DECRET 139/2018, de 3 de juliol, sobre els règims d'intervenció ambiental atmosfèrica dels establiments on es desenvolupin activitats potencialment contaminants de l'atmosfera.
| Fecha de Entrada en Vigor | 25 de Julio de 2018 |
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Territori i Sostenibilitat |
| Rango de Ley | Decret |
L'article 144.1 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l'establiment de normes addicionals de protecció que inclou, en tot cas, “la regulació de l'ambient atmosfèric i de les diverses classes de contaminació d'aquest, la declaració de zones d'atmosfera contaminada i l'establiment d'altres instruments de control de la contaminació, amb independència de l'administració competent per autoritzar l'obra, la instal·lació o l'activitat que la produeixi” (144.1.h).
A Catalunya, la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric, concretament en l'article 13 bis, determina que el sistema de control dels nivells d'emissió de les activitats potencialment contaminants de l'atmosfera, que s'estableix per via reglamentària, ha de comprendre la classificació de les activitats, amb la determinació del període màxim en què s'han de sotmetre a un control d'emissions per part d'entitats col·laboradores de l'Administració i a càrrec de la pròpia empresa; els grups o les categories d'activitats que han de disposar de sistemes automàtics de mesura i de control incorporats en les instal·lacions de les diferents fases del procés i en els focus emissors, i el sistema de condicionament de les instal·lacions que permeti la presa de mostres de gasos i fums, el mesurament de la temperatura i altres actuacions de control.
La competència legislativa de l'Estat en matèria de contaminació atmosfèrica s'exerceix a través de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, que té per objecte establir les bases en matèria de prevenció, vigilància i reducció de la contaminació atmosfèrica, i aprova el Catàleg d'activitats potencialment contaminants de l'atmosfera (CAPCA), inclòs en el seu annex IV.
Sens perjudici de la resta de mitjans d'intervenció ambiental, d'acord amb l'article 13 de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, queden sotmesos al procediment d'autorització administrativa de les comunitats autònomes, i en els termes que aquestes determinin, la construcció, el muntatge, l'explotació, el trasllat o la modificació substancial de les instal·lacions en què es desenvolupi alguna de les activitats incloses en els grups A o B del CAPCA. La construcció, el muntatge, l'explotació, el trasllat, la modificació substancial, el cessament o la clausura de les instal·lacions en què es desenvolupi alguna de les activitats incloses en el grup C del CAPCA s'han de notificar a l'òrgan competent de la comunitat autònoma en les condicions que determini la normativa pròpia.
L'article 13.4 de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, determina també el contingut mínim de l'autorització i l'article 14 indica que correspon a les comunitats autònomes concretar en quins termes es qualifica de substancial la modificació de la instal·lació, tenint en compte diversos criteris que relaciona.
L'annex IV de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, ha estat actualitzat pel Reial decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s'actualitza el catàleg d'activitats potencialment contaminants de l'atmosfera i s'estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació i pel Reial Decret 1042/2017,de 22 de desembre, sobre la limitació de les emissions a l'atmosfera de determinats agents contaminants procedents de les instal·lacions de combustió mitjanes i pel qual s'actualitza l'annex IV de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera.
El Reial decret 100/2011, de 28 de gener, dicta uns criteris generals referents a l'autorització i notificació d'instal·lacions, desenvolupa una sèrie d'obligacions generals de les persones titulars en relació amb el control de les emissions, estableix uns requisits relatius als procediments de control de les emissions, el manteniment de registres i la comunicació de la informació relativa a emissions i controls a l'òrgan competent de la comunitat autònoma.
La disposició transitòria única del Reial decret 100/2011, de 28 de gener, determina que les comunitats autònomes han de fixar els terminis d'adaptació al que estableix aquesta norma per a les instal·lacions legalment en funcionament amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquest Reial decret i que, en tot cas, el termini d'adaptació ha de ser inferior a quatre anys a partir d'aquesta entrada en vigor.
En aquest marc, el present Decret desenvolupa la Llei 34/2007, de 15 de novembre, i el Reial decret 100/2011, de 28 de gener, i regula el procediment d'autorització d'emissions, així com la seva renovació i modificació, la tramitació de la notificació d'emissions i els requisits posteriors a la notificació. També regula la tramitació de les modificacions als establiments, que poden ser substancials o no substancials i poden requerir o no una modificació de l'autorització d'emissions. En aplicació de la disposició addicional segona de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, queden exceptuades d'aquests procediments aquelles instal·lacions que siguin incloses dins l'àmbit d'aplicació de la Llei 16/2002, d'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació i aquelles que, per desenvolupament legislatiu de la comunitat autònoma, queden afectades per procediments d'intervenció integrada de naturalesa similar, que en el cas de Catalunya són les subjectes per la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, a autorització ambiental o a llicència ambiental amb prescripcions referents a la prevenció i control de la contaminació atmosfèrica.
Als efectes d'aquest Decret, la definició d'establiment que efectua la Llei 20/2009, del 4 de novembre, s'ha complementat amb la definició d'instal·lació que realitza la Llei 34/2007, de 15 de novembre.
Un establiment on es desenvolupin activitats potencialment contaminants de l'atmosfera pot estar sotmès a diferents règims d'intervenció ambiental. En el present Decret s'utilitza el terme “permís administratiu” per referir-se al títol administratiu habilitant mitjançant el qual es permet explotar l'establiment sota determinades prescripcions tècniques, amb la finalitat de prevenir, vigilar i reduir la contaminació atmosfèrica, i per tal de garantir que es compleix l'objecte i les disposicions de la legislació en matèria de protecció de l'ambient atmosfèric. Aquest terme designa, de manera conjunta, l'autorització d'emissions prevista en aquest Decret, així com l'autorització ambiental i la llicència ambiental regulades en la Llei 20/2009, de 4 de desembre.
Sens perjudici de les atribucions que la legislació sobre prevenció i control ambiental de les activitats atorga tant a la Generalitat de Catalunya com als municipis, s'efectua una distribució de les competències de protecció de l'ambient atmosfèric en el marc de l'autonomia local.
El present Decret també regula les obligacions de les persones titulars de qualsevol establiment on es desenvolupin activitats potencialment contaminants de l'atmosfera, amb independència dels altres mitjans d'intervenció ambiental a què se sotmeti l'establiment, en relació amb el control de les emissions, el registre dels focus emissors i torxes, i el règim de mesurament dels focus emissors, entre altres disposicions. Així mateix, es promou la simplificació dels tràmits administratius, així com la seva realització per mitjans electrònics, per tal de facilitar l'aplicació de mesures en relació amb els establiments on es desenvolupin activitats potencialment contaminants de l'atmosfera.
Per tal d'adequar els requisits de control exigibles als establiments i als focus, l'òrgan competent ha d'establir la periodicitat dels controls interns i externs de les emissions que s'hagin de realitzar, així com el seu abast i, en particular, els diferents focus i paràmetres a comprovar en cada cas, ja sigui en el permís administratiu o per resolució de l'òrgan competent per al control de les emissions, sobre la base dels criteris establerts en aquest Decret.
D'altra banda, el Reial decret 117/2003, de 31 de gener, sobre limitació d'emissions de compostos orgànics volàtils causades per l'ús de dissolvents en determinades activitats, exigeix que la comunitat autònoma on s'ubica la instal·lació designi l'òrgan competent per a l'exercici de les funcions de registre i control de les emissions que preveu aquesta norma. A aquests efectes, es designa l'Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la direcció general competent en matèria de prevenció i control de la contaminació atmosfèrica, i s'hi estableixen les disposicions necessàries per a l'aplicació d'aquesta norma.
El Decret s'estructura en set capítols, quatre disposicions addicionals, una disposició transitòria, una derogatòria i cinc disposicions finals, a més de dos annexos tècnics.
El capítol I conté les disposicions de caràcter general, en les quals es regulen les obligacions de les persones titulars en relació amb les emissions a l'atmosfera i el seu control, així com l'assignació de grup als establiments, als efectes de determinar el règim d'intervenció ambiental atmosfèrica al qual s'han de sotmetre.
El capítol II determina el règim d'intervenció ambiental atmosfèrica dels establiments on es desenvolupin activitats potencialment contaminants de l'atmosfera, ja sigui el procediment d'autorització d'emissions o la tramitació de la notificació d'emissions. També s'hi concreta quan una modificació en...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba