DECRET 153/2019, de 3 de juliol, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d'aprovació del programa d'actuació a les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries.

Secció:Disposicions Generals
Emissor:Departament de la Presidencia
Rang de Llei:Decret
 
EXTRACTO GRATUITO
DISPOSICIONS
DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA
DECRET 153/2019, de 3 de juliol, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i
d'aprovació del programa d'actuació a les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats que
procedeixen de fonts agràries.
L'article 116 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix que correspon a la Generalitat, respectant el que
estableix l'Estat en l'exercici de les competències que li atribueix l'article 149.1.13 i 16 de la Constitució, la
competència exclusiva en matèria d'agricultura i ramaderia, que inclou, entre d'altres, la regulació dels
processos de producció, de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim jurídic. Així mateix,
d'acord amb els articles 144 i 162 de l'Estatut, correspon a la Generalitat la competència compartida en
matèria de medi ambient i en matèria de salut pública.
D'altra banda, l'article 113 de l'Estatut assenyala que correspon a la Generalitat el desplegament, l'aplicació i
l'execució de la normativa de la Unió Europea, i l'article 189 estableix que la Generalitat aplica i executa el dret
de la Unió Europea en l'àmbit de les seves competències i pot adoptar la legislació de desplegament a partir de
les normes europees.
La Directiva 91/676/CEE del Consell, de 12 de desembre de 1991, relativa a la protecció de les aigües contra la
contaminació produïda per nitrats que procedeixen de fonts agràries, té per finalitat la reducció de la
contaminació causada o provocada pels nitrats d'origen agrari i actuar preventivament contra noves
contaminacions d'aquesta classe. La Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre
de 2000, per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües, coneguda com
a Directiva Marc de l'Aigua, té com a objectiu obtenir la bona qualitat de les masses d'aigua.
Una de les obligacions que la Directiva 91/676/CEE del Consell, de 12 de desembre de 1991, estableix per
assolir aquest objectiu identificar les zones vulnerables i aplicar-hi programes d'actuació per reduir la
contaminació de les aigües causada o provocada pels nitrats d'origen agrari. La Generalitat de Catalunya va
realitzar la primera designació mitjançant el Decret 283/1998, de 21 d'octubre, de designació de zones
vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, i va revisar-la mitjançant el
Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la
contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, i els Acords GOV/128/2009, de 28 de juliol, i
GOV/13/2015, de 3 de febrer, de revisió i designació de noves zones vulnerables en relació amb la
contaminació per nitrats procedents de fonts agràries.
En compliment de l'article 5 de la Directiva 91/676/CEE del Consell, de 12 de desembre de 1991, sobre
l'establiment i la revisió dels programes d'actuació aplicables a les zones vulnerables designades, la Generalitat
va adoptar el Decret 205/2000, de 13 de juny, d'aprovació del programa de mesures agronòmiques aplicables
a les zones vulnerables. Aquell article preveu, així mateix, que en el termini d'un any a partir de cada
designació complementària de zones vulnerables els estats membres han d'establir programes d'actuació
respecte de les zones vulnerables designades. Atesa la vigència limitada del primer programa, prorrogat
mitjançant el Decret 476/2004, de 28 de desembre, i l'obligació d'establir un nou programa d'actuació per a les
noves zones vulnerables designades posteriorment, amb el Decret 136/2009, d'1 de setembre, es va efectuar
la revisió del programa d'actuació aplicable a les zones vulnerables designades l'any 1998 i es va establir el
programa d'actuació per a les noves zones vulnerables designades l'any 2004. Amb aquesta finalitat es va
elaborar un únic programa d'actuació per a totes les zones vulnerables designades a Catalunya. Aquest
programa es va elaborar prenent en consideració les observacions efectuades per la Comissió Europea, en el
marc de les funcions de control que du a terme d'acord amb la Directiva 91/676/CEE. El programa d'actuació
aprovat amb el Decret 136/2009, d'1 de setembre, ha estat d'aplicació, així mateix, a les noves zones
vulnerables designades per l'Acord GOV/128/2009, de 28 de juliol, i per l'Acord GOV/13/2015, de 3 de febrer.
Atès que els darrers anys no hi ha hagut canvis significatius en la qualitat de les aigües subterrànies respecte
als nivells de nitrats, d'acord amb l'article 5.5 de la Directiva 91/676/CEE del Consell, de 12 de desembre de
1991, cal adoptar mesures addicionals a les plantejades al Decret 136/2009, d'1 de setembre, de manera que
el present Decret constitueix un programa d'actuació reforçat. Aquest programa d'actuació garanteix una
reducció efectiva de la càrrega de nitrogen a les aigües subterrànies mitjançant l'adopció de mesures
encaminades a assolir una fertilització d'excel·lència en els sistemes agrícoles de Catalunya.
DL B 38014-2007ISSN 1988-298X https://www.gencat.cat/dogc
Núm. 7911 - 5.7.20191/100 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
CVE-DOGC-A-19184073-2019
El programa d'actuació que s'aprova amb el present Decret substitueix els anteriors i dona compliment a
l'article 5 de la Directiva 91/676/CEE, del Consell, de 12 de desembre.
La gran interrelació que hi ha entre la gestió de les dejeccions ramaderes i la fertilització així com amb la
contaminació per nitrats obliga a tractar de manera global aquests temes en una única disposició, com ja feia
el Decret 136/2009, d'1 de setembre.
L'experiència de l'aplicació dels anteriors programes d'actuació en zones vulnerables ha fet palès que cal
avançar en diferents aspectes per tal d'aconseguir una millora en la qualitat de les aigües subterrànies. Els
aspectes fonamentals que es modifiquen són una consideració més global de tots els aspectes de la gestió en
explotació ramadera i la fertilització. Partint de la consideració de les dejeccions ramaderes com a recurs, pel
que fa a la fertilització es busca la implicació de tots els agents de la cadena i sobre tot el territori de
Catalunya. Pel que fa a la gestió en explotació ramadera, es té en compte la gestió de l'aigua i la gestió de
l'alimentació dels animals.
Les dejeccions ramaderes procedents de la ramaderia intensiva es caracteritzen per tenir uns valors de fòsfor
en excés sobre els de nitrogen, si es comparen amb les necessitats que en tenen les plantes cultivades. D'altra
banda, la dosificació dels fertilitzants s'acostuma a fer en base al nitrogen i, a més a més, en casos de
volatilització significativa de nitrogen en forma d'amoníac aquest desequilibri cap al fòsfor encara s'accentua.
En el cas dels tractaments de dejeccions que condueixen a l'eliminació del nitrogen, aquests desequilibris entre
el nitrogen i el fòsfor abans esmentats, i d'algun altre nutrient, com el potassi, poden ser encara més grans.
De fet, els mostrejos de sòls duts a terme els darrers anys evidencien uns nivells de fòsfor en molts casos
clarament per sobre de les necessitats dels cultius. Això obliga a introduir alguna reglamentació sobre aquests
aspectes, principalment en el sentit que, en cas d'ampliacions de bestiar en zona vulnerable, no s'apliquin en
aquesta zona els nutrients continguts en les dejeccions.
El present Decret introdueix el concepte d'índex de càrrega ramadera (ICR), calculat a partir de les dades de
bestiar, dejeccions ramaderes i usos del sòl. En la línia d'aplicar mesures reforçades on hi ha més càrrega
ramadera, la nova norma defineix, dins de la zona vulnerable designada com a tal, una zona vulnerable A (ZV-
A) i una zona vulnerable B (ZV-B), als efectes de l'aplicació de les mesures previstes en determinats articles
pel que fa a l'increment en la generació i l'aplicació de dejeccions ramaderes i altres fertilitzants nitrogenats. La
ZV-A inclou els municipis amb un ICR superior a 0,8, així com aquells que, tenint un ICR entre 0,5 i 0,8, tenen
una elevada contaminació per nitrats, de manera que està constituïda pels municipis on s'ha d'aplicar un
programa d'acció reforçat per tal d'assolir els objectius fixats. La ZV-B inclou la resta de municipis de zona
vulnerable: en aquests municipis no són d'aplicació certes mesures que sí ho són en ZV-A. S'adjunta com a
annex la llista de municipis en zona vulnerable amb el seu ICR.
Amb l'objectiu de facilitar la fertilització organomineral, s'introdueix un sistema de comunicació de declaració
anual sobre la fertilització i la gestió de les dejeccions ramaderes. Per tal de fer-ho efectiu, aquesta mesura
s'estén a tots els pagesos i ramaders de Catalunya, excloent-ne aquelles explotacions de mínim impacte
ambiental. Això representa un pas molt gran cap a estendre a la major superfície possible la fertilització
organomineral, i obliga a una planificació de les actuacions de gestió de les dejeccions ramaderes i de la
fertilització, factor clau en l'increment de l'eficiència en l'ús dels fertilitzants que ha de minimitzar la
contaminació de les aigües.
L'aplicació de totes aquestes mesures ha d'anar acompanyada d'un reforç de les accions de seguiment i control.
L'experiència acumulada demostra que cal tenir un sistema que garanteixi que les dejeccions s'han gestionat a
determinades distàncies de l'explotació ramadera, i és per això que s'introdueix l'ús del GPS en temps real.
El sector ramader és un sector altament dinàmic, que necessita poder adaptar-se a les circumstàncies de
mercat. És per això que s'introdueixen tant simplificacions administratives en els plans de gestió, tant en la
creació de noves explotacions ramaderes com en les ampliacions de les ja existents, que per a les zones amb
un índex de càrrega ramadera elevat queden lligades bàsicament als tractaments i l'exportació de nutrients.
D'altra banda, s'ha d'afavorir la creació d'un veritable mercat de dejeccions ramaderes a Catalunya, per tal
d'activar i promoure l'economia circular que aquestes representen.
Els desenvolupaments tecnològics en sistemes de tractament de les dejeccions han fet que hi hagi cada vegada
més productes amb una composició i un comportament diferents: digerits, fraccions sòlides i líquides, efluents
de nitrificació-desnitrificació. Això fa que en calgui regular també les condicions de l'aplicació.
Una bona gestió de les dejeccions ramaderes requereix disposar de la capacitat suficient d'emmagatzematge
per fer front a situacions canviants en la vida útil d'una explotació: situacions meteorològiques extremes,
epidèmies, canvis de cultius, etc.; és per això que, al mateix temps que s'incorporen els resultats dels avenços
tecnològics que han permès reduir el volum de purins produït en porcs d'engreix, es continua apostant per
mantenir una capacitat d'emmagatzematge de dejeccions ramaderes adequada.
DL B 38014-2007ISSN 1988-298X https://www.gencat.cat/dogc
Núm. 7911 - 5.7.20192/100 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
CVE-DOGC-A-19184073-2019
És important distingir entre el que és la capacitat de disseny necessària de les basses i fosses de dejeccions
ramaderes, que n'ha d'assegurar una correcta gestió al llarg del temps, i la quantitat efectivament produïda de
dejeccions ramaderes, que és la que s'ha de considerar en fer-ne la gestió, sigui agrícola o a través de
tractaments. El càlcul de la concentració de nitrogen –i dels altres nutrients– s'ha de fer sobre la base de les
quantitats (volums) efectivament produïdes, les quals sovint són diferents de les estàndards per diverses
raons, com ara la producció per plaça o el nombre de caps, però contenen la totalitat dels nutrients excretats
pel bestiar. La concentració dels nutrients també es pot conèixer, de forma encara més precisa, a partir de
mesures directes o indirectes.
L'article 170.9 de la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector
públic, va modificar l'article 67 de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les
activitats, en el sentit que les activitats ramaderes, els centres de gestió de dejeccions ramaderes i les
instal·lacions que tracten dejeccions ramaderes soles o barrejades, incloses totes a l'annex III de l'esmentada
Llei (per tant, les que estan subjectes al règim de comunicació), han de presentar, a més de la documentació
que estableix l'article 52.3, un pla de gestió de dejeccions ramaderes elaborat i signat per una persona tècnica
habilitada per aquest Departament; en aquests supòsits, no han de presentar un informe preceptiu i vinculant
sobre la gestió de les dejeccions ramaderes. I la disposició addicional vint-i-sisena de la Llei 2/2014, de 27 de
gener, habilita el departament competent en matèria d'agricultura i ramaderia per establir el procediment
d'habilitació del personal tècnic; es va donar compliment a aquesta disposició addicional mitjançant l'Ordre
AAM/389/2014, de 19 de desembre, per la qual es regula el procediment d'habilitació del personal tècnic per
elaborar i signar els plans de dejeccions ramaderes i s'estableix la utilització de l'aplicació informàtica dels
plans de dejeccions ramaderes i nitrogen (GDN). Atès que hi ha altres tasques que requereixen actuacions
tècniques imparcials i que s'ha d'ampliar l'àmbit d'actuació de les persones tècniques habilitades, s'incorpora
en aquest Decret el contingut de l'Ordre AAM/389/2014, de 19 de desembre.
La Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als
serveis en el mercat interior, determina que les normes dels estats membres no poden contenir disposicions
que limitin l'accés a la prestació dels serveis dels operadors de qualsevol dels estats membres de la Unió
Europea, a part de preveure una simplificació administrativa en els tràmits establerts. Aquestes previsions i les
del Decret 106/2008, de 6 de maig, de mesures per a l'eliminació de tràmits i la simplificació de procediments
per facilitar l'activitat econòmica, s'han tingut en compte en el text del Decret. Els requisits i tràmits que s'hi
preveuen es consideren necessaris per raons imperioses d'interès públic general vinculades a la protecció del
medi ambient i de l'entorn urbà i, amb caràcter general, es tracta de procediments inserits en molts supòsits
en el marc de la legislació ambiental.
Atès que el 21 de febrer de 2017 es va publicar la Decisió d'execució (UE) 2017/302 de la Comissió, de 15 de
febrer de 2017, per la qual s'estableixen les conclusions sobre les millors tècniques disponibles (MTD) respecte
a la cria intensiva d'aus de corral o de porcs, les activitats ramaderes especificades a la secció 6.6 de l'annex I
de la Directiva 2010/75/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de novembre de 2010, sobre les
emissions industrials, hauran de donar compliment a l'esmentada Decisió d'execució.
D'acord amb la Resolució 739/X del Parlament de Catalunya, es crea la Taula sectorial de Fertilització Agrària,
com a òrgan d'interlocució en el tema de gestió de la fertilització i la gestió de les dejeccions ramaderes entre
el sector agrari i l'Administració.
La promulgació d'aquesta disposició resulta del tot necessària per les raons exposades en els paràgrafs
anteriors, estableix una regulació eficaç i proporcionada per a la consecució dels objectius fixats, proporciona
seguretat jurídica als seus destinataris, compleix els principis de transparència i eficiència, i el seu contingut
s'ha elaborat atenent els principis de bona regulació establerts a l'article 62 de la Llei 19/2014, de 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
El Programa d'actuació a les zones vulnerables en relació a la contaminació per nitrats que procedeixen de
fonts agràries, contingut en aquest decret, s'ha sotmès al procediment d'avaluació ambiental estratègica. El
contingut d'aquest programa d'actuació ha pres en consideració l'informe de sostenibilitat ambiental, la
memòria ambiental i la resolució per la qual l'òrgan ambiental expressa la conformitat a la memòria ambiental.
Amb el dictamen del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; amb l'informe de la Comissió de
Govern Local de Catalunya;
A proposta de la consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, de la consellera de Salut i del
conseller de Territori i Sostenibilitat, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i d'acord amb
el Govern,
Decreto:
DL B 38014-2007ISSN 1988-298X https://www.gencat.cat/dogc
Núm. 7911 - 5.7.20193/100 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
CVE-DOGC-A-19184073-2019

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA