DECRET 77/2020, de 4 d'agost, pel qual es regula la prestació de serveis en la modalitat de teletreball per al personal al servei de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i els seus organismes autònoms.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública |
| Rango de Ley | Decret |
El teletreball és una modalitat de prestació de serveis en la qual una part de la jornada laboral es desenvolupa de manera no presencial i mitjançant l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. Aquesta forma d'organització del treball és un element inequívocament modernitzador de les administracions públiques.
L'article 150 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (EAC) estableix que correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el règim estatutari del personal al servei de les administracions públiques catalanes i sobre l'ordenació i l'organització de la funció pública, així com la competència compartida per al desenvolupament dels principis ordenadors de l'ocupació pública, sobre l'adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari, les situacions administratives i els drets, els deures i les incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. Així mateix, l'article 136 de l'EAC atribueix a la Generalitat la competència exclusiva sobre l'ordenació i l'organització de la funció pública.
En l'àmbit de la Unió Europea, el 16 de juliol de 2002 es va signar a Brussel·les l'Acord marc europeu sobre teletreball, adoptat, a iniciativa de la Comissió Europea, pels interlocutors socials més rellevants de l'àmbit europeu amb la finalitat d'impulsar aquesta modalitat de prestació de serveis.
L'article 47 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, habilita les administracions públiques per a l'establiment de les jornades de treball dels funcionaris públics, i l'article 51 preveu, pel que fa al règim de la jornada de treball del personal laboral, que s'ha d'atendre al que es disposa en aquest mateix text legal i en la legislació laboral corresponent.
Pel que fa a la normativa laboral, la Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, va regular per primera vegada el treball a distància i va modificar la redacció de l'article 13 de la Llei de l'Estatut dels treballadors, actual text refós de la Llei de l'Estatut dels treballadors, aprovat pel Reial decret llei 2/2015, de 23 d'octubre.
L'article 108.2.g) del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, estableix que la jornada i l'horari de treball es determinaran per reglament en funció de la millor atenció als administrats, dels objectius assenyalats en els serveis i del bon funcionament d'aquests. D'aquesta disposició es desprèn que la forma de prestació dels serveis en règim del teletreball, atès que modifica el règim general de jornada i horari, s'ha de regular mitjançant disposició reglamentària.
A les administracions públiques, la prestació de serveis en la modalitat de teletreball constitueix un instrument per reforçar l'orientació del treball als resultats, que alhora permet superar la cultura de la presencialitat i fomentar la confiança, la iniciativa i l'autonomia dels servidors públics, elements decisius amb vista a incrementar els nivells de motivació i, conseqüentment, el rendiment i la productivitat. El teletreball, com a mesura de flexibilitat laboral interna, també esdevé una de les formes de captació i retenció del talent a l'organització.
L'optimització del temps de treball, a banda de tenir un efecte positiu en la productivitat, genera més satisfacció en el personal, atesa la disponibilitat de temps que comporta, i aquesta major satisfacció reverteix en l'organització en termes de major implicació. Finalment, però no menys important, la implementació d'aquesta forma d'organització del treball contribueix clarament als objectius en matèria de canvi climàtic i qualitat de l'aire, en tant que facilita un model de mobilitat sostenible amb una clara reducció del nombre de desplaçaments, dels costos afegits i del consum energètic, i evita l'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle i d'altres contaminats com les partícules i, alhora que redueix el nivell de soroll dels nostres pobles i ciutats. La prevenció dels riscos d'accidents laborals, així com una millor accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda, són també beneficis derivats d'aquesta mobilitat més sostenible. Així mateix, el teletreball contribueix a impulsar decididament l'Administració electrònica, innovadora i digital a què fa referència el Pla de Govern del 25 de setembre de 2018.
És per tots aquests motius que el Govern de la Generalitat entén necessari impulsar la metodologia del teletreball com una forma d'organització del temps de treball dels empleats públics que permet avançar en l'orientació del treball als resultats i oferir, alhora, més flexibilitat en l'organització del temps de treball sense que això comporti reduir la qualitat del servei públic, sinó incrementar, sense costos afegits, l'eficàcia i l'eficiència en la prestació dels serveis.
Els riscos que pot comportar implementar aquesta metodologia han estat a bastament analitzats. Pel que fa al possible aïllament i pèrdua d'integració a l'organització, es preveu un sistema mixt que combina el treball presencial i el no presencial amb un màxim de dues jornades diàries senceres de prestació de serveis en la modalitat de teletreball, sempre en jornades diàries senceres, i una durada màxima d'un any. Pel que fa al risc de disponibilitat excessiva que pot implicar l'ús de les tecnologies de la comunicació, es delimiten clarament les regles preventives amb l'establiment de franges horàries de disponibilitat obligatòria per interconnexió i coordinació, sempre dins l'horari de permanència obligatòria, la qual cosa permet garantir, així mateix, el dret a la desconnexió digital.
S'aposta per un model construït sobre la base de les experiències i els resultats obtinguts en els dos plans pilot de teletreball impulsats durant el període de 2008 a 2010 per la Secretaria d'Administració i Funció Pública. Destaca també que el teletreball ja és operatiu a l'Administració de la Generalitat, d'una banda, com a mesura específica en els casos de reincorporació progressiva per motius de malalties oncològiques o d'especial gravetat i, d'una altra, com a mesura de racionalització, amb motiu del trasllat de les dependències al nou Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya a Barcelona. D'altra banda, episodis com el confinament decretat per les autoritats sanitàries durant els mesos de març, abril i maig de 2020 han posat sobre la taula altres elements de gran importància que fan encara més evident la utilitat del teletreball en situacions d'emergència.
El Decret consta de deu articles, tres disposicions addicionals, una disposició transitòria, una derogatòria i dues disposicions finals. En els articles 1, 2 i 3 del Decret es defineix l'objecte i la finalitat de la prestació de serveis en la modalitat de teletreball, i es determina l'àmbit d'aplicació subjectiu del Decret i els requisits que han de reunir els llocs de treball per ser susceptibles de prestació en règim de teletreball. L'article 4 regula el règim general de prestació de serveis en la modalitat de teletreball i preveu que s'autoritzi amb una durada màxima d'un any, sens perjudici que es pugui prorrogar, amb l'informe favorable previ d'avaluació del compliment dels objectius, i estableix un màxim de dues jornades de prestació de serveis en la modalitat de teletreball, així com una referència als drets de les persones que teletreballen. L'article 5 regula el procediment telemàtic d'autorització per a la prestació de serveis en la modalitat de teletreball, el qual s'inicia amb la sol·licitud de la persona interessada, continua amb l'emissió d'un informe proposta del cap de la unitat directiva i finalitza amb la corresponent resolució motivada d'autorització o denegació de la sol·licitud de teletreball. L'article 6 preveu la subscripció del pla personal de treball per a la prestació de serveis en la modalitat de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba