ORDRE GRI/293/2011, de 31 d'octubre, per la qual s'aproven les bases reguladores del Memorial Cassià Just de la Generalitat de Catalunya i es convoca la segona edició del guardó corresponent a l'any 2011.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Governació i Relacions Institucionals |
| Rango de Ley | Ordre |
ORDRE
GRI/293/2011, de 31 d'octubre, per la qual s'aproven les bases reguladores del Memorial Cassià Just de la Generalitat de Catalunya i es convoca la segona edició del guardó corresponent a l'any 2011.
L'any 2010 el Govern de la Generalitat de Catalunya va crear el Memorial Cassià Just amb la voluntat de dur a terme un reconeixement a les persones o les institucions que s'han significat per les seves aportacions a la construcció d'un espai comú de convivència de la pluralitat d'opcions religioses.
Aquest Memorial pren el nom d'un referent indiscutible en diàleg, humanisme, acolliment, solidaritat en favor de les persones més necessitades, llibertat d'esperit i defensa de Catalunya, i tot això des de la coherència amb la seva opció com a abat de Montserrat.
Cassià (Joan) Just i Riba (Barcelona 1926-Abadia de Montserrat 2008) va professar el 1943 com a monjo de Montserrat i va ser ordenat prevere el 1950. Va ser consiliari dels treballadors de Montserrat que van iniciar Serra d'Or, una circular que va esdevenir una revista de tipus religiós i literari, única del seu tipus que es podia fer en català i en la qual col·laboraven tots els intel·lectuals del moment. Va ser prior del Monestir i va ser elegit abat el 1966, fins al 1989, any en què va presentar la renúncia.
Durant el seu abadiat, va afrontar situacions greus provocades pel franquisme. Compromès en favor dels drets de les persones i dels pobles, Cassià Just va seguir la consciència de catalanitat de Montserrat i la tradició de jugar una funció de suplència important en uns moments en què els drets de reunió i d'associació eren prohibits a l'Estat espanyol. En temps de clandestinitat, va ajudar amb acolliment, contactes i gestions aquelles persones que no tenien la llibertat que el Concordat atorgava a les entitats eclesiàstiques, i això li va comportar serioses dificultats amb les autoritats. Destaquen fets com la relació amb els governadors civils per conflictes socials o laborals i la tancada a Montserrat l'any 1970, dels i de les intel·lectuals que van signar un manifest en favor de la democràcia i del reconeixement del dret a l'autodeterminació.
Va oferir tota la col·laboració del Monestir per a les versions catalanes dels llibres litúrgics, fet que va ser molt important en la normalització de la llengua catalana. També va fomentar les versions bíbliques en català. El 1968 va passar a dependre de Montserrat la revista que havia començat el 1951 sota l'empara del Seminari de Solsona amb el nom de L'Infantil , que va passar a anomenar-se Tretzevents .
La seva acció social a través d'algunes entitats també va ser molt important. Va ser un dels iniciadors d'Acció Solidària Contra l'Atur i de la Fundació Vidal i Barraquer, dedicada a la salut mental. Va donar impuls a la Fundació Catalana Tutelar Aspanias, en favor de persones discapacitades, i va col·laborar amb la Fundació per la Pau, la Fundació Autisme Mas Casadevall i la Fundació Cassià Just.
Pertoca a qualsevol poder públic la protecció i la promoció dels drets inviolables de I'ésser humà i, per tant, el deure d'assumir eficaçment la protecció de la llibertat religiosa de tots els ciutadans i ciutadanes i de proporcionar les condicions adequades per garantir...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba