ACORD del 23 de febrer de 2016, relatiu al Tribunal de Recursos Contractuals del Parlament de Catalunya (exp. 395-00008/11).
Sección | Disposicions Generals |
Emisor | Parlament de Catalunya |
Rango de Ley | Acord |
Exposició de motius
L'entrada en vigor de la Llei de l'Estat 34/2010, del 5 d'agost, de modificació de les lleis 30/2007, del 30 d'octubre, de contractes del sector públic, 31/2007, del 30 d'octubre, sobre procediments de contractació en els sectors de l'aigua, l'energia, els transports i els serveis postals, i 29/1998, del 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, per a l'adaptació a la normativa comunitària de les dues primeres, produïda el 5 de setembre de 2010, va modificar substancialment el règim jurídic de la contractació pública per a adaptar-lo a la Directiva 89/665/CEE, anomenada Directiva de recursos, i a les seves modificacions posteriors.
Aquesta modificació, a més d'afectar aspectes generals del procediment licitatori, va comportar –sobretot per a les contractacions protegides pels llindars de la Unió Europea, o harmonitzades, i per a determinats contractes de servei– dues novetats importants: d'una banda, la creació d'un nou sistema d'impugnacions en matèria contractual amb la incorporació del recurs especial i de la qüestió de nul·litat, i d'una altra, l'obligatorietat d'atribuir el coneixement i la resolució d'aquestes impugnacions a un òrgan especialitzat i independent amb relació a l'òrgan adjudicador del contracte.
Posteriorment, l'aprovació del Reial decret legislatiu 3/2011, del 14 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la llei de contractes del sector públic (TRLCSP) va harmonitzar i regularitzar les disposicions en matèria de contractació contingudes en les diferents normes amb rang de llei, i va afectar també les relatives a la creació d'aquest nou òrgan i les seves competències.
En aquest sentit, mentre l'article 41.1 del TRLCSP crea en l'àmbit de l'Administració General de l'Estat el Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals i n'estableix la naturalesa, la composició i el funcionament, l'article 41.3 fa possible que tant les administracions autonòmiques com les assemblees legislatives autonòmiques creïn per mitjà de llurs normes respectives un òrgan independent competent per a resoldre els recursos especials.
En l'àmbit de l'Administració de la Generalitat, la disposició addicional quarta de la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres va crear l'Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya com a òrgan administratiu especialitzat que actua amb plena independència funcional en l'exercici de les seves competències. Aquest òrgan, adscrit al Departament de la Presidència, és competent per a pronunciar-se sobre les qüestions i els recursos en matèria de contractació pública promoguts per l'Administració de la Generalitat i per les entitats i els organismes que en depenen, sempre que tinguin la consideració de poders adjudicadors.
En aquest context i en la condició que té el Parlament de Catalunya de poder...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba