DECRET 48/2009, de 24 de març, del Sistema Públic d'Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacio |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET
48/2009, de 24 de març, del Sistema Públic d'Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya.
La creació del Sistema Públic d'Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya ha de constituir un pas endavant en la trajectòria de l'actuació pública en el sector de les arts escèniques i musicals que es remunta a la recuperació de la democràcia municipal i l'autogovern a Catalunya. Tant l'Administració local de Catalunya com la Generalitat han desplegat diferents polítiques per fomentar l'àmbit de les arts escèniques i musicals. També s'ha de posar en relleu el paper desplegat per la societat civil catalana, tant del sector associatiu com del món empresarial, en les accions de promoció cultural.
Els ajuntaments han dut a terme una política cultural de proximitat ambiciosa, mitjançant la construcció d'equipaments i la prestació de serveis. L'acció dels municipis ha comptat amb el suport de les diputacions provincials, on s'han portat a terme projectes com l'Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona.
L'actuació de la Generalitat sobre els diferents sectors de la cultura ha tingut diferents ritmes, fet que ha comportat que alguns comptin amb marcs normatius propis, com és el cas del Sistema Bibliotecari de Catalunya, el Sistema d'Arxius de Catalunya o la regulació del patrimoni cultural, que els permet un desplegament regular estable, i d'altres hagin vist restringit el suport públic a polítiques de foment puntuals. Aquest és el cas de les arts escèniques i de la música.
En la darrera legislatura el Govern de la Generalitat va incrementar notablement el suport als sectors creatius i productius de les arts escèniques i de la música. En relació amb l'activitat del territori, s'incrementà de manera destacable el suport econòmic a les polítiques municipals (programacions estables i festivals), es van crear els centres territorials d'arts escèniques (CAER de Reus, CAET de Terrassa) i es va realitzar el projecte del Centre d'Arts Escèniques de Salt-Girona, .El Canal., amb la intenció de descentralitzar la producció pública.
L'activitat escènica i musical pública a Catalunya ha crescut notablement, però de manera irregular, resultat més de voluntats que no d'un treball planificat. Aquest fet ha comportat, entre altres, el desequilibri territorial, amb una alta concentració d'equipaments públics i privats a Barcelona i baixa a altres zones. Hi manca una xarxa territorial de suport a les arts escèniques i la música, autèntic obstacle per al desenvolupament del mercat artístic català.
El Govern de la Generalitat vol donar un fort impuls al panorama escenicomusical de Catalunya, que suposi consolidar l'activitat escènica i musical als municipis catalans i distribuir-la de manera homogènia en el conjunt del territori, per tal de garantir el seu accés igualitari a la ciutadania vetllant per la consecució del principi d'igualtat de tracte per a totes les persones i col·lectius. Aquest impuls vol donar compliment al que estableix l'article 22 de l'Estatut d'autonomia sobre drets i deures en l'àmbit cultural, que reconeix a totes les persones el dret a accedir en condicions d'igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i col·lectives. També vol donar compliment al que preveu la Resolució 70/VIII del Parlament de Catalunya, sobre orientació política del Govern, que insta el Govern a definir i desenvolupar el sistema públic d'equipaments escènics i musicals en cooperació amb l'Administració local, que ha d'incloure els equipaments nacionals, els centres de producció territorial i la xarxa de teatres públics.
La Generalitat té competència exclusiva en matèria de cultura, d'acord amb l'article 127 de l'Estatut d'autonomia, que comprèn, entre d'altres matèries, el foment i la difusió de la creació i la producció teatrals i musicals portades a terme a Catalunya.
A la vegada, el Govern vol dur a terme aquest impuls en col·laboració amb els agents locals i supralocals (ajuntaments, diputacions i consells comarcals), amb l'objectiu d'aconseguir l'equilibri territorial i que participin tots els nivells administratius. Per aquests motius, el Govern vol desplegar la seva política en arts escèniques i música des d'una opció sistèmica.
El Sistema Públic d'Equipaments Escènics i Musicals ha d'establir els mecanismes de cooperació tècnica i de suport econòmic de la Generalitat a les entitats que en formin part. El Sistema ha de permetre establir els serveis bàsics en arts escèniques i musicals, acordar les funcions dels diferents equipaments escènics i musicals, posar en marxa els instruments de suport i crear els mecanismes de coordinació amb el sector.
Aquest impuls suposa també una oportunitat de desenvolupament del sector privat de les arts escèniques i musicals i de creixement del teixit empresarial que opera en aquest sector.
El Decret es divideix en cinc capítols, una disposició transitòria, i una disposició final.
El capítol 1 defineix l'objecte del Sistema, les seves funcions i l'àmbit d'aplicació. El capítol 2 regula els requisits que han de complir les entitats per formar part del Sistema, les obligacions que comporta la pertinença, les tipologies d'equipaments que s'integren així com els mecanismes de suport i les modalitats de vinculació amb el Sistema (contractes programa, convenis o suport genèric), segons el tipus d'equipament.
El capítol 3 es dedica a l'estructura orgànica, i es crea la Comissió Institucional del Sistema, com a òrgan representatiu de les administracions públiques de Catalunya, i la Taula Tècnica d'Equipaments Escènics i Musicals, com a òrgan de suport tècnic de la Comissió Institucional. Per garantir una major participació de les entitats en el Sistema, s'ha optat també per convocar anualment el Fòrum del Sistema, com un espai de trobada i debat entre totes les entitats integrades.
El capítol 4 estableix el procediment d'integració i el capítol 5 regula les causes i el procediment de modificació de la resolució d'integració i d'exclusió del Sistema. La disposició transitòria permet flexibilitzar la integració al Sistema durant el primer any de funcionament, a través d'una adhesió que comportarà la integració provisional, i que permetrà a les entitats gaudir dels mecanismes de suport previstos.
Per tot això, a proposta del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació i d'acord amb el Govern,
Decreto:
Capítol 1
Disposicions generals
Objecte i definició del Sistema
.1 L'objecte d'aquest Decret és crear el Sistema Públic d'Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya, definir les funcions dels equipaments que en formen part, descriure els requisits i obligacions de pertànyer-hi, definir els mecanismes de suport i les modalitats de vinculació, i establir el procediment d'integració i d'exclusió.
.2 El Sistema Públic d'Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya és el conjunt organitzat d'entitats titulars d'equipaments escènics i musicals participats per l'Administració de la Generalitat i d'ens locals que promouen programacions escèniques i musicals.
Funcions del Sistema
Les funcions del Sistema Públic d'Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya són les següents:
-
La promoció i el suport als equipaments escènics i musicals per al desenvolupament de les polítiques d'arts...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba