DECRET 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del Codi d'accessibilitat.
| Sección | Concursos i Anuncis |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del Codi d'accessibilitat.
NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC.
La Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, modificada pel Decret legislatiu 6/1994, de 13 de juliol, disposa que el Govern de la Generalitat haurà d'aprovar un Codi d'accessibilitat que refongui totes les normes dictades en la matèria i, alhora, faculta el mateix Govern i els consellers competents per efectuar el desplegament reglamentari.
Per raons tècniques i d'eficàcia, s'ha considerat convenient unificar refosa i desplegament en una sola norma, la qual cosa facilita també la tasca dels operadors jurídics i professionals i reforça les garanties dels sectors afectats respecte a l'aplicació de la norma, aclarint i ordenant un conjunt de disposicions de diversa índole, disperses i, de vegades, difícils d'harmonitzar.
El projecte s'ha estructurat seguint parcialment la sistemàtica de la Llei 20/1991, però incorporant-hi, a més, altres aspectes poc desenvolupats en aquesta. El Decret es compon d'onze capítols, tres disposicions addicionals, dues disposicions derogatòries, una disposició transitòria i dues disposicions finals. Juntament amb aquesta part dispositiva, el Decret opta per detallar els aspectes més tècnics de la disposició en diversos annexos.
El capítol primer, sota la denominació de Disposicions directives, recull un conjunt de conceptes generals necessaris per a la concreció i delimitació de les normes que després es despleguen. Els capítols segon, tercer i quart contenen les disposicions sobre els diferents tipus de barreres arquitectòniques, les urbanístiques, les de l'edificació i les del transport. Aquests capítols es complementen amb els corresponents annexos, que detallen les especificacions tècniques aplicables.
Les barreres a la comunicació, els criteris d'actuació de les quals es recullen al capítol 5, mereixen una consideració especial, ja que respecte a elles es refon i es desenvolupa un dels aspectes més innovadors de la Llei, on es concreta el seu vessant de promoció de l'accessibilitat.
El capítol 6 refon les normes dictades sobre la targeta d'aparcament per a vehicles que portin persones amb disminució, tot i que modifica determinats aspectes de procediment. Per la seva banda, el capítol 7 regula l'acció de foment en matèria d'accessibilitat i supressió de barreres i, obeint el mandat parlamentari, crea el fons per a la supressió de barreres arquitectòniques i la dotació d'ajudes tècniques.
El capítol 8 es dedica a les mesures de control i seguiment, que s'efectuarà, mitjançant el conjunt d'actuacions que el Decret regula, per les diferents administracions públiques segons l'àmbit de les respectives competències. El capítol 9, per la seva part, refon totes les normes existents sobre els òrgans de participació dels diversos sectors implicats o afectats, tant públics com privats, en els diversos àmbits en què es desenvolupen les actuacions en matèria d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.
Els darrers capítols regulen la simbologia i el règim sancionador. El símbol internacional d'accessibilitat es recull al capítol 10, que es complementa amb un annex descriptiu. Finalment, el capítol 11 regula el règim sancionador d'acord amb els principis de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i també amb el que estableix el Decret legislatiu 6/1994, de 13 de juliol, aprovat en virtut de l'habilitació efectuada per la Llei 2/1994, de 24 de març, de bases de delegació en el Govern per a l'adequació de les lleis de Catalunya a l'esmentada Llei 30/1992, i d'acord també amb el Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador d'aplicació als àmbits de competència de la Generalitat.
Per tant, amb els informes del Consell General de Serveis Socials, del Consell Sectorial d'Atenció a Persones amb Disminució, de la Comissió de Govern Local, del Consell per a la Promoció de l'Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques i vist el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, en aplicació de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, a proposta dels consellers de Benestar Social i de Política Territorial i Obres Públiques i d'acord amb el Govern,
Decreto:
Capítol 1. Disposicions directives
En aplicació de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, és objecte d'aquest Reglament el desplegament d'aquesta, així com l'aprovació de la refosa de les normes reglamentàries dictades per garantir a les persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació l'accessibilitat i la utilització dels béns i serveis de la societat i també promoure la utilització d'ajudes tècniques adequades que permetin millorar la qualitat de vida d'aquestes persones, mitjançant l'establiment de les mesures de foment i de control en el compliment de la normativa adreçada a suprimir i evitar qualsevol tipus de barrera o obstacle físic o sensorial.
Àmbit d'aplicació El que disposa aquest Reglament és d'aplicació a les actuacions que es realitzin a Catalunya en matèria d'urbanisme, edificació, transport i comunicació, per qualsevol persona, sigui individual o física o bé jurídica, pública o privada.
Persona amb limitacions o mobilitat reduïda
3.1 S'entén per persona amb limitacions aquella que temporalment o permanentment té limitada la capacitat d'utilitzar el medi o relacionar-s'hi.
3.2 S'entén per persona amb mobilitat reduïda aquella que té limitada temporalment o permanent la possibilitat de desplaçar-se.
Barreres arquitectòniques
4.1 Als efectes d'aquest Reglament, s'entenen per barreres arquitectòniques tots aquells impediments, traves o obstacles físics que limiten o impedeixen la llibertat de moviment de les persones.
4.2 Les barreres arquitectòniques es classifiquen en:
Barreres arquitectòniques urbanístiques (BAU). Són aquelles que es troben a les vies i als espais lliures d'ús públic.
Barreres arquitectòniques en l'edificació pública o privada (BAE). Són aquelles que es troben a l'interior dels edificis o en el seu accés.
Barreres arquitectòniques en els transports (BAT). Són les que es troben en el transport.
Barreres en la comunicació
5.1 De conformitat amb el que estableix l'article 3 de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, constitueixen barreres en la comunicació als efectes d'aquest Reglament tots aquells impediments per a l'expressió i la recepció de missatges, sigui per comunicació directa o a través dels mitjans de comunicació, siguin o no de masses.
5.2 Als efectes d'aquest Reglament, s'ha d'entendre com a mitjans de comunicació tant aquells que tenen per finalitat la comunicació personal individualitzada, com telèfon, telègraf, fax o qualsevol altre mitjà o instrument electrònic, informàtic o telemàtic, com aquells que tenen per finalitat la comunicació de masses, com premsa, ràdio, televisió i altres.
De l'accessibilitat
6.1 Als efectes d'aquesta disposició, s'entén per accessibilitat la característica de l'urbanisme, l'edificació, el transport o els mitjans de comunicació que permet a qualsevol persona la seva utilització.
6.2 Als efectes de l'accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques en l'edificació, es consideren tres tipus d'espais, instal·lacions o serveis en funció del seu nivell d'accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda: els adaptats, els practicables i els convertibles.
La tipologia esmentada s'aplicarà també en l'urbanisme i en el transport.
6.3 Un espai, una instal·lació o un servei es considera adaptat si s'ajusta als requeriments funcionals i dimensionals que garanteixen la seva utilització autònoma i amb comoditat per les persones amb mobilitat reduïda o qualsevulla altra limitació.
6.4 Un espai, una instal·lació o un servei es considera practicable quan, sense ajustar-se a tots els requeriments abans esmentats, això no n'impedeix la utilització de forma autònoma per les persones amb mobilitat reduïda o qualsevulla altra limitació.
6.5 Un espai, una instal·lació o un servei és convertible quan, mitjançant modificacions d'escassa entitat i baix cost que no afectin la seva configuració essencial, pot transformar-se, almenys, en practicable.
Vies i espais lliures d'ús públic
7.1 Es consideren vies i espais lliures d'ús públic als efectes de barreres arquitectòniques urbanístiques i en l'àmbit d'aplicació d'aquest Reglament: Els que formen part del domini públic i són destinats a l'ús o al servei públic.
Els que formen part de béns de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba