DECRET LLEI 1/2014, de 3 de juny, pel qual es modifica el Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny.
| Fecha de Entrada en Vigor | 5 de Junio de 2014 |
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Decret-llei |
El president de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Govern ha aprovat i jo, en nom del rei, i d’acord amb el que estableix l’article 67.6 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo el següent
DECRET LLEI
Preàmbul
L’article 16 de la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics, va crear, en l’àmbit territorial de Catalunya, la taxa per la prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’administració de l’Administració de justícia, tot afegint un nou títol, el III bis, al Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya. El capítol I regula l’esmentada taxa al seu article 3 bis.1.
L’esmentada taxa va ser exigible als fets imposables que es van produir a partir de l’1 de maig de 2012.
Tanmateix, amb posterioritat, el 22 de novembre de 2012, va entrar en vigor la Llei estatal 10/2012, de 20 de novembre, per la qual es regulen determinades taxes en l’àmbit de l’Administració de justícia i de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, que va derogar l’article 35 de la Llei 53/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social. Si bé mantenia diversos aspectes de la regulació que s’havia incorporat a l’article 35 de la Llei 53/2002, de 30 de desembre, el nou règim va introduir modificacions substancials tant dels fets imposables com dels subjectes passius, qui ho eren no només les persones jurídiques, sinó també les persones físiques, i ampliava la seva aplicació a l’ordre social, per bé que només als recursos de suplicació i cassació.
Contra l’article 3 bis.1-1, apartat 1, del Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, el president del Govern de l’Estat va plantejar un recurs d’inconstitucionalitat atès que va considerar que el referit precepte incorre en inconstitucionalitat per haver creat una taxa per la prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’administració de l’Administració de justícia, però que coincideix amb el fet imposable de la taxa estatal sobre la funció jurisdiccional i incorre en la duplicitat de fets imposables prohibida per l’article 6.2 de la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes. Igualment, amb la presentació del recurs, es va invocar l’article 161.2 de la Constitució, i això va produir la suspensió de la vigència i aplicació del precepte impugnat, per a les parts en el procés des del 21 de desembre de 2012, data d’interposició del recurs, i per a tercers des del 17 de gener de 2013, data del corresponent edicte al Butlletí Oficial de l’Estat .
El Tribunal Constitucional, tanmateix, en la seva recent Sentència de 6 de maig de 2014, dictada en el dit recurs d’inconstitucionalitat, avala la constitucionalitat de la taxa autonòmica, el fet imposable de la qual, diu, és l’”activitat administrativa inherent a la competència definida com administració de l’Administració de justícia , que inclou tots els elements que serveixen de suport a la mateixa funció jurisdiccional, que són responsabilitat de la Generalitat”. D’aquesta manera, afirma, la taxa autonòmica constitueix el revers exacte de la taxa estatal i recau sobre la vessant purament administrativa al servei de la funció jurisdiccional de l’Estat. Així interpretat, diu el Tribunal Constitucional, el precepte impugnat és conforme a la Constitució (fonament jurídic 6).
La imminent publicació al Butlletí Oficial de l’Estat de l’avantdita Sentència, moment en el qual produirà, de conformitat amb l’article 30.1 de la Llei orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional, efectes generals, obliga a revisar, amb caràcter urgent, alguns aspectes de la regulació actual. Es vol evitar així que la taxa tingui cap efecte dissuasiu desproporcionat per als qui volen obtenir la tutela efectiva dels seus drets i interessos legítims, com així succeiria si no es modifiqués, tenint en compte les quanties de les noves taxes establertes per la Llei estatal 10/2012, de 20 de novembre, que s’incrementen notablement respecte de les que estaven anteriorment vigents, i això com una garantia del dret a accedir a la justícia, component bàsic del dret fonamental a la tutela judicial efectiva que proclama l’article 24 de la Constitució.
Per aquest motiu, es modifica substancialment l’article 3 bis.1-3 sobre exempcions. Des d’un punt de vista subjectiu, s’eximeixen del pagament de la taxa les persones físiques en tot cas, però també, i en lògica coherència, les entitats parcialment exemptes de l’impost sobre societats, davant l’actual regulació que només eximeix les entitats que n’estan totalment exemptes. Així mateix, s’eximeixen les entitats exemptes de l’impost sobre activitats econòmiques d’acord amb la normativa reguladora de les hisendes locals, la qual cosa permet declarar exemptes també les societats civils sense personalitat, comunitats de béns i altres entitats sense personalitat amb una xifra de negoci inferior a 1.000.000 d’euros. Pel que fa al capítol d’exempcions objectives, l’actual context de crisi econòmica i financera i la situació d’especial vulnerabilitat en què es troben els qui no poden atendre els seus pagaments aconsellen eximir de la taxa la presentació de sol·licitud de declaració del concurs, però no els qui en els dits processos plantegin qualssevol incidents.
De la mateixa manera, se simplifiquen les diferents manifestacions del fet imposable de la taxa, que esdevé així menys carregosa per al subjecte passiu. Això obliga, en lògica coherència, a modificar altres preceptes a més a més de l’impugnat, com ara el relatiu a la gestió de la taxa (article 3 bis.1-7), per tal com se simplifica aquesta gestió ja que es grava la mera posada en marxa de l’aparell administratiu que dóna suport i possibilita la iniciació i el desenvolupament del procés, amb independència del tipus de procediment i de les seves eventuals incidències. A més, per raons de seguretat jurídica, s’incorporen altres modificacions com la previsió continguda a l’article 3 bis.1-2 per al supòsit que hi hagi una pluralitat de sol·licitants per a la realització d’un mateix fet imposable.
Se simplifica la taula d’imports de la quota del tribut com a conseqüència de la modificació de l’article 3 bis.1-1 sobre el fet imposable, alhora que, en general, es mantenen els imports, en una franja que va dels 60 euros, en el cas del procediment monitori, als 120 euros en el cas del procediment en segona o superior instància del procediment principal que hagin de resoldre òrgans judicials amb seu a Catalunya.
Per tot això, en ús de l’autorització concedida per l’article 64 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, a proposta dels consellers d’Economia i Coneixement i de Justícia i d’acord amb el Govern,
Decreto:
Es modifica el capítol I del títol III bis del Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny, que queda redactat de la manera següent:
“Capítol I. Taxa per la prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’administració de l’Administració de justícia
“Article 3 bis.1-1. Fet imposable
“1. Constitueix el fet imposable de la taxa, la prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’administració de l’Administració de justícia de competència de la Generalitat, a instància de part, en els ordres jurisdiccionals civil i contenciós administratiu, en òrgans judicials amb seu a Catalunya. La producció del fet imposable es manifesta mitjançant la realització dels actes següents:
a ) La presentació de l’escrit iniciador del procediment en primera o única instància.
b ) La presentació de l’escrit iniciador de l’incident en el procés concursal.
c ) La presentació de l’escrit iniciador de la segona o superior instància del procediment principal que hagin de resoldre òrgans judicials amb seu a Catalunya.
“2. També constitueix el fet imposable de la taxa en els ordres jurisdiccionals civil i contenciós administratiu, l’emissió de segona certificació i testimoniatge de sentències i altres documents que consten en els expedients judicials dels ordres civil i contenciós administratiu.
“3. La taxa és exigible en l’àmbit territorial de Catalunya per la producció o la realització dels fets imposables descrits en els apartats 1 i 2 que tinguin lloc en els òrgans de l’Administració de justícia amb seu a Catalunya, sens perjudici de les taxes i altres tributs de caràcter estatal que es puguin exigir.
“Article 3 bis.1-2. Subjecte passiu
“És subjecte passiu de la taxa, en concepte de contribuent, qui directament o mitjançant representació, realitzi algun o alguns dels actes a què fa referència l’apartat 1 de l’article 3 bis.1-1, o sol·liciti la realització del fet imposable descrit a l’apartat 2 de l’article 3 bis.1-1. En els supòsits en què hi hagi una pluralitat de sol·licitants per a la realització d’un mateix fet imposable, s’ha de liquidar una única taxa, i queden tots ells solidàriament obligats al pagament del deute davant l’Administració.
“Article 3 bis.1-3. Exempcions i bonificacions
“1. Exempcions objectives.
“Està exempta de la taxa la presentació de sol·licitud de declaració de concurs.
“2. Exempcions subjectives.
“Resten exempts de la taxa:
“ a ) Les persones físiques.
“ b ) Les persones jurídiques que tinguin reconegut el dret a l’assistència jurídica gratuïta.
“ c ) Les entitats totalment o parcialment exemptes de l’impost sobre societats.
¨ d ) Els subjectes passius que estiguin exempts de l’impost sobre activitats econòmiques, d’acord amb la normativa reguladora de les hisendes locals.
“ e ) El Ministeri Fiscal
“3. Bonificacions.
“S’estableix una bonificació del 25 % sobre la taxa per la prestació dels serveis a què es refereix l’apartat 1 de l’article 3 bis.1-1 en el cas que la presentació dels escrits es faci per mitjans telemàtics.
“Article 3 bis.1-4. Acreditament
“1. En el supòsit a què fa referència l’apartat 1 de l’article 3 bis.1-1, l’acreditament de la taxa coincideix amb el moment de la realització dels actes que s’hi descriuen.
“2. En el supòsit a què fa referència l’apartat 2 de l’article 3 bis.1-1, l’acreditament de la taxa es produeix en el moment de formular la sol·licitud de segona certificació i testimoniatge de sentències i altres documents que consten en els expedients judicials.
“Article 3 bis.1-5. Quota
“1. És exigible la quantitat fixa que, en funció de cada tipus de procediment, es determina en la taula següent:
“En l’ordre jurisdiccional civil:
| Procediment monitori | 60 euros |
| Procediment en primera o única instància diferent del procediment monitori | 90 euros |
| Incident del procés concursal | 90 euros |
| Procediment en segona o superior instància del procediment principal que hagin de resoldre òrgans judicials amb seu a Catalunya | 120 euros |
“En l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu:
| Procediment en primera o única instància | 90 euros |
| Procediment en segona o superior instància del procediment principal que hagin de resoldre òrgans judicials amb seu a Catalunya | 120 euros |
“2. En el supòsit a què fa referència l’apartat 2 de l’article 3 bis.1-1, l’import de la quota és de 10,50 euros.
“Article 3 bis.1-6. Autoliquidació i pagament
“1. Els subjectes passius han d’autoliquidar la taxa d’acord amb el model oficial que s’estableixi i han d’ingressar l’import de la quota en el Tresor de la Generalitat mitjançant les entitats col·laboradores habilitades a aquest efecte. En els supòsits d’exempció, el model d’autoliquidació s’ha d’emplenar indicant aquesta circumstància.
“2. En els supòsits a què fa referència l’apartat 1 de l’article 3 bis.1-1, el document d’autoliquidació de la taxa, conforme al model oficial, degudament formalitzat i validat, s’ha de presentar d’acord amb el procediment i els terminis que s’estableixin reglamentàriament.
“3. En el supòsit a què fa referència l’apartat 2 de l’article 3 bis.1-1, el document d’autoliquidació de la taxa conforme al model oficial, degudament formalitzat i validat, ha d’acompanyar la sol·licitud de segona certificació o testimoniatge de sentències i altres documents que consten en els expedients judicials, la qual, si escau, s’ha d’acompanyar del document acreditatiu del reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta en el procediment corresponent.
“Article 3 bis.1-7. Gestió
“La gestió de la taxa correspon al departament competent en matèria de justícia.
“Article 3 bis.1-8. Afectació dels ingressos
Els ingressos derivats de la taxa resten afectats al finançament de les despeses en què incorri la Generalitat per al funcionament dels òrgans judicials amb seu a Catalunya i generen un crèdit a favor dels programes de l’Administració de justícia que gestiona el departament competent en aquest àmbit.
Disposicions derogatòries
Primera
Es deroga l’apartat 2 de la disposició final vuitena de la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics.
Segona
Es deixen sense efecte els models d’autoliquidació JUSS001SOLC i JUSS001COMP, aprovats per la Resolució JUS/763/2012, de 25 d'abril, per la qual s'aproven els models oficials JUS001SOLC, JUS001COMP i JUS002, d'autoliquidació de la taxa per la prestació de serveis personals i materials en l'àmbit de l'administració de l'Administració de justícia, i el model oficial JUS003, d'autoliquidació de la taxa per la utilització o l'aprofitament dels béns i drets afectes al servei de l'Administració de justícia.
Disposicions finals
Primera
-
S’autoritza la persona titular del departament competent en matèria de justícia perquè dicti els actes i les disposicions reglamentàries que es considerin necessàries per a aquestes taxes.
-
La persona titular del departament competent en matèria de justícia ha de regular el procediment i aprovar el model oficial d’autoliquidació de la taxa per la prestació de serveis personals i materials en l'àmbit de l'administració de l'Administració de justícia, el fet imposable de la qual es manifesta mitjançant la realització dels actes a què fa referència l’apartat 1 de l’article 3 bis.1-1, dins del termini de tres mesos a partir de l’endemà de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei.
Segona
La taxa per la prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’administració de l’Administració de justícia, el fet imposable de la qual es manifesta mitjançant la realització dels actes a què fa referència l’apartat 1 de l’article 3 bis.1-1, és exigible als fets imposables que es produeixin a partir de l’endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de la resolució d’aprovació del model oficial d’autoliquidació per la persona titular del departament competent en matèria de justícia.
Tercera
Aquest Decret llei entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya .
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui aplicable aquest Decret llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui el facin complir.
Barcelona, 3 de juny de 2014
Artur Mas i Gavarró
President de la Generalitat de Catalunya
Andreu Mas-Colell
Conseller d’Economia i Coneixement
Germà Gordó i Aubarell
Conseller de Justícia
