DECRET LLEI 28/2020, de 21 de juliol, pel qual es modifica la Llei 14/2017, de 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania i s'adopten mesures urgents per harmonitzar prestacions socials amb l'ingrés mínim vital.
| Fecha de Entrada en Vigor | 23 de Julio de 2020 |
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Decret-llei |
El president de la Generalitat de Catalunya,
L'article 67.6.a) de l'Estatut d'autonomia de Catalunya preveu que els decrets llei són promulgats, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat.
D'acord amb l'anterior, promulgo el següent
DECRET LLEI
Exposició de motius
I
L'article 24.3 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya preveu que les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d'una vida digna, d'acord amb les condicions que legalment s'estableixen.
Atesa la situació de crisi econòmica i d'emergència social a Catalunya, es va impulsar una iniciativa legislativa popular sobre la renda garantida de ciutadania per promoure una llei que donés compliment a l'article 24.3 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
En aquest sentit, el 20 de juliol de 2017, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 14/2017, de 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania, amb la finalitat d'assegurar els mínims d'una vida digna a les persones i unitats familiars que es troben en situació de pobresa, per tal de promoure la seva autonomia i participació activa en la societat.
El desplegament normatiu de la renda garantida de ciutadania va concloure amb l'aprovació del Decret 78/2019, de 2 d'abril, de creació i regulació de la Comissió de Govern de la Renda Garantida de Ciutadania, i, recentment, del Decret 55/2020, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 14/2017, de 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania i es modifica el Decret 123/2007, de 29 de maig, pel qual es determina el règim aplicable a la sol·licitud i concessió de les prestacions socials de caràcter econòmic de dret subjectiu, i es concreten els requisits per al reconeixement del dret a les prestacions creades, en desplegament de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic.
D'altra banda, la irrupció de la pandèmia generada per la COVID-19 ha provocat un nou creixement en la taxa de risc a la pobresa, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat espanyol, que obliga les administracions públiques a adoptar de manera urgent noves mesures per pal·liar-ne els efectes.
Arran de la situació descrita, s'està produint un deteriorament del context macroeconòmic i els organismes internacionals com l'OCDE revisen a la baixa les previsions de les principals economies europees per al 2020 i, en especial, de l'economia espanyola, una de les més afectades per la pandèmia i amb un confinament dels més durs i duradors. En aquest context, el Govern de l'Estat espanyol, mitjançant el Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, va aprovar l'ingrés mínim vital (en endavant, IMV) amb l'objectiu de proveir d'una renda mínima la població més vulnerable, que ha estat modificat pel Reial decret llei 25/2020, de 3 de juliol, de mesures urgents per ajudar la reactivació econòmica i l'ocupació.
Actualment, la competència i gestió de les rendes mínimes és de les comunitats autònomes, i Catalunya té la prestació de la renda garantida de ciutadania (en endavant, RGC) com a darrera xarxa de protecció amb uns llindars propis més elevats. La irrupció de l'IMV en un escenari descentralitzat i heterogeni pot provocar inseguretat jurídica als ciutadans, perquè representa una nova prestació de la qual la resta de les rendes mínimes són subsidiàries. L'IMV apareix amb uns requisits propis, valoració de criteris, procediments i imports. Aquest Decret llei, en primer lloc, pretén aconseguir, en el moment actual, una coordinació eficient entre les administracions públiques que tenen competències en matèria de rendes mínimes a Catalunya. En segon lloc, aquest Decret llei vol assolir una normativa coherent en matèria de renda garantida que doni compliment al principi de seguretat jurídica a la ciutadania. En tercer lloc, el Decret llei vol afavorir la correcta implantació de l'IMV a Catalunya i vetllar per la subsidiarietat de l'RGC.
El Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, va entrar en vigor el mateix dia de la seva publicació, i les sol·licituds d'accés a l'IMV es poden presentar des del 15 de juny de 2020. Malgrat això, no totes les disposicions que estableix el Reial decret llei s'estan aplicant de manera immediata. Un dels motius pels quals no es pot aplicar l'IMV immediatament és que, avui dia, encara no s'ha publicat cap norma reglamentària que desenvolupi el Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, i no es coneix com es concretaran aspectes clau de l'IMV, com ara el còmput de patrimoni o la compatibilitat dels contractes laborals. En el mateix sentit, tampoc s'ha subscrit cap dels convenis que es preveuen en la norma, que són, en primer lloc, per a la presentació de les sol·licituds d'inici i tramitació de l'expedient i, en segon lloc, per a la col·laboració en el procediment administratiu, en el desenvolupament d'estratègies d'inclusió amb les comunitats autònomes. De la mateixa manera, encara no s'han habilitat els protocols telemàtics d'intercanvi d'informació que el Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, estableix com a necessaris perquè les comunitats autònomes comuniquin a l'Institut Nacional de la Seguretat Social les dades de les persones beneficiàries de les rendes mínimes, en aquest cas, de la renda garantida de ciutadania que estableix la Generalitat de Catalunya.
El Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, preveu diversos moments i casuístiques, que no estan del tot concretades ni són portades a terme, que tenen impacte en la normativa de l'RGC. Són les tres següents:
-
La transformació d'ofici de les prestacions per fill a càrrec a l'IMV de tots els titulars dels quals el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social y Migracions tingui totes les dades necessàries. En canvi, la resta dels titulars de les prestacions per fill a càrrec dels quals el Ministeri no disposi de totes les dades tenen l'obligació de presentar la sol·licitud d'accés a l'IMV a partir del 15 de juny de 2020. En data 31 de desembre de 2020, si no han presentat la documentació que es requereix, tornaran a percebre el mateix import de la prestació anterior, és a dir, la prestació per fill a càrrec i la renda garantida de ciutadania si també compleixen els requisits de l'RGC. Aquests dos escenaris que es descriuen tenen un fort impacte en els beneficiaris de l'RGC, tant en els nous com en els que ja la perceben actualment. Si no es canvia la normativa actual de l'RGC de manera urgent, la Generalitat de Catalunya haurà de rescabalar les mensualitats pagades, la qual cosa provocarà que els ciutadans afectats tinguin deutes importants, que difícilment es podran reintegrar.
-
Les persones que presentin la sol·licitud des del 15 de juny de 2020 fins al 15 de setembre de 2020 percebran l'IMV amb efectes econòmics des de l'1 de juny de 2020. Si la sol·licitud la presenten a partir del 16 de setembre de 2020, els efectes econòmics seran des del primer dia del mes següent a la presentació de la sol·licitud. Hi ha dos impactes sobre l'RGC: primer, des del punt de vista del ciutadà, en funció de la data de presentació de sol·licitud s'estableixen dos col·lectius diferents: els que tramitin ràpidament l'IMV i els que no; i segon, des del punt de vista de la Generalitat de Catalunya, l'impacte es produeix quan la resolució amb retard de l'IMV per part de l'INSS pot derivar en un manteniment pressupostari temporal perquè s'ha de continuar pagant la prestació de l'RGC.
-
La prestació extraordinària per a les persones que hagin vist reduït el nivell d'ingressos. La norma de l'IMV permet incloure, com a excepció per la qual també podran tenir dret a l'IMV, els casos que aquest 2020 hagin vist minvar el seu nivell d'ingressos arran de la COVID-19. Aquesta circumstància també tindrà un impacte en els beneficiaris de l'RGC, ja que també pot provocar cobraments indeguts de difícil rescabalament si ja eren beneficiaris de la prestació de l'RGC.
Per tots aquests motius, l'aplicació del Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, és encara molt parcial i cal concretar com es desenvoluparà, ja que fins a la publicació de la norma de desenvolupament reglamentari es mantindran molts dubtes sobre com serà l'abast real de l'IMV i, per tant, també l'impacte que tindrà en el pressupost de la Generalitat de Catalunya. La no concreció d'aquests aspectes pot provocar que els ciutadans de Catalunya en situació de més vulnerabilitat amb menys recursos es vegin abocats a greuges importants.
Per les diferències entre prestacions descrites, cal facilitar l'encaix de totes dues prestacions perquè els ciutadans de Catalunya no es vegin perjudicats per la modificació de la normativa existent en matèria de renda garantida de ciutadania.
Aquest Decret llei pretén regular el trànsit de l'RGC cap a l'IMV i a l'inrevés, minimitzant l'afectació a la ciutadania mentre no sigui possible un conveni de gestió per part de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a aquest punt, es regula la reducció de terminis de resolució emesa per la Generalitat de Catalunya i es garanteix que els ciutadans no es vegin perjudicats per la gestió de totes dues administracions. En aquest sentit, s'adopten les mesures següents:
-
Reduir el termini de resolució de l'RGC dels sol·licitants de l'IMV als quals han denegat la sol·licitud de l'INSS. La reducció en el termini de resolució per a les persones que sol·liciten l'RGC i que hagin sol·licitat també l'IMV es fa necessària per no haver de fer esperar les famílies en situació econòmica vulnerable els tres mesos de la resolució de l'IMV, i que després hagin d'esperar tres mesos fins que es resolgui l'RGC. Per aquest motiu, només en el cas que hagin sol·licitat l'IMV i l'RGC de manera gairebé paral·lela, es preveu la mesura amb l'objectiu d'evitar aquest període de temps.
-
Reduir el termini de resolució de la prestació complementària als ajuts, les pensions i les prestacions estatals a l'ingrés mínim vital per part dels sol·licitants de l'IMV als quals se'ls ha aprovat la sol·licitud d'IMV. La reducció del termini de resolució per a les persones que sol·liciten la prestació complementària als ajuts, les pensions i les prestacions estatals a l'ingrés mínim vital és necessària perquè les famílies en situació econòmica vulnerable no hagin d'esperar tres mesos fins a la resolució de l'IMV i tres mesos més fins que es resolgui la prestació complementària als ajuts, prestacions i pensions estatals. Per aquest motiu, només en el cas que hagin sol·licitat l'IMV i la prestació complementària als ajuts, les pensions i les prestacions estatals de manera gairebé paral·lela, es preveu la mesura amb l'objectiu d'evitar aquest període de temps.
-
No haver de retornar l'import percebut de l'RGC màxim fins a tres mesos, atès el caràcter subsidiari de l'RGC amb l'IMV, per part dels ja perceptors de l'RGC que tinguin dret a l'IMV. El silenci negatiu de l'IMV pot provocar que, malgrat que al cap de tres mesos es pugui considerar denegat, hi hagi resolucions posteriors amb cobrament de mesos d'efecte anterior.
Aquest Decret llei també pretén regular dues casuístiques concretes per evitar perjudicis a la ciutadania amb les mesures següents:
-
La garantia del cobrament de la prestació de l'RGC o la prestació complementària als ajuts, les pensions i les prestacions estatals vigents i reconeguts fins al moment en què s'estimi l'IMV, per a les sol·licituds presentades fins al 15 de desembre de 2020. Es preveu per part de l'IMV el pagament amb efectes retroactius des de l'1 de juny de 2020 per a totes les sol·licituds fetes fins al 15 de setembre de 2020.
-
La suspensió del termini de resolució i notificació de l'RGC o la prestació complementària als ajuts, les pensions i les prestacions estatals fins a la notificació de la resolució de l'IMV per a les sol·licituds de l'RGC pendents de resoldre abans del 15 de juny de 2020. L'ampliació de terminis per resoldre aquells als quals s'ha fet un requeriment de resolució de l'IMV és imprescindible per no fer recaure el retard en les resolucions de l'INSS sobre els ciutadans.
Finalment, la necessitat d'harmonitzar elements tècnics i procedimentals entre l'RGC i l'IMV per donar seguretat jurídica al ciutadà es preveu amb les mesures següents:
-
L'harmonització dels mètodes de presentació de la sol·licitud i la documentació corresponent per mitjà de declaracions responsables. D'aquesta manera, s'inclou un sistema de declaració responsable, tal com s'estableix en la normativa de l'IMV, per facilitar-ne la comprensió a la ciutadania i generar espais comuns entre l'RGC i l'IMV.
-
L'harmonització del sistema d'accés a l'RGC amb la modificació del termini de resolució de la prestació de quatre a tres mesos i el manteniment del silenci positiu. Es redueix el termini que té la Generalitat de Catalunya per resoldre i notificar amb la finalitat d'equiparar tots els tipus de prestacions.
-
L'harmonització del compromís d'acordar i subscriure un pla d'activació i/o d'inclusió social també per a perceptors de l'IMV que percebin la prestació complementària als ajuts, les pensions i les prestacions estatals corresponent.
Aquest Decret llei afronta els reptes immediats que no admeten demora, fins i tot mitjançant la utilització de mitjans legislatius d'urgència, a un moment posterior. Aquests reptes consisteixen a donar seguretat jurídica a la població i a evitar perjudicis als beneficiaris de totes dues prestacions, ja que pot comportar haver de retornar les quantitats indegudes durant aquest període i el malbaratament de recursos públics.
És urgent tenir una garantia jurídica que permeti no perjudicar els ciutadans en l'aplicació de l'IMV. A partir del mes de juny, l'IMV fa que molts beneficiaris de la prestació de l'RGC o de la prestació complementària als ajuts, les pensions i les prestacions estatals passin a percebre una nova prestació d'ofici, que impacta directament en el seu dret a continuar percebent l'RGC.
Aquest Decret llei pretén donar una resposta immediata a la necessitat d'adequar la regulació vigent de la renda garantida de ciutadania davant l'aprovació de l'IMV i, també, dotar els òrgans competents de prou temps per fer una bona diagnosi de les reformes que es requereixen amb vista al futur. Com s'ha dit, un dels objectius d'aquest Decret llei és afavorir la implantació correcta de l'IMV a Catalunya i vetllar per la subsidiarietat de l'RGC.
II
Pel que fa a l'estructura d'aquest Decret llei, a banda del preàmbul, s'ha distribuït en dos capítols, un per a cadascuna de les prestacions que es modifiquen, i una disposició final.
Per això, cal tenir en compte que per adequar la regulació vigent de la renda garantida de ciutadania davant l'aprovació de l'IMV es necessària la modificació de la normativa que afecta la prestació de la renda garantida de ciutadania, però també és necessària la modificació de la normativa relativa a la prestació complementària als ajuts, les pensions i les prestacions estatals, atès que la disposició addicional tercera de la Llei 14/2017, del 20 de juliol, va modificar l'article 21 de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, per crear una prestació econòmica, de dret subjectiu, per complementar els ajuts, les pensions i les prestacions estatals.
Així doncs, el capítol 1 recull les mesures per harmonitzar la prestació de la RGC i l'IMV. La secció 1 d'aquest capítol recull la modificació de la Llei 14/2017, del 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania, i la secció 2 regula les modificacions en el Decret 55/2020, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 14/2017, del 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania.
El capítol 2 desenvolupa les mesures per harmonitzar la prestació complementària als ajuts, les pensions i les prestacions estatals a l'IMV. A la secció 1 recull la modificació de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, i a la secció 2 les modificacions del Decret 123/2007, de 29 de maig, pel qual es determina el règim aplicable a la sol·licitud i concessió de les prestacions socials de caràcter econòmic de dret subjectiu, i es concreten els requisits per al reconeixement del dret a les prestacions creades en el desplegament de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic.
Atesa la situació plantejada i, d'acord amb article 38 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, el Govern, davant la necessitat extraordinària i urgent que pot suscitar l'entrada en vigor de l'ingrés mínim vital, pot dictar disposicions legislatives provisionals, sota la forma de decret llei, en els termes de l'article 64 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
La norma del Decret llei és un recurs extraordinari del Govern i, per tant, se n'ha de fer un ús prudent i limitat a les situacions que realment mereixen la consideració d'urgents i convenients.
A proposta del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies i amb la deliberació prèvia del Govern,
Decreto:
Capítol 1
Mesures urgents per harmonitzar la prestació de la renda garantida de ciutadania a l'ingrés mínim vital
Secció 1
Modificació de la Llei 14/2017, del 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania
Modificació de l'article 25
S'afegeixen a l'article 25 dos apartats, el 5 i 6, que queden redactats de la manera següent:
“5. En el supòsit que en el moment de la sol·licitud no es pugui aportar documentació que no estigui en poder de l'Administració i que sigui necessària per acreditar els requisits d'accés, la persona sol·licitant realitzarà una declaració responsable en què s'obliga a presentar aquesta documentació durant la tramitació del procediment.
”6. Si, amb posterioritat a la sol·licitud, la persona sol·licitant no aporta la documentació a què es va obligar en la declaració responsable, amb caràcter previ a dictar una resolució l'òrgan gestor l'ha de requerir a aquest efecte. En aquest cas, quedarà en suspès el procediment durant el termini màxim de tres mesos. Si transcorregut aquest termini no es presenta la documentació requerida, es produirà la caducitat del procediment.”
Modificació de l'article 26
Es modifica l'apartat 1 de l'article 26, que queda redactat de la manera següent:
“Article 26
”1. L'administració pública competent ha de dictar una resolució expressa denegant o atorgant la prestació en el termini de tres mesos a comptar de la data d'entrada de la sol·licitud al registre.
”En el supòsit que a la unitat familiar se li hagi denegat la prestació prevista al Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, pel qual s'estableix l'ingrés mínim vital, de manera excepcional, el termini per dictar la resolució expressa és de 30 dies hàbils a comptar de l'endemà de la notificació, per part del sol·licitant a l'òrgan tècnic de la prestació de la renda garantida de ciutadania, de la resolució de denegació de l'ingrés mínim vital, sempre que la sol·licitud de la prestació de la renda garantida de ciutadania s'hagi efectuat com a màxim dins dels 10 dies hàbils posteriors a la sol·licitud de la prestació estatal de l'ingrés mínim vital.”
Nova disposició addicional
S'afegeix una disposició addicional, la desena, amb el redactat següent:
“Disposició addicional desena
”1. Els beneficiaris de la prestació de la renda garantida de ciutadania que poden tenir dret a l'ingrés mínim vital que regula el Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, han de sol·licitar-ne l'accés, atès el caràcter subsidiari de la prestació de la renda garantida de ciutadania que preveu l'article 4 d'aquesta Llei.
”D'acord amb l'apartat 10 de la disposició transitòria primera del Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, fins al 31 de desembre del 2020 l'òrgan tècnic de la renda garantida de ciutadania ha de comunicar a l'Institut Nacional de la Seguretat Social, mitjançant els protocols telemàtics d'intercanvi d'informació habilitats per a aquest efecte, les dades necessàries dels perceptors de la renda garantida de ciutadania per identificar les persones beneficiàries potencials i verificar els requisits d'accés a les prestacions estatals a l'efecte del seu reconeixement.
”Vist el caràcter compatible i complementari de la renda garantida de ciutadania amb l'ingrés mínim vital, el reconeixement dels efectes retroactius de la prestació estatal, que preveu la disposició transitòria segona del Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, és compatible i no deduïble amb la prestació de la renda garantida de ciutadania, com a màxim tres mesos, a partir de la data de la sol·licitud de l'ingrés mínim vital fins a la data de notificació, per part de la persona beneficiària, a l'òrgan tècnic de la renda garantida de ciutadana de la resolució d'atorgament de la prestació estatal.
”A partir del reconeixent del dret a l'ingrés mínim vital, la direcció general competent en matèria de renda garantida ha d'acordar, si escau, que la persona titular reintegri, totalment o parcialment, les prestacions que ha percebut indegudament, d'acord amb el procediment que preveu reglamentàriament i subsidiàriament la normativa reguladora dels ingressos de dret públic.
”2. A l'efecte de valorar els requisits d'accés de l'ingrés mínim vital per part de l'òrgan competent, les dades de les persones destinatàries i sol·licitants de la renda garantida de ciutadania es poden comunicar, sense el consentiment previ dels titulars, d'acord amb el que disposa l'article 20.4 del Reial decret 20/2020, de 29 de maig, amb la finalitat de facilitar la informació estrictament necessària per al reconeixement i el control de les prestacions de cada administració pública competent. La informació facilitada no es pot utilitzar per a cap altra finalitat si no és amb el consentiment de la persona interessada. Tot això en aplicació dels articles 5.1.b), 5.1.c) i 6 del Reglament (UE) núm. 2016/679, i de l'article 8 de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals. En aquestes condicions, es poden comunicar les resolucions de les prestacions de renda garantida de ciutadania a altres administracions públiques, a fi de dur a terme les activitats que, en el marc de la col·laboració i la cooperació, hagin de fer aquestes administracions en matèria de gestió i control de la prestació de la renda garantida de ciutadania o l'ingrés mínim vital.
”Així mateix, en els mateixos termes, la direcció general competent en matèria de renda garantida de ciutadania, mitjançant els òrgans competents, pot comunicar telemàticament, sense el consentiment previ del titular, les dades personals i la informació que resulti necessària sobre la prestació de la renda garantida de ciutadania a les institucions i els organismes públics que ho sol·licitin perquè puguin dur a terme, dins de l'àmbit de les seves competències, les actuacions derivades de l'aplicació de l'ingrés mínim vital o de la prestació de renda garantida de ciutadania.”
Addició de disposició transitòria
S'addiciona una disposició transitòria, la vuitena, amb el redactat següent:
“Disposició transitòria vuitena
Per als perceptors de la prestació de la renda garantida de ciutadania vigent i reconeguts fins al 15 de desembre del 2020, en el cas de ser titulars de l'ingrés mínim vital amb posterioritat al reconeixement de la prestació de la renda garantida de ciutadania, el reconeixement dels efectes retroactius de la prestació estatal que preveu la disposició transitòria segona del Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, és compatible i no deduïble amb la prestació de la renda garantida de ciutadania, com a màxim quatre mesos, a partir de la data de la sol·licitud de l'ingrés mínim vital fins a la data de notificació, per part de la persona beneficiària, a l'òrgan tècnic de la renda garantida de ciutadania de la resolució en què s'atorga la prestació estatal.”
Addició de disposició transitòria
S'addiciona una disposició transitòria, la novena, amb el redactat següent:
“Disposició transitòria novena
“1. El termini de resolució per a les sol·licituds de la renda garantida de ciutadania que es trobin pendents de resolució en la data d'entrada en vigor del Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, pel qual s'estableix l'ingrés mínim vital, de persones beneficiàries que podrien tenir dret a la prestació estatal, queda suspès fins a la resolució de l'ingrés mínim vital.
”2. En els supòsits que estableix l'apartat anterior, i un cop s'hagi dictat i notificat la resolució de l'ingrés mínim vital, el termini de resolució de la prestació de la renda garantida de ciutadania és de 30 dies hàbils a comptar de la notificació, per part de la persona beneficiària, a l'òrgan tècnic de la renda garantida de ciutadania de la resolució en què s'atorga o es denega la prestació estatal de l'ingrés mínim vital.
”3. En qualsevol cas, els efectes econòmics de la prestació de la renda garantida de ciutadania s'apliquen des de la data de la sol·licitud, independentment de la modalitat de la prestació de la renda garantida de ciutadania.”
Secció 2
Modificació del Decret 55/2020, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 14/2017, de 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania, i es modifica el Decret 123/2007, de 29 de maig, pel qual es determina el règim aplicable a la sol·licitud i concessió de les prestacions socials de caràcter econòmic de dret subjectiu, i es concreten els requisits per al reconeixement del dret a les prestacions creades, en desplegament de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic
Modificació de l'article 43
S'afegeixen a l'article 43 dos apartats, el 6 i el 7, que queden redactats de la manera següent:
“6. En el supòsit que en el moment de la sol·licitud no es pugui aportar documentació que no estigui en poder de l'Administració i sigui necessària per acreditar els requisits d'accés, la persona sol·licitant ha de fer una declaració responsable en què s'obliga a presentar aquesta documentació durant la tramitació del procediment.
”7. En el supòsit que, amb posterioritat a la sol·licitud, la persona sol·licitant no aporti la documentació a la qual es va obligar en la declaració responsable, amb caràcter previ a dictar una resolució, l'òrgan gestor l'ha de requerir per a aquest efecte. En aquest cas, el procediment queda suspès durant el termini màxim de tres mesos. Si transcorregut aquest termini no es presenta la documentació requerida, es produirà la caducitat del procediment.”
Modificació de l'article 45
Es modifica l'apartat 4 de l'article 45, que queda amb el redactat següent:
“4. En tot cas, el sol·licitant disposa d'un termini de 15 dies per completar la sol·licitud en el sentit requerit, amb l'advertiment que, si no ho fa, s'entendrà desistida la seva sol·licitud mitjançant resolució prèvia, en què s'han de declarar la circumstància que es presenta, els fets produïts i les normes aplicables. S'exceptua del que disposa aquest apartat la documentació que la persona sol·licitant es va obligar a presentar mitjançant declaració responsable, d'acord amb el que regulen els articles 43.6 i 43.7.”
Modificació de l'article 47
Es modifica l'apartat 1 de l'article 47, que queda amb el redactat següent:
“Article 47. Termini per dictar i notificar la resolució, i silenci administratiu
”1. La persona titular de la direcció general competent en matèria de renda garantida dicta una resolució expressa en què atorga o denega la prestació, i la notifica en el termini de tres mesos a comptar de la data d'entrada de la sol·licitud al registre.”
Capítol 2
Mesures urgents per harmonitzar les prestacions econòmiques complementàries als ajuts, les pensions i les prestacions estatals a l'ingrés mínim vital
Secció 1
Modificació de la Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic
Modificació de l'article 21
S'afegeixen a l'article 21 dos apartats, el 5 i el 6, que queden redactats de la manera següent:
“5. En el supòsit de sol·licitud de la prestació complementària als ajuts, les pensions i les prestacions estatals de beneficiaris de l'ingrés mínim vital, que regula el Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, el termini per resoldre i notificar la resolució és de 30 dies hàbils a comptar de la notificació, per part de la persona beneficiària, a l'òrgan competent en matèria de prestacions complementàries als ajuts, les pensions i les prestacions estatals de la resolució en què s'atorga la prestació estatal de l'ingrés mínim vital, sempre que la sol·licitud de la prestació complementària als ajuts, les pensions i les prestacions estatals s'hagi efectuat com a màxim dins dels 10 dies hàbils posteriors a la sol·licitud de la prestació estatal de l'ingrés mínim vital.
”6. Les persones destinatàries de la prestació complementària als ajuts, les pensions i les prestacions estatals i derivada del dret a percebre l'ingrés mínim vital s'han de comprometre, prèviament a la resolució, al seguiment d'un pla d'activació laboral i/o d'inclusió social, depenent de les seves circumstàncies personals i de conformitat amb la Llei en matèria de renda garantida de ciutadania.”
Nova disposició addicional
S'addiciona una disposició addicional, la quarta, amb el redactat següent:
“Disposició addicional quarta
“1. Les persones beneficiàries de la prestació complementària als ajuts, les pensions i les prestacions estatals que regula l'article 21.2 d'aquesta Llei que podrien tenir dret a l'ingrés mínim vital que preveu el Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, han de sol·licitar l'accés a la nova prestació de l'ingrés mínim vital.
”2. La quantia de la prestació complementària als ajuts, les pensions i les prestacions estatals de persones beneficiàries perceptores de l'ingrés mínim vital és la que es derivi de l'aplicació de les condicions, les circumstàncies i les quanties que estableix la disposició transitòria tercera de la Llei en matèria de renda garantida de ciutadania, i ha de ser la necessària per arribar a la quantia de la prestació de la renda garantida de ciutadania vigent en cada moment, inclosa la prestació complementària d'activació i inserció.
”3. A l'efecte de valorar els requisits d'accés de l'ingrés mínim vital per part de l'òrgan competent, les dades dels destinataris i sol·licitants de la prestació complementària als ajuts, les pensions i les prestacions estatals, si escau, es poden comunicar, sense consentiment previ dels titulars, d'acord amb el que disposa l'article 20.4 del Reial decret 20/2020, de 29 de maig, amb la finalitat de facilitar la informació estrictament necessària per al reconeixement i el control de les prestacions de cada administració pública competent. La informació facilitada no pot ser utilitzada per a cap altra finalitat si no és amb el consentiment de la persona interessada. Tot això en aplicació dels articles 5.1.b), 5.1.c) i 6 del Reglament (UE) núm. 2016/679, i de l'article 8 de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals. En aquestes condicions es poden comunicar les resolucions d'aquestes prestacions a altres administracions públiques, a fi de dur a terme les activitats que, en el marc de la col·laboració i la cooperació, hagin de fer aquestes administracions en matèria de gestió i control de la prestació de renda garantida de ciutadania o ingrés mínim vital.
”4. Així mateix, en els mateixos termes, la direcció general competent en matèria de prestacions complementàries als ajuts, les pensions i les prestacions estatals, mitjançant els òrgans competents, poden comunicar telemàticament, sense el consentiment previ del titular, les dades personals i la informació que resulti necessària sobre aquestes prestacions a les institucions i els organismes públics que ho sol·licitin perquè puguin dur a terme, dins de l'àmbit de les seves competències, les actuacions derivades de l'aplicació de l'ingrés mínim vital o de la prestació de renda garantida de ciutadania.”
Nova disposició transitòria
S'addiciona una disposició transitòria, la desena, amb el redactat següent:
“Disposició transitòria desena
”1. El termini de resolució per a les sol·licituds de la prestació complementària als ajuts, les pensions i les prestacions estatals que es trobin pendents de resolució en la data d'entrada en vigor del Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, pel qual s'estableix l'ingrés mínim vital, de persones beneficiàries que podrien tenir dret a la prestació estatal, queda suspès fins a la resolució de l'ingrés mínim vital.
”2. En els supòsits que estableix l'apartat anterior, i un cop s'hagi dictat i notificat la resolució de l'ingrés mínim vital a la persona beneficiària, el termini de resolució de la prestació complementària als ajuts, les pensions i les prestacions estatals és de 30 dies hàbils a comptar de la notificació, per part de la persona beneficiària a la direcció general competent d'aquesta prestació complementària, de la resolució en què s'atorga o es denega la prestació estatal de l'ingrés mínim vital.
”3. En qualsevol cas, els efectes econòmics de la prestació complementària als ajuts, les pensions i les prestacions estatals s'apliquen des de la data de la sol·licitud d'aquesta prestació.”
Secció 2
Modificació del Decret 123/2007, de 29 de maig, pel qual es determina el règim aplicable a la sol·licitud i concessió de les prestacions socials de caràcter econòmic de dret subjectiu, i es concreten els requisits per al reconeixement del dret a les prestacions creades, en desplegament de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic.
Modificació de l'article 24
S'afegeixen a l'article 24 tres apartats, el 5, el 6 i el 7, que queden redactats de la manera següent:
“5. A les sol·licituds i als expedients de la prestació complementària als ajuts, les pensions i les prestacions estatals, només s'ha d'acompanyar la documentació necessària per justificar el compliment dels requisits que no es trobi en poder de l'administració actuant o no hagi estat elaborada per qualsevol altra administració.
”6. En el supòsit que en el moment de la sol·licitud no es pugui aportar documentació que no estigui en poder de l'Administració i sigui necessària per acreditar els requisits d'accés, la persona sol·licitant ha de fer una declaració responsable en què s'obliga a presentar aquesta documentació durant la tramitació del procediment.
”7. Si amb posterioritat a la sol·licitud la persona sol·licitant no aporta la documentació a la qual es va obligar en la declaració responsable, amb caràcter previ a dictar una resolució, l'òrgan gestor l'ha de requerir per a aquest efecte. En aquest cas, el procediment queda suspès durant el termini màxim de tres mesos. Si transcorregut aquest termini no es presenta la documentació requerida, es produirà la caducitat del procediment.”
Modificació de l'article 26.bis
S'afegeixen a l'article 26.bis dos apartats, el 4 i el 5, que resten redactats de la manera següent:
“4. En el supòsit concret de la prestació complementària a l'ingrés mínim vital, el termini per resoldre i notificar la resolució és de 30 dies hàbils a comptar de la notificació a l'òrgan gestor, per part de la persona beneficiària, de la resolució en què es denega o s'atorga la prestació estatal, sempre que el sol·licitant hagi fet la sol·licitud de la prestació complementària dins dels 10 dies hàbils següents a la sol·licitud de l'ingrés mínim vital. A aquest efecte, en cas d'aprovació de l'ingrés mínim vital, l'òrgan gestor de la renda garantida de ciutadania dona per acreditats els requisits d'accés a la renda garantida equivalents a la prestació estatal. En tots els casos, si no es duu a terme la concessió i la notificació en el termini establert, la sol·licitud s'entén desestimada.
”5. Les persones destinatàries de la prestació complementària als ajuts, les pensions i les prestacions estatals i derivada del dret a percebre l'ingrés mínim vital s'han de comprometre, prèviament a la resolució, al seguiment d'un pla d'activació laboral i/o d'inclusió social, depenent de les seves circumstàncies personals i de conformitat amb la Llei en matèria de renda garantida de ciutadania.”
Disposició final primera
Entrada en vigor
Aquest Decret llei entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya .
Per tant, ordeno que tots els ciutadans i ciutadanes als quals sigui d'aplicació aquest Decret llei cooperin en el seu compliment, i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui el facin complir.
Barcelona, 21 de juliol de 2020
Joaquim Torra i Pla
President de la Generalitat de Catalunya
Chakir El Homrani Lesfar
Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies
