RESOLUCIÓ PRE/1073/2015, de 21 de maig, per la qual s'aproven les bases reguladores generals per a la concessió de subvencions destinades a donar suport a projectes de desenvolupament, educació per al desenvolupament i acció humanitària amb un plantejament integrat d'enfocament de gènere i basat en drets humans, d'acord amb el Pla director de cooperació al desenvolupament 2015-2018.

Secció:Disposicions Generals
Emissor:Departament de la Presidencia
Rang de Llei:Resolució
 
EXTRACTO GRATUITO

L'objectiu d'aquestes bases és la col·laboració econòmica de l’ACCD amb actors de cooperació sense afany de lucre que impulsin projectes de desenvolupament, educació per al desenvolupament i acció humanitària amb un plantejament integrat d’enfocament de gènere i basat en drets humans en l'àmbit que determinin les bases específiques i la convocatòria corresponent, d’acord amb el Pla director de cooperació al desenvolupament 2015-2018.

L’enfocament de gènere i basat en drets humans (en endavant, EGiBDH) incorpora una perspectiva que busca materialitzar els drets humans per a totes les persones, col·lectius i pobles, parant esment especial a aquells els drets dels quals són potencialment vulnerables, amb especial atenció a les dones ja que pateixen una discriminació estructural naturalitzada que requereix mesures específiques.

Així mateix, persegueix transformar les relacions desiguals de poder en tots els àmbits, inclosa l'esfera privada, abordant les relacions desiguals de gènere, que són mantingudes per les estructures socials, econòmiques, polítiques i culturals. En aquest sentit, el seu objectiu és contribuir a canvis i transformacions en situacions de vulneració de drets i aconseguir resultats per generar processos de canvi, buscant l'apoderament de les persones perquè siguin capaces d'incidir en els recursos i en les decisions que afecten a les seves vides de manera lliure i autònoma.

En aquest sentit, l’EGiBDH implica que la política de cooperació catalana tracta de fer realitat els drets humans, posant especial èmfasi en els drets de les dones i els drets col·lectius dels pobles; en els processos impulsats i guiats per les normes i principis de drets humans, els drets de les dones i els compromisos amb la igualtat de gènere; i en les iniciatives centrades en les i els titulars de drets i deures, i les seves capacitats per reclamar i complir amb les obligacions relacionades amb els drets humans i els drets de les dones.

L'EGiBDH es fonamenta en els elements següents:

1) El gènere no és un afegit. Els principis de la igualtat i la no-discriminació són pilars fonamentals dels drets humans, per la qual cosa necessàriament comporta tenir en consideració les desigualtats de gènere en totes les actuacions. D’acord amb la Convenció sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW), és convenient explicitar de manera específica la perspectiva de gènere, per tal que no quedi evaporada sota principis més genèrics de la no discriminació i igualtat, com ha succeït històricament. Per això, l’EGiBDH posarà especial èmfasi en les desigualtats de gènere, tenint en compte la seva intersecció amb altres variables de desigualtat (classe social, ètnia, diversitats, etc.).

2) L’EGiBDH persegueix la transformació i parteix de les causes estructurals que provoquen la desigualtat, com la pobresa, els conflictes, la violència i l’analfabetisme, entre altres. Inclou l'anàlisi de les relacions de poder i de gènere i de les estructures que les sostenen, que donen lloc a les desigualtats i les discriminacions entre homes i dones en les societats.

3) Les actuacions se centren especialment en els grups marginats i exclosos o col·lectius potencialment vulnerables. I dins d’aquests grups, es considera el col·lectiu de les dones com a subjectes especialment discriminats dins dels grups desfavorits mateixos.

4) Les persones o grups fita deixen de ser beneficiaris de l'ajuda per esdevenir titulars de drets. Les necessitats de les persones s'interpreten en clau de drets, i es reconeix la persona com a subjecte actiu dels seus processos i decisions.

5) L’EGiBDH requereix una alta i substantiva participació, especialment en el procés de presa de decisions. Això implica que els actors de desenvolupament han de facilitar mecanismes i espais de participació de manera que els col·lectius tradicionalment exclosos puguin elevar la seva veu i demandes, participant en els processos de desenvolupament, adaptant la informació al seu idioma i facilitant així mateix les estratègies necessàries perquè dones i homes puguin participar en igualtat de condicions. Entendre la participació com un dels principis dels drets humans suposa una exigència per a qualsevol organització, sigui governamental o no, ja que és a través de la participació com els col·lectius transcendeixen la seva posició de beneficiaris i accedeixen a la consciència de ser subjectes de drets.

6) L'apoderament de titulars de drets i titulars d'obligacions és essencial per prendre decisions i participar activament en la gestió de les seves vides i la resolució de conflictes. Aquest apoderament requereix un procés gradual que comença amb el coneixement crític del contingut dels drets i els diferenciats rols i responsabilitats que cadascú té en la seva realització, amb especial atenció als col·lectius tradicionalment exclosos.

7) L’apoderament té una dimensió individual (personal) i una dimensió col·lectiva (política, social, econòmica i cultural) alhora que implica transformar el concepte de poder tradicional en noves accepcions del poder més horitzontal, democràtic i participatiu.

8) La rendició de comptes esdevé prioritària. S'ha d'avaluar si el procés resultant ha generat apoderament, i si ha permès mesurar els resultats i impactes obtinguts, d’acord amb els drets humans i la igualtat de gènere.

9) Presta atenció als processos, tot valorant la manera en què s'aconsegueixen els resultats. Els processos implementats en la persecució dels objectius de desenvolupament han de materialitzar en si mateixos els principis dels drets humans, inclòs el principi d'igualtat i no discriminació, aplicant els drets de les dones.

10) Tot això requereix aliances estratègiques i coresponsabilitat de tots els actors i del conjunt de la societat, especialment els homes, en la transformació. En aquest sentit, el diàleg social i el diàleg de polítiques seran essencials.

L’adopció d’aquest enfocament al Pla director té múltiples implicacions per a la política de cooperació del Govern i les principals són les següents:

- Es prioritza l’acompanyament de processos de canvi en detriment de la provisió directa de serveis. Els processos que s’impulsin han de guiar-se per les normes i principis dels drets humans i els compromisos amb la igualtat de gènere.

- Es parteix d’una anàlisi de la desigualtat i vulneració en l’exercici dels drets que inclogui les relacions de poder i de gènere i les estructures que les sustenten. Des d’aquesta anàlisi, les iniciatives s’han d’orientar a la transformació amb especial atenció a les persones i grups més marginats i exclosos.

- Es consideren les persones com a titulars de drets i les administracions com a titulars d’obligacions. Des d’aquesta perspectiva, es reforcen les capacitats de les persones per reclamar i incidir en les decisions que els afecten i de les administracions per complir amb les seves obligacions.

- La materialització dels drets passa per l’apoderament dels titulars de drets i els titulars d’obligacions. Es tracta d’un procés gradual que ha de ser part de totes les iniciatives i que, per fer- se efectiu, necessita dos principis dels drets humans: la participació i la rendició de comptes.

- Es preveu una participació alta i substantiva dels titulars en totes les fases i molt especialment en els processos de presa de decisions. Es preveuen mecanismes que asseguren la participació en igualtat de condicions de tots els grups i persones, amb especial atenció a les desigualtats de gènere que hi pugui haver i a la intersecció d’aquestes desigualtats amb altres variables d’exclusió.

- Es promou la rendició de comptes, la transparència i l’avaluació per incrementar les capacitats d’incidència i transformació de les persones i col·lectius titulars de drets. L’avaluació dels processos i la gestió d’aquest coneixement contribueix al procés de transformació social perquè apodera les persones com a titulars de drets i facilita eines per a l’exigibilitat. Per aquest motiu, s’orienten a la ciutadania catalana però també i molt especialment a la ciutadania dels països del sud i mostren els efectes i els impactes de les actuacions sobre les relacions de poder i les bretxes de gènere.

- L’EGiBDH treballa des d’una perspectiva que emfatitza el potencial transformador dels drets humans, exigència que no s’esgota en el reconeixement formal del dret sinó que s’han de garantir totes les dimensions (disponibilitat, accessibilitat, qualitat, acceptabilitat, assequibilitat i sostenibilitat en el temps) i els principis (no discriminació, accés a la informació i rendició de comptes).

Atès el que disposa l’article 29.2.c) de la Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament i la secció sisena del capítol IX del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre;

Ateses les normes bàsiques que estableixen la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i el Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, mitjançant el qual se n’aprova el Reglament;

Atès que el Consell d’Administració de l’ACCD, en la seva sessió de data 29 d’abril de 2015, va aprovar les línies mestres de les bases reguladores generals per a la concessió de subvencions destinades a donar suport a projectes de desenvolupament, educació per al desenvolupament i acció humanitària amb un plantejament integrat d’enfocament de gènere i basat en drets humans;

D’acord amb el que disposa l’article 3.2.a) del Decret 236/2003, de 8 d’octubre, pel qual s’aproven els Estatuts de l’ACCD, i en virtut de la delegació del Consell d’Administració de l’ACCD de data 16 de març de 2007, en la persona titular de la direcció de l’Agència conforme se l’autoritza a establir les bases reguladores de subvencions de l’ACCD i a fer-ne la convocatòria corresponent, així com a resoldre la seva concessió;

En ús de les atribucions que em confereix la legislació vigent,

Resolc:

1- Aprovar les bases reguladores generals del...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA