ORDRE JUS/535/2010, de 12 de novembre, per la qual s'aprova l'aplicació corresponent a l'automatització dels procediments tramitats per les comissions d'assistència jurídica gratuïta.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Justícia |
| Rango de Ley | Ordre |
ORDRE
JUS/535/2010, de 12 de novembre, per la qual s'aprova l'aplicació corresponent a l'automatització dels procediments tramitats per les comissions d'assistència jurídica gratuïta.
El procediment de tramitació de les sol·licituds d'assistència jurídica gratuïta a Catalunya l'estableixen els articles de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta, que són d'aplicació a tot l'Estat, els articles 16, 20, 27, 33, 34 i 35 del Reglament d'assistència jurídica gratuïta, aprovat pel Reial decret 996/2003, de 25 de juliol, i el Decret 252/1996, de 5 de juliol, de creació de les comissions d'assistència jurídica gratuïta, de regulació del procediment per al reconeixement del dret d'assistència jurídica gratuïta i de la subvenció per a les actuacions professionals dels advocats i procuradors dels tribunals, així com altres disposicions que despleguen les anteriors normes.
L'article 45 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, determina que les administracions públiques han d'impulsar la utilització i l'aplicació de les tècniques i mitjans electrònics, informàtics i telemàtics per dur a terme la seva activitat i exercir les seves competències, amb les limitacions que estableixen la Constitució i les lleis a la utilització d'aquests mitjans.
La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents, i, en concret, el seu article 5, obliga les administracions públiques a promoure d'una manera activa l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per tal de garantir que el tractament de la documentació, en tots els seus aspectes de gestió documental, preservació i difusió dels documents, compleixi la finalitat de posar-los a l'abast de les persones usuàries.
La Llei 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrònica, regula els requisits d'aquesta signatura electrònica en relació a la documentació en suport informàtic, i la dota de la necessària autenticitat i integritat. Aquesta Llei també ofereix cobertura per al subministrament de certificats de signatura electrònica i l'ús dels emesos per terceres persones, quan acreditin el compliment dels requisits legalment establerts. La signatura electrònica té un paper essencial en la realització dels tràmits que conformen l'expedient electrònic de tot procediment administratiu, incloent-hi la sol·licitud, la documentació aportada, el rebut de confirmació del registre telemàtic, els actes d'instrucció del procediment o la notificació, entre d'altres.
La Llei 11/2007, de 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, regula el règim jurídic de l'administració electrònica i conté diferents previsions relatives a la signatura electrònica com a instrument d'identificació i autenticació tant dels ciutadans com dels òrgans administratius en l'exercici de les seves competències. A més, estableix els criteris que s'han de seguir en la gestió electrònica i regula la iniciació, la instrucció i la terminació de procediments administratius per mitjans electrònics.
En l'àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya, el Decret 56/2009, de 7 d'abril, per a l'impuls i el desplegament dels mitjans electrònics a l'Administració de la Generalitat, estableix els elements necessaris per a l'ordenació, l'impuls i el desenvolupament de serveis a la ciutadania per mitjans electrònics, amb la finalitat de millorar l'eficiència i l'eficàcia internes i, en conseqüència, el servei que es presta. L'aplicació de mitjans electrònics ha de servir per revisar els procediments i serveis i, si escau, per reduir la càrrega documental de la persona interessada i els terminis de resolució.
L'article 14 del Decret 56/2009, de 7 d'abril, estableix que els òrgans col·legiats d'aquesta Administració impulsen la incorporació dels mitjans electrònics en les seves actuacions i que les actuacions de les persones membres dels òrgans col·legiats es poden fer per mitjans electrònics d'acord amb les seves normes de funcionament, sempre que se'n garanteixin la identitat, l'autenticació i la integritat i, si escau, el compliment del quòrum d'assistència.
L'article 34 del Decret esmentat determina que l'Administració de la Generalitat ha d'impulsar l'automatització dels processos que per les seves característiques i per raons d'eficiència ho justifiquin, sense que no es produeixi cap reducció de garanties de l'administrat o l'administrada i, si escau, determinant l'òrgan responsable a l'efecte d'impugnació.
En aquest sentit la disposició addicional sisena del Decret 56/2009, de 7 d'abril, preveu que tots els procediments que faci l'Administració de la Generalitat es poden tramitar electrònicament quan s'adeqüin al que disposa aquest Decret.
Finalment, com a marc normatiu més general pel que fa a la tramitació electrònica de procediments administratius, cal fer esment de la Llei 29/2010, del 3 d'agost, de l'ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya, i de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. Aquesta darrera regula de manera específica la tramitació electrònica del procediment administratiu, l'actuació administrativa automatitzada i els sistemes de signatura electrònica, així com la notificació per mitjans electrònics.
El procediment de tramitació de sol·licituds d'assistència jurídica gratuïta previst a la normativa vigent estableix una presentació inicial de les sol·licituds davant el col·legi d'advocats del partit judicial on s'ha de tramitar el procediment judicial o davant del jutjat del seu domicili, que haurà de donar trasllat de la petició a l'òrgan judicial competent territorialment, en què caldrà aportar la documentació acreditativa de la situació econòmica del sol·licitant. El col·legi d'advocats estudia la documentació presentada i emet un dictamen provisional, que pot comportar la designació de professionals d'ofici, i remet la sol·licitud a la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïta del seu àmbit territorial, la qual dicta la resolució definitiva sobre la sol·licitud de reconeixement del dret d'assistència jurídica gratuïta.
L'aplicació informàtica d'assistència jurídica gratuïta respon a una ferma voluntat de millora en la tramitació, en preveure una més gran integració de tots els òrgans intervinents en el procés, que ha de permetre més informació de tots els estats de tramitació de la sol·licitud i una...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba