DECRET 25/2012, de 6 de març, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al senyor Antoni Maria Badia i Margarit.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Decret |
Amb la concessió de la Medalla d’Or a Antoni Maria Badia i Margarit, la Generalitat de Catalunya vol honorar un dels nostres lingüistes de referència, autor d’una àmplia obra de recerca que ha contribuït a la projecció del país en prestigiosos àmbits acadèmics internacionals.
Antoni Maria Badia i Margarit va néixer l’any 1920 a Barcelona. Estudià inicialment a la Mútua Escolar Blanquerna, dirigida per Alexandre Galí, que li va infondre la preocupació pel llenguatge. Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona (1943), també es formà als Estudis Universitaris Catalans.
El 1948 esdevingué catedràtic de gramàtica històrica de la llengua espanyola a la Universitat de Barcelona, i el 1977, de gramàtica històrica catalana. La seva rellevant activitat acadèmica ha contribuït a la formació d’una escola d’investigadors.
El professor Badia i Margarit ha fet recerca en l’àmbit de la lingüística històrica, sobretot catalana: ha tractat de temes morfològics, sintàctics, fonètics, semàntics i més generals. I s’ha dedicat a la dialectologia, primer de la llengua aragonesa i després de la catalana. Especialitzat en geografia lingüística, participà intensament en les tasques inicials de l’elaboració d’un Atles lingüístic del domini català. L’onomàstica ha estat un altre dels seus centres d’interès, amb especial atenció als elements botànics de la toponímia.
També cal destacar els seus treballs de lingüística estructural. La comparatística, la història de la lingüística, les relacions del català amb les llengües veïnes i alguns aspectes de sociologia lingüística han estat igualment objecte de la seva recerca i són parcialment recollits a Llengua i cultura als Països Catalans (1964). Des del punt de vista sociolingüístic, La llengua dels barcelonins (1969) és la seva obra més rellevant, amb repercussions generals dins la romanística.
Són importants, a més, dues obres de síntesi en castellà, Gramática histórica catalana (1951) i Gramática catalana (1962). I cal esmentar títols com La llengua catalana ahir i avui (1973), Ciència i passió dins la cultura catalana (1977), La formació de la llengua catalana. Assaig d’interpretació històrica (1981) o Llengua i poder (1986). El 1994 publicà la seva valuosa Gramàtica de la llengua catalana. Descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica.
Ha estat responsable de l’equip català de PatRom (Patronymica...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba