LLEI 5/2009, del 28 d'abril, dels recursos contra la qualificació negativa dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s'hagin d'inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya.
| Fecha de Entrada en Vigor | 27 de Mayo de 2009 |
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Llei |
LLEI
5/2009, del 28 d'abril, dels recursos contra la qualificació negativa dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s'hagin d'inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya.
El President
de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
L'article 147.2 de l'Estatut d'autonomia atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s'hagin d'inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya, la qual cosa, d'acord amb l'article 110 del mateix Estatut, implica que en aquest àmbit concret la Generalitat exerceix la potestat legislativa, la reglamentària i la funció executiva. L'objectiu principal d'aquesta assumpció competencial és la preservació i la protecció del dret català, objectiu que també era present en el derogat article 20.1.e de l'Estatut del 1979, tot i que per la via d'atribuir el coneixement d'aquests recursos als òrgans jurisdiccionals situats a Catalunya, és a dir, sense al·ludir de manera expressa a la competència legislativa per a fixar-ne un règim específic. Per això, la Llei 4/2005, del 8 d'abril, dels recursos contra les qualificacions dels registradors de la propietat de Catalunya, es va haver de fonamentar en la competència general en matèria de dret civil i en la relativa a les especialitats processals.
La Llei 4/2005 va significar un important pas endavant en l'assoliment de l'objectiu de la salvaguarda del dret català i en va esbossar mínimament el règim dels recursos. La pressa, però, amb què se'n va haver d'abordar la tramitació, atès que calia omplir el buit que havia generat el fet que la presidència del Tribunal Superior de Justícia es declarés incompetent per a conèixer del recurs governatiu, va portar a una regulació de mínims que es limitava a fixar els criteris que determinen les competències material i funcional i, pel que fa a la resta, optava, genèricament, per remetre's a la legislació hipotecària.
L'experiència derivada de l'aplicació pràctica de la Llei 4/2005, en els més de tres anys de vigència, ha palesat algunes insuficiències i alguns defectes que la present llei pretén esmenar. En aquest sentit, la present llei introdueix més precisió en les regles d'atribució de la competència a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques, que s'adapten millor al nou marc estatutari. Així, l'atribució a l'esmentada direcció general del coneixement dels recursos contra la qualificació del títols o les clàusules concretes en matèria de dret català deixa de tenir com a únic punt de referència que els recursos es fonamentin en una infracció de les normes del dret català i explicita que inclou també aquells altres recursos en què és la qualificació impugnada la que s'hi fonamenta.
Així mateix, el fet que, just mig any després de l'entrada en vigor de la llei catalana, el legislador estatal, per mitjà de la Llei 24/2005, del 18 de novembre, de reformes per a l'impuls a la productivitat, modifiqués, entre d'altres, els articles 66, paràgrafs primer i tercer; 324, paràgraf primer; 327, paràgrafs primer, cinquè i desè; i 328, paràgrafs primer, segon i quart, de la Llei hipotecària, relatius al recurs governatiu, va plantejar dubtes als operadors jurídics sobre si la modificació afectava la regulació catalana que s'acabava d'aprovar o, en altres paraules, sobre si la remissió que aquesta feia a la Llei hipotecària tenia caràcter estàtic o dinàmic. Els dubtes van haver d'ésser inicialment resolts, en via de recurs, per la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques, que va entendre que la remissió era de caràcter dinàmic, criteri que la present llei també considera adequat. Hom entén que el manteniment d'una tramitació dels recursos contra la qualificació dels registradors tan homogènia com sigui possible, és a dir, amb independència de quin sigui l'òrgan que en té la competència funcional, facilita l'actuació dels operadors jurídics i, sobretot, garanteix la seguretat jurídica preventiva amb relació als drets i les titularitats objecte de la inscripció en el registre. Aquesta és la raó per la qual la present llei manté la tècnica de la remissió genèrica, oberta i de caràcter dinàmic a la legislació hipotecària i a les altres normes reguladores del recurs sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català, sens perjudici, naturalment, de la fixació d'unes especificitats pròpies i fent-ne les adaptacions pertinents.
Una d'aquestes especificitats, la més destacable, és que el recurs governatiu es configura com a necessàriament previ a la via judicial. El fet que tots els recursos hagin d'ésser resolts, en primer lloc, per la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques ha de permetre assolir, en aquesta instància administrativa, una doctrina uniforme sobre les qualificacions dels registradors relatives al dret català. Aquesta uniformitat és especialment convenient en uns moments en què el desenvolupament legislatiu del dret català és ingent. És per això que hom continua considerant especialment convenient, com feia constar el preàmbul de la Llei 4/2005, que la impugnació judicial estigui centralitzada en un únic òrgan judicial, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i no pas dispersa en els diferents jutjats de primera instància. Ara bé, perquè això arribi a ésser efectiu cal que ho estableixi una llei orgànica.
Aquesta llei fixa també el procediment que s'ha de seguir a l'hora de decidir elevar el recurs a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques, procediment que s'assenta sobre la base que les indicacions que facin els recurrents sobre la competència per a resoldre no vinculen els registradors. Tot això, en el marc del principi de cooperació entre administracions com a essència del model d'organització territorial de l'estat autonòmic, principi que es tradueix en el deure recíproc de suport i lleialtat institucionals. Igualment, en cas que hi hagi diversos recurrents i un fonamenti el recurs en una norma del dret català i un altre no, aquesta llei opta pel principi d'unitat del recurs i n'atribueix el coneixement a la mateixa Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques. Pel que fa a la formació de l'expedient, es reforça també la utilitat de l'informe dels registradors, tot precisant que pot anar més enllà de la simple ordenació dels actes del procediment administratiu i, per tant, que pot aclarir succintament les qüestions que calgui, sense introduir, però, nous arguments ni causar indefensió al recurrent.
D'altra banda, s'estableix que els registradors han de donar trasllat del recurs, segons que correspongui, als notaris, a l'autoritat judicial o als funcionaris que hagin expedit el títol, si no són els recurrents, i també als titulars dels drets reals presentats, inscrits, anotats o que constin per nota al marge en el registre i puguin resultar perjudicats per la resolució, sense que es pugui estendre a altres persones. Igualment, si la qualificació negativa es fonamenta en la manca del consentiment d'una persona o en la manca d'una llicència o d'una autorització administrativa, la interposició del recurs també s'ha de notificar a aquella persona i, si escau, a l'autoritat o l'organisme competents. Cal tenir en compte, en qualsevol cas, que en aquest procediment administratiu només es decideix sobre la procedència de la pràctica d'un assentament i, per tant, que els tercers mantenen intacta la possibilitat d'exercir les accions que estimin pertinents per a la defensa de llurs drets.
Aquesta llei esvaeix els dubtes que s'havien suscitat sobre l'execució de les resolucions estimatòries de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques, tot aclarint que, perquè els registradors les compleixin, cal que els interessats aportin al registre els documents de què es tracti. Amb relació a la legitimació de notaris i registradors per a recórrer contra les resolucions d'aquest òrgan directiu, aquesta llei també aclareix que només ho poden fer en els mateixos termes que estableix la Llei hipotecària. Això és així perquè es parteix de la base que l'esmentada direcció general s'assimila plenament a la Direcció General dels Registres i del Notariat, i que els criteris de legitimació no es veuen alterats per la manca de dependència jeràrquica.
Finalment, s'ha considerat convenient establir una doble via de consultes a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques. La primera es refereix a les consultes relacionades amb la interpretació d'aquesta llei procedimental, les quals competeixen només als registradors, com a funcionaris encarregats de la tramitació de l'expedient; la segona possibilita que el Col·legi de Notaris de Catalunya i el Deganat Autonòmic del Col·legi de Registradors de la Propietat i Mercantils puguin adreçar consultes, relatives al dret català substantiu, a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques i que aquesta les hagi de respondre, en aquest cas amb caràcter vinculant per a tots els notaris i registradors.
Objecte
Aquesta llei regula el règim dels recursos contra la qualificació negativa dels títols o de llurs clàusules concretes que s'hagin d'inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya, sempre que les qualificacions impugnades o els recursos es fonamentin, de manera exclusiva o juntament amb altres motius, en normes del dret català o en llur infracció.
Recurs governatiu
-
Els recursos contra les qualificacions negatives dels registradors a què fa referència l'article 1 s'han d'interposar davant la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques, en la forma i segons els tràmits que estableixen aquesta llei, la Llei hipotecària i les normes reguladores del Registre Mercantil i del Registre de Béns Mobles.
-
La Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques és assessorada per una comissió formada, com a mínim, per un notari o notària, un registrador o registradora de la propietat, un catedràtic o catedràtica d'universitat i un lletrat o lletrada de reconegut prestigi, nomenats pel conseller o consellera de Justícia a proposta de l'Observatori de Dret Privat de Catalunya. L'ampliació del nombre d'integrants d'aquesta comissió s'ha de fer sempre amb persones de les dites qualificacions professionals.
Procediment
-
La legitimació per a interposar els recursos que estableix aquesta llei, la forma d'intervenció, el contingut, els terminis de presentació i la tramitació són els que fixa la Llei hipotecària, les referències de la qual a la Direcció General dels Registres i del Notariat s'entén que es fan a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques.
-
El recurs interposat davant la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques s'ha de presentar al registre competent per a practicar la inscripció del títol o de la clàusula qualificats, en qualsevol dels registres i oficines que estableix la Llei de l'Estat 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, o en qualsevol altre registre de la propietat, per tal que es trameti al registre que va qualificar. S'hi aplica el que la Llei hipotecària estableix en matèria de pròrroga de l'assentament de presentació.
-
Si la persona que presenta el recurs al registre l'interposa davant la Direcció General dels Registres i del Notariat, i el registrador o registradora, mantenint la qualificació, entén que, en aplicació de l'article 1, és competent la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques, ha de formar expedient en els termes establerts legalment i l'ha d'elevar a aquesta darrera amb l'advertiment exprés d'aquell fet. La Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques ho ha de comunicar sense retard al Ministeri de Justícia perquè en prengui coneixement.
-
Si diversos interessats opten per interposar cadascun un recurs governatiu i almenys un es basa en normes del dret català o en llur infracció, la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques ha de substanciar tots el recursos, inclosos els que no al·leguin la infracció d'una norma del dret català, en una sola peça i els ha de resoldre acumuladament.
-
El registrador o registradora ha de donar trasllat del recurs, segons que correspongui, al notari o notària, a l'autoritat judicial o al funcionari o funcionària que hagi expedit el títol, si no són els recurrents, i també als titulars dels drets reals presentats, inscrits, anotats o que constin per nota al marge en el registre i puguin resultar perjudicats per la resolució. Si la qualificació negativa es fonamenta en la manca d'una llicència o d'una autorització de qualsevol autoritat o organisme públic o en la manca del consentiment d'una persona, el registrador o registradora ha de notificar a l'autoritat, l'organisme o la persona esmentats la interposició del recurs. El trasllat del recurs interposat s'ha de fer en un termini de cinc dies perquè els receptors, en un termini de deu dies a comptar del dia en què el reben, al·leguin el que creguin convenient en defensa de llurs interessos.
-
En l'informe que s'ha d'adjuntar a l'expedient el registrador o registradora pot aclarir succintament les qüestions que calgui i completar els motius al·legats en la nota de qualificació, sense introduir, però, nous arguments ni, en cap cas, causar indefensió als recurrents.
-
La Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques ha de resoldre, en primer lloc i en el termini d'un mes, sobre la seva pròpia competència. Si es considera competent, ha de resoldre el recurs en el termini de tres mesos a comptar del dia en què va entrar en el registre. Si es considera incompetent, ha de trametre l'expedient al Ministeri de Justícia i ha de comunicar aquesta circumstància al registrador o registradora. La no-resolució expressa del recurs en el dit termini té els efectes de la desestimació.
Impugnació de les resolucions de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques
-
Les resolucions expresses o presumptes de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques en matèria de recursos contra la qualificació negativa dels registradors es poden impugnar davant els òrgans jurisdiccionals competents. La demanda d'impugnació s'ha d'anunciar prèviament a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques, la qual n'ha de donar trasllat al registre competent.
-
La legitimació, les exclusions i les restriccions per a impugnar les resolucions de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques, el termini per a interposar la demanda i la forma de comparèixer els interessats en les actuacions judicials es regeixen pel que estableix la Llei hipotecària.
Publicitat
-
Les resolucions de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques s'han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
-
Les sentències dictades en els procediments judicials que anul·len les resolucions impugnades s'han de publicar, un cop esdevenen fermes, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
-
La Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques ha de donar la màxima difusió a les resolucions i les sentències pels mitjans que consideri més adequats.
Executivitat de les resolucions
-
Si la resolució de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques és estimatòria, els registradors han de practicar els assentaments en els termes que resultin de la mateixa resolució, encara que aquesta no ho ordeni de manera expressa, però cal que els interessats aportin al registre el document de què es tracti.
-
Si la resolució de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques no és ferma, els registradors han de practicar l'anotació preventiva d'acord amb la Llei hipotecària.
-
Si, una vegada transcorreguts dos mesos des de la pràctica de l'anotació preventiva, no consta en el registre que s'hagi impugnat judicialment la resolució, els registradors converteixen d'ofici aquesta anotació en el corresponent assentament definitiu.
Consultes
-
El Col·legi de Notaris de Catalunya i el Deganat Autonòmic del Col·legi de Registradors de la Propietat i Mercantils poden elevar consultes a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques respecte a actes o negocis relatius al dret català que siguin susceptibles d'inscripció en els registres situats a Catalunya.
-
Les respostes a les consultes fetes d'acord amb el que estableix l'apartat 1 són vinculants per a tots els notaris i registradors de la propietat i mercantils, els quals han d'ajustar la interpretació i l'aplicació que facin del dret català al contingut de les dites respostes. La Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques ha de donar publicitat i la màxima difusió a aquestes respostes pels mitjans que consideri més adequats.
-
Els registradors poden consultar directament a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques els dubtes relacionats amb la interpretació i l'aplicació d'aquesta llei. En cap cas no poden fer consultes sobre les matèries o les qüestions subjectes a llur qualificació.
Disposicions addicionals
Primera
Còmput dels terminis
El còmput dels terminis que fixa aquesta llei s'ha de fer d'acord amb el que estableix la Llei de l'Estat 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, del 13 de gener.
Segona
Competència de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques
La competència que aquesta llei atribueix a la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques s'entén que s'atribueix a aquesta o al centre directiu de la Generalitat que tingui atribuïda la competència per raó de la matèria en el moment en què s'interposa el recurs.
Disposició transitòria
Publicitat de les sentències
El que estableix l'article 5.2 sobre la publicació de les sentències dictades en procediments judicials que anul·len les resolucions de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques s'aplica a les sentències dictades després de l'entrada en vigor d'aquesta llei, encara que el procediment s'hagi iniciat abans.
Disposició derogatòria
Es deroga la Llei 4/2005, del 8 d'abril, dels recursos contra les qualificacions dels registradors de la propietat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 28 d'abril de 2009
José Montilla i Aguilera
President de la Generalitat de Catalunya
Montserrat Tura i Camafreita
Consellera de Justícia
