DECRET LLEI 18/2020, de 12 de maig, de mesures urgents en matèria d'urbanisme, fiances i ambiental.

Fecha de Entrada en Vigor14 de Mayo de 2020
SecciónDisposicions Generals
EmisorDepartament de la Presidencia
Rango de LeyDecret-llei

El president de la Generalitat de Catalunya,

L'article 67.6.a) de l'Estatut preveu que els decrets llei són promulgats, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat.

D'acord amb l'anterior, promulgo el següent

DECRET LLEI

Exposició de motius

I

El Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma per la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, va declarar l'estat d'alarma i, d'acord amb l'apartat primer de la seva disposició addicional tercera, es van suspendre termes i es van interrompre els terminis per a la tramitació dels procediments de les entitats del sector públic, els quals s'han de reprendre en el moment en què perdi vigència l'esmentat reial decret o les seves pròrrogues.

En aquests moments, l'estat d'alarma s'ha prorrogat successivament: fins a les 00:00 hores del dia 12 d'abril de 2020, mitjançant autorització del Congrés dels Diputats de 25 de març de 2020 (BOE núm. 86, de 28 de març de 2020); fins a les 00:00 hores del dia 26 d'abril de 2020, mitjançant autorització del Congrés dels Diputats de 9 d'abril de 2020 (BOE núm. 101, d'11 d'abril de 2020); fins a les 00:00 hores del dia 10 de maig de 2020, mitjançant autorització del Congrés dels Diputats de 22 d'abril de 2020 (BOE núm. 115, de 25 d'abril de 2020), i fins a les 00:00 hores del dia 24 de maig de 2020, mitjançant autorització del Congrés dels Diputats de 6 de maig de 2020 (BOE núm. 129, de 9 de maig de 2020). II

La disposició addicional desena del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, estableix que els terminis per a la tramitació i la resolució definitiva de les figures de planejament urbanístic i de gestió urbanística establerts per aquesta Llei s'amplien en un mes, en cas que coincideixin totalment o parcialment amb el mes d'agost.

Aquesta mesura, que si bé no constitueix una veritable inhabilitació del mes d'agost en la matèria de què tracta, obliga a adaptar l'activitat de l'Administració urbanística a les característiques d'aquest mes de l'any, en què una part considerable de la població gaudeix de les seves vacances anuals.

Tanmateix, l'estat d'alarma declarat per a la gestió de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, conjuntament amb les mesures corresponents que s'han adoptat successivament, han portat a una certa paràlisi administrativa en aquelles matèries que no estan implicades directament en l'execució d'aquestes mesures, com ara la tramitació de les figures urbanístiques de planejament i de gestió.

Atenent l'evolució de la crisi sanitària i el cessament mateix que s'espera de l'estat d'alarma declarat, és notori que cal recuperar al més aviat possible l'activitat administrativa normal amb relació a les matèries esmentades, per no haver d'afrontar una crisi econòmica més gran que la que s'albira.

En aquest sentit, la disposició addicional desena del Text refós de la Llei d'urbanisme es presenta com un entrebanc per recuperar, després d'aquestes setmanes de paràlisi, la tramitació normal de les figures urbanístiques esmentades, de les quals sovint depenen inversions econòmiques importants.

Per superar aquesta dificultat, l'article 1 suspèn l'eficàcia de la disposició addicional desena del Text refós de la Llei d'urbanisme durant l'any 2020, pel que fa a la resolució definitiva dels òrgans urbanístics de l'Administració de la Generalitat de caràcter col·legiat.

III

Per la seva banda, els articles 2.2 i concordants del Reial decret llei 15/2020, de 21 d'abril, de mesures urgents complementàries per donar suport a l'economia i l'ocupació, exclusivament en el marc dels acords a què fa referència la mesura, estableixen que les parts poden disposar lliurement de la fiança obligatòria en metàl·lic regulada a l'article 36 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'arrendaments urbans, que poden fer servir per pagar totalment o parcialment algunes de les mensualitats de la renda. Supòsit en el qual la part arrendatària ha de reposar la fiança en el termini d'un any des que es va formalitzar l'acord.

Aquesta mesura està adreçada a reduir els costos de pimes i autònoms en matèria d'arrendament de finques urbanes per a ús diferent del d'habitatge, que pot comportar un gran nombre de sol·licituds extraordinàries de devolució de fiances.

D'acord amb l'article 3.1 de la Llei 13/1996, de 29 de juliol, del registre i el dipòsit de fiances dels contractes de lloguer de finques urbanes, amb relació a la disposició addicional tercera, apartat 1, de la Llei d'arrendaments urbans, la fiança esmentada es diposita a l'Institut Català del Sòl. I, d'acord amb l'article 7.1 de la Llei 13/1996, de 29 de juliol, l'Incasòl ha de destinar l'import de les fiances dipositades a determinades actuacions en matèria de política pública de sòl i d'habitatge fins a un import màxim del 90% de les fiances dipositades, ja que, en tot cas, ha de reservar un import no inferior al 10% d'aquests recursos per garantir l'efectivitat en el pagament de les cancel·lacions i les devolucions consegüents que s'esdevinguin.

Tenint en compte l'actual situació econòmica i per garantir el funcionament normal de l'Institut Català del Sòl, així com per assegurar les devolucions ordinàries de les fiances dipositades a la finalització dels contractes d'arrendaments corresponents davant l'eventual disminució de la reserva mínima que estableix l'article 7.1 de la Llei 13/1996, de 29 de juliol, es permet que aquest Institut modifiqui el sistema del còmput d'aquesta reserva, a l'efecte de diferenciar quin import del total prové de les fiances dipositades per a la formalització dels contractes d'arrendament de finques urbanes per a ús d'habitatge i quin import de les fiances prové dels contractes d'arrendaments de finques urbanes per a usos diferents. I, d'aquesta manera, poder aplicar a cada part de la reserva la sol·licitud de la devolució de la fiança que pertoqui.

IV

L'article 8 de la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s'estableixen normes addicionals de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives, estableix que, un cop finalitzada la restauració, la devolució de les fiances de les activitats extractives té lloc un cop finalitzat el termini de garantia, que oscil·la entre els tres i els cinc anys. En el context actual de greu afectació de l'activitat econòmica, es considera que es poden adoptar mesures que, sense posar en risc el resultat de la restauració, permetin flexibilitzar el retorn de les fiances un cop la restauració s'ha portat a terme de manera satisfactòria.

D'altra banda, pel que fa al Fons del Patrimoni Natural, donada la greu afectació que pateixen les iniciatives ambientals en aquesta situació originada per la COVID-19, es considera imprescindible activar i desenvolupar les accions per a les quals es va crear el Fons. Donada la impossibilitat de fer-ho amb els recursos actualment disponibles, es preveu que part dels recursos del Fons es puguin destinar a la dotació dels mitjans personals i materials necessaris per a la seva gestió.

V

En el cas present, el caràcter extraordinari i excepcional de la situació deriva de les mesures adoptades per a la gestió de la situació de crisi sanitària, que l'Organització Mundial de la Salut va elevar a pandèmia internacional l'11 de març de 2020. Aquesta situació requereix adoptar amb urgència les mesures extraordinàries a què s'ha fet referència, que no es poden ajornar.

Tenint en compte aquesta situació de necessitat extraordinària i urgent, el Govern, d'acord amb l'article 38 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, pot dictar disposicions legislatives provisionals, sota la forma de decret llei, en els termes de l'article 64 de l'Estatut.

Per tot això, en ús de l'autorització concedida en l'article 64 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, a proposta del conseller de Territori i Sostenibilitat, i d'acord amb el Govern,

Decreto:

Article 1

Suspensió de la disposició addicional desena del Text refós de la Llei d'urbanisme

Se suspèn per a l'any 2020 l'ampliació de terminis per a la resolució definitiva de les figures de planejament urbanístic que estableix la disposició addicional desena del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, que hagin de ser adoptades pels òrgans urbanístics de l'Administració de la Generalitat de caràcter col·legiat.

Article 2

Aplicació de la mesura a què fa referència l'article 2.2 del Reial decret llei 15/2020

A l'efecte del que estableix l'article 2.2 del Reial decret llei 15/2020, de 21 d'abril, de mesures urgents complementàries per donar suport a l'economia i l'ocupació, l'Institut Català del Sòl pot limitar l'import de les fiances a retornar en execució de la mesura a què fa referència, al 10% de les fiances que hi són dipositades, relatives als contractes d'arrendament de finques urbanes per a ús diferent del d'habitatge, amb la finalitat de garantir la devolució ordinària de les fiances a la finalització del contracte d'arrendament que pertoqui.

Article 3

Modificació del règim de les fiances de les activitats extractives

Es modifica l'apartat 5 de l'article 8 de la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s'estableixen normes addicionals de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives, que passa a tenir la redacció següent:

“5 La devolució de la fiança es fa quan ha transcorregut el termini de garantia que s'hagi fixat en l'informe sobre el programa de restauració. Aquest termini és, com a màxim, de cinc anys. Això no obstant, un cop s'ha efectuat l'acceptació de les obres de restauració, la persona titular de l'activitat pot sol·licitar la devolució del 75% de l'import dels conceptes de la fiança que es detallen a continuació:

  1. Moviment de terres pròpies amb anivellament

  2. Estesa de sòl edàfic propi abassegat

  3. Llaurada i aportació d'adobs

  4. Reblert amb material propi

  5. Reblert amb material d'aportació

  6. Construcció de rases per a la xarxa de desguàs

  7. Hidrosembra

  8. Subsolat

  9. Estufament”

Article 4

Fons del patrimoni natural i la biodiversitat

S'afegeix una nova disposició addicional, la setena, a la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, de canvi climàtic, amb el contingut següent:

“Disposició addicional setena

“Fons del Patrimoni Natural

  1. El Fons del Patrimoni Natural es va crear per la Disposició addicional 10a de la Llei 4/2017, de 28 de març, de pressupostos de la Generalitat per al 2017. És un fons de caràcter públic, sense personalitat jurídica, adscrit al departament competent en matèria de patrimoni natural, i que té com a objectiu impulsar actuacions relacionades amb la protecció, la gestió, la millora i la valorització del patrimoni natural i la biodiversitat.

  2. El Fons del Patrimoni Natural es nodreix, com a mínim, amb el 50% dels ingressos obtinguts de l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica. Es poden destinar recursos econòmics del Fons a la dotació dels mitjans tècnics i humans necessaris per a la seva gestió.”

Disposició derogatòria

Queda derogada la disposició final tretzena de la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic.

Disposició final

Aquest Decret llei entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquest Decret llei cooperin en el seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui el facin complir.

Barcelona, 12 de maig de 2020

Joaquim Torra i Pla

President de la Generalitat de Catalunya

Damià Calvet i Valera

Conseller de Territori i Sostenibilitat

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR