DECRET 189/2007, de 4 de setembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al Molt Honorable Senyor Jordi Pujol i Soley.
| Sección | Disposicions Generals |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET
189/2007, de 4 de setembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al Molt Honorable Senyor Jordi Pujol i Soley.
Amb aquesta distinció al Molt Honorable Senyor Jordi Pujol i Soley, la Generalitat de Catalunya vol fer un acte de just reconeixement a una de les personalitats més rellevants de la història de la Catalunya del segle XX.
Nascut a Barcelona el 9 de juny de 1930, Jordi Pujol i Soley ha estat president de la Generalitat de Catalunya durant 23 anys ininterromputs. La seva trajectòria personal i política troba el seu punt culminant en aquest període, però el transcendeix a bastament per configurar-se com un dels pares fundadors del catalanisme de la segona meitat del segle XX.
La seva dilatada trajectòria ha estat marcada per una obsessió: la reconstrucció nacional de Catalunya, després de la desfeta de la Guerra Civil, de l'anihilació de les nostres institucions d'autogovern i de l'intent d'anihilar la nostra identitat nacional, cultural i lingüística.
De ben jove adquireix un compromís de servei a Catalunya que mantindrà i renovarà fins avui dia, amb una profunda coherència, una obstinada tenacitat, un insaciable afany de coneixement i una desvetllada intel·ligència que li permetran fer compatibles l'idealisme dels principis amb el realisme imprescindible de l'home d'acció.
Doctor en medicina per la Universitat de Barcelona, des de 1946 va ser actiu en la lluita per la democràcia i la defensa de la llengua, la cultura i la identitat catalanes. Fidel a aquest objectiu, Jordi Pujol va forjar la seva personalitat en la dura escola de la resistència catalanista a la dictadura franquista, guiat pel mestratge exigent de Raimon Galí, en contacte amb intel·ligències lúcides com Jaume Vicens Vives, Josep Benet i Joan Triadú, i obert a la influència dels corrents personalistes de l'Europa de la postguerra. La seva activitat el va portar a ser detingut l'any 1960 i condemnat a presó.
Des de l'any 1964 al 1974, canalitza la seva passió política a través de les accions en el camp cultural, econòmic i social, sempre orientades a enfortir la personalitat de Catalunya i els seus senyals d'identitat nacional. Tota aquesta activitat forja en ell un posicionament ideològic fortament impregnat de pensament nacionalista que difon a través de diverses publicacions.
Durant els anys setanta comença a fer política activa amb vistes a constituir un gran espai polític que englobi sectors liberals i de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba