LLEI 1/1985, de 14 de gener, de regulació del funcionament de les seccions de crèdit de les cooperatives. (Correcció d'errada en el DOGC núm. 526, pàg. 840, de 3.4.1985 i en el DOGC núm. 623, pàg. 3795, de 9.12.1985).

Secció:Concursos i Anuncis
Emissor:Departament de la Presidencia
Rang de Llei:Llei
 
CONTENIDO

NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC.

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulgo la següent

LLEI

El crèdit cooperatiu pot revestir dues modalitats diferentes: la de les cooperatives de crèdit que tenen per finalitat exclusiva de proveir a les necessitats creditícies dels seus socis i la de les seccions de crèdit formades a l'interior d'una cooperativa per a proveir a les necessitats creditícies pròpies i a les dels socis, tot fomentant l'estalvi d'aquests. A Catalunya, històricament aquestes modalitats només han tingut un desenvolupament de certa importància en el medi rural.

A partir del 1962, amb la reordenació del crèdit, es constituïren oficialment diverses caixes rurals sota una normativa progressivament similar a la de la banca i de les caixes d'estalvis; aquestes caixes rurals es basaven generalment en seccions de crèdit preexistents. Des del 1964 es fa una normativa sobre caixes rurals i cooperatives de crèdit, que culmina amb el Reial Decret 2860/78, del 3 de novembre, regulador de les cooperatives de crèdit i de les caixes rurals.

La regulació de les seccions de crèdit es basa, en l'àmbit estatal, en el Reial Decret 2710/78, del 16 de novembre (reglament de cooperatives), que en l'article 102 limita les operacions d'aquestes al si de la pròpia cooperativa i als socis. No hi ha cap més normativa específica d'aquestes seccions en la legislació estatal.

El Parlament, exercint les competències assignades a la Generalitat de Catalunya per l'Estatut d'Autonomia en els articles 9.21, 25.2 i 26.1, aprovà la Llei 4/1983, del 9 de març, de Cooperatives de Catalunya. Però aquesta Llei no regulà el funcionament de les seccions de crèdit, i instà el Consell Executiu, en la Disposició transitòria primera, a presentar al Parlament un projecte de llei específic, atesa la necessitat de regular-les.

El fet que algunes seccions de crèdit administren quantitats importants d'estalvi exigeix l'atenció de l'Administració pública per a assegurar que l'aplicació d'aquests recursos es farà amb rigor i amb criteris de modernitat, sens perjudici que aquesta regulació s'adreci també a fomentar el moviment cooperatiu.

Tots aquests motius han menat a promulgar aquesta Llei.

Part dispositiva

Capítol I Disposicions generals

Article 1

Les seccions de crèdit de les cooperatives subjectes a la Llei 4/1983 del Parlament de Catalunya que no tenen personalitat jurídica independent d'aquestes han de limitar llurs operacions actives i passives al si de la pròpia cooperativa i als socis i els membres de la comunitat familiar afectes a l'activitat econòmica dels socis, d'acord amb la Llei esmentada. Exerceixen llurs funcions en l'àmbit territorial de Catalunya.

Article 2

Les cooperatives que creen una secció de crèdit han de comunicar-ho al Departament de Treball i ajustar llur funcionament al que prescriuen aquesta Llei i les normes de desenvolupament. A les seccions de crèdit ja existents se'ls ha d'aplicar allò que estableixen les Disposisicions transitòries.

Article 3

El Departament de Treball ha d'inscriure en una secció especial del Registre de Cooperatives les cooperatives que han complert els requisits establerts per aquesta Llei i comunicar al Departament d'Economia i Finances les altes, les baixes i altres modificacions que s'hi produeixin.

Article 4

Les cooperatives amb secció de crèdit han de designar un director general. Aquesta funció pot recaure en un membre del consell rector designat especialment per a aquesta finalitat. Aquest nomenament ha d'ésser comunicat al Departament d'Economia i Finances.

Capítol II Regulació econòmica i financera

Article 5

El Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances i havent escoltat el Consell Superior de la Cooperació, pot fixar una determinada proporció entre els dipòsits dels socis i els recursos propis de les cooperatives. Aquesta proporció pot ésser variada en el curs del temps pel Consell Executiu amb vista a salvaguardar un adequat nivell de solvència de les cooperatives amb secció de crèdit.

Article 6

  1. Les cooperatives poden invertir els recursos obtinguts mitjançant la secció de crèdit en activitats de la cooperativa fins a un límit màxim del 30%. Cada operació creditícia que la cooperativa fa amb càrrec als recursos de la secció de crèdit necessita l'acord del Consell rector, amb informe previ del director. L'acord, que també ha d'establir els interessos que s'han d'imputar a favor de la secció de crèdit, ha de constar en acta. 2. Per a superar el límit establert pel punt anterior cal l'autorització expressa del Departament d'Economia i Finances, que s'ha de demanar mitjançant petició raonada. Aquest Departament no pot en cap cas autoritzar un límit superior al 70%. 3. Les cooperatives amb secció de crèdit, dins els límits fixats pels punts 1 i 2, només poden disposar del 15% dels recursos de la secció per a efectuar inversions d'immobilitzat. 4. Per a superar el límit del 15% establert pel punt anterior cal l'autorització expressa del Departament d'Economia i Finances, que s'ha de sol·licitar per petició motivada i que no pot significar un percentatge superior al dels recursos propis de la cooperativa en relació amb els totals de la secció de crèdit. Aquest Departament no pot en cap cas autoritzar un límit superior al 25%.

    Article 7

  2. Les cooperatives amb secció de crèdit poden fer préstecs als socis per a qualsevol finalitat, llevat de les operacions destinades a inversions en sectors productius aliens a l'activitat de la cooperativa. La concessió de cada préstec necessita l'acord del consell rector o de l'òrgan que aquest hagi facultat expressament, amb informe previ del director, i ha de constar en acta. 2. Sens perjudici del que estableix l'article 6.1, les cooperatives amb secció de crèdit tenen limitat el volum de préstecs a un sol soci o a un grup de socis que per llur especial vinculació mútua constitueixen una unitat de risc. S'ha de determinar per reglament el límit esmentat en funció dels recursos totals de l'entitat i de la naturalesa i el període del risc. Excepcionalment el Departament d'Economia i Finances pot autoritzar operacions que ultrapassin el límit de risc establert. 3. El Consell Executiu, a proposta del Conseller d'Economia i Finances i havent escoltat el Consell Superior de la Cooperació, pot fixar l'import màxim dels recursos de les seccions de crèdit que aquestes poden destinar a préstecs amb un termini superior a un any. 4. El nivell màxim de risc de firma que poden assumir les cooperatives amb secció de crèdit pot ésser regulat per reglament pel Departament d'Economia i Finances. En cap cas no pot ésser superior al volum dels recursos propis. 5. El Departament d'Economia i Finances, mitjançant una resolució motivada, pot modificar o fins i tot revocar les autoritzacions concedides en virtut del que disposen els apartats 2 i 4 de l'article 6 i l'apartat 2 del present article.

    Article 8

    S'ha d'assegurar el control de la liquiditat de les seccions de crèdit de les cooperatives per mitjà d'un coeficient de disponibilitats líquides, que s'ha de determinar per reglament a proposta del Departament d'Economia i Finances, havent escoltat el Consell Superior de la Cooperació; això no pot significar en cap cas un instrument d'intervenció financera. Aquest coeficient no pot ésser mai superior al coeficient de caixa que el Banco de España té establert en cada moment per a les cooperatives de crèdit.

    Article 9

  3. Les cooperatives amb secció de crèdit han de fer constar clarament en els documents que expedeixen a favor dels dipositants el caràcter d'aquesta modalitat d'estalvi i crèdit, reproduint de manera visible en la documentació el contingut de l'article 1 i, en general, llur subjecció a les prescripcions d'aquesta Llei. Les cooperatives han d'incloure també l'expressió "secció de crèdit" en qualsevol referència documental o pública que fan a aquesta secció. 2. Les cooperatives amb secció de crèdit han de mantenir informats correntment els seus dipositants de les condicions econòmiques que apliquen a les operacions passives i actives, sens perjudici de la informació que han donar obligatòriament a l'Assemblea General.

    Article 10

  4. Les cooperatives amb secció de crèdit no poden en cap cas finançar pèrdues sofertes en el curs de llur activitat econòmica amb càrrec als dipòsits de la secció de crèdit. Aquests no tenen mai la consideració de recursos propis de la cooperativa enfront de tercers, sinó que mantenen clarament llur caràcter d'exigibilitat. 2. En tots els casos les seccions de crèdit de les cooperatives han de tenir una gestió autònoma i llurs estats comptables s'han d'elaborar de manera independent. 3. S'autoritza el Consell Executiu perquè, a proposta del Departament d'Economia i Finances i havent escoltat el Consell Superior de la Cooperació, determini per reglament que l'aplicació obligatòria d'excedents de les cooperatives, que s'ha de fer d'acord amb l'article 59 de la Llei 4/1983, del 9 de març, s'ampliï per a les cooperatives amb secció de crèdit amb un percentatge addicional no superior al 20% dels excedents imputables a la dita secció. Aquests recursos s'han de destinar a reserves per a previsió de riscos d'insolvència relacionats exclusivament amb la secció de crèdit. 4. El Departament d'Economia i Finances pot dictar disposicions per a qualificar les partides d'actiu amb vista a llur grau de seguretat i per a cobrir-les en fons addicionals de previsió per insolvències.

    Article 11

    Les cooperatives amb secció de crèdit han de trametre al Departament d'Economia i Finances de la Generalitat les dades financeres i comptables de la secció de crèdit i del conjunt de la cooperativa amb les característiques i la periodicitat que aquest Departament establirà.

    Capítol III Fons Cooperatiu de Garantia de les Seccions de Crèdit

    Article 12

  5. S'autoritza el Consell Executiu de la Generalitat perquè creï per decret un Fons Cooperatiu de Garantia de les Seccions de Crèdit, el qual ha d'ésser finançat amb aportacions de les cooperatives que l'integren i per aportacions de la Generalitat i d'altres organismes públics. 2. Independentment del que disposin les normes de desenvolupament de la Disposició transitòria segona, les cooperatives amb secció de crèdit s'han de subjectar, en tots els casos, per a llur integració en el fons, al compliment dels percentatges establerts en els articles 6 i 7 d'aquesta Llei. 3. La regulació del funcionament d'aquests fons i les condicions d'accés s'han d'establir en el mateix decret de creació.

    Article 13

    El Fons Cooperatiu de Garantia de les Seccions de Crèdit té per objecte d'assegurar els dipòsits a les seccions de crèdit de les cooperatives, fins al límit establert pel seu òrgan superior rector, i d'emprendre, amb informe previ del Consell Superior de la Cooperació, totes les actuacions que creu necessàries per a reforçar la solvència i millorar el funcionament de les cooperatives amb secció de crèdit en defensa dels interessos del Fons, i d'acord amb la legislació vigent.

    Article 14

    El Fons Cooperatiu de Garantia de les Seccions de Crèdit ha de tenir com a òrgan superior rector un consell rector format per un nombre paritari de vocals representants de les cooperatives amb secció de crèdit i de l'Administració pública. Entre els representants de l'Administració, que són nomenats pel Consell Executiu, n'hi ha d'haver necessàriament un del Departament de Treball, un del Departament d'Economia i Finances i un del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Les cooperatives han d'incloure entre els seus representants almenys un membre del Consell Superior de la Cooperació. Els acords s'han d'adoptar per majoria, i la presidència del consell rector, que correspon al representant del Departament d'Economia i Finances, té vot diriment en cas d'empat.

    Article 15

    El patrimoni del Fons Cooperatiu de Garantia de les Seccions de Crèdit ha d'ésser dotat:

    1. Amb les aportacions anuals amb càrrec al compte de resultats de les cooperatives amb secció de crèdit per l'import equivalent al tant per mil sobre els dipòsits que el consell rector determinarà, calculats en fer el tancament del darrer exercici transcorregut. L'acord del consell rector ha de tenir l'aprovació del Departament d'Economia i Finances.

    2. Amb les aportacions anuals de la Generalitat, que han d'ésser iguals a l'import aportat per les cooperatives i consignades degudament en el seu pressupost. En qualsevol cas l'aprovació definitiva de les aportacions correspon al Parlament de Catalunya, en la discussió del Pressupost de la Generalitat.

    Article 16

    En cas d'insolvència d'una cooperativa amb secció de crèdit adherida al Fons Cooperatiu de Garantia de les Seccions de Crèdit, aquest pot optar, sens perjudici de prendre totes les mesures que la legislació li permeti, entre afrontar el retorn de dipòsits fins a la xifra assegurada o, si el cost dels ajuts és menor que el retorn dels dipòsits, concedir els ajuts necessaris per a retornar la viabilitat i la solvència a la cooperativa.

    Article 17

    La materialització i l'administració del Fons Cooperatiu de Garantia de les Seccions de Crèdit s'han d'encomanar a una institució de crèdit de la Generalitat.

    Capítol IV De l'actuació inspectora i sancionadora

    Article 18

  6. El Departament d'Economia i Finances pot establir l'obligació periòdica o puntual de les cooperatives amb secció de crèdit d'efectuar auditories externes. L'entitat auditora ha de rebre el vist-i-plau del Departament. 2. El Departament d'Economia i Finances pot inspeccionar directament l'activitat de les seccions de crèdit de les cooperatives, fent les investigacions que creu necessàries, i demanar la col·laboració del Departament de Treball quan la inspecció s'ha d'estendre a altres àmbits d'actuació de la cooperativa. 3. La resolució sancionadora relativa a les matèries regulades per aquesta Llei ha d'ésser presa conjuntament pels Departaments de Treball i d'Economia i Finances, en el marc dels articles 100 i 101 de la Llei 4/1983, de Cooperatives de Catalunya.

    Disposicions transitòries Primera Les cooperatives que ja disposen de secció de crèdit ho han de comunicar al Departament de Treball com a màxim dins els dos mesos següents d'haver entrat en vigor aquesta Llei.

    Segona El Consell Executiu de la Generalitat, atesa la situació financera de les cooperatives que ja disposen de secció de crèdit, ha de determinar per reglament els terminis per a ajustar el funcionament de les seccions ja existents al que disposa aquesta Llei, sens perjudici de la Disposició transitòria segona de la Llei 4/1983.

    Disposicions finals Primera A proposta del Departament de Treball i del Departament d'Economia i Finances, el Consell Executiu de la Generalitat ha de dictar les normes de desenvolupament d'aquesta Llei. Amb aquesta finalitat el Consell Executiu i els Departaments competents consultaran el Consell Superior de la Cooperació, en compliment del que disposa l'article 106 de la Llei 4/1983.

    Segona S'autoritza el Consell Executiu perquè, a proposta del Departament d'Economia i Finances, atorgui personalitat jurídica pròpia al Fons Cooperatiu de Garantia de les Seccions de Crèdit.

    Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els Tribunals i autoritats als quals pertoqui la facin complir.

    Barcelona, 14 de gener de 1985

    Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

    Josep M. Cullell i Nadal Conseller d'Economia i Finances