RESOLUCIÓ JUS/952/2011, d'11 d'abril, per la qual, havent-ne comprovat prèviament l'adequació a la legalitat, s'inscriuen al Registre de Col·legis Professionals de la Generalitat de Catalunya els Estatuts del Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Justícia |
| Rango de Ley | Resolució |
RESOLUCIÓ
JUS/952/2011, d'11 d'abril, per la qual, havent-ne comprovat prèviament l'adequació a la legalitat, s'inscriuen al Registre de Col·legis Professionals de la Generalitat de Catalunya els Estatuts del Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona.
Vist l'expedient d'adaptació dels Estatuts del Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona a la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, incoat arran de la sol·licitud de 31 de març de 2009, del qual resulta que en data 28 de gener de 2011 es va presentar el text dels Estatuts adaptat als preceptes de la Llei esmentada, aprovat en les assemblees generals extraordinàries del Col·legi de dates 16 de març de 2009, 29 de març de 2010 i 20 de desembre de 2010;
Atesos l'Estatut d'autonomia de Catalunya, aprovat per la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia; la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals; la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya; la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya; el Decret legislatiu 3/2010, de 5 d'octubre, per a l'adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior; i els Estatuts del Col·legi vigents declarats adequats a la legalitat mitjançant la Resolució de 27 de gener de 1992 (DOGC núm. 1555, de 14.2.1992), la Resolució de 2 de març de 1993 (DOGC núm. 1719, de 12.3.1993), la Resolució d'1 de setembre de 1994 (DOGC núm. 1950, de 21.9.1994), la Resolució de 9 de febrer de 1999 (DOGC núm. 2833, de 23.2.1999), la Resolució de 26 de maig de 2000 (DOGC núm. 3154, de 5.6.2000), la Resolució JUI/1862/2003, de 2 de juny (DOGC núm. 3907, de 18.6.2003), i la Resolució JUS/1045/2009, de 17 d'abril (DOGC núm. 5366, de 24.4.2009);
Vist que els Estatuts s'adeqüen a la legalitat;
Vist que el present expedient ha estat promogut per una persona legitimada, que s'han aportat els documents essencials i que s'han complert tots els tràmits establerts;
A proposta de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques,
Resolc:
1 Declarar l'adequació a la legalitat de l'adaptació dels Estatuts del Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona a la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals i disposar la seva inscripció al Registre de Col·legis Professionals de la Generalitat de Catalunya.
2 Disposar que el text dels Estatuts adaptats a la Llei 7/2006, de 31 de maig, es publiqui al DOGC, com a annex d'aquesta Resolució.
Barcelona, 11 d'abril de 2011
M. Pilar Fernández Bozal
Consellera de Justícia
Annex
Estatuts del Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona
Preàmbul
Els col·legis oficials de titulats i titulades mercantils i empresarials són corporacions oficials de dret públic que agrupen els professionals amb coneixements especialitzats sobre comptabilitat, fiscalitat, auditoria i administració de les empreses. Les característiques dels estudis dels més antics dels seus col·legiats (els perits, els professors i els intendents mercantils, abreujadament els titulats i titulades mercantils) els han vinculat tradicionalment de manera destacada al món empresarial, on han ocupat majoritàriament les àrees financeres, administratives i comptables d'empreses de tot tipus; tot i així, una altra faceta molt important de la seva activitat ha estat la tributària o fiscal, tant dins com fora de l'administració pública (no endebades el cos d'inspectors d'Hisenda es denominava anteriorment Cos de Professors Mercantils al Servei d'Hisenda); finalment, també mereix ésser destacada la tasca duta a terme pels titulats i titulades mercantils en els procediments concursals.
A l'Estat Espanyol, els antecedents immediats dels ensenyaments dels quals porten causa els actuals titulats i titulades mercantils -els que van cursar el que popularment es coneixia com la carrera de comerç- van néixer en virtut del Reial decret de 8 de setembre de 1850, si bé els estudis no es van començar a impartir fins el 1857. El 1871 uns quants dels seus graduats van crear L'Academia Científico-Mercantil de Barcelona, i no van trigar massa anys a començar a organitzar-se corporativament: a començaments de 1881 un grup de titulats del ram fundaven a Madrid la Asociación de profesores y peritos mercantiles, i el 12 de gener següent es dirigien al Governador Civil perquè autoritzés aquesta associació i aprovés els estatuts que l'havien de regir. Mentre a la constitució d'aquesta primera associació en seguien d'altres ben de prop (València, Santander, Sevilla, Lugo, La Corunya...), la Reial ordre de 10 de març de 1898 donava a l'associació madrilenya caràcter de corporació oficial al servei dels interessos generals, i el 20 de novembre d'aquell mateix any es fundava el Colegio Pericial Mercantil de Barcelona, antecedent de l'actual Col·legi Oficial de Titulats i Titulades Mercantils i Empresarials de la mateixa província.
Després de més de cent anys d'activitat ininterrompuda es pot dir, en conseqüència, que es tracta d'una professió tradicionalment organitzada en forma col·legial, i profundament arrelada en la nostra societat i, especialment, en l'empresa catalana.
Cal tenir present que fins l'entrada en vigor de la Llei de 17 de juliol de 1953, de l'ordenació dels estudis econòmics i comercials, els col·legis que llavors es deien de titulars mercantils eren les úniques entitats que agrupaven els directius d'empresa, i que només des d'aleshores, i fins a la data d'avui, han compartit aquesta tasca amb els col·legis d'economistes (i des d'uns anys abans, en concret des de 1943, amb l'Institut de Censors Jurats de Comptes), entitats que, no sobrarà recordar-ho, varen néixer afavorides per iniciatives d'intendents i de professors mercantils, respectivament.
Els estudis mercantils, per obra de les disposicions legals que els regulaven, van néixer, créixer i desenvolupar-se amb autonomia respecte de les universitats, però això no va impedir que fossin nombroses les normes -que ara podem qualificar d'històriques- que van reconèixer l'equivalència dels graus de professor i d'intendent mercantil als títols universitaris. Els exemples es remunten al Reial decret de 4 de març de 1866 (S'entendran únicament per títol superiors, a més a més dels de doctor o llicenciat, els següents: enginyer de camins, enginyer forestal, enginyer agrònom, enginyer industrial i professor mercantil) i es reiteren, entre altres disposicions, en el Reial decret de 4 de gener de 1918, el Reial decret de 30 de desembre de 1918 i el Reial decret-llei de 28 de desembre de 1925 (El títol de professor mercantil gaudirà dels privilegis acadèmics que té reconeguts en analogia amb el de llicenciat de facultat). La citada Llei de 17 de juliol de 1953 (article 4) i el Decret de 23 de juliol del mateix any (article 20) reconeixien també que el professorat mercantil constituïa el grau superior en l'ordre tècnic de la comptabilitat i l'administració de les empreses, i la disposició transitòria primera de la Llei garantia als titulats i titulades mercantils la conservació de tots els drets reconeguts en la legislació vigent. Essent així les coses, és clar que l'accés a la intendència, que d'acord amb el pla d'estudis de 1922 requeria la superació de dos cursos acadèmics posteriors a l'acabament del cicle de professorat mercantil, suposava en realitat un autèntic doctorat.
Amb la promulgació de la Llei 14/1970, de 4 d'agost, general d'educació, i en virtut de la seva disposició transitòria segona, núm. 10, els tradicionals ensenyaments mercantils de les escoles pericials i professionals de comerç varen ser substituïts pels ensenyaments empresarials desenvolupats a les universitats. Aquesta substitució va ser força traumàtica, perquè si bé el Reial decret 871/1977, de 26 d'abril, va definir clarament les funcions dels professors i dels perits mercantils en relació amb l'economia de l'empresa i va garantir als intendents mercantils la seva equiparació als llicenciats (cosa suficient, però no justa, perquè en realitat eren equiparables als doctors), l'equiparació no es va fer extensiva als professors mercantils.
Mentrestant, en aquests anys posteriors a la fi de les escoles de comerç, el Col·legi ha garantit la seva continuïtat amb la saba nova que li han aportat els diplomats en ciències empresarials, que voluntàriament s'han sumat a la tradició representada pels titulats i...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba