LLEI 17/1991, de 23 d'octubre, de creació de la reserva nacional de caça del Boumort, a les comarques del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà.
| Sección | Concursos i Anuncis |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Llei |
El President de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia, promulgo la següent
LLEI
Les serralades del Boumort, de Carreu i de Cuberes, situades a les comarques del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà, a l'interior dels Pre-pirineus, constitueixen un conjunt muntanyós d'una importància ecològica excepcional. Aquest conjunt manté una riquesa i una diversitat de fauna úniques, en què destaca la presència de determinades espècies que, per llur importància, en fan un enclavament excepcional en aquest aspecte.
És per això que es fa palesa la necessitat de gestionar aquesta riquesa d'una manera racional, que permeti de coordinar l'aprofitament amb objectius econòmics i d'esbarjo i de protegir les poblacions d'animals salvatges i els ecosistemes dels quals depenen aquestes poblacions.
La figura de la reserva nacional de caça constitueix, en aquest cas, el procediment de gestió dels recursos cinegètics més adequat per a la consecució dels objectius establerts, que consisteixen bàsicament a conservar-ne la fauna salvatge, instaurar-hi aprofitaments i, finalment, proporcionar uns beneficis econòmics i socials a les comunitats rurals de la zona.
Aquesta Llei, doncs, crea la Reserva Nacional de Caça del Boumort, d'acord amb l'article 12 de la Llei de l'Estat 1/1970, del 4 d'abril, de Caça, el qual determina que les reserves nacionals de caça s'han d'establir per llei, i en virtut de l'article 9.17 de l'Estatut, que atribueix a la Generalitat competència exclusiva en matèria de caça.
Finalitat Es crea la Reserva Nacional de Caça del Boumort, amb la finalitat de protegir, fomentar i aprofitar, mitjançant els plans de gestió corresponents, les espècies animals que hi habiten en estat salvatge i de preservar els ecosistemes als quals pertanyen.
Àmbit geogràfic
-1 La Reserva Nacional de Caça del Boumort és constituïda per un conjunt de forests propietat de l'Estat, que són gestionades per la Generalitat, situades dins els termes municipals de Pallars Jussà, Abella de la Conca i Baix Pallars, a les comarques del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà. En queden exclosos els enclavaments de propietat particular.
-2 La superfície de la Reserva i l'especificació de les forests públiques que la conformen es detallen en l'annex 1 i els límits de la Reserva s'especifiquen en l'annex 2.
Gestió La gestió de la Reserva Nacional de Caça del Boumort correspon al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, al qual també pertoca l'ordenació de l'exercici del dret de caça en els terrenys que la integren.
Junta Consultiva
-1 A la Reserva Nacional de Caça del Boumort s'ha de constituir una Junta Consultiva, les funcions i la composició de la qual han d'ésser determinades d'acord amb el que estableixen les disposicions vigents que regulen les juntes consultives de les reserves nacionals de caça.
-2 En el si de la Junta Consultiva s'ha de constituir una Comissió Permanent.
Finançament La Reserva Nacional de Caça del Boumort es finança d'acord amb el que és previst en els pressupostos de la Generalitat i amb els ingressos directes obtinguts per la gestió de la reserva.
Reglament El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d'establir, en el termini d'un any, el reglament de funcionament de la Reserva Nacional de Caça del Boumort, el qual reglament ha de regular:
-
Els criteris generals per a la realització de censos de fauna dins la Reserva, per a l'establiment del nombre màxim de permisos de caça major i per a la distribució d'aquests permisos.
-
Els mesos hàbils de caça per a cada una de les espècies de la Reserva.
-
Els criteris per a la determinació dels preus dels permisos de caça major i per a la determinació de les variacions progressives d'aquests preus.
-
Les competències del director tècnic de la Reserva.
-
La constitució de la Junta Consultiva de la Reserva.
-
El programa de distribució i utilització dels ingressos procedents de les quotes dels permisos de caça, o d'altres activitats que es puguin acomplir a la Reserva, dins les finalitats que estableix l'article 1.
-
Els criteris per a l'atorgament dels ajuts previstos per a les àrees afectades per espais naturals protegits.
Danys a tercers Els danys causats per la fauna de la Reserva en béns de propietat privada poden donar lloc a indemnització.
Ampliacions de la superfície de la Reserva La Reserva Nacional de Caça del Boumort pot ésser ampliada mitjançant l'aportació de terrenys que hi confinin, a petició dels propietaris respectius. L'ampliació ha d'ésser declarada mitjançant una ordre del Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Disposicions finals Primera El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d'elaborar periòdicament els censos i els inventaris de la fauna protegida i de la fauna que pot ésser objecte d'aprofitament cinegètic.
Segona Es faculta el Govern de la Generalitat perquè dicti les disposicions que calguin per al desenvolupament d'aquesta Llei.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 23 d'octubre de 1991
Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya
Joan Vallvé i Ribera Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
Annex 1
Superfície i descripció de les forests públiques incloses en la Reserva Nacional de Caça del Boumort
Terme municipal: Pallars Jussà (comarca: Pallars Jussà).
Denominació: Muntanya del Boumort. Número de l'elenc: L-1031. Superfície: 2.302 ha.
Denominació: Muntanya de Perauba. Número de l'elenc: L-1074. Superfície: 376 ha.
Denominació: Muntanya d'Herba-savina. Número de l'elenc: L-1083. Superfície: 1.712 ha.
Denominació: Muntanya de Sant Corneli. Número de l'elenc: L-1109. Superfície: 577 ha.
Superfície total del terme de Pallars Jussà: 4.967 ha.
Terme municipal: Baix Pallars (comarca: Pallars Sobirà)
Denominació: Muntanya de Bagastell. Número de l'elenc: 120 d'UP. Superfície: 164 ha.
Denominació: Solà de Solduga. Número de l'elenc: 122 d'UP. Superfície: 593 ha.
Denominació: Muntanya de Pentina. Número de l'elenc: 149 d'UP. Superfície: 415 ha.
Denominació: Muntanya de Cuberes. Número de l'elenc: L-1039. Superfície: 1.428 ha.
Superfície total del terme de Baix Pallars: 2.600 ha.
Terme municipal: Abella de la Conca (comarca: Pallars Jussà)
Denominació: Bosc de Carreu. Número de l'elenc: L-1108. Superfície: 2.013 ha.
Superfície total del terme d'Abella de la Conca: 2.013 ha.
Superfície de la Reserva: 9.580 ha.
Annex 2
Límits de la Reserva Nacional de Caça del Boumort
Nord: terrenys de propietat particular del poble de Bresca, barranc del riu Major i terme municipal de les Valls d'Aguilar (Alt Urgell).
Est: terme municipal de Cabó (Alt Urgell) per coll Barrera, tossal Negre, tossal Canes, la Creueta, collada de Coma Pi, pla de Llet i terme municipal de Coll de Nargó (Alt Urgell).
Sud: terme sud de la forest Bosc de Carreu (L-1108), en el terme municipal d'Abella de la Conca, per la carena de la serra de Carreu, barranc de Natallao, finca obaga de Tuga (L-3065) i coll de Cassó, terme municipal d'Isona i Conca d'Allà per la forest comunal d'Orcau (L-3060), passant per la divisòria de Costa Gran, Sant Corneli, clot de Corral i clot Jaume fins a l'embassament de Sant Antoni.
Oest: embassament de Sant Antoni, riu de Carreu fins als terrenys de propietat particular de veïns de Peramola, confrontants amb la forest L-1083, partida d'Herba-savina, de Pessonada, fins a la serra; forest Canaril 3067, confrontant amb la forest L-1083, partida de Cap Roc; veïns d'Hortoneda, fins al coll de Caru, muntanya Cogullada, partida de Segan fins a Sant Cristòfol, terrenys particulars d'Hortoneda, forest de Baiarri (221 d'UP), pels límits del barranc de l'Infern, fins a la forest particular La Quadra i terrenys particulars de Solduga fins a la llum de la Carbonera i el riu Noguera Pallaresa, fins al quilòmetre 94 de la carretera de Balaguer a França, i terrenys de propietat particular del poble de Bresca, al terme municipal de Pallars Jussà (Pallars Jussà).
