DECRET 35/2017, d'11 d'abril, de regulació de l'exercici de les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de seguretat privada.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament D'Interior |
| Rango de Ley | Decret |
El Decret 272/1995, de 28 de setembre, va tenir com a finalitat regular l'exercici de les competències que corresponen a la Generalitat de Catalunya en matèria de seguretat privada i determinar els òrgans del Departament d'Interior als quals correspon exercitar-les, i també crear el registre especial d'empreses de seguretat privada de Catalunya.
Des de l'entrada en vigor del Decret 272/1995 s'han produït diversos fets que justifiquen la necessitat de disposar d'una norma nova que reguli l'exercici de les competències que la Generalitat té en matèria de seguretat privada.
Alhora, el Decret esmentat ha estat objecte d'algunes modificacions, de manera destacada mitjançant el Decret 110/2006, de 25 d'abril, i el Decret 216/2008, de 4 de novembre, que va respondre principalment a la necessitat de recollir reglamentàriament el que es desprenia de l'Estatut d'autonomia de Catalunya aprovat l'any 2006, el qual va incorporar l'article 163, dedicat exclusivament a les competències executives de la Generalitat en matèria de seguretat privada.
Amb l'aprovació de l'Estatut d'autonomia de Catalunya l'any 2006 s'actualitzaven les competències que corresponen a la Generalitat de Catalunya en matèria de seguretat privada.
Per acord de la Junta de Seguretat de Catalunya en data 27 de desembre de 2007, es va signar un conveni entre el Ministeri de l'Interior i el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació en matèria de seguretat privada, en el qual, entre altres clàusules, consta que a partir de la data de la signatura del dit conveni la inspecció, el control i la sanció de les activitats de seguretat privada que es realitzin a Catalunya corresponen a la Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra i al òrgans que determini la Generalitat de Catalunya en desplegament de la legislació vigent i d'acord amb el que estableix l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
L'article 163 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix que correspon a la Generalitat l'execució de la legislació de l'Estat en l'autorització de les empreses de seguretat privada que tenen el domicili social a Catalunya i l'àmbit d'actuació de les quals no ultrapassa el territori de Catalunya; la inspecció i la sanció de les activitats de seguretat privada que es porten a terme a Catalunya; l'autorització dels centres de formació del personal de seguretat privada i la coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb la Policia de la Generalitat i les policies locals de Catalunya. L'article 173 recull la competència de la Generalitat relativa a l'ús de la videovigilància en l'àmbit públic, inclòs aquell que puguin dur a terme les empreses o establiments privats.
La Llei 4/2003, de 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, té per objecte ordenar les competències de la Generalitat en matèria de seguretat pública, especialment les de policia, i integrar-les amb les de protecció civil, trànsit, espectacles i seguretat privada. Aquest sistema coordinat i únic de seguretat pública propi de Catalunya està participat pel conjunt d'administracions amb competències en aquesta matèria.
També s'ha produït un altre canvi legislatiu important, com és l'aprovació i entrada en vigor de la Llei 5/2014, de 4 d'abril, de seguretat privada, norma estatal que va derogar la Llei 23/1992, de 30 de juliol, de seguretat privada.
Així mateix cal tenir en compte la nova estructura i organització del Departament competent en matèria de seguretat pública i les modificacions dutes a terme per raons operatives i de racionalització de l'activitat administrativa de l'adscripció d'algunes funcions en matèria de seguretat privada entre els diferents òrgans competents del Departament.
D'altra banda, calia adaptar la regulació de les facultats sancionadores després de la derogació de la Llei orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre protecció de la seguretat ciutadana, com també actualitzar la regulació del Registre especial d'empreses de seguretat privada de Catalunya, el qual passa a denominar-se Registre de seguretat privada de Catalunya.
Tot aquest nou marc normatiu ha comportat no sols la consolidació de les competències de la Generalitat en matèria de seguretat privada, sinó també el seu increment, tant amb l'aparició de noves competències com amb l'ampliació d'algunes de les ja previstes a l'antiga normativa, la qual cosa ha fet que sigui necessari adequar la regulació al nou marc normatiu i afegir, a més, un precepte addicional que inclogui una enumeració expressa de les competències de la Generalitat en matèria de seguretat privada.
El Decret s'estructura en dinou articles distribuïts en sis capítols, quatre disposicions addicionals, dues de derogatòries i una de final. A l'article 2 s'hi han incorporat les noves competències que la Generalitat ha assumit a partir de l'entrada en vigor de la Llei de seguretat privada, de manera que passa a tenir, quant a les empreses de seguretat privada, no sols la competència relativa a l'obertura d'empreses de seguretat amb domicili i àmbit d'actuació limitat a Catalunya, sinó també la relativa a l'obertura de delegacions d'empreses de seguretat, també amb domicili i àmbit d'actuació limitat a aquest territori.
Així mateix, s'han assumit les competències relatives a l'obertura de despatxos de detectius i les seves sucursals amb domicili a Catalunya i àmbit d'actuació limitat a aquest territori, amb la novetat de possibilitar, en tot cas, l'obertura d'aquests establiments mitjançant una declaració responsable.
També correspon a la Generalitat la competència per autoritzar, quan escaigui, les activitats i els serveis de seguretat privada que es duguin a terme a Catalunya.
Pel que fa a les competències de control, inspecció i sanció, s'assumeixen en la seva màxima dimensió atès que, d'acord amb l'article 13 de la Llei de seguretat privada, s'han d'entendre amb relació no sols a les activitats sinó també als serveis de seguretat privada, així com a qui els prestin o utilitzin.
L'article 7 recull les funcions en matèria de videovigilància amb finalitats de seguretat privada. Atès el que disposa l'article 42 de la Llei de seguretat privada, correspon a la Generalitat autoritzar la utilització de càmeres o videocàmeres per part de vigilants de seguretat o guardes rurals amb finalitats de seguretat privada per captar imatges i sons de vies i espais públics o d'accés públic. En conseqüència, el Decret inclou aquesta nova competència, la qual s'atribueix a la persona titular de la Direcció General d'Administració de Seguretat.
A l'article 14 es fa referència a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, amb la finalitat d'incloure en el Decret tots els organismes de la Generalitat amb competències en matèria de seguretat privada.
A l'article 4 s'enumera de forma detallada el contingut del Registre de seguretat privada de Catalunya, que inclou no només les empreses de seguretat privada, sinó també tota la resta de subjectes que duen a terme activitats de seguretat privada, així com qualsevol altra dada que sigui necessària per a les actuacions de control i gestió de la seguretat privada a Catalunya.
A proposta del conseller d'Interior, i amb la deliberació prèvia del Govern,
Decreto:
Capítol 1
Disposicions generals
Objecte
Aquest Decret té per objecte regular l'exercici de les competències que corresponen a la Generalitat de Catalunya en matèria de seguretat privada, i el Registre de seguretat privada de Catalunya.
Àmbit d'aplicació
2.1 Per a l'exercici de les competències que corresponen a la Generalitat de Catalunya en matèria de seguretat privada, aquest Decret és aplicable a:
-
Les empreses de seguretat i les delegacions de les empreses de seguretat.
-
Els despatxos de detectius privats i les sucursals dels despatxos de detectius.
-
Les empreses prestadores de serveis de seguretat informàtica.
-
Les centrals receptores d'alarmes d'ús propi.
-
Els centres de formació d'aspirants o de personal de seguretat privada.
-
Els departaments de seguretat, obligatoris o facultatius.
-
El personal de seguretat privada, integrat pels vigilants de seguretat i la seva especialitat de vigilants d'explosius, els escortes privats, els guardes rurals i les seves especialitats de guardes de caça i guardapesques marítims, els caps de seguretat, els directors de seguretat i els detectius privats.
-
El personal acreditat, integrat pels professors de centres de formació, els enginyers i tècnics d'empreses de seguretat i els operadors de seguretat.
-
Els establiments i les instal·lacions industrials, comercials i de serveis i els esdeveniments que estiguin obligats a adoptar mesures de seguretat. També a la resta de persones físiques o jurídiques, entitats i organismes que, de manera voluntària o obligatòria, contractin serveis o adoptin mesures de seguretat privada.
-
Les activitats i els serveis de seguretat privada.
-
Qualsevol altra persona física o jurídica, entitat i organisme, establiment, instal·lació i esdeveniment, o activitat i servei relacionat amb la seguretat privada que no tingui una regulació específica.
2.2 Aquest Decret també és aplicable a les empreses i al personal que prestin serveis o exerceixin funcions de seguretat privada sense estar-hi autoritzats o haver presentat la declaració responsable, o sense estar habilitats o acreditats per a la prestació o l'exercici d'aquells serveis i funcions.
Competències
En relació amb els subjectes assenyalats en l'article anterior, correspon a la Generalitat l'exercici de les competències següents:
3.1 L'autorització o, si escau, recepció de la declaració responsable o comunicació per a l'obertura de:
-
Les empreses de seguretat i les delegacions que tinguin el...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba