DECRET 261/1999, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el sistema de codificació de la xarxa de carreteres de Catalunya. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 3044, pàg. 16487, de 28.12.1999).
| Sección | Disposicions Generals |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET
261/1999, de 28 de setembre, pel qual s’aprova el sistema de codificació de la xarxa de carreteres de Catalunya. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 3044, pàg. 16487, de 28.12.1999).
NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC.
Els criteris de la nomenclatura i la codificació actuals de la xarxa de carreteres de Catalunya es remunten al Pla general d’obres públiques del Ministeri d’Obres Públiques de l’any 1939-1941, en el qual es van definir les directrius bàsiques del sistema.
Aquesta codificació del Pla general d’obres públiques s’ha mantingut fins a l’actualitat amb pocs canvis, els quals, bàsicament, coincideixen amb els traspassos de carreteres a les comunitats autònomes per part de l’Administració General de l’Estat i per les noves classificacions funcionals de les carreteres.
Així doncs, es fa necessari una modificació tenint en compte que, en el decurs d’aquests darrers anys, la configuració, la jerarquia, la densitat i la funcionalitat de la xarxa de carreteres ha canviat substancialment. Així mateix, la codificació existent no respon a la nova organització territorial ni a la distribució de competències definides per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia.
Per tot això, es fa palesa la conveniència d’adaptar la codificació a uns paràmetres més actuals i adients amb la lògica territorial i social de Catalunya.
Així, el nou sistema de codificació que s’estableix té per objecte definir els criteris que han de regir la recodificació de la xarxa de carreteres de Catalunya, per tal d’assignar un nou codi a les carreteres no reservades a la titularitat de l’Administració General de l’Estat, aportant una visió global tan integrada com sigui possible, que deixi obertes les possibilitats d’una gestió més unificada.
Per tal de poder assolir les finalitats esmentades, aquest sistema de codificació es fonamenta en els següents criteris directors: simplicitat i brevetat; orientació; referent territorial; flexibilitat; integració; classificació funcional i titularitat.
Per tot això, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i d’acord amb el Govern,
Decreto:
Capítol I
Disposicions generals
Objecte
L’objecte d’aquest Decret és aprovar el sistema de codificació de la xarxa de carreteres de Catalunya, que ha de permetre recodificar les carreteres no reservades a la titularitat de l’Estat.
Marc de referència
El Pla de carreteres de Catalunya constitueix el marc de referència del nou sistema de codificació de les carreteres de Catalunya.
Capítol 2
Característiques generals del nou sistema de codis
Sistema ortogonal
El sistema de codificació és de tipus ortogonal d’acord amb l’estructura física del territori i de la xarxa viària.
Ortogonalitat bàsica i ortogonalitat complementària
4.1 El sistema de codificació consta d’un sistema ortogonal bàsic i un de complementari.
4.2 El sistema ortogonal bàsic el formen les direccions sud/nord (S-N) i oest/est (W-E). L’origen d’aquest sistema d’eixos està situat a l’extrem SW de Catalunya, fora dels límits territorials. El sistema ortogonal bàsic és el que regeix, en general, a la part del territori català formada pels Pirineus i la Depressió Central.
4.3 El sistema ortogonal complementari el formen les direccions paral·lela a la costa o sud-oest/nord-est (SW-NE) i perpendicular a la costa o sud-est/nord-oest (SE-NW). L’origen d’aquest segon sistema també està situat a l’extrem SW de Catalunya, fora dels seus límits territorials. El sistema ortogonal complementari és el que regeix, en general, a la franja costanera on s’estén el Sistema Mediterrani Català.
Direcció dominant de cada carretera
Cada carretera té assignada una de les quatre direccions que formen els dos sistemes ortogonals, de manera que cadascuna tingui una única direcció dominant associada (S-N, W-E, SW-NE o SE-NW), que queda reflectida en una de les xifres del codi.
Identificació i ordre de les direccions
Cada direcció s’identifica amb un número segons la seqüència següent:
a) Les carreteres en direcció S-N s’han de numerar en sentit creixent d’W a E. Se’ls assigna l’1 com a número bàsic de direcció dominant associada i el 7 com a número de reserva.
b) Les carreteres en direcció W-E s’han de numerar en sentit creixent de S a N. Se’ls assigna el 2 com a número bàsic de direcció dominant associada i el 8 com a número de reserva.
c) Les carreteres en direcció SW-NE s’han de numerar en sentit creixent de SE a NW. Se’ls assigna el 3 com a número bàsic de direcció dominant associada i el 9 com a número de reserva.
d) Les carreteres en direcció SE-NW s’han de numerar en sentit creixent de SW a NE. Se’ls assigna el 4, 5 o 6 com a número bàsic de direcció dominant associada.
Composició del codi
7.1 El codi es compon d’una part alfabètica i una part numèrica separades per un guió, segons l’estructura tipus següent:
XX-1111
7.2 La part alfabètica del codi (XX) la formen una o dues lletres majúscules que indiquen l’administració titular de la via o, si escau, l’administració que té delegades les competències d’ús i defensa.
7.3 La part numèrica del codi (1111) la formen dues, tres o quatre xifres que identifiquen per si mateixes la carretera. Si dues carreteres són diferents sempre s’han de codificar amb dues combinacions de xifres diferents, encara que es puguin distingir per la part alfabètica.
Casos particulars
El nou sistema de codificació té dos casos particulars:
a) Brancs o connexions: el codi dels brancs o les connexions es pot formar afegint al codi de la carretera principal la lletra majúscula "B" (col·locada al final de la part numèrica). En el supòsit que una carretera tingui més d’un branc o connexió, s’utilitzarà la lletra "C" i les següents, si és necessari, segons l’ordenació alfabètica.
b) Trams de carretera substituïts per variants: amb caràcter transitori, es pot utilitzar una de les últimes lletres de l’alfabet, en minúscula i sempre col·locada al final de la part numèrica, per tal d’identificar un tram de carretera que hagi quedat substituït per una variant de carretera. Si existeix una única variant, al tram antic se li pot addicionar la lletra minúscula "z". En el supòsit que hi hagi una segona variant, el tram més antic pot continuar amb la lletra "z" i a la primera variant se li pot addicionar la lletra minúscula "y", i així successivament si resulta necessari. Aquestes codificacions provisionals es mantindran fins que els trams corresponents se cedeixin a l’Administració local. En el supòsit que no siguin cedibles, aquests codis se substituiran per codis de la xarxa que els correspongui.
Part alfabètica del codi
9.1 Lletres inicials identificatives de la titularitat de carreteres: per tal d’identificar l’administració titular de la carretera o, si escau, l’administració que té delegades les competències d’ús i defensa s’adopta la simbologia següent:
a) Per a la Generalitat de Catalunya, la lletra "C".
b) Per a les diputacions, les lletres "B" a Barcelona, "GI" a Girona, "L" a Lleida i "T" a Tarragona.
c) Per als consells comarcals, les dues lletres de codificació pròpia.
9.2 La xarxa europea de carreteres s’identifica amb la lletra "E". Aquesta lletra va seguida de les xifres pròpies del sistema de codificació europeu que, en conjunt, constitueixen un codi complementari, no substitutiu, del definit en aquest decret.
Part numèrica del codi
El nombre de xifres de la part numèrica indica la classificació funcional de la carretera, de manera que:
a) Dues xifres indiquen que pertany a la xarxa bàsica.
b) Tres xifres indiquen que pertany a la xarxa comarcal.
c) Quatre xifres indiquen que pertany a la xarxa local.
Capítol 3
Codificació de la xarxa bàsica
Composició general del codi
11.1 Per a la recodificació de la xarxa bàsica és aplicable la norma general. La composició general del codi té l’estructura tipus següent:
XX-11
11.2 La part alfabètica (XX) segueix la norma general.
11.3 Per a la part numèrica (11), segons la norma general, cal utilitzar dues xifres que identifiquen per si mateixes la carretera:
a) La primera xifra pot ser 1, 2, 3 o 4-5-6 segons quina sigui la direcció dominant associada a la carretera. La primera xifra també pot ser 7, 8 o 9 si s’utilitza com a numeració de reserva de les direccions associades a...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba