DECRET 313/2006, de 25 de juliol, que regula els establiments de turisme rural.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departamento de Agricultura, Ganadería y Pesca |
| Rango de Ley | Decret |
DECRET
313/2006, de 25 de juliol, que regula els establiments de turisme rural.
El Decret 365/1983, de 4 d'agost, pel qual es crea la modalitat d'allotjament turístic "Residència-Casa de Pagès" tenia la finalitat de promoure els recursos turístics de les comarques catalanes, actuació necessària per raons econòmiques, per assolir l'objectiu de millora de les rendes de les famílies que viuen al medi rural i d'equilibri territorial de Catalunya.
El Decret esmentat va ser desplegat per l'Ordre, de 6 d'octubre de 1983, per la qual s'estableix la normativa per a l'obertura i funcionament de les residències-casa de pagès, que va establir les condicions d'obertura i els requisits que havien d'acomplir aquests establiments turístics.
El Decret 214/1995, de 27 de juny, pel qual es regula la modalitat d'allotjament turístic anomenada residència-casa de pagès va definir de nou aquesta modalitat d'allotjament turístic a fi, d'una banda, de millorar la qualitat de les instal·lacions i els serveis, diferenciar les ofertes que existien en el camp de l'allotjament rural i, d'altra banda, de preservar l'entorn natural i arquitectònic de la seva zona d'ubicació.
La Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya, defineix en els seus articles 49 i 50 els establiments de turisme rural tot establint una nova denominació i classificació en dos grups, les cases de pagès i els allotjaments rurals. La diferència fonamental entre ambdós grups és el fet que les persones titulars de les Cases de pagès han de tenir, en tot cas, rendes procedents de l'activitat agrària, ramadera o forestal i són aquests establiments des d'on es pot practicar l'agroturisme com a forma de participació i coneixement de la realitat agrària, generant així uns ingressos que han de complementar l'activitat principal agrària dels pagesos. S'han creat dins de cada grup d'establiments quatre modalitats: les masies, les masoveries, les cases de poble compartides i les cases de poble independents.
És de destacar la nova opció que es preveu per aquelles persones titulars que no obtenen rendes agràries de poder compartir el seu habitatge amb els hostes, opció que no existia fins ara i que ha de permetre assolir l'objectiu de diversificació de rendes de la població rural i la fixació d'aquesta en el territori.
Aquest Decret contempla la possibilitat que puguin ser titulars de Cases de pagès determinades societats lligades a l'activitat agrària, una reivindicació expressada pel món agrari. Aquesta opció es preveu aquí, amb la conformitat del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, però salvant l'exigència que la persona física que ha de conviure o relacionar-se amb els turistes acompleixi uns determinats requisits.
Tanmateix s'ha volgut potenciar un dels trets definitoris dels establiments d'allotjament turístic, com és la prestació efectiva als hostes de determinats serveis, tot diferenciant-los del simple lloguer d'habitatges sense serveis turístics i per aquesta raó es preveu la prestació de serveis d'informació, assistència i neteja que han de millorar-ne la qualitat i la proximitat a les persones usuàries en els establiments no compartits.
Altres aspectes en què s'incideix expressament fan referència a l'augment de la mida d'habitacions i espais comuns , l'exigència de cambres de bany a cada habitació, les mides dels llits o la limitació del nombre de places que pot oferir un mateix titular, aspecte aquest que ha de permetre mantenir un tracte personalitzat entre hostes i titulars, un dels actius més valuosos d'aquest segment de l'oferta turística.
El desenvolupament del turisme rural ha de facilitar la sostenibilitat mediambiental, cultural i socioeconòmica del territori.
En virtut del que s'ha exposat i de conformitat amb el que estableix la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya, a proposta del conseller d'Economia i Finances, d'acord amb els dictàmens preceptius emesos pel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya i per la Comissió Jurídica Assessora i d'acord amb el Govern de la Generalitat,
Decreto:
Establiments de turisme rural
1.1 Són establiments de turisme rural aquells que presten allotjament als usuaris turístics en habitacions o habitatges rurals, d'una manera habitual i mitjançant preu.
1.2 Aquests establiments estan situats en el medi rural, fora o dins de nuclis de població de menys de 1000 habitants, integrats en edificacions preexistents anteriors a 1950, i respecten la tipologia arquitectònica de la zona, la qual es tracta de potenciar afavorint la seva rehabilitació i conservació, tot evitant les noves construccions.
1.3 No poden ésser considerats en cap cas com establiments de turisme rural aquells ubicats en pisos, considerats com a habitatges independents en un edifici de diverses plantes, en règim de propietat horitzontal.
1.4 Els establiments de turisme rural es classifiquen en els dos grups següents:
-
Cases de pagès o establiments d'agroturisme.
-
Allotjaments rurals.
Cases de pagès o establiments d'agroturisme
Les Cases de pagès o establiments d'agroturisme són aquells en els quals la persona titular, pagès o pagesa professional, obté rendes agràries, ramaderes o forestals d'acord amb els criteris normatius del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i on les persones usuàries poden conèixer les tasques i activitats pròpies de l'explotació agrària a la qual estan vinculades.
Modalitats de cases de pagès
Les cases de pagès es classifiquen en les modalitats de masia, masoveria, casa de poble compartida i casa de poble independent.
-
Masia. S'entén per masia l'habitatge unifamiliar fora de nucli, situat en el sí d'una explotació agrícola, ramadera o forestal, que comparteix el pagès o pagesa amb els usuaris turístics i on es presta el servei d'allotjament en règim d'habitacions i, com a mínim, d'esmorzar.
-
Masoveria. És aquell habitatge unifamiliar, fora de nucli de població i ubicat a la mateixa explotació on es troba l'habitatge on hi viu el pagès o pagesa. Es lloga en règim d'habitatge rural, es a dir, la casa sencera.
-
Casa de poble compartida. S'entén per casa de poble l'habitatge unifamiliar dins de nucli de població, que comparteix el pagès o pagesa amb els usuaris turístics i on es presta el servei d'allotjament en règim d'habitacions i, com a mínim, d'esmorzar.
-
Casa de poble independent. És aquell habitatge unifamiliar, en nucli de població on es presta el servei d'allotjament en règim d'habitatge rural.
Allotjaments rurals
Els allotjaments rurals són aquells establiments en els quals el seu titular no està obligat a obtenir rendes agràries, ramaderes o forestals, però ha de residir efectivament a la mateixa comarca o habitatge, depenent de la modalitat.
Modalitats d'allotjaments rurals
Els allotjaments rurals es classifiquen en les modalitats de masia, masoveria, casa de poble compartida i casa de poble independent.
-
Masia. S'entén per masia l'habitatge unifamiliar fora de nucli, que comparteix el titular amb els usuaris turístics i on es presta el servei d'allotjament en règim d'habitacions i, com a mínim, d'esmorzar.
-
Masoveria. És aquell habitatge unifamiliar, fora de nucli de població que es lloga en règim d'habitatge rural.
-
Casa de poble compartida. S'entén per casa de poble l'habitatge unifamiliar dins de nucli de població, que comparteix el titular amb els usuaris turístics i on es presta el servei d'allotjament en règim d'habitacions i, com a mínim, d'esmorzar.
-
Casa de poble independent. És aquell habitatge unifamiliar, en nucli de població on es...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba