'escau-, que no podrà ésser superior a quinze mesos, llevat que el pla parcial contingués un pla d'etapes que preveiés un termini més llarg.

  4. En el supòsit que les obres d'urbanització previstes en el pla parcial estiguessin executades en menys d'un 50%, proposta de modificació del pla, que consisteixi en la reducció del seu àmbit territorial, de manera que, sens perjudici del manteniment de les parcel·les que pel fet d'estar urbanitzades siguin aptes per a l'edificació, siguin excloses aquelles altres la urbanització de les quals no es puguin garantir que es realitzarà en un termini de quinze mesos o més, si el pla d'etapes del pla parcial així ho preveiés.

  5. En el supòsit que les obres executades en menys d'un 50% fossin d'urbanització de sòl industrial afectades per un planejament propi d'una extensió superior a les 20 ha., abans de la proposta de modificació del pla a què es refereix la lletra b) s'obrirà un termini de tres mesos dintre del qual el promotor podrà procedir a la presentació d'un nou pla d'etapes. Si dintre d'aquest termini no fos presentat aquest pla d'etapes, seria d'aplicació el que especifica la lletra b) d'aquesta Disposició.

    -2 Quan s'hagi esgotat el termini assenyalat en el paràgraf anterior i la corporació local no hagi adoptat alguna de les determinacions, les adoptarà el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, seguint les mateixes normes i prèvia audiència de la respectiva respectiva corporació local i del promotor.

    -3 En tot cas, s'exgirà al promotor la constitució d'una garantia en la quantia establerta en l'article 6 d'aquesta Llei.

    -4 El fet que el promotor incompleixi el que disposa aquesta Disposició facultarà l'Administració per expropiar els terrenys afectats subjectes al que és dispost a l'article 124.2 de la Llei del Sòl, sens perjudici d'imposar les sancions pertinents, amb la realització de les garanties, o d'acordar la suspensió dels efectes del pla, segons l'entitat i la transcendència de l'incompliment sense dret a indemnització.

    Segona

    -1 En el termini de tres mesos comptats des de l'endemà de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, sens perjudici que l'Administració pública pugui exigir, d'acord amb les disposicions legals vigents, el compliment dels compromisos entre aquesta i els promotors o propietaris d'urbanitzacions particulars amb pla parcial o especial i projecte d'urbanització definitivament aprovats, quan aquests creguin haver conclòs els contrets amb l'ajuntament s'hi adreçaran manifestant el que segueix:

  6. Que li cedeixen, en ple domini i lliures de càrregues, tots els terrenys que siguin de cessió obligatòria i gratuïta segons el pla o per imperatiu legal. Les finques cedides, les descriuran detalladament mencionant les circumstàncies necessàries per a la inscripció, si s'escau, a nom del municipi en el Registre de la Propietat.

  7. Que li cedeixen, així mateix, les obres d'urbanització i les instal·lacions i dotacions l'execució de les quals estigués prevista en el pla d'ordenació i en el projecte d'urbanització aplicables.

    -2 L'ajuntament, dins del termini de sis mesos, a comptar des de la recepció de l'escrit del promotor, li respondrà acceptant la cessió i assenyalant la data per a formalitzar-se en acata, o formulant per una sola vegada les observacions que cregui convenients, en les quals, en tot cas, haurà de concretar, motivadament, les deficiències advertides que hagin d'esmenenar-se, a càrrec del promotor. Les proves i els assaigs que calgués realitzar seran a càrrec de l'urbanitzador.

    -3 Si transcorregut el termini assenyalat en el número anterior el promotor no hagués obtingut resposta de l'ajuntament, podrà acudir a la Comissió Provincial d'Urbanisme, i si en el termini de tres mesos no recaigués acord exprés, es considerarà acceptada la cessió per silenci administratiu.

    -4 En cap cas no s'entendrà acceptada per silenci, ni serà vàlid l'acord d'acceptació expressa de la cessió, si no s'han fet, en tota la urbanització o promoció, l'accés rodat, l'obertura, la pavimentació i la col·locació de llambordes en tots els vials, el subministrament d'aigua i el subministrament elèctric al peu de parcel·la i l'enllumenat públic.

    -5 Si el promotor refusa les observacions formulades per l'ajuntament, aquest passarà l'expedient amb el seu informe a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat, la qual decidirà executòriament l'acceptació de la cessió o determinarà, amb el mateix caràcter, els treballs d'urbanització que faltin per executar i el termini en què hauran de portar-se a terme.

    -6 La recepció de les obres d'urbanització, instal·lació i dotacions tindrà caràcter provisional durant sis mesos des de l'endemà de la formalització de l'acta corresponent. Si durant el mes següent a l'esmentat termini l'ajuntament no hagués comunicat per escrit al promotor els defectes observats en les obres d'urbanització, instal·lacions i dotacions, es consideraran aquestes obres rebudes definitivament. Si, altrament, s'advertissin aquests defectes dins de l'esmentat termini d'un mes, no s'entendrà l'acta de recepció definitiva fins que no haguessin estat esmenats. També es consideraran definitivament rebudes les obres d'urbanització, instal·lacions i dotacions si passa un mes des de la notificació a l'ajuntament de l'esmena, pel promotor, i l'esmentat ajuntament no es pronuncia de manera expressa. Les divergències entre l'ajuntament i el promotor seran resoltes d'acord amb el procediment assenyalat a l'apartat 3.

    Tercera

    -1 L'ajuntament, prèvia audiència dels afectats, podrà disposar que els propietaris dels terrenys compresos en el polígon o unitat d'actuació quedin subjectes a l'obligació de conservar les obres d'urbanització i al manteniment de les dotacions i instal·lacions, encara que no s'hagi previst en aprovar el corresponent pla, quan, concorrent les circumstàncies que s'enuncien a continuació, l'interés públic ho reclami.

    -2 A fi d'imposar l'obligació de conservació i de manteniment, caldrà:

  8. Que les obres d'urbanització, encara que estiguin aparentment acabades, no s'hagin fet d'acord amb les prescripcions del projecte d'urbanització i no fos possible d'exigir el que correspon al promotor.

  9. Que, pel fet que el polígon o unitat d'actuació, com a mínim, de les dues terceres parts de la superfície o pel fet que sigui desproporcionada la seva extensió en relació amb la total del terme municipal, es pugui considerar que hi ha desequilibri no justificat entre els tributs que graven la propietat i el cost de conservació i manteniment.

    -3 L'obligació de conservar i de mantenir la urbanització que s'imposi als propietaris durarà el temps que s'estableixi, que no podrà ésser superior a cinc anys. Dins d'aquest temps, l'ajuntament adoptarà les mesures de foment de l'edificació o tributàries necessàries per a poder assumir, d'ara endavant, la càrrega imposada transitòriament als propietaris.

    -4 En el supòsit previst en aquesta Disposició, acabada la urbanització, els propietaris del polígon o unitat d'actuació hauran d'integrar-se en una entitat de conservació.

    Disposicions finals Primera En allò que no hagi estat modificat per la present Llei, continuarà en vigor el que disposa la legislació urbanística vigent.

    Segona El Consell Executiu, en els sis mesos següents a l'entrada en vigor d'aquesta Llei, dictarà per Decret, a proposta del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, el reglament general o, si s'escau, els reglaments parcials que cregui oportuns per al desenvolupament i l'aplicació d'aquesta Llei.

    Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els Tribunals i les Autoritats als quals pertoqui la facin complir.

    Barcelona, 18 de novembre de 1981

    Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

    Josep M. Cullell Conseller de Política Territorial i Obres Públiques

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR