DECRET 188/2009, de 9 de desembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a l'Excel·lentíssim Senyor Jordi Solé Tura.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET
188/2009, de 9 de desembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a l'Excel·lentíssim Senyor Jordi Solé Tura.
El Govern de Catalunya, amb la concessió a títol pòstum de la Medalla d'Or de la Generalitat a l'Excel·lentíssim Senyor Jordi Solé Tura, fa un acte de reconeixement a tota una vida dedicada apassionadament a la política i guiada per l'ideal cívic de construir un marc estable de convivència lliure i democràtica.
Nascut a Mollet del Vallès l'any 1930, Jordi Solé Tura va voler dotar-se d'una sòlida formació, guanyada i construïda amb un gran afany de superació, que li va obrir les portes a una brillant carrera universitària en l'àmbit del dret constitucional i de la ciència política.
Simultàniament al seu progrés acadèmic, va assumir un profund compromís polític que el va portar, en plena clandestinitat, a participar en la resistència antifranquista dins del Partit Socialista Unificat de Catalunya. Aquest compromís polític va interferir sovint en la seva activitat acadèmica, fins al punt d'haver-se d'exiliar entre els anys 1960 i 1965, o de patir represàlies polítiques més endavant, amb detencions diverses i una estada a la presó amb motiu de l'estat d'excepció de 1969.
El compromís polític de Jordi Solé Tura superà totes aquestes circumstàncies adverses, així com d'altres pròpies de la vida política interna del comunisme català i espanyol, amb l'optimisme de la voluntat sense cap ombra de ressentiment. Va reprendre la seva activitat política el 1969 amb la fundació del grup Bandera Roja i amb la posterior reincorporació al PSUC, on fou un dels principals referents de l'eurocomunisme, i va esdevenir un dels polítics cridats a jugar un paper de primer ordre en el procés de la Transició democràtica.
Així, el 1977 va ser elegir diputat al Congrés per Barcelona en la primera legislatura democràtica, en la qual va convertir-se en un dels set ponents encarregats d'elaborar la nova Constitució espanyola. Jordi Solé Tura comparteix amb la resta de ponents constitucionals el mèrit d'haver fet possible l'acord que ha donat pas al període més llarg i fructífer de convivència democràtica de la història d'Espanya. Un consens al qual Solé Tura va incorporar la seva visió oberta i progressista de la democràcia i de l'autonomia, modulada amb el realisme après de les lliçons de la frustrant història del constitucionalisme espanyol. Amb aquest mateix esperit participà en la redacció de l'avantprojecte de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba