DECRET 182/2014, de 30 de desembre, sobre l'activitat artesanal.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | DEPARTAMENT D'EMPRESA I OCUPACIÓ |
| Rango de Ley | Decret |
El Decret 252/2000, de 24 de juliol, sobre l’activitat artesanal a Catalunya, i l’Ordre de 25 de juliol de 2000, per la qual es desplega el Decret 252/2000, de 24 de juliol, sobre l'activitat artesanal a Catalunya, constitueixen el marc normatiu que regula l’activitat de l’artesanat a Catalunya.
L’article 139.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya atribueix la competència exclusiva en matèria d’artesania a la Generalitat de Catalunya i, d’altra banda, l’article 130.1 de la Constitució Espanyola encarrega de forma explícita als poders públics la tasca de vetllar per la modernització de l’artesania. En aquest context, el Govern de la Generalitat va impulsar la creació d’Artesania Catalunya, així com l’adopció de diverses normes de tipus reglamentari sobre aquesta matèria, en particular en relació amb el reconeixement d’oficis artesans i la condició d’artesà o artesana de les persones que desenvolupen aquesta activitat.
La Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, determina, amb caràcter general, que les normes dels estats membres no poden incloure disposicions que limitin l’accés a la prestació de serveis dels operadors de qualsevol dels estats membres de la Unió Europea, a part de preveure una simplificació administrativa en els tràmits establerts. Aquestes previsions s’han tingut en compte en el text d’aquest Decret, que no estableix com a obligació per als artesans o artesanes la necessitat d’obtenir el carnet d’artesà/ana com a requisit per a l’exercici de la seva activitat econòmica, sinó com un instrument que reconeix, prestigia i acredita la qualitat i el valor afegit de l’exercici de l’activitat artesana, d’acord amb el concepte d’artesania que preveu el Decret, i tenint en compte que no disposar del carnet d’artesà/ana no suposa cap limitació per al lliure exercici de l’activitat artesanal i la comercialització dels productes elaborats.
D’altra banda, i d’acord amb la Directiva de reconeixement de qualificacions professionals 2005/36/CE, així com amb les modificacions posteriors, els professionals d’altres estats membres poden accedir a la professió per a la qual estiguin qualificats en l’estat membre d’origen i exercir-la en les mateixes condicions que els nacionals.
Les necessitats reals i actuals de l’artesania catalana requereixen donar un impuls a l’actuació de l’Administració catalana que permeti assolir un producte artesà de qualitat i rendible que mantingui la seva identitat i el seu valor patrimonial. La consecució d’aquest objectiu requereix, però, disposar d’un marc normatiu que faci possible racionalitzar l’ordenació del sector i, a la vegada, impulsar la participació de les institucions i les associacions professionals del sector i de la societat en general. Així, cal establir un nou concepte d’artesania, adaptat a la realitat, i revisar, ordenar i classificar els oficis artesans. També és necessari incrementar el valor i el prestigi dels carnets d’artesà/ana professional i divulgatiu/iva, així com del diploma de mestre/a artesà/ana, mitjançant la regulació dels requisits necessaris per a la seva obtenció, els quals han d’anar referits, de manera preferent, al currículum pedagògic i a l’experiència professional dels seus titulars, i al nivell de qualitat tècnica i formal del producte. Així mateix, cal activar el reconeixement de la producció artesanal i catalana mitjançant el distintiu D’Artesania (D’A).
El Govern de la Generalitat de Catalunya considera que l’evolució del context econòmic i de la mateixa activitat artesana, així com les successives modificacions que ha sofert el Decret 252/2000, de 24 de juliol, fan necessària l’elaboració d’una nova regulació que permeti atendre les necessitats del sector artesanal per tal d’aprofundir en la seva modernització i adequació al context actual de competitivitat i de noves demandes de mercat.
Aquest Decret regula i dóna resposta a les necessitats actuals del sector artesà català. D’una banda, estableix el seu àmbit d’aplicació, classifica l’activitat artesanal en un repertori de famílies d’oficis artesans, regula el carnet d’artesà/ana, les seves modalitats i els requisits per obtenir-lo, estableix el diploma de mestre/a artesà/ana professional i el de mestre/a artesà/ana divulgatiu/iva, regula el concepte d’empresa artesana, defineix el concepte de les associacions i les federacions artesanes, estableix la Comissió Sectorial de Promoció d’Artesania com a òrgan consultiu en temes d’artesania, i concreta les funcions a realitzar per l’Àrea d’Artesania Catalunya del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya. De l’altra, crea els Premis Nacionals d’Artesania i la Setmana d’Artesania de Catalunya, regula el distintiu per als establiments de venda d’artesania, defineix el distintiu D’Artesania Catalana (D’A), estableix la marca registrada Empremtes de Catalunya, i finalment, preveu la declaració de Zones d’Oficis Singulars i Punts d’Interès Artesanal. Amb l’aplicació d’aquests continguts es dóna un impuls qualitatiu a l’activitat artesanal a Catalunya.
Amb aquest Decret, doncs, el Govern de la Generalitat de Catalunya crea un marc normatiu adequat i actualitzat que permet instrumentar mesures per tal d’acreditar, fomentar i promocionar les empreses artesanes, vetllar per mantenir el prestigi i la qualitat del producte artesanal, sostenir la seva producció i fomentar el desenvolupament d’aquest sector en expansió a escala nacional i internacional.
Vistos el dictamen del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya i l’informe favorable de la Comissió de Govern Local;
A proposta del conseller d’Empresa i Ocupació, i d’acord amb el Govern,
Decreto:
Objecte
Aquest Decret té per objecte ordenar el sector artesà mitjançant el desenvolupament i la promoció de les activitats relacionades amb aquest sector, promoure els oficis artesans, assentar les vies de comunicació, formació o cooperació entre el sector i els òrgans competents de l’Administració en matèria d’artesania, i establir els canals de comercialització i formació adequats per potenciar el desenvolupament econòmic i el futur social i divulgatiu d’aquesta activitat.
Àmbit d’aplicació
2.1 Aquest Decret és d’aplicació a l’activitat artesanal artística i d’ofici a la qual fa referència l’article 3 i que es desenvolupi dins l’àmbit territorial de Catalunya.
2.2 Resta exclosa de l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret l’artesania alimentària, l’artesania de serveis i la producció exclusivament mecanitzada, que es regulen per les seves normatives específiques.
Concepte d’artesania artística i d’ofici
Es considera artesania als efectes d’aquesta disposició aquelles activitats incloses dins el Repertori de famílies d’oficis artesans que comporten la formació, la creació, la producció i la transformació d’objectes.
L’artesania és el resultat del treball realitzat per una persona que ha de tenir la màxima excel·lència en l’execució d’un o més oficis artesans.
El resultat ha de ser un producte artesà local, individualitzat i realitzat amb matèria primera natural o matèria industrial reciclada que combini la tècnica, la tradició i/o la innovació, i que en cap cas sigui susceptible d'una producció industrial, totalment mecanitzada o en grans sèries, per a la seva comercialització.
L’artesania ha d’esdevenir un encreuament de les metodologies del treball, el disseny i de l’experimentació de les arts plàstiques i visuals fonamentades pel domini d’un o més oficis.
Repertori de famílies d’oficis artesans
Per a l’aplicació de les mesures que preveu aquesta disposició, i de les que la desenvolupin, es classifica el conjunt de l’activitat artesanal en un Repertori estructurat en famílies d’oficis artesans, el qual es publica a l’annex d’aquest Decret.
Mitjançant una ordre del conseller o consellera competent en matèria d’artesania es pot completar o actualitzar el Repertori de famílies d’oficis artesans.
Així mateix, qualsevol modificació o actualització del Repertori ha d’estar disponible a la pàgina web corporativa del departament competent en matèria d’artesania.
Persona artesana
5.1 Té la consideració de persona artesana la que exerceix una activitat artesanal i realitza una o diverses activitats d’acord amb el que disposa l’article 3, i que aquesta activitat estigui inclosa al Repertori de famílies d’oficis artesans.
5.2. La persona artesana que s’hi dedica professionalment pot sol·licitar mitjançant el model normalitzat, a disposició dels interessats, la seva inscripció a la base de dades de persones artesanes del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, per mitjà d’una declaració responsable conforme està inscrita al Cens d’empresaris, professionals i retenidors de l’Agència Tributària en l’activitat de fabricació i/o comercialització de l’ofici/s que exerceixi, així com d’estar al corrent de les seves obligacions tributàries i amb la Seguretat Social.
5.3 Amb l’obtenció del carnet d’artesà/ana la persona artesana obté un reconeixement de prestigi de l’ofici o els oficis artesans que exerceix.
Carnet d’artesà/ana
6.1 El carnet d’artesà/ana és una acreditació voluntària, expedida per la Generalitat de Catalunya, que pot sol·licitar qualsevol persona física que desenvolupa la seva producció artesanalment com a reconeixement del domini tècnic, de qualitat i disseny d’un o més oficis. L’obtenció del carnet d’artesà/ana comporta la inclusió en la base de dades de les persones artesanes reconegudes per l’Administració que es fa referència a l’article 5.2.
6.2 Poden sol·licitar el carnet d’artesà/ana...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba