ORDRE de 24 de novembre de 1995, per la qual s'aprova el Reglament de la denominació d'origen Avellana de Reus i del seu Consell Regulador.
| Sección | Concursos i Anuncis |
| Emisor | Departament D'Agricultura, Ramaderia i Pesca |
| Rango de Ley | Ordre |
Vista la necessitat de modificar nombrosos aspectes de l'Ordre de 20 de març de 1991, per la qual es va aprovar el Reglament de la denominació d'origen Avellana de Reus i del seu Consell Regulador, es considera convenient derogar-lo i aprovar de nou l'esmentat Reglament;
Atesa la proposta de la Direcció General de Producció i Indústries Agroalimentàries i en ús de les atribucions que em són conferides,
Ordeno:
S'aprova el Reglament de la denominació d'origen Avellana de Reus, el text del qual es publica annex a aquesta Ordre.
El text aprovat es trametrà al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per al seu coneixement i ratificació, tal com disposa el Reial decret 479/1981, de 27 de febrer.
Disposició derogatòria Es deroga l'Ordre de 20 de març de 1991, per la qual s'aprova el Reglament de la denominació d'origen Avellana de Reus i del seu Consell Regulador.
Barcelona, 24 de novembre de 1995
Francesc Xavier Marimon i Sabaté Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
REGLAMENT de la denominació d'origen Avellana de Reus i del seu Consell Regulador
Capítol 1 Generalitats
D'acord amb el que disposa la Llei 25/1970, de 2 de desembre, de l'Estatut de la vinya, el vi i els alcohols, el seu Reglament aprovat pel Decret 835/1972, de 23 de març, i el Reial decret 728/1988, de 8 de juliol, pel qual s'estableix la normativa a la qual hauran d'ajustar-se les denominacions d'origen específiques i genèriques dels productes agroalimentaris no vínics; el Reglament (CEE) 2081/92, de 14 de juliol de 1992, relatiu a la protecció de les indicacions geogràfiques i de les denominacions d'origen dels productes agrícoles i alimentaris, l'Ordre de 25 de gener de 1994, per la qual s'estableix la correspondència entre la legislació espanyola i el Reglament 2081/92 en matèria de denominacions d'origen i indicacions geogràfiques de productes agroalimentaris; el Reial decret 251/1990, de 23 de febrer, pel qual s'inclouen la mel, els fruits secs i els torrons en el règim de denominacions d'origen, genèriques i específiques, queden protegides per la denominació d'origen Avellana de Reus les avellanes que reuneixen les característiques definides en aquest Reglament i que compleixen tots els requisits exigits per l'esmentat Reglament i per la legislació vigent.
2.1 La protecció atorgada s'estén al nom de la denominació d'origen, a la localitat de Reus i als noms de les comarques del Baix Camp, l'Alt Camp, el Tarragonès, el Priorat, la Conca de Barberà i la Terra Alta. 2.2 Queda prohibida la utilització a d'altres avellanes de noms, marques, termes, expressions i signes que per la seva similitud fonètica o gràfica amb els protegits puguin induir a confondre'ls amb els que són objecte d'aquest Reglament, inclosos els que vagin precedits de la terminologia "tipus", "estil", "envasat a" i d'altres semblants.
La defensa de la denominació d'origen, l'aplicació del corresponent Reglament, la vigilància del seu compliment, així com el foment i el control de la qualitat de l'avellana emparada, queden encomanats al Consell Regulador de la denominació d'origen, al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya i al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, en l'àmbit de les seves respectives competències.
Capítol 2 Producció
4.1 La zona de producció de les avellanes emparades per la denominació d'origen Avellana de Reus està constituïda pels terrenys ubicats en els termes municipals compresos en les comarques del Baix Camp, l'Alt Camp, el Tarragonès, el Priorat, la Conca de Barberà i la Terra Alta definides a les lleis 6/1987, de 4 d'abril, sobre l'organització comarcal de Catalunya (DOGC núm. 826, de 8.4.1987) i 3/1990, de 8 de gener, de modificació de la divisió comarcal de Catalunya (DOGC núm. 1243, de 17.1.1990). 4.2 La qualificació dels terrenys a efectes de la seva inclusió a la zona de producció la realitzarà el Consell Regulador i hauran de quedar delimitats en la documentació cartogràfica corresponent. 4.3 En el cas que el titular del terreny estigui en desacord amb la resolució del Consell sobre la qualificació del terreny podrà recórrer davant el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca el qual resoldrà segons informe previ dels organismes tècnics que cregui necessaris.
5.1 Les avellanes protegides per la denominació d'origen Avellana de Reus seran de les varietats tradicionalment conreades a la zona de producció: negreta, pauetet, gironella, morella i culplana. 5.2 El Consell Regulador podrà proposar al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca que siguin autoritzades noves varietats que, amb els assaigs i experiències previs convenients, es comprovi que produeixen avellanes de qualitat que puguin ser assimilades a les avellanes tradicionals de la zona.
Les pràctiques de cultiu seran les tradicionals que tendeixin a aconseguir la millor qualitat de les avellanes i aquelles autoritzades pel Consell Regulador que representin un avenç en la tècnica agrícola.
La recol·lecció es realitzarà quan l'estat de maduresa del fruit sigui l'adequat, amb la major cura i celeritat possible, per tal d'aconseguir una millor conservació i qualitat.
Capítol 3 Elaboració
8.1 La zona d'elaboració haurà de coincidir amb la zona de producció. 8.2 L'elaboració comprendrà les pràctiques de neteja, esclofollament, pelat, torrat, classificació de les avellanes i altres processos industrials.
Les tècniques emprades per a la manipulació i elaboració de les avellanes seran les adequades per obtenir productes de la màxima qualitat, i mantindran els caràcters tradicionals de les avellanes de la zona de producció.
Capítol 4 Característiques de les avellanes
10.1 Les avellanes protegides per la denominació d'origen seran:
-
Avellana amb closca.
-
Avellana en gra.
-
Avellana torrada. 10.2 Les avellanes protegides correspondran a la categoria extra segons les categories comercials definides a l'Ordre de 27 d'abril de 1972 (BOE de 10.5.1972), per la qual es fixen les normes tècniques sobre comerç exterior d'ametlles i avellanes, modificada per l'Ordre ministerial de 28 de juliol de 1972 (BOE de 4.8.1972).
-
Categoria extra.
-
Categoria I. 10.3 Avellanes amb closca: per a aquest tipus d'avellana s'admetran els fruits del Corylus avellana L. i Corylus maxima mill. 10.4 Avellana en gra sencer: per a aquest tipus d'avellana s'admetran els fruits de les varietats Corylus avellana L. i Corylus maxima mill., desproveïts de l'epicarpi llenyós que els protegeix, que són objecte de comerç amb el nom d'Avellana esclofollada o Avellana en gra. Les avellanes hauran de presentar unes qualitats organolèptiques característiques de la zona. Les avellanes que a criteri del Consell Regulador no hagin adquirit aquestes característiques no podran ser emprades per la denominació d'origen Avellana de Reus. 10.5 Avellanes torrades: per a aquest tipus d'avellana s'admetran els fruits de les varietats esmentades per a avellanes en gra que s'hagin sotmès a un procés de torrada.
Les avellanes hauran de presentar-se calibrades o crivellades. 11.1 En les avellanes amb closca el calibre es determinarà pel diàmetre màxim de la secció equatorial; el calibrat s'efectuarà mitjançant crivelles de forats circulars. S'estableixen dos tipus dins la denominació d'origen: Molt grans: fruit amb un diàmetre de 18 mm i més o sobre 18 mm. Grans: fruit amb un diàmetre de 16 mil·límetres i més o sobre 16 mm. 11.2 A les avellanes en gra el calibre es determinarà pel diàmetre de la secció equatorial del gra; el calibrat s'efectuarà mitjançant cribes de forat rodó. Es fixa un calibre mínim d'11 mil·límetres per a les avellanes en gra i torrades emparades per la denominació. Les avellanes en gra podran ser:
-
Calibrades, quan la diferència entre els fruits més grans i els més petits no sigui superior a dos mil·límetres.
-
Crivellades, quan el diàmetre sigui superior o inferior a una xifra determinada. S'expressen amb les indicacions "sobre..." o "baix...". 11.3 S'admetran toleràncies de qualitat i de calibre, per a cada envàs, d'acord amb el detall següent:
-
Per a les avellanes amb closca: pel que fa a la tolerància de qualitat, els percentatges màxims admesos, en nombre de fruits, són: Defectes externs: 1. Defectes interns: 4. Matèries estranyes (en pes): 0,25. Pel que fa a la tolerància de calibre, s'admetrà com a màxim, per cada paquet o envàs, un 5% en nombre de fruits del calibre immediat inferior i/o superior al calibre marcat.
-
Per a les avellanes en gra: pel que fa a la tolerància de qualitat, els percentatges màxims admesos, referits al pes, són: Bessones: 1. No plenament desenvolupades, resseques, tacades i avellanes grogues: 2. Ràncies, podrides, florides, de mal gust o olor, atacades per insectes o rosegadors: 1. Trossos: 0,5. Danyades mecànicament: 5. Avellanes amb closca, fragments de closca i matèries estranyes: 0,1. Pel que fa a la tolerància en calibre, s'admet un 5% en pes per avellanes de calibre diferent a l'assenyalat. No es considera defecte la diferència de 0,2 mil·límetres en més o en menys. 11.4 El contingut de cada paquet o envàs ha de ser homogeni, és a dir, amb fruits de la campanya vigent de la mateixa categoria comercial i de la mateixa...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba