DECRET LLEI 46/2020, de 24 de novembre, de mesures urgents de caràcter administratiu, tributari i de control financer.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Decret-llei |
L'article 67.6.a de l'Estatut preveu que els decrets llei siguin promulgats, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat.
De conformitat amb el que disposen l'article 6 i concordants de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, i vist el Decret 114/2020, de 30 de setembre, de substitució del president de la Generalitat de Catalunya;
D'acord amb això, promulgo el següent
DECRET LLEI
Exposició de motius
Les darreres circumstàncies provocades per la pandèmia de la COVID-19 i el context generat s'han traduït en la necessitat d'adoptar mesures extraordinàries per part del Govern amb l'adopció de diversos decrets llei, que cal ampliar amb l'aprovació d'un nou Decret llei que aprovi mesures de caràcter administratiu, tributari i de control financer.
Aquest Decret llei s'estructura en tres capítols: un capítol 1 amb mesures en matèria administrativa, un capítol 2 amb mesures tributàries i un capítol 3 amb mesures en matèria de la funció interventora. Conté cinc articles, així com dues disposicions addicionals i una disposició final d'entrada en vigor immediata.
El capítol 1 té 3 articles. L'article 1 regula el règim jurídic dels ajuts extraordinaris. A aquest efecte, a l'apartat 1, respecte de la regulació actual del procediment de concessió d'ajuts, incorpora un tràmit potestatiu previ quan es tracti de la concessió d'ajuts en situacions de caràcter excepcional, com els que es requereixen en la situació actual de pandèmia originada per la COVID-19 i que tenen com a característica primordial el fet de tenir un nombre de potencials beneficiaris molt rellevant. Aquesta situació requereix que la resposta de l'administració es produeixi amb la major rapidesa, sens perjudici del compliment del principi de seguretat jurídica i, al mateix temps, exigint a l'administrat el compliment dels mínims tràmits possibles. Per definir amb claredat els termes en els quals s'ha de produir l'ajut, resulta igualment necessari que l'administració disposi de les dades que siguin rellevants per a la definició de les bases de la respectiva convocatòria. En atenció a aquesta circumstància, no es modifica el règim actualment vigent, que consisteix en l'aprovació d'unes bases de la convocatòria i una convocatòria posterior, i s'estableix la possibilitat que amb caràcter previ a la publicació d'aquestes l'òrgan convocant, que serà el competent en atenció a la naturalesa de l'ajut, pugui publicar una ordre en la qual obri, respecte de les persones que puguin tenir el caràcter de beneficiaris de la línia d'ajuts que es pretén atorgar i que compleixin els requisits mínims que l'ordre estableixi, un termini no superior a 15 dies naturals per inscriure's amb caràcter previ a la publicació. Això permetrà a les persones inscrites, una vegada publicada la convocatòria i sense cap altre tipus d'actuació, tenir el caràcter de sol·licitants de l'ajut, que percebran si a més compleixen els requisits establerts a la convocatòria. La regulació és respectuosa amb la normativa en matèria de protecció de dades i, atès que l'entrada de les dades requerides a l'interessat es fa emparada en la figura de la declaració responsable, es preveu aplicar les conseqüències jurídiques previstes a la normativa en cas de falsedat o inexactitud d'aquesta. D'altra banda, l'apartat 2 preveu que es pugui crear amb caràcter permanent un registre de tractament de les dades obtingudes en ocasió dels procediments de concessió d'ajuts extraordinaris gestionats pel departament competent per raó de la naturalesa de l'ajut. Aquest registre es nodrirà de les dades subministrades pels interessats en la fase d'inscripció prèvia de cada línia d'ajuts extraordinaris i que es troben protegides per la normativa de protecció de dades i, per tant, no poden ser emprades per altres finalitats que les de concedir ajuts.
L'article 2 regula la verificació dels requisits exigits a les bases reguladores i les convocatòries dels ajuts mentre duri la pandèmia de la COVID-19 i els seus efectes dins del context de les diferents mesures preses durant la pandèmia. S'inclouen les relatives a pal·liar els efectes perniciosos que ha generat en l'economia i que, entre d'altres, consisteixen en la mobilització dels recursos de suport econòmic i de protecció social de la ciutadania i dels sectors econòmics que veuran limitada la seva activitat, i que s'aplicaran mitjançant els corresponents ajuts i subvencions.
Aquestes mesures han de produir efectes en el menor termini possible per garantir la protecció real i efectiva d'aquests sectors.
Per aquest motiu, pel que fa a la concessió dels ajuts a favor de persones físiques o jurídiques per raó d'un estat, situació o fet en què es trobin o que suportin amb la finalitat de cobrir les seves necessitats i drets bàsics, o per altres raons d'interès general, la tramitació ha de ser àgil i ràpida perquè puguin complir la finalitat per a la qual han estat creats i/o convocats.
En conseqüència, és prioritari agilitar els procediments de concessió d'aquests ajuts i a aquest efecte cal disposar d'un mecanisme que permeti efectuar les verificacions necessàries amb relació als requisits establerts per concedir-los i que a la vegada doni la celeritat suficient perquè els beneficiaris puguin obtenir-los de forma que es compleixi la finalitat per a la qual han estat concedits.
En aquest sentit, es considera procedent simplificar les fases del procediment dels ajuts que es concedeixin en atenció a la concurrència d'una determinada situació en el perceptor. A aquest efecte, resulta d'aplicació el que estableix l'article 24 del Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, ja que permet formes de simplificar l'acreditació del compliment de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social i, en definitiva, de flexibilitzar l'acreditació dels requisits per obtenir la condició de beneficiari. Així mateix, també resulta procedent aplicar l'apartat 7 de l'article 30 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, que, amb relació a aquesta tipologia d'ajuts, simplifica la fase de justificació establint que es limiti a l'acreditació per qualsevol mitjà admissible en dret de la situació en virtut de la qual es reconeix el dret a obtenir l'ajut prèviament a la concessió, sens perjudici dels controls que puguin establir-se per verificar-ne l'existència.
D'acord amb això, s'estableix l'ús de la declaració responsable per acreditar els requisits per ser beneficiari de l'ajut i l'ús d'un pla de verificació que ha d'aprovar l'òrgan concedent quant a la verificació de la justificació de l'estat, situació o fet en què es trobi o suporti la persona sol·licitant de l'ajut.
Finalment, en relació amb la mesura administrativa en l'àmbit de la regulació del joc, l'article 3 suspèn els terminis de caducitat de les autoritzacions d'emplaçament i dels permisos d'explotació de màquines recreatives de tipus B instal·lades en establiments d'hostaleria i assimilats, així com també de la inscripció de les empreses operadores de màquines recreatives fins al 30 de juny del 2021. La mesura pretén donar resposta a la situació de crisi que les restriccions derivades de la pandèmia provoquen en els establiments d'hostaleria, on es troben instal·lats els aparells, i també en els operadors de joc.
En el capítol 2, s'aprova una mesura tributària en l'àmbit de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. Com una mesura més de suport al sector de l'hostaleria i de la restauració, a l'article 4 s'estableix una bonificació de les concessions administratives o actes administratius equiparables que atorguin l'aprofitament privatiu del domini públic per al seu ús com a terrassa, meritats entre l'1 de gener del 2020 i el 31 de desembre de 2021. La mateixa bonificació resulta aplicable en les concessions administratives o actes administratius equiparables subjectes a l'impost que autoritzin la venda de mercaderies i prestació de serveis mitjançant estructures o parades desmuntables o vehicles botiga en el territori de Catalunya, sector afectat també per la crisi derivada de la pandèmia.
En el capítol 3, sobre mesures en matèria de la funció interventora, es regula, en l'article 5, la modalitat de control posterior de la Intervenció General. L'article 68 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, disposa que la Intervenció General pot utilitzar, per exercir les seves funcions, les modalitats de control de funció interventora o fiscalització prèvia plena, que pot ésser substituïda, en els supòsits que es determinin, per una fiscalització per mostreig o control posterior.
La Llei de finances públiques de Catalunya permet que el Govern, a proposta de la Intervenció General de la Generalitat, acordi les modalitats de control a exercir per la Intervenció en els òrgans i entitats del sector públic de la Generalitat, així com als diversos procediments o actuacions, amb els requisits que es determinin, per tal de millorar l'eficàcia i l'eficiència en les seves finalitats. Per tant, la Intervenció General, en determinats supòsits i amb caràcter excepcional, per les característiques i la naturalesa de les operacions o pels resultats dels controls que hagi efectuat, pot determinar l'aplicació de la modalitat de control posterior, per matèries o fases d'un procediment, a qualsevol entitat de l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic.
La modalitat de control posterior establerta a la Llei de finances públiques de Catalunya no està recollida en el Decret 133/1985, de 25 d'abril, de Reglament de la funció interventora, norma que desenvolupa la funció interventora establerta en la Llei 16/1984, de 20 de març, que va aprovar l'Estatut de la funció interventora, en la qual només es regulen els aspectes bàsics de la pròpia funció.
A causa de la pandèmia s'han realitzat i s'estan realitzant operacions econòmiques extraordinàries que requereixen, per ser efectives, molta celeritat en la tramitació dels corresponents expedients administratius i, en aquest context, s'ha substituït, en molts supòsits, el control de la funció interventora amb caràcter previ per un control posterior per a l'assoliment d'aquest objectiu. La modalitat de fiscalització prèvia plena que comporta una revisió per part de l'òrgan de control de tots els actes, documents o expedients que suposin el reconeixement de drets i obligacions de contingut econòmic amb caràcter previ a la seva fermesa, condiciona l'acte de fiscalització a la continuïtat de l'expedient. Aquest fet pot provocar que es produeixen acumulacions d'expedients a fiscalitzar i d'anotacions comptables, amb manca de temps apropiat per a la seva revisió, atesa la insuficiència de mitjans personals i materials per complir amb aquestes obligacions per part de l'òrgan de control intern actuant. Així mateix, es generen ineficiències, de manera que és necessari racionalitzar l'exercici de la funció interventora i implementar la modalitat de control posterior.
En aquest context d'excepcionalitat, en el qual s'ha substituït el control de la funció interventora amb caràcter previ pel control posterior, esdevé urgent i necessari regular l'abast d'aplicació de la modalitat d'aquest control, els seus efectes i en quins moments procedimentals dels diferents expedients administratius és aplicable, independentment de la personificació jurídica de l'òrgan o entitat que efectua la despesa.
Aquesta modalitat de control s'efectua amb posterioritat a la comptabilització de les despeses o ingressos, una vegada l'acte administratiu ha estat dictat i desplega els seus efectes. L'òrgan de control actuant ha d'emetre una opinió amb relació als expedients objecte de control.
En aquesta fase, la Intervenció ha de posar de manifest, d'acord amb una anàlisi de riscos, les accions o omissions de les autoritats competents i funcionaris gestors quan siguin susceptibles de provocar perjudicis de qualsevol mena a la Hisenda de la Generalitat de Catalunya d'acord amb el que estableix el capítol VIII del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre.
Així mateix, la finalitat d'aquest control és donar seguretat jurídica als actes, els expedients i els procediments de gestió econòmica i financera, així com contribuir a la seva millora a través de recomanacions per corregir les actuacions que així ho requereixin.
La disposició addicional primera introdueix una mesura que consisteix en la verificació per part de la Intervenció General dels contractes d'emergència i els pagaments per avançat formalitzats durant l'exercici 2020 dins del context de la pandèmia de la COVID-19.
El Decret llei 16/2020, de 5 de maig, de mesures urgents complementàries en matèria de transparència, ajuts de caràcter social, contractació i mobilitat per fer front a la COVID-19, va establir, entre d'altres mesures, les mesures complementàries de transparència de l'abonament de subministraments i altres per fer front al context generat per la COVID-19.
Aquestes mesures, contingudes a l'article 1, van establir el seguiment per part de la Intervenció General dels pagaments per avançat i, en concret, de les despeses vinculades a contractes d'emergència o altres despeses que tinguin com a finalitat fer front al context generat per la COVID-19, i necessitin o hagin necessitat l'abonament d'una bestreta amb caràcter previ a la seva realització. Així mateix, també es va establir aquest seguiment amb relació a la contractació per a l'atenció d'aquestes necessitats que s'hagi de produir a l'estranger i en el cas dels convenis de règim especial previstos en la disposició addicional tercera del Decret llei 8/2020, de 24 de març, de modificació parcial del Decret llei 7/2020, de 17 de març, de mesures urgents en matèria de contractació pública, de salut i gestió de residus sanitaris, de transparència, de transport públic i en matèria tributària i econòmica, i d'adopció d'altres mesures complementàries.
Per altra banda, es va establir que aquesta verificació es realitzaria en el termini de tres mesos a partir de la data d'aixecament de l'estat d'alarma. Tanmateix, l'estat d'alarma ha resultat prorrogat en diverses ocasions i l'habilitació per formalitzar contractes tramitats per emergència ha continuat vigent ateses les necessitats generades pel context provocat per la COVID-19, motiu pel qual esdevé necessari reforçar els controls establerts fins al moment i, per una banda, modificar l'abast material de les verificacions ampliant-lo als contractes d'emergència i, per una altra banda, modificar l'abast temporal de les verificacions esmentades incloent tot l'any natural 2020.
D'aquesta manera, la verificació de les actuacions s'efectuarà durant el primer trimestre de 2021 i es publicarà al web del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda a partir d'aquest termini.
La disposició addicional segona regula l'habilitació, per un període màxim de quatre anys, de personal d'altres escales i cossos de funcionaris per a la realització de les funcions pròpies del cos d'intervenció de la Generalitat de Catalunya i estableix el mecanisme necessari per a aquesta adaptació en els recursos humans de control intern.
En darrer terme, la disposició final estableix l'entrada en vigor del Decret llei l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya .
Tot el que s'ha exposat determina que sigui imprescindible aprovar de forma immediata aquest Decret llei per a la consecució dels objectius que planteja per satisfer una necessitat social amb la celeritat que requereix la situació, que no podria ser assolida mitjançant la tramitació d'un procediment legislatiu ordinari.
D'acord amb l'article 38 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, el Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei en cas d'una necessitat extraordinària i urgent. En aquest cas, la necessitat és la crisi econòmica i sanitària, que requereix l'adopció urgent de mesures pal·liatives.
En ús de l'autorització que concedeix l'article 64 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, a proposta del vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda i amb la deliberació prèvia del Govern,
Decreto:
Capítol 1
Mesures de caràcter administratiu
Regim jurídic dels ajuts extraordinaris
1.1 Ajuts extraordinaris
-
S'entén per ajut extraordinari aquell que és convocat en ocasió de situacions de caràcter excepcional que cal afrontar per l'interès general.
-
L'òrgan convocant d'un ajut extraordinari pot establir, excepcionalment i amb caràcter previ a l'aprovació i publicació de les bases reguladores i la convocatòria, un tràmit d'inscripció prèvia de fins a un màxim de 15 dies naturals, amb la finalitat de disposar de la informació necessària en relació amb els possibles beneficiaris. Aquest procediment excepcional es pot utilitzar quan, pel seu objecte, aquests ajuts es destinin a una pluralitat indeterminada de beneficiaris.
-
Per a aquesta inscripció prèvia, mitjançant una ordre s'ha de determinar l'objecte dels ajuts, les condicions que han de complir les persones interessades, el contingut de la informació a facilitar, el termini i el mecanisme de presentació de la informació necessària a aquests efectes. Correspon aprovar aquesta ordre al departament competent per raó de la matèria de l'ajut.
-
La inscripció prèvia, una vegada publicades les convocatòries i sense cap altre tràmit per part de l'interessat, produeix els efectes de sol·licitud de l'ajut i és condició necessària per poder percebre'l, sempre que es compleixin els requisits que es fixin per a la seva concessió. El que s'estableix en aquest apartat s'ha de recollir en les bases reguladores, les quals poden establir que les inscripcions prèvies es poden mantenir vigents en el supòsit d'ampliació de la dotació pressupostària de la convocatòria o en el cas que es convoquin posteriors ajuts amb el mateix objecte i les mateixes característiques, en el termini d'un any des de la primera convocatòria.
-
Les dades de caràcter personal que continguin les inscripcions prèvies seran emprades exclusivament per a la concessió dels ajuts i seran objecte d'un tractament d'acord amb el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques respecte del tractament de dades personals i la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades), i la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals
-
Les dades subministrades pels interessats en el tràmit d'inscripció prèvia s'aporten en concepte de declaració responsable i la inexactitud o falsedat d'aquestes donarà lloc a les responsabilitats legalment previstes i, en particular, donarà lloc a la baixa de l'afectat sempre que la resolució que ho acrediti sigui ferma.
-
Les dades subministrades pels interessats en el tràmit d'inscripció prèvia es fan en concepte de declaració responsable. La presentació d'aquestes declaracions responsables faculta l'Administració per verificar en qualsevol moment la veracitat de les dades declarades. La inexactitud o falsedat de les declaracions responsables pot determinar la baixa de l'afectat del registre, l'exclusió de la persona sol·licitant de la convocatòria, i ser causa de revocació, sens perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives de qualsevol tipus en què hagi pogut incórrer
-
La verificació de les dades i compliment dels requisits que estableixen aquests ajuts extraordinaris, en aquests casos i ateses les circumstàncies, s'ha de fer per sistema de mostreig i durant un termini màxim de dos anys des de la data d'atorgament de l'ajut.
1.2 Registre d'ajuts extraordinaris
-
Mitjançant una ordre del departament competent en l'objecte de l'ajut extraordinari, es pot crear un registre de tractament de dades on s'incorporin les dades obtingudes per l'administració en ocasió dels procediments d'ajuts extraordinaris, el qual li correspondrà gestionar.
-
Al registre esmentat hauran de constar les dades de caràcter personal i les que a l'ordre a què es refereix l'article 1.1.c) anterior es considerin rellevants, sempre que hagin estat subministrades en els processos d'ajuts extraordinaris. A aquest efecte, la inscripció prèvia a què es refereix l'article 1.2.a) implica l'autorització de l'interessat a incorporar les dades subministrades en aquest registre.
-
Les dades de caràcter personal incorporades al registre seran emprades exclusivament per als procediments de concessió d'ajuts extraordinaris i seran objecte de tractament d'acord amb el que preveu la normativa de protecció de dades.
-
L'ordre a què es refereix l'article 1.1.c) anterior pot establir, respecte de les dades a aportar en el tràmit d'inscripció prèvia d'una convocatòria d'ajuts extraordinaris, que el sol·licitant no ha de fer constar les que ja figuren al registre, llevat que hagin variat o siguin inexactes.
-
Es d'aplicació a aquest registre el que disposa l'article 1.1.f).
Declaracions responsables
2.1 Les bases reguladores d'ajuts per raó d'un estat, situació o fet en què es trobin o suportin els sol·licitants poden establir que per a la seva concessió només sigui necessària una declaració responsable del compliment dels requisits indicats.
Aquesta concessió es pot realitzar sens perjudici de les verificacions i controls que s'efectuïn amb posterioritat al pagament.
2.2 Un cop realitzat el pagament, l'òrgan gestor comprovarà els requisits establerts per a l'obtenció dels ajuts mitjançant un pla d'actuacions de verificació aprovat per l'òrgan titular del departament o entitat, com a màxim, durant l'exercici pressupostari posterior. Les persones beneficiàries han d'aportar la informació i documentació que els sigui requerida a aquest efecte.
Suspensió dels terminis de caducitat d'autoritzacions en matèria de joc
Amb efectes des de l'entrada en vigor del Reial decret 956/2020, de 3 de novembre, pel qual es prorroga l'estat d'alarma declarat pel Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, amb caràcter excepcional, queden suspesos els terminis de caducitat d'autoritzacions d'emplaçament i permisos d'explotació de màquines recreatives en establiments d'hostaleria i assimilats, així com d'inscripció de les empreses operadores de màquines recreatives fins al 30 de juny del 2021.
Capítol 2
Mesures tributàries
Bonificació de les concessions administratives o actes administratius equiparables que atorguin l'aprofitament privatiu del domini públic
4.1 S'estableix una bonificació del 100% en la quota tributària de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, en la modalitat de transmissions patrimonials oneroses, de les concessions administratives o actes administratius equiparables que atorguin l'aprofitament privatiu del domini públic per al seu ús com a terrassa per part d'establiments d'hostaleria i restauració. La mateixa bonificació resulta aplicable en les concessions administratives o actes administratius equiparables subjectes a l'impost que autoritzin la venda de mercaderies i prestació de serveis mitjançant estructures o parades desmuntables o vehicles botiga en el territori de Catalunya.
4.2 Aquesta bonificació s'aplica a les concessions o actes administratius equiparables esmentats en l'apartat anterior meritats entre l'1 de gener del 2020 i el 31 de desembre de 2021.
Capítol 3
Mesures en matèria de la funció interventora
Regulació de la modalitat de control posterior de la Intervenció General
5.1 La modalitat de control posterior té per objecte comprovar que els actes, els expedients i els documents dels quals es derivin drets i obligacions de naturalesa econòmica o financera s'han ajustat a les normes jurídiques i procedimentals establertes per a cada matèria. Com a objecte complementari del control posterior, es pot establir l'avaluació de la gestió realitzada i l'organització de recursos disponibles en relació amb els principis generals de bona gestió financera.
5.2 La finalitat del control posterior és donar seguretat jurídica als actes, els expedients i els procediments de despesa de la gestió econòmica i financera, així com la seva millora a través de recomanacions per corregir les actuacions que així ho requereixin. Si és procedent, també tindrà com a finalitat determinar l'eficàcia de la gestió realitzada en relació amb el seus objectius i el grau d'economia i d'eficiència en l'ús dels recursos disponibles, així com emetre una opinió sobre els extrems que es detallen en el present article, sense que correspongui pronunciar-se sobre l'oportunitat de la despesa o ingrés comptabilitzat i ordenat per l'òrgan competent per raó de la matèria.
5.3 El procediment del control posterior consisteix en el següent:
-
Amb caràcter previ a la signatura de la resolució o altre acte administratiu corresponent, l'òrgan de control intern actuant únicament ha de comptabilitzar la despesa o ingrés que correspongui i verificar prèviament la concordança del creditor o deutor, l'import proposat i que la partida pressupostària sigui adequada i, en el cas de despeses, disposi de saldo suficient. Aquestes comprovacions tenen com a finalitat garantir que la informació comptable mostri la imatge fidel de totes les operacions de naturalesa econòmica o financera. En aquesta fase no s'ha de verificar si les actuacions s'han ajustat a les normes jurídiques i procedimentals corresponents.
-
Amb posterioritat a la signatura de la resolució o altre acte administratiu, correspon a l'òrgan de control intern actuant:
-Analitzar que els actes i els procediments aplicats en la gestió s'han desenvolupat i que asseguren el compliment d'allò que estableix la normativa reguladora de la matèria. A aquests efectes es poden utilitzar tècniques de mostreig.
-Verificar que les despeses i ingressos realitzats es corresponen amb la finalitat prevista, mitjançant l'examen dels documents acreditatius i, si s'escau, la seva comprovació material.
5.4 El procediment aplicable a la modalitat de control posterior l'ha d'establir la Intervenció General mitjançant una instrucció.
Disposicions addicionals
Primera
La verificació que s'ha d'efectuar amb relació a les despeses descrites a l'article 1 del Decret llei 16/2020, de 5 de maig, de mesures urgents complementàries en matèria de transparència, ajuts de caràcter social, contractació i mobilitat per fer front a la COVID-19, s'amplia als contractes d'emergència formalitzats durant l'exercici 2020. El resultat del control es publicarà al web del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda a partir del primer trimestre de 2021.
Segona
Amb caràcter transitori i per un període màxim de quatre anys, les funcions atribuïdes a l'Escala Superior d'Intervenció del Cos d'Intervenció de la Generalitat de Catalunya poden ésser exercides, amb plenitud d'efectes jurídics, per funcionaris de l'Escala Tècnica de Control i Comptabilitat del Cos d'Intervenció de la Generalitat de Catalunya, mitjançant resolució d'habilitació de l'interventor/a general i amb l'abast que aquest/a determini.
Així mateix, amb caràcter transitori i pel mateix període, les funcions atribuïdes a l'Escala Tècnica de Control i Comptabilitat del Cos d'Intervenció de la Generalitat de Catalunya poden ésser exercides, amb plenitud d'efectes jurídics, per funcionaris de l'Escala Superior d'Administració General del Cos superior d'Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant resolució d'habilitació de l'interventor/a general i amb l'abast que aquest/a determini.
Durant el període de vigència de l'habilitació, el personal habilitat té dret a la percepció d'un component singular en el complement específic del lloc que ocupa fins a la seva equiparació amb el nivell retributiu propi de les funcions per a les quals és habilitat.
Disposició final
Entrada en vigor
Aquest Decret llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya .
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquest Decret llei cooperin en el seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui el facin complir.
Barcelona, 24 de novembre de 2020
Pere Aragonès i Garcia
Vicepresident del Govern en substitució de la presidència de la Generalitat i conseller d'Economia i Hisenda
