DECRET 152/2001, de 29 de maig, sobre avaluació i certificació de coneixements de català. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 3937, pàg. 15463, de 31.7.2003).
| Sección | Disposicions Generals |
| Rango de Ley | Decret |
152/2001, de 29 de maig, sobre avaluació i certificació de coneixements de català. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 3937, pàg. 15463, de 31.7.2003).
NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC.
L’exclusió de l’ensenyament de la llengua catalana de l’escola, iniciada amb la Reial Cèdula de 23 de juny de 1768, va perdurar fins a la promulgació del Reial Decret 2092/1978, també de 23 de juny, sense altres excepcions que els curts períodes en què la Mancomunitat de Catalunya primer i la Generalitat republicana després van poder organitzar l’ensenyament.
L’absència del català en els currículums escolars feia necessari, un cop reconeguda l’oficialitat de la llengua pròpia del país, l’establiment d’un sistema d’avaluació del coneixement de llengua dels ciutadans que ho sol·licitessin, amb independència del seu nivell d’estudis. Per això, l’any 1934 la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya va crear el Tribunal Permanent de Català, presidit per Pompeu Fabra, el qual, un cop recuperada l’autonomia, va ser novament constituït, com a Junta Permanent de Català, adscrita a la Direcció General de Política Lingüística, per Ordre del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de 17 de juliol de 1981.
La Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística a Catalunya, va establir que no es podia expedir el certificat de grau de l’ensenyament general bàsic a cap alumne que, havent començat aquest ensenyament després de publicada, no acredités en acabar-lo un coneixement suficient del català i del castellà i en preveia les excepcions convenients. Aquestes previsions legislatives han estat incorporades a l’article 21 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, que disposa que tots els infants, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l’ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials al final de l’educació obligatòria.
Tot i això, l’existència d’un sector encara important de la ciutadania que es va veure impedit legalment d’aprendre el català a l’escola, la condició oberta de la societat catalana a la qual s’incorporen constantment persones que no l’han pogut estudiar en els seus llocs d’origen, l’increment de la mobilitat laboral i acadèmica dels ciutadans de la Unió Europea en el context de la integració, l’augment de la immigració procedent de països no comunitaris i la demanda creixent d’acreditació de coneixement de català per part de ciutadans i ciutadanes residents fora del domini lingüístic, fan necessari mantenir un sistema d’avaluació del coneixement de català de la població adulta que voluntàriament desitgi acreditar-lo.
Els canvis sociolingüístics succeïts a Catalunya en els darrers vint anys, les modificacions legislatives que afecten el tractament jurídic de la llengua catalana i l’organització de l’Administració de la Generalitat i l’experiència acumulada en gairebé dues dècades d’avaluació de coneixements lingüístics tant per mitjà de les proves dels certificats de la Junta Permanent com dels Certificats Internacionals de Català, així com la necessitat de dotar la regulació de les esmentades proves i certificats d’un rang normatiu més adequat, aconsellen de revisar l’actual sistema de certificats i establir-ne una nova regulació.
Aquest Decret té per objecte regular els certificats que acrediten de manera oficial el coneixement de català per part de la població adulta amb independència de l’ensenyament reglat de la llengua, incloses les persones residents fora del domini lingüístic. Amb aquesta finalitat s’unifiquen els dos sistemes de certificació actuals, el de la Junta Permanent de Català i el del Certificat Internacional de Català, per fer-los correspondre amb el marc de referència per a l’avaluació de llengües modernes del Consell d’Europa i el de l’Associació d’Avaluadors de Llengua d’Europa (ALTE), de manera que estableix una gradació més precisa dels nivells de coneixement de la llengua.
Els certificats i les proves que es regulen en aquest Decret són de coneixements de llengua general i de coneixements específics. Es publiquen, com a annex, la descripció del nivell de coneixements de llengua i l’estructura i les àrees corresponents a la prova de cada un dels certificats. Es fa més operativa l’administració de les proves, que convoca el director o directora general de Política Lingüística, se n’adequa la regulació a la realitat actual, es regulen els tribunals de cada certificat i, en benefici d’una major simplificació administrativa, se suprimeix la Junta Permanent de Català.
Per tot plegat, per facilitar el compliment dels articles 2.3, 4.1, 11, 36 i 37 i la Disposició addicional tercera de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística;
D’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Cultura, i d’acord amb el Govern,
Decreto:
Objecte
És objecte d’aquest Decret regular els certificats de coneixement de català i les proves per obtenir-los, al marge dels estudis reglats de català.
Àmbit
Poden prendre part en les proves per a l’obtenció dels certificats regulats en aquest Decret les persones majors de setze anys en el moment de realitzar-les, de qualsevol nacionalitat, que vulguin acreditar el seu coneixement de català al marge dels estudis reglats.
Competència
3.1 Correspon al Departament de Cultura, per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística, convocar i administrar les proves i expedir els certificats que regula aquest Decret.
3.2 La Direcció General de Política Lingüística ha de vetllar perquè les proves que preveu aquest Decret siguin adequades a la funció social que compleixen d’acord amb la realitat sociolingüística de cada moment, els criteris pedagògics, l’evolució del sistema educatiu, el respecte a la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans, els avenços de la lingüística catalana i els criteris d’avaluació de llengües que apliquin organismes reconeguts per a d’altres llengües europees. També ha de vetllar perquè les proves garanteixin la convenient coordinació amb les dels organismes encarregats de l’avaluació de coneixements de català dels altres països de parla catalana.
Certificats
La Direcció General de Política Lingüística expedeix dos tipus de certificats de català: certificats de coneixements de llengua general i certificats de coneixements específics.
Certificats de coneixements de llengua general
Els certificats de coneixements de llengua general són els següents:
-
Certificat de nivell bàsic de català (A bàsic): acredita un domini de l’ús de la llengua general que permet satisfer les necessitats més bàsiques de comunicació.
-
Certificat de nivell elemental de català (A elemental): acredita un domini de l’ús de la llengua general que permet desenvolupar amb efectivitat i autonomia una activitat comunicativa pròpia de les situacions més habituals de comunicació.
-
Certificat de nivell intermedi de català (B): acredita un domini de l’ús de la llengua general que permet afrontar satisfactòriament una diversitat de situacions de la vida quotidiana —de transacció i interacció col·loquials o de formalitat mitjana— no gaire complexes, amb seguretat, flexibilitat, correcció adequada i adaptació a la situació de comunicació.
-
Certificat de nivell de suficiència de català (C): acredita un domini de l’ús de la llengua general, en la varietat estàndard, que permet comunicar-se amb adequació i correcció en les situacions comunicatives que requereixen l’ús d’un llenguatge mitjanament formal o formal.
-
Certificat de nivell superior de català (D): acredita, d’una banda, un domini de l’ús de la llengua general que permet comunicar-se amb adequació i correcció en qualsevol situació comunicativa, especialment les que requereixen un ús més formal de la llengua, i, de l’altra, la capacitat d’analitzar qüestions i conceptes relacionats amb el bon funcionament del sistema lingüístic català.
Certificats de coneixements específics
Els certificats de coneixements específics són els següents:
-
Certificat de coneixements de llenguatge administratiu: acredita la capacitat de comprendre tota mena de textos administratius i d’elaborar amb adequació i correcció els més usuals.
-
Certificat de coneixements de llenguatge jurídic: acredita la capacitat d’elaborar amb adequació i correcció els textos jurídics escrits més usuals.
-
Certificat de coneixements de llenguatge comercial: acredita la capacitat de comprendre tota mena de textos comercials i d’elaborar amb adequació i correcció els més usuals.
-
Certificat de capacitació per a la correcció de textos orals i escrits: acredita el coneixement suficient i la competència per aplicar els criteris i els recursos necessaris per a la correcció de textos orals i escrits.
Convocatòria de les proves
7.1 Les proves per a l’obtenció dels certificats de coneixement de català són convocades anualment pel director o directora general de Política Lingüística per mitjà d’una resolució que es publica en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
7.2 Les convocatòries han d’indicar:
-
Els certificats objecte de convocatòria.
-
Les dates de les proves i les localitats on es realitzaran. Cal preveure almenys una convocatòria anual per a cada certificat.
-
Les dates, els terminis i els llocs, i també els llocs web, de preinscripció i d’inscripció.
-
L’import de les taxes.
-
Les dates i els llocs, i també els llocs web, de publicació de resultats i el procediment de revisió d’examen.
-
La composició del tribunal de cada certificat.
7.3 La convocatòria de les proves corresponents a l’obtenció de cadascun dels certificats generals s’ha de fer de manera que no coincideixin temporalment entre elles i...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba