DECRET 55/1992, de 10 de febrer, pel qual s'atribueixen competències al Departament de Política Territorial i Obres Públiques en la zona de servitud de protecció de la Llei de costes.
| Sección | Concursos i Anuncis |
| Emisor | Departament de Politica Territorial i Obres Publiques |
| Rango de Ley | Decret |
NOTA. En aquest text s'han introduït les modificacions que estableix el Decret 186/1994.
La Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, subjecta a autorització administrativa els usos permesos en la zona de servitud de protecció.
La Sentència del Tribunal Constitucional de 4 de juliol de 1991 declara inconstitucionals diversos preceptes de la Llei de costes i, en concret, l'article 26.1, en la mesura que atribuïa a l'Administració de l'Estat la competència per atorgar les autoritzacions esmentades.
De conformitat amb la distribució de competències que resulta del bloc de la constitucionalitat, cal precisar els òrgans de la Generalitat de Catalunya a què correspon exercir la potestat que autoritza els usos permesos en la zona de servitud de protecció en el litoral de Catalunya, i vetllar per la seva tutela, en els termes que estableix la doctrina del Tribunal Constitucional.
Per tant, a proposta del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, i d'acord amb el Govern,
Decreto:
Els usos permesos per la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, en la zona de servitud de protecció corresponent al litoral de Catalunya, estan subjectes a autorització del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Les sol·licituds d'autorització es presentaran a la Direcció General de Ports i Costes per triplicat, acompanyades de la documentació següent:
-
Projecte bàsic de les obres o instal·lacions.
-
Certificat urbanístic on s'especifiqui la data d'aprovació del planejament vigent, la classificació del sòl, l'estat d'execució, els usos permesos i, si s'escau, les llicències urbanístiques atorgades.
-
Plànol de l'atermenament corresponent efectuat per l'òrgan competent de l'Administració de l'Estat.
3.1 L'òrgan que instrueix l'expedient podrà sol·licitar informe a l'Administració de l'Estat, d'acord amb l'article 116 de la Llei de costes. 3.2 La resolució de l'expedient correspon al director general de Ports i Costes. 3.3 El termini màxim per resoldre és de sis mesos a comptar des de la data de presentació de la sol·licitud, transcorregut el qual sens que s'hagi dictat resolució expressa s'entendrà desestimada la petició. 3.4 Contra la resolució expressa o presumpta es pot interposar recurs ordinari en el termini d'un mes davant el conseller de Política...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba