DECRET 170/2006, de 18 de maig, pel qual se sotmet a referèndum el projecte de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.

Secció:Disposicions Generals
Emissor:Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca
Rang de Llei:Decret
 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

DECRET

170/2006, de 18 de maig, pel qual se sotmet a referèndum el projecte de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.

L'article 56 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya disposa que un cop aprovat el projecte de reforma per les Corts Generals mitjançant llei orgànica s'ha de procedir a sotmetre'l a referèndum positiu de les persones electores de Catalunya, per la qual cosa correspon de convocar-lo mitjançant aquest Decret.

De conformitat amb l'habilitació legal esmentada i d'acord amb l'article 60 de la Llei 3/1982, de 23 de març, del Parlament, del President i del Consell Executiu de la Generalitat,

Decreto:

Article 1

Convocatòria

Se sotmet a referèndum, dins l'àmbit de Catalunya, el projecte de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, presentat pel Parlament de Catalunya i aprovat per les Corts Generals, el text del qual es transcriu com a annex a aquest Decret.

Article 2

Pregunta

En la consulta es formularà la pregunta següent:

"Aproveu el projecte d'Estatut d'autonomia de Catalunya'"

Aquesta pregunta es formularà en les llengües oficials a Catalunya.

Article 3

Data de celebració del referèndum

La votació tindrà lloc el diumenge dia 18 de juny de 2006 i hi podran participar tots els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya amb dret de sufragi actiu.

Article 4

Campanya electoral

La campanya electoral tindrà una durada de 15 dies. Començarà a les 0 hores del dia 2 de juny i finalitzarà a les 24 hores del 16 de juny.

Article 5

Normativa aplicable

El referèndum convocat mitjançant aquest Decret es regirà per la Llei orgànica 2/1980, de 18 de gener, sobre regulació de les diferents modalitats de referèndum i les seves modificacions; per la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general i les seves modificacions; per la resta de normativa electoral vigent i per les disposicions legals que es dictin per a la realització d'aquest referèndum.

Disposició final

Aquest Decret entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 18 de maig de 2006

Pasqual Maragall i Mira

President de la Generalitat de Catalunya

Annex

Proposta de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya

Preàmbul

Catalunya s'ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d'acollida.

El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d'autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat .que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera. i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han estat diversos els intents de recuperació de les institucions d'autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb l'Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i l'Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l'Estat de les autonomies.

La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d'afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb la finalitat de fer possible la construcció d'una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d'Espanya i incardinada a Europa.

El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d'avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya.

Els poders públics estan al servei de l'interès general i dels drets de la ciutadania, amb respecte pel principi de la subsidiarietat.

És per tot això que, seguint l'esperit del preàmbul de l'Estatut del 1979, aquest Estatut assumeix que:

. Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat que la defineix i l'enriqueix des de fa segles i l'enforteix per als temps venidors.

. Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones.

. L'aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l'esforç com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne el progrés.

. L'autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els drets històrics del poble català, que, en el marc d'aquella, donen origen en aquest Estatut al reconeixement d'una posició singular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d'un Estat que reconeix i respecta la diversitat d'identitats dels pobles d'Espanya.

. La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment, de la igualtat entre dones i homes.

. Catalunya, per mitjà de l'Estat, participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea, els valors i els objectius de la qual comparteix.

. Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just.

El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.

En exercici del dret inalienable de Catalunya a l'autogovern, els parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de Catalunya ratifica aquest Estatut.

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1

Catalunya

Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d'acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica.

Article 2

La Generalitat

  1. La Generalitat és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

  2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II.

  3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s'organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.

  4. Els poders de la...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA