DECRET 363/2002, de 24 de desembre, de reestructuració de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament D'Economia i Finances |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET 363/2002, de 24 de desembre, de reestructuració de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.
Amb la darrera reestructuració de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya pel Decret 305/1996, de 2 de setembre, d'una banda, s'ajustava l'estructura a la realitat funcional i, d'una altra, es cercava l'assoliment d'uns objectius a desenvolupar en què la incertesa del seu abast aconsellaven ser prudents en la dotació dels recursos que s'hi destinaven.
Així doncs, les funcions que l'actual estructura atribueix a la Direcció General del Patrimoni per al tractament de les herències intestades es concreten en l'àmbit immobiliari i consisteixen a dur a terme, en aquest àmbit, les activitats necessàries per a la protecció de béns i drets inclosos en el cabal de les dites herències, un cop la Generalitat de Catalunya n'hagi estat declarada hereva. Cap altra funció relacionada amb les herències intestades resulta del Decret esmentat. D'altra banda, el Decret 244/1995, d'1 d'agost, de creació de la Junta Distribuïdora d'Herències, atribueix a la Direcció General del Patrimoni una sèrie de funcions per al tractament de les herències intestades. Així mateix, el Decret 156/2001, de 15 de maig, crea la Junta d'Administració i Liquidació d'Herències dependent de la Direcció General del Patrimoni, i regula una sèrie d'actes en els quals la seva gestió i tramitació es tradueix de forma directa en noves funcions que ha d'exercir la Direcció General del Patrimoni, de qui depèn aquesta Junta.
En la mateixa línia, la progressiva evolució de la base de dades que dóna suport a l'inventari d'immobles ha evidenciat la necessitat d'ampliar els mitjans disponibles per aconseguir la implementació definitiva de l'inventari que, a més, requerirà dinamitzar el procés formatiu de les persones usuàries, de manera que aquest procés formatiu es desenvolupi periòdicament i al mateix ritme que l'evolució de l'inventari. Dins d'aquesta evolució és destacable l'abast que està prenent la consolidació de la norma de dibuix arquitectònic que obligarà, dins el context general, a fer les adaptacions que la seva actualització comporta, i obligarà, també, a la formació periòdica de les persones usuàries.
Així mateix, la necessitat de conèixer al mes exhaustivament possible la situació real, documental i formal en què es troba cada immoble de la Generalitat de Catalunya aconsella potenciar els sistemes d'investigació, recerca i control de béns i dades, així com impulsar la circulació de fluxos informatius per garantir l'optimització dels recursos disponibles i, amb la mateixa finalitat, s'accentua l'oportunitat d'establir una oficina de supervisió de projectes per a les obres a executar amb destí o referents a oficines administratives.
Cal afegir, a més, que l'adaptació de la normativa patrimonial als requeriments que genera la dinàmica del mercat immobiliari així com l'establiment de la intervenció sobre patrimoni de la Generalitat de Catalunya que es trobi immergit en un planejament urbanístic necessita, tant des d'un vessant tècnic com des del vessant jurídic, un tractament específic dins l'àmbit de la gestió del patrimoni immobiliari.
Altrament, les funcions que es desenvolupen en el tractament dels béns mobles ho són sense haver-se designat una atribució concreta a cap unitat de la Direcció General del Patrimoni, la qual cosa exigeix la corresponent regularització procedint a la incorporació d'aquestes funcions dins l'àrea que, per la seva especificitat, disposi de capacitat per compatibilitzar les funcions que du a terme amb l'assumpció d'aquelles.
Finalment, cal tenir present la recent incorporació de l'Àrea de Gestió dels Riscos i Assegurances a la nova Direcció General d'Assegurances creada al si del Departament d'Economia i Finances.
En conclusió, des del 1996 fins avui s'ha pogut constatar que s'han assolit els objectius inicialment previstos, però que la progressió de les funcions que s'han desenvolupat envers aquests objectius, així com aquelles que han estat atribuïdes per una altra normativa, han superat amb escreix les previsions inicials i han posat de manifest que aquesta evolució ha generat un desajust entre les tasques que es desenvolupen i els mitjans disponibles, la qual cosa ha fet necessari que l'estructura de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya no tan sols resti ajustada a la realitat de la situació actual sinó que també contingui una previsió de futur que li permeti el desenvolupament i la dotació.
Per tant, a...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba