DECRET 200/2005, de 27 de setembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al senyor Gregorio López Raimundo.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament D'Indústria, Comerç i Turisme |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET
200/2005, de 27 de setembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al senyor Gregorio López Raimundo.
Amb la concessió de la Medalla d'Or al senyor Gregorio López Raimundo, la Generalitat de Catalunya vol manifestar el màxim reconeixement a la seva llarga i meritòria trajectòria política com a lluitador antifranquista.
Gregorio López Raimundo ha estat durant molts anys el més destacat dirigent del Partit Socialista Unificat de Catalunya, el PSUC, un dels partits nacionals catalans de més gran protagonisme en la lluita per les llibertats durant la dictadura del general Franco i en els anys inicials de la construcció del nou marc democràtic i autonòmic català.
Moltes són les raons que avalen aquest reconeixent. En primer lloc, Gregorio López Raimundo representa els milers i milers de treballadors que, vinguts a Catalunya al llarg del segle XX a la recerca de treball, s'arrelaren profundament al nostre país. Nascut a Tauste, a l'Aragó, el 1914, de jove es traslladà a Catalunya amb la seva família i ben aviat s'incorporà a la vida social, sindical i política del país que l'acollia. I en segon lloc, i sobretot, perquè Gregorio López Raimundo ha esmerçat bona part de la seva vida en la lluita per la democràcia, l'autonomia i la transformació social del nostre país. El seu compromís polític s'inicià durant la Guerra Civil, de 1936-1939, com a militant de les Joventuts Socialistes Unificades, com a combatent al front i com a activista a la rereguarda, en defensa de la legalitat republicana.
El 1939 fou un dels milers i milers d'exiliats i hagué de viure desplaçat, com a refugiat polític, a França, Mèxic i Colòmbia. Coherent amb el seu compromís polític, va tenir el coratge de dir no al franquisme i de proclamar que calia resistir i lluitar contra la dictadura. Per això, l'any 1947, prengué l'arriscada opció de tornar a Catalunya i actuar en la clandestinitat com a responsable de l'organització de l'interior del PSUC. Quatre anys després, el 1951, fou detingut i torturat per la policia franquista. Mercè a una àmplia campanya de solidaritat d'abast internacional s'aconseguí evitar que fos condemnat a mort en el consell de guerra al qual fou sotmès.
Beneficiat per un indult, fou expulsat del país el 1954 i reprengué la vida d'exiliat a França. Des de principis del 1960 retornà a la vida clandestina i des de llavors, i fins a l'octubre del 1976, va realitzar llargues i regulars estades a Catalunya on...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba