RESOLUCIÓ EMC/2384/2016, de 21 d'octubre, per la qual s'aproven les bases reguladores per a l'acreditació de comunitats RIS3CAT i la selecció de projectes col·laboratius de recerca, desenvolupament i innovació, emmarcats en la RIS3CAT i en el Programa operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament d'Empresa i Coneixement |
| Rango de Ley | Resolució |
En un món de constant transformació, la UE aposta per a una economia intel·ligent, sostenible i integradora. Aquestes tres prioritats, que es reforcen mútuament, han de contribuir a que la UE i els seus estats membres generin ocupació, productivitat i cohesió social.
Europa 2020 és l'estratègia de creixement de la Unió Europea pels propers 5 anys sobre la que es basa aquest desenvolupament. Concretament, la UE ha establert per a l'any 2020 cinc objectius en matèria d'ocupació, innovació, educació, integració social i clima i energia. En cadascun d'aquests àmbits, cada estat membre ha fixat els seus propis objectius.
El Govern de Catalunya, alineat amb Europa 2020, va aprovar, l'abril de 2012, l'estratègia Catalunya 2020 (ECAT 2020), el seu full de ruta per reactivar l'economia i reorientar el sector productiu cap a un model econòmic més intel·ligent, més sostenible i més integrador. Una aportació primordial de l'ECAT 2020 ha estat la definició d'un marc estratègic i coherent per l'impuls, la coordinació i el seguiment de les polítiques públiques que reforcen els avantatges competitius de Catalunya; al temps que contribueixen a la consolidació de Catalunya a Europa i al món com un país de base industrial, amb una economia oberta, competitiva i sostenible.
Catalunya és una economia competitiva, amb un PIB per habitant sensiblement superior al de la UE i, tot i la crisi econòmica, les exportacions i la inversió estrangera directa han seguit en els darrers anys una evolució positiva. No obstant això, Catalunya se situa per sota de la mitjana europea en indicadors 2020 tan rellevants com la inversió en R+D, la taxa d'atur o l'eficiència energètica. En l'àmbit de la recerca, la despesa en R+D de Catalunya assoleix l'any 2014 l'1,47 % del PIB regional, lluny de l'objectiu fixat per l'estratègia Europa 2020 (3%) i per sota de la mitjana de la UE-27 (2,03%).
En el marc de l'ECAT 2020 i del nou enfocament de la política de cohesió de la UE per al període 2014-2020, que aposta per la recerca i innovació com a motor per a la competitivitat empresarial i el creixement sostenible de l'economia europea, el Govern de Catalunya, va aprovar, el febrer de 2014, l'estratègia de recerca i innovació per a l'especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT).
El disseny de la RIS3CAT s'ha fonamentat en la identificació dels àmbits d'especialització futura, en la definició d'àmbits prioritaris d'actuació per a les polítiques públiques i en l'impuls d'instruments per implementar l'estratègia i superar possibles obstacles que dificultin el creixement econòmic real i sòlid a Catalunya. Els principals reptes per al sistema català de recerca i innovació són incrementar l'esforç en R+D+I i incrementar la cooperació i les aliances estratègiques entre empreses i entre empreses i el sistema productor de coneixement.
La RIS3CAT defineix quatre objectius estratègics:
-
Reforçar la competitivitat del teixit empresarial mitjançant la millora de l'eficiència dels processos productius, la internacionalització i la reorientació dels sectors consolidats cap a activitats de més valor afegit.
-
Potenciar noves activitats econòmiques emergents a partir de la recerca, la creativitat i la innovació, per crear i explotar nous nínxols de mercat.
-
Consolidar Catalunya com a pol europeu de coneixement i connectar les capacitats tecnològiques i creatives amb els sectors existents i emergents del territori.
-
Millorar globalment el sistema català d'innovació, reforçar la competitivitat de les empreses, particularment de les pimes, i orientar les polítiques públiques cap al foment de la innovació, la internacionalització i l'emprenedoria.
En aquest context, l'estratègia industrial del govern de la Generalitat, alineada amb l'estratègia per a l'especialització intel·ligent de Catalunya, defineix el marc estratègic a partir del qual el govern de la Generalitat de Catalunya desenvolupa les actuacions i els programes d'R+D+I per al període 2014-2020, i que s'estructura en quatre eixos clau de treball.
El primer eix d'actuació es focalitza en els set àmbits sectorials líders en què Catalunya té massa crítica i avantatges competitius amb l'objectiu de reforçar la competitivitat del teixit empresarial mitjançant la millora de l'eficiència dels processos productius, la internacionalització i la reorientació dels sectors consolidats cap a activitats de més valor afegit. Els set àmbits sectorials líders són els següents:
-
Indústria alimentària: inclou la indústria agroalimentària, però també altres categories de la cadena de valor com el sector primari, la gran distribució, les indústries de l'envasat i l'embalatge, la maquinària per a l'alimentació, els additius i les matèries primeres, la gastronomia i la restauració.
-
Indústries de la química, energia i recursos: inclou les activitats de gestió dels recursos energètics, naturals i dels residus. En particular en activitats de més valor afegir i contingut innovador com l'eficiència energètica, la cogeneració, la domòtica, les energies renovables, la química orgànica i la fusió nuclear.
-
Sistemes industrials: són les activitats que tenen com a habilitat genèrica la gestió i el desenvolupament de sistemes industrials eficients (química, maquinària i equips; robòtica; productes informàtics, electrònics i òptics, i material i equips elèctrics). S'inclouen especialment les activitats relacionades amb l'enginyeria de procés i fabricació avançada.
-
Indústries de la mobilitat sostenible: inclou el sector de l'automoció i les activitats relacionades, però també té implicacions en l'electroquímica, l'energia, l'electrònica, els nano materials, Internet, telefonia mòbil, etc.
-
Indústria del disseny: indústries que tenen en comú un fort vincle amb el disseny com a factor transversal clau: tèxtil, confecció, pell, calçat, joieria i mobiliari.
-
Indústries de la salut: química fina, preparats farmacèutics, indústria de tecnologies mèdiques, hospitals i clíniques, sector de les assegurances i serveis relacionats.
-
Indústries culturals i basades en l'experiència: inclou les indústries creatives i culturals (edició, arts gràfiques, multimèdia, audiovisual, producció àudio i vídeo, artesania) i serveis clau a Catalunya com el turisme i els esports.
El segon eix d'actuació es focalitza en potenciar noves activitats econòmiques emergents a partir de la recerca i la innovació per crear i explotar nous nínxols de mercat.
El tercer eix d'actuació de la RIS3CAT se centra en les tecnologies facilitadores transversals (Key Enabling Tecnologies-KETs) (TIC, que inclou també micro i nanoelectrònica, nanotecnologia, materials avançats, fotònica, biotecnologia i manufactura avançada) per consolidar Catalunya com a pol europeu de coneixement i connectar les capacitats tecnològiques amb els sectors existents i emergents en el territori.
Finalment, el quart eix està dedicat a la millora global de l'entorn d'innovació a Catalunya, contribuir a millorar la competitivitat de les empreses, especialment les pimes i orientar les polítiques públiques cap al foment de la innovació, la internacionalització i l'emprenedoria.
Tant en el primer com en el tercer eix d'actuació de la estrategia RIS3CAT; s'identifiquen clarament activitats sectorials i tecnologies de marcat caracter industrial i amb relació directe amb l'activitat manufacturera. Les comunitats RIS3CAT poden ajudar a impulsar la modernització tecnològica i l'especialització competitiva de la indústria catalana a partir d'estratègies de recerca i innovació alineades amb tendencies, conceptes i àmbits d'actuacions recollits dins del concepte conegut com “Industria 4.0”.
En la seva implementació, la RIS3CAT combina instruments d'R+D+I ja existents, que ara adquireixen una orientació sectorial i tecnològica, amb instruments nous, com les comunitats RIS3CAT objecte de definició d'aquesta ordre de bases.
Les comunitats RIS3CAT tenen com a objectius:
- Agrupar a les empreses, agents d'R+D+I, organitzacions clústers i entitats de suport a l'empresa, que treballen a Catalunya en àmbits sectorials coincidents, per articular el procés d'especialització intel·ligent de l'estratègia de recerca i innovació per a l'especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT).
- Promoure estratègies de transformació econòmica per als àmbits sectorials líders de la RIS3CAT a mitjà i llarg termini a partir de la incorporació de l'R+D+I i de l'aplicació de les tecnologies facilitadores transversals a les activitats productives per generar noves oportunitats científiques, tecnològiques i econòmiques.
- Impulsar plans d'actuacions a mitjà termini que responguin a l'estratègia desenvolupant projectes d'R+D+I col·laboratius a partir de la detecció d'oportunitats i necessitats comunes.
- Generar noves oportunitats econòmiques i de creació d'ocupació.
- Millorar l'entorn d'innovació i empresarial mitjançant el foment d'actuacions de recerca i innovació en els àmbits de l'economia circular, en concret actuacions en economia verda (veure punt 18 del glossari) i la innovació no tecnològica.
El Programa Operatiu (en endavant PO) FEDER de Catalunya 2014-2020 se centra en tres prioritats: recerca i innovació, dinamisme empresarial i economia verda. En l'àmbit de la recerca i innovació, el PO FEDER defineix com a objectiu potenciar la recerca, el desenvolupament experimental i la innovació i preveu actuacions per fomentar la col·laboració públicoprivada i avançar en el procés d'especialització intel·ligent i, més concretament, preveu l'impuls de les comunitats RIS3CAT, que són l'objecte d'aquesta ordre.
Vist el Reglament (UE) núm. 651/2014 de la Comissió, de 17 de juny de 2014, pel que es declaren determinades categories d'ajut compatibles amb el mercat interior en aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat (Reglament general d'exempció per categories).
Vistos el Decret 252/2015, de 15 de desembre, pel qual s'estableixen els criteris d'aplicació de la pròrroga dels pressupostos...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba