DECRET 145/2017, de 26 de setembre, de les actuacions administratives i de la gestió del règim d'autonomia econòmica de la successió intestada a favor de la Generalitat de Catalunya.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda |
| Rango de Ley | Decret |
Preàmbul
El dret a succeir de la Generalitat de Catalunya es remunta a la Llei de successió intestada de 10 de juliol de 1936. La compilació de dret civil de 1960 no va regular la qüestió, i és a partir de la Llei 13/1984, de 20 de març, que la Generalitat de Catalunya torna a regular la successió intestada a favor seu. Posteriorment, s'han dictat la Llei 9/1987, de 25 de maig, de successió intestada, la Llei 40/1991, de 30 de desembre, del codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya, i la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions i les recents lleis 3/2017, de 15 de febrer, i 5/2017, de 28 de març, que han modificat els articles 442-12 de la Llei 10/2008, de 10 de juliol, i 12 bis del Decret legislatiu 1/2002, de 24 de desembre, així com la Llei 1/2015, que inclou les referències a Aran en l'article 442-13 del Codi civil Català.
La Generalitat de Catalunya, en compliment d'aquesta normativa, succeeix les persones amb veïnatge civil català que moren sense hereus testamentaris i legals, i actua com a hereva intestada amb l'objectiu d'exercir una funció social important, com és la de destinar el cabal relicte a entitats i institucions beneficiàries de caràcter assistencial i cultural i a habitatge social.
Aquestes normes es limiten a proclamar que la Generalitat de Catalunya és hereva, com a resultat de l'última de les crides, en l'ordre en la successió intestada, però no en regulen l'actuació administrativa. Fins a aquest moment l'actuació esmentada es troba recollida en el Decret 244/1995, d'1 d'agost, sobre creació de la Junta Distribuïdora d'Herències i regulació de les actuacions administratives de la successió intestada a favor de la Generalitat de Catalunya, i en el Decret 156/2001, de 15 de maig, de regulació de la gestió del règim d'autonomia econòmica de les herències intestades en les quals hagi estat declarada hereva la Generalitat de Catalunya, que es deroguen ara expressament.
La Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la jurisdicció voluntària, ha modificat la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques, que ha establert un nou procediment per a la declaració de les herències intestades de les quals les administracions públiques són cridades a ser hereves, en què el tret principal de canvi rau en el fet que la declaració d'hereus abintestat es realitza mitjançant un acte administratiu i no per resolució judicial. La Llei 5/2017, de 28 de març, d'acompanyament a la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017, modifica la Llei de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya en el mateix sentit.
Aquesta norma recull aquest nou procediment.
Aquest Decret està format per 19 articles, agrupats en 5 capítols, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i una disposició final.
L'experiència administrativa acumulada durant el temps d'aplicació dels decrets 244/1995 i 156/2001, que han esdevingut obsolets, ha permès detectar els punts que s'han de millorar per aconseguir la finalitat que persegueix la norma. Per tant, es fa aconsellable introduir determinats canvis substancials i imprescindibles que donin solucions i millorin l'eficàcia de les actuacions administratives en l'àmbit de les herències intestades respecte de les quals la Generalitat de Catalunya és declarada hereva, essent proporcionals a les finalitats perseguides sense introduir obligacions als destinataris de la norma. En el desenvolupament d'aquesta norma també s'ha garantit a la ciutadania la participació i l'accés senzill, universal i actualitzat dels documents propis del seu procés d'elaboració, mitjançant la corresponent publicació. Amb aquest Decret es pretén, doncs, organitzar la normativa i reduir-ne l'excés, aportant seguretat jurídica, racionalitat, confiança i coherència i garantir que l'actuació de l'Administració s'ajusta als principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, transparència i eficiència.
D'acord amb la legislació civil, la Generalitat de Catalunya té competència exclusiva sobre el destí dels béns procedents de les herències intestades entre els diferents fins possibles, així com sobre la seva liquidació i distribució.
Els béns procedents de les herències intestades són béns patrimonials de la Generalitat de Catalunya adquirits ex lege , amb un destí predeterminat, ser destinats a entitats d'assistència social o institucions culturals preferentment del darrer municipi de la residència habitual de la persona causant a Catalunya. Aquest destí pot ser monetaritzant els béns o bé assignant-los directament, i la Llei admet que aquest destí directe dels béns pot proveir també necessitats habitacionals derivades de les activitats assistencials, en aquelles entitats socials que la seva finalitat sigui l'atenció a persones.
Així mateix, les finques urbanes també es poden destinar a polítiques d'habitatge social no vinculades directament a entitats d'assistència social, ni territorialment al municipi de la darrera residència habitual de la persona causant a Catalunya.
En aquest Decret, es crea un nou procediment per distribuir entre les entitats cridades a ser beneficiàries per llei el líquid que s'obtingui dels béns procedents de les herències intestades. Aquest sistema es basa en la incorporació de l'import resultant de la liquidació de les herències en partides finalistes de la Generalitat de Catalunya, perquè pugui ser distribuït, mitjançant un sistema de convocatòries públiques, que han d'impulsar els departaments receptors de l'import competents per la matèria. Tot això sense deixar de ser garantista i respectant i vetllant perquè siguin beneficiaris els establiments d'assistència social i institucions culturals que qui legisla imposa en la destinació dels béns que la Generalitat de Catalunya hereta per successió intestada. Amb aquest nou sistema s'aconsegueix una concurrència àmplia i s'ofereix un procediment més àgil, eficaç, eficient, i també amb garanties d'un major control per part de l'Administració. També s'han reordenat i concretat les competències dels diferents òrgans que intervenen en el procediment de les herències intestades i s'ha adaptat la presentació i ordenació dels preceptes a la tècnica actual. A més, s'ha procurat una redacció més directa i s'ha unificat la terminologia tècnica i comptable.
Pel que fa a la tramitació de les herències intestades, únicament s'ha diferenciat la del procediment aplicable en relació amb la liquidació i distribució de les herències obertes sota la Llei 13/1984, de 20 de març, sobre la compilació del dret civil de Catalunya, que s'estableix en la disposició transitòria primera.
Amb la finalitat d'aconseguir una simplificació formal i una millora sistemàtica i d'eficàcia en la tramitació i gestió de les herències, es crea la Junta d'Herències com a òrgan col·legiat de la Generalitat de Catalunya, juntament amb el corresponent procediment administratiu. Aquesta Junta està formada per membres en representació de la Generalitat de Catalunya i en representació dels ens locals de Catalunya. Aquest òrgan actua en règim d'autonomia econòmica, per la qual cosa queden afectats tots els béns i drets integrants de les herències intestades i té competències per administrar, liquidar i també establir els criteris de distribució del cabal relicte del qual la Generalitat hagi estat declarada hereva intestada.
Quant a les despeses que la Generalitat de Catalunya assumeix en relació amb la gestió de les herències intestades i, en especial, quan finalment no és declarada hereva intestada o en el supòsit que, havent estat declarada hereva, es reconegui el millor dret hereditari de terceres persones, i a fi d'evitar possibles perjudicis econòmics derivats d'aquesta situació, es preveu expressament que la Generalitat de Catalunya es pugui rescabalar d'aquestes despeses.
En definitiva, amb aquest Decret es tracta de regular aspectes instrumentals respecte de l'adquisició de la condició d'hereva de la Generalitat de Catalunya, per la qual cosa el títol competencial en què s'emmarca resulta de l'article 159.1 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que estableix que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, en allò que no estigui afectat per l'article 149.1.18 de la Constitució. L'apartat c de l'article esmentat de l'Estatut estableix que aquesta competència inclou les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l'organització de la Generalitat de Catalunya.
D'altra banda, l'article 68.1 de l'Estatut atribueix al Govern de la Generalitat de Catalunya la potestat reglamentària d'acord amb aquest Estatut i les lleis.
Pel que fa a la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de dret civil, excepte en les matèries que l'article 149.8 de la Constitució atribueix a l'Estat, s'estableix en l'article 129 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
L'article 39.1 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, del president de la Generalitat i del Govern, estableix que correspon al Govern la titularitat de la potestat reglamentària en l'exercici de les competències de la Generalitat, i l'article 26. e de la mateixa disposició legal atribueix al Govern l'exercici de la potestat reglamentària “en tots els casos en què no sigui específicament atribuïda al president o presidenta de la Generalitat o als consellers”.
Segons estableix l'article 40.1 de la Llei 13/2008, les disposicions dictades pel Govern han d'adoptar la forma de decret.
Amb el dictamen del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya i vist l'informe de la Comissió de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba