LLEI 10/2000, de 7 de juliol, d'ordenació del transport en aigües marítimes i continentals.

Objecte de la Llei

1. Aquesta Llei té per objecte la regulació del transport, en aigües marítimes i continentals, de passatgers i mercaderies en embarcacions que disposen de mitjans mecànics de propulsió, degudament autoritzades i amb retribució, amb independència de la finalitat que tinguin i del caràcter directe o indirecte de la contraprestació econòmica.

2. Resten fora de l’àmbit de regulació d’aquesta Llei el lloguer d’embarcacions sense patró, sempre que el lloguer no tingui com a finalitat última prestar el servei de transport de mercaderies i passatgers. Així mateix, en queden exclosos el transport amb finalitat d’esbarjo sense rebre contraprestació econòmica i les activitats que es fan amb embarcacions que no disposen de mitjans mecànics de propulsió.

Àmbit d’aplicació

Es regeixen per aquesta Llei els serveis de transport següents:

a) Transport en aigües continentals: el trasllat de passatgers o mercaderies que es fa íntegrament entre punts situats a les riberes dels rius que transcorren pel territori de Catalunya. Als efectes del que estableix aquesta Llei, s’entén també per navegació en aigües continentals la que es fa per les aigües dels llacs, de les llacunes i dels embassaments situats al territori de Catalunya.

b) Transport en aigües marítimes: el trasllat de passatgers o mercaderies que es fa íntegrament entre ports i llocs del litoral de Catalunya i el que es fa entre aquests i els punts situats a les riberes dels rius que transcorren pel territori de Catalunya fins al lloc on siguin navegables o es faci sensible l’efecte de les marees.

Capítol II

Règim de prestació dels serveis de transport

Classes de serveis de transport

1. Els serveis de transport que són objecte d’aquesta Llei, segons la destinació, es classifiquen en transports de passatgers i transports de mercaderies.

   a) Transports de passatgers: són els destinats principalment al transport de persones i, si escau, llurs equipatges. S’entenen que són compresos dins aquesta modalitat, entre altres activitats, els creuers turístics, el desplaçament a indrets per a fer pràctiques esportives i també, en general, qualsevol activitat comercial que comporti el trasllat de persones en embarcacions proveïdes de mitjans mecànics de propulsió.

   b) Transports de mercaderies: són els destinats principalment al transport de béns de qualsevol tipus, sens perjudici que també puguin traslladar persones.

2. Els transports que són objecte d’aquesta Llei, d’acord amb les condicions de prestació, es classifiquen en línies regulars i en línies no regulars o ocasionals:

   a) Les línies regulars són les que se subjecten a itineraris, freqüència d’escales, preus i altres condicions de transport prèviament establertes i que es presten amb una periodicitat predeterminada.

   b) Les línies no regulars o ocasionals són les que no estan incloses en els termes que estableix la lletra a.

Autoritzacions per a la prestació de serveis

1. El transport en aigües continentals i marítimes amb la finalitat de transportar passatgers i mercaderies requereix l’obtenció prèvia de l’autorització administrativa corresponent, expedida per la direcció general competent en matèria de ports i transports.

2. L’autorització a què fa referència l’apartat 1 s’atorga sens perjudici de qualsevol altra autorització, llicència, permís o concessió que calguin segons la normativa sectorial aplicable i, en especial, la legislació sobre aigües.

3. Els serveis de transport que es prestin en aigües que no tinguin la consideració de domini públic han d’ésser degudament comunicats al departament competent en aquesta matèria per les empreses o els promotors abans de l’inici de la prestació del servei, a l’efecte de poder-hi exercir, si escau, la vigilància i la inspecció corresponents.

4. Els serveis de transport en aigües marítimes i continentals que compleixin els requisits fixats per qualsevol altre estat de la Comunitat Europea han de comunicar-ho al departament competent en aquesta matèria, prèviament a l’inici de l’activitat, als efectes del que estableix aquesta Llei.

Termini de les autoritzacions

1. Les autoritzacions per a prestar els serveis de transport s’han d’atorgar per un termini determinat, atenent les característiques del servei sol·licitat. El termini de durada de les autoritzacions és amb caràcter general de tres anys i es pot estendre fins a un màxim de cinc anys en els supòsits en els quals els serveis s’han de prestar amb embarcacions noves.

2. Les autoritzacions poden ésser prorrogades successivament per períodes iguals, mentre subsisteixin les circumstàncies que han motivat l’atorgament i quan sobre el titular no hagi recaigut cap sanció en via administrativa per la comissió de falta molt greu per incompliment de les condicions del títol corresponent. En el cas de comissió de faltes lleus i greus, la sanció ha d’ésser ferma en via administrativa.

Registre d’Autoritzacions

1. El departament competent en aquesta matèria ha de disposar del Registre d’Autoritzacions per a Serveis de Transport en Aigües Marítimes i Continentals, en el qual han de figurar les característiques principals dels serveis de transport autoritzats a l’empara d’aquesta Llei.

2. Les dades concretes que han de constar en el Registre a què fa referència l’apartat 1 s’han de determinar per reglament, atenent la classificació dels serveis de transport establerta per l’article 3, i, en qualsevol cas, s’ha de fer referència al que estableix l’article 7.2.a, b, c i d.

Capítol III

Procediment d’atorgament de les autoritzacions i les modificacions

Sol·licitud de l’autorització

1. Els procediments per a obtenir les autoritzacions establertes per l’article 4 s’inicien amb la sol·licitud prèvia de les persones físiques o jurídiques interessades.

2. Les sol·licituds per a obtenir les autoritzacions han d’anar acompanyades per la documentació acreditativa del compliment dels punts següents:

   a) Les dades identificatives de les persones físiques o jurídiques sol·licitants, degudament registrades com a empreses navilieres, de conformitat amb la normativa vigent aplicable.

   b) La documentació acreditativa que l’embarcació o les embarcacions que es destinen al servei sol·licitat compleixen els requisits exigits per la normativa vigent per a poder navegar i que compleixen els requeriments tècnics i de seguretat en funció de les característiques del transport que han de fer, en la qual han de constar el nombre màxim de passatgers que es poden transportar, en el cas de les sol·licituds per a prestar els serveis de transport de passatgers, i el màxim de càrrega autoritzada, en el supòsit de les línies regulars de transport de mercaderies, emesos per l’administració competent en matèria de seguretat del transport i de la vida humana a la mar i en matèria d’inspecció tècnica i operativa d’embarcacions, tripulacions i mercaderies.

   c) L’assegurança de responsabilitat civil de l’empresa prestadora dels serveis de transport que cobreixi els danys davant terceres persones que es puguin ocasionar amb motiu de la prestació dels serveis de transport, en els termes que es determinin per via reglamentària. La subscripció d’aquesta assegurança s’entén sens perjudici d’altres que hagin d’ésser formalitzades en funció de la classe de transport a fer.

   d) La classe de servei que es presta. En el cas que es tracti de serveis regulars, l’itinerari o els itineraris que es fan, els punts de partida i d’arribada i els llocs on es fan les escales. En el cas que es tracti de serveis no regulars, la zona del litoral o de les aigües continentals on és previst de fer-hi el transport, els punts de partida i d’arribada i la previsió d’escales.

   e) Els preus que es pretenen aplicar per a prestar els serveis.

   f) Els justificants de no tenir cap deute amb la Generalitat i d’estar al corrent del pagament de les obligacions tributàries i de la Seguretat Social.

   g) Qualsevol altra documentació que es determini per reglament.

3. La documentació acreditativa a què fa referència l’apartat 2, si es tracta de transport exclusivament en aigües continentals, ha d’incloure, com a mínim, el títol de patró d’aigües continentals o fluvials. Les empreses dedicades al lloguer d’embarcacions sense patró han de garantir, d’acord amb les previsions que s’estableixin per reglament, la formació adequada als usuaris de llurs serveis. A aquests efectes, les empreses han de sol·licitar a l’administració competent l’autorització oportuna per a poder lliurar als usuaris la targeta d’esbarjo corresponent.

4. La documentació especificada per les lletres b i c de l’apartat 2 es pot substituir, en els serveis que s’han de prestar amb embarcacions de nova adquisició, respectivament, per una memòria justificativa de les condicions tècniques de les embarcacions que s’han d’utilitzar, amb especificació del nombre màxim de passatgers o de càrrega permès, i pel compromís de formalització de l’assegurança de responsabilitat civil corresponent. En aquest cas, l’autorització no té efectes fins que es compleixin tots els requisits.

Procediment per a les sol·licituds

Les sol·licituds a què fa referència l’article 7 s’han de tramitar d’acord amb el procediment establert per aquesta Llei i desenvolupat per via reglamentària, en el qual s’han de tenir en compte els principis d’economia, celeritat i eficàcia.

Emissió d’informes

1. Les sol·licituds per a prestar els serveis inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, acompanyades de la documentació a què es refereix l’article 7.2, s’han de sotmetre a l’informe preceptiu de les administracions locals competents en els indrets on s’iniciï i finalitzi el servei, i en els llocs on sigui previst de fer-hi alguna escala, amb independència que s’hi efectuï o no l’embarcament i el desembarcament de passatgers i de mercaderies.

2. Les sol·licituds per a prestar els serveis inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei s’han de sotmetre, simultàniament al que estableix l’apartat 1, a l’informe, en funció del recorregut, dels organismes o les persones físiques o jurídiques que gestionin el domini públic portuari. Així mateix, s’ha de requerir l’informe de l’entitat gestora de les marines interiors si el servei es presta totalment o parcialment per la bocana, pels canals d’entrada, per la xarxa de canals interiors i per les dàrsenes interiors.

3. S’ha de demanar preceptivament l’informe al departament de la Generalitat amb competències en matèria de medi ambient i del medi natural.

4. Els organismes que administren i controlen el domini públic i els aprofitaments hidràulics han d’emetre informe pel que fa als serveis que transcorren per les zones que tenen afectades o hi fan algun tipus d’escala. En qualsevol cas, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ha d’emetre informe pel que fa a tots els serveis que es presten al riu Ebre. En els supòsits especificats per aquest apartat, l’informe té caràcter vinculant i el termini per a emetre’l és de dos mesos.

5. Els informes a què fan referència els apartats 1, 2 i 3 han d’ésser emesos en el termini de dos mesos a comptar de la data de la sol·licitud.

6. Un cop transcorregut el termini establert per a cada cas dels especificats en aquest article, si no s’ha emès l’informe, s’ha de considerar que aquest és favorable a l’establiment del servei i es pot prosseguir la tramitació de la sol·licitud.

Atorgament de l’autorització

1. El departament competent en aquesta matèria atorga o denega l’autorització per a prestar els serveis que especifica l’article 4.

2. El termini màxim per a resoldre i notificar les sol·licituds d’autorització que són objecte d’aquesta Llei és de sis mesos, un cop transcorregut el qual, si no s’ha dictat i notificat cap resolució expressa, s’entén que són desestimades.

3. L’autorització per a prestar els serveis a què fa referència aquesta Llei ha de contenir les condicions en què s’han de prestar en la forma que es determini per via reglamentària, que han d’incloure les mesures necessàries per a garantir la protecció del medi ambient.

4. La resolució que atorga l’autorització per a prestar els serveis a què fa referència aquesta Llei s’ha de notificar en el termini de deu dies a les administracions locals competents en els indrets on s’iniciï i finalitzi el servei i en els quals s’hagi de fer alguna escala.

Modificació dels serveis autoritzats

1. La modificació de qualsevol de les condicions de prestació dels serveis de transport, amb caràcter general, ha d’ésser comunicada al departament competent en aquesta matèria.

2. S’han de determinar per reglament el termini per a presentar les modificacions a què fa referència l’apartat 1 i els supòsits en els quals, atenent la transcendència i la importància de les modificacions a introduir, cal l’autorització del departament competent en aquesta matèria. Els interessats no poden fer efectives, en cap cas, les modificacions fins que no hagi estat dictada resolució expressa estimatòria de la sol·licitud o hagi transcorregut el termini assenyalat.

Prestació dels serveis

La prestació dels serveis de transport que són objecte d’aquesta Llei resta subjecta al compliment de les prescripcions establertes per la normativa vigent pel que fa al transport i a la seguretat de les embarcacions, i també al compliment dels requeriments fixats per les autoritzacions que habilitin per a portar-la a terme.

Capítol IV

Inspecció dels serveis de transport

Òrgans d’inspecció

1. La potestat d’inspecció i de vigilància dels serveis de transport s’atribueix als serveis d’inspecció de la Direcció General de Ports i Transports, sens perjudici de les competències d’altres administracions públiques en matèria d’inspecció.

2. Els inspectors tenen el caràcter i la potestat d’autoritat en l’exercici de llurs funcions.

3. Els inspectors poden sol·licitar, per a un compliment eficaç de llur funció, el suport necessari de les diferents forces de seguretat.

Exercici de la funció inspectora

1. La funció inspectora és exercida d’ofici com a mínim un cop per període de concessió, o com a conseqüència d’una denúncia formulada per una entitat, un organisme o una persona interessada.

2. Les empreses inspeccionades i els capitans o els patrons dels vaixells han de facilitar al personal dels serveis d’inspecció tota la documentació que requereixin, i també els han de permetre accedir a les embarcacions destinades als serveis de transport, sempre que així resulti necessari per a verificar el compliment de les obligacions establertes per aquesta Llei.

3. Les actes aixecades pels serveis d’inspecció han de reflectir amb claredat les circumstàncies dels fets o de les activitats que poden ésser constitutius d’infracció, les dades personals del presumpte infractor o infractora i de la persona inspeccionada i la conformitat o la disconformitat motivada dels interessats, i també les disposicions que es consideren infringides.

Capítol V

Infraccions i sancions

Infraccions

1. Són infraccions administratives les accions i les omissions tipificades i sancionades per aquesta Llei.

2. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Infraccions lleus

Són infraccions lleus:

a) Cobrar preus diferents dels posats en coneixença de l’Administració.

b) No mantenir les embarcacions en les condicions necessàries de netedat i conservació per a garantir la prestació correcta del servei de transport.

c) Negar-se injustificadament a satisfer les demandes dels usuaris a l’accés a les línies regulars de transport.

Infraccions greus

Són infraccions greus:

a) Prestar serveis de transport en condicions diferents de les autoritzades, llevat que hagi d’ésser qualificada de molt greu perquè pugui afectar la seguretat de les persones en comportar perill greu o directe, o ocasioni danys al medi ambient.

b) Incomplir reiteradament i sense cap justificació els itineraris i les freqüències de les línies regulars.

c) Negar-se a l’actuació dels serveis d’inspecció, o obstruir-la, quan no es donin les circumstàncies que especifica la lletra c de l’article 18.

d) Reincidir en les infraccions qualificades de lleus, abans que hagi transcorregut el termini prescriptiu.

Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus:

a) Prestar serveis de transport sense disposar de l’autorització administrativa corresponent.

b) Prestar serveis de transport en condicions que poden afectar la seguretat de les persones perquè comporten perill greu o directe, o danys al medi ambient.

c) Negar-se a l’actuació dels serveis d’inspecció, o obstruir-la, de manera que impedeixi o retardi l’exercici de les funcions que aquests tenen atribuïdes.

d) Subscriure les assegurances obligatòries establertes per aquesta Llei amb una cobertura o per un import insuficients.

e) No subscriure les assegurances obligatòries establertes per aquesta Llei, si no constitueix infracció penal o no ha estat objecte de sanció per la jurisdicció penal, i també no estar al corrent del pagament de les assegurances obligatòries establertes per aquesta Llei.

f) Prestar el transport de passatgers o de mercaderies en un nombre o un pes superiors als autoritzats.

g) Modificar les característiques tècniques i de seguretat de l’embarcació acreditades per l’Administració competent en matèria de seguretat en el transport i de la vida humana a la mar, i en matèria d’inspecció tècnica i operativa d’embarcacions, tripulacions i mercaderies, d’acord amb les quals es va atorgar l’autorització corresponent.

h) Reincidir en les infraccions qualificades de greus.

Responsabilitat per infraccions

La responsabilitat administrativa per les infraccions comeses en la prestació dels serveis de transport correspon:

a) Al titular de l’autorització administrativa, si la infracció s’ha comès en ocasió dels serveis que hi són subjectes.

b) A l’empresa naviliera o al capità de l’embarcació quan es tracti de fer activitats o prestar serveis regulats per aquesta Llei si no han obtingut l’autorització administrativa preceptiva.

Mesures provisionals

1. Un cop incoat l’expedient sancionador, el departament competent en aquesta matèria pot adoptar, a proposta de l’instructor o de la instructora de l’expedient i mitjançant resolució motivada, les mesures provisionals que calguin per a assegurar l’eficàcia de la resolució que pugui dictar-se, per a preservar els interessos generals o per a evitar el manteniment dels efectes de la infracció.

2. L’incompliment de les condicions de prestació del servei de transport establertes per l’autorització corresponent, per causes imputables al titular, determina, amb l’audiència prèvia del titular, la suspensió temporal de l’activitat fins que es compleixin els requisits exigits. En qualsevol cas, la comissió de les infraccions tipificades per l’article 18.a, b, d, e i g comporta la immobilització de l’embarcació i la suspensió del servei; si escau, l’Administració pot adoptar les mesures necessàries a fi i efecte que els usuaris pateixin les mínimes pertorbacions possibles.

3. La resolució a què es refereix l’apartat 1 ha de fixar un termini perquè la persona interessada sol·liciti l’autorització corresponent o ajusti les condicions de prestació del servei de manera que no afecti la seguretat de les persones.

Sancions

1. Les infraccions lleus són sancionades amb una multa de fins a 500.000 pessetes (3.005,06 euros); les greus, amb una multa de 500.001 pessetes (3.005,06 euros) a 2.500.000 pessetes (15.025,30 euros), i les molt greus, amb una multa de 2.500.001 pessetes (15.025,30 euros) a 5.000.000 de pessetes (30.050,60 euros).

2. La comissió de les infraccions tipificades per l’article 18.a, b, d, e i g comporta, a més de la sanció pecuniària que hi correspon, la suspensió de l’activitat o la revocació de les autoritzacions atorgades.

3. Les sancions s’han de graduar d’acord amb la gravetat del fet constitutiu de la infracció, considerant la incidència en la seguretat, els danys i els perjudicis produïts, el risc objectiu causat als béns o a les persones, la rellevància externa de la conducta infractora, l’existència d’intencionalitat i la reincidència. Es considera una circumstància atenuant el fet d’haver procedit a esmenar la infracció a requeriment de l’Administració, llevat que sigui una infracció de les tipificades per l’article 18.d, e i f.

4. Als efectes del que estableix aquesta Llei, es considera reincidència la comissió en el termini d’un any de més d’una infracció de la mateixa naturalesa, si així ha estat declarat per resolució ferma en via administrativa.

5. Les sancions que corresponguin a les infraccions tipificades per aquesta Llei s’han d’imposar amb independència de l’obligació d’indemnitzar pels danys i els perjudicis causats als usuaris del servei, a terceres persones o a béns i instal·lacions.

Procediment sancionador

1. El procediment per a imposar les sancions fixades en aquest capítol s’ha d’ajustar al que estableixen les normes de procediment administratiu aplicables a Catalunya.

2. El termini màxim en què ha de notificar-se la resolució del procediment sancionador és d’un any des de la data d’inici. Un cop transcorregut aquest termini, s’ha d’acordar la caducitat de l’expedient.

Òrgans competents

La competència per a imposar les sancions establertes per aquesta Llei correspon al departament competent en aquesta matèria, que l’ha d’exercir mitjançant els òrgans que la tenen atribuïda per reglament.

Prescripció

1. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys; les infraccions greus, al cap de dos anys, i les infraccions lleus, al cap d’un any.

2. Els mateixos terminis establerts per l’apartat 1 són aplicables a la prescripció de les sancions.

3. La prescripció de les infraccions i les sancions s’ha d’aplicar en les condicions establertes per l’article 132.2 i 3 de la Llei de l’Estat 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Disposició addicional

Es crea el Registre d’Autoritzacions per a Serveis de Transport en Aigües Marítimes i Continentals, l’organització del qual s’ha de determinar per reglament.

Disposició transitòria

Les persones que prestin serveis de transport en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei disposen del termini de sis mesos per a adequar llur activitat al nou règim jurídic establert.

Disposició derogatòria

En el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, resten derogats qualsevol disposició que s’hi oposi i, en especial, els preceptes del Decret 309/1986, de 25 de setembre, sobre ordenació dels serveis de transport marítim a Catalunya, que entrin en contradicció amb el nou règim jurídic establert.

Disposicions finals

Primera

Es faculten el Govern i el conseller o consellera competent en aquesta matèria a adoptar les disposicions necessàries per a desplegar i aplicar aquesta Llei.

Segona

El Govern ha de regular per reglament els requisits necessaris per a obtenir la titulació de patró en aigües continentals o fluvials que estableix l’article 7.3, i també els requisits d’obtenció de les targetes d’esbarjo establertes per aquest mateix article.

Tercera

Es faculta el Govern per a actualitzar, a proposta del conseller o consellera competent en aquesta matèria, l’import de les sancions establertes per aquesta Llei en el Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat.

Quarta

Aquesta Llei entra en vigor al cap d’un mes d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Cinquena

El Govern i el conseller o consellera competent en aquesta matèria han d’adoptar les disposicions necessàries per a desplegar i aplicar aquesta Llei en el termini de vuit mesos d’haver entrat en vigor.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 7 de juliol de 2000

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Pere Macias i Arau

Conseller de Política Territorial

i Obres Públiques

(00.188.051)