DECRET 31/2007, de 30 de gener, pel qual es regulen les condicions per a l'exercici de determinades teràpies naturals.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET
31/2007, de 30 de gener, pel qual es regulen les condicions per a l'exercici de determinades teràpies naturals.
L'existència de diverses maneres d'entendre la persona, el diagnòstic, la malaltia i el tractament, relacionades amb la tradició de les diferents cultures, condiciona els criteris o les opcions mèdiques i terapèutiques distintes. Aquestes concepcions diverses es troben tant a la medicina oficial, convencional o al·lopàtica, com a la resta de criteris anomenats no convencionals, complementaris, alternatius, naturals o holístics. Cada un d'aquests criteris utilitza remeis o tècniques diferents.
Els criteris en que es basen les teràpies naturals parteixen d'una base filosòfica diferent a la que suporta la medicina convencional o al·lopàtica i apliquen processos de diagnòstic i terapèutics propis.
En el si del països de la Unió Europea es constata un increment en l'ús de teràpies naturals per a la satisfacció de les necessitats de salut i confort de la població. Paral·lelament a aquesta demanda, s'observa que aquestes pràctiques susciten un interès creixent, tant per als professionals sanitaris com per a persones que no ho són. En conseqüència, cada vegada hi ha més països que regulen aquesta nova realitat per tal de garantir les condicions de pràctica, de rigor, de responsabilitat i de defensa de la salut pública.
En els països que ja reconeixen oficialment els diferents criteris i les teràpies naturals que utilitzen, s'observa una tendència a integrar aquestes pràctiques en els sistemes de salut, coexistint amb la medicina convencional o al·lopàtica.
Entre altres iniciatives europees destinades a reconèixer les teràpies naturals, s'ha de destacar que la Comissió Europea va obrir, entre 1994 i 1996, dues línies pressupostàries per a la recerca científica vinculada a les medicines alternatives i complementaries. D'altra banda, el Parlament Europeu va aprovar, al març de 1997, l'informe de Paul Lannoye sobre l'estatus d'aquestes medicines, en què fa recomanacions als estats membres respecte a llur reconeixement, regulació i harmonització. Finalment, cal assenyalar que hi ha governs que financen programes d'investigació per promoure un millor coneixement d'aquestes pràctiques terapèutiques com és el cas d'Alemanya i de la Gran Bretanya.
Mitjançant la Resolució 870/V, de 17 de març de 1999, el Parlament de Catalunya instà al Govern a constituir un comitè d'experts per impulsar una anàlisi sobre les medicines no convencionals a Catalunya, prèviament a la seva reglamentació, seguint les recomanacions del Parlament europeu. El Grup de Treball en matèria de medicines no convencionals que es constituí a l'efecte, mitjançant Resolució de la Conselleria de Salut de 16 de juliol de 1999, elaborà un ampli informe que es troba a la base de la regulació present.
La medicina convencional o al·lopàtica només pot ser aplicada per professionals sanitaris, que, en conseqüència, són les úniques persones habilitades per fer un diagnòstic i un tractament al·lopàtics. En canvi, els criteris en què es basen les teràpies naturals, que són objecte de regulació en aquest Decret, poden ser aplicats per personal sanitari i per pràctics en les teràpies naturals, aquests darrers sempre que acreditin disposar d'uns mínims coneixements específics, que han de ser objecte d'aprovació per part de l'Administració sanitària, d'acord amb les disposicions d'aquest Decret.
La voluntat del Govern de la Generalitat de Catalunya és la de reconèixer i regular l'exercici de les teràpies naturals com a activitats orientades al foment de la salut i al benestar de les persones. La diversitat dels continguts formals essencials i mínims d'aquestes disciplines i la variabilitat en els coneixements de tots aquells que practiquen les teràpies naturals han portat al Departament de Salut a l'elaboració dels continguts mínims de coneixements corresponents a cadascuna de les teràpies incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret i d'un sistema d'avaluació de les competències que s'atribueix a l'Institut d'Estudis de la Salut, organisme autònom del Departament de Salut i la seva aprovació al/a la conseller/a de Salut.
La formació específica per a la pràctica de les modalitats de teràpies naturals objecte de regulació, s'ha de dur a terme en centres de formació acreditats i ha de ser a càrrec de personal amb formació acreditada. En aquest Decret es regulen també els requisits d'autorització dels establiments de pràctica de teràpies naturals així com dels professionals que s'hi dediquen. L'acreditació per l'Institut d'Estudis de la Salut per a l'aplicació d'una o vàries teràpies naturals incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret habilita per valorar l'estat del/de la pacient i aplicar la teràpia natural corresponent sempre que no hi hagi patologia diagnosticada que ho contradigui o alerta que recomani l'atenció dins el sistema sanitari.
No és objecte de regulació en aquest Decret el procediment d'autorització de les unitats assistencials de teràpies no convencionals dels centres sanitaris.
D'altra banda, per tal de garantir una millora continua en el desenvolupament de l'exercici de les teràpies naturals, el Departament de Salut ha de comptar amb la col·laboració d'experts en aquesta matèria. Amb aquesta finalitat es crea la Comissió Assessora per a la Regulació de les Teràpies Naturals.
Mitjançant aquest Decret el Departament de Salut inicia un procés de reconeixement de la utilització d'altres teràpies diferents de les de la medicina convencional o al·lopàtica amb la seguretat que la sinergia d'ambdues produirà una millora del benestar de les persones.
Aquest Decret respon a la finalitat de protegir la salut de les persones, i es dicta d'acord amb l'article 43 de la Constitució Espanyola, que reconeix el dret de tots els ciutadans a la protecció de la salut i la competència dels poders públics per organitzar i tutelar la salut pública, en exercici de les competències compartides en matèria de sanitat i salut pública, i de les competències exclusives en matèria d'ensenyament no universitari, previstes als articles 162.2 i 131.1 de l'Estatut d'Autonomia, respectivament.
La intervenció administrativa en la regulació de les teràpies naturals troba específica habilitació en els articles 1.1 i 24 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, que estableixen la regulació general de totes les accions que permetin fer efectiu el dret a la protecció de la salut i sotmeten les activitats públiques i privades que, directament o indirectament puguin tenir conseqüències negatives per a la salut a les limitacions preventives de caràcter administratiu dels òrgans competents; i en els articles 10, lletres a) i l) i 71 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya.
Per tot això, a l'empara del que preveu l'article 61 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta de la consellera de Salut, i amb la deliberació prèvia del Govern
Decreto:
Capítol 1
Objecte i definicions
Objecte
1.1 Aquest Decret té per objecte establir les condicions d'exercici, a Catalunya, de les teràpies naturals següents:
a) Naturopatia.
b) Naturopatia amb criteri homeopàtic.
c) Acupuntura.
d) Teràpia tradicional xinesa.
e) Kinesiologia.
f) Osteopatia.
g) Shiatsu.
h) Reflexologia podal.
i) Espinologia.
j) Drenatge limfàtic.
k) Quiromassatge.
l) Diafreoteràpia.
m) Alliberació holística d'estrès amb tècniques de kinesiologia.
1.2 Amb aquesta finalitat es regulen els aspectes següents: els requisits estructurals, d'equipament i d'activitat que han de complir els establiments de teràpies naturals per a la seva autorització i registre; el procediment d'autorització dels establiments de pràctica de teràpies naturals; els requisits del personal no sanitari per a l'aplicació de les teràpies naturals; la formació i l'avaluació de coneixements i competències d'aquest personal; els requisits d'acreditació dels centres de formació en teràpies naturals; la creació i regulació de diversos registres associats al control de les autoritzacions i acreditacions atorgades, d'acord amb aquest Decret; i el règim de control i sancionador en l'àmbit de les teràpies naturals.
1.3 S'exclou de l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret la regulació dels requisits i el procediment d'autorització de les unitats assistencials de teràpies no convencionals dels centres sanitaris.
Definicions
2.1 Les teràpies naturals objecte d'aquest Decret es defineixen de forma agrupada de la manera següent:
a) Criteri naturista: l'atenció a les persones de manera integral, amb l'objectiu d'ajudar a equilibrar, restaurar i harmonitzar la seva salut, en les vessants preventiva, conservadora o terapèutica, utilitzant criteris que apliquen estímuls o agents naturals que actuen en el mateix sentit que ho faria la naturalesa de la persona, per potenciar la seva capacitat regeneradora i curativa. Es consideren incloses en aquesta definició les teràpies següents: la Naturopatia i la Naturopatia amb criteri homeopàtic segons les competències i limitacions que assenyalin les guies d'avaluació de les competències regulades a l'article 19 d'aquest Decret.
b) Acupuntura i teràpia tradicional xinesa: l'aplicació d'un mètode terapèutic, a partir d'un diagnòstic diferencial segons els paràmetres de la medicina oriental, que ofereixen solucions a problemes de salut tenint en compte els aspectes físics...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba