DECRET 57/2020, de 19 de maig, de l'Institut Obert de Catalunya.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament D'Educacio |
| Rango de Ley | Decret |
L'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix, a l'article 131.2 apartats c) i h), que correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, amb relació amb els ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l'obtenció d'un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l'Estat, la competència exclusiva que inclou, d'una banda, la creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres públics i, de l'altra, els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no presencial adreçats a l'alumnat d'edat superior a la de l'escolarització obligatòria.
L'article 2 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, estableix, entre els principis rectors del sistema educatiu de Catalunya, la universalitat i l'equitat com a garantia d'igualtat d'oportunitats i la integració de tots els col·lectius, la qualitat de l'educació, l'afavoriment de l'educació més enllà de l'escola, i l'educació al llarg de la vida.
El compliment d'aquests principis exigeix la consecució d'accions que facilitin l'accés a l'educació i l'exercici d'aquest dret al llarg de la vida. Entre aquestes accions, té una funció rellevant la modalitat d'educació no presencial, que s'organitza amb l'establiment de sistemes d'ensenyament i aprenentatge flexibles i utilitzant les aplicacions de la tecnologia actualment disponibles i la seva contínua actualització.
En consonància amb aquestes determinacions, l'article 55 de la Llei d'educació preceptua que el Govern, per facilitar el dret universal a l'educació, ha de desenvolupar una oferta adequada d'educació no presencial, la qual s'ha de caracteritzar per la varietat, l'obertura i la flexibilitat per assolir, especialment, l'extensió de l'accessibilitat d'aquesta formació, la simultaneïtat amb altres ensenyaments i la complementarietat amb altres accions i estratègies formatives, i també la compatibilitat amb el treball. D'igual manera, determina la possibilitat d'impartir, en la modalitat d'educació no presencial, els ensenyaments postobligatoris, els ensenyaments que no condueixen a titulacions o certificacions amb validesa a tot l'Estat, els cursos de formació preparatòria per a les proves d'accés al sistema educatiu, la formació en les competències bàsiques, la formació per a l'ocupació i la formació permanent, i també, excepcionalment, ensenyaments obligatoris i els altres ensenyaments que, en determinades circumstàncies estableixi el Departament d'Educació. També atribueix a l'Administració educativa l'obligació d'organitzar, per mitjà d'un centre singular, la impartició específica dels ensenyaments en la modalitat d'educació no presencial.
Així mateix, la disposició addicional vint-i-vuitena de la Llei d'educació estableix que el Govern ha de crear i regular el centre singular per a l'educació no presencial i n'ha d'establir la denominació; que en aquest centre, a més dels llocs amb atribucions docents, s'hi poden preveure, per a les tasques de direcció i gestió, llocs no reservats exclusivament a docents; i que la regulació del centre per a l'educació no presencial, d'acord amb la singularitat de la seva funció, no està sotmesa a les prescripcions dels títols VII, de l'autonomia dels centres educatius, VIII, del professorat i altres professionals dels centres, i IX, de la direcció i el govern dels centres educatius de la Llei, tot i que la provisió dels llocs docents s'ha de fer pels procediments establerts pel títol VIII, i la dels llocs no reservats exclusivament a docents s'ha de fer pels procediments generals aplicables.
L'article 38 de la Llei 10/2015, del 19 de juny, de formació i qualificació professionals, atribueix al Govern l'obligació d'impulsar, especialment per mitjà de les tecnologies de la informació i la comunicació, una oferta àmplia, actualitzada i de qualitat de la formació professional en la modalitat a distància, així com el desenvolupament de materials didàctics específics i adaptats a la modalitat de formació professional a distància, amb l'objectiu de donar resposta a les necessitats d'aprenentatge d'aquesta modalitat. També preveu que el sistema d'aprenentatge a distància és regulat per l'Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya en coordinació amb l'Institut Obert de Catalunya.
Els ensenyaments en la modalitat d'educació no presencial a Catalunya s'imparteixen per mitjà de l'antic Institut d'Educació Secundària Obert de Catalunya, ara conegut com l'Institut Obert de Catalunya. L'antecedent d'aquest centre és l'Institut Català d'Ensenyament Secundari a Distància, creat pel Decret 111/1992, d'11 de maig, el qual, per la Resolució EDU/2319/2006, de 5 de juliol, va passar a denominar-se Institut d'Educació Secundària Obert de Catalunya. Aquest centre va integrar els serveis d'educació a distància del Departament d'Educació existents en aquell moment, amb la voluntat de desenvolupar i consolidar l'oferta educativa pública en la modalitat no presencial, i desplegar-la adequadament i harmònicament amb els recursos específics necessaris, per potenciar-lo i per configurar-lo com un centre únic i singular per l'especificitat de l'educació no presencial i la diversitat d'ensenyaments que imparteix.
De conformitat amb el mandat de la Llei d'educació, aquest Decret crea el centre públic singular per a la impartició específica dels ensenyaments no universitaris en la modalitat d'educació no presencial, amb la denominació Institut Obert de Catalunya, IOC, i estableix la seva regulació. Tal com preveu la disposició addicional vint-i-vuitena de la mateixa Llei, la regulació establerta es fa ressò de la singularitat que deriva dels trets propis de l'educació no presencial, caracteritzada per l'ús imprescindible dels mitjans tecnològics, la separació física entre el professorat i l'alumnat, l'aprenentatge independent i flexible, la necessitat de comptar amb els recursos didàctics adequats i d'un professorat que doni suport, orienti, motivi i faciliti la interacció efectiva amb i entre l'alumnat, la possibilitat d'una oferta formativa variada, diversa i flexible ajustada a la variabilitat de la demanda i a les necessitats de la societat, i la possibilitat d'un accés massiu de l'alumnat als ensenyaments.
El Decret reconeix a aquest centre el marge d'autonomia necessari per desplegar-se en àmbits com el pedagògic, l'organitzatiu i el de gestió de recursos humans i materials. Aquests aspectes s'hauran de veure expressats en el projecte educatiu i en les normes d'organització i funcionament de centre, en consonància amb el projecte de direcció. Les metodologies innovadores, els materials actualitzats i especialment orientats a potenciar l'eficàcia de l'aprenentatge no presencial sota un context col·laboratiu i l'aposta per incentivar la formació permanent entre el professorat, es presenten com elements claus en la definició del seu projecte educatiu. També s'hi han d'identificar els trets més substantius d'uns mecanismes d'avaluació orientats a validar aprenentatges significatius i competencials.
L'Institut Obert de Catalunya és un centre de formació de persones adultes i és específic en el context dels centres que conformen el Servei d'Educació de Catalunya, dins del qual té una especial significació, atès que és el centre per mitjà del qual es vehicula específicament l'oferta educativa del Departament d'Educació en la modalitat no presencial, de manera que el seu àmbit territorial no s'insereix en un entorn geogràfic, demogràfic, socioeconòmic i sociocultural concret dins del territori. Això implica que és un centre complex que imparteix una gran diversitat d'ensenyaments i que ha d'atendre un alumnat de procedència, d'edat i de situacions personals diverses, amb objectius, motivacions i necessitats diferents.
Per tot això, el Decret dota l'Institut Obert de Catalunya d'una estructura organitzativa pròpia, diferenciada de la dels centres educatius ordinaris, ajustada a les seves particularitats i necessitats concretes. D'igual manera, les característiques i el pes específic del centre fonamenten la conveniència d'establir una estructura directiva encapçalada per un director o directora amb les mateixes funcions que li corresponen en tant que director o directora d'un centre educatiu públic, però alhora amb unes altres de diferenciades que acompanyen la seva singularitat. La idoneïtat, la competència professional, i l'experiència en l'exercici de la direcció de centres, es prenen com els criteris determinants per designar la persona que ha d'ocupar aquest càrrec i alhora s'estableix un procediment singular per a la seva selecció i nomenament.
D'igual manera, i per donar resposta a la complexitat que comporten aspectes com la contractació de béns i serveis, la gestió dels comptes en entitats financeres, el seguiment i l'execució del pressupost, o els expedients de pagament del professorat col·laborador, es considera necessari dotar el centre amb un càrrec unipersonal com el de l'administrador o administradora, amb les peculiaritats que se li reconeixen.
Amb la voluntat de vehicular la participació dels diferents sectors de la comunitat educativa del centre, es preveu la constitució d'un consell de participació, presidit pel director o directora del centre i amb representació, a banda d'altres membres de l'equip directiu, dels professors de plantilla, dels professors col·laboradors, dels alumnes, del personal d'administració i serveis i de l'administració local.
Per satisfer la necessitat de disposar dels recursos humans suficients per...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba