ORDRE de 9 d'agost de 1999, per la qual es complementa l'Ordre de 29 d'abril de 1997, de regulació dels ajuts en el sector dels farratges dessecats.
| Sección | Disposicions Generals |
| Rango de Ley | Ordre |
ORDRE
de 9 d’agost de 1999, per la qual es complementa l’Ordre de 29 d’abril de 1997, de regulació dels ajuts en el sector dels farratges dessecats.
La reglamentació comunitària que estableix l’organització comuna de mercat en el sector dels farratges dessecats i les seves disposicions d’aplicació no concreten alguns aspectes relacionats amb la tramitació, la gestió i el pagament dels ajuts, els quals poden ser completats per les autoritats competents.
Valorada la conveniència de concretar els esmentats aspectes en relació amb la gestió dels ajuts en el sector dels farratges dessecats a Catalunya i d’acord amb el que disposen la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, i l’Ordre de 29 d’abril de 1997, modificada per les de 18 de març de 1998 i de 30 de març de 1999, que regulen la gestió de l’ajut als farratges dessecats dins l’àmbit de Catalunya,
Ordeno:
Establir les normes d’actuació reguladores de la gestió dels ajuts destinats al sector dels farratges dessecats, les quals es publiquen a l’annex d’aquesta Ordre.
Disposició transitòria
La tramitació dels expedients d’ajuts iniciats en aquesta campanya s’ajustarà al que estableix aquesta Ordre a partir de la fase de tramitació en què es trobin.
Disposició final
Aquesta Ordre entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al DOGC.
Barcelona, 9 d’agost de 1999
Francesc Xavier Marimon i Sabaté
Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
Annex
—1 Règim jurídic
El règim jurídic aplicable a la gestió dels ajuts destinats al sector dels farratges dessecats està integrat per les disposicions següents:
Reglament CE 603/1995 del Consell, de 21 de febrer, pel qual s’estableix l’organització comuna de mercats al sector de farratges dessecats (DOCE núm. L 63, de 21.3.1995), i les seves modificacions.
Reglament CE 785/1995 de la Comissió, de 6 d’abril, pel qual s’estableixen les disposicions d’aplicació del règim que preveu el Reglament CE 603/1995 (DOCE núm. L 79, de 7.4.1995), i les seves modificacions.
Reial decret 2206/1995, de 28 de desembre, pel qual es regulen les actuacions interadministratives relatives a les despeses de la Secció Garantia del Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrícola (FEOGA), i en el qual es designa el Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA) organisme de coordinació (BOE núm. 311, de 29.12.1995).
Reial decret 283/1999, de 22 de febrer, pel qual s’estableix la normativa bàsica relativa al règim d’ajuts al sector dels farratges dessecats (BOE núm. 46, de 23.2.1999).
Decret 87/1996, de 20 de febrer, pel qual s’autoritza el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca per actuar com a organisme pagador (DOGC núm. 2182, de 15.3.1996).
Ordre del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de 29 d’abril de 1997, de regulació dels ajuts en el sector dels farratges dessecats (DOGC núm. 2401, de 25.5.1997), i les seves modificacions, Ordre de 18 de març de 1998 i Ordre de 30 de març de 1999.
—2 Autorització com a empreses de transformació
2.1 Sol·licitud i concessió de l’autorització.
Per participar en el règim d’ajuts destinats al sector dels farratges dessecats, les empreses de transformació hauran de presentar una sol·licitud d’autorització, segons el model normalitzat, als serveis territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca corresponents a la ubicació de les seves plantes fabrils abans del dia 15 de març de cada any, acompanyada de l’expedient que preveu l’article 4 del Reglament CE 785/95 de la Comissió, de 6 d’abril de 1995, el qual es completarà amb les indicacions següents:
a) Empreses deshidratadores de farratge fresc mitjançant assecat artificial.
Característiques bàsiques de l’assecador:
Capacitat d’evaporació per hora.
Temperatura de funcionament (mínim 93º C).
Temps de pas dels farratges (màxim 3 hores).
En el cas que el farratge es dessequi en capes, el seu gruix (màxim 1 metre).
Altres aspectes relatius a l’assecador:
Tipus de combustible utilitzat per a cada equip de deshidratació. En cas d’utilització de combustible sòlid o gas, s’ha de fer constar la potència calorífica superior per a cada tipus utilitzat.
Longitud, diàmetre i sistema d’alimentació dels farratges, de l’equip de deshidratació.
Sistema de circulació de la mercaderia a través de l’assecador, i temps màxim i mínim de pas dels farratges segons la seva humitat d’entrada.
Consum de combustible necessari per aconseguir l’esmentada evaporació, justificat tècnicament. En els casos de cogeneració cal aportar un informe tècnic que permeti establir una correspondència entre el procés energètic i la producció de farratges dessecats. Aquest informe ha de justificar les quilocalories/hora subministrades a l’assecador i quin percentatge de l’energia consumida és utilitzat en la deshidratació. Els comptadors horaris de l’assecador i l’equip de cogeneració hauran de mesurar independentment el temps de funcionament de cadascun.
Comptadors de consum de combustible i hores de funcionament en l’equip de deshidratació (comptador volumètric i comptador d’hores), els quals hauran d’estar connectats als sistemes de detecció de la temperatura i de circulació del farratge fresc a través de l’assecador, a fi que s’activi quan la temperatura arribi a 93º C i l’assecador estigui funcionant.
Dades d’altres elements de transformació:
Capacitat de producció del molí, granuladores, briquetadores i empacadores. Potència de cadascun d’ells, amb especificació de l’amperatge màxim i normal de treball i relació amb la capacitat de producció.
Instal·lació de comptadors d’energia elèctrica per a cada línia de transformació.
b) Empreses moledores de farratges assecats al sol.
Característiques del molí definit com a element mecànic fix que permeti obtenir qualsevol dels productes mòlts relacionats a l’article 1 del Reglament CE 603/95, com a conseqüència de sotmetre el farratge assecat al sol (matèria primera) a un procés físic de trencament que li faci perdre la seva identitat original:
Capacitat de producció i potència, amb especificació de l’amperatge màxim i normal de treball i relació amb la capacitat de producció.
Instal·lació de comptador d’hores de funcionament del molí, el qual haurà d’estar connectat al sistema de mòlta, perquè s’activi quan el molí estigui en funcionament.
c) Empreses que fabriquen concentrats de proteïnes a partir de suc d’alfals i d’herba, i de productes deshidratats obtinguts exclusivament a partir de residus sòlids i sucs que resulten de la preparació dels concentrats anteriors:
Dades específicament referides a la infraestructura tècnica que requereixin els processos esmentats anteriorment.
Instal·lació de comptadors de consum i comptadors d’hores dels equips de transformació.
En tots els supòsits a què fan referència els anteriors subapartats a), b) i c) s’haurà de constatar que les memòries de les empreses sol·licitants també tenen referències a la disposició de mitjans tècnics per a la determinació del pes dels farratges, tant a la seva entrada com a la seva sortida.
No obstant això, les empreses de transformació podran estar exemptes de l’obligació de la pesada sistemàtica de la matèria primera que entri al seu recinte en els casos en què la producció no superi les 1.000 t per campanya i no tinguin possibilitat d’utilitzar una bàscula pública en un radi de 5 km. En aquest cas, les quantitats lliurades es poden calcular utilitzant qualsevol altre mètode prèviament aprovat per l’òrgan gestor que es farà constar al mateix document d’autorització.
Un cop examinada i trobada conforme la documentació rebuda, els tècnics del Departament faran una visita a les instal·lacions de la indústria per constatar in situ la veracitat de les dades declarades.
En general, els equips de control de consums i comptadors d’hores de funcionament hauran de tenir rosques i ràcords que en permetin el precintat.
Així mateix, pel que fa a les empreses sol·licitants a què fan referència els subapartats a) i c), es comprovarà que disposen de medis ràpids i homologats per a la determinació de la humitat dels farratges objecte de transformació.
Si es troben correctes les comprovacions anteriors, el director general de Producció i Indústries Agroalimentàries autoritzarà el sol·licitant com a empresa de transformació. Aquesta autorització s’ha de concedir abans de l’inici de la campanya de comercialització en la qual es vol actuar.
Tot i això, amb caràcter excepcional, es poden admetre sol·licituds d’autorització durant el primer mes de la campanya sempre que els sol·licitants compleixin els supòsits formals i les especificacions tècniques per obtenir l’autorització. En aquests casos, es considera que l’empresa està autoritzada provisionalment des de la data en què s’hagi constatat que compleix els requisits necessaris per obtenir l’autorització sol·licitada.
Per elevar a definitiva aquesta autorització, la Direcció General de Producció i Indústries Agroalimentàries ho posarà en coneixement del FEGA (Subdirecció General de Productes Agrícoles), el qual informarà a la Comissió Europea i, si no rep cap objecció al respecte, ho posarà en coneixement de la Direcció General de Producció i Indústries Agroalimentàries perquè elevi a definitiva l’autorització provisional. Aquestes autoritzacions es concediran abans que finalitzi el segon mes de la campanya i es consideraran referides a la data d’autorització provisional. Les empreses que no obtinguin l’autorització definitiva en els terminis previstos no tindran dret a percebre l’ajut durant aquesta campanya.
Les autoritzacions concedides tindran validesa sempre que no es revoquin expressament. No obstant això, les empreses que ja disposin d’autorització de campanyes anteriors hauran d’haver comunicat a les seccions territorials del Servei de Regulació de Mercats Agroalimentaris (SERMA), abans de l’inici de la campanya de comercialització, la seva intenció d’actuar en...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba