DECRET 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament D'Ensenyament |
| Rango de Ley | Decret |
En matèria d'ensenyament no universitari la Generalitat disposa de les competències exclusives, compartides i d'execució que estableix l'article 131 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya i que ha desplegat la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació.
Aquest Decret desplega la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació; dona continuïtat a les actuacions desenvolupades pel Departament d'Ensenyament basades en els principis d'inclusió, normalització, escola per a tots, sectorització de serveis i atenció personalitzada, i té en compte la normativa vigent, les orientacions dels organismes internacionals, els avenços de la recerca en educació, la tradició pedagògica de Catalunya i les pràctiques de referència de molts professionals i centres educatius, per avançar en l'objectiu de fer possible una educació per a tots en el marc d'un sistema educatiu inclusiu.
El preàmbul de la Llei d'educació 12/2009, del 10 de juliol, exposa la necessitat d'adequar l'activitat educativa per atendre la diversitat de l'alumnat i l'assoliment d'una igualtat d'oportunitats i d'accessibilitat. En el títol preliminar s'inclou, com un dels principis rectors del sistema educatiu català, “la cohesió social i l'educació inclusiva com a base d'una escola per a tothom”. En aquest sentit, es prenen en consideració els diversos informes del Síndic de Greuges en què alerta sobre situacions de segregació escolar que afecten els alumnes de Catalunya i, en particular, els alumnes amb necessitats específiques.
D'altra banda, l'articulat de la Llei d'educació recull que l'atenció educativa de tot l'alumnat es regeix pel principi d'inclusió, i es defineixen els criteris d'organització pedagògica que han de facilitar l'atenció educativa de tots els alumnes i, en particular, d'aquells que poden trobar més barreres en l'aprenentatge i la participació.
La Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, en concordança amb la Llei d'educació, parteix del principi que es tracta d'una responsabilitat de tota la ciutadania i de tots els poders públics i regula els drets i les mesures de protecció per als infants i adolescents, fent atenció als més vulnerables i als que troben limitacions o barreres per al desenvolupament o la participació. Estableix en l'article 50 que els infants i els adolescents amb discapacitat tenen dret a gaudir d'un sistema educatiu inclusiu, amb accés a l'educació obligatòria en les mateixes condicions que els altres membres de la comunitat, sense exclusió per raó de discapacitat, i als ajustaments i suports necessaris per assolir el màxim desenvolupament acadèmic, personal i social. Així mateix, la Llei 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat, té, com un dels seus objectius principals, aconseguir una societat inclusiva i accessible que permeti d'avançar cap a la plena autonomia de les persones, eviti la discriminació i propiciï la igualtat d'oportunitats per a tothom, especialment per a les persones que tenen discapacitats.
Les polítiques dels organismes internacionals en les darreres dècades han estat plenament favorables i compromeses amb la qualitat i l'equitat de l'educació per a tots els infants i joves en el marc d'un sistema educatiu inclusiu. La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (2006) advoca per l'escolarització inclusiva, i l'OCDE (2007) afirma que les circumstàncies individuals i socials no haurien de suposar un obstacle per a l'èxit educatiu. En aquesta mateixa direcció es pronuncia la UNESCO (2009) a través de les directrius sobre polítiques d'educació inclusiva, fent seu el contingut de la Declaració de Salamanca (1994) i desenvolupant-lo. L'Agència Europea per a les Necessitats Especials i l'Educació Inclusiva (2011) ha actualitzat les seves recomanacions als governs dels països membres assenyalant els principis bàsics que han de presidir la política educativa en l´àmbit de l'educació inclusiva.
En l'informe “Repensar l'educació” (2015) de la UNESCO, es revisen i desenvolupen aquestes directrius internacionals adaptant-les als nous reptes culturals, socials, econòmics, científics i tecnològics del segle xxi, i es torna a insistir en el fet que l'educació inclusiva és un pilar fonamental per promoure la inclusió social de totes les persones en tots els àmbits de la vida, des de la infància fins a la vellesa. També recorda que l'educació, com a bé comú, pot conformar valors i actituds per viure junts i disminuir les desigualtats i destaca el paper dels docents i educadors com a agents impulsors d'aquests canvis.
El mateix informe conclou que l'educació ha de respondre a aquests reptes tenint en compte les múltiples visions del món i els sistemes de coneixement alternatius, a més de les noves fronteres en ciència i tecnologia, i també els avenços en neurociència i el desenvolupament en tecnologia digital.
En aquest sentit els avenços científics ens permeten saber com aprenem les persones, i posen en evidència quins són els mètodes que afavoreixen l'aprenentatge significatiu. En les darreres dècades la neurociència i la psicologia han aportat evidències i models que permeten orientar i revisar les polítiques, cultures i pràctiques educatives.
Quant a la tecnologia digital, aquesta ha transformat la manera com les persones tenim accés a la informació i al coneixement, la manera com interactuem. De fet, entre els objectius d'“Europa 2020”, les tecnologies són clau per fomentar la inclusió social. La inclusió digital, entesa com a accés, competències i usos, és essencial per assegurar que els joves tinguin més oportunitats. Les polítiques europees fan èmfasi en l'ús de les tecnologies per reduir la fractura social, i també cal assenyalar que enfocaments educatius com el disseny universal per a l'aprenentatge posen de relleu els avantatges que ofereixen aquestes per afavorir l'aprenentatge i la participació de tots els alumnes.
De tot el que s'ha exposat queda acreditat l'interès general pel que fa a la necessitat d'atendre la diversitat de l'alumnat, per tant, d'acord amb els principis d'eficàcia i proporcionalitat, aquest Decret estableix un nou marc de referència, perquè tots els centres del Servei d'Educació de Catalunya, i la comunitat educativa en general, puguin seguir avançant en la formació de ciutadans compromesos, crítics i actius en el desenvolupament just i solidari de la societat, que només serà possible amb la presència, la participació i el progrés de totes i cadascuna de les persones que en formen part.
Un centre educatiu inclusiu determina els fonaments psicoeducatius, formatius, ètics, de defensa de l'equitat i de justícia social que han de permetre crear la societat que desitgem, minvant el fracàs i l'exclusió i augmentant la qualitat educativa per a tots els alumnes sense excepcions. En la consecució d'aquesta escola, les famílies hi tenen un paper fonamental, a través de la col·laboració amb el centre educatiu i la participació activa.
Assolir l'objecte d'aquest Decret, que s'expressa en l'article 2, implica continuar un procés iniciat fa dècades, en què cal mantenir el diàleg, la complicitat i la implicació de tots els col·lectius que tenen a les seves mans la possibilitat de millorar la qualitat de l'educació —els docents, els professionals d'atenció educativa, el personal d'administració i serveis i els equips directius, els alumnes i les seves famílies, els serveis educatius, la Inspecció d'Educació, els moviments de renovació pedagògica, la universitat, les organitzacions sindicals, les institucions i entitats del sector, etc.—, per avançar des de la corresponsabilitat cap a un repte comú: uns entorns educatius que, tenint en compte la diversitat de les persones i la complexitat social, ofereixin expectatives d'èxit a tots els alumnes en el marc d'un sistema inclusiu.
El Decret s'estructura en un preàmbul i cinc capítols. El preàmbul fonamenta l'esperit i la finalitat d'aquesta disposició basant-se en les directrius definides pels organismes oficials sobre el concepte d'escola inclusiva, i n'emmarca l'articulat amb els referents normatius i conceptuals sobre educació vigents.
El capítol I, amb les disposicions de caràcter general, comprèn un article referent a la definició del concepte d'atenció educativa, i cinc articles relatius a l'objecte, l'àmbit subjectiu, la xarxa de suports a l'educació inclusiva, i les funcions de l'Administració educativa i dels centres educatius en relació amb el contingut del Decret.
El capítol II, sobre l'atenció educativa a l'alumnat, inclou deu articles en què es detallen, en primer terme, les mesures i els suports per a l'atenció dels alumnes que permeten organitzar els recursos i la intervenció educativa i, en segon terme, la detecció i l'avaluació de les necessitats educatives de suport educatiu i el pla de suport individualitzat per respondre-hi.
El capítol III, sobre l'escolarització dels alumnes, inclou dos articles que fan referència als criteris i els procediments per a l'escolarització.
El capítol IV, amb quatre articles, fa referència a l'atenció educativa dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu als ensenyaments postobligatoris i de transició a la vida adulta.
El capítol V, sobre serveis i recursos, consta de quatre articles que expliciten els serveis i recursos que es posen a disposició del sistema educatiu perquè aquest faci efectiva l'escolarització i l'educació de tots els alumnes. El capítol preveu també la creació d'un mapa territorial de recursos.
El Decret acaba amb tres disposicions addicionals, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.
Aquest Decret s'inclou al pla anual normatiu...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba