LLEI 4/1983, de 9 de març, de Cooperatives de Catalunya. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 333, p. 1306, d'1.6.1983).

- Concepte i caràcters.

S'entén per societat cooperativa, als efectes d'aquesta Llei, l'associació de persones naturals i/o jurídiques que es proposen de millorar la situació econòmica i social dels seus components i la de l'entorn social on es mouen, exercitant una empresa de base col·lectiva en la qual el servei mutu i la col·laboració pecuniària de tots els membres permetin de complir una funció que tendeixi a millorar les relacions humanes i a posar els interessos col·lectius per damunt de tota idea de benefici particular. L'actuació de les cooperatives s'ha d'ajustar als principis següents: Primer: Ésser regides amb plena autonomia, dins els termes legislats, d'acord amb el que disposen els Estatuts socials i els acords de l'Assemblea General, i estar lliures de tota dependència d'organitzacions polítiques, religioses o sindicals. Segon: Lliure adhesió i baixa voluntària dels socis, sense que se'n pugui impedir l'admissió, ni estatutàriament ni de fet, per motius polítics o sindicals o per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Tercer: Igualtat del dret de vot per a tots els socis. Quart: Igualtat de drets i d'obligacions per a tots els socis, sense atribució d'avantatges polítics ni econòmics. Cap funció directiva, doncs, no ha d'estar vinculada a una persona o entitat determinada. No hi pot haver tampoc participacions preferents ni parts de fundador, ni cap mena de combinació que tendeixi a assegurar privilegis o avantatges especials a determinades persones, i, doncs, és nul tot acte o acord contrari a aquesta disposició. Cinquè: La distribució dels excedents s'establirà proporcionalment a la participació de cada associat en les operacions socials. Sisè: L'interès de les aportacions socials, si s'acorda d'establir-ne, serà limitat. Setè: L'establiment de relacions intercooperatives és necessari per a la consolidació i el desenvolupament de les cooperatives. Vuitè: La formació i la promoció cooperativa són sempre un objectiu bàsic de la societat cooperativa.

- Domicili.

Les cooperatives i les unions o federacions corresponents es regeixen per aquesta Llei i es constituiran d'acord amb el que s'hi disposa quan hauran de realitzar principalment a Catalunya les seves activitats econòmiques i socials. Les societats cooperatives, amb les unions o federacions corresponents, han de tenir el domicili en lloc de Catalunya on duen a terme principalment les seves activitats econòmiques i socials.

- Denominació.

La denominació de les cooperatives regides per aquesta Llei ha d'incloure necessàriament els termes "societat cooperativa catalana" o llur abreviatura SCoopC, i el règim de responsabilitat dels socis. L'ús de la denominació "societat cooperativa catalana" corespon exclusivament a les societats classificades com a tals d'acord amb aquesta Llei. Cap altra persona, societat, associació o entitat no pot usar com a denominació, títol o subtítol, nom, en cap rètol, marca, etiqueta, capçalera, anunci ni el document de cap mena el mot "cooperativa" ni cap altre en sentit semblant o que pugui donar lloc a confusions. No es pot adoptar cap denominació idèntica a la d'una altra societat preexistent.

Capítol II De la constitució i del registre

- Personalitat jurídica.

La cooperativa quedarà constituïda i tindrà personalitat jurídica des del moment que s'inscrigui en el Registre de Cooperatives corresponent l'escriptura pública que contingui l'acta de l'assemblea constituent amb els Estatuts socials.

- Nombre mínim de socis.

Les cooperatives de primer grau han de tenir cinc socis pel cap baix. Se n'exceptuaran aquells casos en què la Llei n'estableixi un nombre superior. Les de crèdit, les de segon grau o ulterior seran integrades almenys per tres cooperatives.

- La societat en constitució.

Els fundadors actuaran en nom de la futura societat i han de desplegar totes les activitats necessàries per a constituir-la. Les despeses produïdes per aquestes actuacions seran a càrrec de la societat. Els contractes conclosos pels fundadors en nom de la cooperativa abans d'inscriure-la tindran eficàcia si, un cop complert aquest requisit registral, la societat els accepta dintre el termini dels tres mesos següents a la inscripció. A aquests efectes els fundadors són obligats a retre comptes de llur actuació a la societat dins el mes següent de la inscripció. A manca de l'acceptació, els fundadors són responsables solidaris davant dels tercers contractants. Mentre no es produeixi la inscripció en el Registre, la projectada societat haurà d'afegir a la seva denominació els mots "en constitució".

- Assemblea constituent.

L'assemblea constituent de la cooperativa ha d'aprovar els Estatuts socials, designar les persones que hagin d'efectuar els actes necessaris per a inscriure la projectada societat i nomenar les persones que, una vegada inscrita la cooperativa, n'han d'integrar el Consell Rector i, d'altra banda, l'interventor o els interventors de comptes. En l'acta de constitució, que ha d'ésser signada pels fundadors, s'hi ha de fer constar la relació de llurs noms i dades d'identificació.

- Contingut mínim dels Estatuts socials.

Els Estatuts socials han d'expressar: Primer: La denominació de la societat, el domicili i la durada de les activitats. Segon: L'objecte social. Tercer: El capital social mínim. Quart: L'aportació obligatòria del soci al capital social. Cinquè: El règim de la responsabilitat dels socis pels deutes socials. Sisè: Les condicions per a l'admissió i la baixa dels socis. Setè: Els drets i els deures del soci, amb indicació dels relatius a la seva participació en les activitats i els serveis de la cooperativa. Vuitè: Les normes sobre organització i funcionament dels òrgans de la societat. Novè: Les regles per distribuir els excedents i imputar les pèrdues de l'exercici. Desè: Les normes de disciplina social. Onzè: Els criteris per a determinar el compromís de participació intercooperativa i de foment de la formació. Dotzè: Les causes de dissolució de la cooperativa i les regles per liquidar-la.

- Inscripció.

Per a la inscripció de la cooperativa projectada s'han de presentar tres exemplars de l'acta de constitució i dels Estatuts socials. El registre competent, en el termini de trenta dies, haurà inscrit la cooperativa o, en tot cas, notificat als qui hagin estat designats per a inscriure la societat projectada els defectes que s'hagin observat en l'acta de constitució i en els estatuts. En el primer cas, el Registre tornarà a la cooperativa la còpia de l'acta de l'assemblea constituent i dels Estatuts socials diligenciats, amb l'anotació d'inscripció. Els fundadors hauran de rectificar, en el termini de dos mesos, les errades o els defectes denunciats pel Registre. Si passat aquest període no ho han fet, es procedirà a arxivar l'expedient. Denegada la inscripció, totalment o bé per exigència d'alguna correcció de defectes, s'hi podrà recórrer en contra, en el termini de quinze dies, davant la Direcció General de Cooperatives, sens perjudici dels altres recursos o accions que corresponguin d'acord amb la legislació vigent aplicable.

- Organització.

El registre de les entitats a les quals s'aplica aquesta Llei s'adscriu a un únic Departament i s'estructura amb caràcter desconcentrat. El Registre de Cooperatives assumirà a tots els nivells les funcions de qualificació, inscripció i certificació.

- Eficàcia del Registre.

L'eficàcia del Registre de Cooperatives és definida pels principis de publicitat formal i de legalitat. El Registre de Cooperatives és públic. La inscripció dels actes de constitució, modificació d'Estatuts socials, fusió pròpia o per absorció, desdoblament o escissió i dissolució de societats cooperatives serà constitutiva. La publicitat del Registre de Cooperatives es fa per mitjà de la manifestació dels llibres i dels documents d'arxiu o d'una certificació lliurada pel Registre. La certificació és l'únic mitjà d'acreditar fefaentment el contingut dels assentaments de l'esmentat Registre. Quan sigui literal, podrà autoritzar-se mitjançant la utilització de xerocòpies o de qualsevol altre mitjà mecànic de reproducció. Tots els documents subjectes a inscripció en aquest Registre seran sotmesos a qualificació, a fi que només accedeixin als llibres els títols que han complert els preceptes legals de caràcter imperatiu. La qualificació es basarà en el que resulti dels documents presentats i en els assentaments corresponents del Registre. Com a resultat de la qualificació, es procedirà a l'extensió, la suspensió o la denegació de l'assentament sol·licitat, tant si els títols són correctes com si presenten errors esmenables o inesmenables. Si com a conseqüència de la qualificació se suspengués o es denegués la inscripció d'un títol, se n'estendrà una anotació preventiva, mentre s'esmenen els defectes o es resol el recurs. El contingut dels llibres del Registre se sobreentén que és vàlid. La inscripció no convalida ni els actes ni els contractes que siguin nuls d'acord amb la Llei.

- Llibres de registre.

El Registre de Cooperatives és integrat pels llibres següents: Primer: Llibre diari. Segon: Llibre d'inscripció de societats cooperatives. Tercer: Llibre d'inscripció d'unions i federacions de cooperatives.

- Assentaments registrals.

En els llibres d'inscripció tant de societats com d'entitats cooperatives s'estenen les classes d'assentaments següents: inscripcions, la primera de les quals és la de la seva constitució; cancel·lacions, anotacions preventives i notes marginals. L'extensió dels assentaments es fa d'una manera succinta, i després són tramesos a l'arxiu corresponent, on ha de constar el document objecte de la inscripció. La inscripció dels actes de constitució, modificació d'estatuts, fusió pròpia o per absorció, desdoblament o escissió de cooperatives, acord de dissolució, declaració d'acabament del procés liquidatori també d'aprovació del balanç final, la delegació o el cessament dels membres del Consell Rector, interventors de comptes, liquidadors i membres de la direcció s'ha de practicar en virtut de document públic.

- Normes supletòries.

Pel que fa a terminis, recursos i altres matèries no regulades expressament per aquesta Llei serà d'aplicació la legislació vigent.

Capítol III Dels socis

- Persones que poden ésser socis.

Poden ésser socis de les cooperatives de primer grau tant les persones físiques com les jurídiques. En les cooperatives de segon i ulterior graun només poden ser-ho les cooperatives, llevat el que s'estableix sobre els socis de treball. Ningú no pot pertànyer a una cooperativa com a empresari, contractista, capitalista ni amb cap altre títol anàleg respecte a l'entitat o als socis com a tals. L'admissió de persones jurídiques com a socis de la cooperativa ha de limitar-se a aquelles l'objecte social de les quals no sigui contradictori amb el de la cooperativa o no n'impedeixi la realització. En cap cas, no es podran constituir cooperatives de primer grau formades exclusivament per persones jurídiques.

- Admissió.

Els Estatuts socials han d'establir els requisits amb caràcter objectiu necessaris per a l'adquisició de la condició de soci. La sol·licitud d'admissió s'ha de formular per escrit al Consell Rector, que ha de resoldre dins un termini no superior a dos mesos a comptar des de la recepció d'aquella. Només es podrà negar l'admissió per motius basats en la Llei o en els Estatus socials. La denegació de l'admissió serà motivada i recurrible en el termini de trenta dies a comptar des de la notificació de l'acord davant l'Assemblea General, la qual resoldrà per votació secreta com a màxim en la següent Assemblea General que tingui lloc, sigui ordinària o extraordinària; i l'acord d'aquesta serà recurrible davant la jurisdicció ordinària.

- Socis de treball.

En les cooperatives de primer grau que no siguin de treball associat i en les de segon o ulterior grau, els Estatuts socials hauran de preveure el reconeixement, àdhuc des de l'inici de la seva prestació de treball, de la qualitat de socis de treball als treballadors que ho sol·licitin. Els Estatuts socials han de fixar els mòduls d'equivalència que han d'assegurar equitativament i ponderada la participació dels socis de treball en les obligacions i els drets socials, tant polítics com econòmics.

- Baixa.

El soci pot donar-se de baixa de la cooperativa en qualsevol moment, llevat que els Estatuts socials estableixin que solament puguin fer-ho al final de l'exercici econòmic o que hagin fixat un terme mínim de permanència que, en cap cas, no podrà ésser superior a cinc anys. En qualsevol supòsit, haurà de complir el termini de pre-avís que fixen els Estatuts socials, que no podrà ésser superior a sis mesos. La inobservança del pre-avís o l'incompliment del temps mínim de permanència faculten la cooperativa facultarà aquesta per a considerar la baixa no justificada, sens perjudici, a més, de poder exigir al soci el compliment de les obligacions econòmiques que li corresponguin. Els estatuts socials han d'establir els casos de baixa justificada.

- Expulsió.

Només pot acordar l'expulsió dels socis el Consell Rector per falta greu prevista en els Estatuts socials, mitjançant un expedient instruït amb aquesta finalitat, amb audiència de l'interessat, que ha d'ésser resolt en el terme màxim de dos mesos des de la seva incoació. Contra l'acord d'expulsió, el soci pot recórrer, en el termini de vint dies d'ençà de la notificació, davant l'Assemblea General, la qual resoldrà ratificar o no l'expulsió mitjançant votació secretar i per majoria dels assistents. L'acord que ratifiqui l'expulsió pel soci en el termini de trenta dies, des de la comunicació de l'acord, davant la jurisdicció ordinària pel canal processal a què es refereix l'article 36 d'aquesta Llei, una vegada complert el que disposa l'article 99.

- Drets dels socis.

1. Participar en la realització de l'objecte social de la cooperativa sense cap discriminació, en virtut de les normes estatutàriament establertes.

2. Elegir i ésser elegits per als càrrecs dels òrgans de la societat.

3. Participar amb veu i vot en l'adopció de tots els acords de l'Assemblea General i dels altres òrgans de què formen part.

4. Exigir informació, d'acord amb el que estableix l'article 21 d'aquesta Llei.

5. Participar en els excedents, si n'hi ha, d'acord amb els Estatuts socials.

6. Percebre la liquidació de la seva aportació actualitzada en cas de baixa o de dissolució de l'entitat.

7. Els altres que resultin de les normes legals i estatutàries, així com dels acords vàlidament adoptats pels òrgans de la cooperativa.

- Dret d'informació.

L'exercici dels drets del soci i el compliment de les seves obligacions s'han d'assentar sobre el millor coneixement possible del funcionament i la gestió de la cooperativa. A aquests efectes les cooperatives han de procurar mitjans d'informació assequibles i clars a tots els seus socis: En tot cas, els socis tenen dret a:

1. Rebre còpia dels Estatus socials de la cooperativa i del seu reglament de règim interior, si n'hi ha, i de les modificacions que s'hi vagin produint.

2. Examinar en el domicili social durant els quinze dies anteriors a la tinguda de l'Assemblea General els documents previstos en l'article 57.2, d'aquesta Llei, així com l'informe dels interventors de comptes.

3. Sol·licitar per escrit, amb anterioritat a l'assemblea, i verbalment, mentre es tingui, els informes i els aclariments pertinents en relació amb els temes previstos en l'ordre del dia. El Consell Rector no pot negar la dita informació, llevat que consideri que el fet de difondre-la perjudicaria els interessos socials. En aquest cas, l'Assemblea General és qui decideix la conveniència de concedir o denegar la informació.

4. Sol·licitar per escrit qualsevol altra mena d'informació que ha d'ésser proporcionada pel Consell Rector, en els termes previstos en l'apartat anterior, en la primera Assemblea General que es tingui passats quinze dies d'ençà de presentació de l'escrit.

- Obligacions dels socis.

Els socis són obligats a:

1. Fer el desemborsament de l'aportació compromesa.

2. Assistir a les reunions de les assemblees generals i d'altres òrgans a què siguin convocats.

3. Acceptar els càrrecs socials llevat quan hi hagi una causa justificada.

4. Complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern.

5. Participar en les activitats que constitueixin l'objecte de la cooperativa. A aquests efectes els Estatuts socials poden assenyalar els mòduls o les normes mínimes de participació.

6. No dedicar-se a activitats que puguin competir amb les finalitats socials de la cooperativa ni col·laborar amb qui n'efectuï, llevat que siguin autoritzats expressament pel Consell Rector.

7. Complir els altres deures que resultin de les normes legals i estatutàriament, així com dels acords vàlidament adoptats pel òrgans de la cooperativa.

8. Participar en les activitats de formació i intercooperació.

9. Guardar secret sobre aquells assumptes i dades de la cooperativa la divulgació dels quals pugui perjudicar els interessos socials.

- Dels socis excedents.

Els estatuts de la societat cooperativa poden preveure que els socis persones físiques, per qualsevol causa justificada i amb una antiguitat mínima de cinc anys a la cooperativa, deixin de realitzar l'activitat cooperativitzada; poden ésser autoritzats, en aquest cas, pel Consell Rector a mantenir la qualitat de soci excedent amb veu i sense vot a l'assemblea i que no pugui formar part dels òrgans rectors.

Capítol IV Dels òrgans de la societat

- Òrgans de la societat.

La direcció, l'administració i el control intern de les cooperatives són a càrrec de:

1. L'Assemblea General.

2. El Consell Rector.

3. Els interventors de comptes.

Secció primera De l'Assemblea General

- Assemblea General.

L'Assemblea General de la cooperativa, constituïda pels socis degudament reunits, és l'òrgan d'expressió de la voluntat social. Els seus acords són obligatoris per a la totalitat dels socis, fins i tot els dissidents i els qui no hagin participat en la reunió, sempre que s'hagin adoptat d'acord amb les lleis i els Estatuts socials.

- Competència.

L'Assemblea General pot debatre i decidir qualsevol matèria de la cooperativa que no hagi estat expressament atribuïda a una altre òrgan social. En tot cas, el seu acord és necessari en els actes següents: Primer: Nomenament i revocació dels membres del Consell Rector i dels interventors de comptes i liquidadors. Segon: Censura de la gestió social, aprovació dels comptes anuals i distribució dels excedents. Tercer: Acord de noves aportacions obligatòries al capital social, admissió d'aportacions voluntàries i actualització de les aportacions. Quart: Emissió d'obligacions. Cinquè: Modificació dels Estatuts socials. Sisè: Fusió, escissió i dissolució de la societat. Setè: Alienació o cessió de l'empresa per qualsevol títol o d'algun dels seus centres de treball, béns, drets o activitats la desaparició dels quals impedeixi la realització de l'objecte socil. Vuitè: Creació de cooperatives de segon o ulterior grau o de crèdit o adhesió a aquestes. Novè: L'exercici de l'acció de responsabilitat dels membres del Consell Rector i dels interventors i liquidadors. Desè: Tots els altres exigits per aquesta Llei o els Estatuts socials. Les competències que corresponguin a l'Assemblea General i sobre les quals s'hagi de pronunciar preceptivament són indelegables.

- Classes d'assemblees.

Les assemblees generals poden ésser ordinàries o extraordinàries i han d'ésser convocades pel Consell Rector. L'assemblea ordinària s'ha de reunir necessàriament una vegada l'any, dintre els sis mesos següents al tancament de l'exercici econòmic i té principalment la funció d'examinar la gestió efectuada pel Consell Rector i aprovar, si s'escau, els comptes i balanços, així com acordar la distribució dels excedents o la possible imputació de pèrdues. També ha de decidir sobre els plans de gestió per als exercicis successius. Totes les altres assemblees tenen la consideració d'extraordinàries.

- Forma de convocatòria i assemblea universal.

L'Assemblea General, ordinària o extraordinària, ha d'ésser convocada mitjançant un anunci en el domicili social i, a més, de la manera com ho determinin els Estatuts socials i talment que tots els socis en tinguin notícia amb una antelació mínima de quinze dies i màxima de trenta a la data prevista per tenir-la. La convocatòria ha d'expressar amb claredat els assumptes a tractar, el lloc, el dia i l'hora de reunió. El lloc de la tinguda, llevat de qualsevol regulació diferent en els Estatuts socials, ha d'ésser el domicili social. S'hi han d'indicar també la data i l'hora en què, si s'escau, es reuneixi l'assemblea en segona convocatòria. Això no obstant, l'assemblea s'ha d'entendre com a vàlidament constituïda amb el caràcter d'universal quan, essent-hi presents o representats tots els socis, cap d'ells no s'oposi a fer-la.

- Convocatòria especial.

Si l'Assemblea General ordinària no és convocada dintre del termini legal, hauria de ser-ho a petició del soci, i amb audiència del Consell Rector, pel Consell Superior de la Cooperació, qui designarà la persona que haurà de presidir-la. Si en el termini de quinze dies a partir de la petició, el Consell Superior no ha conovocat l'assemblea o dins els trenta dies no s'ha tingut, el soci podrà acudir per a convocar-la davant el Jutge competent, d'acord amb la legislació vigent. El Consell Rector pot convocar Assemblea General extraordinària sempre que ho consideri convenient als interessos de la cooperativa i quan ho sol·licitin l'interventor o els interventors de comptes o un nombre de socis que no baixi del vint per cent del total. En tots dos casos s'ha d'indicar l'ordre del dia que cal tractar. Si no és convocada l'assemblea extraordinària en el termini de trenta dies, els sol·licitants podran instar la convocatòria davant el Consell Superior de la Cooperació i Jutge competent d'acord amb la legislació vigent en els mateixos termes que en el cas d'una assemblea ordinària.

- Constitució de l'assemblea.

L'Assemblea General de la cooperativa queda vàlidament constituïda en primera convocatòria quan hi són presents o representats més de la meitat dels seus socis. En segona convocatòria la constitució és vàlida qualsevol que sigui el nombre de socis assistents. Queda salvada la possibilitat que els Estatuts socials reforcin o estableixin els quòrums a què fa referència aquest article. L'assemblea ha d'ésser presidida pel president del Consell Rector o, si no hi és, per aquell qui n'exerceixi les funcions d'acord amb els Estatuts socials per aquell que la mateixa assemblea elegeixi. Correspon al president de dirigir les deliberacions i mantenir l'ordre durant el desenvolupament de l'assemblea i vetllar pel compliment de les formalitats exigides per la Llei. Actua de secretari el que ja ho sigui en el Consell Rector o, si faltava, el seu substitut o aquell qui elegeixi l'assemblea.

- Adopció d'acords.

L'Assemblea General adopta els acords per majoria simple dels socis presents i representats, llevat que la Llei o els Estatuts socials estableixin majories reforçades. Els acords que fan referència a fusió, dissolució, emissió d'obligacions, exigència de noves aportacions obligatòries al capital social i, en general, qualsevol que impliquin modificació dels Estatuts socials requereixen el vot favorable de les dues terceres parts dels socis presents o representats com a mínim. Els acords que fan referència a l'escissió requereixen el vot favorable de la majoria absoluta dels socis de la cooperativa; en cas de falta d'assistència per a poder aconseguir aquesta majoria, i, en conseqüència, per prendre l'acord, es convocarà segona assemblea en el termini de trenta dies la qual decidirà per majoria qualificada dels dos terços dels assistents. En cap cas els Estatuts socials no poden establir una majoria superior als dos terços. L'Assemblea General, llevat del cas que s'hagi constituït amb el caràcter d'universal, no pot adoptar acords sobre assumptes que no constin en l'ordre del dia, fora dels referents a la convocatòria d'una nova Assemblea General o a la realització de censura de comptes feta per membres de la cooperativa o per una persona externa, o a l'exercici de l'acció de responsabilitat contra els membres del Consell Rector.

- El dret de vot.

En les cooperatives de primer grau cada soci té un vot. Tanmateix, en les cooperatives de crèdit es pot establir que el vot sigui proporcional, en el cas de socis que siguin cooperatives, al nombre de socis d'aquesta. El nombre de vots per soci no pot ésser superior al vint per cent dels vots totals. En les cooperatives de segon i d'ulterior grau el vot de cada entitat associada pot acomodar-se a qualsevol dels criteris exposats en l'apartat anterior, o a tots dos a la vegada, però cap d'aquestes entitats associades no pot tenir per ella sola més d'un vint per cent del total de vots, llevat del cas d'aquelles cooperatives que tinguin menys de sis socis, en el qual cas cap d'ells no pot tenir més d'un terç dels vots.

- Vot per representant.

El dret de vot pot exercir-se a l'Assemblea General per mitjà d'un altre soci, que no pot representar-ne més d'un. Aquesta representació ha d'ésser escrita i expressa per a una sessió concreta i la seva admissió ha d'ésser feta per acord del Consell Rector al començament de la sessió. A més, en les cooperatives de consumidors i en les d'habitatges, així com en les agràries, els Estatuts socials poden preveure que el soci sigui representat a l'assemblea pel seu cònjuge, ascendent, descendent o germà que tingui plena capacitat d'obrar i que convisqui amb el soci. El vot de les persones jurídiques, l'ha d'exercir el seu representant legal.

- Assemblees generals mitjançant delegats.

Els Estatuts socials hauran de preveure que les atribucions de l'Assemblea General s'exerceixin mitjançant una assemblea de segon grau, a la qual han d'assistir els delegats designats a les juntes preparatòries, en qualsevol dels supòsits següents:

1. Quan la cooperativa tingui més de cinc-cents socis.

2. Quan els socis resideixin en poblacions allunyades de la seu social.

3. Per raó de la diversificació de les activitats.

4. Quan concorrin altres circumstàncies que dificultin greument la presència de tots els socis a l'Assemblea General. Les juntes preparatòries, que han d'ésser regulades en els Estatuts socials, han de reunir sempre les característiques següents: Primer: Tota Assemblea General ordinària ha d'ésser precedida de juntes preparatòries, en les quals, necessàriament, s'ha de tractar el mateix ordre del dia que hagi estat projectat per a l'Assemblea General. Segon: Aquestes juntes preparatòries han d'ésser precedides per un delegat del Consell Rector, que informarà de les qüestions a tractar i dirigirà les reunions. Tercer: Cada junta preparatòria ha de designar, amb els mateixos criteris establerts en l'article 32, els delegats que l'han de representar en l'Assemblea General ordinària projectada i en les que puguin fer-se durant el període comprès entre aquesta assemblea i l'ordinària de l'exercici següent. Quart: Per si hi ha discrepàncies greus, els Estatuts socials han de preveure, d'alguna manera, que els delegats nomenats puguin portar a l'Assemblea General les diferents opcions. Els delegats, que necessàriament han d'ésser socis i haver assistit a la junta preparatòria, tenen un vot, cadascun, a l'Assemblea General.

- Acta.

L'acta de la sessió, signada pel president i el secretari, ha d'expressar el lloc i la data de les deliberacions, el nombre d'assistents, si es té en primera o en segona convocatòria, un resum dels assumptes discutits, les intervencions que s'hagi demanat que constin en acta, els acords presos i els resultats de les votacions. L'acta de l'Assemblea General pot ésser aprovada per la mateixa assemblea a continuació d'haver-se tingut aquesta o, si no, dintre del termini de quinze dies, pel President i dos socis interventors designats en l'assemblea, i s'incorporarà en el llibre corresponent. Si no hi havia unanimitat en l'elecció, els socis discordants que arribin al deu per cent dels vots elegiran un dels interventors. Qualsevol soci pot sol·licitar certificació dels acords presos i el Consell Rector la hi ha de donar.

- Impugnació dels acords socials.

Els acords socials contraris a la Llei o als estatuts són nuls de ple dret i l'acció de nul·litat podrà ésser exercida pels socis d'acord amb la legislació vigent. Els acords que lesionin els interessos de la cooperativa poden ésser també impugnats pels socis, d'acord amb la legislació vigent, en el termini de quaranta dies des de la data de l'acord.

Secció segona Del Consell Rector

- El Consell Rector.

El Consell Rector és l'òrgan de representació i govern de la societat; gestiona l'empresa i exerceix, quan s'escau, el control permanent i directe de la gestió de l'empresa per la direcció. En tot cas, té competència per a establir les directrius generals d'actuació, amb subordinació a la política fixada per l'Assemblea General, i per realitzar els altres actes que li atribueixen aquesta Llei, els reglaments i els Estatuts socials.

- Del President.

El president de la cooperativa té atribuïda, en nom del Consell Rector, la representació de la societat cooperativa i la presidència dels seus òrgans, d'acord amb el que disposa l'article 30 i de la manera com ho estableixin els estatuts.

- Composició.

Els Estatuts socials han de fixar la composició del Consell Rector en un nombre que no pot esser inferior a tres membres ni superior a quinze i assenyalar el període per al qual són elegits, que ha d'ésser entre dos i sis anys. L'elecció d'aquests membres serà duta a terme per l'Assemblea General d'entre els socis de la cooperativa de la manera com ho decideixi la mateixa assemblea o com fixin els Estatus socials; s'entén que la distribució de càrrecs entre els elegits correspon a l'assemblea o al Consell Rector, segons determinaran preceptivament els estatuts. Els nomenaments de vocals del Consell Rector han d'ésser inscrits en el Registre de Cooperatives. La revocació dels membres del Consell Rector pot ésser acordada per l'Assemblea General, àdhuc abans del venciment del terme pel qual foren nomenats. Aquest acord exigirà la majoria absoluta dels socis de la cooperativa; en cas de falta d'assistència per poder aconseguir aquesta majoria i, en conseqüència, per prendre l'acord, en el termini de trenta dies es convocarà segona assemblea, la qual decidirà per majoria simple. L'exercici del càrrec en el Consell Rector és obligatori, llevat del cas de reelecció o d'una altra causa justa. Sols poden ésser elegides consellers les persones físiques. Quan el soci és persona jurídica, pot ésser elegit conseller el seu representant legal o el membre del seu òrgan rector designat a aquests efectes i per a cada elecció. L'elegit ha d'actuar com si fos conseller en el seu propi nom i detenir el càrrec durant tot el període, llevat del que disposin els estatuts socials. En les cooperatives que, no essent de treball associat, tinguin socis-treballadors, els Estatuts socials han de fixar els criteris d'equivalència amb la resta dels socis a fi que pugui fixar-se el nombre de consellers a elegir en representació d'aquells. Els Estatuts socials han d'assenyalar els criteris de renovació parcial i els períodes en què aquesta es produirà. En les cooperatives que s'estenen a diverses zones o l'activitat de les quals es projecta sobre objectius, fases o seccions clarament diferenciats, els estatuts socials poden preveure que la composició del Consell Rector reflecteixi aquestes projeccions. De la mateixa facultat es pot fer ús en els Estatuts socials de les cooperatives per garantir la presència dels socis de treball.

- Funcionament.

El Consell Rector s'ha de reunir amb la periodicitat que estableixin els estatuts, almenys una vegada al mes. A més, amb caràcter extraordinari, cada vegada que el convoqui el president, a iniciativa seva o a petició de qualsevol conseller. Si la sol·licitud no fos atesa en el termini de deu dies, podrà ésser convocada per aquell qui hagi fet la petició, sempre que aconsegueixi, a favor de la seva convocatòria, l'adhesió, almenys, d'un terç del consell. Els Estatuts socials han de regular el funcionament intern del consell. El Consell Rector sols delibera vàlidament amb la presència de més de la meitat dels seus components. Els membres absents poden concedir la seva representació a un altre membre. Els acords s'adopten per majoria absoluta de vots dels consellers presents o representats. Tant el quòrum d'assistència com la majoria per a l'adopció d'acords poden ésser reforçats en els Estatuts socials. L'exercici del càrrec de conseller no dóna dret a retribució. Els Estatuts socials poden preveure que les despeses o perjudicis que l'exercici d'aquest càrrec ocasioni es compensin i assenyalar l'òrgan social que n'ha de fixar la quantia.

- Delegació de facultats.

La delegació de facultats del Consell Rector en un dels seus membres o en una o diverses comissions delegades sortides d'ell mateix i la designació de qui haurà d'exercir-les requeriran el vot favorable de les dues terceres parts dels components del Consell Rector i s'ha d'inscriure en el Registre de les Cooperatives. Les facultats del Consell Rector delegades de què parla el paràgraf anterior només poden abraçar el tràfic empresarial ordinari de la cooperativa. En tot cas, el Consell Rector conserva les facultats de:

1. Fixar les directrius generals d'actuació en la gestió de la cooperativa, amb subjecció a la política general establerta per l'Assemblea General.

2. Controlar permanentment i directament la gestió empresarial que ha estat delegada.

3. Presentar a l'Assemblea General la memòria explicativa de la gestió, la rendició de comptes i la proposta d'imputació i d'assignació de resultats.

2. Autoritzar la prestació d'avals o fiances a favor d'altres persones, tot salvant el que es disposa per a les cooperatives de crèdit. Els apoderaments fets s'han d'inscriure en el Registre de Cooperatives.

- Funcions del director.

Sens perjudici del que s'ha dit abans, l'Assemblea General pot acordar la institució d'una gerència o direcció per a la gestió dels assumptes pertinents al gir o tràfic normal de l'empresa cooperativa. El nomenament de gerent o director ha d'ésser fet pel Consell Rector i comunicat a l'Assemblea General que es tingui posteriorment, així com el cessament, si es produís, abans del termini pactat. El Director, a més dels drets i les obligacions que es fixin en el contracte, ha de presentar necessàriament al Consell Rector, com a mínim cada dos mesos, un informe clar i suficient de la situació econòmica i social de la cooperativa, i, dintre del termini de dos mesos, a comptar des del tancament de l'exercici social, la memòria explicativa de la gestió de l'empresa, el balanç i el compte de resultats.

- Responsabilitat.

Els membres del Consell Rector han d'exercir els seus càrrecs amb la diligència que correspon a un representant lleial i a un ordenat gestor, i respondre solidàriament davant la societat i davant els socis del perjudici fet amb malícia, abús de facultats o negligència. En qualsevol cas, són exempts de responsabilitat els consellers que hagin fet constar expressament el seu vot en contra dels acords causants del perjudici. L'acció de responsabilitat contra els membres del Consell Rector pot ésser exercitada en qualsevol moment per l'Assemblea General o, si hi manca, per un nombre de socis que representi un vint per cent dels vots socials, sempre que la dita acció no hagi estat exercitada per l'Assemblea General en un termini de tres mesos a comptar des que acordà fer-ho, o bé quan la decisió d'aquesta fos denegatòria. L'acció presciurà al cap de tres anys a comptar del moment en què hagi pogut ésser exercida. No obstant el que disposen els paràgrafs anteriors, queden salvades les accions d'indemnització que puguin correspondre als socis i als tercers pels actes del Consell Rector que lesionin directament els seus interessos. El termini de prescripció per establir l'acció corresponent és el previst en el paràgraf segon, si el demandant és soci, o el general, establert en l'article 1968 del Codi Civil, si és un tercer.

- Disposicions comunes al consell i al

director. No poden ésser membres del Consell Rector ni directors o gerents:

1. Els funcionaris al servei de l'Administració pública que tenen encarregades funcions que es relacionen directament amb les activitats pròpies de la cooperativa de què es tracti.

2. Els menors, llevat de les cooperatives escolars; en aquest cas, s'ha d'aplicar allò que preveu l'article 96, paràgraf segon i tercer d'aquesta Llei.

3. Els qui exerceixin activitats complementàries de les de la cooperativa o en competència amb ella, llevat que l'assemblea els autoritzi expressament.

4. Els sotmesos a interdicció, els fallits o concursants no rehabilitats, els condemnats a penes que tinguin annexa la inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics, els qui haguessin estat condemnats per greu incompliment de lleis o disposicions socials i els qui per raó del seu càrrec no poden exercir el comerç. Són incompatibles entre si els càrrecs de membres del Consell Rector i de la direcció.

- Conflicte d'interessos.

Quan la cooperativa s'ha d'obligar amb qualsevol membre del Consell Rector o de la direcció, o amb un dels seus parents fins al quart grau de consanguinitat o al segon d'afinitat, caldrà, per fer-ho, l'autorització de l'Assemblea General. Aquesta autorització no és necessària quan es tracta de les relacions pròpies de la condició de soci. Els membres en els quals concorre la situació de conflicte d'interessos no poden prendre part en la votació corresponent. El contracte estipulat sense l'esmentada autorització serà anul·lable, llevat que sigui ratificat. Tanmateix, queden salvats els drets adquirits pels tercers de bona fe.

Secció tercera Dels interventors de comptes

- Nomenament i funcions.

L'Assemblea General elegeix, entre els seus socis, d'un a tres interventors de comptes i, si s'escau, els suplents. El nombre i període d'actuació, que no ha d'ésser inferior a un any ni superior a quatre, es fixarà en els Estatus socials. La condició d'interventor de comptes és incompatible amb la de membre del Consell Rector o de la direcció i amb els seus parents, dintre dels límits assenyalats en l'article 45 d'aquesta Llei, llevat d'autorització expressa de l'Assemblea General. Els interventors de comptes tenen dret a comprovar en qualsevol moment la documentació de la cooperativa. El càrrec d'interventor de comptes és gratuït, però la cooperativa és obligada a rescabalar el o els qui el detentin de les despeses que hagin efectuat justificadament per raó del seu exercici. Quan els interventors de comptes són més d'un, poden emetre informe separadament en cas de discrepància. L'interventor o els interventors han de presentar a l'Assemblea General un informe sobre la memòria explicativa de la gestió de l'empresa, el balanç i el compte de resultats i aquells altres documents comptables que, perceptivament, s'hagin de sotmetre a l'Assemblea General perquè siguin aprovats. Els interventors disposen, per a l'elaboració de l'esmentat informe, d'un termini màxim de trenta dies des que el Consell Rector els hagi lliurat la documentació pertinent. Tot això fora que la cooperativa, per imperatiu estatutari, es trobi obligada a sotmetre els comptes de l'exercici econòmic a verificació per persones alienes, expertes en matèria comptable. Aquest servei d'auditoria pot ésser donat també per cooperatives de segon grau, cooperatives de crèdit o federacions de cooperatives a les quals pertanyi la cooperativa en qüestió. Les cooperatives d'assegurances i les de crèdit s'han d'atendre a allò que estableix la legislació que els és aplicable.

Capítol V Del Règim econòmic

- Responsabilitat dels socis.

La responsabilitat del soci pels deutes socials, fora que hi hagi disposició en contra en els Estatuts socials, és limitada a les aportacions al capital social subscrites, tant si són al capital social subscrites, tant si són desemborsades com si no. El soci que es doni de baixa continua essent responsable davant de la cooperativa, amb la limitació indicada en el paràgraf anterior, durant cinc anys, per les obligacions contretes per aquella anteriorment a la data de la pèrdua de la seva condició de soci.

- Capital social.

Constitueixen el capital social les aportacions obligatòries i voluntàries dels socis, i s'acreditaran mitjançant títols o llibretes de participació nominatius. Les llibretes hauran de reflectir amb claredat les aportacions, així com les actualitzacions d'aquestes i les interessos i els excessos de percepció que s'acordi de capitalitzar. Les aportacions es fan en moneda de curs legal. Si ho tinguessin en compte els Estatuts socials o ho acordés l'Assemblea General, també podran consistir en béns o en drets; en aquest cas, el Consell Rector serà qui en fixi la vàlua, previ informe fet per un o diversos experts independents, sota la seva responsabilitat, sobre les seves característiques, vàlua i criteris utilitzats per calcular-la. L'avaluació feta en el termini de trenta dies pel Consell Rector a petició escrita d'algun soci es podrà revisar mitjançant acord de l'Assemblea General. L'import total de les aportacions de cada soci, a les cooperatives de primer grau no pot excedir del vint-i-cinc per cent del capital social; a les cooperacions de segon i ulterior grau i en les de crèdit, pot arribar al quaranta per cent.

- Aportacions obligatòries.

Els Estatuts socials han de fixar l'aportació obligatòria per adquirir la condició de soci, que pot ésser igual o proporcional al compromís assumit per cada un dels socis en la utilització dels serveis cooperativitzats, segons la classe de cooperativa. Un vint-i-cinc per cent almenys, s'ha de desemborsar en el moment de la subscripció i la resta de la manera i en el termini previstos en els Estatuts socials o en l'Assemblea General, que no pot ésser superior a quatre anys. L'Assemblea General, per majoria de dos terços dels vots presents i representats, pot acordar l'exigència de noves aportacions obligatòries, tot fixant-ne la quantia, el termini i les condicions. Els socis que tinguin desemborsades aportacions voluntàries fetes anteriorment poden aplicar-les per atendre les aportacions obligatòries exigides. El soci que incorri en morositat en el desenvolupament de la seva aportació, pot ésser suspès dels drets polítics i econòmics i la cooperativa li podrà exigir, a més, per la via ordinària, el compliment de les seves obligacions amb abonament de l'interès legal. Els Estatuts socials poden preveure l'expulsió si passen trenta dies, des que fou requerit, sense fer el desemborsament i, a més, la reclamació de danys i perjudicis.

- Aportacions dels nous socis.

Les aportacions obligatòries dels nous socis no poden ésser superiors en la seva quantia a les efectuades pels socis actuals, amb les actualitzacions realitzades quan s'escaigui, d'acord amb aquesta Llei.

- Aportacions voluntàries.

L'Assemblea General, per majoria simple de vots presents i representats, pot acordar l'admissió d'aportacions voluntáries al capital social, sempre que es faci la subscripció en el termini màxim de sis mesos i el seu desemborsament en el moment de la subscripció.

- Interessos.

Els Estatuts socials han de determinar si les aportacions al capital social poden donar interès. En cas afirmatiu, els tipus d'interès els han de fixar per a les aportacions obligatòries els Estatuts socials o l'Assemblea General, i, per a les aportacions voluntàries l'acord d'emissió. En cap supòsit no pot excedir en més de tres punts el tipus d'interès bàsic del Banc d'Espanya.

- Actualització de les aportacions.

Les aportacions al capital social podran actualitzar-se al final de cada exercici econòmic, amb càrrec al resultat de la revalorització de l'immobilitzat material de l'actiu de la societat cooperativa. L'índex general de preus a l'engròs, segons les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística o per qui faci funcions similars, i referit a la data de tancament de l'exercici econòmic, en relació amb el de la data del seu inici, és el límit màxim per actualitzar les aportacions. La revalorització dels béns de l'immobilitzat material no pot ésser superior a les variacions de l'índex general de preus aplicat separadament a cadascun d'ells i en cap cas al valor que tinguin en el mercat. L'excés resultant de la revalorització de l'actiu no aplicat a l'actualització de les aportacions s'ha de portar en un compte de passiu, amb càrrec al qual s'han d'efectuar les actualitzacions futures. En cas de liquidació de la cooperativa, l'import s'ha de destinar als fins del Fons de Reserva Obligatori. Els aspectes fiscals que incideixin en aquesta qüestió estaran subjectes a les disposicions generals que es dictin al nivell de l'Estat, llevat que la Generalitat de Catalunya arribi a tenir competències en aquesta matèria.

- Transmissió de les aportacions.

Les aportacions només es poden transmetre:

1. Per actes "inter vivos", entre socis, en els termes fixats pels Estatuts socials.

2. Per successió "mortis causa". En aquest darrer cas, els hereus que ho sol·licitin podran adquirir la condició de soci si reuneixen els requisits necessaris per fer-ho, i es repartirà entre ells, en la proporció que sigui procedent legalment, l'aportació del causant, de manera que es formin tantes aportacions com socis s'hagin admès. Caldrà completar-les si totes o alguna d'elles queden per sota de l'obligatòria exigida a la cooperativa. En qualsevol altre cas tindran dret a la liquidació del crèdit que representi la part social transmesa, sense deduccions i en el termini de tres anys.

- Reemborsament de les aportacions.

Els Estatuts socials han de regular el dret al reemborsament de les aportacions al capital social, en cas de baixa del soci, d'acord amb les normes següents:

1. De l'import de les aportacions en el moment de la baixa s'han de deduir les pèrdues imputades al soci corresponent a l'exercici econòmic en què s'hagi produït aquella, així com les amortitzacions acreditades i no deduïdes.

2. De l'import de les aportacions obligatòries, una vegada feta, si escau, la deducció per pèrdues a què es refereix l'apartat anterior, es poden establir deduccions no superiors al trenta per cent, en el supòsit de baixa per expulsió, ni al vint per cent en el de baixa no justificada. En cap cas no es poden establir deduccions sobre les aportacions voluntàries.

3. El termini de reemborsament no pot excedir cinc anys a partir de la data de la baixa o tres anys en cas de defunció, amb dret a percebre, sobre la quantitat no reintegrada, el tipus d'interès bàsic del Banc d'Espanya. Les quantitats pendents de reemborsament no són susceptibles d'actualització. Excepcionalment, en els supòsits en què, mitjançant la devolució, es pogués posar en dificultats l'estabilitat de la cooperativa, la Direcció General de la Cooperació, a petició de l'entitat afectada, podrà ampliar els terminis esmentats.

- Prestacions i finançament que no formen part

del capital social. Els estatuts socials o l'Assemblea General poden establir quotes d'ingrés i periòdiques. En cap cas aquestes quotes no han d'integrar el capital social ni són reintegrables. La quantia d'aquestes quotes per als nous socis no pot ésser superior a les aportades pels socis antics, actualitzades d'acord amb l'índex general de preus a l'engròs. Els lliuraments de fons, productes o matèries primeres per a la gestió cooperativa i, en general, els pagaments per a l'obtenció dels serveis cooperativitzats no integren el capital social i són subjectes a les condicions fixades o contractades amb la societat cooperativa. L'Assemblea General pot acordar l'admissió de finançament voluntari dels socis, sota qualsevol modalitat jurídica i amb el termini i condicions que s'estableixin en el mateix acord. En cap cas no han d'integrar el capital social. Les cooperatives, previ acord de l'Assemblea General, poden emetre obligacions, el règim d'emissió de les quals s'ha d'ajustar al que disposa la legislació vigent sense que en cap cas no puguin convertir-se en parts socials.

- Exercici econòmic.

L'exercici econòmic coincideix amb l'any natural llevat que en els Estatuts socials hi hagi disposició en contra. El balanç i el compte de resultats han de reflectir amb claredat i exactitud la situació patrimonial de la cooperativa i els excessos de percepció que hi hagi hagut durant l'exercici o la pèrdua soferta. Les partides del balanç es valoren d'acord amb criteris objectius que garanteixin els interessos a tercers i seguint els principis que exigeixen una ordenada i prudent gestió econòmica de la cooperativa. S'ha de mantenir una continuïtat en els criteris de valoració, que no poden ésser canviats sense causa raonada i, quan es revaloritzin les aportacions, caldrà complir el que indica l'article 53 d'aquesta Llei.

- Determinació dels resultats de l'exercici

econòmic. En la determinació dels resultats de l'exercici econòmic s'han d'aplicar les normes següents:

1. Es consideren com a deduccions per fixar l'excedent net de l'exercici econòmic les següents: 1. L'import dels béns lliurats pels socis per a la gestió i el desplegament de la cooperativa, així com l'import de les bestretes laborals dels socis treballadors i els socis de treball que no poden ésser superiors a les retribucions que són satisfetes a la zona. 2. Les despeses necessàries per al funcionament de la cooperativa. 3. Els interessos deguts als socis per les aportacions al capital social, als obligacionistes i altres creditors. 4. Les quantitats destinades a amortització. 5. Qualsevol altres deduccions autoritzades amb els mateixos efectes per la legislació fiscal aplicable.

2. Han de figurar en comptabilitat, en compte a part, com a beneficis extra cooperatius, els beneficis procedents de plus-vàlua en l'alienació dels elements de l'actiu immobilitzat o els obtinguts d'altres fonts no necessàries als fins específics de la cooperativa, així com els derivats d'inversions o actuació en empreses no cooperatives. En les cooperatives d'habitatges en cap cas no s'han de considerar com a pèrdues els increments de costos que es produeixin durant el procés de realització del projecte.

- Aplicació dels excedents.

Els percentatges dels excedents que com a mínim han d'ésser destinats al Fons Obligatori de Reserves, de caràcter irrepartible, i al Fons d'Educació i Promoció Cooperativa són:

1. El trenta per cent i el deu per cent respectivament fins que les dites reserves assoleixin una quantitat equivalent al cinquanta per cent de la part de l'actiu que correspon a l'immobilitzat.

2. Assolida aquesta reserva, els percentatges mínims han d'ésser del vint i el deu per cent respectivament. Els excedents disponibles s'aplicaran a retorn cooperatiu, que serà acreditat als socis en proporció a les operacions, als serveis o a les activitats realitzats per cada soci en la cooperativa. Els Estatuts socials o l'Assemblea General poden preveure, ateses les necessitats econòmico-financeres del moment i les d'un futur pròxim de la cooperativa, les següents modalitats per a l'aplicació efectiva d'aquest retorn:

1. Que s'incorpori al capital social, amb l'increment corresponent a la part de cada soci.

2. Que es constitueixi un fons, regulat per l'Assemblea General, i que limiti la disponibilitat del diner per un període de cinc anys com a màxim, tot garantint-ne la distribució i el gaudi posterior pel soci titular, a favor del qual ha de tendir un interès que no pot excedir del bàsic del Banc d'Espanya incrementat en tres punts.

3. Que se satisfaci immediatament després de l'aprovació del balanç de l'exercici.

4. Així mateix, i respecte a les cooperatives de treball associat i a les cooperatives en què hi ha socis de treball, pot establir-se que els excedents passin totalment o en part a integrar un Fons Comú especial, de caràcter col·lectiu o irrepartible, però reconeixent als socis el dret a percebre una compensació -interessos- directament proporcional a l'import amb què cada un d'ells hagi contribuït a la formació d'aquest Fons, segons els criteris establerts anteriorment.

- Imputació de pèrdues.

Els Estatuts socials han de fixar els criteris per a la compensació de les pèrdues de l'exercici econòmic, amb subjecció a les normes següents:

1. Al Fons de Reserva Obligatori i als voluntaris, si n'existissin, podran imputar-se com a màxim el cinquanta per cent de les pèrdues.

2. La diferència resultant s'ha d'imputar a cada soci en proporció a les operacions, als serveis o a les activitats que hagués realitzat en la cooperativa, o que estigués obligat a realitzar conformement als mòduls bàsics establerts en els Estatuts socials d'acord amb l'article 22.e), d'aquesta Llei. En cap cas no es pot imputar en funció de les aportacions del soci al capital social.

3. Les pèrdues imputades a cada soci s'han de satisfer dintre de l'exercici econòmic següent a aquell en què s'hagi produït, directament o mitjançant deduccions en les aportacions al capital social. També poden satisfer-se amb càrrec als retorns que poden correspondre al soci en els propers cinc anys; si passat l'esmentat termini quedaven pèrdues sense compensar, hauran d'ésser satisfetes directament pel soci en el termini d'un mes.

- Fons de Reserva Obligatori.

El Fons de Reserva Obligatori és irrepartible entre els socis i es constitueix:

1. Amb el percentatge sobre els excedents nets de cada exercici que estableixin els Estatuts socials d'acord amb l'article 59 d'aquesta Llei.

2. Amb els beneficis extracorporatius.

3. Amb les deduccions sobre les aportacions obligatòries en els supòsits de baixa del soci.

4. Amb les quotes d'ingrés i periòdiques, si fossin establertes pels Estatuts socials.

- Fons d'Educació i Promoció.

El Fons d'Educació i Promoció Cooperativa, que és inembargable, es constitueix:

1. Amb el percentatge sobre els excedents nets de cada exercici que estableixin els Estatuts socials d'acord amb l'article 59 d'aquesta Llei.

2. Amb les multes i altres sancions que per via disciplinària imposi la cooperativa als seus socis.

3. Amb les subvencions, les donacions i qualsevol mena d'ajuda rebuda dels socis o dels tercers per al compliment dels fins propis d'aquell Fons. El Fons d'Educació i Promoció Cooperativa té com a finalitat la formació dels socis i treballadors en tècniques cooperatives econòmiques i professionals, així com atendre els objectius d'incidència social en l'àmbit on és situada la cooperativa i els d'intercooperació. L'Assemblea General ha de fixar les línies bàsiques d'aplicació del Fons d'Educació i Promoció Cooperativa, les dotacions del qual han de figurar en el passeiu del balanç amb separació d'altres partides.

Capítol VI Dels llibres i de la comptabilitat

- Documentació social.

Les cooperatives han de portar, en ordre i al dia, els llibres següents:

1. Llibre de registre de socis.

2. Llibre de registre d'aportacions socials.

3. Llibre d'actes de l'Assemblea General, del Consell Rector i, si s'escau, de les juntes preparatòries.

4. Llibre d'inventaris i balanços i Llibre diari. Tots ells han d'ésser diligenciats pel Registre de Cooperatives competent. El Departament competent en matèria de cooperatives pot autoritzar a les cooperatives que ho sol·licitin un altre sistema de documentació que ofereixi garanties anàlogues a la dels llibres oficials esmentats en el paràgraf anterior.

- Comptabilitat.

Les cooperatives han de portar una comptabilitat ordenada i adequada a la seva activitat d'acord amb el Codi de Comerç.

Capítol VII De la modificació, fusió, escissió, dissolució i liquidació

- Modificació dels Estatuts socials.

Els acords sobre modificació dels Estatuts socials han d'ésser adoptats per una majoria de dos terços dels socis presents o representats en l'Assemblea General. Tanmateix, per al canvi de domicli social dintre del mateix terme municipal és suficient l'acord del Consell Rector. Per a la inscripció en el Registre de Cooperatives de la modificació dels Estatuts socials s'han d'acompanyar la sol·licitud d'inscripció amb el certificat de l'acta de l'Assemblea General.

- Fusió.

La fusió de societats cooperatives en una de nova, o l'absorció d'una o més per una altra societat cooperativa, sols serà possible si els objectius socials de les diverses cooperatives no són incompatibles. L'acord de fusió, pres amb els requisits exigits en aquesta Llei, es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat i en un diari de gran difusió a Catalunya i en un de gran circulació en l'àmbit territorial on tinguin el domicili social les cooperatives afectades i no podrà ésser realitzat abans de passats dos mesos des de la data de l'últim anunci. Si durant aquest període s'hi oposés algun creditor, l'acord no es podrà portar a efecte sense que, prèviament, siguin assegurats o satisfets els drets d'aquest creditor, el qual no es podrà oposar al pagament encara que es tracti de crèdits no vençuts. La baixa de socis originada per disconformitat amb la fusió tindrà el caràcter de justificada si ho sol·licitava per escrit al president del Consell Rector dins el termini dels quaranta dies següents al de l'adopció de l'acord. Els socis, així com els patrimonis, de les cooperatives que es dissolguin es traspassaran en bloc a la nova societat cooperativa que es creï, o a la que substitueixi, la qual assumirà tots els drets i les obligacions de les cooperatives dissoltes. A les cooperatives dissoltes, no els són d'aplicació les normes sobre liquidació, i els seus fons socials, tant voluntaris com obligatoris, passen a integrar-se en els de la societat cooperativa nova o absorbent. Els traspassos a què fa referència aquest article no s'han d'entendre com a transmissions ni substitucions entre persones diferents, als efectes que correspongui en matéries de competència de la Generalitat. La inscripció de la fusió de societats cooperatives en el Registre se subjectarà, en el supòsit de fusió pròpia, als tràmits establerts per a la constitució, i en el de fusió per absorció als de modificació.

- Escissió.

L'escissió pot implicar l'extinció de la cooperativa, prèvia la divisió del seu patrimoni en dues o més parts, cada una de les quals es traspassarà en bloc a cooperatives de nova creació o serà absorbida per altres de ja existents. També una cooperativa pot dividir el seu patrimoni sense extingir-se, traspassant-ne en bloc una o diverses parts a cooperatives de nova creació o a altres de ja existents. En aquests casos són d'aplicació les normes d'aquesta Llei reguladores de la fusió. Tanmateix, amb la convocatòria de l'Assemblea General que ha d'acordar l'escissió, es trametrà a cada soci la memòria feta pel Consell Rector sobre la conveniència de l'escissió, que s'acompanyarà amb l'inventari i el balanç tancats quinze dies abans, amb la proposta detallada de la part de patrimoni que haurà de transmetre's a les altres cooperatives i la que, si s'escau, ha de conservar la coopertaiva que s'escindeixi. Així mateix, l'esmentada memòria indicarà quina seria la situació jurídica en què quedarien els socis de la cooperativa escindida. Amb la memòria i la documentació esmentades haurà de trametre's als socis l'informe corresponent fet pels interventors de comptes.

- Dissolució i liquidació.

Són causes de dissolució de la societat cooperativa:

1. L'acompliment del termini fixat en els Estatuts socials, llevat que hi hagi un acord de pròrroga adoptat per l'Assemblea General i degudament inscrit.

2. La finalització de l'objecte social o la impossibilitat de realitzar-lo. Pel que fa a les cooperatives de crèdit i assegurances, s'ha d'estar, a més, al que disposin els organismes competents per raó d'activitats efectuades.

3. La voluntat dels socis, manifestada mitjançant un acord de l'Assemblea General pres per la majoria prevista per l'article 31 d'aquesta Llei.

4. La reducció del nombre de socis per sota del mínim legament necessari per a constituir la cooperativa, si es manté durant més de sis mesos.

5. La reducció de la xifra del capital social per sota del mínim establert legalment o estatutàriament, si es manté durant més de sis mesos.

6. La fusió o l'escissió a què fan referència els articles 66 i 67 d'aquesta Llei.

7. El concurs o la fallida, segons correspongui, de la cooperativa sempre que ho acordi l'Assemblea General, com a conseqüència de la resolució judicial que la declari.

8. Qualsevol altra causa establerta en aquesta Llei o en els Estatuts socials. La societat cooperativa dissolta conserva la seva personalitat jurídica mentre es fa la liquidació. Durant aquest període s'ha d'afegir a la denominació social la frase "en liquidació". L'acord de dissolució o la resolució judicial, si s'escau, a més d'inscriure's en el Registre de Cooperatives, s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat i en un diari de gran circulació en l'àmbit territorial on tinguin el domicili social les cooperatives afectades.

- Nomenament dels liquidadors.

Els socis liquidadors, en nombre senar, són nomenats per l'Assemblea General, en votació secreta. Si passa un mes de la dissolució de la cooperativa sense que n'hagi fet el nomenament, el Consell Rector haurà de sol·licitar al Consell Superior de la Cooperació el nomenament de liquidadors, que pot recaure en persona no soci. També pot sol·licitar-ho al Consell Superior de la Cooperació qualsevol soci de la cooperativa. El Consell ha de fer el nomenament en el termini màxim d'un mes. El Consell Rector i la direcció cessaran en les seves funcions des del nomenament dels liquidadors, als quals hauran de prestar el seu concurs per a la pràctica de les operacions de liquidació, si són requerits a fer-ho. Els liquidadors hauran de fer totes les operacions que calguin per a la liquidació de la societat. Durant el període de liquidació s'han d'observar les disposicions legals i estatutàries aplicables sobre el règim de les assemblees generals, a les quals donaran comptes els liquidadors de la marxa de la liquidació i del balanç corresponents per a la seva aprovació.

- Adjudicació de l'haver social.

Per a l'adjudicació de l'haver social s'ha de procedir, en tot cas, per l'ordre següent: Primer.

- Respectar íntegrament el Fons d'Educació i Promoció Cooperativista. Segon.

- Saldar els deutes socials. Tercer.

- Reintegrar als socis llurs aportacions al capital social, actualitzades quan s'escaigui. Quart.

- Aplicar el sobrant, si n'hi ha, al Fons d'Educació i Promoció del Cooperativisme i transferir-lo a l'entitat federativa a la qual la cooperativa estigui associada. Si no ho està a cap, l'Assemblea General ha de decidir a quines entitats federatives de cooperatives, de totes les existents a Catalunya, s'ha de destinar l'import d'aquest fons, sempre a fi d'ésser utilitzat amb els fins esmentats. Altrament, el patrimoni sobrant tindrà la destinació que acordi el Consell Superior de la Cooperació, d'acord amb els criteris fixats en aquest precepte.

- Operacions finals.

Acabada la liquidació, els liquidadors han de fer el balanç final, que serà sotmès a la decisió de l'Assemblea General. Si fos impossible la tinguda de l'Assemblea General, els liquidadors publicaran el balanç final en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i en un diari de gran difusió a Catalunya i en un diari de gran circulació en l'àmbit territorial on tinguin el domicili social les cooperatives afectades. Passats sis mesos d'ençà d'aquestes publicacions sense que hagi estat impugnat el balanç davant el Consell Superior de la Cooperació, s'entendrà que és aprovat. Aprovat el balanç final, els liquidadors hauran de sol·licitar en el termini de quinze dies la cancel·lació dels assentaments referents a la societat liquidada en el Registre de Cooperatives on sigui inscrita i dipositat en aquesta oficina els llibres i els documents relatius al tràfic de la cooperativa.

- Suspensió de pagaments i fallides.

A les societats cooperatives, els és aplicable la legislació concursal de l'Estat. La providència judicial en virtut de la qual es tingui per incoat el procediment concursal respecte a una cooperativa s'anotarà en el Registre de Cooperatives en què estigui inscrita.

Capítol VII De les clases de cooperatives

- Classificació.

Les cooperatives de primer grau poden ésser: Caixes rurals. Cooperatives agrícoles. Cooperatives d'artesans. Cooperatives d'assegurances. Cooperatives de consumidors. Cooperatives de crèdit. Cooperatives d'ensenyament i escolars. Cooperatives d'habitatge. Cooperatives mixtes. Cooperatives de serveis. Cooperatives de treball associat. No obstant això, les cooperatives poden realitzar qualsevol activitat econòmico-social lícita i es poden constituir amb objectius socials diferents dels esmentats anteriorment.

Secció primera De les cooperatives de consumidors

- Objecte.

Les cooperatives de consumidors tenen com a objecte primordial el lliurament de béns o la prestació de serveis per al consum directe dels socis i de llurs familiars. Les operacions de venda fetes a persones no sòcies, si es produeixen, seran comptabilitzades de manera que a tothora se'n pugui conèixer el volum global. Els excedents que resultin atribuïbles a les operacions fetes amb tercers no socis hauran d'ésser incorporats íntegrament a fons col·lectius irrepartibles, amb independència dels percentatges que corresponguin a aquests sobre els excedents, segons s'indica en els estatuts.

- Mínim de socis.

Les cooperatives de consumidors tindran un mínim de 600 socis si realitzen la major part de la seva activitat a Barcelona; de 300 a les altres ciutats de Catalunya amb una població superior a 20.000 habitants i de 75 a les poblacions amb un nombre menor d'habitants. No obstant això, aquelles cooperatives el nombre de socis de les quals sigui inferior al fixat en el paràgraf anterior poden constituir-se i exercir la seva activitat mitjançant l'autorització de la Direcció General de Cooperació, previ informe del Consell Superior de la Cooperació, que pot concedir-la en qualsevol dels casos següents:

1. Per raó de l'especialització de la seva activitat.

2. Perquè es tracti d'experiències realitzades per un període de temps concret no superior a dos anys.

3. A aquelles cooperatives que no tinguin personal assalariat i els serveis estiguin realitzats íntegrament pels socis d'una manera gratuïta. Contra la resolució de la Direcció General de Cooperació es podrà recórrer, en el termini de quinze dies, davant el Conseller.

- Activitats no principals.

Aquestes cooperatives no perdran llur caràcter específic pel fet que produeixin els serveis o béns que distribueixin, en el qual supòsit també l'activitat productiva exercida s'haurà de regir per les disposicions d'aquesta Llei.

- Condició.

Les cooperatives de consumidors tenen la condició de majoristes i poden detallar com a minoristes. Els lliuraments de béns i la prestació de serveis a les cooperatives no tenen la condició de vendes ja que es tracta dels consumidors agrupats que els han adquirit conjuntament.

Secció segona De les cooperatives de treball associat

- Objecte.

Són cooperatives de treball associat les que associen persones que, mitjançant llur treball, es proposen exercir alguna activitat econòmica o professional per a tercers. El nombre de treballadors amb contracte de treball per un temps indefinit no pot ésser superior al deu per cent del total de socis i en cap cas no pot abastar una xifra superior a cinquanta treballadors. També en aquests casos, el treballador amb contracte de treball per temps indefinit amb més d'un any d'antiguitat a l'empresa ha d'ésser admès com a soci treballador, sense període de prova, si reuneix els altres requisits i així ho sol·licita. En les cooperatives de treball associat poden ésser socis els majors de setze anys.

- Règim de treball.

Per a garantir la no-discriminació dels socis treballadors en cada cooperativa, els estatuts han d'assegurar la uniformitat del règim de la Seguretat Social. Els criteris bàsics de la prestació de serveis de treball han d'ésser determinats pels Estatuts socials o, si hi manquen, per l'Assemblea General. Les normes aplicables sobre condicions del treball, en especial les de seguretat social i higiene són les establertes amb caràcter general.

- Període de prova per a admissió de socis.

Els Estatuts socials poden preveure com a requisit per a l'admissió de socis un període de prova que no ha d'ésser superior a sis mesos, llevat per als tècnics superiors i els directius, en el qual cas pot ésser fins d'un any. El període de prova pot reduir-se per mutu acord. Durant aquest període es pot resoldre la relació per lliure decisió unilateral. El soci a prova té els drets de veu i d'informació i pot participar en els excedents de l'exercici, si se'n produïen. Durant el període de prova s'aplicarà a l'aspirant-soci el règim de Seguretat Social establert per als socis, així com el seu règim laboral.

Secció tercera De les cooperatives d'habitatge

- Objecte.

Es classifiquen com a cooperatives d'habitatge les que tenen com a objecte procurar, exclusivament per als seus socis, habitatges, serveis o edificacions complementàries, així com organitzar-ne l'ús pel que fa als elements comuns i regular-ne l'administració, la conservació i les millores. Simultàniament, i a la mateixa comarca, cap persona, llevat que es tracti d'una societat cooperativa, no pot ésser titular de més d'un habitatge de promoció cooperativa. Se n'exceptuen aquells supòsits en els quals, per la condició de família nombrosa, sigui necessària la utilització de dos habitatges. L'ús dels habitatges pot ésser adjudicat i cedit als socis mitjançant qualsevol títol admès en dret. Quan la cooperativa mantingui la propietat, els Estatuts socials han d'establir les normes en què han d'ajustar-se. Per a la formació i creixement del Fons de Reserva i del Fons de Formació i Promoció Cooperativa, aquestes cooperatives, en lloc del que preveu l'article 59 d'aquesta Llei, han d'aplicar sobre el preu total del pis, inclosos el terreny, la urbanització, la construcció, les despeses generals, etc., un percentatge que no ha d'ésser inferior al dos per cent. En cap cas, el preu base per a calcular aquesta quantitat no ha d'ésser inferior al que resulti d'aplicar els mòduls fixats per als habitatges de protecció oficial o règim similar que es puguin establir en el futur. La quantitat que resulti de la detracció dels percentatges indicats s'ha d'aplicar, en el seu setanta-cinc per cent, al Fons de Reserva, i el vint-i-cinc per cent restant s'ha de dedicar al Fons d'Educació i Promoció Cooperativa. El Fons de Reserva així constituït que realitza una funció semblant a la d'un fons d'inversió, serà utilitzat, principalment, per a alguna o algunes de les finalitats següents:

1. Sufragar els costos que es puguin originar en la creació de sòl urbà, ja sigui per la mateixa cooperativa o amb la col·laboració d'altres cooperatives i corporacions locals, l'Institut Català del Sòl o les societats mixtes que es puguin crear per a aquest fi.

2. Crear reserva de sòl per a futures promocions o el desenvolupament per fases d'una promoció.

3. Cobrir necessitats d'autofinançament que es puguin produir entre les aportacions dels socis i l'obtenció dels préstecs hipotecaris.

4. Finançar aquelles promocions que puguin ésser adjudicades en règim de lloguer. Els acords d'utilització han de preveure les condicions de la inversió.

- Transmissió d'habitatges.

En els casos de transmissió inter vivos d'habitatges i de locals, abans de passats cinc anys de la plena adquisició pel soci, llevat que els Estatuts socials assenyalin un altre termini superior, hi haurà el dret de tempteig a favor de la cooperativa per tal de poder oferir l'habitatge als socis expectants. El preu de tempteig ha d'ésser igual a la quantitat desemborsada, incrementada de la revalorització que hagin experimentat d'acord amb l'Índex de Preus de Consum durant el període comprès entre la data en què es cobrí la finca i la data de transmissió de l'habitatge. Aquest mateix dret d'adquisició preferent i en les mateixes condicions de preu, serà també per al cas que el que es vulgui transmetre siguin els drets del soci referents a l'adquisició de la plena propietat de l'habitatge o el local. Si, ignorant conscientment el dret de tempteig, qualsevol soci realitzés alguna transmissió, la cooperativa podrà recuperar l'habitatge o local mitjançant el dret de retracte, tot i satisfent el preu establert en el primer paràgraf. No podrà exercitar-se aquest dret sinó dins de l'any comptat des de la inscripció de la transmissió en el registre, o en el seu defecte, dins els tres mesos a comptar des que el retraient tingués coneixement de la transmissió. Els Estatuts socials regularan l'exercici d'aquest dret. El que es diu en els paràgrafs anteriors no serà d'aplicació quan la cessió es realitzi a favor de descendents o ascendents. En el cas de baixa les deduccions previstes per l'article 55 d'aquesta Llei podran detreure's dels fons lliurats per finançar el pagament dels habitatges o els locals, d'acord amb el que determinin els Estatuts socials.

- Possibilitats d'existència de fases.

A les cooperatives d'habitatges els Estatuts socials poden regular que la construcció de cada fase o bloc es faci amb autonomia de gestió i patrimonis separats, sense que els socis no integrats en cada una de les promocions es vegin responsabilitzats per la gestió econòmica dels altres. Quan es faci ús d'aquesta possibilitat, caldrà que es porti comptabilitat independent, sens perjudici de la general de la cooperativa. En tot cas, es farà constar prèviament i expressament davant dels tercers amb qui s'hagi de contractar. Els Estatuts socials poden regular l'existència d'assemblees de fases o blocs, a les quals es poden delegar competències de l'Assemblea General excepte en aquells assumptes que afectin tota la societat o la responsabilitat del patrimoni general o dels altres patrimonis separats, o els drets o obligacions dels socis no adscrits a la fase o al bloc respectius.

Secció quarta De les Cooperatives de Serveis

- Objecte.

Les cooperatives de serveis tenen com a objecte la realització de serveis i operacions que, en no constituir l'objecte propi de cap altra classe de cooperatives, facilitin l'activitat econòmica que llurs socis exerceixin per compte propi. Aquestes cooperatives poden utilitzar la denominació de cooperatives del mar, del comerç, de transports o d'altres quan els socis siguin titulars d'explotacions pertanyents a aquests sectors econòmics.

- Fons. Regulació especial.

Els Estatuts socials d'aquestes cooperatives han de regular, a més del que s'exigeix amb caràcter general en aquesta Llei, els punts següents:

1. Creació de Fons de Reserva i el seu creixement, tot assenyalant el tant per cent que es pot aplicar a les operacions que faci el soci amb la cooperativa, sense que en cap cas pugui ésser superior al tres per cent i inferior al dos per cent.

2. Creació del Fons d'Educació i Promoció Cooperativa; es pot establir que aquest fons detingui un tant per cent de la quantitat prevista pel Fons de Reserva i, en tot cas, no inferior al vint per cent d'aquesta xifra.

3. Destinació que es donarà als fons esmentats anteriorment, tot vinculant-los estretament al desplegament i a la potenciació del moviment cooperatiu.

Secció cinquena De les cooperatives agràries

- Objecte.

Són cooperatives agràries les que associen persones físiques o jurídiques que són titulars en actiu d'explotacions agràries o ramaderes amb alguna de les finalitats següents:

1. Proveir els socis de les primeres matèries, els mitjans de producció, els productes i els altres béns i serveis que els siguin necessaris.

2. Millorar el procés de producció agrària, mitjançant l'aplicació i l'ús col·lectiu de tècniques, equips o mitjans de producció i mitjançant l'execució d'obres d'interès agrari.

3. Industrialitzar i comercialitzar els productes agraris i els derivats d'aquests.

4. Millorar, distribuir entre els socis o explotar en comú terres i altres béns que puguin ésser destinats a un ús agrari.

5. Prestar serveis i fomentar activitats amb vista a la promoció i el millorament de la població agrària i del medi rural.

6. Promoure i gestionar crèdits i assegurances agràries, mitjançant el foment de caixes rurals, de seccions de crèdit i d'altres entitats especialitzades.

7. Establir seccions de crèdit perquè compleixin les funcions pròpies de les cooperatives de crèdit.

- Regulacions especials.

Els Estatuts socials d'aquestes cooperatives han de regular, a més del que exigeix amb caràcter general aquesta Llei, els punts següents:

1. Les aportacions obligatòries dels socis que s'incorporaran a capital social. Es podran establir diferències segons els graus d'utilització dels serveis cooperatius a què es comprometi el soci.

2. Els mòduls i les maneres de participació dels socis en els serveis que ofereixi la cooperativa. Podrà establir-se un període, com a màxim de cinc anys, durant el qual el soci que s'hagi compromès a utilitzar un servei de la cooperativa no podrà deixar de complir els seus compromisos. Aquest incompliment, si es produïa, no eximirà el soci de la seva responsabilitat davant de tercers, ni de la que ha assumit davant la mateixa cooperativa per inversions realitzades i no amortitzades.

3. La creació de Fons de Reserva i el seu creixement, tot assenyalant el tant per mil que s'ha d'aplicar a les operacions que faci el soci amb la cooperativa, de manera que aquesta detracció, més la prevista en l'article 59 d'aquesta Llei, arribi a constituir una xifra que sigui almenys igual a l'u per mil sobre la xifra total de facturació als socis. En el cas que la cooperativa faci les seves operacions mitjançant cooperatives de segon grau, els percentatges esmentats es dividiran equitativament entre els fons d'ambdues entitats.

4. La creació del Fons de Formació i Promoció Cooperativa. Caldrà establir que a aquest fons es destini un vint per cent, com a mínim, de la quantitat que resulti per al fons de reserva d'acord amb el paràgraf anterior.

5. Les derrames per a despeses en el cas que s'estableixin.

6. La possibilitat d'establir seccions, el govern de les quals correspondrà als mateixos òrgans de la cooperativa a la qual pertanyen, amb possibilitat de delegacions i gestió econòmica separada. Aquestes circumstàncies es faran conèixer als tercers amb qui es contracti.

7. La manera com, si es considera oportú, algun membre de la comunitat familiar afectat a l'explotació agrària del soci pugui exercir els drets d'ell a la cooperativa, fins i tot el d'ésser elegit per a tenir-hi càrrecs socials.

- Operacions amb tercers.

Les cooperatives agràries que transformin o comercialitzin els productes de llurs socis podran operar amb tercers quan en anys de collita irregular no puguin funcionar a ple rendiment només amb els lliuraments dels seus socis, però hauran de comunicar aquesta circumstància a la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

- Explotació comunitària de la terra.

En el supòsit de cooperatives que despleguin una explotació comunitària de la terra, els seus Estatuts socials hauran de regular els mòduls de participació dels socis que presentin els seus drets d'ús i aprofitament de bestiar, de terres i/o d'immobles susceptibles d'explotació agrària i dels que, essent o no cedents de drets sobre béns, hi prestin el seu treball. Són d'aplicació als socis treballadors, siguin o no cedents del gaudi de béns, les normes establertes en aquesta Llei per a les cooperatives de treball associat, amb les excepcions contingudes en aquest article. L'arrendatari i altres titulars d'un dret de gaudi, sempre que prestin el seu treball d'una manera habitual a la cooperativa, podran cedir l'ús i l'aprofitament dels béns, en el termini màxim de durada del contracte, sense que això sigui causa de desnonament o resolució d'aquest. Els Estatuts socials han d'establir el temps mínim de permanència a la cooperativa dels socis en la seva condició de cedents de l'ús i l'aprofitament de béns, que no podrà ésser superior a quinze anys, i les normes sobre transmissió per llurs titulars d'aquests béns. Igualment han d'assenyalar les aportacions obligatòries al capital, tot diferenciant les que ha de fer en la seva condició de cedent del gaudi de terres o en la de soci treballador. Els retorns s'acreditaran als socis en funció de la seva activitat amb la cooperativa; s'establirà aquesta en els avenços laborals en el cas de socis treballadors i en la renda anual abonable en el supòsit de socis cedents.

Secció sisena De les cooperatives i requisits

- Objecte i requisits.

Les cooperatives de crèdit tenen com a objecte servir les necessitats de finançament i potenciació dels estalvis dels seus socis, persones físiques, cooperatives, federacions i d'altres persones jurídiques, de naturalesa semblant, comunitàries i/o de caire mutualista. Es poden admetre imposicions de fons i realitzar els serveis de banca necessaris i aquells altres que serveixin per a la promoció i el desplegament dels fins cooperatius, llevat d'aquells que siguin reservats a altres entitats. Poden adoptar la denominació de professionals les cooperatives de crèdit que compleixin les condicions següents:

1. Que hagin estat creades o es constitueixin a l'empara dels seus col·legis oficials per acord de llurs òrgans rectors i que, pel cap baix, tinguin el setanta-cinc per cent de socis de la mateixa professió col·legiada.

2. Que limitin les operacions actives als socis per satisfer llurs necessitats professionals, d'habitatge, domèstiques i culturals. Per a la constitució i el funcionament de les cooperatives de crèdit cal el compliment de les normes tècniques dictades per les autoritats econòmiques. La devolució de les aportacions socials en cas de baixa només serà possible, en tot cas, si es mantenen els coeficients de garantia exigits. Sols poden realitzar operacions actives amb els seus socis i amb els socis de les cooperatives associades, complerts els requisits tècnics exigits, gaudiran d'una atenció especial en la política d'operacions actives.

- Reemborsament d'aportacions.

El reemborsament de les aportacions al capital social s'ha d'ajustar, a més, a les raons següents:

1. Fora del cas d'autorització del Banc d'Espanya, no es poden reemborsar les aportacions al capital social abans de passat cinc anys de la data d'ingrés del soci.

2. Encara que hagin passat els terminis establerts en l'article 55 d'aquesta Llei, no es poden reemborsar les aportacions quan això ocasioni la disminució del coeficient de garantia per sota del límit establert.

3. Si per aplicació de l'apartat b) passen set anys des de la baixa del soci sense que s'hagin pogut reemborsar les aportacions al capital social, s'entendrà produïda la causa de dissolució de l'apartat b) de l'article 68 d'aquesta Llei.

- Vot plural.

Els Estatuts socials poden establir per als socis que siguin societats cooperatives la possibilitat de vot plural, tot fixant-lo, en tot cas, en proporció al nombre de socis, sense que en cap cas pugui tenir cap d'elles, per si sola, més d'un vint per cent dels vots totals. Els Estatuts socials poden establir, en cas de fer-se ús de la facultat de l'apartat anterior, que les aportacions obligatòries a capital social, en el cas de cooperatives, siguin proporcionals al nombre de socis.

Secció setena

- Objecte i requisits.

Llevat del que disposen els apartats segÜents, a aquestes societats s'apliquen els criteris generals previstos per a les cooperatives de crèdit. Poden adoptar la denominció de "Caixa Rural" les cooperatives de crèdit que compleixin les condicions següents:

1. Ésser fomrades per cooperatives agràries, de treball associat i qualsevol altra entitat col·lectiva agrària que preferentment realitzin operacions al camp, així com pels socis d'aquestes societats. També poden ésser constituïdes per l'agrupament de diverses caixes rurals d'àmbit territorial inferior.

2. Limitar les operacions actives als seus socis i el finançament d'operacions encaminades al millorament de la vida en el medi rural. En els nuclis de població rural de fins a deu mil habitants, poden fer les operacions actives amb les Corporacions locals i amb les persones naturals i jurídiques, en la proporció que estableixin els seus Estatuts socials en les disposicions oficials.

Secció vuitena De les cooperatives d'assegurances

- Objecte i àmbit.

Es classifiquen com a cooperatives d'assegurances les que tenen com a objecte l'exercici de l'activitat asseguradora. Es respectaran en tot cas les normes sobre capitals, garanties, bases tècniques i altres qüestions establertes per a l'exercici de les diferents branques de l'assegurança.

Secció novena De les cooperatives d'ensenyament i d'escolars

- Objecte de les cooperatives d'ensenyament.

Es consideren cooperatives d'ensenyament les que tenen com a objecte procurar o organitzar qualsevol mena d'activitat docent, en alguna branca del saber o de la formació tècnica, artística o esportiva o d'altres. Aquestes cooperatives són formades per la lliure associació de pares, d'alumnes o els seus representants legals, d'ensenyants i de personal no docent, llevat el que disposin els Estatuts socials. En el primer cas se'ls apliquen els criteris previstos per a les cooperatives mixtes. En el cas que només associïn pares o alumnes, els són d'aplicació les normes previstes per a les cooperatives de consum, excepte pel que fa al nombre mínim de socis. En el cas que només associïn ensenyants i personal no docent, s'apliquen les normes de treball associat.

- Objecte de les cooperatives escolars.

Es consideren cooperatives d'escolars les que tenen com a finalitat educar els alumnes dels diferents centres escolars en la doctrina i la pràctica cooperativistes. Amb aquest objecte poden produir i distribuir béns i serveis que siguin d'utilitat escolar o que tinguin aplicació en el progrés cultural dels socis. A les escoles d'Educació General Bàsica aquestes cooperatives han d'estar sota la tutela dels mestres o de qualsevol altra persona que determinin els Estatuts socials. El dipositari de fons és nomenat d'entre el personal del centre, i els mateixos socis en porten l'administració i la comptabilitat. En els establiments d'ensenyament secundari o equivalent, les cooperatives són exceptuades de la tutela dels professors. Tanmateix, a les reunions del Consell Rector poden assistir el director del centre o la persona que es designi, la qual, si considera que els acords són lesius per a la cooperativa, els pot suspendre i elevar consulta, en el termini de quinze dies, al Consell Superior de la Cooperació. Per a suplir, si s'escau, la insuficient capacitat d'obrar dels socis compoennts del onsell Rector, s'atribueix la representació de la cooperativa, en les seves realcions amb tercers, a qui exerceixi la tutela, segons els Estatuts socials, en cas de primària, o al director del centre o persona designada, en el segon supòsit, amb les mateixes incompatibilitats establertes respecte al Consell Rector de les cooperatives. Aquells qui, sense ésser-ne socis, promogui o tutelin aquestes cooperatives no poden gaudir dels seus beneficis.

Secció desena De les cooperatives d'artesans

- Objecte i especialitats.

Es classifiquin com a cooperatives d'artesans les que associen artesans per a elaborar, produir o alienar obres o productes d'artesania, per a adquirir i transformar primeres matèries o, en genral, per a efectuar les operacions auxiliars i complementàries de la seva activitat artesana, així com els serveis d'interès comú als socis. Aquestes cooperatives es regeixen per les normes de les cooperatives de treball associat o per les de serveis, atès el contingut dels Estatuts socials de la cooperativa i, en general, de la manifestació expressa que haurà de fer-se en aquests.

Secció onzena Cooperatives mixtes

- Objecte i especialitats.

Són cooperatives mixtes aquelles que tenen com a objecte complir finalitats que siguin especificades per a diferents tipus de cooperatives i unifiquin les diferents activitats en una sola persona jurídica. En tota cooperativa mixta cada una de les activitats ha de tenir les característiques i obligacions essencials de cada una de les societats de la classe corresponent. En els organismes directius de les cooperatives mixtes hi ha d'haver sempre representació de cada una de les activitats en què es vinculin els socis.

Capítol IX La conciliació

- Conciliació i arbitratge davant el Consell

Superior de la Cooperació. Les qüestions que es plantegen entre algun soci i la seva cooperativa o entre aquestes i les seves federacions, podran ésser plantejades a la conciliació en el Consell Superior de la Cooperació, o bé directament a la jurisdicció ordinària. El Consell Superior de la Cooperació haurà d'emetre el veredicte de la conciliació en el termini més breu possible de manera que els afectats puguin acudir dintre de termini a la jurisdicció ordinària en el cas de no estar d'acord amb el veredicte.

Capítol X De la inspecció, del règim sancionador i de la desqualificació

- Inspecció de les cooperatives.

Correspon al Departament competent en matèria de cooperatives la funció inspectora quant al compliment d'aquesta Llei, sens perjudici de les funcions inspectores que corresponguin als serveis dels altres Departaments de l'Administració Pública en virtut de la legislació específica apliable pel seu objectiu social. Les infraccions comeses per la cooperativa o pels seus òrgans socials seran sancionades tenint en compte la gravetat de la infracció, la seva importància econòmica, la mala fe, la incidència, el nombre de socis i la capacitat econòmica de la cooperativa. Les sancions són advertiments i multa fins a un màxim de cinc-centes mil pessetes. La responsabilitat civil i penal dels membres dels òrgans socials s'exigirà amb independència de les sancions administratives davant la jurisdicció corresponent. Quan en una cooperativa concorrin circumstàncies que aconsellin mesures urgents per evitar danys a tercers o als socis, la Direcció General de Cooperatives, previ informe del Consell Superior de la Cooperació, podrà designar un funcionari amb la facultat de convocar Assemblea General a fi de facilitar l'adopció dels acords pertinents de la cooperativa.

- Desqualificació de les cooperatives.

Pot ésser causa de desqualificació d'una cooperativa:

1) La comissió d'infraccions greus de normes imperatives o prohibitives d'aquesta Llei.

2) La inactivitat dels òrgans socials durant tres anys consecutius.

3) La no-realització de l'objecte social durant tres anys consecutius. En els supòsits de les causes 2 i 3, l'Administració haurà de requerir la cooperativa perquè, en un termini de tres mesos, adopti les mesures pertinents per a resoldre la irregularitat. El Procediment per a la desqualificació s'ha d'ajustar a la Llei de Procediment Administratiu, amb les particularitats següents:

1. A l'audiència de la cooperativa es personarà el Consell Rector o, si no és possible, un nombre de socis no inferior a tres. Si tampoc no és possible aquesta última compareixença el tràmit es complirà publicant l'avís corresponent en el Diari Oficial de la Generalitat.

2. La resolució administrativa de desqualificació és revisable en via contenciosa administrativa i, si era recorreguda, no serà executiva mentre no recaigui sentència ferma. La desqualificació, un cop esdevé ferma, serà d'efectes registrals d'ofici i implicarà la dissolució de la cooperativa. Correspon la declaració de desqualificació de les cooperatives al Departament competent en matèria de cooperació previ informe d'aquell altre Departament que per raons de l'activitat de la cooperativa hi pugui intervenir.

TÍTOL SEGON

Capítol XI De les federacions

- Principis generals.

Per a un millor desenvolupament de llurs activitats, les societats cooperatives acollides a aquesta Llei poden constituir-se en federacions de branques generals de Catalunya i d'àmbit inferior. Per a les finalitats particulars es poden establir acords i associacions de caràcter temporal. En aquests acords i associacions poden entrar les institucions d'assistència social i les corporacions de caràcter públic. Les federacions, els acords i les associacions s'han de subjectar a les condicions que assenyala aquesta Llei i tindran totes les prerrogatives establertes en aquesta. La inscripció a les federacions i a aquests acords i associacions és voluntària. El nombre mínim de cooperatives per a constituir una federació és de tres. La constitució de federacions és subjecta als mateixos actes constitutius que s'estableixen per a les cooperatives en aquesta Llei. Perquè una federació pugui atribuir-se la denominació referida a un àmbit geogràfic determinat, haurà d'acreditar l'afiliació del quaranta per cent, com a mínim, de les societats cooperatives censades en l'àmbit i la branca respectius. En cas contrari, no podrà fer ús de la seva denomianció de patronímics ni de qualificatius que expressin o identifiquin un àmbit geogràfic.

- Federacions generals.

Es consideren com a generals, per tant són representades directament en el Consell Superior de la Cooperació, aquelles federacions que associen, com a mínim, el trenta-cinc per cent de les cooperatives existents en la branca de què es tracta dintre de Catalunya.

- Confederació de Cooperatives de Catalunya.

La Confederació de Cooperatives de Catalunya és l'òrgan màxim de representació de les cooperatives i de llurs organitzacions sotmeses a aquesta Llei. La Confederació té personalitat jurídica i plena capacitat d'obrar. Correspon a la Confederació:

1. La representació pública de la cooperació, de manera que pot exercir les accions legals pertinents.

2. La participació en la difusió dels principis cooperatius i l'estímul a l'educació i formació de cooperatives.

3. L'organització de serveis d'interès comú per a les cooperatives.

4. En general, tot el que és beneficiós per a la cooperació i les seves entitats. La confederació ha d'estar integrada per federacions, segons branques o classes de cooperatives, i els seus òrgans socials han d'ésser un reflex de la realitat de cada una d'aquestes branques de cooperatives de Catalunya. A tal efecte, en els seus Estatuts socials, s'establiran els criteris concrets de representació de cadascuna d'elles. Els Estatuts socials, que ha de contenir les normes electorals dels seus òrgans, s'han de sotmetre als criteris fixats per aquesta Llei i, un cop aprovats, inscriure's en le registre de Cooperatives.

TÍTOL TERCER

Capítol XII Del Consell superior de la cooperació

- Finalitat.

La Generalitat de Catalunya reconeix l'interès preferent de les cooperatives constituïdes conformement a aquesta Llei i fomenta llur participació en l'activitat econòmica i social mitjançant les actuacions que considera pertinents. A aquest efecte es crea el Consell Superior de la Cooperació.

- Missions específiques.

El Consell Superior de la Cooperació es crea com un organisme col·laborador de la Generalitat de Catalunya en tot l'àmbit de competències que sobre cooperatives té encomanades. Aquest organisme té com a missions específiques les següents:

1. Informar, dictaminar o formular proposicions sobre qualsevol disposició legal que pugui afectar les societats cooperatives.

2) Estudiar, proposar i difondre les normes i disposicions legals que afectin les cooperatives.

3) Fomentar, defensar i tutelar el moviment cooperatiu català.

4) Participar en la difusió dels principis del moviment cooperatiu i estimular l'educació i formació corresponents.

5) Fomentar activitats sectorials del moviment cooperatiu, de les cooperatives de segon i d'ulterior grau i de qualsevol altra.

6) Facilitar la planificació del desplegament del moviment cooperatiu, mitjançant anàlisis, estadístiques i accions d'ajut als sectors més convneients.

7) Realitzar aquelles funcions que li són encomanades per aquesta Llei i per les disposicions complementàries.

8) Vetllar pel compliment, pel que fa a les cooperatives de primer i d'ulterior grau i llurs entitats associatives, dels principis cooperatius en la utilització dels Fons d'Educació i Promoció Cooperativa i de les regles d'una gestió correcta i democràtica. Tot això sens perjudici de les funcions inspectores que corresponen a l'Administració pública en virtut de la legislació específica aplicable a cada cooperativa pel seu objecte social o la seva mateixa naturalesa jurídico-cooperativa.

9) Intervenir per via de conciliació en les qüestions que sorgeixin entre les entitats acollides a aquesta Llei o entre aquestes i llurs associats. 1

0) Informar sobre les matèries que afecten els interessos i activitats de les cooperatives que li siguin presentades pels diversos Departaments de la Generalitat.

- Composició del Consell Superior de la

Cooperació. El Consell Superior de la Cooperació és integrat pels membres següents:

1. Quatre persones de reconeguda solvència nomenades pel Parlament de Catalunya.

2. En representació de les Federacions reconegudes com a generals, segons el que disposa l'article 103 d'aquesta Llei, els següents:

   - Quatre per la Federació de Cooperatives de Consumidors.

   - Sis per la Federació de Cooperatives Agràries o del Camp.

   - Quatre per la Federació de Cooperatives de Treball Associat.

   - Dos per la Federació de Cooperatives de Crèdit.

   - Dos per la Federació de Caixes Rurals.

   - Dos per la Federació de Cooperatives d'Habitatge.

   - Dos per la Federació de Cooperatives de Serveis.

   - Dos per la Federació de Cooperatives d'Ensenyament i d'Escolars. En cas que hi hagi dues Federacions reconegudes com a generals de la mateixa branca, es dividirà amb igualtat del nombre de representants.

3. Tres vocals designats pel Consell Executiu a proposta del Conseller competent en matèria de cooperatives. Un d'ells ha d'ésser del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca; els altres han d'ésser escollits de la resta de Departaments de la Generalitat de Catalunya.

4. El President serà nomenat pel Consell Executiu a proposta del Conseller competent en matèria de cooperatives d'entre els membres de Consell Superior de la Cooperació. Fins que no hagi estat nomenat, presidirà les sessions del Consell el vocal de més edat.

5. El Secretari del Consell Superior de la Cooperació serà designat pel Conseller competent en matèria de cooperatives i tindrà com a funcions les específiques del seu càrrec. El Secretari assistirà a les sessions del Consell i de la Comissió Permanent amb veu però sense vot. Tots els membres del Consell Superior de la Cooperació seran designats pels organismes que han de representar. El nomenament dels membres del Consell Superior de la Cooperació serà fet pel Consell Executiu i la seva revocació es farà en qualsevol moment a petició de qui els va designar.

- Funcionament.

El Consell Superior de la Cooperació ha d'establir les seves pròpies regles de funcionament i s'han de reunir, almenys, un cop cada dos mesos o quan així ho estableixin les lleis o els seus reglaments. El Consell funcionarà en sessions plenàries i en Comissió Permanent, que serà formada per quatre vocals elegits pels representants de les Federacions de Cooperatives de Catalunya, un vocal nomenat pel Consell Executiu, pel Secretari del Consell i pel President. Aquesta Comissió s'ha d'encarregar de portar a terme els acords del Ple, resoldre els problemes ordinaris i preparar les reunions d'aquests. A petició de la Direcció General de Cooperatives o del Consell Superior de la Cooperació la Comissió Permanent podrà requerir l'assessorament d'altres Departaments Tècnics de la Generalitat sobre casos que, per la seva naturalesa, exigeixin aquesta col·laboració.

- Capacitat.

El Consell Superior de la Cooperació podrà adquirir el caràcter de corporació de dret públic, d'acord amb la normativa aplicable. Així mateix, i d'acord amb la legislaicó vigent, el Consell Superior de la Cooperació té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per a contractar i realitzar els actes que siguin necessaris per al compliment del seu objectiu.

- Finançament.

Els recursos econòmics del Consell Superior de la Cooperació seran:

1. Les quantitats que li siguin assignades en el pressupost de la Generalitat.

2. Les quantitats que s'obliguin a aportar les federacions de Cooperatives de Catalunya representades en el Consell, en cap cas inferiors al vint per cent al pressupost de l'exercici, llevat el que disposa la Disposició transitòria setena.

3. Els productes de les seves publicacions i dels seus béns en general.

4. Les quantitats que es rebin en concepte de llegat, de subvenció i de donatius.

5. Qualsevol altre ingrés que sigui autoritzat pel Parlament de Catalunya.

- Inspeccions.

En virtut de la competència reconeguda per aquesta Llei en l'article 106, paràgraf 8, de vetllar pel compliment dels principis cooperatius en la utilització dels Fons d'Educació i Promoció Cooperativa i de les regles d'una gestió correcta i democràtica, el Consell Superior de la Cooperació podrà demanar inspeccions, que seran dutes a terme per funcionaris designats pel Departament de Treball.

TÍTOL QUART

Capítol XIII De la promoció cooperativa

- Del moviment cooperatiu.

La Generalitat de Catalunya reconeix la importància del moviment cooperatiu per al desenvolupament de Catalunya i, per això, i també en compliment del que disposa l'article 129 de la Constitució, adoptarà les mesures que calguin perquè les cooperatives puguin complir els seus objectius.

- Ensenyament del cooperativisme.

El Departament competent en matèria de cooperatives i el d'Ensenyament han d'adoptar en col·laboració les decisions necessàries perquè sigui possible l'ensenyament del cooperativisme als centres d'ensenyament de qualsevol classe i grau i, així mateix, afavorir la creació de cooperatives escolars en aquests centres. Quan la tasca de formació cooperativa es dirigeixi al medi rural, els Departaments abans esmentats compliran la seva funció en estreta col·laboració amb el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, el qual exercirà la tasca corresponent a través dels seus serveis d'expansió i capacitació agrària.

- Participació en els Consells dels Departaments

de la Generalitat. El moviment cooperatiu, per mitjà de les seves Federacions de branca, reconegudes com a generals en aquesta Llei, ha de participar, en el grau que en cada cas es determini, en les institucions, els òrgans o els consells que existeixin, o que creïn en el futur els diferents Departaments de la Generalitat, per al millor compliment de la seva funció en les àrees econòmiques, socials i polítiques.

- Institut per a la Promoció i Formació

Cooperativa. La promoció de cooperatives exigeix una dotació de mitjans humans, tècnics i financers adequada, raó per la qual la Generalitat de Catalunya crearà un Institut per a la Promoció i Formació Cooperativa, que, regulat per les normes apropiades a aquests organismes i amb participació del Consell Superior de la Cooperació, tindrà com a fi específic facilitar, per ell mateix o per mitjà d'òrgans especialitzats, ajuts en els camps abans esmentats.

- Canalització de fons a través de

cooperatives. Les quantitats que es rebin de l'Aministració central provinents del treball comunitari, del Fons Nacional de Protecció al Treball o de conceptes equivalents han d'ésser canalitzades per mitjà de cooperatives de crèdit i utilitzades, tant com sigui possible, a través de societats cooperatives.

- Qualificació dels valors emesos per

cooperatives pel coeficient d'inversió obligatòria de les Caixes. El Departament d'Economia i Finances adoptarà les mesures oportunes perquè els títols i els valors emesos per societats cooperatives per atendre el seu objecte social siguin qualificats d'aptes als efectes de cobrir el coeficient d'inversió obligatori de les Caixes d'Estalvi d'acord amb les disposicions aplicables a aquestes. A aquests efectes es destinarà una quantitat com a mínim de l'u per cent del total del fons de les Caixes d'Estalvis ocupats en inversions obligatòries qualificades per l'esmentada Conselleria.

- Acció del Departament d'Agricultura en relació

a les cooperatives. El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca exercirà les seves activitats, fonamentalment, per mitjà de societats cooperatives quan per raons tècniques calgui comptar amb grups de pagesos o de ramaders organitzats per al compliment dels seus objectius. Així mateix, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca ha d'establir condicions preferents per a les cooperatives agràries en la concessió d'ajuts de qualsevol mena que s'hagin establert per als agricultors o llurs agrupacions.

- Ajuts per la creació de cooperatives de segon

grau o per la fusió de cooperatives. S'establiran subvencions, desgravacions o crèdits preferents, en els supòsits de creació de cooperatives de segon grau, de fusió de cooperatives, d'establiment de concerts entre cooperatives agrícoles i de consumidors, i d'establiment de grups cooperatius, sempre que l'actuació proposada sigui favorable al moviment cooperatiu, i així ho reconegui el Consell Superior de la Cooperació mitjançant informe previ.

- Dret a l'adquisició de terrenys.

Les cooperatives d'habitatges i les que presten serveis públics tindran dret a l'adquisició de terrenys de gestió pública pel sistema d'adjudicació directa, per al compliment dels seus fins específics.

- Realització de serveis encomanats per la

Generalitat. Les societats cooperatives hauran de realitzar qualsevol mena de serveis que per causa d'interès públic els encomani la Generalitat de Catalunya, sempre que aquestes activitats corresponguin al tipus de fins de l'entitat, que serà compensada de les despeses que se li ocasioni i amb les remuneracions que s'hagin establert amb l'organisme que demanà la gestió.

- Condicions de vendes.

Les societats cooperatives tenen, en la distribució o en la venda, la condició de majoristes, però poden vendre a la menuda com a detallistes. Els lliuraments de béns i les prestacions de serveis proporcionats per les cooperatives als seus socis, ja siguin produïts per aquests o adquirits de tercers per al compliment dels seus fins socials, no tenen consideració de vendes.

- Activitats cooperatives internes.

Es consideren activitats cooperatives internes, i tenen el caràcter d'operacions de transformació primària, les que realitzin les cooperatives del camp i d'altres d'anàlogues amb productes o materials, fins i tot fornits per tercers, sempre que siguin destinats exclusivament a les explotacions dels socis. Des del punt de vista tributari, això només afecta els tributs imposats per la Generalitat.

- Normes per a constituir i desenvolupar

cooperatives. Sens perjudici dels drets i de les obligacions que en matèria fiscal la legislació general de l'Estat atribueixi a les cooperatives, la Generalitat de Catalunya, en l'àmbit de la seva competència en aquestes matèries, dictarà les normes adequades que facilitin la constitució i el desenvolupament de les societats cooperatives, d'acord amb les exigències de la política social i per raó de la voluntat de servei a la comunitat que anima el moviment cooperatiu.

- Creació de cooperatives de servei públic.

L'Administració Pública de Catalunya, en el desenvolupament de serveis públics que puguin prestar-se amb la participació directa dels ciutadans, estimularà la creació de cooperatives amb aquest objectiu i compartirà així la gestió d'aquests serveis amb els socis d'aquestes cooperatives.

Disposicions transitòries Primera El Consell Executiu presentarà al Parlament de Catalunya en el termini màxim de sis mesos a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta Llei un Projecte de Llei de Regulació del funcionament de les Seccions de crèdit de les Cooperatives.

Segona En el termini de dos anys, després de la promulgació d'aquesta Llei, les cooperatives constituïdes abans d'aquesta data hauran d'adaptar els seus Estatuts socials a la normativa de la Llei. El Departament competent en matèria de cooperatives, una vegada escoltat el Consell Superior de la Cooperació, fixarà el calendari de la dita acceptació. Passat aquest termini sense que la cooperativa compleixi la seva obligació de presentar els nous Estatuts, quedarà dissolta i se'n començarà el procés de liquidació.

Tercera En el termini de sis mesos a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, les Unions Territorials i Federacions Cooperatives amb àmbit territorial igual o inferior al de Catalunya hauran de tenir Assemblea General extraordinària per a decidir l'adaptació dels seus Estatuts socials al règim de les cooperatives de segon o d'ulterior grau, o al de federació de cooperatives, d'acord amb les disposicions d'aquesta Llei, o la seva disolució.

Quarta L'obligació imposada en l'article 75 per a les cooperatives de consumidors no serà exigible fins passats dos anys de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

Cinquena La regulació establerta en l'article 90 per a les cooperatives de crèdit no serà exigible fins passats dos anys de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

Sisena El Consell Superior de la Cooperació haurà d'estar constituït en el termini de tres mesos a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta Llei. La convocatòria de la sessió constitutiva serà feta per la Presidència de la Generalitat i, perquè quedi vàlidament constituïda, no serà obstacle el fet que en aquell moment no s'hagin formalitzat totes les federacions de cooperatives previstes en l'article 107 d'aquesta Llei.

Setena L'obligació establerta en l'article 110, apartat b), per a les federacions de cooperatives de Catalunya, es materialitzarà progressivament en el temps, com segueix: durant els dos primers anys no s'aportarà cap quantitat; durant el tercer any s'aportarà almenys el cinc per cent del pressupost; durant el quart any, almenys el deu per cent; durant el cinquè any, almenys el quinze per cent, i, a partir del sisè any, el vint per cent.

Vuitena El Consell Executiu haurà de crear i posar en funcionament, en el termini d'un any des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, l'Institut per a la Promoció i Formació Cooperativa tal com estableix l'article 115 d'aquesta Llei.

Disposicions finals Primera. Entrada en vigor de la Llei Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de trenta dies d'ésser publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, sens perjudici de la seva publicació en el Boletín Oficial del Estado.

Segona. Normes reguladores del Registre General de Cooperatives El Consell Executiu, a proposta del Departament competent en matèria de cooperatives, ha de dictar les normes reguladores de funcionament intern del Registre Gene al de Cooperatives.

Tercera. Dades de les cooperatives Es facultarà la Direcció General de Cooperatives perquè, amb audiència del Consell Superior de la Cooperació, pugui reclamar a les cooperatives aquelles dades que consideri necessàries.

Quarta. Facultat del Consell Executiu per tal d'adscriure a un determinat Departament la competència en matèria de cooperatives Es faculta el Consell Executiu perquè pugui adscriure al Departament que consideri més adient totes les actuacions de la Generalitat en matèria de cooperatives.

Cinquena. Ampliació del nombre de membres del Consell Superior de la Cooperació Escoltat el Consell Superior de la Cooperació, i a proposta del Conseller competent en matèria de cooperatives, el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya podrà ampliar el nombre de vocals d'aquell Consell en el cas que alguna branca de la cooperació, avui no representada, arribi a tenir importància suficient i se'n consideri convenient la presència en l'organisme esmentat.

Sisena. Àmbit d'aplicació de la Llei Aquesta Llei és d'aplicació a totes les cooperatives amb independència de la classe a què pertanyin o de la data en què foren constituïdes, les quals, d'acord amb l'article segon d'aquesta Llei, han d'estar domiciliades a Catalunya. El contingut dels Estatuts socials d'aquestes cooperatives no serà aplicable si és contrari al que disposa aquesta Llei. Es consideren derogats aquests Estatuts en la mesura que s'oposin a les normes imperatives d'aquesta Llei.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els Tribunals i les Autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Barcelona, 9 de març de 1983

Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya

Joan Rigol i Roig Conseller de Treball